^ defensor dels inleressos morals y materials del Pais.
SE PVBUCl AL KM DI AS flfílDiS CADÍ SETHAKA.
X-os o i i g i a a l B no 's tornan
REDACCIÓ T ADMINISTRACIÓ:
Pla»Ha Mercat, a i .
s^roRBAL D' ADMINISTRACIÓ Á BARCRLONA:
l.libreriaft de l a M a r i n a . A r i c e n t e r í a .
• i , l e r c l u k U ^ r . M a n i l l a d e l n i l t i &. f dr P a l a h i . P o n e a t 1 8 .
PBBUS DB S ü S C B I P C I Ó :
Mu.A! iPeriódlch 2 r t l » i l i B e $ . mil Ui 1 , Biblioteca.. 4 »
Barceloní. a . . . 12 » trimealrt.
Pro.lndaa, • • - 1Ç " • Extranger.iUnló poslall a . 72 i un anj.
Ultramar. • » .100 » • Un numera Penddich 2 quartos.
Un » Biblioteca 4 Un • enderrerit I ral.
PAGOS Á L A B E S T F B T A .
Any I I . Sant Marti de Provensals 6 d' Agost de 1885. Núm. 7 2 C a l e n d a r i d e l a s e t m a n a :
Di/o«s.—La Transfiguració de N. S. J. C. y los Sants Just y Pastor germans mrs Divendres.—S. Gayetá fdr. y S Albert de Sicília c£s.
Dissapte.—S. Ciriach y companys mrs. y S. Miró bisbe.
Diumenge.—S. Romà soldat y S. RuMich mrs.
E S 3 ? E O T - A . O I J E S F - t T B L I O I i S
BON RETIRO.—Avuy dijous.—Per la nit Faust. — Divendres gran (unció á be- nefici de la contralt Srta. Fàbregas y en la qual pendrá part lo Sr. Blanchart,
5 3 0
E S G L A V I T U T
Los pacífichs vehins de Tetuan, presenciaren temps passat, un de lants epissodis que ocurreixen en aquell país, y que pot servir de dato pera la trista historia de la esclavitut en Marruecos.
Caminava ab molta pena é implorant de porta en porta la cari- tat pública, un noy, negre, de 14 anys d' edat, corvo com si fos geperut, y ab un ayre de tristor que demostrava ben bé un dolorós sufriment. Va acertar á passar per davant la farmàcia dels senyors Barrada germans, y aquests al véurel en tan llastimós estat, l ' i n - terrogaren vers son padeixement.
—Socb, per desgracia, esclau; va contestar lo noy ab los ulls plens de llágrimas, y degut al mal tracte que 'm dona '1 meu amo, estich completament aburrit. En un rapte d'ira m' aixecà en alt v 'm va rebotre contra terra, ab tal forsa, que crecb m' ha romput la espinada. En aquest estat, inútil pera '1 servey doméstich, me tra- gué de sa casa y 'm deixà desamparat, veyentme obligat á demanar caritat pera no morirme de fam.
Compadescuts de la infells sort del pobre noy, lo detingueren en la farmàcia fins que arribés lo metje senyor Barrada, quals cari- tatius sentiments son ben coneguts. Enterat aquest é indignat d un procedir tan inhumà vers á una inocent criatura, 's brindà á curarlo, tractant avants d' obtenir en recompensa sa llibertat.
L" amo del esclau se negà no solsament á llibertarlo, sino també á que 1 curessin, rezelant tal vegada se l i exigís lo pago de 1' assis- tència médica. Veyent que eran inútils totas las gestions fetas pera conseguir la llibertat del pobre esclau, lo senyor Barrada 's brindà de nou á curarlo gratuitament, tractant d'influhir en V ánimo del amo y excitantlho cortesment á permetre un acte de caritat, sense 'I qual lo pobre noy sucumbiría ó quedaría inútil per tota la seva vida, dat lo grave de son sufriment.
Per humanitat sisquera deuria obligarse á aquest amo ferós á deixar á sa víctima en llibertat, ja que no hi ha allí justicia que condemni actes de barbarie com lo que avuy denunciém.
Y en veritat que fins avuy hem sigut poch afortunats en nostra campanya anti-esclavista.
L' únich que s' ha conseguit després de tanta batalla, ha sigut suprimí la venda pública d' esclaus; pero desgraciadament lo mal
subsisteix y las tranzaccions continúan efectnantse en secret, sens que per aixó deixin de causar 1' efecte desmoralisador qu' es conse- güent á un tráfich tan repugnant.
Tampoch han alcansat mellor éxit las denuncias d' embarchs d"
esclaus en busca de mercat en Orient.
Lo 27 de Juliol últim deya 1' Al-moghreb Al Atea:
«Lo dimars últim, un moro embarcà en lo vapor inglés Jackal, ab destí á Gibraltar, pera desde allí anar en busca d1 un bon mercat pera sa mercadería, á 9 donas, 2 homes, 3 noyas y un nen; total 15 sers humans trasformats per la barbarie en materia de vil espe- culació.
»Nos consta que 1 Gobern de la Gran Bretanya haurà sigut oportunament avisat per conducte de la Societat anti-esclavista. Lo que ignorém encara es si '1 tal traficant haurà pogut treurer impu- nement de Gibraltar sa mercadería • ó si las Ueys del Regne Unit haurán amparat á aquells desgraciats sérs.
»Despres del escandalós fet del negrito arrebatat ea Gibraltar al súbdit espanyol senyor Sibiani, sols faltaba que 's provés ésser per- mès lo trànsit per Gibraltar de traficants de carn humana.»
Cap efecte produhí aquest avís ni 1 que había donat E l ñéveü alguns dias avants, y "1 traficant á que aludím se detení y passá tranquilament per Gibraltar ab sa pacotilla d' esclaus, s' embarca després en una nau inglesa pera Alejandría, y d' allí en altre pera Jeddah, ahont segons ha pogut averiguar un corresponsal delAnO- Llavery Reporter, fou á vendre sa mercadería aquell negrer," que '1 periódicb oficial de Gibraltar va teñí '1 gust de presentar com un elevat personatge marroquí que feya son peregrinatge á la Meca.
Nostre colega Le Réveil du Maroc comprobé lo fet cumplidament.
La Anti Llavery Sociéty no deu estar molt satisfeta del brillant concurs que las autoritats británicas prestan en aquella part del mon á la noble causa de redimir la humanitat, per la que '1 poble inglés derramá generosament sempre sa sanch, y ha gastat molts milions de Uiuras esterlinas.
C O N S E L L S P E R A V I A T J A R
Creyem que nostras lectoras nos agrahirán alguns concells re- cullits per la experiencia, y que poden ser práctichs en eixa época del any.
6 3 2
Lo primer que 's deu fer es simplificar V equipatje: pero sim- plificarlo ab método pera que tot surti be. Hi han molías senyoras que creuhen que portant un mundo gran han simplificat, quan han fel justament lo contrari. Un mundo gran es molt incómodo; enso- pega á tot arreu, y está molt exposat á sufrir averias; no cab en los quartos dels hostals, entra ab dificultat per las portas; los mos- sos d' estació y 'Is cotxeros troban obstacles per carregarlo.
En Uoch d' un mundo gran, son preferibles dos de mitjans.
Pera tot está en lo terme mitx la virtut, com diu un antich refrá.
No 's deu ficar en las maletas molta roba blanca. Las personas que fan aixó pera estalviarse Is comtes de bugadera y planxadora, pagan en aument de pes mes de lo qu' estalvian. Los enagos deu- hen sacrificarse en l ' equipatje de la dona elegant: una faldilla de surah guarnida de puntas pot servir pera tot lo viatje, encare que després s' hagi de llensar.
Tots los vestits deuhen dur posadas las galas y 'Is rissats de las manegas. Un xal que sufreixi la pols es indispensable. Los trajos deuhen ésser senzillissims: ab un sombrero posat y uh altre de guardat n' hi ha prou; en tots los sombreros de viatje deuhen su- primirshi las plomas rissadas, que la humitat, lo vent y la pols fan tomar desseguida vellas.
Las sabatas son preferibles quant se viatja, á las botinas, per- què no tenen la molestia dels botons. Los necessers de viatje ab sos raspalls de marfil ó nácar y sos objectes de plata, son mobles incómodos: es preferible portar lo indispensable pera la loillete en un saquet en forma de bandolera, guardant lo demés en la maleta.
Ab aixó y portant en la ma un en tout cas que serveixi de pa- raygua y de sombrilla, se pot empendrer còmodament un vialje.
(De £ 1 Barcelonés.)
E s g l é s i a Parroquial de Sant Marti de Provensals (Clot).—Divendres, día set, durant la missa que 's dirá á las sis, se farán los cxercisis del primer divendres en obsequi del Sagrat Cor de Jesús.
Diumenge, dia nou, á cspensas del Monte-Pío de Sant Domingo, se cantará ofici á tota orquesta en obsequi del seu Sant Patró, predicará lo Rvnt. Dr. Vendrell.
F A B R I C A C I Ó
LONAS. L O N E T A S , ^
y altres teixits
C O N S T R U C C I Ó
D E T O L D O S Y VELÁMEN
E s t a p é
DESPATX OBRADOR.
Nacional. 2 y 3. Barceloneta-^s^»»
FÁBRICA Y TALLERS. .. .
~ Aquesta antiga y acreditada Hortas y Fonts. Masnou, ^ f t j casa de construcció de Toldos y Velámen. y fábrica mecánica de Lo-
^ nas, Lonetas y altres teixits, ha em-
^^SíJ» prés la fábricació ab privilegi, de C O R - R E T J A S D E L O N A P E R A T O T A
^ S * ^ C L A S S E D E T R A S M I S S I O N S , no ha- ç S s S » vent perdonat medi de cap classe á fi de
poder obtenir las trasmissions mes vcntatjosas de las fins avuy dia conegudas.
Sent nostra» corretjas de gran resistencia, de
*sft> molta adherencia á las politjas, no sufrint alteració
^ per cambis de temperatura, de gruixtidaria y forsa
« . . ^ ^ uniforme en tots sos punts, poch subjectes á estirarse y de molta duració y economía en son preu; no dubtém r£^^ se compondrá de moment las ventatjas que reportan al
consumidor.
L'empleo de las C O R R E T J A S D E L O N A E S T A P E pri- vilegiadas, estant donant magnífichs resultats en varias fábri- cas d' Espanya.
5 3 4
g;>ai O »
Baix la presidencia del senyor Agustí y Carreras y ab assistència de 18 senyors regidors celebrà ahir nostre Municipi la sessió reglamentaria, en la que, després de llegida 1' acta de la sessió anterior fou aprovada.
Acte seguit lo senyor Secretari d o n g u é lectura del plech de condicions establertas pera la subasta de la grava pera 1' arreglo de nostres carrers quedant aprovadas, acordantse que tinga Uocb dita subasta lo dia 25 dels corrents.
Seguidament foren concedits diferents permisos, passant altres à la Co- missió respectiva.
Segons lectura del degut dictàmen, la comissió tercera proposà al M u - nicipi que s' emplassi una font pels vols dels carrers de Curtidors y Major del Taulat, quedant aprovada'ab caràcter executiu segons proposició del senyor Castellví. La mateixa Comissió proposà que 's provehís una plassa vacant y consignada degudament en lo pressupost actual, y proposà també, que fos permès matar en nostre escorxador solsament moltons, crestats, bou y vadella, quedant las duas proposicions aprovadas.
Aquest assumpte ocasionà una discussió un xicb bumorística entre 'Is senyors Buronat y Castellví, per semblarli al primer dels dits senyors que '1 nom donat à u n cap de bestiar à mes d' ésser no molt ben adecuat era poch bonich, quedant lo dictàmen al f i tal com fou presentat.
Acte seguit se llegí un ofici del Centre Catalanista Provemalench posant en coneixement del Municipi que organisant un Certàmen pera la festa major se servís oferir u n premi, passant l ' assumpte à la comissió quinta.
Haventse acabat lo despaig ordinari s' aixecà la sessió pública pera continuar secreta haventse de tractar assumptes reservats.
Eran las sis.
—Lo fet d' haver deixat lo senyor Alcalde la presidencia de la Junta de Sanitat, es comentat dadas las actuals circunstancias y vist ab desagrado.
—Diumenge passat t i n g u é lloch com s' a n u n c i à oportunament la r e u - nió convocada per la Comissió organisadora del Centre Català de Sant A n - dreu de Palomar, en lo teatro d' aquella població.
Assistiren al acte representants de diferents centres, associacions y e n - titats, entre I s que recordem lo Centre Català de Molins de Rey, La Renoi- xensa, V A r c à de Sant M a r t i , Centre Català de Barcelona, Centre Catala- nista Provensalench, etc.
Feren us de la paraula, després del discurs del President senyor Alsina, 'Is senyors Vinyas, F a r n é s , Galí, Gurgui y Sanllehí, acordantse en defini- tiva que 'Is Estatuts fossen examinats pe 'Is socis inscrits, y que per tot 1' . estiu se proposessin las milloras que consideressin oportunas en ells, y que ab motiu de las circunstancias se aplassés 1' acte d ' i n a u g u r a c i ó del Centre Català pera '1 mes d' Octubre.
La r e u n i ó acordà u n vot de gracias y de confiansa à la Comissió orga- nisadora pels travalls fets fins ara.
5 3 6
—De nostre colega E l Sebadallés:
«Molt animats se v e g é r e n . diumenge passat, la Rambla y altres carrers d' aquesta ciutat, ab motiu de la solemne i n a u g u r a c i ó de la Plassa de Toros, de perdurable memoria.
En quant al j u d i c i de la correguda, hem pogut recullir las s e g ü e n t s impressions:
Lo President, bon fabricant; los accionistas, prudents empressaris; lo p ú b l i c h , incorretjible inocentó; los torets, regulars víctimas; los caballs, eacuàlits y ben aprofitats calaveras; los espasas, inmellorables fadrins d' escorxador; los catxeters, incansables b u t x i n s ; los torers en general, molt prudents saltadors.
Cosas novas á Sabadell desde la tarde del últim diumenge:
Atropell per dos vehiculs á tota velocitat, de duas personas en dos d i - ferents Uochs de la Rambla.
Insults de dit y de fet, per lo p ú b l i c h , á las autoritats que ab motiu d' haver pujat alguns tafaners impacients als assientos de sol, sens pagar, intentaren evitarho i n ú t i l m e n t . L ' Alcalde accidental don Jaume Molins rebé u n cop de pedra al pit y h a g u é d'imposarse ab sos quatre polissont.- ii las collas q u e j a comensavan á cridar: Arrosseguéulol
Tres contusions per los torets als picadors, y per f i , escàndol y barallar d' oportunitat à la plassa. Aixó derrer ab tot y la natural prudencia (que s' esplica molt bé) dels aficionats iniciadors del espectable à Sabadell.
Total: escàndols y desgracias.
Endavant, després de tot ¡viva el espectáculo nacional!»
—Per unauimitat, 1' Ajuntament de Girona acordà'1 dissapte presentar la dimissió, efectuantho '1 mateix dia al gobernador de la provincia don Joseph González Serrano.
Lo Municipi ha d i r i g i t una alocució à la ciutat, donant amplias eapli- cacions respecte à sa conducta que obeheix tan sols à la desatentada lley de consums y resolucions posteriors referents à la mateixa.
Tots los geronins aplaudeixen tan e n é r g i c a protesta.
Aquests son los debers de las corporacions populars.
—Ha mort en la vehina ciutat l ' i l u s t r a t jurisconsult D. Gonzal» Serra- ciara, .egionalista convensut; fou catalanista y ex-President dels Jochs Florals. Acompanyem à sa familia en lo just dolor que ha de causarli tal p è r d u a , y 'ns associém al dol que sent avuy ab tal motiu la causa regio- nalista.
—La epidemia à invadit 36 provincias espanyolas fins 1' actualitat.
—En lo tranvía del litoral s' h i promoohen moltas disputas per rabí'l que als banchs dels mateixos son de tres assientos y alguns volen ferni cabre quatre
—Nostras autoritats locals han prohibit terminantment lo rentar roba y banyarse en 1' acequia condal, disposició que aplaudim y esperem que nostres vehins l a c u m p l i r á n .
Imprcmpta de LA RENAIXENSA, Xuclà, i3, baixos —Barcelona.
