Númm. 28 / Any XC
M
G
Consell M Acta se Acords Comissió Acta se Acords Consells District ssió District 2/10 District 9/10 CIXMU
GA
Municipal essió 25/7/20 s sessió 5/10/2ó de Govern
essió 3/10/20 s sessió 10/10
s Municipals
te 4. Les Cort 18/9/2012 ex te 7. Horta-Gu 0/2012 ...
te 9. Sant And 0/2012 ...
UN
A
12 ... 2012 ... 12 ... 0/2012 ... de Districtes. Esmena aco xtraordinària . uinardó. Acord
... dreu. Acords s
...
N
AS
S
... ... ... ... ords se- ... ds sessió ... sessió ...NIC
SE
SUMA
4189 4259 4262 4270 4275 4276 4278CI
E
ARI
Districte 1 1/3/201 3/5/201 5/7/201 19/9/20 4/10/20 DisposicionAcords dels ò
Modificacio
Decrets de l’A
Nomenam van der
P
ET
10. Sant Martí 12 ... 12 ... 12 ... 012 extraordin 012 ... ns generals
òrgans de gov
ons de crèdit
’Alcaldia
ment gerent de r Rohe ...
PA
TA
. Acords sessi ... ... ... nària ... ... vern Pressupost 20 e la Fundació M
...
20 d’octubr
AL
A
ió
... 4
... 4
... 4
... 4
... 4
012 ... 4
Mies ... 4
Personal
Nomenaments concursos.
Concurs 1/12. Responsable de Gestió Admi-
nistrativa ... 4301
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió del dia 25 de juliol de 2012, aprovada el dia 5 d’octubre de 2012
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-cinc de juliol de dos mil dotze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Maria Elisa Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, i Jordi Portabella i Calvete, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Joan Laporta i Estruch.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 29 de juny de 2012, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova.
Abans d'encetar l'ordre del dia d'aquesta sessió de Plenari del Consell Municipal, el seu President fa notar que la data d'avui, 25 de juliol, és singular i històrica per a aquesta ciutat i aprofita per fer una crida a l'esperança, que vincula amb el fet que la capital de Catalunya s'adhereixi, en mostra de solidaritat, a tots els ajuntaments que han patit durant incendis forestals aquestes últimes setmanes.
Així, en nom de tot el consistori expressa el dolor per les víctimes d'aquests incendis forestals; pel Sr. Josep Salvador, voluntari de l'ADF El Roure, que va morir mentre actuava en l'incendi de Can Font; alhora que també entén que expressa el sentiment col·lectiu en agrair als bombers, mossos d'esquadra, voluntaris de les ADF, als sanitaris, als agents forestals i totes les persones que han intervingut en l'extinció d'aquests incendis, tota vegada que es felicita per l'actitud solidària dels veïns i les veïnes dels entorns de l'Alt Empordà acollint les persones que havien quedat aïllades pel foc.
Acaba afirmant que, amb aquestes actituds dels veïns i veïnes dels pobles de Catalunya, s'ha de tenir una gran confiança amb el futur d'aquest país.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
1. Decret de l’Alcaldia, de 19 de juny de 2012 (S1/D/2012 2345), que designa l’Im. Sr. Joan Trullén Thomàs membre de la Comissió de Plenari d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient en substitució de l’Im. Sr. Gabriel Colomé i Garcia.
2. Decret de l’Alcaldia, de 22 de juny de 2012 (S1/D/2012 2308), que nomena, el funcionari de carrera, Sr. Carlos Vivas Urieta, amb la categoria professional de tècnic superior d’Economia i Sociologia, subgrup A1, per haver superat la convocatòria de provisió de lliure designació, de Director/a de Pressupostos i Política Fiscal de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació, amb complement de destinació de nivell 30 i específic de responsabilitat corresponent al lloc de treball codificat com a 308011.
3. Decret de l’Alcaldia, de 22 de juny de 2012 (S1/D/2012 2334), que adscriu, mitjançant encàrrec de funcions, el funcionari de carrera, Sr. Pablo Batalla i Roldán, amb la categoria de tècnic/a superior d’economia i sociologia, subgrup A1, al lloc de treball de Director, adscrit a la Direcció de Finançament de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació, amb complement de destinació de nivell 30 i específic de responsabilitat corresponent al lloc de treball codificat com a 308011.
4. Decret de l’Alcaldia, de 22 de juny de 2012 (S1/D/2012 2346), que modifica la composició de la Comissió Interdepartamental del Call de Barcelona i de la seva Comissió Tècnica i determina les funcions de l’esmentada Comissió.
5. Decret de l’Alcaldia, de 3 de juliol de 2012 (S1/D/2012 2436), que crea la Direcció de Serveis Jurídics i Secretaria Delegada adscrita a la Gerència del Districte de Ciutat Vella; modifica la denominació del Departament de Serveis Jurídics i Secretaria d’aquest Districte, pel de Departament de Serveis Jurídics i adscriu el Departament de Serveis Jurídics a la Direcció de Serveis Jurídics i Secretaria Delegada.
6. Decret de l’Alcaldia, de 3 de juliol de 2012 (S1/D/2012 2447), que designa els membres de la Comissió d’Elements Urbans.
7. Decret de l’Alcaldia, de 19 de juliol de 2012 (S1/D/2012), que proposa a la Junta General de la Societat Capital Risc Barcelona Emprèn la designació de la Sra. Inès Garriga i Rodríguez com a representant d’aquest Ajuntament en el seu Consell d’Administració, en substitució de l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot.
b) Mesures de govern
Mg 1. Pla local de Seguretat Ciutadana de Barcelona (2012-2015).
El Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Forn, presenta la mesura de govern sobre el nou Pla local de Seguretat Ciutadana, que té l'horitzó en l'any 2015, amb la voluntat que sigui un document útil per a tots actors que tenen a veure amb la seguretat i la prevenció. Assenyala que aquest pla suposa una revisió i adaptació del que es va aprovar el 2009, vigent fins ara, que ha servit de guia i de referència per establir els nous eixos i línies d'intervenció, i el contextualitza en l'actual conjuntura econòmica i social, que requereix un esforç a fi de donar una resposta positiva i eficient als reptes d'avui, que requereixen la integració de diferents perspectives, des del foment de la convivència, passant per la participació, la resolució de conflictes i la intervenció policial.
Conclou, en definitiva, que aquest pla que ha de constituir el full de ruta de cap a on s'ha d'encaminar la seguretat els propers anys, i que parteix de la premissa i l'objectiu clars de fer que els ciutadans se sentin segurs a Barcelona.
combinada amb polítiques de foment de la convivència, participació i resolució pacífica dels conflictes.
Entenen que abordant la seguretat des d'una perspectiva global s'assolirà l'èxit que busquen, alhora que cal diversificar els punts de vista i treballar des de tots els fronts a fi d'obtenir els millors resultats.
En aquest sentit, referma el compromís del govern amb la prevenció i la seguretat com a elements clau per garantir la convivència i assegura que no abaixaran la guàrdia i que dedicaran tots els esforços i recursos necessaris per millorar i enfortir el model de seguretat. Ratifica que continuaran treballant com ho han fet d'ençà que van arribar al govern de la ciutat, potenciant, en primer lloc, l'anticipació i la prevenció dels conflictes; així, volen obtenir més informació i coneixements previs dels fenòmens que s'esdevenen a la ciutat a fi d'actuar des de l'estratègia i la intel·ligència i intervenir sobre les problemàtiques abans que es produeixin. En segon lloc, destaca el reforç de la coordinació i el treball conjunt de tots els sectors implicats en la seguretat, especialment amb el cos de mossos d'esquadra.
Precisa que el pla estableix quatre grans eixos estratègics i dotze vectors de desenvolupament que es resumeixen en les quatre línies d'actuació següents: 1) potenciar uns barris i una vivència més segurs; 2) anticipar i gestionar els conflictes que sorgeixen de la convivència; 3) prevenir i controlar l'activitat delictiva; i 4) reforçar la gestió local de la seguretat.
Assenyala que, a partir d'aquí, implementaran mesures concretes, posant l'èmfasi en la millora de la seguretat i de l'opinió dels residents; la millora de la seguretat en l'àmbit del comerç, el turisme i els centres educatius; i la incorporació en tots els plans de ciutat del concepte de seguretat a fi que iniciatives com ara el nou pla d'il·luminació també tinguin en compte com poden beneficiar la seguretat de la ciutat.
Subratlla que la seguretat ciutadana és un fenomen complex, amb tota probabilitat una de les qüestions més importants que han d'abordar totes les ciutats, i Barcelona sempre ha demostrat voluntat d'excel·lència i d'innovació en aquest àmbit. Adverteix, però,que la complexitat del fenomen fa imprescindible abordar-lo transversalment i, en aquest sentit, el pla proposa accions que s'executen implicant les cinc Tinències d'Alcaldia.
Expressa que parteixen del convenciment que cal formular i implementar polítiques de seguretat que combinin la solució penal amb el reforç de la comunitat, la inclusió social i la cohesió social i territorial.
Així doncs, posa en relleu que el sistema de seguretat que es configura per a la ciutat té molts punts de vista, tots necessaris, entre els quals els dels cossos policials, dels tècnics de prevenció, dels educadors de carrer, dels bombers, dels urbanistes, dels tècnics d'esports i de cultura, del sistema de salut i d'educació, del tercer sector, dels representants de sectors econòmics i socials i, també, dels òrgans de participació, tots els quals formen part d'un mateix sistema de seguretat que requereix diferents nivells de coordinació i de transferència de coneixements.
En definitiva, sosté que el pla ha de servir per analitzar, planificar i establir totes les línies d'actuació necessàries per millorar els índex de victimització i reforçar la percepció de la seguretat a Barcelona i els seus barris.
Indica que per assolir tot això cal establir una estratègia comuna per al conjunt de la ciutat, basada en el coneixement del territori i en un bon diagnòstic, tenint en compte les particularitats dels diferents col·lectius territorials que formen part de Barcelona; i assenyala que cal acarar, alhora, les problemàtiques i fenòmens de nova aparició, fent-ho a partir dels principis de proximitat i de treball preventiu.
Per acabar, fa avinent que estan treballant en tots aquests objectius des del primer dia, una feina que a poc a poc anirà donant els seus fruits, amb una estratègia que sortirà reforçada amb la implantació del nou Pla local de Seguretat Ciutadana, i uns objectius que tenen la pretensió de compartir amb la col·laboració de tots els grups municipals.
Ratifica que allò que busca un pla de seguretat és ordenar la resposta del sistema de seguretat pública, a partir d'una visió integral, que no recau només en els cossos de seguretat, sinó que ha de tenir en compte els aspectes socials, econòmics, demogràfics i urbanístics i, sobretot, ha d'atorgar a la cohesió social un paper determinant.
Agraeix el tarannà del Primer Tinent d'Alcalde a l'hora de confeccionar aquest pla de seguretat, especialment per la incorporació de moltes de les aportacions que hi ha fet el Grup Socialista. En aquest sentit, subscriu l'opinió que les polítiques de seguretat volen poc soroll i molt de consens, i fa notar que la intervenció que acaba de fer avui el Sr. Forn, esborra les afirmacions del Grup de CiU sobre seguretat quan era a l'oposició.
Remarca que els principis que van inspirar el pla de seguretat 2009-2011 continuen sent vàlids com a principis inspiradors, tot i que admet que necessiten ser revisats a la llum de les noves vivències de la ciutat.
Confirma, doncs, que se senten còmodes amb la continuïtat d'algun dels principis que inspiren el nou pla, que no són altres que continuar apostant pels barris, amb una visió estratègica de prevenció, proximitat, transversalitat, seguretat integral i la millora de la percepció de la seguretat i, sobretot, posant una atenció especial als territoris on l'actual conjuntura econòmica i social la fa necessària, tot i que sense caure en el parany de la criminalització.
Destaca la importància de l'estratègia dirigida a joves i adolescents, la incorporació de la visió de gènere o el binomi urbanisme-seguretat, que responen als principis de transversalitat i integralitat; així com també la incorporació de les noves tecnologies en millora de la comunicació.
Addueix, però, que tot i que estan d'acord amb el contingut del pla hi ha algunes qüestions que el seu Grup considera que caldria afegir-hi.
Precisa que, en fer la valoració del pla anterior en la sessió del març de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, es va dir que seria aconsellable que la vigència del nou pla fos de quatre anys, tot i que el que avui presenten n'abasta menys i diu que en voldria saber els motius.
Apunta, igualment, dos aspectes sobre els quals va insistir com és que el pla havia de tenir un apartat específic per respondre al principi de seguretat integral, que inclou la protecció civil, la seguretat viària i les relacions amb la justícia. En aquest sentit, quan parlen de polítiques públiques de seguretat i d'integralitat, consideren que paga la pena contemplar-ho tot.
El Sr. Villagrasa agraeix la presentació d'aquesta mesura, així com l'actitud del Tinent d'Alcalde en intentar consensuar i recollir aportacions del seu Grup al Pla local de Seguretat Ciutadana 2012-2015.
Fa notar que Barcelona parteix d'un escenari complicat, que no aporta dades positives quant a seguretat, tal i com posen de manifest les tres últimes enquestes de victimització, que assoleixen un percentatge molt per sobre del 24%, o el fet que molts operadors turístics avisen dels problemes d'inseguretat als carrers; o els mateixos fets del 29 de març d'enguany que no ajuden gens a millorar la imatge nacional i internacional de la ciutat.
Sosté que el Pla local de Seguretat ha de marcar directrius i línies estratègiques que garanteixin la seguretat i la bona convivència als carrers, la seguretat dels comerços, dels visitants i, sobretot, de tots els veïns de la ciutat. Apunta que això s'ha de fer garantint la transversalitat abordada des de diversos àmbits, començant pel policial, seguint pel disseny urbà i acabant pel treball social i educatiu.
Igualment, posa de manifest que el pla coincideix amb algunes accions que el seu Grup sempre ha defensat, entre les quals la millora de l'acció preventiva amb els escolars i centres educatius, proporcionant un servei de seguretat i prevenció més integral.
Afegeix que són del parer que el pla ha d'anar acompanyat per actuacions més concretes com ara plans especials de seguretat en els districtes amb un percentatge més alt de victimització com Ciutat Vella o l'Eixample; plans de prevenció i seguretat per al petit comerç; pla de reforç en temporades de més afluència de turisme; un pla d'equipaments policials per detectar les zones susceptibles d'implantar un equipament policial a fi de millorar el servei a la ciutadania i la seguretat subjectiva a la zona; estudis de reforç a la millora i complements preventius dels delictes com ara la instal·lació de càmeres de videovigilància en punts conflictius, o millores tecnològiques dels mitjans materials de la guàrdia urbana; o la realització de campanyes informatives preventives, en la línia d'explicar a la ciutadania per què és important que denunciï quan és víctima d'un delicte. Finalment, subratlla que és essencial posar damunt la taula de quina manera s'implantarà el cos d'auxiliars de la guàrdia urbana per alliberar els agents de les tasques d'ordenació del trànsit.
Diu que és essencial definir el model policial que volen per a la ciutat, que en el document està lleument apuntat en dir que per aconseguir els seus objectius cal fer-ho d'acord amb els principis de proximitat i treball preventiu. En aquest sentit, els anima a definir sense complexos el seu model: un model de proximitat, policia de barri amb bona coordinació amb mossos d'esquadra, policia portuària i policia nacional.
Observa, per acabar, que abans que acabi el mandat s'hauria de fer un balanç del Pla de Seguretat a fi de valorar-ne els encerts i les deficiències, i reitera el desig del Grup del PP que aquest pla de seguretat funcioni, alhora que apunta que seria positiu sotmetre a votació el Pla local de Seguretat Ciutadana en el Plenari per donar-li la categoria que mereix.
El Sr. Mestre expressa l'agraïment del seu Grup al Primer Tinent d'Alcalde per l'espai de debat i col·laboració que ha obert amb els grups municipals en relació a aquest pla.
Posa de manifest que el Pla local de Seguretat Ciutadana s'inscriu en el model de polítiques de prevenció i seguretat d'aquest ajuntament i que dóna continuïtat al pla 2009-2011. Igualment, assenyala que el seu Grup va lliurar al govern diverses propostes i consideracions, que en gran part s'han incorporat, de manera que la seva intervenció se centrarà a insistir en algunes.
En primer lloc, dissenteixen amb el fet de no tractar de manera diferenciada les problemàtiques i conflictes de convivència o incivisme de les activitats i fets delictius; igualment, han insistit en què cal tenir molta cura en el tractament de la realitat juvenil a la ciutat, especialment en parlar de problemàtiques de convivència entre generacions, l'origen de les quals moltes vegades s'atribueix automàticament a la gent jove; han insistit en què cal garantir el principi de la igualtat del dret a la seguretat de totes les persones i de tots els barris de la ciutat, i fa notar que actualment hi ha un impacte molt important del turisme en determinats barris de la ciutat, mentre que en altres es fan retallades d'efectius i de recursos en cossos de seguretat que poden comportar un risc per a la garantia d'igualtat del dret a la seguretat.
Continua dient que cal incorporar plenament la perspectiva de gènere a les polítiques de prevenció i seguretat; i posa de manifest la demanda del seu Grup pel que fa a l'abordatge del pla de seguretat de les situacions anomenades emergents, en el sentit d'atendre la naturalesa complexa de les desigualtats socials, que no només atenyen a la renda, la classe social o de factors derivats de la crisi econòmica, sinó que també són desigualtats de procedència ètnico-cultural, d'edat, de gènere o d'orientació sexual. Igualment, han insistit que en el tractament d'aquestes situacions emergents cal evitar estigmatitzar barris de la ciutat.
Diu que es veuen reconeguts en el pla atès que és una adaptació del pla anterior, tot i que fa notar que ha canviat el context i l'escenari on caldrà implementar el nou pla. Per aquest motiu, el seu Grup creu que ha d'estar amatent i exigent amb el manteniment del caràcter públic i democràtic de la seguretat, actualment afectada greument per la retallada d'efectius i de recursos, i posa en relleu que Barcelona tindrà enguany i els anys propers menys agents de policia dels que li pertocarien, fet que es deriva de decisions de la Generalitat en decidir la davallada de les promocions de mossos d'esquadra, i sobretot ara amb la imposició del govern de l'estat pel fa a les plantilles de policies locals, que només permetrà reposar el 10% de les baixes.
Reprenent la reclamació de més fermesa que acaba de fer el Sr. Villagrasa, li diu que no entén com pot ser factible amb menys agents de policia local, gràcies a una decisió presa pel govern del Sr. Rajoy.
Per això, demanen al govern municipal que continuï sent exigent amb el desplegament dels mossos d'esquadra a Barcelona fins assolir els quatre mil agents, i exigents per mantenir l'oferta pública acordada entre tots els grups municipals pel que fa a la guàrdia urbana.
Per concloure, es refereix a la preocupació pel caràcter democràtic de la seguretat en una situació de crisi de conseqüències prou conegudes que genera una alta conflictivitat social on els cossos de seguretat han de ser els primers garants del respecte als drets constitucionals com són el de reunió i el de manifestació.
El Sr. Portabella abans d'iniciar la seva intervenció disculpa l'absència del Sr. Laporta, tal i com ell mateix va informar en la Junta de Portaveus, arran del canvi de dia habitual de celebració d'aquesta plenari, atès que coincideix amb un plenari del Parlament de Catalunya on avui es discuteix el pacte fiscal en base al concert econòmic.
Entrant en la mesura de govern, agraeix en primer lloc la metodologia que ha permès el seu Grup proposar un seguit de mesures per millorar el Pla de Seguretat. En aquest sentit, afirma que se senten força reconeguts en aquest pla, tot i que amb un seguit de matisos, que expressa a continuació, partint de la concepció que sempre han defensat i és que la seguretat és la síntesi del funcionament de la societat.
Així doncs, posa en relleu que no es pot ocultar la disminució significativa del nombre d'agents. En aquest sentit, fa avinent que, temps enrere, creixia d'una manera pautada però contínua el nombre d'agents i, sempre, els grups de CiU i del PP reclamaven un creixement molt més gran. Paradoxalment, ha estat amb el PP al govern central i CiU a la Generalitat quan es produeix una davallada significativa del nombre d'agents.
Un segon aspecte a què es refereix és el de la justícia de proximitat i al registre de faltes per acabar amb la impunitat de les persones reincidents. Aprofita per recordar que el seu Grup va portar una proposició al Plenari en aquest sentit i que va ser aprovada per unanimitat.
Pel que fa a altres aspectes del pla, subscriu que es plantegi d'una manera àmplia, i manté que un dels aspectes clau de la seguretat és que la gent sàpiga que serà atesa si està malalta, o que té l'educació dels seus fills garantida. Tanmateix, troben que hi ha un cert risc que s'estigmatitzin alguns col·lectius o territoris de la ciutat, i que són les circumstàncies que vénen del passat les que poden abocar a la marginalitat, on rau realment el problema.
Consideren, per tant, que cal demostrar més confiança amb les xarxes veïnals a fi d'arribar a acords i generar cohesió social; i afegeix que és en les punts del pla que reforcen més aquesta cohesió amb els que estan d'acord, mentre que discrepen amb aquells en què no s'hi insisteix prou.
El Sr. Forn ratifica que es felicita per les aportacions dels grups municipals, així com pels comentaris expressats en les intervencions.
Afirma que treballen en la línia de tenir un pla de seguretat compartit al màxim i consensuat.
en treball social a fi de prevenir i treballar en l'anticipació a determinades problemàtiques.
Tot seguit, respon a les qüestions concretes que s'han plantejat en les intervencions. Així, en referència a la durada del pla, que és de tres anys i mig, precisa que van consultar-la amb el Departament d'Interior, que els va informar que no hi havia cap limitació en el temps per als plans locals. En aquest sentit, fa notar el 2015 hi ha eleccions i, per tant, deixen un marge per a què el proper govern municipal tingui sis mesos per elaborar un pla nou.
Quant a les apreciacions del Grup del PP, diu que han intentat no ser autocomplaents i admeten que l'índex de victimització és alt, tot i que sí que és cert que des de l'any passat hi ha una tendència a la baixa que confien que es vagi confirmant. Afegeix que estan d'acord amb la possibilitat de fer plans especials de seguretat, tot i que, actualment, el govern municipal aborda amb accions determinades els casos concrets.
Pel que fa al cos auxiliar de la guàrdia urbana, diu que no està incorporat en pla, però confirma que s'han compromès a estudiar-lo.
Amb el Grup d'ICV-EUiA coincideix amb què hi ha hagut un canvi d'escenaris, el principal dels quals és la crisi econòmica, motiu pel qual el nou pla s'havia de posicionar envers aquest fet.
Confirma que han demanat efectius de la guàrdia urbana i dels mossos d'esquadra, tal i com han expressat a través de proposicions al govern de la Generalitat i a la Conselleria d'Interior i fa avinent que continuen treballant amb el govern de l'estat, atès que per la via dels pressupostos no és possible modificar la limitació de l'increment del nombre d'agents.
La Sra. Escarp desitja al Primer Tinent d'Alcalde que el PP l'ajudi a aconseguir aquest increment de la guàrdia urbana, atès que actualment sembla que pretenen que el cos auxiliar assumeixi aquesta mancança.
Adverteix que el consens els porta a fer, de vegades, lectures diferents; així fa notar que el Sr. Villagrasa ha deduït coses que el pla no diu, ja que en cap moment criminalitza o estigmatitza barris ni sectors.
Mg 2. Pla Estratègic del Zoo de Barcelona (2012-2020).
La Sra. Recasens presenta la mesura de govern i es felicita per poder compartir amb tots els membres d’aquesta cambra el Pla estratègic del zoològic de Barcelona 2012-2020.
Amb aquest pla, consideren que tenen una nova oportunitat per tirar endavant una nova etapa de transformació del Zoo a fi de garantir la continuïtat d’un equipament centenari i molt estimat pels barcelonins; però, sobretot, per continuar difonent els valors de la biodiversitat.
Fa avinent que avui dia el Zoo és una part del genoma del Planeta, una aula oberta al coneixement i a la conscienciació, i remarca el privilegi que significa per a la ciutat poder contribuir a evitar la pèrdua d’aquesta biodiversitat mitjançant l’impuls d’actuacions en el camp de l’educació i la sensibilització, la recerca i la conservació d’espècies amenaçades.
Destaca que el Zoo de Barcelona esdevé un equipament de referència en el desenvolupament de polítiques actives en el camp de la conservació de la fauna. Es refereix a què està fermament arrelat a la ciutat, que forma part del patrimoni cultural i sentimental de la ciutadania i, per extensió, de tots els catalans.
Posa en relleu l’increment de visitants i de la gran quantitat de famílies afiliades al Zoo Club, però també el gran prestigi obtingut en les organitzacions internacionals de referència.
Avança que el govern està treballant per la modernització d’aquest equipament, cosa que comporta liderar un nou procés d’implicació de la ciutat envers la conservació de la natura.
Expressa el desig que l’èxit d’aquesta transformació no s’avaluï només per la modernització de les instal·lacions o pel nombre de visitants, sinó per variables com la quantitat de programes de conservació, de cria en captivitat o de reintroducció d’espècies i el nivell de coneixements que els ciutadans puguin assolir quant als hàbitats més amenaçats o dels animals en perill d’extinció.
Aprofita per donar les gràcies als treballadors del zoològic de Barcelona, i als ciutadans i ciutadanes que històricament han confiat en aquest equipament.
Remarca que el Zoo de Barcelona aporta valor i benefici a la comunitat, i cita els programes educatius, els més de noranta-quatre mil alumnes que s’acullen als programes educatius anuals, els programes de recerca i conservació, on més de mil alumnes completen el seus estudis com a investigadors, i la clau solidària amb diferents col·lectius i ONG, com “Posa’t la gorra” que hi organitza AFANOC o Pallapupes Pallassos d’Hospital. Destaca que també es creen sinergies amb altres operadors públics i privats que, per tant, permeten potenciar projectes amb un important retorn social, i posa com a exemple que aquesta mateixa setmana passada van inaugurar una petita instal·lació per a la reintroducció de les tortugues del delta del Llobregat, com ja s’havia fet abans amb el trencalòs.
Es refereix a l’enorme potencial del Zoo per generar valor ambiental i conservacionista, a què és una institució capdavantera en polítiques sostenibles, per la qual cosa volen augmentar i qualificar l’oferta cultural i de lleure de la ciutat i esdevenir un agent de dinamització de l’economia local i sensibilitzar en valors per la defensa de la natura.
Pel que fa a la missió i els valors del Zoo de Barcelona, assenyala que volen posar-los sobre tres pilars fonamentals: la recerca, l’educació i la conservació. Per tant, la pretensió és generar coneixement, apropar el problema de la pèrdua de la biodiversitat i inculcar un respecte profund pel Planeta.
Posa de manifest que els zoològics han tingut diverses evolucions d’ençà de la seva creació la primera meitat del XIX, quan eren simplement parcs d’observació d’animals i feres, amb bona dosi d’exotisme, fins a arribar a l’actualitat, en què es converteixen en centres de recerca i de conservació, tal i com és l’objectiu d’aquest ajuntament, i afegeix que ho volen fer amb interdependència i cooperació. Així, apunta que treballen en xarxa, atès que es requereixen autoritzacions i permisos i l’aval d’organitzacions de prestigi internacional com la World Association of Zoos and Aquariums –WAZA–, alhora que destaca que disposen d’un instrument que tot just s’està posant en marxa i que és la Fundació Barcelona Zoo.
Per acabar la seva primera intervenció, remarca que el pla és ambiciós, però que toca de peus a terra, que millora i que amplia les instal·lacions en base a quatre criteris que els semblen irrenunciables: garantir el benestar dels animals, oferir la millor experiència possible als visitants, projectar la biodiversitat i potenciar la recerca i l’educació.
El Sr. Espriu fa un incís abans de començar la seva intervenció fent avinent que acaba de rebre una nota de premsa on s’hi diu que Barcelona aprova el nou pla de seguretat ciutadana 2012-2015, i puntualitza que això és incorrecte atès que les mesures de govern no es voten.
Entrant a valorar el contingut de la mesura que els ocupa, assenyala que el Grup Socialista té clar el principal objectiu d’aquest pla estratègic: treballar per un zoològic del segle XIX; per l’equipament que Barcelona ha de tenir en coherència amb el seu model de ciutat, de servei públic i de ciutadania; un zoològic que es transforma continuadament i amb fermesa cap al model de centre de conservació i de recerca, i que ha d’esdevenir un centre per ampliar les bases del coneixement quant als factors ecològics i socials que afecten les poblacions d’essers vius i els ecosistemes.
Apunta que ara toca fer un nou pas en la història d’aquest equipament, i el seu Grup es referma en la necessitat d’aquest canvi, conscients de la situació econòmica i de les prioritats socials de la institució. En aquest sentit, van ser els primers a desistir de la proposta de desdoblament del zoo amb el projecte del zoo marí del Fòrum, però també són els primers a ressaltar la importància ciutadana i comunitària d’aquest equipament de la ciutat, i de les moltes raons per les quals cal donar suport a un projecte de transformació amb l’horitzó del 2020.
Precisa que, d’entrada, cal fer l’adequació de les instal·lacions, apostar per un centre de conservació i recerca, atractiu com a oferta cívica i d’oci; i, també, cal treballar per la conscienciació col·lectiva, el respecte per la natura i la biodiversitat. Entrant en el detall del Pla, entén que hi ha aspectes que cal destacar, matisar i consultar. En aquest sentit, destaca la creació de la Fundació Barcelona Zoo, per consens de tots els grups municipals, com a eina de treball i impuls en l’àmbit de la recerca, la conservació, la formació, la cooperació i el desenvolupament comunitari. Remarca el paper dels professionals i tècnics del Zoo a l’hora de reestructurar els diferents espais i determinar les espècies. Igualment, posa en relleu la xarxa europea com a sistema de treball col·lectiu per als diferents zoològics.
Matisa la referència als acords amb el sector privat, que consideren imprescindibles, tot i que necessiten uns objectius clars i d’avaluació. Destaca que, des de sempre, el Zoo de Barcelona ha estat un exemple de col·laboració público-privada, mantenint, tanmateix, la clara prioritat de l’interès públic. I adverteix que cal l’exercici de la responsabilitat pública per mantenir l’equilibri entre oci, recerca i conservació.
En el terreny de les consultes, pregunta per la manera com s’està treballant la definició i la gestió del futur dofinari, quina ubicació tindrà i quin és el calendari. També, quant a l’accés sud del Zoo, a tocar de la platja de vies de l’estació de França, pregunta si s’ha previst la relació amb la futura Biblioteca Provincial; i, quant a l’accés nord, que no canvia però que obre un pas públic entre la connexió entre el passeig Picasso i el carrer Wellington que trenca la barrera del recinte de la Ciutadella, pregunta quines intervencions s’han previst quant a la urbanització d’aquest entorn.
El Sr. Ramírez observa que aquesta mesura estableix els eixos del Pla estratègic del Zoo amb motiu del seu cent-vintè aniversari, amb l’horitzó fixat al 2020 per tal que esdevingui un equipament de referència de la ciutat. Es pretén iniciar una nova etapa a fi de garantir la continuïtat d’un equipament centenari per difondre els valors de la biodiversitat; així, es modernitzaran les instal·lacions i s’incrementaran els programes de conservació, de cria en captivitat o de reintroducció d’espècies, hàbitats protegits o línies de recerca.
Apunta que tot plegat serà per continuar amb un Zoo que inicià la seva gestió municipal el 1892, que va obrir el primer dofinari el 1975 i que col·labora amb diverses entitats i organitzacions internacionals i és seu de l’Institut Jane Goodall a Espanya.
Amb aquest entorn favorable, el Zoo esdevé un gran potencial per generar valors mediambientals i conservacionistes, augmentar i qualificar l’oferta cultural i de lleure de la ciutat i convertir-se en agent de dinamització econòmica local.
Quant al futur d’aquest equipament, el Grup del PP entén que cal treballar des de la transformació i la consolidació com a centre de conservació i recerca potenciant accions en el camp del coneixement, el benestar animal i la investigació científica.
Adverteix, tanmateix, que per dur a terme aquests objectius no s’ha d’oblidar la creació de sinergies i partenariats público-privats, que poden resoldre alguns dels problemes derivats dels costos elevats de les inversions que hi calen, com és el cas del futur dofinari, o resoldre dificultats tècniques que puguin sorgir en el futur.
Destaca la importància del paper de la Fundació Barcelona Zoo, creada amb el consens d’aquesta cambra, que esdevindrà un agent actiu per contribuir a la definició i consolidació del model de desenvolupament d’aquest equipament com a nou instrument per a la ciutat.
imprescindible comptar amb col·leccions originals i atractives i amb unes instal·lacions capdavanteres en tecnologia i seguretat; orientant i redefinint el paper dels zoològics com a centres de conservació de la fauna i dels seus hàbitats, tal i com disposa l’estratègia mundial de zoològics i aquaris del 2005 formulada per la WAZA. Apunta que un bon referent internacional podrien ser les instal·lacions actuals dels dragons de Komodo o el projecte de la sabana del Sahel.
Destaca que el seu Grup sempre ha apostat per replantejar la construcció del zoo marí del Fòrum, atès que la proposta del Pla estratègic del 2009 suposava una despesa excessiva per a la ciutat en un moment en què la recessió econòmica ja s’havia manifestat; llavors, van demanar la col·laboració público-privada i, uns anys després, celebren que aquesta sigui l’aposta del govern municipal en aquesta mesura de govern.
Diu que esperen que des del consens, i amb l’instrument de la Fundació Barcelona Zoo, aquest Pla estratègic tiri endavant i no quedi, com va passar el darrer mandat, en un conjunt de propostes poc factibles de malbaratament i que, en definitiva, s’han traduït en l’endarreriment de la consecució d’un veritable zoo del segle XXI, adaptat a les necessitats i possibilitats del moment.
La Sra. Sanz agraeix, en començar, la presentació d’aquesta mesura de govern a la Tinent d’Alcalde. Afirma que el seu Grup comparteix que el Pla estratègic ha de tenir la pretensió que el Zoo esdevingui un referent per la defensa i per la conservació de la biodiversitat a la ciutat; que es concebi l’equipament més enllà de la proposta lúdica, de manera que es garanteixi la dignitat dels animals en el seus hàbitats; que en cap moment es menystinguin els objectius naturalistes que ha de contemplar.
Per això, consideren que el pla, necessàriament, haurà d’anar lligat a un nou pla director del Parc de la Ciutadella, que reguli quins són els usos dels seus equipaments, així com els seus límits d’espai.
Reitera que el pla és una oportunitat que no es pot desaprofitar per assumir la responsabilitat política amb la natura i amb el tracte als animals. Per aquest motiu, creuen que ha de concretar uns valors implícits en el treball quotidià en el marc de l’equipament, entre els quals la transparència, el compromís i la voluntat de servei a la societat i la natura, per a la qual cosa és indispensable establir línies vermelles en el marc del pla estratègic.
Sobre la col·lecció zoològica, adverteix que cal una priorització, saber què es pot tenir atenent a la realitat concreta de la ciutat en criteris climàtics i de superfície, de manera que cal complir tots els requeriments que marca la WAFA. En aquest sentit, pregunta què passarà amb els elefants, si bé es traslladaran, o bé s’adequaran els espais que tenen destinats.
En segon lloc es refereix a què les instal·lacions requereixen un disseny des de l’òptica espacial de les espècies; així com tenir molt en compte la priorització dels elements de seguretat, no només de cara als animals, sinó també de cara als cuidadors.
Entenen que se’ls obre una oportunitat per a què les instal·lacions del Zoo siguin l’aparador de les polítiques ambientals del govern municipal i, per tant, que es faci bandera, en el marc de l’equipament, de la coeficiència energètica, del cicle de l’aigua i, sobretot, que tot allò que es transmeti al visitant de les instal·lacions potenciï la funció pedagògica de l’equipament.
Per acabar, indica que no entenen per què es projecta el dofinari, atès que si s’aplica el mateix concepte de biomes al món terrestre que al món marí es veu que no es possible complir les condicions necessàries per garantir el benestar dels dofins. Així doncs, són contraris a aquest punt, essencialment perquè creuen que es prioritza l’espectacle i, per tant, el benefici que reporta, per sobre de garantir el benestar animal.
El Sr. Portabella agraeix la presentació de la mesura de govern, i en valora positivament la concreció pressupostària i l’actuació, alhora que confirma que el seu Grup subscriu qualsevol pla que es presenti a favor d’un millor benestar animal.
concretament si té algun sentit que tingui elefants. És des d’aquesta perspectiva que consideren que cal construir el discurs sobre el Zoo.
Remarca, tanmateix, que es progressa quant al benestar animal, i des de fa uns anys el Zoo de Barcelona s’ha adaptat al segle XXI, i s’hi compleixen les premisses reconegudes pels organismes internacionals. S’ha deixat de banda la visita d’animals exòtics per la impossibilitat d’anar-los a veure als seus hàbitats naturals, i ara els zoològics tenen una altra funció que el de Barcelona desenvolupa prou bé.
Feta aquesta argumentació, reitera que la pregunta que cal formular és què caracteritza el zoològic de Barcelona, quin valor afegit aporta al conjunt de la xarxa de zoològics del món a fi de millorar la biodiversitat, i ser una part del genoma de la vida al Planeta.
En aquest sentit, apunta un seguit d’aspectes que entenen contradictoris. D’una banda, fa notar que es defineixen aspectes evolutius i defensen que Barcelona tingui una col·lecció destacable en l’àmbit dels primats, però entenen que s’imposa una reflexió sobre la possible incorporació d’espècies molt avançades, com els bonobo, amb un percentatge d’ADN molt proper a de l’espècie humana, que ateses les seves pràctiques risquen de convertir-se en espectacle només.
En referència als aspectes territorials, posa en relleu que el pla estratègic pretén, a més d’explicar la línia evolutiva, incloure hàbitats com la selva sud-africana, l’americana i l’asiàtica i, en aquest sentit, es pregunten si és que la línia del zoològic que aporta Barcelona és transportar l’hàbitat selvàtic a la mediterrània, o només es tracta d’una justificació per poder tenir elefants que constitueixen, per ells mateixos, tota una atracció.
Consideren, per tant, que cal definir quina és la línia que identificarà el Zoo de Barcelona segons paràmetres del segle XXI, i que caldria fer una reflexió sobre com s’ha d’avaluar l’aconsecució dels objectius.
La Sra. Recasens tanca les intervencions agraint, en primer lloc, la intervenció de tots els Grups.
Diu que està convençuda que podran fer una bona feina durant aquest mandat en l’àmbit del zoològic perquè comparteixen el fons i els instruments; tots estan per un Zoo del segle XXI, on els tres pilars bàsics de recerca, educació i conservació hi són explícitament garantits.
Considera que comparteixen els instruments, com la Fundació Barcelona Zoo, que han de permetre tirar endavant l’aconsecució dels objectius esmentats, i aprofita per felicitar-se perquè tots els grups municipals hi estiguin representats.
Admet que cal adequar les instal·lacions del parc de la Ciutadella; posa de manifest el punt d’indefinició d’aquest equipament al llarg de la història, que ha conduït a què determinades instal·lacions del Zoo hagin quedat obsoletes i, per tant, és imprescindible tirar endavant l’ampliació i la millora de molts espais, entre els quals els destinats als hipopòtams i als elefants. En aquest sentit, fa avinent a la Sra. Sanz que quan el Zoo va rebre la darrera elefanta, l’advertiment del govern municipal a la WAFA, que és l’organització que proposa Barcelona per acollir-la, va ser que, malgrat que la poden acollir en les instal·lacions actuals, necessitaven ampliar-les. Afegeix que també es necessiten noves instal·lacions per a les girafes, lleons, tigres i d’orangutans.
Agraeix les observacions del Sr. Portabella, i addueix que han fet una exposició dual; d’una banda els biomes i, d’altra banda, l’especialització dedicada a les àrees de primats, rèptils i aus.
Confia, per acabar, que amb les aportacions de tothom a la Fundació es pugui treballar per veure de quina manera es pot fer créixer la col·lecció i quins són els equilibris que cal cercar i prioritzar.
Mg 3. Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona (2012-2022).
La Sra. Fandos presenta la mesura de govern, i comença per recordar que ja fa temps els van presentar el projecte inicial d’aquest pla estratègic.
Es refereix a què tots plegats han treballat en la seva elaboració, i el fet que comparteix la filosofia del pla estratègic del 2003, en el qual va participar tot el sector esportiu de la ciutat. En aquesta línia, destaca que el nou pla ha implicat transversalment tots els agents, que s’ha debatut a bastament i la gran participació de tots els àmbits, de manera que aprofita ara per agrair la dels grups municipals i dels tècnics d’aquesta casa.
Assenyala que, entre molts altres aspectes, aquest pla recull la prioritat de fer que la ciutadania de Barcelona tingui millor qualitat de vida, i entenen que l’esport és un instrument magnífic per aconseguir-ho perquè forma com a persona, perquè incideix en la salut, augmenta el sentiment de pertinença al grup i, alhora, crea consciència de les responsabilitats pròpies.
Per tot plegat, volen que el Pla sigui transversal, ambiciós, emprenedor, inclusiu i equitatiu, i amb l'objectiu de continuar posant Barcelona en el món, situant-la com a referent com a capital de l’esport; una ciutat capdavantera en tot allò que fa referència al món esportiu.
Significa que amb aquest pla es vol aglutinar totes les persones que conformen el món esportiu barceloní, però també adreçar-se a les que encara no han trobat el seu espai en aquest terreny i encoratjar-les a què el trobin.
Precisa que el pla s’estructura en sis eixos: esport educatiu; esport i clubs; esport, ciutat i benestar; cohesió social i esport; esport: motor econòmic de la ciutat; i projecció internacional de Barcelona.
Assenyala que la seva pretensió és reivindicar la força social i econòmica de l’esport a la ciutat, però sobretot que això reverteixi en la ciutadania, em la millora de la salut que suposa la pràctica d’una activitat física, els beneficis inclusius de l’esport i, també, a través de la distribució de la riquesa que generen els grans esdeveniments, alhora que per mantenir la cultura de l’esport, impulsar la seva pràctica entre adolescents i joves, fomentant l’esport de base, sense oblidar els col·lectius que s’hi han d’incorporar amb normalitat com són les persones grans i les que pateixen alguna discapacitat, així com la necessitat d’implicar les entitats i els clubs esportius de la ciutat, que compten amb un gran nombre d'associats.
Afegeix que el pla inclou vint-i-un projectes estratègics, que consten al document que els han lliurat, entre els quals destaca “Barcelona, circuit d’emocions esportives”, l’Agència de Suport a l’Esport, l’oficina de serveis als clubs, l’Observatori de l’Esport i l’Activitat Física, “L’escola fa esport a la ciutat”, “Fes esport i salut amb mi”, el calendari de grans esdeveniments, la Fundació Barcelona Esports, la Xarxa de Ciutats Esportives, “Barcelona Mercat Internacional de l’Esport”, i Barcelona-Pirineus 2022, com un projecte que ha de tornar a situar la ciutat al món i també a tot Catalunya.
Precisa que això ho faran amb dos elements clau, el Consell Municipal de l’Esport com a element avaluador, que es posarà en marxa a la tardor, i amb el futur Observatori de l’Esport.
Indica que tot això ho volen dur a terme des del vessant esportiu, educatiu, de clubs, des de l'àmbit de la salut i també des de l’oci, amb l’objectiu que esdevingui motor econòmic i de cohesió social, així com de projecció internacional, però, sobretot, confirma que ho acaren amb il·lusió i ambició, perquè consideren que incorpora molts valors i la passió per Barcelona i per l’esport.
Per acabar, agraeix les aportacions dels grups municipals, especialment la coordinació del Pla per part de Martí Niubó i d’Òscar García.
El Sr. Escudé agraeix a la Sra. Fandos la presentació de la mesura de govern i li demana que traslladi el seu reconeixement als tècnics de l’Institut Barcelona Esport –IBE– i al Sr. Martí Niubó per la seva feina.
Justifica la qualificació de mesura olímpica, també, perquè batran el rècord en aquesta sessió perquè ja és la segona vegada que parlen en aquesta cambra d’aquest pla estratègic, i sospita que tampoc no serà l’última, perquè encara falta en aquesta mesura el calendari d’implantació i el pressupost.
Destaca que, com ja s’ha dit, aquest pla suposa una renovació del Pla estratègic de l’esport 2003 i, per tant, el reconeixement implícit a tots aquells que van posar la primera pedra amb el convenciment que l’esport, a banda dels beneficis que suposa per a la salut, és una eina de cohesió social bàsica per al desenvolupament de la ciutat des de la proximitat, un motor econòmic generador de riquesa, coneixement i ocupació i un dels millors ambaixadors de la marca Barcelona al món.
Ressalta que Barcelona és una de les ciutats amb major nombre de practicants federats i no federats, així com en l’organització d’esdeveniments esportius de primer ordre, cosa que no és fruit de l’atzar ni del clima, sinó conseqüència d’una manera de treballar, el resultat d’una aposta clara i decidida que ve de lluny de tenir més i millors infraestructures per a la pràctica de l’esport de base, i es felicita que aquesta també sigui una prioritat en aquest nou pla.
Conclou, doncs, que comparteixen plenament les línies estratègiques del pla, actualitzades i pensades recollint l’experiència de tots els anys de treball previs, i on encara s’hauria pogut aprofundir més si durant el procés participatiu, on s’ha fet l’esforç d’involucrar tots els col·lectius implicats, s’hagués comptat també amb l’experiència de persones com Enric Truñó, Albert Batlle o Pere Alcober, que van fer de l’esport un altre senyal d’indentitat de la ciutat. Posa en relleu, en tot cas, entén que els eixos estratègics del pla signifiquen un pas endavant, tot i que, com ja ha apuntat abans, caldrà esperar a la presentació d’una tercera mesura de govern per conèixer la planificació i l’execució dels projectes.
Acaba fent avinent, atès que el nou pla té la mateixa melodia que l’anterior, que en moltes ocasions les versions d’un clàssic del rock amb un altre estil musical poden resultar un desastre perquè a la nova versió li falta l’ànima de l’original; en aquest cas, però, s’ha optat per la remasterització i considera que és la manera més intel·ligent de treballar en aquest àmbit.
La Sra. Esteller posa de manifest que el Pla Estratègic de l’Esport que avui presenten ha estat molt treballat amb les entitats i els clubs de la ciutat, i destaca les aportacions que hi ha fet el Grup del PP, moltes de les quals han estat recollides, sobretot aquelles que fan referència a convertir Barcelona en un centre de referència de l’activitat esportiva a Catalunya, Espanya i Europa, però amb la voluntat que esdevingui un referent mundial a fi que sigui un destí turístic d’activitat esportiva amb l’activitat econòmica que això comporta.
Subratlla que el seu Grup sempre ha defensat els valors vinculats a l’activitat esportiva, entre els quals l’esforç, la superació, el joc net, la competició, el treball en equip i la lleialtat, alhora que no s’ha d’oblidar la influència de l’esport en tots els aspectes de la vida; per això, sempre han considerat que ha d’estar allunyat de qualsevol utilització partidista, de qualsevol vinculació a interessos polítics. En aquest sentit, demana a la Sra. Fandos que no contamini l’esport amb altres interessos, tal i com s’està fent vinculant-lo a reivindicacions de caràcter nacionalista, com pot ser el tint que es dóna a la celebració del vintè aniversari dels Jocs Olímpics, concretament amb la instal·lació en el Museu Olímpic de la pancarta que resa “Freedom for Catalonia”. Adverteix que no es poden barrejar les coses; així, l’esport té uns valors i una influència en la societat, mentre que les reivindicacions polítiques pertanyen a un altre àmbit de coses.
Insisteix a demanar, per tant, que aquest pla estratègic, que inclou mesures de caire esportiu amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones, per incrementar la pràctica esportiva a la ciutat, perquè tots els clubs es vegin beneficiats per aquesta activitat i que generi molta més implicació entre la societat, no es vegi contaminat amb les ingerències polítiques.
patrocini a fi que la marca Barcelona en l'àmbit esportiu tingui cada vegada més força. Es refereix, també, a la vinculació entre totes les federacions i els clubs.
En definitiva, aquestes són les demandes del Grup del PP, a les quals afegeix l’estudi de com es pot millorar la gestió de les instal·lacions esportives, atès que el model encara no està ben tancat i es produeixen pèrdues importants en moltes instal·lacions.
La Sra. Ribas comença agraint la tasca feta per la Tinència d’Alcaldia i la Sr. Fandos, els tècnics de l’IBE, especialment el Sr. Niubó, que han treballat molt bé. Es felicita, per tant, per l’elaboració d’aquest Pla Estratègic de l’Esport, i aprofita per fer avinent que el seu Grup parteix de la coincidència que el sistema esportiu i la pràctica de l’activitat física són un sistema complex i dinàmic que ha de fer front a múltiples maneres d’entendre’l i, alhora, ha de donar resposta a necessitats diverses. Entén que aquest era el repte a l’hora d’elaborar un nou pla estratègic de l’esport, tota vegada que comparteixen que era necessari per a la ciutat; en aquest sentit, coincideix amb què el procés els ha enriquit a tots, sobretot tenint en compte la incidència de la pràctica esportiva a la ciutat i els nivells d’associacionisme esportiu.
Assenyala que coincideixen amb la pràctica totalitat de les línies estratègiques del Pla, tot i que també se’ls plantegen dubtes i algun desacord.
Així, manifesta que els preocupa el paper que s’atribueix l’Ajuntament com a entitat que fixa criteris, planifica activitats i serveis però que no els gestiona. Puntualitza que no estan pas en contra de la gestió cívica per part d’entitats i de clubs, sinó que es pugui plantejar des de l’òptica del negoci i de treure’n rendiments econòmics i que ni tan sols es tingui en compte la gestió directa municipals o la cogestió com a recursos viables en determinats casos.
Pel que fa al procés participatiu, remarca que ha estat molt ric, tot i que quant al mecanisme de presa de decisions es prestava a certes confusions.
En el terreny de les discrepàncies, esmenta el Pla de promoció de l’esport universitari, la supressió del qual van demanar en un primer esborrany, entenent que incloure una línia estratègica com aquesta significa emmirallar-se en un sistema esportiu nord-americà que no té res a veure amb l’europeu, que és molt més transversal i a l’abast de tothom, on el club és la cèl·lula fonamental de fet esportiu.
Afegeix que tampoc no els queda clar quin serà el nou paper de l’IBE en la galàxia d’organismes que es crearan a partir del Pla Estratègic, entre els quals l’Agència de Suport a l’Esport, que inclou l’Agència Internacional i l’oficina de Serveis als Clubs, l’Observatori de l’Esport i l’Activitat Física o la Fundació Barcelona Esports; en aquest sentit, no els queda clar com es repartiran les responsabilitats i quins àmbits abastarà cadascun.
Afegeix que ha detectat alguns errors en el document, i avança que els farà arribar per escrit, tot i que en posa un parell d’exemples com ara la falta del programa "Activa’t" a l’Annex 1 o la inclusió de l’Agència de Salut Pública com a organisme propi de l’Ajuntament, quan ho és del Consorci Sanitari.
Per acabar, expressa novament el desacord del seu Grup amb la candidatura Barcelona-Pirineus 2022, atès que consideren fermament que aquest projecte no aporta a Barcelona ni la il·lusió ni l’exaltació dels valors esportius, sinó la sobreexplotació del territori; i que l’aposta per uns Jocs Olímpics d’Hivern és un fet no compatible amb una ciutat mediterrània i que volen compromesa en la lluita contra el canvi climàtic.
Acaba la seva intervenció refermant el compromís de col·laboració en el Consell Municipal de l’Esport i en els plenaris del Pla Estratègic de l’Esport a fi de fer-ne el seguiment amb la resta d’entitats del sector.
Consideren que és positiu que la marca Barcelona signifiqui una eina per internacionalitzar la ciutat, però hi afegirien que no només ha de ser un identificador de ciutat sinó també de país a escala internacional.
Assenyala que han volgut remarcar el paper de l’esport com a generador de teixit cívic i associatiu barceloní i com a nexe amb l’esport de base. Entén que tothom se sent satisfet quan les escasses seleccions catalanes poden arribar a competir internacionalment; o quan veuen que un esportista concret aconsegueix un bon èxit; tanmateix, la salut esportiva d’una ciutat es mesura amb l’esport de base i el treball que es fa des de les escoles, entitats i clubs.
Posa de manifest que els ha sobtat que en el Pla Estratègic no hi hagi cap referència a les seleccions esportives catalanes, les grans oblidades en aquest pla i també en el Pla director Barcelona Internacional. En aquesta línia, recorda que es va aprovar en aquesta cambra una proposta del seu Grup en el sentit de donar suport a totes les seleccions catalanes, i que es procuraria que s'organitzessin competicions a la ciutat en aquells esports en què poden competir internacionalment.
La Sra. Fandos agraeix les intervencions dels grups municipals.
Al Sr. Escudé les seves paraules, així com la feina que ha fet durant els mesos d’elaboració del pla.
Tot seguit, adreçant-se a la Sra. Ribas, afirma que són ben conscients de la seva discrepància amb els Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus, tot i que li agraeix les altres apreciacions, així com les errades que ha esmentat i que li confirma que esmenaran, així com el seu suport a la resta del contingut del Pla Estratègic i la feina que el seu Grup ha fet en la seva elaboració.
Manifesta que no respondrà a la Sra. Esteller, pel respecte que li té i perquè considera que avui no és el dia de barrejar política amb esport; malgrat tot, també li agreix la col·laboració durant els mesos de preparació del pla estratègic.
Precisa al Sr. Portabella que la pretensió d’aquest pla és incidir, sobretot, en l’esport barceloní, tot i amb això, li fa avinent que si UpB els hagués presentat qualsevol esmena en la línia que ha apuntat, l’haurien valorada sense cap problema.
Conclou la seva intervenció reiterant l’agraïment als grups municipals i convidant-los a continuar col·laborant en el disseny i l’aplicació del pla.
El Sr. Portabella replica que li ha sorprès la resposta de la Sra. Fandos, i li demana que no declini les seves responsabilitats. Addueix que el seu Grup pot fer esmenes, però li toca al govern municipal pensar tots els factors que han de confegir el Pla Estratègic i, en aquest cas, no hauria d’haver comès l’error d’oblidar les seleccions catalanes reconegudes internacionalment i les que no n’estan.
c) Informes
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA
a) Ratificacions
b) Propostes d'acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR
Sra. Mercedes Page Díaz. Pel Districte de Sants-Montjuïc, al Sr. Fernando Abad Huete i a la Fundació Cultural Hostafrancs (Escola Joan Pelegrí). Pel Districte de les Corts, a l’Associació de concessionaris del Mercat de les Corts i al Club Petanca Benavent. Pel Districte de Sarrià-Sant Gervasi, al Sr. Efren Carbonell, director de l’entitat Aspasim i a l’Escola Nausica. Pel Districte de Gràcia, al Sr. Francesc Miñana i Armadàs i a l’Escola Vedruna de Gràcia. Pel Districte d’Horta-Guinardó, al Dr. Josep Baselga i Torres i a l’entitat Gresol, Ajuda i Solidaritat al Guinardó. Pel Districte de Nou Barris, al Centre Cultural Els Propis i al Centre Cruílla. Pel Districte de Sant Andreu, a l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar i a l’Associació de Veïns de la Sagrera. Pel Districte de Sant Martí, al Foment Martinenc i al Sr. Diego Hornos Navarro.
El Sr. Martí Galbis recorda que ara fa quinze anys que aquest ajuntament va instituir les Medalles d'Honor de la Ciutat amb motiu de la commemoració del centenari de les agregacions dels municipis al Pla, i incideix molt especialment en el concepte territorial, del que signifiquen els districtes de la ciutat, que són els hereus d'aquells pobles i viles que avui conformen Barcelona.
Fa avinent que amb la Medalla d'Honor l'Ajuntament vol reconèixer la consciència ciutadana, la convivència, les virtuts i els valors cívics a aquelles persones i entitats que els difonen des de la seva tasca professional o associativa, en l'àmbit de la participació, el voluntariat o l'acció social. Precisa que enguany es volen premiar les accions en camps tan diversos com la música –a l'Orfeó L'Eco de Catalunya i el festival Barnasants–, el cinema –al Sr. Josep Antoni Salgot–, l'esport –al Club Petanca Benavent–, o la medicina –a la Dra. Barraquer i el Dr. Baselga–; afegeix que entre els proposats hi ha una representació nodrida de persones i entitats consagrades al món socioeducatiu, com el Sr. Enric Canet, la Fundació privada Catalana Comtal, l'escola Fàsia, la Fundació Cultural Hostafrancs, l'escola Nausica, l'escola Vedruna, el Centre Cruïlla o el Foment Martinenc, que tenen com a missió educar en la diversitat i treballar per una escola inclusiva, que no discrimini en funció de les diferències físiques, lingüístiques o socioculturals.
Es refereix, també, a l'àmbit de l'acció veïnal, molt representatiu i respectat a la ciutat, d'on destaca Mercedes Page, Fernando Abad, Gresol, Ajuda i Solidaritat al Guinardó, el Centre Cultural Els Propis, l’Associació de Veïns de Sant Andreu del Palomar, l’Associació de Veïns de la Sagrera i el Sr. Diego Hornos.
Remarca que es tracta d'entitats i persones que s'esforcen a millorar el seu entorn i el dels seus conciutadans dia a dia de manera molt compromesa.
Indica que els guardons que es lliuraran el proper 29 de novembre van destinats al bo i millor de la societat civil, i les persones i entitats proposades així ho acrediten i en són ben mereixedores.
Sr. Martí Grau es refereix, igual que en la intervenció anterior, al centenari de l'agregació dels pobles del Pla, motiu que fa donar impuls a la creació d'aquest guardó que té la voluntat de premiar persones, institucions i entitats que fan ciutat, moltes vegades des de l'anonimat, amb una feina constant i continuada que, en definitiva, aguanta la dinàmica urbana en tots els barris de Barcelona.
Felicita, tot seguit, els vint-i-cinc guardonats d'enguany, dels quals destaca el nombre d'entitats i institucions dedicades al món educatiu, que coincideix amb la demanda més explicita que s'ha fet en el debat participatiu del PAM i, per tant, dóna indicis que aquest és un dels aspectes centrals que la ciutat ha d'acarar ara i en el futur, així com també l'àmbit cultural.
Es refereix, igualment, a la lluita contra l'exclusió social i les entitats dedicades als qui més pateixen, que fan una feina que, atesa la conjuntura actual, és essencial, de la mateixa manera que ho és la del moviment veïnal que refresca el debat polític amb propostes, iniciatives i reivindicacions.
El Sr. Fernández Díaz posa en relleu que les Medalles d'Honor de Barcelona són un reconeixement a la trajectòria cívica de persones, entitats i institucions que han deixat una empremta positiva a la ciutat des de sensibilitats diverses i ideologies plurals, però totes amb un punt com comú: el compromís amb Barcelona i la seva gent.
Considera l’atorgament de les Medalles d'Honor un acte de reconeixement d'aquest ajuntament als seus veïns i les seves entitats, que han contribuït a forjar la Barcelona d'avui i a fer-la millor; són el reconeixement a persones i entitats que simbolitzen en el seu conjunt les millors aspiracions de la societat, així com els valors i principis que la sustenten.
Remarca que avui, una vegada més, la proposta per a la concessió d'aquestes medalles és equilibrada i plural amb el denominador comú de treballar colze amb colze amb i per Barcelona. Per tot plegat, aquest reconeixement és a la generositat de persones i entitats, que amb el seu altruisme, esforç i compromís social i ciutadà fan, han fet i de ben segur faran de Barcelona una ciutat més gran, més humana i millor.
El Sr. Gomà, en nom del seu Grup, felicita el conjunt de persones i entitats guardonades enguany i agraeix els compromisos, individuals i col·lectius, que han assumit i assumeixen en favor de la ciutadania i les a continuar unes trajectòries que tant enriqueixen la ciutat. Considera que aquest atorgament demostra que la ciutat és capaç de reconèixer l'actiu enorme que representa el treball quotidià de persones i entitats que fan una ciutat més cohesionada i creativa, amb un teixit ciutadà molt potent i amb moltes persones que hi treballen per fer una ciutat més justa i més humana.
Posa en relleu que, en l'àmbit de ciutat, es guardonen tres persones referents de compromís i aportació en els seus respectius àmbits d'activitat; una entitat, l'Orfeó L'eco de Catalunya; la iniciativa cultural Barnasants, que singularitza molt bé la Barcelona que combina creativitat i contingut social, i destaca el fet que quan la cançó d'autor passava pels seus pitjors moments, fa disset anys, el promotor Pere Camps va llançar un petit cicle de concerts que avui s'ha convertit en un dels festivals més importants a la ciutat i al país, que té en la promoció de la paraula musicada amb missatge, i de la diversitat cultural i lingüística els seus principals objectius.
Es refereix, per acabar, al reconeixement per iniciativa dels Consells de Districte persones i entitats molt vinculades als seus territoris, que fan les seves aportacions ciutadanes en l'acció comunitària, la dinamització comercial, la cultura popular, l'educació, la lluita contra l'exclusió, l'organització veïnal i l'esport de base, entre molts altres camps del tot imprescindibles per fer de Barcelona una ciutat cada dia més humana i habitable.
El Sr. Portabella felicita totes les entitats i persones que han estat guardonades amb la Medalla d'Honor de la ciutat. Considera que aquesta quinzena edició palesa que Barcelona està plena d'entitats i persones que dediquen el seu temps i el seu esforç per transcendir i fer una col·laboració decisiva a la millora de la societat. Remarca que això és així quan es pensa en l'interès comú i, per tant, aquestes entitats i persones són les que configuren la imatge de la ciutat, aquí i al món.
Destaca que totes aquestes persones i entitats tenen el mèrit remarcable de contribuir a què la ciutat tingui un bon teixit associatiu; cadascuna en el seu interès i el seu àmbit.
En l'àmbit de les persones, esmenta Josep Antoni Salgot, com a economista i cineasta, que ha rebut el reconeixement i la crítica en múltiples ocasions, i és un dels pocs directors que té fons permanent amb entitats tan selectives com el MOMA. Consideren que amb la sensibilitat demostrada des dels seus inicis és un bon mereixedor d'aquest guardó.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat.
3. Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a l’Asociación de Marcas Renombradas Españolas; acceptar el seus estatuts, segons documentació adjunta; facultar a l’Alcalde de Barcelona per nomenar el representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’esmentada associació.
La Sra. Recasens destaca que es tracta d'un projecte estratègic de ciutat i de país; que la marca Barcelona és un dels actius clau en una conjuntura com l'actual, estratègic i amb alta potencialitat, de manera que el govern municipal, fruit de la feina de l'anterior mandat, es va plantejar regular, protegir i tutelar la marca i oferir-la a les empreses com a element de competitivitat.
Posa en relleu que Barcelona avui és sinònim de moltes coses, entre altres innovació, progrés econòmic, tècnic, artístic, social, de modernitat, d'emprenedoria, de qualitat de vida i de cultura. Remarca, doncs, que són molts els valors que defineixen la marca Barcelona, i ara volen preservar-los, protegir-los i monitoritzar-los a fi que formin part de l'estratègia.
Reitera que es tracta d’un actiu econòmic molt important a l'hora d'internacionalitzar les empreses i per captar inversions estrangeres. Fa avinent la voluntat de fer de Barcelona un patrimoni col·lectiu i, per aquest motiu, és la primera ciutat de l'estat que es registrada com a marca col·lectiva; fent alhora un canvi d'estratègia, passant d'una actitud defensiva cada vegada que es produïa una demanda d'utilització de la marca Barcelona, a una actitud proactiva.
Precisa que limitaran l'ordenació de la marca col·lectiva al tràfic econòmic i, per tant, només es podrà utilitzar com a signe secundari o accessori i no en sentit genèric. Per aquest motiu, s'ha elaborat un reglament, es crearà un registre públic d'usuaris de la marca i, enfront de tercers, aquest ajuntament serà titular de la gestió de la marca.
Acaba la seva intervenció informant que aquest matí, tot just en començar aquesta sessió, els ha arribat la resolució oficial de la concessió total de la marca Barcelona.
El Sr. Carnes avança tot el suport del seu Grup a aquesta iniciativa, tot i que diu que no es vol estar de fer una reflexió política sobre la construcció d'una marca. Argumenta que costa molts anys desenvolupar una marca, malgrat que pot costar ben poc destruir-la; i assenyala que aquesta reflexió no van tant adreçada als partits polítics que configuren aquest Plenari, sinó a sectors socials i econòmics i de mitjans de comunicació, atès que les actuacions locals generen repercussions globals.
Reprenent les paraules de la Sra. Recasens, subscriu que la marca Barcelona s'associa a molts aspectes que ella ha mencionat; però adverteix que cal obrir-la a noves dimensions, entre les quals coneixement, creativitat, i que per fer-ho caldrà sumar tothom, partits polítics, mitjans de comunicació i sectors socials.
Per acabar els suggereix que pensin en la creació d'un consell assessor de reflexió sobre la marca.
La Sra. Esteller celebra en nom del seu Grup l'aprovació del reglament, entre altres motius perquè ho ha demanat en moltes ocasions, ja des del 2006. Remarca que sempre han estat convençuts que Barcelona havia de tenir una marca referent del millor, i que l'Ajuntament l'havia de protegir, sabent clarament amb què es vol identificar la ciutat, quins valors se li volen associar, tenint en compte que és una marca polièdrica, i hi ha molts aspectes referents d'excel·lència en l'àmbit econòmic o de l'emprenedoria. Insisteix que és a tot això que s'ha d'unir la marca Barcelona, protegida per l'Ajuntament, i que reverteixi en l'activitat econòmica, atès que les ciutats són grans catalitzadores d'aquesta activitat i tenen molta força, per tant, cal aprofitar-ho en benefici de la marca, evitant-ne les distorsions i el mal ús, i vinculant-la a tots aquells sectors que es volen enfortir.
Conclou que la marca Barcelona ha de significar una marca de qualitat, de turisme, cultural i familiar a fi de competir en millors condicions en un món global.
