PROFRUIT
PROTECCIÓ DE LA FRUITA FRONT LES PEDREGADES
INFORME 2015
IRTA
1
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ. ... 2
2. INNOVACIONS. ... 3
2.1. Càmeres alta resolució ...3
2.2. Granímetres ...4
2.3. Innovacions als sistemes ...5
2.4. Noves parcel·les protegides amb Xarxa Antipedra ...5
3. TECNOLOGIA DE CULTIU. ... 6
3.1. Condicions meteorològiques ...7
3.2. Replantacions ...8
3.3. Efecte del color de les xarxes sobre la coloració dels fruits i interacció amb teles reflectants ...9
3.4. Efectes de xarxes de plàstic sobre el “russeting” i el “cracking”...15
3.5. Moment de desplegat de les xarxes ...20
4. TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA I DIFUSIÓ ... 21
IRTA
2
1. INTRODUCCIÓ.
Aquest projecte està promogut per la Subdirecció General d’Agricultura de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia i l'IRTA, i l’objectiu és fomentar l’ús de les xarxes antipedra, com a mesura de protecció de la fruita front a tempestes de calamarsa, per tal d’assegurar l’activitat econòmica del sector de la producció i comercialització de fruita fresca, un dels sectors més important en termes de PIB.
ProFRUIT compta amb el finançament del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, l’IRTA, les empreses: Agromalla, Evolya, Novafruit i QualityPlant i la complicitat, el suport i el interès del sector productor.
Al 2014 es va iniciar el projecte instal·lant l’Observatori de xarxes antipedra a l’Estació Experimental de l’IRTA a Lleida, Mollerussa, i es van realitzar estudis sobre la tecnologia de xarxes a l’Estació Experimental de l’IRTA a Mas Badia, Girona. Durant el 2014 es va donar difusió al projecte i es van realitzar diferents jornades de transferència.
Durant el 2015 s’ha anat consolidant ProFRUIT com a Observatori de xarxes antipedra, sent un punt de referència pel sector a l’hora de buscar les diferents solucions en front a les calamarsades. A ProFRUIT s’han incorporat les innovacions del sector, fent-ne un Observatori capdavanter i únic en les seves característiques.
Tanmateix ProFRUIT també es consolida com a potenciador de tota la tecnologia de xarxes antipedra i el maneig de les plantacions sota aquests sistemes de protecció, ja sigui pel maneig de replantacions, esporga mecanitzada, aclarida, i totes les feines normalment realitzades en una plantació, que es poden veure modificades degut a la presencia d’una estructura de xarxes antipedra.
El 2015 no ha estat una campanya excepcional pel que fa al nombre de pedregades, a la zona fruitera de Lleida hi ha hagut un total de 13 pedregades repartides per les comarques de Les Garrigues, Urgell, Alt Urgell, Segrià i Noguera. Les pedregades s’han donat del febrer a l’octubre, afectant tot el període de cultiu de la zona, amb una major concentració de pedregades al mes de juliol.
IRTA
3 Cap de les pedregades ha caigut sobre la zona exacta on esta ubicat l’Observatori de xarxes, però el fet d’estar ubicat en una zona productora amb alta incidència de pedregades ha fet que sigui visitat per membres del sector productiu, on cada cop hi ha més interès per aquestes instal·lacions.
2. INNOVACIONS.
2.1. Càmeres alta resolució
S’han instal·lat càmeres d’alta resolució per tal de poder enregistrar els episodis de pedregada i/o calamarsa, de manera que es pugui tenir informació gràfica de la resposta dels diferents sistemes enfront d’un mateix episodi de pedregada, podent d’aquesta manera avaluar diferents aspectes com el buidat dels sistemes, el suport de càrrega o la facilitat de descàrrega.
S’han col·locat un total de 5 estacions de càmeres que ens permeten veure els 8 sistemes presents a ProFRUIT. Això, ens permet enregistrar a la part superior de cada sistema, el comportament de càrrega, i a la part inferior, poder avaluar el procés de descàrrega de la pedra, i els possibles danys que puguin derivar d’una descarrega sobtada de pedra. El enregistrament és en continu, la qual cosa ens permet veure el comportament de les xarxes en tot moment, tant en cas de pedregada com en cas de fort vent.
Fotografia 1: Detall de les càmeres d’alta resolució.
IRTA
4 INNOVACIONS PROFRUIT 2015:
Instal·lació càmeres gravació
Granímetres
Instal·lació millores empreses col·laboradores
2.2. Granímetres
Una altra innovació que s’ha incorporat al sistema durant la campanya 2015, ha estat la instal·lació de granímetres, gràcies a la col·laboració am l’ADV Terres de Ponent. Aquesta ADV disposa d’una xarxa de granímetres repartida pel territori de la zona fruitera de Lleida. Els granímetres són uns instruments utilitzats per mesurar el nombre de grans de pedra i l’impacta dels mateixos. La col·locació de granímetres ens permet parametritzar les pedregades, la seva intensitat i el dany causat. S’ha col·locat un a fora de les instal·lacions de xarxa
antipedra per poder mesurar la intensitat de la pedregada en la zona
ProFRUIT, i se n’ha col·locat uns altres a cada punt de descàrrega de cada un dels sistemes, per poder valorar els impactes que es donen sota els diferents sistemes.
Fotografia 2: Granímetres instal·lats a ProFRUIT.
IRTA
5
2.3. Innovacions als sistemes
Per les empreses col·laboradores, ProFRUIT és un bon aparador per donar a conèixer les novetats de millora de les seves instal·lacions i avaluar-les.
Durant aquesta campanya 2015 s’han fet algunes millores ens els sistemes, com pot ser innovacions en sistemes de plaquetes, per millorar la resistència de la estructura o per facilitar-ne el seu maneig (principalment tasques de desplegat i plegat de la xarxa). Entre d’altres s’han canviat algun tipus de plaqueta, s’ha incorporat un sistema nou per fixar la xarxa, de manera que es redueix el seu moviment causat pel vent, disminuint el fregament i aconseguint així allargar la vida útil de la tela i millorant l’amortització del sistema reduint-ne els costos de manteniment de cara al productor.
Fotografia 3: Sistema Net Push Down, innovació incorporada a ProFRUIT per part de Novafrut.
2.4. Noves parcel·les protegides amb Xarxa Antipedra
Al 2015 s’ha cobert amb xarxa antipedra una parcel·la ubicada a l’Estació Experimental Mas Badia a Girona. En aquesta ocasió s’ha optat per una estructura amb plaquetes i xarxa de color gris clar, que es diferencia de les versions anteriors perquè l’entramat no té un fil negre i un de blanc sinó que tots els filaments són de color gris. La instal·lació l’ha dut a terme Novafrut i es valorarà en les següents campanyes.
IRTA
6
3. TECNOLOGIA DE CULTIU.
La instal·lació de les xarxes antipedra, porta associada una sèrie de modificacions de les condicions ambientals de la plantació de major o menor importància com són: la modificació de la llum fotosintèticament activa, les alteracions de la humitat relativa i la temperatura, la reducció del vent, entre altres.
Per tant, les xarxes contribueixen no només a reduir els danys directes de les pedregades si no que a més a més incideixen directament sobre la qualitat de la fruita produïda.
Poden augmentar-la de forma significativa reduint els percentatges de fruits afectats per cops de sol, per lenticel·losis, per “russeting” lenticel·lar,... tot i que també poden incidir negativament disminuint la coloració vermella dels fruits.
Un altre dels aspectes que es veu modificat degut a la col·locació de les estructures de protecció contra pedregades són les condicions meteorològiques, sobretot la radiació, la temperatura i la humitat, poden incidir en els quallats i en l’eficàcia dels aclaridors químics. També les estructures amb xarxes fan que algunes tasques habituals de les plantacions (com l’aclarida mecànica, l’esporga mecànica o la replantació) es puguin veure afectades. És per aquest motiu, que dintre del projecte ProFRUIT, es vol donar resposta a les actuacions quotidianes que es veuen modificades al posicionar una estructura de xarxa antipedra sobre les plantacions.
La col·locació d’aquestes estructures porten modificacions físiques, la pròpia estructura interferirà en tasques com l’arrencada dels arbres, la replantació, l’esporga, o diversos treballs amb maquinària, així com en la recol·lecció, entre altres. Per aquest motiu, dintre de ProFRUIT s’ha mirat de parametritzar alguns aspectes, que ens puguin permetre donar resposta a les condicions de maneig que afecten als productors i als sistemes de producció més estesos.
IRTA
7
3.1. Condicions meteorològiques
Sota les xarxes antipedra es dóna un microclima diferent, el qual pot condicionar el cicle del cultiu i pot requerir un maneig diferenciat respecte del mateix cultiu fora d’aquestes estructures. Sota les xarxes hi ha menys evapotranspiració, la qual cosa permet un estalvi de reg, i per tant un maneig del reg diferent, altres aspectes que es veuen alterats són la humitat relativa, la radiació fotosintèticament activa que arriba al canopi, la qual cosa influirà, entre altres, en la maduració de la fruita. També és important la reducció del vent, ja que influeix positivament en la qualitat de la fruita, reduint els danys per rascat, les mermes per caiguda de fruits i fins hi tot pot permetre tractar sota xarxa en condicions favorables quan fora de la estructura la velocitat del vent no ho permetria.
Per aquest motiu es va instal·lar una estació meteorològica, per tal de poder avaluar les diferències entre l’exterior de les xarxes i l’interior, de tal manera que ens pugui permetre adaptar les tecnologies del cultiu a les condicions que es donen sota la xarxa.
Figura 1. Velocitat del vent fora i sota l’estructura de xarxa durant 72h
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5
17/07/2015 17/07/2015 17/07/2015 17/07/2015 17/07/2015 17/07/2015 17/07/2015 17/07/2015 17/07/2015 17/07/2015 17/07/2015 17/07/2015 18/07/2015 18/07/2015 18/07/2015 18/07/2015 18/07/2015 18/07/2015 18/07/2015 18/07/2015 18/07/2015 18/07/2015 18/07/2015 18/07/2015 19/07/2015 19/07/2015 19/07/2015 19/07/2015 19/07/2015 19/07/2015 19/07/2015 19/07/2015 19/07/2015 19/07/2015 19/07/2015 19/07/2015
Velocitat del vent (m/s) Fora xarxa Sota xarxa
IRTA
8
Figura 2. Evolució de la temperatura fora i sota l’estructura de xarxa durant 24h
El coneixement d’aquests factors meteorològics ens permetrà ajustar tècniques de cultiu que permetin optimitzar els recursos i millorar els rendiments de les nostres plantacions.
3.2. Replantacions
Les estructures de xarxes antipedra són estructures fixes de llarga durabilitat, el que vol dir que les estructures estaran presents durant més d’un cicle de cultiu. El fet de tenir una estructura fixa determina algunes característiques de les plantacions següents.
Una de les dificultats amb la que es troba l’agricultor a l’hora de fer les replantacions, és la de treballar la terra i poder plantar a la línea de postes.
Dintre el marc de ProFRUIT, es procura donar resposta a aquestes qüestions, buscant maquinària i tècniques que facilitin aquestes feines, fent que l’estructura present les dificulti el menys possible. Entre aquestes feines es pot trobar, entre altres: la replantació, l’esporga mecànica, l’aclarida mecànica i els sistemes de recol·lecció. Enguany s’ha treballat amb les replantacions o plantacions un cop instal·lades les estructures de les xarxes antipedra.
0 5 10 15 20 25 30 35 40
01:00 02:00 03:00 04:00 05:00 06:00 07:00 08:00 09:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 23:00
Temperatura ºC
Evolució de la temperatura en 24h Fora xarxa
Sota xarxa
IRTA
9
Fotografia 4. Demostració de replantació sota estructura de Xarxes utilitzant una solcadora.
3.3. Efecte del color de les xarxes sobre la coloració dels fruits i interacció amb teles reflectants
Les xarxes antipedra que tenen enormes efectes beneficiosos sobre la producció de fruita com la protecció contra els danys de la pedra, la reducció dels “cops de sol”, les lenticel·losis, la disminució del “russeting” lenticel·lar i la millora general de la presentació dels fruits, tenen com a contrapartida alguns efectes negatius com la reducció de sucres i sobretot la disminució del color vermell de les pomes. És per aquest motiu que la correcta selecció del tipus de xarxa i especialment el color dels seus fils tenen una gran importància pel que fa als possibles efectes sobre la coloració de les pomes.
Fins ara, les xarxes més utilitzades són la xarxa blanca cristall, la xarxa negre i la xarxa gris.
La xarxa negre s’utilitza principalment en plantacions de varietats verdes i grogues (‘Granny Smith’ i ‘Golden’) i les xarxes blanques i grises en varietats bicolors (‘Gala’, ‘Fuji’,
‘Pink Lady®’...). Aquestes xarxes no tan sols protegeixen les plantes i els fruits davant de les pedregades si no que també contribueixen a millorar la qualitat de la fruita disminuint
IRTA
10 els danys provocats per les altes temperatures i la forta radiació sobre els fruits (cops de sol, lenticel·losis, “russeting”, ...). Tot i aquests avantatges presenten alguns inconvenients com que redueixen la coloració dels fruits especialment en varietats bicolors i també poden reduir el contingut de sucres dels fruits. A més a més algunes d’aquestes xarxes tenen una durada limitada a 8-10 anys. L’aparició de nous materials i nous tipus de xarxes antipedregada que milloren diferents aspectes com la seva vida útil, la resistència enfront de fortes pedregades o la qualitat de la llum que deixen passar, entre altres aspectes, podria contribuir a ampliar les superfícies de plantacions protegides. La qualitat de la llum que deixen passar i que per tant és utilitzada pels arbres és un aspecte d’especial rellevància ja que permet millorar els calibres, la coloració o la qualitat de la fruita. En aquest sentit les xarxes fotoselectives de diferents colors podrien ser una clara alternativa a les xarxes actualment utilitzades (Error! No s'ha trobat l'origen de la referència.).
Dos factors determinants per la coloració de les pomes són la llum i la temperatura. Els fruits ben exposats a la llum durant el dia i les temperatures baixes durant les nits són els dos components bàsics per assolir una bona coloració. En aquest sentit, les xarxes incideixen negativament en disminuir la llum i la col·locació de teles reflectants a les entrefiles dels arbres permetria il·luminar els fruits situats a les parts baixes i al interior dels arbres i podria incrementar la seva coloració i la seva qualitat, especialment en aquelles varietats de difícil coloració o en aquells anys que les condicions meteorològiques són desfavorables. Les pedregades o els efectes dels cops de sol, les lenticel·losis o els defectes cuticulars produïts per les altes temperatures o l’alta radiació solar també es podrien controlar amb les xarxes fotoselectives que poden millorar la qualitat de la fruita produïda tot mantenint o millorant la protecció de les plantacions respecte a les xarxes utilitzades fins ara.
En aquest sentit, es va plantejar un assaig que inclogués les noves xarxes fotoselectives Iridium® (Error! No s'ha trobat l'origen de la referència.) i també les teles reflectants Lumilys® (
IRTA
11 ) per veure els efectes en la qualitat de la fruita, especialment la reducció del cop de sol i la millora de la coloració vermella.
Fotografia 5. Parcel·les de Pink Lady® amb la instal·lació de xarxes antipedra fotoselectives IRIDIUM® de diferents colors.
L’estudi es va desenvolupar en pomeres de la varietat Pink Lady® a l’IRTA Mas Badia i a més, es va realitzar un assaig demostratiu en varies parcel·les comercials de la zona fructícola de Girona.
Durant la primera quinzena de juliol es van instal·lar les xarxes antipedra a totes les finques i, a Mas Badia a més, si va col·locar la tela reflectant entre les fileres 40 dies abans de la data prevista de collita amb l’objectiu d’avaluar l’efecte combinat de les xarxes per sobre els arbres i la tela a sota.
Les xarxes antipedra avaluades durant les campanyes 2013, 2014 i 2015 van ser: BLANCA CRISTAL (2 finques); NEGRA ESTANDARD (1 finca); GRIS ESTANDARD (3 finques); GRIS IRIDIUM (3 finques); PERLA IRIDIUM (3 finques) i VERMELLA IRIDIUM (3 finques).
IRTA
12
Fotografia 6. Parcel·la de ‘Pink Lady®’ amb la instal·lació de tela reflectant LUMILYS® (=COVERTEX®) a l’entrefila i xarxa antipedra de color gris estàndard a sobre de la plantació.
Els resultats de l’any 2013 mostren que la millor coloració es va donar a la xarxa BLANCA CRISTAL amb un 80% de fruits amb més del 60% de superfície colorejada seguida per la VERMELLA IRIDIUM i la GRIS ESTANDARD amb 65% i 64% respectivament de fruits.
Contràriament, les xarxes GRIS IRIDIUM i NEGRA ESTANDARD són les que més van penalitzar la coloració, amb 50% i 51%, respectivament, de fruits amb més del 60% de superfície colorejada (Error! No s'ha trobat l'origen de la referència.).
El major percentatge de fruits de categoria PINK LADY es va obtenir sota xarxa BLANCA CRISTAL (87%) seguida per la VERMELLA IRIDIUM (73%) i la GRIS ESTANDARD (73%). La xarxa NEGRA ESTANDARD va donar el menor percentatge (54%) i conseqüentment, també va ser la que va produir més fruits d’indústria (29%) (Error! No s'ha trobat l'origen de la referència.).
IRTA
13
Figura 3. Distribució del percentatge de fruits colorejats ponderats per tota la producció en cada tipus de xarxa en l’assaig realitzat en diferents parcel·les de pomera ‘Pink Lady®’ de Girona durant la campanya 2013.
Figura 4. Percentatge de fruits PINK LADY®, CRIPP’S PINK i de INDUSTRIA de tota la producció en cada tipus de xarxa en l’assaig realitzat en diferents parcel·les de pomera ‘Pink Lady®’ de Girona durant la campanya 2013.
La incidència de danys ocasionats pel cop de sol va ser molt baixa en aquesta campanya.
Tot i això però, les xarxes tradicionals (BLANCA CRISTAL i GRIS ESTANDARD) van presentar les incidències més elevades (3,4% i 2,5% respectivament). Contràriament, les xarxes NEGRA ESTANDARD i VERMELLA IRIDIUM van mostrar els valors més baixos de cop de sol (0,7% i 0,9% respectivament (Error! No s'ha trobat l'origen de la referència.).
80,2
64,1
50,2 50,8
57,8
65,2
18,1
30,5 29,8 29,4 30,2 29,1
1,7 5,4
19,9 19,7
12,0
5,7 0
10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
BLANCA CRISTAL GRIS ESTANDAR GRIS IRIDIUM® NEGRA ESTANDAR PERLA IRIDIUM® ROJA IRIDIUM®
% frutos > 60% color % frutos 40-60% color % frutos < 40% color
87,0
72,9
56,1 53,9
67,7
73,0
11,6
17,8 18,1 17,2 15,2 17,9
1,4
9,3
25,8 28,9
17,1
9,1
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
BLANCA CRISTAL GRIS ESTANDAR GRIS IRIDIUM® NEGRA ESTANDAR PERLA IRIDIUM® ROJA IRIDIUM®
%PINK %CRIPP'S %INDUSTRIA
IRTA
14
Figura 5. Percentatge de fruits sense cop de sol (CAT 0) i amb cop de sol (LEVE = CAT 1; GRAVE = CAT 2) de tota la producció en cada tipus de xarxa en l’assaig realitzat en diferents parcel·les de pomera ‘Pink Lady®’ de Girona durant la campanya 2013.
Figura 6. Distribució dels percentatge de fruits colorejats ponderats per tota la producció en funció de l’estratègia amb tela reflectant LUMILYS® o COVERTEX® (considerant globalment totes les xarxes de color utilitzades) en l’assaig realitzat en diferents parcel·les de pomera ‘Pink Lady®’ de Girona durant la campanya 2013.
En l’assaig combinat de diferents tipus de xarxa antipedra amb i sense tela reflectant es va poder observar un efecte significatiu en l’increment de la coloració amb la tela reflectant independentment de la xarxa antipedra utilitzada. L’augment va ser d’un 16,5%
de fruits amb més del 60% de superfície colorejada i en conseqüència, també va augmentar el percentatge de fruits comercials de categoria PINK LADY (Error! No s'ha
96,6 97,5 98,8 99,3 98,8 99,1
3,2 0,2 2,2 0,3 1,2 0,7 1,2 0,9
0,0 0,0 0,0 0,0
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
BLANCA CRISTAL GRIS ESTANDAR GRIS IRIDIUM® NEGRA ESTANDAR PERLA IRIDIUM® ROJA IRIDIUM®
% frutos SIN GOLPE DE SOL CAT 0
% frutos GOLPE DE SOL LEVE CAT 1
% frutos GOLPE DE SOL GRAVE CAT 2
59,9
43,4
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
COVERTEX® SIN COVERTEX®
% frutos > 60% color % frutos 40-60% color % frutos < 40% color
Efecto de la malla COVERTEX® sobre la coloración de los frutos
%
IRTA
15 trobat l'origen de la referència. i Error! No s'ha trobat l'origen de la referència.Error! No s'ha trobat l'origen de la referència.).
Figura 7. Distribució de les categories comercials (PINK, CRIPPS o INDUSTRIA) per tota la producció en funció de l’estratègia amb tela reflectant LUMILYS® o COVERTEX® (considerant globalment totes les xarxes de color utilitzades) en l’assaig realitzat en diferents parcel·les de pomera ‘Pink Lady®’ de Girona durant la campanya 2013.
3.4. Efectes de xarxes de plàstic sobre el “russeting” i el “cracking”
Les mateixes estructures de les xarxes antipedregada permeten incorporar a més a més de la xarxa d’ombreig una xarxa plastificada instal·lada a sobre que cobreix només la fila d’arbres (Fotografia 7). Aquesta xarxa a banda de fer ombreig actua de paraigua de la pluja i la humitat durant el període vegetatiu dels arbres. L’objectiu d’aquesta estratègia és sobretot per reduir la incidència de “russeting” i “cracking” de les pomes Fuji i millorar la qualitat dels fruits en general.
61,2
46,4
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
COVERTEX® SIN COVERTEX®
%PINK %CRIPP'S %INDUSTRIA
Efecto de la malla COVERTEX® sobre la distribución de categorias comerciales
%
IRTA
16
Fotografia 7. Parcel·la de pomes Fuji sota xarxa antipedregada de color verd i amb xarxa plastificada a la línea dels arbres.
A continuació es mostren els resultats obtinguts durant la campanya 2014 a l’Estació Experimental Agrícola Mas Badia. Es van avaluar pomes que havien estat sota xarxa d’ombreig de color verd i pomes sota xarxa verda + xarxa plastificada que es comparaven amb pomes testimoni sense cap tipus de protecció.
El percentatge de fruits totalment NETS de “russeting” en plaques, és a dir, els fruits amb tant poc “russeting” que no perden valor comercial, va ser superior en les pomes sota xarxa respecte el testimoni, un 77% i 70% respectivament. Aquestes diferencies no van ser significatives i no es va observar un efecte directe de la xarxa plastificada que va assolir un 78% de pomes NETES (Figura 8). En canvi, la xarxa va reduir significativament la incidència de “russeting” sever, d’un 12% en el testimoni a un 4% sota xarxa (Figura 8).
La incidència de “russeting” lenticel·lar va ser més alta que la del “russeting” en plaques i no es van observar diferències entre les diferents categories avaluades (Figura 9).
IRTA
17
Figura 8. Incidència de “russeting” en plaques en pomes Fuji Zhen® Azteccov en l’assaig realitzat a Girona durant la campanya 2014. Lletres diferents indiquen diferències significatives α<0.05.
Figura 9. Incidència de “russeting” lenticel·lar en pomes Fuji Zhen® Azteccov en l’assaig realitzat a Girona durant la campanya 2014.
41
70
19
12 a 22
77
19
4 b 48
78
19
3 b 0
10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
EXTRANETS russeting
NETS russeting LLEUGER russeting
MOLT russeting
% fruits
Russeting en plaques
TESTIMONI XARXA OMBREIG XARXA OMBREIG + XARXA PLASTIFICADA
11
42
33
25 8
34 38
28 10
27
44
29
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
EXTRANETS russeting
NETS russeting LLEUGER russeting
MOLT russeting
% fruits
Russeting lenticel·lar
TESTIMONI XARXA OMBREIG XARXA OMBREIG + XARXA PLASTIFICADA
IRTA
18 El “cracking” és un desordre fisiològic que provoca fissures o esquerdes a la cutícula de la poma, especialment en pomes del grup Gala i Fuji. Sol donar-se per un o varis episodis de pluges en els dies previs a collita. La maduració de la poma comporta el pas de midó a sucres fet que provoca un canvi de la pressió osmòtica, la morfologia de la cutícula canvia i també el contingut d’aigua a la planta. Quan la fruita està prop de la collita, les pluges acompanyades d’elevada humitat relativa i temperatures altes augmenten la pressió interna més enllà de la resistència de la cutícula que pot acabar provocant la fissura. Per altre banda, el “russeting” de les pomes facilita una millor absorció de l’aigua exterior del fruit i accentua la formació de “cracking”. Per tot això, una forma de reduir el “cracking”
seria una disminució del “russeting”dels fruits, un maneig adequat del reg i una protecció front de la pluja, especialment en els dies previs a la collita. Cal tenir en compte que al ser un desordre associat a estats de maduresa avançats, la seva incidència incrementa amb les collites tardanes.
Figura 10. Incidència de “cracking” en pomes Fuji Zhen® Azteccov en l’assaig realitzat a Girona durant la campanya 2014.
10.4
89.6
8.9
91.1
5.6
94.4
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
AMB cracking SENSE cracking
% fruits
Cracking
TESTIMONI XARXA OMBREIG XARXA OMBREIG + XARXA PLASTIFICADA
IRTA
19 Les condiciones de la campanya 2014 no van afavorir la incidència de
“cracking”comparativament a l’obtingut en altres campanyes, la mitjana va ser del 8%
quan en altres campanyes s’ha arribat a mermes de fins el 40%. Tot i això, es va observar una tendència en la reducció de “cracking” a favor de la xarxa plastificada (Figura 10).
Entre el “cracking” trobat va destacar el lateral, és a dir, petites fissures al llom de la poma i, en menys mesura, el “cracking” peduncular.
Tal com s’observa a la Figura 11, la incidència de “cracking” depèn de les condicions meteorològiques i agronòmiques de l’any i pot ser molt variable entre campanyes. Al 2012 es va donar la major incidència dins el període avaluat (2012-2014), i les diferències entre el testimoni i la xarxa plastificada van ser significatives, la reducció amb xarxa plastificada va ser del 33% (Figura 11).
Donada la importància de la qualitat dels fruits de Fuji, aquest estudi es manté a la campanya 2015.
Figura 11. Incidència de “cracking” en pomes Fuji Zhen® Azteccov en l’assaig realitzat a Girona durant les campanyes 2012, 2013 i 2014. Lletres diferents indiquen diferències significatives α<0.05.
36.3 a
24.4 b
6.2 4.1
10.4
5.6
0 5 10 15 20 25 30 35 40
TESTIMONI XARXA PLASTIFICADA
% fruits
Cracking
2012 2013 2014
IRTA
20
3.5. Moment de desplegat de les xarxes
La producció de poma està condicionada per l’èxit del quallat i les caigudes de fruits que es donen després de la floració. La purga de fruits recent quallats és un fenomen natural fruit d’equilibris hormonals en la planta entre substàncies activadores i inhibidores del creixement cel·lular, i del repartiment dels assimilats entre els fruits i els brots. Algunes de les pràctiques que es duen a terme per afavorir el quallat són posar arbres pol·linitzadors de la varietat principal, posar ruscs d’abelles o altres insectes pol·linitzants durant la floració, fer tractaments amb gibberel·lines, assegurar la bona qualitat de les gemmes de flor amb la fertilització postcollita i minimitzar els efectes de l’alternança ajustant l’aclarida.
Per altre banda, una pràctica que s’ha relacionat amb la caiguda de fruits són les xarxes d’ombreig aplicades durant un curt període després de floració. Aquest tractament actua reduint transitòriament el subministrament d’hidrats de carboni pel desenvolupament del fruit en un període de molta sensibilitat. Per tot això es sol recomanar desplegar les xarxes després del període de pol·linització, unes tres setmanes després de la plena floració.
Durant la campanya 2013 es va dur a terme un estudi per tal d’avaluar l’efecte de la data de desplegament de les xarxes antipedra sobre el quallat en pomes ‘Pink Lady® Cripps Pinkcov’.
Es van provar 4 moments de desplegament de xarxa després de la plena floració (estadi F2): a F2+6 dies, a F2+14 dies, a F2+20 i a F2+27 dies. En els resultats no es va veure un efecte dràstic en la reducció del quallat atribuïble al fet de desplegar les xarxes poc desprès de la floració (F2+6, F2+14) respecte al desplegament a tres setmanes desprès de la floració o posterior (F2+20, F2+27). Es va observar una tendència en la reducció del quallat, un 54% a F2+6 i F2+14 respecte un 42.5% a F2+20 i F2+27 (Figura 12) i també en disminuir el nombre de llavors per fruit en les estratègies en que s’obria la xarxa abans.
IRTA
21
Figura 12. Quallat segons els dies després de la plena floració (F2) de desplegament de la xarxa en pomes Pink Lady®
Cripps Pinkcov en l’assaig realitzat a Girona durant la campanya 2013.
En anys en què les condicions meteorològiques durant la floració són bones aquests resultats vindrien a dir que el moment d’obrir les xarxes no és tant important però en anys amb condicions desfavorables (pluja a floració, baixes temperatures i pluja al quallat, vent i nuvolositat persistent) això podria tenir efectes negatius greus tant en la producció com en la qualitat dels fruits.
En el marc de ProFRUIT aquest assaig s’ha continuat avaluant durant les següents campanyes (2014 i 2015).
4. TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA I DIFUSIÓ
ProFRUIT és un projecte obert i dinàmic que té com a objectiu la divulgació i el servei al sector. Aquest objectiu es veu materialitzat, en part, amb les visites que es fan a l’Observatori de xarxes a la Finca Experimental IRTA de Mollerussa. Amb aquestes visites es pretén divulgar la informació, facilitar el contacte entre les empreses participants i, obrir un flux d’informació que permeti la dinamització del projecte recollint les inquietuds del sector per tal de poder donar solucions concretes.
50
58
40 45
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
F2+6 F2+14 F2+20 F2+27
Fruits per 100 corimbes
QUALLAT
IRTA
22
Fotografia 8. Visita a ProFRUIT per diferents productors per veure les innovacions de l’Observatori (Setembre 2015).
Vi s i t
La transferència tecnològica i difusió de ProFRUIT, es fa de manera continuada, ja que és un projecte molt dinàmic. Al llarg de la campanya s’han atès un seguit de consultes tècniques, tant presencials com telefòniques.
Les consultes han estat diverses, principalment relacionades amb la pròpia instal·lació d’aquests sistemes de protecció, per tal de conèixer les diferents tipologies, els costos i les avantatges que pot suposar la seva instal·lació. En aquest sentit hi ha hagut visites de tècnics de grans centrals fructícoles, tant a les instal·lacions de Mollerussa com consultes dirigides a Mas Badia pels tècnics de les principals cooperatives de la zona.
En aquest sentit es va organitzar una visita específica (Fotografia 8) on es va explicar i ensenyar les novetats incorporades al sistemes de xarxes, van assistir productors de la zona del pla d’Urgell, Segrià i dels nous regadius com Alfés i Sunyer. Va ser una jornada dinàmica amb la presència d’una quarantena de persones.
També hi ha hagut interès per la presència de xarxes en altres cultius com la vinya o el albercoc. En aquests casos de consultes en cultius on no tenim implementades les xarxes, també s’ha donat assessorament i de es manté contacte amb la DO del priorat.
TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA PROFRUIT:
2 Jornades tècniques
7 Visites tècniques
43 Consultes tècniques
MES DE 1600 ASSISTENTS A LA TRANSFERÈNCIA PROFRUIT 2015
IRTA
23 Varies consultes han estat relacionades amb l’efecte de les malles sobre la pol·linització.
Sobre aquest tema hi està treballant MasBadia, i es preveu fer-ne difusió de cara al 2016.
Les visites tècniques s’han anat escalonant al llarg de la campanya, en la majoria dels casos el tècnic de la central ha contactat amb ProFRUIT i s’ha organitzat una visita amb productors de la organització. El interès de les vistes ha estat divers, algunes han fet referència a aspectes lligats a la producció, relacionats amb la tecnologia de cultiu, com la incorporació de sistemes antigelada o aspersió en les estructures de les xarxes antipedra.
En aquest aspecte s’ha parlat de la possibilitat de realitzar algun estudi amb alguna central fruitera.
Fotografia 9. Diferents visites durant al XX Jornada Fructícola de Mollerussa (21/10/2015)
ProFRUIT és una projecte conegut pel sector, el contacte amb el productor i els tècnics, juntament amb la proximitat de l’observatori i el interès de la protecció de les plantacions enfront de la calamarsa fa que sigui un punt de trobament i generador de informació necessària i demandada pel sector. Per la qual cosa, cal continuar treballant per aportar solucions i valor afegit al sector i transferint tot el coneixement que es va generant en aquest projecte.
IRTA
24 AUTORS:
Estació Experimental IRTA-Mas Badia Estació Experimental IRTA-Lleida
Lleida, 19 de Novembre 2015
