• No se han encontrado resultados

Informe de conjuntura econòmica de la comarca del Bages

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Informe de conjuntura econòmica de la comarca del Bages"

Copied!
9
0
0

Texto completo

(1)

Informe

de conjuntura

econòmica

de la comarca

del Bages

Març 2010

Sol·licitud d’inclusió en el Pla d’Iniciatives de Dinamització

Comarcal de la Generalitat de Catalunya

Consell Comarcal del Bages Àrea de Desenvolupament Comarcal

(2)

La població de la comarca del Bages era, l’1 de gener de 2009, de 184.642 habitants. En els darrers dos anys, la situació econòmica i ocupacional a la comarca del Bages ha empitjorat radicalment. En conjunt, els indicadors mostren una evolució especialment negativa de l’economia de la comarca, tant en termes absoluts com en relació a la resta de comarques del país. El Bages, és una de les comarques més castigades de Catalunya pel creixement de l’atur, com a conseqüència d’una crisi d’origen global que està tenint greus conseqüències locals.

Indicadors bàsics. 2008 % població catalana * Índex Envelliment % Població catalana < 20 anys PIB habitant (milers euros per hab) 2006 % població amb estudis superiors 2001 Bages 2,46% 1,231 2,2% 24,2 10,2 Catalunya 100% 1,102 100% 27,3 12,8

* La població de més de 65 anys dividit entre la població de 0 a 14 anys Font: Idescat. Padró Continu

Evolució de la població Habitants any 2000 Habitants any 2009 % creixement 2000-2009 Bages 153.776 184.642 20,07% Comarques Centrals 420.039 509.670 21,33% Catalunya 6.261.999 7.475.420 19,37%

(3)

ATUR REGISTRAT

El mes de desembre del 2009 va tancar amb una taxa d’atur del 15,8%1. En 2 anys (entre desembre de 2007 i desembre de 2009), l’atur registrat a la comarca va passar de 6.368 persones sense feina a 14.923, un increment del 134,34%. La variació d’aquest últim any ha estat de 33,4%, mentre que al conjunt de Catalunya ha estat del 32,7%.

L’atur comarcal continua a l’alça, el mes de febrer de 2010 ha registrat 15.653 persones aturades, un 2,03% més que al gener.

Atur registrat

Variacions

MES ANTERIOR INTERANUAL Nombre d’aturats febrer 2010 Absoluts % Absoluts % Bages 15.653 312 2,03% 2.813 21,91% Barcelona 444.145 9.264 2,13% 86.916 24,33% Catalunya 597.287 13.404 2,30% 117.800 24,57%

Font: Generalitat de Catalunya. Observatori de Treball.

En general, en els últims 2 anys, aquest increment de l’atur ha afectat amb més intensitat els homes que a les dones. La crisi del sector industrial i de la construcció ha capgirat la tendència d’anteriors dècades i ha equiparat força les taxes d’atur d’homes i dones.

Taxa d’atur homes i dones

Variacions

Sexe Nombre MES ANTERIOR INTERANUAL Taxa atur* aturats febrer 2010 Absoluts % Absoluts % Homes 8.373 135 1,64% 1.800 27,38% 15,6% Dones 7.280 177 2,49% 1.013 16,16% 17,5% Total 15.653 312 2,03% 2.813 21,91% 16,4%

* Calculada a partir de l’actualització de la població activa (ppa 2008 padró * taxa d’activitat EPA 2008) Font: Diputació de Barcelona

Pel que fa als sectors, si bé s’observa que ha augmentat progressivament a tots els sectors, el sector serveis és el més perjudicat, gairebé el 50% de les persones en situació d’atur procedeix d’aquest sector. Darrere seu se situa el sector industrial que ha patit amb més contundència els efectes de la crisi econòmica, ja que la comarca del Bages es caracteritzava fins ara per la seva ocupabilitat a nivell industrial, especialment, el sector del metall. I en tercer lloc, el sector que genera més atur és el de la construcció.

Fins l’any 2007 les dades enregistrades de la taxa d’atur eren molt similars al conjunt de Catalunya, però des de fa dos anys l’atur al Bages ha patit un augment superior a la mitjana del país: la taxa d’atur a Catalunya se situa en un 15,1% enfront al 16,4% que tenim a la comarca a febrer de 2010. Actualment, el Bages és una de les comarques catalanes més afectades quant a l’expulsió de persones del mercat de treball.

1

Dades de la Diputació de Barcelona. Calculada a partir de l’actualització de la població activa (ppa 2008padró *taxa d’activitat EPA 2008).

(4)

Atur registrat per comarques de la província de Barcelona

Variació atur mensual

Variació atur interanual Comarques Atur

febrer

2010 Absolut Relatiu Absolut Relatiu

Taxa atur Anoia 11.537 125 1,10 1.811 18,62 18,89 Vallès Occ. 77.801 1.602 2,10 13.572 21,13 16,56 Maresme 37.267 721 1,97 7.445 24,96 16,48 Bages 15.653 312 2,03 2.813 21,91 16,44 Osona 12.766 381 3,08 2.395 23,09 16,27 Garraf 12.419 205 1,68 2.559 25,95 16,08 Vallès Orient. 33.862 622 1,87 5.631 19,95 15,94 Total província 444.145 9.264 2,13 86.916 24,33 15,35 Baix Llobreg. 65.302 1.761 2,77 13.162 25,24 15,31 Total Catalunya 597.287 13.404 2,30 117.800 24,57 15,10 Alt Penedès 8.169 233 2,94 1598 24,32 14,86 Barcelonès 166.371 3.253 1,99 35.600 27,22 14,16 Berguedà 2.898 37 1,29 318 12,33 13,99

* Calculada a partir de l’actualització de la població activa (ppa 2008 padró * taxa d’activitat EPA 2008) Font: Diputació de Barcelona

14 dels 35 municipis de la comarca tenen una taxa d’atur superior a la mitjana de Catalunya (15,1%). La suma de la població total d’aquests municipis (149.205 habitants), que són els que tenen un teixit econòmic de caràcter més industrial i de serveis, representa més del 80% del total de la població de la comarca (184.642 habitants).

Els municipis del Bages que pateixen taxes d’atur superiors a la mitjana de Catalunya

Població Atur Variació atur mensual Variació atur interanual Municipis

2009 feb-10 Absolut Relatiu Absolut Relatiu

Taxa atur Sant Vicenç de C. 8.564 880 -6 -0,68 152 20,88 19,60% Sant Joan de V. 10.779 1.098 5 0,46 244 28,57 19,30% Pont de Vilomara i R. 3.714 381 0 0 63 19,81 19,20% Navarcles 5.947 589 -13 -2,16 114 24 19,00% Súria 6.438 559 53 10,47 175 45,57 17,60% Castellgalí 1.918 175 -4 -2,23 38 27,74 17,40% Manresa 76.558 6.664 151 2,32 1241 22,88 17,00% Sallent 7.129 571 21 3,82 116 25,49 16,50% Navàs 6.243 515 7 1,38 46 9,81 16,30% Castellbell i el Vilar 3.680 312 10 3,31 44 16,42 16,10% Artés 5.433 452 9 2,03 71 18,64 16,00% Callús 1.759 141 9 6,82 36 34,29 15,90%

Sant Fruitós de Bages 7.961 681 11 1,64 108 18,85 15,70%

Sant Salvador de G. 3.082 242 0 0 21 9,5 15,30%

Font: Diputació de Barcelona

A curt termini no s’espera que les dades de l’atur millorin perquè algunes empreses hauran de tancar en els propers mesos i perquè encara no s’han fet efectius els acomiadaments i les prejubilacions anunciades en alguns centres de treball.

(5)

EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ

Evolució núm. expedients Eros. 2007-2009

2007 2008 2009

Rescissió 10 12 29

Reducció 3 22

Suspensió 2 26 127

Total 12 41 178

Font: UGT Bages-Berguedà

Evolució treballadors afectats per Eros. 2007-2009

2007 2008 2009

Rescissió 213 306 870

Reducció 37 224

Suspensió 19 1.063 4.540

Total 232 1.406 5.634

Font: UGT Bages-Berguedà

El nombre de treballadors afectats per Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO’s) ha passat de 232, l’any 2007, a 1.406, l’any 2008. La situació s’ha agreujat durant el 2009 ja que hi ha hagut 5.634 persones afectades a la comarca.

El sector més afectat pels ERO’s, ja siguin de rescissió, reducció i/o suspensió ha estat, durant aquest any 2009, les empreses de Productes metàl·lics, excepte maquinària i equips amb un 22,7% del total d’expedients d’enguany, seguida de les Indústries tèxtils amb un 14,1%; de les de Fabricació de maquinària i equips amb un 8,6%; de les Indústries de fusta i suro amb un 5,5% i de les Activitats especialitzades de la construcció, també amb un 5,5% del total.

EVOLUCIÓ NOMBRE DE CONTRACTES

L’any 2009 s’han formalitzat 13.156 contractes menys respecte el 2008, un descens del 26,6%, mentre que en el conjunt de Catalunya el descens ha estat d’un 17,6%.

EVOLUCIÓ LLOCS DE TREBALL I CENTRES DE TREBALL

2006 2007 2008 2009

Empreses 6.504 6.551 6.192 5.844

Treballadors afiliats al

règim general 57.499 57.595 53.532 50.682

Treballadors autònoms 13.801 14.279 14.169 13.379

Font: Diputació de Barcelona a partir de dades de l’INSS. Informació facilitada per l’Observatori del Mercat de Treball del Bages (CFIBS).

Al Bages es comptabilitzen, a finals de 2009, 5.844 centres de cotització. La variació entre 2006 i 2009 ha estat una davallada de 10,15%. La taxa de variació 2008-2009 és del 5,6% (amb 348 centres menys).

L’evolució del nombre de llocs de treball assalariat i autònom ha estat molt negativa amb una davallada de 11,85 i de 3,05, respectivament, entre el 2006 i el 2009. Les taxes de variació de l’últim any, 2008-2009, es redueixen respecte a anteriors

(6)

trimestres (sobretot en el cas dels assalariats), quedant en un decreixement del 5,3% i del 5,6%, respectivament.

EVOLUCIÓ DEL PIB I DELS SECTORS ECONÒMICS

D’acord amb les dades de l’Anuari econòmic comarcal 2009, de Caixa de Catalunya, l’any 2008 el Bages va mostrar una variació del VAB del -1,1%, registre gairebé dos punts percentuals inferior a la mitjana de Catalunya, que va tenir un increment del 0,80%. Aquest empitjorament ha estat general en tots els sectors productius, encapçalats per la indústria i la construcció, amb caigudes del 4,9 i el 6,0%, respectivament, gairebé el doble de la davallada en el conjunt de Catalunya en ambdós casos. El primari també ha presentat un retrocés, del 0,2%, si bé de menor intensitat que la mitjana del país. Les activitats terciàries han estat les úniques que han tingut un avanç positiu, del 2,8%, amb una aportació d’1,4 punts percentuals al creixement de la comarca. Al nivell agregat, l’avanç del VAB entre el 2000 i el 2008 ha estat del 21,0%, per sota la mitjana catalana (24,2%).

Creixement del PIB. Comarques de la Catalunya central i Catalunya. 2005-2008

Comarques 2005 2006 2007 2008 Bages 0,98% 4,45% 2,96% -1,10% Anoia 0,83% 4,05% 2,04% -2,06% Berguedà 2,75% 4,74% 3,29% -1,47% Osona 2,24% 3,84% 5,00% 0,79% Solsonès 2,87% 4,56% 6,12% 0,09% Catalunya 2,94% 3,86% 3,96% 0,80% Font: Caixa Catalunya (Anuari Econòmic comarcal 2009)

Evolució del PIB. Bages i Catalunya. 2005-2008

-2,0 0,0 2,0 4,0 6,0 Anys Bages Catalunya Bages 1,0 4,4 2,9 -1,1 Catalunya 3,0 3,9 4,0 0,8 2005 2006 2007 2008

Creixement del PIB per sectors (percentatge). 2008

Comarques Primari Indústria Construcció Serveis Total

Bages -0,21 -4,86 -6,03 2,82 -1,10

Catalunya -1,30 -2,64 -3,00 2,50 0,80

(7)

El comportament del sector industrial reflecteix la caiguda en la producció de quatre branques amb una importància relativa rellevant dins la comarca. Són la metal·lúrgia i productes metàl·lics, que davalla del 6,7%, seguida del tèxtil, cuir i calçat (-15,8%), material de transport (-2,2%) i maquinaria i equipament mecànic (-10,7%). Tot plegat representa prop del 43% del VAB industrial.

El sector industrial, amb un gran pes específic a la comarca està en declivi per la pèrdua d’un gran nombre de petites empreses i també d’algunes de molt grans, i per la paralització temporal d’altres. El teixit empresarial del Bages compta amb una base important de petites i mitjanes empreses que, en molts casos, depenen de multinacionals ubicades al territori. Els processos de deslocalització, tancament o reducció de la producció d’algunes d’aquestes grans empreses han tingut un fort impacte en l’activitat industrial i de serveis de la comarca. Són especialment destacables els casos de cinc companyies que fins ara ocupaven llocs destacats en els rànquings comarcals tant pel volum de facturació com pel nombre de treballadors. Ens referim a multinacionals de diferents sectors, tot i que predominen els vinculats a l’automoció: del cautxú i fabricació de rodes, de llantes, de components per l’automòbil, de l’explotació de potassa i de fabricació de skis.

A més, com a la resta del país, la construcció ha reduït notablement la seva activitat a la comarca. És el sector que ha patit la pitjor variació interanual del PIB, un -6,03%. Aquesta davallada ha tingut repercussions en el mercat laboral, amb la destrucció de molts llocs de treball, però també en les hisendes municipals, que han deixat d’ingressar molts recursos en concepte de llicències d’obres.

Evolució dels habitatges iniciats (obra nova) Comarques de la Catalunya Central i Catalunya 2001-2009 COMARQUES DE LA CATALUNYA CENTRAL 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 BAGES 1.736 1.789 2.987 3.018 3.697 6.370 3.396 922 198 ANOIA 1.247 1.150 1.597 1.852 2.564 2.930 2.033 295 149 BERGUEDÀ 306 357 379 870 823 1.028 649 324 48 OSONA 1.429 1.923 2.120 2.781 3.258 3.826 3.059 618 289 SOLSONÈS 85 141 158 252 173 232 170 58 18 CATALUNYA 67.794 74.498 88.649 96.481 107.834 127.117 85.515 27.569 12.358 Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Secretaria d'Habitatge, a partir de les dades dels visats dels col·legis d'aparelladors de Catalunya.

Evolució dels habitatges acabats (obra nova) Comarques de la Catalunya Central i Catalunya 2001-2009 COMARQUES DE LA CATALUNYA CENTRAL 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 BAGES 1.472 1.520 1.573 1.668 2.557 2.616 2.958 2.740 1.628 ANOIA 1.142 1.126 1.013 1.123 1.435 1.560 1.902 1.718 606 BERGUEDÀ 380 286 376 288 408 552 517 698 266 OSONA 1.195 1.247 1.504 1.704 1.916 2.154 2.240 1.987 998 SOLSONÈS 109 139 91 190 181 146 110 143 70 CATALUNYA 65.556 65.538 68.798 71.101 74.706 77.309 79.580 71.007 37.871 Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Secretaria d'Habitatge, a partir de les dades dels visats dels col·legis d'aparelladors de Catalunya.

(8)

Gràfica de l’evolució dels habitatges acabats. Comarques de la Catalunya Central. 2001-2009 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 BAGES ANOIA BERGUEDÀ OSONA SOLSONÈS

A la comarca del Bages el sector de la construcció ha patit aquests 2 últims anys un dràstic ajust, amb caigudes dels habitatges iniciats del 94,16%, des de 3.396 unitats a 198. Els habitatges acabats mostren una davallada del 44,96%, des de 2.958 unitats a 1.628. Pel que fa a Manresa, l’activitat constructora ha tingut descensos del 88,46% pels iniciats i del 26,96% pels acabats. La capital de la comarca ha passat de donar llicències per fer 2.000 habitatges el 2006 a 89 el 2009.

El trasllat al mercat laboral d’aquesta evolució del sector ha estat d’una caiguda dels afiliats a la Seguretat Social i un increment de les persones aturades en el sector, 2.139 en total, 1.009 més que l’any 2008.

Tot això ha portat com a conseqüència un augment progressiu i exponencial de la taxa d’atur al Bages.

L’estudi de la Cambra de Comerç de Manresa Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages, publicat l’any 2009 i elaborat en col·laboració amb el Departament d’Estudis de PIMEC, ja apuntava alguns signes d’alentiment de l’economia en el període analitzat 2000-2007. La principal conclusió de l'estudi és que el Bages havia perdut pes en relació al conjunt de Catalunya tant en termes de valor afegit brut com en nombre d’empreses i nombre d’ocupats en relació a 2005. En canvi, el 2007 es detectava una certa recuperació en la productivitat i en la dimensió empresarial respecte l'any 2006, però no així en el nombre d'empreses.

Segons l’índex de competitivitat que elabora anualment l’Associació d’Empresaris del Garraf, el Bages està en recessió respecte a l’entorn metropolità, que guanya posicions. El Bages, amb una caiguda de sis posicions al rànquing, és una de les més afectades per la crisi. La comarca ha passat, en només un any, de la posició 9 (que ocupava des de l’any 2004) a la 15 de l’índex de competitivitat territorial (aquest índex es mesura a partir de cinquanta-un indicadors: el PIB, la taxa d’ocupació, la quota de mercat i el nombre d’empreses per cada 1.000 habitants, etc.).

Els indicadors d’aquests últims dos anys confirmen i evidencien la situació de crisi que esta vivint el Bages. Tot i que en el tercer trimestre s’observen alguns signes de recuperació, a curt termini no s’espera que la situació de destrucció de llocs de treball i de centres de treball millorin.

(9)

FONTS CONSULTADES

- Anuari Estadístic del Bages, 2009-2010. Consell Comarcal del Bages - Anuari Econòmic Comarcal, 2009. Caixa Catalunya

- Articles d’Economia. Diari Regió 7

- Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya - Diputació de Barcelona

- IDESCAT

- Informe de Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages, 2000-2007. Cambra de Comerç de Manresa

- Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central. 4t. Trimestre de 2009. Federació Empresarial de la Catalunya Central

- Observatori del Mercat de Treball. Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud

- Observatori de Treball. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya - UGT Bages-Berguedà

Manresa, 29 de març de 2010 Consell Comarcal del Bages

Referencias

Documento similar

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de

Proporcione esta nota de seguridad y las copias de la versión para pacientes junto con el documento Preguntas frecuentes sobre contraindicaciones y

dente: algunas decían que doña Leonor, &#34;con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Y tendiendo ellos la vista vieron cuanto en el mundo había y dieron las gracias al Criador diciendo: Repetidas gracias os damos porque nos habéis criado hombres, nos

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

E Clamades andaua sienpre sobre el caua- 11o de madera, y en poco tienpo fue tan lexos, que el no sabia en donde estaña; pero el tomo muy gran esfuergo en si, y pensó yendo assi

d) que haya «identidad de órgano» (con identidad de Sala y Sección); e) que haya alteridad, es decir, que las sentencias aportadas sean de persona distinta a la recurrente, e) que

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y