SABADELL PLA D ACCIÓ PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DE L AIRE. Àrea de Territori i Sostenibilitat

90  Download (0)

Full text

(1)

Núm. Expedient: 2016/6744

Maig 2017

SABADELL 2022 - PLA D’ACCIÓ

PER A LA MILLORA DE LA

QUALITAT DE L’AIRE

Àrea de Territori i Sostenibilitat

Gerència de Serveis de Medi Ambient Oficina Tècnica d’Avaluació

(2)
(3)

Sabadell 2022- Pla d’acció per a la Millora de la Qualitat de l’Aire

COMISSIÓ TÈCNICA:

Per part de la Diputació de Barcelona:

Maria Llorens. Cap de la Secció de Diagnosi i Control Ambiental. Per part de l’Ajuntament de Ssabadell:

Jaume Enciso. Tècnic de Sostenibilitat. Per part de laGeneralitat de Catalunya:

Susana Gil. Tècnica del Servei de Vigilància i Control de l’Aire. Per part de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona: Francisco Cárdenas. Cap de planificació i programació. David Andrés. Coordinador de projectes.

HAN COĿLABORAT: Diputació de Barcelona:

David Cassabona. Cap de l’ Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental.

Ajuntament de Sabadell

Rosa Martinez. Cap de Planificació Territorial i Estratègica. Adam Bonnin. Assessor d’Urbanisme.

Núria Centelles. Cap del Servei de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes. Jose Luis Baron. Cap del Servei de Mobilitat.

Teresa Corbella. Cap del Servei de Salut.

ISGLOBAL:

Jordi Sunyer. Investigador. Maribel Casas. Investigadora.

Antonia Valentín. Tècnic Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS). Marta Cirach. Tècnic GIS.

Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona: Direcció:

Salvador Rueda.

Coordinació i redacció:

David Andrés. Francisco Cárdenas. Mireia Martínez Guzmán. Alba Bravo Rodriguez.

(4)

CAPÍTOL 1 /

INTRODUCCIÓ

1. Antecedents i objectius ...10

1.1. Antecedents ...10

1.2. Els contaminants NO2 i PM10 ...12

1.3. La problemàtica de la qualitat de l’aire ...12

1.4. Normativa de referència. ...15

2. Objectius i estructura del pla. Eines de planificació ...17

CAPÍTOL 2 /

DIAGNÒSTIC DE LA QUALITAT DE L’AIRE I INVENTARI D’EMISSIONS

3. Diagnosi de la qualitat de l’aire de Sabadell ...22

3.1. Introducció ...22

3.2. Avaluació de la qualitat de l’aire a la Zona de Qualitat de l’Aire 2 ...24

3.2.1. Diòxid de Nitrogen (NO2) a la ZQA 2. ...26

3.2.2. Partícules amb diàmetres inferior a 10 micres (PM10) a la ZQA 2 ...28

3.3. Avaluació de la qualitat de l’aire al municipi de Sabadell ...30

3.3.1. Avaluació dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2) ...32

3.3.2. Avaluació dels nivells de partícules amb diàmetre inferior a 10 micres (PM10)...34

3.4. Altres eines d’avaluació de la qualitat de l’aire ...37

3.5. Modelització de la qualitat de l’aire al municipi de Sabadell ...39

4. Inventari d’emissions ...44

4.1. Principals fonts d’emissió ...45

4.1.1. Emissions derivades del trànsit vehicular ...47

4.1.2. Indústria i generació elèctrica ...69

4.1.3. El sector domèstic i comercial ...71

4.1.4. Serveis municipals ...77

4.1.5. Resum de l’inventari d’emissions ...85

4.1.6. Emissions produïdes al municipi ...86

(5)

CAPÍTOL 3 /

PLA D’ACCIÓ PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DE L’AIRE

5. Pla d’acció per a la millora de la qualitat de l’aire ...92

5.1. Mesures destinades a reduir les emissions dels vehicles ...97

5.2. Mesures destinades a augmentar la utilització del transport públic i col·lectiu i a reduir-ne les emissions. ... 113

5.3. Mesures destinades a incrementar el nombre de desplaçaments a peu o en bicicleta. ... 123

5.4. Mesures destinades a la reducció de les emissions derivades de la distribució urbana de mercaderies ... 131

5.5. Mesures destinades als serveis municipals ... 137

5.6. Mesures destinades a reduir emissions industrials, d’obra i altres fonts fixes ... 143

5.7. Mesures destinades a la divulgació, sensibilització i participació ciutadana ... 149

5.8. Mesures destinades al seguiment de la qualitat de l’aire i a la reducció de les emissions en episodis de contaminació ... 157

5.9. Reducció d’emissions degut a l’aplicació del Pla de Millora de Qualitat de l’Aire ... 166

5.9.1. Mesures destinades a reduir el trànsit i les emissions dels vehicles ... 166

5.9.2. Mesures destinades als serveis municipals ... 168

5.9.3. Mesures destinades a reduir emissions industrials i altres fonts fixes ... 169

5.9.4. Mesures destinades a la divulgació, sensibilització i participació ciutadana. Seguiment de la qualitat de l’aire. ... 169

5.9.5. Resum de l’estalvi d’emissions degut a l’aplicació del PAMQA ... 170

CAPÍTOL 4 /

CONCLUSIONS

6. Conclusions ... 176

(6)

La contaminació de l’aire és un problema de salut pública de primer ordre. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i cada cop més estudis científics evidencien la relació directa entre una mala qualitat de l’aire i un elevat nombre de malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques. Fins i tot es relaciona amb el càncer i amb alteracions en infants que dificulten el seu aprenentatge.

La magnitud del problema queda demostrada amb el nombre de morts relacionats amb la contaminació atmosfèrica que supera el nombre de morts en accidents de trànsit.

La ciutat de Sabadell no s’escapa del problema de la contaminació atmosfèrica, els nivells registrats els darrers anys han superats reiteradament els valors límits de protecció de la salut humana establerts per la Unió Europea.

Aquesta contaminació urbana, com a altres municipis catalans, té el seu origen en el trànsit vehicular, el qual s’erigeix com una veritable plaga devastadora de les variables que caracteritzen la habitabilitat urbana. El confort acústic, la qualitat de l’aire, l’accidentalitat són conseqüència directa del trànsit.

En una primera aproximació al problema es pot veure quina és la proporció d’espai públic destinat a les persones i quina al vehicle. Els darrers anys les persones han deixat de ser ciutadans per ser vianants i se’ls ha restringit el pas als dos extrems exteriors (més o menys petits) dels carrers. Els cotxes han guanyat l’espai públic als ciutadans. En aquets context... Per què no orientar la solució del problema de la contaminació atmosfèrica cap a una mobilitat més sostenible i una millora de l’espai públic? Per què no aprofitar la oportunitat de restablir la qualitat de l’aire per recuperar la ciutat per a les persones?

És en aquest punt, on perd totalment el sentit la redacció i aprovació d’un Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire sense estar estretament relacionat amb el Pla de Mobilitat Urbana de la ciutat.

La recuperació de l’espai públic per a la ciutadania, obre noves oportunitats d’activitats i d’ocupació d’aquest nou espai i no ha d’estar acompanyat necessàriament d’una gran inversió.

Altres ciutats ja porten un llarg recorregut en aquesta direcció. Vitoria-Gasteiz va implementar un Pla de Mobilitat el qual aconseguia passar d’un 36% de l’espai destinat a les persones al 71%. Per arribar a aquest guany, sense coŀlapsar la ciutat és necessari millorar el transport públic i potenciar els altres modes de transport nets (bicicleta i a peu). Els resultats d’aquest Pla de Mobilitat no s’han fet esperar - increment del 40% del viatgers en transport públic en dos anys, s’han triplicat les desplaçaments en bici i han augmentat els viatges a peu en part per aquest pla de mobilitat que va rebre el nomenament de “European Green Capital 2012”.

A més d’una nova cultura de la mobilitat urbana serà necessari, sempre amb caràcter complementari, una millora tecnològica dels vehicles que hagin de circular per la ciutat.

Els vehicles dièsel, després de molts anys de protecció i promoció, s’han situat aquests darrers anys en el centre d’un escàndol darrera de l’altre: Primerament es va confirmar que un vehicle Euro V podria emetre igual o més diòxid de nitrogen que un vehicle Euro 0 i per altra banda s’ha descobert la manipulació de dades de consums i emissions fetes per diferents marques del sector del vehicle. Per tot això el futur pròxim passa pels vehicles elèctrics, híbrids purs i endollables.

L’etiquetatge de vehicles en funció del seu potencial contaminador ha de facilitar el desplegament de polítiques per tal d’aconseguir un parc de vehicles més net.

Així doncs, la redacció i aprovació d’aquest pla, obligada per la Comissió Europea, dona la oportunitat de repensar la ciutat de Sabadell en clau de sostenibilitat i donar resposta a la pregunta de cap a on vol anar la ciutat... una ciutat continuista on el vehicle privat sigui el principal protagonista de l’espai públic, o una ciutat on els ciutadans gaudeixin de la mateixa.

(7)
(8)
(9)

CAPÍTOL 1 /

INTRODUCCIÓ

(10)

1. ANTECEDENTS I OBJECTIUS

1.1. Antecedents

La Llei 22/1983, de protecció de l’ambient atmosfèric va ser la primera que va regular la contaminació atmosfèrica a Catalunya. La seva aprovació va comportar la creació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica a Catalunya (XVPCA), eina per avaluar la qualitat de l’aire.

Per la seva part, la Comissió Europea va aprovar la Directiva marc 96/62/CE, de 27 de setembre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient, i les 4 directives “filles”. Aquestes van establir valors límit per a diferents contaminants.

L’any 2008, es va aprovar la Directiva Europea 2008/50/CE, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l’aire i una atmosfera més neta a Europa. Aquesta directiva refonia els aspectes més importants de les anteriors directives i va esdevenir el nou marc regulador de la qualitat de l’aire a Europa. Entre altres aspectes la Directiva preveia l’elaboració de Plans i Programes dirigits a disminuir els valors límits dels contaminants presents en les aglomeracions urbanes.

La seva transposició a l’ordenament jurídic espanyol, és el Reial Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire i el Reial Decret 39/2017 del 27 de gener per el qual es modifica el Reial Decret anterior. Aquest Reial Decret, així mateix, desplega parcialment la Llei 34/2007 de qualitat de l’aire i protecció de l’ambient atmosfèric. En ell, es defineixen els valors objectius de qualitat de l’aire per a diversos contaminants, es regula l’avaluació, el manteniment i la millora de la qualitat de l’aire.

El Reial Decret 102/2011 estableix que els municipis de més de 100.000 habitants que superin els valors límits establerts a l’annex 1 del mateix R.D., han d’elaborar d’acord amb l’article 16.2 de la Llei estatal 34/2007 i l’article 24.6 del propi R.D. 102/2011, un Pla pel compliment i millora dels objectius de qualitat de l’aire.

Atenent a les dades de qualitat de l’aire i a la normativa Europea a Catalunya, el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 226/2006, de 23 de maig de 2006, que declarava els 40 municipis de la Regió Metropolitana que pertanyen a les Zones de Qualitat de l’aire 1 i 2, Zones de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric pels contaminants NO2 i PM10. Dins la zona de protecció especial hi ha 6 municipis que superen els 100.000 habitants, entre ells Sabadell.

En data 10 de juliol de 2007, es va aprovar, mitjançant el Decret 152/2007 el Pla d’actuació 2007-2010 per millorar la qualitat de l’aire d’aquests municipis, en el que es recollien tot un seguit de mesures a aplicar en els municipis inclosos en la zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric. El Pla d’actuació 2007-2010, d’acord amb l’article 5 de les seves determinacions, va expirar el 31 de desembre de 2009.

El Decret 203/2009, permetia al Govern de la Generalitat de Catalunya prorrogar el Pla d’actuació 2007-2010 fins l’aprovació d’un nou pla. El document base del nou Pla per a la millora de la qualitat de l’aire 2011-2015, es va presentar el 22 de setembre de 2011 i es va aprovar el 23 de setembre mitjançant l’Acord de Govern 127/2014, pel qual s’aprova el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric (Horitzó 2020). Aquest nou Pla ha de restablir els nivells de qualitat de l’aire per als contaminants de diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) per als 40 municipis de la zona de protecció especial.

Per últim, al desembre de 2013 la Comissió Europea va aprovar el programa Aire net per a Europa (A Clean Air Programme for Europe) que és la nova estratègia europea per a la millora de la qualitat de l’aire; estableix el compliment dels valors límit actuals de qualitat de l’aire com a màxim per al 2020 i fixa nous objectius per al 2030.

(11)

01.- Zona de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric.

Font: BCNecología .

(12)

1.2. Els contaminants NO

2

i PM

10

Dels 15 contaminants avaluats de manera general per a Catalunya destaquen dos. Degut a les seves elevades concentracions en entorns urbans i les repetides superacions dels valors límit que s’han enregistrat, el diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) són els principals contaminants els quals recau aquest Pla d’Acció per a la Millora de la Qualitat de l’Aire (PAMQA).

El diòxid de nitrogen és un gas de color amarronat i d’olor irritant, que intervé en la formació de boira fotoquímica. Està associat a les grans aglomeracions urbanes, atès que el 65% dels diòxids emesos a l’atmosfera provenen de la combustió de carburants derivada dels motors de vehicles.

O

O

N

Figura 1: Molècula de diòxid de nitrogen (NO2).

El contaminant partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, té el seu origen principalment en el trànsit, però també en la indústria, calefaccions domèstiques, incineració de residus o obres relacionades amb la construcció. En els darrers anys, els nivells de concentració en superfície de partícules han disminuït progressivament.

1.3. La problemàtica de la qualitat de l’aire

La contaminació atmosfèrica de l’aire urbà és un problema patent des de fa molts anys. Sense deixar de ser-ho mai, ha anat variant segons canviava l’estructura de les ciutats i el seu metabolisme. El primer conflicte que planteja, pel que fa a importància, és l’impacte que provoca sobre la salut dels ciutadans, especialment de la població considerada “vulnerable”, en què es troben els nens, els ancians i els que pateixen malalties respiratòries i cardiovasculars, que en conjunt constitueix una part important de la població que habita a les ciutats.

En l’actualitat hi ha estudis que evidencien científicament la relació entre la contaminació atmosfèrica i la seva afectació sobre la salut pública. S’ha confirmat que l’exposició a alts nivells de contaminació atmosfèrica que, superen el llindar establert per la normativa, esta associat a una àmplia gamma d’efectes perjudicials per la salut, que van des de les malalties respiratòries fins a la disminució de l’esperança de vida.

Actualment el ISGLOBAL, (anteriorment Centre de Recerca Epidemiològica Ambiental “CREAL”) du a terme el projecte INMA (Infantesa i Medi Ambient), amb la finalitat de conèixer el paper dels contaminants ambientals més importants durant l’embaràs i les primeres fases de vida, així com els efectes que poden tenir en el creixement i desenvolupament infantil.

A nivell local el projecte INMA, té dues cohorts a Sabadell, la primera és de 657 dones embarassades i l’altre és de 130 les quals se’ls hi fa un seguiment des del part. Durant l’estudi s’ha anat observant que les criatures que creixen en llocs amb un aire més contaminat pateixen alteracions estructurals al cervell que, es poden traduir en dificultats en l’aprenentatge o en la memòria, en tests realitzats s’ha demostrat que els nadons exposats presenten un rendiment un 3% més baix. El projecte INMA confirma també que l’augment del risc de patir infeccions respiratòries durant els primers dos anys de vida esta directament relacionat amb la contaminació atmosfèrica, així com el risc de néixer amb un baix pes, està relacionat amb l’exposició durant l’embaràs a partícules PM10 i el NO2. Es va demostrar també que els alumnes situats en

(13)

escoles amb els nivells més alts de contaminació, experimenten un creixement menor de funcions cognitives essencials per l’aprenentatge, del 7% anual en contra de l’11% respecte de les escoles menys contaminades.

D’altra banda, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) en el seu estudi: “Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona” va estimar l’any 2007 que el nombre de morts anuals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es podria rebaixar, de mitjana, en aproximadament 1.200 morts a l’any (un 4% de totes les morts naturals entre persones a partir de 30 anys) si els nivells mitjans anuals de PM10 a l’aire lliure es reduïssin fins a 40 mg/ m3, com marca la legislació de la Unió Europea. Aquest fet representaria un augment de 5 mesos de l’esperança de vida. Altrament també va

estimar que aquesta reducció de la contaminació atmosfèrica podria resultar en un total de 600 hospitalitzacions menys a l’any relacionades amb malalties cardiorespiratòries, un total de 1.900 casos menys de bronquitis crònica en adults, 12.100 casos menys de símptomes de bronquitis aguda en nens i 18.700 atacs d’asma menys en adults i en nens cada any. Així mateix, l’estudi va mostrar que la càrrega per a la salut esmentada es podria traduir en un cost mitjà aproximat de 300 a 600 Euros per persona i any segons l’enfocament triat, o un total de 1.100 a 2.300 milions d’Euros l’any.

Mal de cap i ansietat (SO2) Impactes sobre el sistema nerviós central

Malalties cardiovasculars (PM,O3, SO2)

Irritació d’ulls, nas i gola Problemes respiratoris (O3, PM, NO2, SO2, BaP)

Impactes sobre el sistema respiratori Irritació, inflamació i infeccions Asma i reducció de la funció pulmonar Malaltia pulmonar obstructiva crònica (PM) Càncer de pulmó (PM, BaP)

Impactes sobre el fetge, la melsa i la sang (NO2)

Impactes sobre el sistema reproductor (PM)

(14)

A nivell europeu, l’últim informe presentat sobre la Qualitat de l’Aire a Europa, l’any 2015, xifra en 31.400 les morts anuals prematures a l’Estat Espanyol per efectes de contaminació atmosfèrica. Investigacions recents confirmen que els contaminants emesos pels automòbils i els camions, com ara NOX i PM, són un motiu de preocupació especial pel que fa a la salut.

Les publicacions internacionals de literatura científica sobre aspectes de contaminació atmosfèrica i salut van en augment, a través de

models o a partir d’estudis epidemiològics de seguiment de grups de població. En aquesta taula es presenten diversos beneficis per a la salut derivats de la reducció dels nivells de contaminació atmosfèrica de partícules en suspensió, segons els estudis realitzats:

A nivell global l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha presentat un informe “WHO Air Quality Guidelines” on s’estima que la reducció del valor

mitjà de concentració del contaminant PM10 de

nivells de 70 μg/m3 als 20 μg/m3, recomanats per

BENEFICIS PER A LA SALUT DERIVATS DE LA REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

AUTOR, ÀMBIT TERRITORIAL I ANY NIVELL OBJECTIU μg/m3 BENEFICIS EN LA SALUT

Limit anual Europeu 40

Beneficis en salut a llarg termini

CREAL, RMB, 2009 20 Augment esperança de vida en 14 mesos

POPE, EUA, 2009 10 Augment esperança de vida en 7,3 mesos

Medina, APHEIS, ciutat Europa, 2004 20 Descens de la mortalitat prematura evitable en 43/100.000

Alonso, APHEIS, 5 ciutats Espanya, 2005 20 Descens de la mortalitat prematura evitable en 68/100.000

Beneficis en salut a curt termini

Samet, EUA, 2000 10 Descens mortalitat cardiovasculars en 0,68%Descens mortalitat general en 0,51%

Mailing, EUA, 15 ciutats, 2009 10 Descens mortalitat cardiovasculars en 1,30%Descens mortalitat general en 0,70%

Taula 1: Beneficis per a la salut derivats de la reducció de la contaminació atmosfèrica. Font: IERMB a partir de: Josep Martí Valls, Josep (Coord.) El medi ambient i la salut. Qualitat de l’aire, contaminació químic, soroll i radiacions. Anàlisi de legislació i experiències de bones pràctiques de millora del medi i la salut. Propostes per Catalunya. Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS

la mateixa organització, podria reduir les morts associades amb la contaminació atmosfèrica de l’aire un 15%.

L’OMS i l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC) han presentats diferents estudis que relacionen directament la contaminació atmosfèrica amb el càncer de pulmó i de bufeta, classificant la contaminació atmosfèrica com a carcinogen tipus 1.

Referent als efectes perjudicials per la salut

derivats del químic NO2, Informes de la OMS i

altres agències, adverteixen que l’exposició a concentracions elevades d’aquest afecta greument

a les vies respiratòries produint, entre altres malalties, bronquitis aguda, tos i empitjorament d’aŀlèrgies al poŀlen i a la pols.

Al igual que en el cas de les partícules, els grups poblacionals més vulnerables enfront aquest químic són els infants, les persones grans i les persones amb malalties respiratòries cròniques, convertint així en un segment de la població prou significatiu els que es veuen afectats greument per aquest contaminant. També està demostrat que existeix una relació directa entre l’exposició continua al NO2 amb el retard del creixement fetal.

(15)

A banda dels efectes perjudicials que provoquen els alts nivells de contaminació atmosfèrica sobre la salut de la ciutadania, també deriva en altres problemes com són:

• El dany irreversible que provoca en els edificis i materials, produint un deteriorament que va lligat d’un augment de la despesa públic pel seu manteniment

• Pot provocar una reducció de la visibilitat,

especialment per les partícules, empitjorant l’habitabilitat dels ciutadans

• Molts dels contaminants atmosfèrics tenen

també la condició de gasos d’efecte hivernacle

Per altra banda, la contaminació atmosfèrica local, a diferència de la contaminació produïda per altres agents més globals com ara els gasos d’efecte hivernacle que poden tenir una afectació sobre el comportament del clima planetari, té un radi d’afectació de menor extensió territorial però en canvi suposa una afectació directa sobre la salut de les persones. Aquesta component local d’afectació sobre la salut dels contaminants

atmosfèrics NO2 i PM10 fa que les accions a

emprendre hagin de realitzar-se exactament en el mateix àmbit on es produeixen les emissions de contaminants i són respirades pels ciutadans. Per tant, difícilment es podran plantejar mecanismes de compensació d’emissions de l’estil del mercat de drets d’emissions de gasos d’efecte hivernacle o bé dels mecanismes flexibles de compensació en tercers països. Per això, la única manera de combatre la contaminació atmosfèrica local és actuant sobre els focus emissors de les zones afectades que arreu del món, generalment, es concentren en aglomeracions urbanes amb economies dinàmiques.

1.4. Normativa de referència.

El Reial Decret 102/2011, del 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire i el Reial Decret 39/2017, del 27 de gener són el marc normatiu per tal d’avaluar la qualitat de l’aire. Aquest decret desenvolupa els aspectes relacionats amb la qualitat de l’aire de la Llei 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera i incorpora a la legislació estatal la Directiva Europea 2008/50/CE, del 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l’aire i a una atmosfera més neta a Europa, a més d’integrar tots els reials decrets aprovats anteriorment.

Segons l’article 5 del Reial Decret 102/2011, l’Administració competent, en aquest cas el Departament de Territori i Sostenibilitat, dividirà el seu territori en zones i aglomeracions en els quals s’haurà de dur a terme l’avaluació i la gestió de la qualitat de l’aire pels contaminants: diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen, les partícules, el plom, el benzè i el monòxid de carboni, l’arsènic, el cadmi, el níquel, el benzo(a) pirè i l’ozó.

A Catalunya, l’eina principal per avaluar la qualitat de l’aire és la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). L’avaluació de la qualitat de l’aire mitjançant els sensors de la XVPCA es fa comparant els nivells d’immissió mesurats al territori amb els objectius de qualitat de l’aire definits a l’annex I del Reial Decret 102/2011, del 28 de gener, relatiu a la millora de qualitat de l’aire.

D’acord amb l’article 5, l’administració competent en aquest cas el Departament de Territori i Sostenibilitat, a Catalunya es defineixen 15 zones de qualitat de l’aire (ZQA) segons criteris de condició de dispersió dels contaminants, que depenen bàsicament de la orografia, de la climatologia i de les emissions a l’atmosfera d’origen antropogènic. El municipi objecte d’estudi pertany a la Zona de Qualitat de l’aire 2: Vallès -Baix Llobregat.

Aquesta normativa també defineix els objectius de qualitat de l’aire per a cada contaminant. D’objectius, n’hi ha de diversos tipus, que obliguen

(16)

a accions diferents:

• Objectiu a llarg termini: estableix el nivell de qualitat a assolir a llarg termini i a mantenir, si és possible, mitjançant mesures proporcionades, per tal de garantir una protecció eficaç de la salut humana i dels ecosistemes.

• Valor objectiu: és el nivell a assolir en un termini determinat, per tal d’evitar, prevenir o reduir els efectes nocius sobre la salut de les persones o de l’entorn.

• Valor límit: és el nivell que no s’ha de superar per tal d’evitar, prevenir o reduir els efectes nocius sobre la salut de les persones o de l’entorn.

Aquests límits queden fixats per la Unió Europea (UE) en relació amb els límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS): la normativa fixada per la UE té per objecte assolir objectius de qualitat de l’aire amb un cost econòmic i social acceptable, i són de compliment obligatori.

Els objectius de qualitat de l’aire determinats per l’OMS s’elaboren a partir de criteris estrictament sanitaris i són més exigents. No són normes de compliment obligatori, però són recomanacions a tenir en compte.

Altres llindars a tenir en consideració són:

• Llindar d’informació: és el nivell a partir del qual una exposició de curta duració comporta un risc per a la salut dels coŀlectius més sensibles de població. Aquesta situació obliga a fer difusió immediata d’informacions adaptades i de recomanacions per reduir determinades emissions.

• Llindar d’alerta: nivell a partir del qual una exposició de curta duració comporta un risc per a la salut del conjunt de la població o de degradació de l’entorn, i justifica l’adopció de mesures urgents.

VALORS LÍMITS DE LA QUALITAT DE L’AIRE PER AL DIÒXID DE NITROGEN (NO2)

PERÍODE DE

MITJANA VALOR LÍMIT (VL)

Valor límit horari per a la protecció de la

salut humana 1h 200

mg/m3 de NO 2

No superables en més de 18 ocasions en un any civil Valor límit anual per a la protecció de la

salut humana: 1 any civil 40 mg/m3 de NO2

Nivell crític per a la protecció de la

vegetació 1 any civil 30 mg/m3 de NO2

Llindar d’alerta 1h 400* mg/m3 de NO

2

* Durant 3 hores consecutives en una àrea de com a mínim 100 km2 o una zona d’aglomeració.

VALORS LÍMITS DE LA QUALITAT DE L’AIRE PER A LES PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ DE DIÀMETRE INFERIOR A 10 MICRES (PM10)

PERÍODE DE

MITJANA VALOR LÍMIT (VL)

Valor límit diari per a la protecció de la

salut humana 24 h 50

mg/m3 de PM 10

No superables en més de 35 ocasions en un any civil Valor límit anual per a la protecció de la

salut humana: 1 any civil 40 mg/m3 de PM10

(17)

2. OBJECTIUS I ESTRUCTURA DEL PLA. EINES DE PLANIFICACIÓ

El conjunt d’accions que es presenten en aquest Pla tenen com a objectiu principal restablir la qualitat de l’aire del municipi respecte els contaminants NO2 i PM10.

Les emissions de contaminants estan directament relacionades amb els nivells de qualitat de l’aire però, aquesta relació no és lineal. Aquí entren en joc diferents variables com la localització geogràfica de la reducció o la meteorologia, amb tot això es pot quantificar una reducció d’emissions per tal de restablir la qualitat del municipi, una operació altament complexa.

El 6 de Març del 2017, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i representants locals van arribar a un acord per restablir la qualitat de l’aire de la conurbació de Barcelona.

Aquest pla adopta els principals objectius de reducció d’emissions que es van presentar en a l’Acord:

“En el conjunt del territori es reduiran com a mínim un 10% les emissions de contaminants associades al trànsit viari de l’Àmbit-40 els propers 5 anys, amb l’objectiu de reducció global del 30% en el termini de 15 anys per tal d’assolir gradualment els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut.”

Tot i això, a les àrees on es detecten actualment superacions dels nivells de qualitat de l’aire s’ha d’accelerar l’adopció de mesures locals més intensives per tal de poder assolir els nivells fixats per la Unió Europea abans de desembre de 2022.

L’OBJECTIU PRINCIPAL DEL PLA DE MILLORA DE LA QUALITAT DE L’AIRE DE SABADELL ÉS REALITZAR UN PLA D’ACCIONS CONCRETES PER TAL DE DONAR SUPORT A LA MILLORA I EL RESTABLIMENT DE LA QUALITAT DE L’AIRE DEL MUNICIPI RESPECTE ELS CONTAMINANTS NO2 i PM10.

EN EL CONJUNT DEL TERRITORI S’HAN DE REDUIR COM A MÍNIM UN 10% LES EMISSIONS DE CONTAMINANTS ASSOCIADES AL TRÀNSIT VIARI ELS PROPERS 5 ANYS, AMB L’OBJECTIU DE REDUCCIÓ GLOBAL DEL 30% EN EL TERMINI DE 15 ANYS PER TAL D’ASSOLIR GRADUALMENT ELS NIVELLS RECOMANATS PER L’ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT.”

(18)

El Pla segueix la següent estructura: 1. INTRODUCCIÓ

2. INVENTARI D’EMISSIONS I DIAGNÒSIS DE LA QUALITAT DE L’AIRE

3. PLA D’ACCIÓ PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DE L’AIRE

4. CONCLUSIONS

La primera fase del Pla (dos primers capítols) introdueix els antecedents d’aquest Pla i el marc normatiu del mateix. La part més rellevant de la diagnosi és l’inventari d’emissions, en el qual s’identifiquen les principals fonts d’emissió i se’n dimensiona la seva contribució a la contaminació en el municipi, per tal de poder realitzar propostes concretes per a reduir la seva afectació.

A l’hora de diagnosticar la qualitat de l’aire del municipi s’ha tingut present, a més de les dades estretes dels punts de mesurament de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya, les anàlisis puntuals de contaminació realitzats en el municipi per part de la Diputació de Barcelona i les dades del projecte INMA aportades pel Servei de Salut de l’Àrea d’Acció Social i Cultura.

En la segona fase del Pla (capítol 3), es plantegen les mesures a desenvolupar, on es reflecteix l’estalvi d’emissions que suposaria l’adopció d’aquestes. Les mesures i accions proposades estan agrupades en les següents 8 línies d’actuació:

1. Mesures destinades a reduir les emissions dels vehicles.

2. Mesures destinades a augmentar la utilització del transport públic i coŀlectiu i a reduir-ne les emissions.

3. Mesures destinades a incrementar el nombre de desplaçaments a peu o en bicicleta.

4. Mesures destinades a la reducció de les emissions derivades de la distribució urbana de mercaderies.

5. Mesures destinades als serveis municipals.

6. Mesures destinades a reduir emissions industrials, d’obra i altres fonts fixes.

7. Mesures destinades a la divulgació, sensibilització i participació ciutadana.

8. Mesures destinades al seguiment de la qualitat de l’aire i a la reducció de les emissions en episodis de contaminació.

Tant per fer una estimació de les emissions de gasos contaminants com a l’hora de plantejar les accions pròpies del Pla, es recull informació dels diferents estudis i plans realitzats (o en execució) en el municipi o relacionats amb la qualitat de l’aire del territori com:

• Agenda 21 + 10 de Sabadell (2011-2020)

• Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Sabadell (2015-2020)

• Actualització del mapa estratègic de soroll del municipi de Sabadell (Febrer 2013).

• Estratègia de Desarrollo Urbano Sostenible e

Integrado: DUSI Sabadell (desembre 2015)

Referent als contaminants analitzats, es parla d’emissió d’òxids de nitrogen (NOX) i d’immissió de diòxid de nitrogen NO2. Els NOX són la suma de les concentracions en ppbv (parts per bilió d’unitats de volum) de NO i NO2.

En la part d’anàlisi dels escenaris, s’estimen i s’analitzen les emissions associades als diferents escenaris un actual (2014) i dos futurs (2022), tenint en compte un escenari tendencial, amb l’evolució tendencial (business as usual), sense considerar la implantació de les mesures del Pla, i un escenari en el qual s’apliquen les mesures del PAMQA i, per tant, s’aconsegueix una reducció de les emissions del municipi. 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 2014 2017 2022

Figura 3: Evolució de les emissions en els escenaris actual i futurs (tendencial i PAMQA) Font: BCNecologia

(19)

El Pla d’Acció per a la Millora de la Qualitat de l’Aire (PAMQA) parteix del “Document base del pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire 2011-2015” presentat per la Generalitat de Catalunya al setembre de 2011 i aprovat el 23 de setembre mitjançant ACORD GOV/127/2014, pel qual s’aprova el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric.

També pren com a referència el “Plan Nacional de Mejora de la Calidad del Aire 2013 – 2016. Plan Aire”. i la publicació: Querol X., Viana M., Moreno T., Alastuey A. (2012). Bases científico-técnicas para un Plan Nacional de Mejora de la Calidad del aire; Informes CSIC.

L’estimació de les emissions de contaminants produïdes al municipi es realitza en base a la ”Guia de càlcul d’emissions de contaminants a l’atmosfera 2013” publicada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya al desembre de 2013. Aquesta guia pretén ser una eina de càlcul per calcular les emissions de contaminants a l’atmosfera de diferents fonts d’emissió antropogèniques i fonts d’emissió naturals accelerades per l’activitat humana. Tots els factors d’aquesta Guia són d’elaboració pròpia a partir dels factors descrits a l’EMEP/EEA air pollutant emission inventory guidebook 2013 de l’Agència Europea de Medi Ambient.

Atès que el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire és un Pla amb importants i diverses implicacions pràctiques per als serveis municipals, s’ha treballat transversalment i realitzat el procés de redacció i revisió de documentació de manera conjunta i consensuada amb els serveis municipals implicats. D’altra banda, a nivell municipal s’ha de tenir en compte que les accions que més contribueixen a la millora de la qualitat de l’aire són les derivades del Pla de Mobilitat Urbana i, per tant, és de gran importància la seva revisió - redacció amb una política adequada per a la millora de les condicions ambientals i de qualitat de vida, ja que al tractar-se d’accions sinèrgiques, faciliten la implantació d’un model de mobilitat sostenible.

L’inventari d’emissions del Pla d’Acció per a la Millora de Qualitat de l’Aire (2014-2017-2022) pren l’any 2014 com a base, ja que es tracta de l’any establert per la Unió Europea per als plans de qualitat de l’aire i en relació al compliment dels nivells de qualitat de l’aire establerts (NO2) i la pròrroga en el compliment dels valors límit. En el punt 3.1 de la guia de presentació de la pròrroga s’especifica que l’any de referència ha de ser el 2008 o 2010 (http://ec.europa.eu/environment/ air/quality/legislation/time_extensions.htm)

Per altra banda, degut a la transversatilitat del PAMQA a continuació es mostra l’organigrama municipal, ja que les diferents àrees i serveis estaran implicats en alguna de les mesures proposades.

Àrea d’Alcaldia Gabinet Alcaldia Oficina Tècnica d’Alcaldia Secretaria General Comunicació Relacions Institucionals Policia Municipal Intervenció Àrea d’Economia, Innovació i Serveis centrals Nova Economia i Serveis Centrals Transparència Tecnologies de la Informació i Comunicació Àrea d’Acció Social i Cultural Educació Cultura Acció Social Salut Àrea de Territori i Sostenibilitat Urbanisme i Habitatge Espai Públic Sostenibilitat Àrea de Promoció de la Ciutat i Participació Comerç i Esports Treball i empresa Participació Drets Civils

Figura 4: Organigrama Municipal. Font: Aj. de Sabadell

(20)
(21)

2

CAPÍTOL 2 /

(22)

3.1. Introducció

L’avaluació de la qualitat de l’aire en un territori ve regulada pel Reial Decret 102/2011 i pel Reial Decret 39/2017. L’administració competent en la gestió d’aquesta és la Generalitat de Catalunya. D’acord amb l’article 5, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha definit a Catalunya 15 zones

de qualitat de l’aire (ZQA), seguint els criteris de dispersió de contaminant, que venen determinats per l’orografia, la climatologia i les emissions a l’atmosfera d’origen antròpic.

Figura 5: Zones de qualitat de l’aire (ZQA) de Catalunya. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat i BCNecologia.

3. DIAGNOSI DE LA QUALITAT DE L’AIRE DE SABADELL

(23)

L’any 1983 es va crear per la Llei 22/1983, de 21 de novembre, la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), que va quedar definida per l’Ordre de 20 de juny de 1986. La XVPCA està adscrita administrativament al Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya. Aquesta és un sistema de detecció dels nivells d’immissió dels principals contaminants, amb una estructura formada pels punts de mesurament, els centres d’anàlisi i el Centre Receptor i Coordinador de Dades.

S’entén per punt de mesurament aquell punt del territori on s’ubiquen els equips de mostreig i d’anàlisi de contaminants atmosfèrics, tant si són de tipus manual com automàtic. Els punts de mesurament anteriorment van ser classificats segons unes premisses, però actualment s’han anat adaptant i s’han localitzat segons l’ocupació del sòl, és a dir, zona urbana, suburbana o rural, i segons el tipus de font emissora de contaminants, per exemple, zona de trànsit, industrial o de fons. Els centres d’anàlisi són els responsables de la generació, la transmissió i la validació de les dades relatives a la qualitat de l’aire dels punts de mostreig que tenen assignats. Actualment, hi ha diversos organismes realitzant aquesta funció com són el Departament de Territori i Sostenibilitat, Diputació de Barcelona, diversos Ajuntaments i algunes Empreses i Centres de Recerca.

El Centre Receptor i Coordinador de Dades té com a missió vetllar pel compliment de la legislació i definir els criteris que regulen el funcionament de la xarxa, coordinar i supervisar els centres d’anàlisi, gestionar la qualitat de l’aire del seu àmbit territorial i transmetre la informació generada als organismes que correspongui, d’acord amb la legislació europea d’intercanvi d’informació. Actualment, qui desenvolupa aquesta feina és la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Per realitzar la diagnosi de la qualitat de l’aire es comparen els nivells d’immissió mesurats al territori mitjançant els punts de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) i es segueixen els objectius definits a l’annex I del Reial Decret 102/2011. És important remarcar que l’avaluació de la qualitat de l’aire es realitza tenint en compte la totalitat de les estacions de la zona de qualitat de l’aire, atès que si els nivells d’immissió d’un punt de mesurament superen els valors legislats, la totalitat de la zona els superarà.

Imatge: Exemple de punts de mesurament: Urbà de Fons (Barcelona-Ciutadella)i Urbà de trànsit (Terrassa- Pare Alegre) Font: Departament de Territori i Sostenibilitat i BCNecologia

(24)

3.2. Avaluació de la qualitat de l’aire a la

Zona de Qualitat de l’Aire 2

La Zona de Qualitat de l’Aire 2 (ZQA2): Vallès - Baix Llobregat, es caracteritza per ser una aglomeració, amb 64 municipis inclosos, una superfície de 1.180 km2, una població de 1.406.512 habitants i una densitat poblacional de 1.192 hab./km2.

La dispersió de contaminants a la ZQA 2 es veu afectada per la pertorbació que provoquen les

muntanyes del litoral actuant com a barrera, sense deixar pas als contaminants per a la seva dispersió. La zona de qualitat de l’aire 2 disposa actualment* de 24 punts de mesuraments pertanyents a la XVPCA.

PUNTS DE MESURAMENT DE NOX I PM10 A LA ZQA 2

MUNICIPI UBICACIÓ AUTOMÀTICA MANUAL

Barberàdel Vallès Ajuntament PM10

Barberà del Vallès Dr. Moragues/Verge Montserrat NOX

Caldes de Montbui Ajuntament (pl. Font del Lleó) PM10

Castellar del Vallès Cal Masaveu (C. del General Boadella, 5) PM10

Castellbisbal CEIP Mare de Déu de Montserrat PM10

Granollers C/Francesc Macià 145 NOX, PM10 PM10

El Papiol (Centre de dia Josep Tarradelles) PM10

Martorell C/ Canyamares – C/ S.A.M. Claret NOX PM10

Mollet del Vallès Pista Municipal d’Atletisme (la Roca Salvadora) NOX PM10

Montcada i Reixac Ajuntament PM10

Montcada i Reixac Can Sant Joan PM10 PM10

Montcada i Reixac Pl. Lluis Companys NOX, PM10

Montornès del Vallès CEIP Escola Marinada PM10

Pallejà C/ Roca de Vilana (Barri de la Magina) NOX PM10

Rubí Ca n’Oriol NOX, PM10 PM10

Rubí (Escardívol) C/Joaquim Blume PM10

Sabadell Gran Via – Crta. De Prats NOX, PM10 PM10

Sabadell IES Escola Industrial PM10

Sentmenat Ajuntament PM10

St. Andreu de la Barca Escola Josep Pla NOX PM10

St. Cugat del Vallès Parc de Sant Francesc NOX PM10

Sta. Perpètua de la Moguda C/Onze de Setembre – AV. Girona NOX, PM10 PM10

Terrassa Mina pública d’aigües PM10

Terrassa Rambla Pare Alegre NOX, PM10 PM10

*12/04/2016

Taula 3: Punts de mesurament de NOX i PM10 a la ZQA 2. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

(25)

ZQA 2: XVPCA

02.- Punts de mesurament de la XVPCA a la ZQA 2: Vallès-Baix Llobregat.

Font: BCNecologia.

(26)

3.2.1. Diòxid de Nitrogen (NO2) a la ZQA 2.

Les dades enregistrades als punts de mesurament de la XVPCA de la ZQA 2 mostren com la tendència de la mitjana anual d’NO2 descendeix amb el pas del temps. Després d’un any 2015 on les concentracions de NO2 .van repuntar, l’any 2016 ha finalitzat amb una disminució general de les concentracions, possiblement degut a una meteorologia favorable.

Pel que fa al Valor límit anual (Vla1), l’any 2016 s’ha superat el valor límit diari en 3 de les 12 estacions de la ZQA 2 (25%): Mollet del Vallès (pista d’atletisme), Sant Andreu de la Barca (CEIP Jospe Pla) i Terrassa (Pare Alegre).

EVOLUCIÓ DE LA MITJANA ANUAL DE NO2 [mg/m3]

PUNT DE MESURAMENT 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Barberà del Vallès (Dr. Moragues/Verge

Montserrat) 32 34 33 40 42 43 41 40 41 36

Granollers (C/Francesc Macià 145) 41 38 42 40 35 39 37

Martorell (C/ Canyamares – C/ S.A.M. Claret) 40 42 41 43 44 39 41 36 41 35

Mollet del Vallès (Pista Municipal d’Atletisme

(la Roca Salvadora)) 45 47 56 54 48 46 44 44 46 43

Montcada i Reixac (Pl. Lluis Companys) 44 44 44 48 42 42 38 40 40 36

Pallejà (C/ Roca de Vilana (Barri de la Magina)) 20 18 21 23 23

Rubí (Ca n’Oriol 29 30 31 29 29 28 25 27 31 28

Sabadell (Gran Vía – Crta. De Prats) 50 54 57 53 48 52 48 43 42 39

St. Andreu de la Barca (Escola Josep Pla) 44 39 45 46 46 44 43 41 43 41

St. Cugat del Vallès (Parc de Sant Francesc) 33 30 31 32 30 32 30 27 29 27

Sta. Perpètua de la Moguda (C/Onze de

Setembre – AV. Girona) 51 45 43 43 35 38 38 37 39 36

Terrassa (Rambla Pare Alegre) 44 44 50 49 51 45 44 44 47 42

Taula 4: Evolució de la mitjana anual de NO2 a la ZQA 2.

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

T

1VLa (Valor límit anual per a protecció de la salut

hu-mana): 40 mg/m3

Totes les superacions enregistrades a la ZQA2 és refereixen a estacions orientades al trànsit Això reforça la idea de que es tracta d’un fenomen que afecta les zones urbanes i especialment les àrees on predominen les emissions del trànsit.

Pel que fa al Valor límit horari (VLh2), a la ZQA 2 no hi ha hagut cap superació del Vlh 200 i per tant, s’ha complert l’objectiu de qualitat de l’aire horari per al NO2 a tot el territori

2 VLh (Valor horari per a protecció de la salut humana):

(27)

Evolució de la mitjana anual de NO2 (mg/m3) a la ZQA2 0 20 40 60 80 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Valor límit anual Maxima Media Mínima

Figura 6: Evolució de la mitjana anual de NO2 a la Zona de Qualitat de l’Aire 2. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.

Mitjana anual 2015 de NO2 (mg/m3) a la ZQA2

23 27 28 35 36 36 36 37 39 41 42 43 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Pallejà (Roca de Vilana) Sant Cugat del Vallès (parc de Sant Francesc) Rubí (ca n'Oriol) Martorell (Canyameres - Claret) Barberà del Vallès (Moragues - Montserrat) Santa Perpètua de Mogoda (Onze de Setembre) Montcada i Reixac (pl. de Lluís Companys) Granollers (Francesc Macià) Sabadell (Gran Via) Sant Andreu de la Barca (CEIP Josep Pla) Terrassa (Pare Alegre) Mollet del Vallès (pista d'atletisme)

Figura 7: Mitjana anual de NO2 (2016) a la Zona de Qualitat de l’Aire 2. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.

(28)

3.2.2. Partícules amb diàmetres inferior a 10 micres (PM10) a la ZQA 2

En el període del 2007 fins l’actualitat s’observa una tendència clara a la disminució progressiva

de la mitjana anual de les partícules amb diàmetre inferior a 10 micres, sense haver-se superat el valor límit anual des de l’any 2009 fins l’actualitat.

EVOLUCIÓ DE LA MITJANA ANUAL DE PM10 [mg/m3]

PUNT DE MESURAMENT 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Barberà del Vallès (ajuntament) 39 38 41 33 29 26 22 25 27 24

Caldes de Montbui (ajuntament) 25 23 32 29 22 20 17 18 24 19

Castellar del Vallès (cal Masaveu) 35 27 26 22 21 17 15 19 18 17

Castellbisbal (CEIP Mare de Déu de Montserrat) 39 33 33 24 25 27 22 24 28 24

el Papiol (centre de dia Josep Tarradellas) 38 38 29 30 32 27 28 33 30

Granollers (Francesc Macià) 38 30 33 33 31 28 34 28

Martorell (Canyameres - Claret) 41 35 34 27 28 28 21 23 23 23

Mollet del Vallès (pista d'atletisme) 46 41 37 30 31 31 25 27 33 28

Montcada i Reixac (ajuntament) 45 43 40 30 32 30 25 28 30 26

Montcada i Reixac (can Sant Joan) 31 34 33 25 28 28 25

Montcada i Reixac (can Sant Joan) (auto.) 29 29 27 22 24 23 20

Montcada i Reixac (pl. de Lluís Companys)

(auto.) 38 38 34 28 31 34 28

Montornès del Vallès (CEIP Marinada) 41 37 38 31 30 25 23 24 25 22

Montornès del Vallès (pl. del Poble) 39 34 32

Pallejà (mercat municipal) 51 45 36 29

Pallejà (Roca de Vilana) 26 32 22 22

Rubí (ca n'Oriol) (automàtica) 22 24 23 19 22 26 23

Rubí (ca n'Oriol) 40 34 29 24 25 24 21 22 27

Rubí (l'Escardívol) 35 42 36 30 26 21 24 30 25

Sabadell (Gran Via) 48 44 41 29 26 26 25 25 31 27

Sabadell (IES Escola Industrial) 42 36 32 26 26 28 22 22 27

Sant Andreu de la Barca (CEIP Josep Pla) 54 43 40 32 34 32 29 30 31 29

Sant Cugat del Vallès (parc de Sant Francesc) 41 36 36 27 29 30 24 24 30 24

Santa Perpètua de Mogoda (Onze de Setembre) 50 44 39 33 33 32 26 27 32

Santa Perpètua de Mogoda (Onze de Setembre)

(auto.) 32 29 30 36 28 28 29 27

Sentmenat (ajuntament) 32 31 32 27 24 21 19 20 24 22

Terrassa (mina pública d'aigües) 34 29 30 24 27 24 18 19 21 19

Terrassa (Pare Alegre) 47 38 36 27 29 27 21 23 23

Taula 5: Evolució de la mitjana anual de PM10 a la ZQA 2. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

(29)

Aquest davallada s’atribueix a diverses causes: l’aplicació de mesures per reduir les emissions atmosfèriques derivades del Pla de d’Actuació per a la Millora de Qualitat de l’Aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, la crisi econòmica causant de disminució de la mobilitat i d’activitat d’algunes indústries i unes condicions meteorològiques més favorable a la dispersió dels contaminants que en anys anteriors.

Es pot afirmar que el nivell actual de PM10 enregistrat en la ZQA 2 no suposa cap problema legal, ja que

els darrers anys no s’ha superat el valors objectius de protecció de la salut humana legislats per la Unió Europea, però també cal remarcar que diferents estudis científics indiquen que els beneficis en la salut estan directament relacionats amb la millora de la qualitat de l’aire, sens e posar sostre.

Per altra banda, els Estàndards de l’OMS (Mitjana anual de PM10 = 20 μg/m3) encara no s’arriben a complir.

Evolució de la mitjana anual de PM10 (mg/m3) a la ZQA2

0 20 40 60 80 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Valor límit anual Maxima Media Mínima

A LA ZQA 2: VALLÈS - BAIX LLOBREGAT, REFERENT AL DIÒXID DE NITROGEN (NO2) , L’ANY 2016 ES VA SUPERAR EL VLA (VALOR LÍMIT ANUAL) PER A PROTECCIÓ DE LA SALUT HUMANA EN 3 DE LES 12 ESTACIONS PRESENTS. L’EVOLUCIÓ DE LES CONCENTRACIONS MITJANES ANUALS ALS DIFERENTS PUNTS DE MESURAMENT DE LA XVPCA MOSTREN UNA TENDÈNCIA DECREIXENT. PER LES PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ AMB DIÀMETRE INFERIOR A 10 MICRES, AL LLARG DEL PERÍODE ANALITZAT HI HA UNA CLARA TENDÈNCIA A LA DISMINUCIÓ DE LA CONCENTRACIÓ MITJANA ANUAL DE PM10, SENSE HAVER SUPERAT ELS LÍMITS ESTABLERTS DES DE L’ANY 2010 FINS L’ACTUALITAT, DES D’ALESHORES LA CONCENTRACIÓ MITJANA ANUAL ÉS MANTÉ FORÇA ESTABLE, PER SOTA D’AQUEST.

(30)

3.3. Avaluació de la qualitat de l’aire al

municipi de Sabadell

Sabadell es situa al mig de la ZQA2 i és inclós a la Zona de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric. Limita al Nord-oest amb el municipi de Terrassa i al sud-est amb Barbera del Vallès municipis que han entregistrat superacions del VLa per al diòxid de nitrogen els darrers anys.

Figura 9: Sabadell a la ZQA 2 i a la ZPE. Font: BCNecologiat

L’avaluació de la qualitat de l’aire per als contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) es realitza en base a les dades registrades als dos punts de mesuraments que la XVPCA disposa a Sabadell.

El punt de mesurament situat a la Gran Via es troba ubicat en una zona urbana de trànsit i, realitza mesures de dos tipus, una de manera automàtica per la contaminació derivada dels NO2 i un altre de manera manual per la contaminació derivada

de les PM10(segons el mètode de referència,

gravimetria). El punt de mesurament situat a l’IES Escola Industrial s’ubica en una zona urbana de fons, i mesura de manera manual la contaminació derivada de les PM10. Aquesta estació es va donar de baixa amb data 31/12/2015.

Imatge: Punt de mesurament de la qualitat de l’aire d ela XVPCA a la Gran Via de Sabadell. Font: BCNecologiat

PUNTS DE MESURAMENT DE LA XVPCA A SABADELL

NOM INSTAL·LACIÓ UTM [m] DIRECCIÓ TIPUS* AUTOMÀTICA MANUAL

Sabadell (Gran Via) 01/05/1992 425165 ; 4601650 Gran Via-Cra. de Prats U / T NOX, PM10 PM10

Sabadell (IES Escola Industrial) 01/08/2006 425463 ; 4600209 C. de Calderon,56 U / F PM10

U: Urbana, T: Trànsit,F: Fons Taula 6: Punts de mesurament de NOX i PM10 al municipi de Sabadell. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

(31)

03.- Punts de mesurament de la XVPCA a Sabadell.

Font: BCNecologia.

XVPCA a Sabadell

(32)

3.3.1. Avaluació dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2)

Execpte el darrer any 2016, tot el període ha registrat superacions del valor límit anual establert pels òxids de nitrogen. Encara així, s’observa una mínima tendència a la disminució.

En relació amb l’anàlisi realitzat de la ZQA 2, l’estació de Sabadell (Gran Via) presenta uns nivells

alts de concentració d’NO2, aquesta es troba

classificada com a urbana de trànsit, i tanmateix la més afectada per les emissions provinents del dels motor dels vehicles.

A continuació es presenta una taula amb les dades de les mitjanes anuals d’NO2 enregistrades al punt de mesurament de la Gran Via, situat al municipi de Sabadell, durant el període 2007 al 2016, amb una gràfica que mostra l’evolució d’aquests valors al llarg del període

Aquests registres mostren la superació del Valor límit anual per a la protecció de la salut humana (40 mg/m3) els darrers anys, exceptuant el 2016.

Considerant els dies setmanals (promig anual segons els dies de la setmana), s’aprecia

MITJANA ANUAL NO2 [mg/m3]

UBICACIÓ 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Gran Via 50 54 57 53 48 52 48 43 42 39

Taula 7: Valors de la mitjana anual de NO2 al municipi de Sabadell. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Evolució de la mitjana anual de NO2 (mg/m3)

50 54 57 53 48 52 48 43 42 39 0 20 40 60 80 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Valor límit anual + Marge de Tolerància Valor límit anual Sabadell (Gran Via)

Figura 10: Evolució de la mitjana anual de NO2 al municipi de Sabadell. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

(33)

l’anomenat efecte cap de setmana, que consisteix en una disminució de la contaminació el dissabte i diumenge. CONCENTRACIÓ DIÀRIA NO2 [mg/m3] Dilluns 44 Dimarts 48 Dimecres 47 Dijous 47 Divendres 45 Dissabte 34 Diumenge 27

Taula 8: Concentració diària (2015) de NO2 al municipi de Sabadell. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

Concentració diària de de NO2 (mg/m3) 44 48 47 47 45 34 27 0 15 30 45 60 dl dm dc dj dv ds dg

Vla Promig diari

Figura 11: Concentració diària (2015) de NO2 al municipi de Sabadell. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

L’anàlisi de les dades semihoràries de tot el 2015, mostra que existeixen dos pics clarament definits, un al matí (8h) i un altre al vespre (20h) coincidint amb el màxim d’activitat del sector trànsit.

Mitjanes semihoràries de NO2 (mg/m3) 33 30 26 23 19 1816 15 14 16 1721 3236 47 49 57 54 51 50 48 47 48 47 46 45 45 46 45 43 42 41 40 4245 5053 58 6061 62 61 6057 54 49 43 37 0 20 40 60 80

Vla promig semihorari

Figura 12: Mitjanes semihoraries (2015) de NO2 al municipi de Sabadell.

(34)

3.3.2. Avaluació dels nivells de partícules amb diàmetre inferior a 10 micres (PM10)

La mesura de les partícules amb diàmetre inferior a 10 micres s’ha realitzat en les dues estacions del municipi de Sabadell de manera manual.

Al llarg del període analitzat hi ha una clara tendència a la disminució de la concentració mitjana anual de PM10, sense haver superat el límit establert des de l’any 2010 fins l’actualitat, des d’aleshores la concentració mitjana anual és manté força estable, per sota d’aquest.

A continuació es presenta una taula amb les dades de les mitjanes anuals de PM10 enregistrades als punts de mesurament de la Gran Via i de l’IES Escola* Industrial, situat al municipi de Sabadell, durant el període 2007 al 2016, amb una gràfica que mostra l’evolució d’aquests valors al llarg del període:

Aquests registres mostren el descens de la concentració de partícules i que els darrers anys no s’ha superat el Valor límit anual per a la protecció de la salut humana (40mg/m3) els darrers anys.

MITJANA ANUAL DE PM10 [mg/m3]

UBICACIÓ 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Gran Via 48 44 41 29 26 26 25 25 31 27

IES Escola

Industrial 43 52 36 32 26 26 28 22 27

-* EL punt de mesurament IES Escola Industrial es va donar de baixa el 31/12/2015 Taula 9: Valors de la mitjana anual de PM10 al municipi de Sabadell. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Evolució de la mitjana anual de PM10 (mg/m3)

42 36 32 26 26 28 22 22 27 48 44 41 29 26 26 25 25 31 27 0 20 40 60 80 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Valor límit diari Sabadell (IES Escola Industrial) Sabadell (Gran Via)

Figura13: Evolució de la mitjana anual de PM10 al municipi de Sabadell. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

(35)

La legislació també estableix un valor límit diari que consisteix en què les mitjanes diàries d’una estació no superin el valor de 50mg/m3 en més de 35 dies

per any. Donat el tipus de mètode de mesura és difícil mesurar tots els dies de l’any i per això aquest objectiu de qualitat de l’aire també s’avalua amb el percentil 90.4 (P90.4, que és la concentració que se superaria 35 vegades si tinguéssim una mesura per a cada dia de l’any). Si el P90.4 és superior a 50mg/m3, es considera que no es compleix el valor límit diari.

El percentil 90.4 ha anat disminuint al llarg de tot el període sense haver-hi cap superació des de l’any 2010 fins l’actualitat.

A continuació es presenta una taula amb les dades quantificades amb el percentil 90,4 enregistrades als punts de mesurament de la Gran Via i de l’IES Escola Industrial, situat al municipi de Sabadell, durant el període 2007 al 2016, amb una gràfica que mostra l’evolució d’aquests valors al llarg del període: PERCENTIL 90,4 PM10 [mg/m3] UBICACIÓ 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Gran Via 67 67 57 45 37 28 34 41 46 42 IES Escola Industrial 68 61 49 38 43 45 31 39 41

-Taula 10:Valors d’immissió de PM10 al municipi de Sabadell. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Evolució del Percentil 90,4 de PM10 (mg/m3)

68 61 49 38 43 45 31 39 41 67 67 57 45 37 38 34 41 46 42 0 20 40 60 80 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Valor límit diari Sabadell (IES Escola Industrial) Sabadell (Gran Via)

Figura 14: Evolució del Percentil de PM10 al municipi de Sabadell. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

(36)

A continuació es mostren els valor diaris registrats als punts de mesurament de Gran Via i IES (Escola Industrial).

Al llarg de l’any 2015 es va superar en 11 ocasions el valor límit diari (50 mg/m3 de PM

10) al punt

de mesurament de la Gran Via i en 9 al punt de mesurament IES (escola Industrial).

Així doncs, no es va passar per sobre del nombre de superacions diàries que es permeten i que són 35 en l’any civil.

Concentració diària de PM10 (mg/m3) - Gran Via

0 10 20 30 40 50 60 70 Gran Via Vld

Figura 15: Concentració diària de PM10 al punt de mesurament Gran Viamunicipi de Sabadell.

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

Concentració diària de PM10 (mg/m3) - IES Escola Industrial

0 10 20 30 40 50 60 70

IES Escola Industrial Vld

Figura 16: Concentració diària de PM10 al punt de mesurament Gran Viamunicipi de Sabadell.

(37)

3.4. Altres eines d’avaluació de la qualitat

de l’aire

A més de la XVPCA, que és la principal eina d’avaluació de la qualitat de l’aire, tant la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya (DGQA) com la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, disposen d’altres eines complementàries per incrementar el coneixement de la qualitat de l’aire en punts concrets del territori i determinar el potencial impacte de les emissions procedents de les indústries i del trànsit de la zona. Aquestes són campanyes realitzades amb unitats mòbils de mesura de la contaminació atmosfèrica o amb unitats de partícules per períodes concrets de l’any. L’any 2010, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va realitzar una campanya de mesuraments de la qualitat de l’aire al Parc Catalunya. L’objectiu de la campanya (18/10/10-04/02/11) va ser avaluar la qualitat de l’aire i determinar el potencial impacte de les emissions procedents de les indústries de la zona, així com del trànsit de les vies principals properes.

Entre altres contaminants es van avaluar els nivells d’immissió del diòxid de nitrogen (NO2) i de les partícules en suspensió inferiors a 10 micres (PM10), mitjançant una unitat mòbil d’immissions i tenint present els valors límit de referència legislats.

Descripció de la ubicació de la unitat mòbil

La Unitat Mòbil es va instaŀlar al carrer Prat de la Riba, al Parc Catalunya- x(UTM)=0424407 m; y(UTM)=4600470 m-. Aquesta estació estava ubicada en una zona considerada urbana de fons. El punt de mesurament es troba a l’entrada sud del Parc de Catalunya considerat representatiu dels nivells de Sabadell.

Les vies de trànsit rodat més properes a la ubicació tenen un nivell de trànsit alt, i són les següents:

• 460m a l’est: l’Av. de Francesc Macià (BV-1248)

• 1,4 km a l’est: la Gran Via (C-1413a)

• 420m al sud: la N-150

• 1,3 km la C-58

Condicions meteorològiques

Durant el període que va durar la campanya la temperatura màxima va ser de 24ºC i la mínima de -2ºC. Destaca la presència de vent fluix amb una mitjana de 2m/s i la direcció de vent predominant ha estat del WW. S’han enregistrat un total de 36mm de precipitació.

L’equip estava dotat d’una estació meteorològica que permetia l’observació dels valors dels contaminants tot relacionant-los amb diferents variables meteorològiques com la temperatura, precipitació o la direcció dels vents.

Nivells d’immissió de NO2 i PM10 mesurats per la Unitat Mòbil

Pel que fa als nivells de diòxid de nitrogen (NO2),

el valor mitjà per al període va ser de 41 µg/m3,

per la qual cosa significa que si la resta de l’any les concentracions són similars a les mesurades durant aquest període es superaria el valor llindar anual (40 µg/m3). Referent al valor màxim horari

va ser de 159 µg/m3. Aquest valor no superava el

valor límit establert 200 µg/m3.

Aquest contaminant va presentar un augment dels nivells al matí entre les 5 i les 9:30 i un augment a la tarda entre les 15 i les 19:30.

En referència a les concentracions més elevades, cal destacar que coincidien amb les adveccions del SSE coincidint aamb la presència de la N-150 i la BV-1248 (Av. Francesc Macià).

Pel que fa als nivells d’immissió avaluats de les partícules en suspensió inferiors a 10 micres

(PM10), aquests mostraven que el valor màxim

diari mesurat va ser de 45 µg/m3. Aquest registre

tampoc superava el valor límit diari (50 µg/m3). La

mitjana del període de la campanya 25 µg/m3.

Així doncs els valors van ser estables i baixos i en cap cas es van superar els valors llindars de referència.

(38)

Si comparem els nivells d’immissió enregistrats a la unitat mòbil ubicada al Parc Catalunya amb els mesurats durant el mateix període en el punt de mesurament de la XVPCA situat a la Gran Via, s’observa que, els nivells mitjans i màxims de diòxid de nitrogen (NO2) són més alts a la Gran Via (estació XVPCA) que la unitat mòbil.

COMPARACIÓ RESULTATS NO2 [µg/m3]

18/10/2010-04/02/2011 legislatValor Gran Via (XVPCA) Parc Catalunya (UM)

Mitjana 40 60 41

Valor màxim 200 153 159

Nº superacions Vlh 18 0 0

Taula 11: Comparació dels nivells de NO2 mesurats a la UM i a l’estació de la XVPCA. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Respecte els nivells mesurats de partícules

en suspensió inferior a 10 micres (PM10) les

estacions de la XVPCA (Gran Via i IES escola Industrial) van registrar valors més alts (31 µg/ m3) que la unitat mòbil del Parc de Catalunya (25

µg/m3). Les estacions de la XVPCA també van

donar superacions del valor límit diari. Aquestes superacions no es van donar a la unitat mòbil.

COMPARACIÓ RESULTATS PM10 [µg/m3]

18/10/2010-04/02/2011 legislatValor Gran Via (XVPCA)

IES Escola Indutrial (XVPCA) Parc Catalunya (UM) Mitjana 40 31 31 25 Nº superacions Vld 35 3 5 0

Taula 12: Comparació dels nivells de PM10 mesurats a la UM i a les estacions de la XVPCA. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

EL MUNICIPI DE SABADELL PERTANY A LA ZQA2: VALLÈS-BAIX LLOBREGAT. LA XARXA DE VIGILÀNCIA I PREVISIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA DISPOSA DE DOS PUNTS DE MESURAMENT AL MUNICIPI UBICATS A LA GRAN VIA I A L’IES ESCOLA INDUSTRIAL.

ELS NIVELLS REGISTRATS EN AQUESTS PUNTS MOSTREN LA SUPERACIÓ REITERADA DEL VALOR LÍMIT ANUAL PER A LA PROTECCIÓ DE LA SALUT HUMANA PEL CONTAMINANT DIÒXID DE NITROGEN (NO2) AL PUNT DE MESURAMENT DE LA GRAN VIA. LES DADES SEMIHORÀRIES ANALITZADES SITUEN AL TRÀNSIT COM A LA PRINCIPAL CONTRIBUCIÓ A LA CONTAMINACIÓ. PEL QUE FA A LES PARTÍCULES PM10 ELS DARRERS ANYS, S’HA REGISTRAT UNA DISMINUCIÓ DE LA CONCENTRACIÓ EN SUPERFÍCIE I ACTUALMENT NO ÉS SUPERA CAP VALOR LÍMIT EN CAP ESTACIÓ.

L’ANY 2010 ÉS VA REALITZAR UNA CAMPANYA AMB UNITAT MÒBIL SITUADA AL PARC CATALUNYA. LES DADES OBTINGUDES REFLEXAVEN QUE ELS VALORS OBTINGUTS EREN INFERIORS ALS PUNT DE MESURAMENT DE LA XVPCA PERÒ SUPERIORS AL VALOR LÍMIT ANUAL DE NO2.

(39)

3.5. Modelització de la qualitat de l’aire al

municipi de Sabadell

El Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Generalitat de Catalunya avalua la qualitat de l’aire que respirem els ciutadans d’acord amb els criteris establerts per la legislació. Al seu informe: “La qualitat de l’aire a Catalunya. Anuari 2015“ publica els resultats de la modelització numèrica amb resolució espacial de 3x3km2 (al domini de

tot Catalunya) i 1x1km2 (al domini que engloba

les aglomeracions de Barcelona i rodalies),de la qualitat de l’aire i de les estimacions de les emissions.

Referent al diòxid de nitrogen (NO2), la modelització de la mitjana anual mostra que hi ha superacions del valor límit anual (els valors per sobre de 40mg/ m3) al municipi de Sabadell. Els valors més elevats

s’observen allà on es concentra la major part del transport terrestre, a la part alta de la Gran Via i a l’autopista C-58.

Pel que fa a les Partícules (PM10), no s’observa superacions del valor límit anual establert en 40mg/ m3 al municpi.

Aquests resultats coincideixen amb els valors registrats als punts de mesurament de la XVPCA. Per altra banda l’ISGLOBAL Institut de Salud Global de Barcelona, en el marc del projecte INMA, també té una modelització de la qualitat de l’aire basat en Land use regression “LUR” (NO2, PM10) ajustats per l’any 2015, amb una resolució de 100*100 metres.

A continuació es presenten els resultats de les dues simulacions:

• Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Generalitat de Catalunya

• ISGLOBAL

En el moment de l’elaboració dels mapes no es disposaven de dades de la ronda Oest, per això aquesta infraestructura no queda reflexada en els mapes tant de diagnosi de la qualitat de l’aire com d’emissions de trànsit i mobilitat.

(40)

04.- Mitjana anual NO

2.

Escenari 2015.

Font:Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Generalitat de Catalunya.

Modelització de la qualitat de l’aire: NO

2

(41)

05.- Mitjana anual PM

10.

Escenari 2015.

Font Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Generalitat de Catalunya.

Modelització de la qualitat de l’aire: PM

10

(42)

06.- Mitjana anual NO

2

. Escenari 2015.

Font: ISGLOBAL.

Figure

Updating...

References