DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE
4t D'ESO
NOTA: Aquestes són les activitats que heu de realitzar durant l’estiu i que us permetran presentar-vos a l’examen de setembre, a més d’ajudar-vos a preparar-lo. Les activitats s’han de presentar en forma de dossier i s’han d’entregar al dia de l’examen. L’examen consistirà en una selecció d’activitats d’aquest dossier de recuperació.
Contesta les següents preguntes i activitats de la manera més acurada possible. Utilitza fulls addicionals intentant mantenir la millor presentació possible.
TEMA 1: LA CÈL·LULA, UNITAT DE VIDA
1. Ordena els següents nivells d’organització de la matèria de menys complexitat a més
complexitat.
Àtoms – Aparells i sistemes - Molècules – Òrgans – Orgànuls – Individu pluricel·lular – Cèl·lula – Teixits – Partícules subatòmiques
2. Explica els principis bàsics en què es basa la teoria cel·lular. 3. Explica les diferents funcions vitals.
4. Anomena les estructures o orgànuls cel·lulars indicats en el següent dibuix i explica la
funció que realitzen:
Lletra Nom estructura
a b c d e f g h i
5. Sempre hem sentit a dir que l’aigua és necessària per a l’existència de la vida i el seu
funcionament. Però quines són les principals funcions biològiques de l’aigua?
6. Anomena les principals diferències entre la cèl·lula procariota i la cèl·lula eucariota. 7. Anomena les principals diferències entre la cèl·lula vegetal i la cèl·lula animal. 8. Quina és la funció dels mitocondris? Quina és la funció dels ribosomes.
9. Quina part de les cèl·lules realitzen les següents funcions: a) Digerir aliments:
b) Emmagatzemar i transportar substàncies: c) Fabricar proteïnes:
d) Contenir la informació genètica: e) Emmagatzemar aigua:
f) Alliberar l’energia continguda als nutrients: g) Fer la fotosíntesis:
10. Quines diferències hi han entre endocitosi i exocitosi?
11. Completa la següent taula de característiques sobre la cèl·lula eucariota i procariota,
mitjançant un SI o un NO.
Característica Procariota Eucariota
ADN circular (cromosoma únic) ADN lineal Aparell de Golgi Centríols Cilis Citoplasma Cloroplast Cromosoma únic
Flagels amb estructura 9+1 (tubulina) Flagels simples (flagelina)
Lisosomes
Membrana nuclear Membrana plasmàtica Mesosomes
Mesuren menys de 5 micres Mesuren més de 5 micres Mitocondris
Nucloide
Paret cel·lular de cel·lulosa o quitina Paret i càpsula bacteriana
Reticle endoplasmàtic llis Reticle endoplasmàtic rugós Ribosomes 70 S
Ribosomes 90 S Vacúols
12. Quines són les principals funcions biològiques de les sals minerals? 13. Quines són les funcions principals dels glúcids o hidrats de carboni? 14. Quines són les funcions principals de les proteïnes?
15. Quines diferències hi han entre transport actiu i transport passiu? Anomena algun exemple
de cada tipus de transport.
16. Què és un microscopi? Per a què serveix? Realitza un dibuix d’un microscopi amb les seves
17. Ordena en el temps els esquemes següents, que corresponen a diferents etapes de la
mitosi. Indica el nom de la fase en què és troba la cèl·lula representada en cada esquema i explica els trets més característics de la fase, formació del fus acromàtic, etc. [Quasi totes les etapes contenen més d’una imatge]
18. Què és l’ADN? Quina funció realitza? 19. Respon les següents qüestions:
Quines fases s’inclouen en el cicle cel·lular? Quins fenòmens tenen lloc en cada
fase?
Què és la citocinesi? En quina part del cicle cel·lular es produeix?
Tenim la mateixa quantitat d’ADN en el cicle cel·lular? Digueu-ne el perquè?
En quina etapa es produeix la duplicació de l’ADN? Digueu perquè és produeix en
aquest moment?
Totes les cèl·lules d’un mateix organisme tenen la mateixa quantitat d’ADN, per què?
En quina fase es mantenen les cèl·lules la major part del seu cicle?
20. Quina és la importància de la meiosi?
21. Mitjançant una taula expliqueu les diferències més importants entre la mitosi i la meiosi.
22. Què és la divisió cel·lular? Quina és la seva finalitat?
23. Completa la següent taula sobre els dos tipus de reproducció:
Reproducció asexual Reproducció sexual Entrecreuament Formació de clons Nombre de progenitors Presència de gàmetes Presència de meiosi Presència de mitosi Presència de zigot Recombinació genètica Semblança descendents
24. Defineix els següents conceptes:
Cariotip Cromosoma Centròmer Cromosomes homòlegs Genoma Cromàtide
TEMA 2: LA INFORMACIÓ GENÈTICA
26. De quines unitats o molècules orgàniques està format l’ADN? Quins elements formen
aquestes unitats? Dibuixa l’estructura d’un nucleòtid.
27. Quines són les diferències existents entre l’ADN i l’ARN?
28. Quan es produeix la duplicació de l’ADN? Què passa quan les cadenes d’ADN s’han de
duplicar?Com són les dues molècules d’ADN que es formen?
29. Indica les diferències entre transcripció i traducció: per a que serveixen, quines molècules hi
intervenen i on es fan aquests processos.
30. Què són les mutacions? Quines són les causes de les mutacions? Quins poden ser els
efectes de les mutacions sobre els organismes.
31. Quina diferència hi ha entre mutacions gèniques i les mutacions cromosòmiques? 32. Defineix organisme transgènic i ADN recombinant.
33. Per què serveix el codi genètic? Què significa que és universal?
34. Què és la biotecnologia? Anomena algunes de les seves aplicacions principals.
35. Quins avantatges té produir l’hormona del creixement o el factor VII per mitjà de la
tecnologia de l’ADN?
36. Explica el procés per produir insulina per mitjà de la tecnologia de l’ADN. 37. Quina relació hi ha entre l’ADN, la cromatina i els cromosomes?
38. Defineix els següents conceptes:
a) Gen b) Al·lel
c) Híbrid d) Recessivitat
39. Què entenem per malalties produïdes per anomalies cromosòmiques, completa la
informació mitjançant un exemple.
40. Què entenem per malalties produïdes per anomalies genètiques, completa la informació
TEMA 3: Herència i transmissió de caràcters
41. Contesta:
a) Quina és la principal diferència entre la primera i la segona llei de Mendel?
b) Explica detalladament que determina que un zigot sigui nen o nena, l’òvul o l’espermatozou.
42. Quina és la diferència entre genotip o fenotip?
43. Pels conills, el color del pèl és un caràcter dominant, el color negre domina sobre el blanc.
Si encreuem dos conills homozigòtics, un negre i una blanc. Com serà la descendència, F1 i F2, obtinguda d’aquest encreuament?
44. Per una planta, el color de les flors és un caràcter codominant. Si encreuem dues plantes
homozigòtiques, una vermella i una blanca. Com serà la descendència, F1 i F2, obtinguda d’aquest encreuament?
45. En les panotxes de blat de moro, podem diferenciar fàcilment dues característiques: el color
i la rugositat dels grans. Si sabem que el color groc (G) domina sobre el color morat (g) i que la pell llisa (L) domina sobre la pell rugosa (l). Com seran les generacions filials F1 i F2 resultants de l’encreuament entre dos plantes homozigòtiques GGLL i ggll ?
46. En les plantes de pèsol, podem diferenciar fàcilment dues característiques: el color de les
beines i la superfície de la beina. Si sabem que el color verd domina sobre el color groc i que la beina inflada domina sobre la beina desinflada. Com seran les generacions filials F1 i F2 resultants de l’encreuament entre dos plantes homozigòtiques una dominant i una recessiva?
47. Resolt els següents problemes sobre l’herència dels grups sanguinis:
a) Quins grups sanguinis tindran els fills d’un encreuament entre dos individus amb grup sanguini AB i grup sanguini 0?
b) I la resultant entre l’encreuament de dos individus heterozigòtics amb grups sanguinis A i B?
c) Quins grups sanguinis tindran els fills d’un encreuament entre dos individus amb grup sanguini AB?
d) I la resultant entre l’encreuament de un individu heterozigòtic del grup sanguini A i 0?
48. La fibrosi quística és una malaltia d’herència recessiva. Com serà la descendència de dos
individus portadors i per tant heterozigòtics per aquesta malaltia.
49. Per aquesta mateixa malaltia, com seria la descendència entre una persona normal i una
portadora?
50. La malaltia de Huntington és una malaltia d’herència dominant. Com serà la descendència
de d’un individu malalt i heterozigòtic amb un individu normal per aquesta malaltia.
51. Com serà la descendència entre una dona portadora del gen de l’hemofília i un home
normal?
52. Per aquesta mateixa malaltia, com seria la descendència entre una dona hemofílica i un
home normal?
53. Si tinguessis antecedents familiars de fibrosi quística que faries abans de tenir fills?
NOTA: En la resolució dels problemes, recordeu indicar per a cada generació, els
TEMA 4: Origen i evolució dels éssers vius
54. Tenint en compte l’experiment de Miller sobre l’origen de la vida. Contesteu: a) Quins gasos va utilitzar per reproduir l’atmosfera primitiva?
b) Com simulava la radiació solar primitiva?
c) Quines molècules es van formar en aquest experiment? 55. Què entenem per evolució biològica?
56. Què és el fixisme? Com es va tractar de fer compatible el fixisme amb l’existència dels
fòssils?
57. Explica la teoria sobre l’evolució de Lamarck. Per què afirmen que aquesta teoria és falsa? 58. Quins són els mecanismes del funcionament de la teoria de la selecció natural?
59. Per què diem que l’ala d’un ratpenat i el braç humà són òrgans homòlegs? I l’ala d’un
insecte i un ocell òrgans anàlegs?
60. Quines són les causes de la variabilitats que defensa el Neodarwinisme? 61. Què és una mutació i com es produeix? Esmenta algun exemple.
62. Anomena les proves (o evidències) de l’evolució i expliquen tres amb detall? 63. Què és una espècie biològica?
64. Explica com es produeix el procés de l’especiació. 65. Quin paper fa l’ambient en la selecció natural.
66. A l’arxipèlag de les illes Galápagos hi ha set varietats de tortugues terrestres, distribuïdes
per les diverses illes. Les tortugues difereixen en alguns trets morfològics, com la forma de la closca i la longitud del coll i de les extremitats. Efectivament, les tortugues que habiten en illes amb vegetació abundant es caracteritzen per tenir la closca bombada, que els protegeix les parts toves mentre s’obren camí a través de la vegetació. Les tortugues que habiten en illes àrides, en canvi, on la vegetació típica són cactus i arços, tenen la closca en forma de cadira de muntar, la qual cosa els permet estendre el coll i arribar a agafar aliments situats a una certa altura.
a) Descriu els passos pels quals es van poder originar diferents espècies de tortugues a partir d’un avantpassat comú.
b) Com es pot interpretar l’existència de les diferents varietats de tortuga segons la teoria de la selecció natural proposada per Darwin?
c) Com s’explica l’origen de les varietats de tortugues segons la teoria neodarwiniana?
68. Indica si les següents frases sobre la formació de les espècies corresponen a Darwin,
Lamarck o a una teoria no evolucionista (Fixisme, creacionisme o catastrofisme).
a) Alguns insectes s’hi tornen resistents als insecticides perquè s’hi acostumen.
______________
b) Tots els individus de mateixa espècies son lleugerament diferents entre si.
______________
c) Una espècie determinada no es pot transformar en una altra. ______________
d) Els talps tenen els ulls petits i no funcionals perquè sempre són sota terra.
______________
e) L’ambient canviant fa que els individus menys adaptats morin. _____________ f) Les espècies no canvien al llarg del temps. ______________
g) Si una espècie de peix neda molt tindrà una descendència amb aletes més fortes.
______________
h) Els individus portadors de característiques desfavorables tenen menys descendència. ______________
TEMA 8:La història del nostre planeta
69. Explica les diferències entre la datació relativa i la datació absoluta. 70. Què és un fòssil? Explica com es produeix la fossilització?
71. Explica la informació que ens aporten els fòssils.
72. Explica el principi de l’actualisme geològic enunciat per LYELL.
73. Explica el principi de superposició d’estrats o llei de STENO.
74. Els estrats més antics estan sempre a la base de les sèries estratigràfiques? Per què? 75. Descriu la cronologia geològica (identifiqueu i expliqueu per a cada figura la seqüència
ordenada, de més antic a més modern, dels diferents processos geològics que s’han esdevingut).
A
B
TEMES 6/7: Estructura i dinàmica de la Terra - Manifestacions de la
dinàmica terrestre
76. Fes un dibuix de les capes de la Terra indicant-ne la composició i l’estat, assenyali les
discontinuïtats.
77. Per què una placa cavalcant pot ser oceànica o continental, mentre que la subducent
sempre és oceànica?
78. Què intenta explicar la tectònica de plaques. En quines dues idees es basa?
79. Què va designar WEGENER amb el nom de Pangea? Per què no fou del tot acceptada la seva teoria?
80. Anomena i explica les proves de la Deriva Continental.
81. Explica els tres tipus de límits entre plaques i el seu moviment.
82. Indica els nom dels tres tipus de plaques litosfèriques i expliquen les principals
característiques.
83. Quina relació hi ha entre les roques situades a ambdós costats de la dorsal oceànica? 84. Quina són les principals diferències entre un límit divergent i un límit convergent?
