• No se han encontrado resultados

Informe de seguiment Programa de Doctorat en Psicologia Social i de les Organitzacions

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Informe de seguiment Programa de Doctorat en Psicologia Social i de les Organitzacions"

Copied!
19
0
0

Texto completo

(1)

1

Informe de seguiment

Programa de Doctorat en

Psicologia Social i de les Organitzacions

Escola de doctorat de la Universitat de Barcelona (EDUB)

Facultat de Psicologia

Desembre 2017

(2)

2

ÍNDEX

Dades identificadores bàsiques del programa ... 4

1. Presentació del programa ... 4

2. Procés d’elaboració de l’ISPD ... 6

3. Valoració de l’assoliment dels estàndards de seguiment ... 7

Estàndard 1: Qualitat del programa formatiu ... 7

1.1. Els doctorands admesos tenen el perfil d’ingrés adequat i el seu nombre és coherent amb les característiques i distribució de les línies de recerca del programa, i el nombre de places ofertes. ... 7

1.2. El programa disposa de mecanismes adequats de supervisió dels doctorands i, si escau, de les activitats formatives... 8

1.3 El programa recull les modificacions que s’han introduït en aquest període de seguiment. ... 8

Estàndard 2: Pertinència de la informació pública ... 9

La institució informa de manera adequada a tots els grups d’interès sobre les característiques del programa de doctorat i sobre els processos de gestió que en garanteixen la qualitat ... 9

2.1. La institució publica informació veraç, completa i actualitzada sobre les característiques del programa de doctorat, el seu desenvolupament operatiu i els resultats assolits. ... 9

2.2. La institució garanteix un fàcil accés a la informació rellevant del programa de doctorat a tots els grups d’interès, que inclou els resultats del seguiment i, si escau, de la seva acreditació. ... 9

2.3. La institució publica el SGIQ en el que s’emmarca el programa de doctorat. ...10

Estàndard 3: Eficàcia del sistema de garantia interna de qualitat (SGIQ) ...10

3.1. El SGIQ implementat facilita els processos de disseny i aprovació del programa de doctorat, el seguiment i l’acreditació. ...10

3.2. El SGIQ implementat garanteix la recollida d’informació́ i dels resultats rellevants per a la gestió́ eficient del programa de doctorat...11

3.3. El SGIQ implementat es revisa periòdicament per a analitzar‐ne l’adequació́ i, si escau, es proposa un pla de millora per optimitzar‐lo. ...11

Estàndard 4: Adequació del professorat ...12

4.1. El professorat té una activitat de recerca acreditada. ...12

4.2. El professorat és suficient i té la dedicació adequada per desenvolupar les seves funcions. ...13

4.3. El programa de doctorat compta amb les accions adients per fomentar la direcció de tesis. ...13

4.4. El grau de participació de professorat estranger i doctors internacionals en les comissions de seguiment i tribunals de tesi és adequat a l’àmbit científic del programa. ...13

Estàndard 5: Eficàcia dels sistemes de suport a l’aprenentatge ...14

5.1. Els recursos materials disponibles són adequats al nombre de doctorands i a les característiques del programa de doctorat. ...14

(3)

3 5.2. Els serveis a l’abast dels doctorands suporten adequadament el procés

d’aprenentatge i faciliten la incorporació al mercat laboral. ...15 Estàndard 6: Qualitat dels Resultats ...15

6.1. Les tesis doctorals, les activitats de formació i la seva avaluació són coherents amb el perfil formatiu pretès ...15 6.2. El valors dels indicadors acadèmics són adequats per a les característiques del programa de doctorat. ...16 6.3. Els valors dels indicadors d’inserció laboral són adequats per a les característiques del programa de doctorat. ...17 4. PROPOSTES DE MILLORA ...18

(4)

4

D

ADES IDENTIFICADORES BÀSIQUES DEL PROGRAMA

1.

P

RESENTACIÓ DEL PROGRAMA

L’objectiu del programa de Doctorat en Psicologia Social i de les Organitzacions (en endavant PDPSO) consisteix en oferir una formació en l’àmbit de la Psicologia Social i els seus diferents camps, formant doctorands de qualitat per a la recerca en les diferents línies establertes al programa.

El programa es va crear durant el curs 2014-15, però té antecedents anteriors en el programa/es de doctorat en Intervenció Psicosocial i Psicologia dels Recursos Humans, que s’impartien a la UB. En concret, el nou programa va resultar de la fusió d’aquests dos. Aquests programes, amb diferents denominacions es venen impartint ja des de l’any 1986. Encara que no és un programa interdisciplinari, sí té professorat d’altres àries de coneixement properes a l’àmbit de la Psicologia Social, com són les de Metodologia de les Ciències del Comportament, de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, i de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic. D’aquesta manera la recerca en l’àmbit psicosocial queda més coberta al incloure altres factors d’interacció presents quotidianament en el comportament humà i social. Per altra banda, el foment de la internacionalització fa que anem incorporant paulatinament en el programa més Denominació Psicologia Social i de les Organitzacions

Codi RUCT 5601168

Universitat coordinadora Universitat de Barcelona Universitats participants -

Escola de doctorat Escola de doctorat de la Universitat de Barcelona (EDUB)

Curs acadèmic d’implantació 2014/15

Coordinador/a del programa Álvaro Rodríguez Carballeira

Telèfon de contacte 933125178

Mail [email protected]

Comissió d’elaboració Álvaro Rodríguez (coordinador), Andrés Di Masso (professor), Inés Lovelle (alumna), David Gallardo (vice-degà de doctorat) i Joan Sansa (vice-degà de qualitat).

Òrgan d’aprovació de l’informe Comissió acadèmica de programa Data d’aprovació de l’informe 18 de gener de 2018

Òrgan d’aprovació de l’informe Escola de doctorat de la UB (EDUB) Data d’aprovació de l’informe 20 de febrer de 2018.

(5)

5 codirectors procedents d’universitats estrangeres amb les que els nostres grups de recerca desenvolupen projectes conjunts.

El PDPSO compta amb la col·laboració de diversos grups de recerca en l’àmbit de l’estudi del comportament humà i social. En concret, col·laboren en el programa 7 grups de recerca consolidats: el grup de recerca en psicologia social, ambiental i organitzacional, el grup d'estudis d'invariància dels instruments de mesura i anàlisi del canvi en els àmbits social i de la salut, el grup d'investigació en gerontologia, el grup d’intervenció en psicologia clínica i de la salut, el grup de conducta adaptativa i interacció, i el grup de recerca en personalitat: predicció i avaluació del comportament, i l’observatori del sistema penal i els drets humans. Tots aquests grups porten a terme una important tasca de recerca, amb projectes competitius que acullen als doctorands del programa.

El programa s’inscriu en l’Escola de Doctorat de l’EDUB, i és coordinat i gestionat a la Facultat de Psicologia, i hi participa també professorat de la Facultat de Dret. La Facultat compte amb 299 professors que imparteixen principalment estudis de Psicologia. Una bona part del professorat de la Facultat i dels membres del PDPSO són membres de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona. Un Institut format en total per uns 300 membres que pertanyen a diferents facultats de la UB. L’Institut comptaaixí mateix amb un potencial molt elevat de recerca, el que constitueix un dels punts forts del programa. En concret a l’any 2016 l’Institut va gestionar 6 milions d’euros en projectes, el 90% dels quals aconseguits en convocatòries competitives; i va publicar 350 articles (61% en revistes de primer quartil) amb un impacte de 1490.

El PDPSO s’estructura en 3 línies de recerca: 1) Processos i fenòmens psicosocials; 2) Psicologia ambiental; 3) Recursos humans i organitzacions.

La Facultat ofereix també el grau de Psicologia i 7 Màsters Universitaris: un d’ells “Erasmus Mundus” en Work, Organizational, and Personnel Psychology (WOP-P), i altres en Psicologia General Sanitària, en Psicologia de l’educació, en Recerca en Comportament i Cognició, en Intervenció Psicosocial, en Mediació en Conflictes, i en Gestió i Desenvolupament de Persones i Equips en les Organitzacions, proporcionant així formació de qualitat a tots els nivells. Pot veure’s més informació en l’enllaç de la Facultat:

https://www.ub.edu/portal/web/psicologia/estudis

La gestió del PDPSO es fa través d’una Comissió Acadèmica integrada per representants de les diferents línies de recerca i pels coordinadors dels màsters dels quals procedeixen majoritàriament les sol·licituds d’accés al nostre doctorat.

El programa compta amb un coordinador del programa, elegit d’entre els membres del programa i designat pel Director de l’Escola de Doctorat (EDUB). Des de la creació del programa ha estat coordinador el Dr. Álvaro Rodríguez Carballeira.

(6)

6

2.

P

ROCÉS D

ELABORACIÓ DE L

’ISPD

L’informe ha estat elaborat principalment pel coordinador del programa de doctorat amb la supervisió de l’Escola de Doctorat (EDUB) i dels vice-degans de doctorat i de qualitat de la Facultat de Psicologia. El procés ha estat coordinat per l’EDUB i l’APQUB, que han proporcionat instruccions i dades necessàries, assessorant la seva elaboració i revisant els textos finals. Per poder elaborar l’Informe s’ha creat una comissió d’ISPD integrada per:

a) El vice-degà de doctorat i el vice-degà de qualitat, Drs. David Gallardo i Joan Sansa. b) El Coordinador del programa de doctorat, Dr. Álvaro Rodríguez Carballeira.

c) El professor del programa de doctorat, Dr. Andrés Di Masso. d) Una doctoranda, Sra. Inés Lovelle.

S’ha comptat amb l’opinió dels diferents grups d’interès del programa de doctorat, com ara responsables acadèmics, professorat, doctorands i personal administratiu. Amb aquesta informació es va obrir un procés de reflexió i valoració dels diferents aspectes dintre de la Comissió Acadèmica del Programa. Finalment, l’ISPD ha estat aprovat per la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat i pel Comitè de Direcció de l’EDUB.

L’informe de seguiment es basa en les dades proporcionades per l’EDUB, per la OPAD i per la Secretaria de Facultat, així com en la informació recopilada dels expedients dels titulats, de les sol·licituds d’admissió i dels informes d’activitat dels doctorands en el moment del dipòsit de la tesi. Un resum de les dades pot trobar-se al web de l’EDUB:

http://www.ub.edu/escola_doctorat/ca/saiqu/dades . Aquest informe i els documents relacionats

estaran disponibles a la pàgina sobre el sistema de qualitat de l’EDUB: http://www.ub.edu/escola_doctorat/ca/saiqu/informes-seguiment

Les principals dificultats en l’elaboració de l’Informe han estat com a conseqüència del fet de ser el primer informe realitzat i de la manca de dades en alguns indicadors o de comptar amb dades parcials en altres (per exemple, en el seguiment de les publicacions dels ex-alumnes, ja doctors). També manquen dades sobre inserció professional i les enquestes d’opinió als doctorands i professorat, que encara no han estat implementades per la UB, però que s’està treballant per poder portar-les a terme. En aquest sentit, una qüestió compartida per la Comissió Acadèmica del Programa i exposada ja en altres espais de direcció de la nostra universitat, és la necessitat d’un suport administratiu més directe que realitzi el conjunt de tasques i processos administratius, burocràtics i d’informació general implicats en la gestió quotidiana d’un programa de doctorat, amb tota la casuística, evolució i canvis del seu alumnat i professorat. Aquestes tasques recauen ara en gran mesura en el professorat responsable del programa.

(7)

7

3.

V

ALORACIÓ DE L

ASSOLIMENT DELS ESTÀNDARDS DE

SEGUIMENT

E

STÀNDARD

1:

Q

UALITAT DEL PROGRAMA FORMATIU

El disseny del programa (línies de recerca, perfil de competències i activitats formatives) està actualitzat segons els requisits de la disciplina i respon al nivell formatiu requerit al MECES. El programa va ser verificat el dia 9 d’octubre de 2014, i implementat des del curs 2014-15, tot i que com s’ha indicat procedeix d’anteriors programes. Des de la seva implementació, s’han realitzat algunes modificacions no substancials per tractar d’optimitzar el programa.

1.1. Els doctorands admesos tenen el perfil d’ingrés adequat i el seu nombre és coherent

amb les característiques i distribució de les línies de recerca del programa, i el nombre de places ofertes.

Oferta de places i doctorands matriculats. El PDPSO ofereix 10 places per any acadèmic. En els tres cursos considerats (2014-15, 2015-16 i 2016-17) els estudiants de nou accés han estat, 17, 16 i 7. El nombre de matriculats està, per tant, per sobre de la oferta de places. Les dades més elevades dels dos primers cursos inclouen alumnes de programes antics que van sol·licitar incorporar-se en el nou programa. Veient també les dades que ja tenim del curs 2017-18, entenem que l’oferta de 10 places és adequada i calculem que algun any podem estar lleugerament per sota (2016-17) i altres lleugerament per sobre (2017-18). Diversos factors com la situació econòmica i l’oferta de beques incideixen directament en la demanda. El perfil dels doctorands admesos en els tres cursos analitzats és el següent: 43% d’homes i 57% de dones, 24% procedents de la pròpia universitat, 76% procedents d’altres universitats; d’aquests, 36% procedent de la resta d’Espanya i 40% procedents de l’estranger. Aquestes xifres indiquen que les dones continuen sent majoritàries en el doctorat, però en percentatge clarament inferior que en el grau de Psicologia. Si analitzem l’origen dels doctorands, en els tres cursos considerats el nombre d’estudiants estrangers és molt significatiu, s’apropa a la meitat, mentre que el percentatge d’estudiants amb estudis de màster d’altres universitats es redueix a un 16%. Es pot concloure doncs, que el programa de doctorat resulta atractiu per als nostres titulats, i més encara per a titulats d’altres centres i països, que en la majoria dels casos opta ja per venir a fer els nostres màsters per tenir després l’accés més directe al doctorat.

Demanda de places. El nombre de sol·licituds rebudes ha seguit en els cursos analitzats una evolució ascendent: 11 el curs 2014/15, 37 el curs 2015/16, 30 el curs 2016/17. Això significa que la ratio de doctorands finalment admesos és del 27% respecte de les noves sol·licituds rebudes (exclosos els canvis de programa antic a nou). La demanda de places és més gran que les places que s’ofereixen i per això es fa una selecció prèvia important, tractant de garantir al màxim l’èxit de la implicació i la inversió feta pels doctorands i pel programa. Cal fer constar que el perfil dels doctorands sol·licitants és similar al dels admesos.

(8)

8 Contractes predoctorals (FI, FU, APIF...). En els tres cursos analitzats, dels 40 matriculats, tenien beca de doctorat 8 persones (1 FI, 3 APIF i 4 provinents de països llatinoamericans), significant un 20%, percentatge que es considera poc satisfactori, tenint en compte les dificultats afegides de haver de fer el doctorat sense una remuneració garantida per a la dedicació completa a la tesi. Entre les raons que expliquen aquest percentatge sobresurt la disminució de l’oferta de beques. Sí resulta satisfactòria la presència de doctorands internacionals amb beca, doncs ofereix una constatació de la capacitat d’atracció del programa.

Línies de recerca. Els doctorands es distribueixen en les 3 línies de recerca de forma proporcional a l’amplitud temàtica de cada una, així com en els diversos grups de recerca. La línia de major amplitud és la de Processos i fenòmens psicosocials, que acull al voltant de la meitat dels alumnes, la de Recursos Humans i Organitzacions acull al voltant d’un terç dels alumnes, i la de Psicologia Ambiental acull a la resta dels alumnes. La Comissió del PDPSO vetlla per que el perfil d’accés dels doctorands sigui adequat. Els estudis previs dels doctorands són generalment en Psicologia. El coordinador del programa posa a disposició de la Comissió la documentació aportada pels candidats (currículum, certificats acadèmics, motivació i, en alguns casos, cartes de recomanació). S’accepten els candidats que compleixen les condicions del programa i que arriben a un compromís amb la persona que realitzarà la direcció de la tesi.

1.2. El programa disposa de mecanismes adequats de supervisió dels doctorands i, si escau, de les activitats formatives.

Entenem que els mecanismes seguits són satisfactoris d’acord amb l’estàndard. La Comissió del PDPSO i el Director/a de la tesi decideixen per a cada doctorand si convé incloure activitats formatives en el seu currículum. Les activitats formatives poden ser cursos, cursos transversals, assistència a summer school, jornades doctorals, etc. Tot i així, es considera generalment suficient la formació prèvia dels doctorands i això es té en compte en la selecció dels candidats/es. La supervisió del desenvolupament del treball de recerca i de les activitats de formació, per part del programa, es fa mitjançant l’informe que el doctorand lliura per al seguiment cada curs acadèmic junt amb l’informe del director/a o tutor/a. Addicionalment, abans de finalitzar el primer any el doctorand ha de presentar el seu “pla de recerca”. Per aquest motiu es demana a més l’exposició oral i el pla és avaluat per una comissió. Si finalment es considera que el pla es no apte, es fan propostes de millora i es demana una nova versió començant de nou el procediment.

1.3 El programa recull les modificacions que s’han introduït en aquest període de seguiment.

No han hagut modificacions del programa des de la seva verificació.

Conclusió. L’estàndard 1 s’assoleix, segons s’ha argumentat amb les informacions recollides en aquest punt.

(9)

9

E

STÀNDARD

2:

P

ERTINÈNCIA DE LA INFORMACIÓ PÚBLICA

La institució informa de manera adequada a tots els grups d’interès sobre les

característiques del programa de doctorat i sobre els processos de gestió que en garanteixen la qualitat

2.1. La institució publica informació veraç, completa i actualitzada sobre les característiques del programa de doctorat, el seu desenvolupament operatiu i els resultats assolits.

L’EDUB compta amb una pàgina web que inclou tota la informació necessària per a l’accés als programes de doctorat, en català, castellà I anglès:

http://www.ub.edu/escola_doctorat/ca/inici-edub-nova. En aquesta pàgina s’informa de manera veraç, completa i actualitzada d’informació

sobre l’EDUB, el sistema de garantia interna de qualitat, els processos d’admissió i accés, els requisits d’accés, la informació de matrícula, el calendari acadèmic, els requisits dels candidats estrangers, els preus I serveis, assegurances, el procés de realització del doctorat, els procediments a seguir per al seguiment, procediment per al dipòsit i lectura de la tesi, els programes d’intercanvi internacional, els ajuts internacionals I el conjunt de la normativa de doctorat. El web ha estat renovat recentment, pel que conté la informació actualitzada.

Aquesta informació és accessible a tots els interessats i conté els requisits d’informació pública i d’indicadors recollits a les taules 1.1 i 1.2 de l’apartat 3.2 de la Guia per al seguiment dels programes oficials de doctorat d’AQU Catalunya.

A més a més, el programa disposa d’una pàgina específica

(http://www.ub.edu/dpso/index.php/es/), que ara es troba en reconstrucció, on s’indica:

1) Admissió: perfil d’ingrés, requisits específics i criteris d’admissió. 2) Detall de les línies de recerca ofertades

3) Informació de contacte I secretaria del programa 4) Objectius del programa

5) Professorat i grups de recerca: professorat del programa, perfil acadèmic i investigador, 6) informació de contacte.

7) Activitats formatives

La pàgina web s’ha mostrat adequada per a la informació pública, però es considera necessària la seva millora, especialment incloent els següents aspectes: Tesis defensades en els darrers anys; Memòria de verificació i modificacions de la verificació; Perfil de sortida dels doctorands; Procediment per a l’elaboració del pla de recerca. En aquest sentit, l’EDUB està treballant per a una pàgina web més funcional i amb informació molt més detallada de cada programa de doctorat. Es preveu implantar-se durant l’any 2018.

2.2. La institució garanteix un fàcil accés a la informació rellevant del programa de doctorat a

tots els grups d’interès, que inclou els resultats del seguiment i, si escau, de la seva

(10)

10 Tota la informació esmentada a l’apartat anterior és accessible universalment per a tots els grups d’interès des de l’espai web de l’EDUB. Les memòries de verificació estan disponibles a la pàgina web de l’EDUB i els informes de seguiment, quan es generin, seran públics dins del

web de l’EDUB i dels diferents programes de doctorat.

http://www.ub.edu/escola_doctorat/ca/inici-edub-nova. Malauradament, no es disposa de

recursos per mantenir aquesta informació actualitzada i l’EDUB ha de millorar aquest aspecte, el que es pretén fer al llarg de l’any 2018.

Els indicadors requerits en aquest apartat seran públics una vegada finalitzats els informes de seguiments de cada programa de doctorat, aproximadament en febrer 2018. S’oferiran xifres sobre oferta de places, estudiants de nou ingrés, amb beca, estrangers, total de matriculats i abandonaments, nombre de tesis llegides, de tesis Cum Laude, de doctors amb menció internacional, nombre de professors amb sexenni viu i de tesis defensades per a cada un dels programes de doctorat en els darrers anys.

2.3. La institució publica el SGIQ en el que s’emmarca el programa de doctorat.

El SGIQ de l’Escola de Doctorat de la UB és d’accés públic al web de l’EDUB i pot consultar-se

a http://www.ub.edu/escola_doctorat/ca/saiqu/sistema-de-garantia-de-qualitat-intern.

Conclusió. L’estàndard 2 s’assoleix, segons s’ha argumentat amb les informacions recollides en aquest punt, tot i que caldria considerar la millora d’alguns aspectes, com s’ha assenyalat, i que es recopilen al final del document.

E

STÀNDARD

3:

E

FICÀCIA DEL SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE QUALITAT

(SGIQ)

L’EDUB (com a organització de la UB encarregat de la formació doctoral i que té adscr its els pr og rames de doctor at) disposa d’un sistema propi de garantia interna de la qualitat, tot i que s’emmarca dins del SAIQU de la UB, i que està formalment establert i implementat assegurant, de forma eficient, la qualitat i la millora contínua del programa d’acord amb les directrius.

A més a més, el centre disposa d’un sistema de garantia específic que completa el de l’EDUB. El SAIQU del centre és públic i es pot trobar a l’enllaç:

https://www.ub.edu/portal/web/psicologia/sistema-de-qualitat.

3.1. El SGIQ implementat facilita els processos de disseny i aprovació del programa de doctorat, el seguiment i l’acreditació.

(11)

11 Verificació. Tots els programes de doctorat de la UB han estat dissenyats, aprovats i verificats seguint el SGIQ de l’Escola de Doctorat i la Guia per a l’elaboració i la verificació de les propostes de programes de doctorat d’AQU.

Seguiment. Els processos de seguiment, implantats per primer cop en aquest document, s’han dissenyat perquè puguin servir per a la reflexió interna i per detectar les millores, d’acord amb el SGIQ de l’Escola de Doctorat i la Guia per al seguiment dels programes oficials de doctorat d’AQU. Els informes de seguiment seran publicats en el web de l’EDUB

Acreditació. Aquest programa de doctorat s’haurà de sotmetre al procés d’acreditació. L’EDUB i l’APQUB estan dissenyant el procés a seguir i els processos a implementar per portar-los a terme.

Valoració del programa de doctorat sobre els diferents processos. El procés es valora positivament ja que ha permès el disseny i l’aprovació́ del programa de doctorat sense cap anomalia, aconseguint la verificació́ favorable del mateix. El programa valora positivament el procés de seguiment perquè̀ ha permès l’anàlisi i la revisió́ de la implantació́, desenvolupament i resultats del mateix, i també́ possibilita la detecció́ d’aspectes a millorar i la introducció́ de millores. De totes maneres, en acabar el primer seguiment de programes de doctorat es procedirà̀ a l’avaluació del procés i a adoptar les mesures necessàries per millorar-lo.

3.2. El SGIQ implementat garanteix la recollida d’informació́ i dels resultats rellevants per a

la gestió́ eficient del programa de doctorat.

El SGIQ de l’EDUB contempla de forma centralitzada indicadors d’accés, matrícula, professorat, resultats, necessaris per al seguiment i la futura acreditació dels programes. Es recullen els indicadors indicats a la taula 1.2 de l’apartat 3.2 de la Guia per al seguiment del programes oficials de doctorat d’AQU. El SGIQ garanteix la recollida de la informació mitjançant els diferents processos.

Els indicadors són accessibles per a tots els interessats i es faran públics una vegada elaborat els informes de seguiment (febrer 2018).

En relació a la recollida de la satisfacció dels diferents grups d’interès, actualment estem en el procés d’elaboració de les diferents enquestes i que estaran disponibles per a l’acreditació dels programes de doctorat.

El SIGQ preveu, que pel que fa als doctorands, que es realitzaran dues enquestes, una de forma anual en s’inclouria en l’informe de seguiment i una segona coincidint amb el dipòsit de la tesi doctoral. Tanmateix, aquests aspectes encara no s’han pogut portar a terme i es preveu implantar-los al llarg del curs 2017/18 i 2018/19.

3.3. El SGIQ implementat es revisa periòdicament per a analitzar‐ ne l’adequació́ i, si

(12)

12 El SGIQ de l’Escola de Doctorat es va dissenyar en el moment de la implantació dels diferents programes de doctorat, però tanmateix s’hauran de fer accions específiques per procedir a la revisió del mateix per optimitzar-lo. Al llarg del curs 2017/18 es crearà una comissió per adequar-lo a l’experiència desenvolupada al llarg d’aquests anys. Abans del juny 2018, s’elaborarà un primer informe de revisió dels diferents processos implantats del SGIQ.

Conclusió. L’estàndard 3 s’assoleix, segons s’ha argumentat amb les informacions recollides en aquest punt, però caldria considerar la millora d’alguns aspectes, especialment pel que fa referència als processos de recollida d’informació a través d’enquestes d’opinió.

E

STÀNDARD

4:

A

DEQUACIÓ DEL PROFESSORAT

El professorat és suficient i adequat, d’acord amb les característiques del programa de doctorat, l’àmbit científic i el nombre de doctorands

4.1. El professorat té una activitat de recerca acreditada.

El professorat del PDPSO es pot considerar de qualitat excel·lent en relació als requeriments demanats. Tant els professors que formen part de la plantilla de la nostra universitat com aquells que s’impliquen com directors de tesi sent externs a la institució́ demostren tenir capacitat provada per dur a terme aquesta tasca. Aquesta qualitat està disponible en les dades que poden trobar-se al web de l’EDUB. Com es pot veure, el 70% dels directors/es del programa que estan en condicions de tenir un sexenni viu el tenen. Els directors/es que no tenen sexenni viu han de demostrar que tenen capacitat investigadora per poder dirigir tesis doctorals. Aquesta valoració́ es fa demanant que aportin els articles que hagin publicat en revistes amb factor d’impacte en els darrers anys, i també a traves del sistema de PDA (Pla de de dedicació Acadèmica) de la Universitat de Barcelona que qualifica anualment el sistema d’inputs i outputs de recerca de tot el professorat i els qualifica segons les seves aportacions en A, B, C i D. D’aquesta manera, el 82% del professorat tenen una experiència acreditada segons la valoració del PDA (reducció superior a les 800 hores per acreditació de recerca). Com es pot veure, la xifra del professorat ben avaluat és clarament elevada.

Els cos de professorat titular, catedràtic i agregat representa la gran majoria (un 90%) dels directors/es del doctorat, perquè̀ formen part de grups de recerca estables i llargament consolidats. La gran majoria amb sexenni viu, com hem dit abans. També́ es demana que aportin informació́ sobre les activitats de recerca que desenvolupen en aquell moment. Amb aquests factors la coordinació́ del programa autoritza que els directors formin part dels recursos humans del programa de doctorat. En aquests moments gairebé́ el 90% dels directors de tesi compleix aquest requisit. Aquest punt s’assoleix amb condicions perquè̀ l’objectiu seria ampliar el % de professors amb sexenni viu i que el 100% de professorat complís totes les condicions que es demanen.

(13)

13 Cal fer notar així mateix, que la gran majoria del professorat del programa participa en projectes de recerca competitius nacionals i internacionals. Cal notar que aquest llistat és molt extens, pel que s’inclourà al web de l’EDUB al finalitzar el procés de seguiment. Quant grups de recerca consolidats (SGR) hi ha els següents vinculats al programa (anterior convocatòria d’SGR participaven en el programa): el grup de recerca en Psicologia Social, Ambiental i Organitzacional, el Grup d'estudis d'invariància dels instruments de mesura i anàlisi del canvi en els àmbits social i de la salut, el Grup d'investigació en Gerontologia, el grup d’Intervenció en psicologia clínica i de la salut, el Grup de Conducta Adaptativa i Interacció, i el grup de recerca en Personalitat: predicció i avaluació del comportament.

Cal remarcar així mateix que el programa està vinculat a l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona. Un Institut format en total per uns 300 membres que pertanyen a diferents facultats de la UB. Com ja s’ha mencionat a la presentació, aquest Institut té una molt forta trajectòria de recerca i està avaluat per AGAUR i un elevat impacte internacional. Al mateix temps, el programa està vinculat també a l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans. Cal fer notar que no s’han produït modificacions substancials respecte a les previsions del procés de verificació.

4.2. El professorat és suficient i té la dedicació adequada per desenvolupar les seves funcions.

El professorat és suficient i qualificat per a la direcció de les 10 places ofertes anualment, superant les ràtios que el Reial Decret marca com a mínim. Els professors demostren gran interès en dirigir tesis doctorals d’estudiants, principalment, amb beques. La situació actual és per tant bastant equilibrada entre els professors disposats a dirigir tesis doctorals i els estudiants en condicions de poder fer els estudis.

4.3. El programa de doctorat compta amb les accions adients per fomentar la direcció de tesis.

El PDPSO actualment no promou accions per fomentar la direcció de tesis perquè el nombre de directors es suficient per cobrir la demanda dels alumnes de nou ingrés. A mig termini es preveu que caldrà fer accions per aconseguir més professorat per a la direcció de tesis, doncs les jubilacions sembla que seran superiors a les noves incorporacions.

4.4. El grau de participació de professorat estranger i doctors internacionals en les comissions de seguiment i tribunals de tesi és adequat a l’àmbit científic del programa.

De moment, el percentatge de directors de tesi que procedeix d’universitats estrangeres està a la vora del 10%, ja sigui amb o sense cotuteles, però la intenció és anar augmentant aquesta proporció en un procés de major internacionalització. El mateix raonament serveix per aplicar a la participació de professorat estranger en els tribunals avaluadors de les tesis.

(14)

14 Els tribunals de les tesis acostumen a ser de tres membres, dels quals dos han de ser externs al programa i a la pròpia universitat. De moment la presencia de professorat estranger com a membres del tribunal de les tesis acostuma a anar lligada als casos de tesis amb menció internacional. Cal notar que el pressupost disponible (un màxim de 600 euros, tot i que en alguns casos el grup de recerca o departament complementa el pressupost) per a finançar el viatge i l’allotjament dels membres del tribunal no permet finançar més d’un membre estranger. En el cas de tesis amb menció internacional, el pressupost disponible és superior (fins a 900 euros) i és més habitual comptar amb dos investigadors estrangers al tribunal. Tot i les dificultats econòmiques i administratives per aconseguir la participació de professorat estrangers, es veu necessari fomentar-ne la seva participació. Des de l’EDUB i des de la coordinació́ del programa es continuarà̀ ajudant als doctorands que vulguin tenir professorat estranger en relació als aspectes administratius i econòmics.

Conclusió. L’estàndard 4 s’assoleix, segons s’ha argumentat amb les informacions recollides en aquest punt.

E

STÀNDARD

5:

E

FICÀCIA DELS SISTEMES DE SUPORT A L

APRENENTATGE

Els recursos materials i serveis necessaris per al desenvolupament de les activitats previstes en el programa de doctorat i per a la formació del doctorand són suficients i adequats al nombre de doctorands i a les característiques del programa.

5.1. Els recursos materials disponibles són adequats al nombre de doctorands i a les característiques del programa de doctorat.

La Universitat de Barcelona posa a disposició dels programes de doctorat, pel desenvolupament de les seves activitats, tots els recursos materials dels quals disposa com biblioteques, aules d’informàtica, sales d’estudi, laboratoris, els centres tecnològics, així com els serveis d’atenció a l’estudiant. El fons documental i accessible online en l’àmbit del programa de doctorat és adequat, especialment pel que fa a l’accés a les publicacions i revistes científiques.

Els recursos materials són adequats específics quan a instal·lacions (espais per a la ubicació i treball dels doctorands, laboratoris, aules d’informàtica, biblioteques, etc.) són adequats respecte als doctorands. Els doctorands desenvolupen la seva investigació́ als espais de la Facultat i especialment als laboratoris de Psicologia Social que tenen els recursos materials que necessiten per portar a terme la seva tesi doctoral.

No es disposen d’enquestes específiques respecte al doctorat pel que fa a aquestes instal·lacions i recursos, però sí es disposen d’enquestes respecte al conjunt d’alumnes de la Facultat. En aquest sentit, l’enquesta als estudiants sobre serveis, activitats i instal·lacions de la

(15)

15 UB, en la seva edició de 2015, mostra, en general, resultats favorables. La valoració global dels serveis de biblioteca és de 3.14 punts, de les aules és de 2.16, de les aules d’informàtica és de 2.83 i dels laboratoris es de 2.74 (escala de valoració d’1 a 4. Font: Gabinet Tècnic del Rectorat). Si bé aquestes dades mostren que els recursos són adequats, també assenyalen un marge de millora d’acord a l’opinió de l’estudiantat.

5.2. Els serveis a l’abast dels doctorands suporten adequadament el procés d’aprenentatge i faciliten la incorporació al mercat laboral.

La UB disposa de serveis d’acollida i d’altres prestacions logístiques (habitatge, assessorament sobre qüestions legals respecte de la residència, etc.), d’orientació acadèmica (beques, mobilitat, projectes, etc.) i d’orientació professional i inserció laboral. Aquesta informació es facilita des de la coordinació, des de la Facultat i des del SAE (Servei d’Acollida a Estudiants). Els doctorands reben des del PDPSO i des de l’EDUB informació́ sobre els serveis de la UB dels que poden gaudir com estudiants. La pàgina web de la universitat també́ disposa d’enllaços per obtenir informació́ sobre acollida i orientació́ acadèmica.

Conclusió. L’estàndard 5 s’assoleix, segons s’ha argumentat amb les informacions recollides en aquest punt.

E

STÀNDARD

6:

Q

UALITAT DELS

R

ESULTATS

Les tesis doctorals, les activitats formatives i l’avaluació són coherents amb el perfil de formació. Els resultats quantitatius dels indicadors acadèmics i d’inserció laboral són adequats

6.1. Les tesis doctorals, les activitats de formació i la seva avaluació són coherents amb el perfil formatiu pretès

El doctorand presenta un projecte de tesi doctoral en el moment de l’admissió́, i la coordinació́ del programa el valora, comprovant l’adequació́ al PDPSO i a la línia d’investigació́ en la que es vol inscriure.

En la comissió́ de seguiment que avalua anualment el ritme de desenvolupament de la tesi doctoral es valora especialment que la recerca de l’estudiant avanci i compleixi el cronograma que s’havia marcat en el moment de la presentació́ del pla de recerca. Sempre es té en compte que poden haver‐ hi variacions que van apareixent a mida que investiguen per a la tesi doctoral, i que poden implicar una modificació́ del pla de recerca i del projecte de tesi doctoral. Les activitats de formació més habituals són les següents:

(16)

16 1. Formació específica per a la tesi doctoral, proporcionada generalment pel grup de

recerca d’acollida.

2. Formació en forma de seminaris i cursos, ja sigui dins del programa o d’acord amb els màsters pròxims.

3. Formació transversal, de competències relacionades amb la presentació de publicacions, inserció professional, etc.

4. Assistència i participació en seminaris, congressos, etc.

5. Jornades anuals de presentació de projectes d’avenços de les tesis.

L’avaluació del desenvolupament, com a investigador, de l’estudiant la fa el director mitjançant l’informe anual, així com la Comissió del PDPSO i les comissions de seguiment, en el moment de presentació del pla de recerca i, finalment, de la tesi doctoral. El sistema d’avaluació es considera adequat per als objectius d’aprenentatge del programa.

L’EDUB pensa implantar properament un sistema de formació transversal a través d’unes càpsules formatives que permetran millorar la formació transversal.

6.2. El valors dels indicadors acadèmics són adequats per a les característiques del programa de doctorat.

Dedicació. La proporció de doctorands a temps complet i a temps parcial es reparteix equitativament per la meitat. Aquests valors no resulten satisfactoris, són resultat de la escassetat de beques per a poder remunerar el treball del doctorands i de la necessitat que tenen de compatibilitzar la realització de la tesi amb alguna feina remunerada.

Taxa d’abandonament. La taxa d’abandonament del programa és molt reduïda (un 5% de mitjana), respecte als doctorands del programa. Va ser una mica superior els dos primers anys, degut a que algunes persones estrangeres que van passar dels programes antics al nou, després van haver de deixar-lo per circumstàncies familiars sobrevingudes. En conjunt queda demostrat l’interès dels nostres estudiants en poder portar a terme la seva tesi doctoral malgrat les dificultats que es puguin trobar durant el procés. La normativa actual demana un major compromís en exigir que la tesi doctoral s’acabi en un període de temps establert, tot i que tenim en compte que es pot demanar alguna prorroga.

Qualitat de les tesis. La qualitat de les tesis doctorals defensades en el PDPSO és molt alta. De moment, és cert que hi ha poques tesis defensades dins del programa nou, el 100% de les tesis obtenen la menció cum laude. Si s’inclouen també els programes anteriors el percentatge seria: 64% cum laude, 24% excel·lent i 12% notable. Aquesta xifra es valora de forma satisfactòria, entenent que els tribunals de tesis internacionals adopten una línia d’exigència similar a la d’altres països europeus.

(17)

17 Menció internacional. Un terç de les tesis obtenen la menció internacional, agafant les dades dels últims anys dels anteriors programes (en l’actual programa encara hi ha poc volum de tesis llegides). Aquesta xifra es considera satisfactòria d’acord amb les expectatives del programa. Des de l’EDUB i el programa de doctorat es pensa promocionar la menció internacional, donat el seu interès per als doctorands.

Estades recerca. Les dades sobre estades de recerca realitzades són molt similars a les de les mencions internacionals. També en aquest cas el programa de doctorat té el propòsit d’afavorir la realització d’estades internacionals de recerca.

Nivell de les tesis. Les tesis del programa generen habitualment publicacions d’alta qualitat. Tanmateix, donats els pocs anys transcorreguts des de la implantació del programa, tenim pocs indicadors sobre les publicacions. Un 50% de les tesis s’han presentat com compendi de publicacions, de manera que ja compten amb publicacions avaluades en revistes d’impacte d’acord amb la normativa d’aquestes tesis. El programa està treballant en la recollida de dades sobre les publicacions generades després de la tesi.

6.3. Els valors dels indicadors d’inserció laboral són adequats per a les característiques del programa de doctorat.

No es disposen d’enquestes específiques per al programa de doctorat quant a la inserció professional, i a més en aquest primer seguiment la majoria dels doctorands no han acabat encara la tesi. No obstant això, els resultats de les enquestes i els informes fets per AQU es consideren part de l’avaluació institucional dels estudis de doctorat, així com una eina que permet analitzar i conèixer la taxa d’ocupació dels doctorands per àmbits de la seva tesi doctoral.

Així doncs, podem considerar que l’enquesta d’Inserció Laboral realitzada al 2017 per l’AQU Catalunya, mostra que els alumnes de la branca de Ciències Socials tenen una taxa d’ocupació́ del 89,7% tres anys després de la graduació, la qual es pot considerar com a ben satisfactòria. Conclusió. L’estàndard 6 s’assoleix, segons s’ha argumentat amb les informacions recollides en aquest punt.

(18)

18

Núm. Diagnòstic Objectius Accions proposades Prioritat Responsable Termini Indicadors Modificació memòria Estàndard 2. Pertinència de la informació pública

1 Falta d’informació en la pàgina web del programa, especialment sobre: Tesis defensades en els darrers anys; Memòria de verificació i modificacions de la verificació; Perfil de sortida dels doctorands; Procediment per a l’elaboració del pla de recerca.

Millora de la pàgina web específica del programa

Millorar la pàgina web específica del programa incloent les mancances indicades. Alta EDUB Comissió Acadèmica del programa Coordinador/a Curs 2018/19 com a màxim Publicació pàgina web No

Estàndard 3. Eficàcia del sistema de garantia interna de la qualitat (SGIQ)

2 Completar implantació del SGIQ Implantació del SGIQ Revisió dels

processos del SGIQ. Redactar i implantar

els aspectes

pendents. Revisió del sistema de seguiment. Alta EDUB APQUB Abans de juliol 2018 Acta aprovació i publicació al web No 3 Completar implantació Implantació del procés d’acreditació Redactar i implantar el procediment a seguir per l’acreditació Alta EDUB APQUB Abans del setembre 2018 Elaboració del procés i acta aprovació No 4 Manca d’indicadors satisfacció dels doctorands/es i directors/es Implantació d’un sistema d’enquestes Implantació d’enquestes (doctorands i directors de tesi) Alta EDUB APQUB

Abans del juny 2018 Elaboració del procediment i enquestes realitzades No

(19)

19

estructurada transversal través de càpsules formatives per a l’assoliment de competències transversals Curs 2018/19 6 Poc seguiment de les tesis presentades Millorar els mecanismes de seguiment de les tesis realitzades Millorar els mecanismes de seguiment de les publicacions derivades de les tesis realitzades i dels premis obtinguts

Mitjana Baixa Comissió Acadèmica del programa EDUB A partir de febrer 2018 Curs 2018/19 Mesures aprovades per la Comissió Acadèmica No 7 Absència de programari d’admissió i accés Establiment d’un programari d’admissió i accés

Millorar els processos administratius i l’accés i admissió

Alta EDUB Juny 2018 Programari en

funcionament No 8 Dificultat de seguiment de les activitats formatives Creació d’una carpeta virtual Implementació d’una Carpeta Virtual (DAD) que permetria una anàlisi de les activitats fetes pels doctorands de cada programa

Baixa EDUB Curs 2018/19 Carpeta Virtual

creada

Referencias

Documento similar

La il·luminació dels espais docents (aules, biblioteca, sala d'usos múltiples, etc.) s'ha de dissenyar almenys amb dos dispositius per a encendre la il·luminació general del recinte

En conseqüència, el nexe del TFM són els Plans d’igualtat que les empreses han d’elaborar i instaurar de forma obligatòria per la legislació. Nogensmenys, al llarg del

Com és molt més fàcil el treball en classe quan les tasques estan dividides i l’interés dels i de les alumnes es mantenen quan les activitats es canvien mitjançant les

TRADICIONALS DELS ARXIUS, SEMBLA QUE ELS PROGRAMES D’ACTUACIÓ SÓN ELS QUE FARAN QUE EL NOSTRE SERVEI PÚBLIC SIGA MÉS “VISIBLE”.... FUNCIÓ I PROJECCIÓ SOCIAL

4 Quan parlem d’aquest espais els considerem en una doble dimensió, tant els espais físics de circulació dins de la presó (aules, sales comunes, espais de tutoria…) com els

Tot i que, és un procés força complex, degut a què per una banda els clients de BSF són els propietaris dels estands gastronòmics i, aquests comercialitzen els

○ Els serveis dels quals disposen són: Comunicació (Elaboració i enviament de materials informatius, convocatòries de premsa especialitzades, mitjana brand experience a

L’escola Sadako (E3, p.36), a més de coincidir amb els altres centres pel que fa a les normes i l’organització del centre, remarca que els processos