GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
ConsellPlenari
Acta sessió 20-XII-1993 138
Acords sessió 28-I-93 153
Disposicions Generals Acordsdels òrgans degovern
Estructuraorgànica de
l'Àrea
d'Afers Socialsi Joventut 158
ConsellsMunicipals de Districte Districte4. Les Corts.Acords
sessió 10-11-1994 165
Districte7. Horta-Guinardó.Acords
sessió 10-11-1994 166
Disposicions d'interès per al'Ajuntament
Gener 1994 167
Consell Municipal Permanent
Actasessió 14-XII-1993 169
Anuncis
Concursos 172
Ajuntament
V
de Barcelona
CONSELL PLENARI
Acta de lasessió celebrada el dia 20 de desembre de 1993 i aprovada el dia 28 degener
de 1994
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la
Ciutat
de Barcelona, el dia vint de desembre de mil nou-cents noranta-tres, es reuneix el Consell Plenari en sessióordinària, sota la presidència de l'Excm.
Sr. Al¬
calde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren
els ll·lms.
Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs.Regidors Marta Mata i Garriga,
Joaquim de Nadal i
Caparà, Juan José Ferreiro
i Suàrez, Joan Torres i
Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i La¬
gares, Albert Batlle i Bastardas,
Guerau Ruiz i Pena,
Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina Homar
i Cruz,
Núria Gispert i Feliu, FrancescNarváez
i Pazos,Joan
Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i Masjoan, Francesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i Carrió, Antoni
Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Josep Caminal i Badia, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Modest
Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas,Joan Antoni Audet i Novell, Josep L. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva, Antoni Miquel i Cerveró, Enric Lacalle i Coll, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Álvarez
iPérez, assistits perPll·lm. Sr. Secretan General, Jordi Baulies i Cortal, quecertifica.
Hi éspresentl'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i deu minuts.
Es dóna perllegida l'acta de la sessió anterior, cele¬
brada el 26 de novembre de 1993, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del
Consistori; i s'aprova.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 16 de desembre de 1993 (8156), que designa l'Il-lm. Sr. Antoni Lucchetti i Farré Regidor d'Urbanisme i li dele¬
gadeterminades atribucions.
El Sr. Fernández, havent reiterat la queixa del Grup
Popular per les addicions fetes al despatx d'ofici
després de la sessió del Consell Municipal Perma¬
nent, es pregunta si la precipitada incorporació
d'aquest punt no deu estar lligada amb el
posi-cionament del Grup d'Iniciativa per Catalunya en el debatpressupostari; i demanacòpia de tal decret per conèixer-ne l'abast.
El Sr.Puigdollers dóna l'enhorabona al Sr. Lucchetti i mostra la sevasorpresa perquè tal nomenament no
arriba al Plenari fins avui, quan haviaestat anunciat ja
afinals d'octubre.
El Sr. Lucchetti matisa que el retard en la signatura
del decret del seu nomenament li és, en part, imputa¬
ble perquè s'ha fet un acurat estudi de la distribució
de competències, tanmateix no
té
caprelació amb
l'aprovació del Pressupost
ni
tanca tampocla
reorganització de
l'Àrea
d'Urbanisme.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 13 de desembre de 1993 (7959), que designa el Sr.
Miquel Lumbierres i Méndez vocal
del Consell Gene¬
ral del Consorci de les Drassanesen representació de
l'Ajuntament i en substitució del Sr.
Lluís
Milleti Serra.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 13 de desembre de 1993 (7966), que delegaen l'Il-lm. Sr.
Josep M. Vegara i Carrió la
representació, amb
ca¬ràcter permanent, de l'Ajuntament de
Barcelona
aClavegueram de Barcelona, SA, en
substitució
del'Il-lm. Sr. Lluís Armet i Coma; i comunica al Consell d'Administració de l'esmentada societat la decisió
d'aquest Ajuntament de designar-ne President l'Il-lm.
Sr.Josep M. Vegara i Carrió.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 13 de desembre de 1993 (7974), que nomena el Sr.
Josep Munt i Albareda Sots-director de
Serveis
Generals de la Guàrdia Urbana.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de desembre de 1993 (7963), que nomena el Sr.
Ignasi de Lecea i Flores de Lemus Sots-director de
Projectes i Obres.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de desembre de 1993 (8155), que nomena la Sra. Te¬
resa Llucià i Figueres Sots-directora
d'Administració
d'Ingressos.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 29 de novembre de 1993 (6083), que designa l'Il-lm. Sr. Joan Fuster i Sobrepere membre del Consell d'Admi¬ nistració de l'Institut Municipal d'Educació en repre¬ sentació delGrup Socialista.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 3 de desembre de 1993 (7843), que nomenael Sr. Valentí Sallas i Campmany membre de la Junta Rectora de l'Institut Municipal de Música, en substitució del Sr. Salvador Pueyo i Pons.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 29 de novembre de 1993 (6359), que designa el Sr.
Gabriel Rossy i Ramírez vocal del Consell Tributari. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 3 de desembre de 1993 (7852), que nomena membre del
Plenari del Consell Municipal de Benestar Social en
representació de la Judicatura i la Fiscalia l'Excm. Sr.
Gerard Thomas i Andreu en substitució de la Sra.
Margarita Robles i Fernández.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 26 de novembre de 1993 (7579), que desestima els escrits d'al·legacions presentats per l'Associació de Pares d'alumnes de l'escola pública del barri de les Corts i perla Comunitat de propietaris del Complex re¬ sidencial Gran Via Carles III contra el plec de condicions aprovat el 15 de juliol de 1993, regulador de la cessió d'ús d'una part de la primera planta i vestíbul d'accés de la planta baixa de lafinca munici¬
pal situada als carrers de les Corts, de Masferrer i
d'ús públic i un complex cinematogràfic de gestió pri¬ vada, i convocaconcurrència d'ofertes.
El Sr. Lucchetti expressala disconformitat del Grup
d'Iniciativa per Catalunya, amb aquest decret per coherència amb el seu posicionament anterior sobre
aquestequipament.
Ratificar l'acord adoptat pel Consell del Districte de
Sants-Montjuïcen la sessió celebrada el 14 d'octubre
de 1993, pel qualsesol·licita al Departament de Políti¬
ca Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de
Catalunya que la totalitat de l'àmbit del Pla especial
del Poble-sec sigui considerat en el seu conjunt com àrea de rehabilitaciói,en conseqüència, pugui accedir als beneficis establerts en el Reial Decret 726/1993, de 14 de maig, que regula el finançament d'actua¬
cions protegibles en matèria de rehabilitació d'immo¬ bles, a la vegada que es modifiquen determinats arti¬
clesdel Reial Decret 1932/1991, de 20 de desembre; i traslladar l'esmentat acord a la Generalitat de
Catalunya.
Ratificarel decret de l'Alcaldia, de 3 de desembre de 1993 (7690), pel qual, en virtut de concurs, es
nomenael Sr. Josep Dolcet i Llaveria Cap del Servei d'Inspecció Sanitària d'Indústries Alimentàries.
S'aprova amb l'abstenciódels Srs. Lacalle, Fernán¬
dez, i
Álvarez.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 30 de novem¬
bre de 1993, pels quals:
a) S'aprova el plec de condicions del contractedel
serveis de neteja domiciliària en el Districte de
l'Eixample i es contracta directament tal prestació
amb Limserco, SL, pel preu de 4.250.000 pessetes
(7647).
b) S'aprova el plec de condicions del contracte
d'arranjament d'habitatges al barri deSant Antoni i es
contracta directament tal prestació amb Constraula
Enginyeria i Obres, SA, pel preu de 8.075.000 pes¬
setes (7648).
c) S'aprova el plec de condicions del contracte de
serveis de menjars a domicili en els Districtes de
l'Eixample i Ciutat Vella i es contracta directament tal
prestació amb Societat Cooperativa Limitada de Fei¬
nes de Casapel preude 7.250.000 pessetes (7649).
d) S'aprovael plec de condicions del contracte de
subministrament de paramentde la llar en el Districte de l'Eixample i es contracta directament tal prestació amb El Corte Inglés, SA, pel preu de 6.375.000 pessetes (7650).
e) S'aprova el plec de condicions del contracte de
serveisd'ajut a la llar en el Districte de l'Eixample i es contracta directament tal prestació amb Empatia SCCL, pel preude 31.616.855 pessetes (7651).
f) S'aprova el plec de condicions del contractede
subministrament de parament de la llaren el Districte de Ciutat Vella i escontractadirectament talprestació
amb Galerías Preciados, SA, pel preu de 7.875.000
pessetes (7652).
g) S'aprovael plec de condicions del contractede
serveis de bugaderia en els Districtes de l'Eixample i de Ciutat Vella i escontracta directament tal prestació amb Projecte de Rehabilitació Integrada i Social al Barri Antic pel preude 2.520.000 pessetes (7653).
h) S'aprovael plec de condicions del contracte de serveis d'ajut a la llaral Districte de Ciutat Vella i es contracta directamenttal prestació amb Societat Coo¬ perativa Catalana Limitada de Treballadors Familiars pel preu de 60.245.351 pessetes (7654).
i) S'aprovael plec de condicions del contracte de
serveis de neteja domiciliàriaen el Districte de Ciutat
Vella i es contractadirectament tal prestació amb Ca¬ talana de Poliserveis i Prestacions Especials, SCCL,
pel preu de 3.000.000 de pessetes (7655).
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Caminal, Mas,
Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló,
Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers,
Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Lacalle, Fernández, i Álvarez.
Designar, de la llista del Partit dels Socialistes de
Catalunya, l'Il·lm. Sr. Josep M. Vegara i Carrió re¬ presentant de l'Ajuntament de Barcelona en l'Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de
Residus, en substitució del l'Il·lm. Sr. Francesc Nar-váez i Pazos.
S'inicia,totseguit, el debat dels assumptesinclosos
a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificareis acords de la Comissióde Govern, de 3 de desembre de 1993, pels quals s'aprova:
A) Inicialment: 1) l'Estudi de detall d'ordenació
de l'edificació de la parcel·la del carrer de Garriga i Roca, núm. 2; i 2) l'Estudi de detall del Parc Marí de
Barcelona, en el sector del front marítim delimitat pel
carrer de la Selvade Mar, la ronda Litoral, i la rambla de Prim.
B) Provisionalment, el Pla especial de millora i
ordenació de la façana marítima de la Barceloneta. El Sr. Bonet expressa les reservesde seu Grup so¬ bre l'Estudi de detall del Parc Marí tant pels usos i intensitats que s'hi estableixen, com per la seva difícil
compatibilitat amb la destinació de zonaverda defini¬
da pel Pla General Metropolità per atais terrenys, de
manera que l'Estudi de detall no resulta l'instrument
urbanístic més idoni per assumir tal objectiu. Qüestiona, també, que estanqui l'oberturacap al mar i la continuïtat de la líniade platja amb l'espigó previst. Pels motius exposats, avança l'abstenció del seu
Grup en reserva del seu posicionament definitiu
després de conèixer les eventuals al·legacionsque es
presentin en la informació pública, com també la
posició del Ministeri d'Obres Públiques, Transports i
Medi Ambient.
El Sr. Fernández avança que el seu Grup votarà favorablement l'Estudi de detall del Parc Marí tot esperant que els usos previstos no constituiran un
nou element de confrontació institucional amb la Generalitat, perquè es tractad'un projecte interessant
des del punt de vista ciutadà, urbanístic i lúdic.
Demana, encanvi, que el Pla especial de la façana de
la Barceloneta resti damunt la taula, altrament el seu
Grup haurà d'abstenir-se perquè: 1) hi manca un infor¬
me de la Unitat de Planejament que valori la vintena
d'al·legacions que s'han formulat; 2) resulten
incompletes la relació de finques afectades i l'estudi
econòmic; 3) no s'hi concreta l'enllaç dels carrers del
Judici i de l'Atlàntida ni les superfícies per a
equipaments; 4) no s'hi fa una consideració integral i
"intra muros" de les necessitats del barri; i 5) no s'hi fixa el calendari d'execució de les seves tres fases ni tampoc les previsions pressupostàries de les dues
primeres anualitats, que importen 867 milions de
El Sr. Clos posa en relleu que el desenvolupament de l'Estudi de detall del Parc Marí, a més d'oferir una solució per a les instal·lacions de l'Orca Ulisses o els
seus descendents, té l'objectiu de l'esponjament del
Parc de la Ciutadella i de la viabilitat econòmica d'ambdues operacions.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs.
Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet,
Colldecar-rera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, i Miquel en
l'apartat A 2), relatiu a l'Estudi de detall del Parc Marí;
i dels Srs. Lacalle, Fernández, i
Álvarez
en l'apartat B) relatiu al Pia especial de la façana marítima de la Barceloneta.Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 3 de desembre de 1993, pel qual, entre altres pronun¬ ciaments: es ratifica l'acord convencional signat el 15
de juny de 1993 entre Diagonal Mar, SA, Impusa i
l'Excm. Ajuntament de Barcelona, relatiu a la com¬
pensació de l'Ajuntament pels drets patrimonials que
téen el sector Diagonal-Mar; s'aproven definitivament
les Bases, els Estatuts i la constitució de la Junta de
Compensació del Sector Diagonal-Mar, i també el
Projecte de compensació, corresponents al polígon
únicdel Pla parcial del sector Diagonal-Mar, àmbit 7, de la Modificació del Pla General Metropolità en el
Front marítim del Poblenou, amb les prescripcions
que figuren en el document annex a aquestacord; es
desestima l'al·legació formulada per la propietat,
Impusa, d'acord amb els motius que s'exposen en
l'informe emès per la Unitat Operativa de Gestió del
Sòl de data 26 de novembre de 1993, i que es tenen
per reproduïts; s'estimen en part les al·legacions
formulades per Diagonal-Mar, SA, en els termes que
figuren en l'informe emès per la Unitat Operativa de
Gestió del Sòl, de data 26 de novembre de 1993 ique
es tenen per reproduïts; i se supedita l'efectivitat del
projecte de compensació als requisits que es concre¬
ten en el text de tal acord.
El Sr. Fernández manifesta que l'expedient, malgrat
la seva importància, s'ha tramitat amb manca de
transparència i informació, ja que només hi consta un
informe de la Unitat de Gestió Urbanística (on es fan
diverses observacions que després no es tenen en
compte) i peraixò qüestiona el fet que els terrenys i
solarses taxen a 65.000 pessetes el m2, quantia que
no està avalada per cap estudi. Afegeix que no hi ha
cap informe signat on es faci una valoració de les
finques aportades i de les resultants, és a dir, abans i
després de l'aprovació del planejament de lazona, on
s'analitzin els beneficis queobtindran elspromotors (a
un dels quals se li ha adjudicat un 10% de l'aprofi¬
tament mitjà) i on s'expliquin els criteris d'adjudicació.
No posa en dubte que les compensacions
patrimonials que rep l'Ajuntament siguin positives,
però es pregunta si són suficients i proporcionals als
beneficis que obtenen els promotors; i troba il·lògic
que en la detalladíssima descripció de les finques
aportades s'ometin els preus d'adquisició. Demana,
també, aclariments sobre les plus-vàlues de les
finques trameses per Impusa en el sector, i les
actuacions inspectores fetesen aquest sentit.
Observa que Impusa disposa d'uns 130.000 m2, és
adir, un 38,16% dels terrenysdel sector, els quals, en
unfoli sense cap membret ni signatura, esvaloren
en 8.481 milions de pessetes, import que, en la seva
opinió,noguardacap relació amb larealitat ni amb les
expectatives de venda en el futur; que és una
incògnita la destinació d'aquests terrenys i la seva eventual requalificació d'usos residencialsa terciaris; que no se li hafacilitat encara, ni constaa l'expedient, l'informe sobreaquestaqüestió demanat pelseuGrup fa mésd'un any, a pesar que el Sr. Clos devia
estar-neben informat quansignà l'expedient i això li fapen¬
sar que l'equip de govern estàamagant informacióal
Plenari sobre el projecte urbanístic més rellevant de la
propera dècada.
Diu, en conclusió, que el seu Grup s'abstindrà
perquè l'expedient, tal com s'ha presentat, no pot rebre el seu suport.
El Sr. Bonet considera que la transcendència de
l'assumpte mereixia un expedient més complet amb
elements de judici més suficients que justifiquessin tantels valors resultantscom elsinicials, envirtut dels
quals s'han repartit els drets i càrregues del plane¬ jament urbanístic.
Creu que amb el Projecte decompensació l'Ajunta¬
ment ha anat més enllà d'allò que raonablement li
corresponia perquè l'acord convencional li reconeix
uns drets per valor de 305 milions de pessetes, però no s'ha donat a l'afer un tractament prou precís pel
que fa notan sols a les propostes urbanístiques, sinó
també a les circumstàncies per les quals Impusa ha
participat en el negoci.
En conseqüència, anuncia que per les raons expo¬ sades el seu Grup esdecanta també perl'abstenció.
El Regidor d'Urbanisme, Sr. Lucchetti, lamentaque
malgrat haver valorat positivament els resultats de la
negociació, els dos Grups de l'oposició optin per
l'abstenció; i ofereix contestar amb més detall les dades demanades pel Sr. Fernández a pesar que
bona part ja figura en els expedients relatius a la
modificació del Pla General Metropolità i al Pla parcial corresponent.
El Sr. Fernández matisa que, a juí seu, la com¬
pensació és positiva, però no sapsi és suficient i pro¬
porcionada; i que per al cas que no se li facilitin les
valoracions demanades en la seva interpel·lació for¬
mulada fa mésd'un any, es reservala facultat d'iniciar
tota menad'accionsendefensa del seu dreta obtenir informació, més i quan el Sr. Clos devia tenir-la alseu abast a l'hora de signar l'acord convencional.
El Sr. Alcalde puntualitza que el Sr. Lucchetti s'ha ofert afacilitar tal informació; i el Sr. Fernández obser¬
va que l'ha reclamada en tots els debats que s'han
tingut en aquest Plenari sobre el sector de
Diagonal-Mar i també en diverses preguntes i interpel·lacions: demana, doncs, que el compromís del Regidor
d'Urbanisme es materialitzi abans d'un mes.
El Regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Sr. Armet,
indica que el Pla parcial marca uns ritmes d'urba¬
nització en dues fases perevitar el riscque part de la
promoció quedi encallada; que els resultats de l'o¬
peració són 170.000 m2 de verd públic, 40.000 m2 de
vials, 30.000 m2 d'equipaments públics i 230.000 m2
de superfície de cessions; i que l'Ajuntament n'obté
unes compensacions espectaculars de 3.202 milions
de pessetes (237perdemolicions i neteja deterrenys, 531 en infrastructures, 915 en la urbanització de les
superfícies vials i 1.518 en urbanització de parcs i
jardins) de manera que s'evita l'espontaneïtat en el
descabdellament del procés urbanitzador amb unes
càrregues perfectament delimitades i en un temps
Fa avinent que caltractar la qüestió amb prudència
i no parlar de preus per no generar expectatives de
plus-vàlues
que podrien distorsionar-los.S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs.
Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet,
Colldecar-rera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Lacalle,
Fernández, i
Álvarez.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Negociat d'Administració de Béns Immobles
Constituirun dret de superfície a favor del Consorci Sanitari de Barcelona, sobre el solar, de 850 m2 d'extensió, situat a l'avinguda de Rio de Janeiro
87-91, grafiat en el plànol adjunt, per un termini de
cinquanta anys, per tal que s'hi construeixi un Centre
d'assistència primària; practicar les operacions de
segregació, agrupació i d'altres necessàries per a
identificar com a finca independent laque és objecte de dret de superfície; formalitzar l'escriptura pública de constitució del dret de superfície, amb subjeccióa les condicions del document annex, que s'aproven, i
amb reserva, si escau, del dret a explotar el subsòl
perpart de l'Ajuntament de maneracompatible i coor¬
dinada amb el projecte tècnic de l'edifici a construir
pel Consorci Sanitari de Barcelona, en elstermes que
acordin ambdues Institucions; i inscriure el dret de
superfície en el Registre de la Propietat.
S'aprovaperunanimitat.
Encomanarala Societat Privada Municipal Barcelo¬
na Activa, SA, la realització de les accions neces¬
sàries per al funcionament d'un Centre de formació
ocupacional de restauració i altres activitats comple¬
mentàries a l'edifici de l'antic Convent/caserna de
Sant Agustí.
El Sr. Alsinaanticipa que el seu Grup, malgrat estar d'acord amb la rehabilitació de l'edifici i l'aprofitament dels recursos comunitaris, s'abstindrà perquè no veu
clara la viabilitat de l'Escola ocupacional en no estar estructurat encara el Consorci que ha d'aportar els
150 milions necessaris per al funcionament de tal Centre, el qual, per altra banda, és ben necessari per revitalitzar el barri.
El Sr. Fernández considera el projecte prou
interessant, però indica que els successius acords
quepugui provocar l'encàrrecfet avuiaBarcelona Ac¬
tiva, hauran de deixar ben clara la compatibilitat del
nou Centreamb els altres similars existentsa laCiutat i també les inversionsque s'hauran de fer; que en no haver-se'n pagat totalment el preu al Ministeri de De¬ fensa, registralment no constaencarala propietat mu¬
nicipal de l'immoble i això impideix de constituir ja avui
un dret de superfície; i que caldria presentar un calendaride rehabilitació del claustre i de les capelles i d'urbanitzacióde l'entorn.
Aprofita l'ocasió per propugnar la signatura d'un
nouconveni amb l'esmentat Ministeri sobre les seves
instal·lacions que té a la Ciutat, especialment la Caserna de Lepant, la Mestrança d'Artilleria i els
habitatges
militars obsolets.El Sr. Lucchetti anuncia el posicionament favorable del seu Grup sobre aquesta proposta, ja
que la Ciutat
necessita una escola professional en el camp de la restauració col·lectiva i del "cattering"; alhora que
subratlla que amb l'encàrrec aquest Plenari no es desentén completament de la qüestió, sinó que caldran acords ulteriors que concretin determinats
aspectes de funcionament, sobre els quals el seu
Grup és molt recelós.
El Regidor de Desenvolupament Econòmic i Social,
Sr. Santiburcio, especifica que el nou centre es diferenciarà dels altres existents a Catalunya per
assumir funcions de reciclatge i formació continuada i de formacióocupacional noreglada dirigidaaaturats i
se centrarà en la restauració col·lectiva, sector que
cada vegada té un component tecnològic més fort;
que pretén complir la seva missió dirigida ais
treballadors actius i als aturats conjuntament amb els Sindicats i la Patronal i, en aquest sentit, ja s'han
signat uns acords de principi amb la Unió General de
Treballadors, amb Comissions Obreres i amb l'Associació Catalana de Restauració Col·lectiva; que
el finançament queda garantit perquè la formaciócon¬
tinuada ésresponsabilitat dels Sindicats i de la Patro¬ nal i la formació dirigida als aturats ha de provenir del FonsSocial Europeu; i ques'ha ofert laparticipació en el futur consorci a les Conselleries de Treball i de
Comerç i Turisme.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs.
Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet,
Colldecar-rera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, i Miquel.
Direcció deServeis d'Ingressos
Resolució de reclamacions i aprovació definitiva de lesOrdenancesFiscals i de Preus Públics per a 1994.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les
propostes següents:
Resoldre les reclamacions presentades a les Ordenances Fiscals per a l'exercici 1994 i següents,
aprovades inicialment pel Consell Plenari el 15
d'octubre de 1993; i aprovar-les definitivament amb
les rectificacions que s'assenyalen en el document
adjunt (annex únic), com a conseqüència de
l'acceptació parcial d'algunes de les reclamacions
presentades, en els termes que resulten de les
modificacions introduïdes.
Resoldre les reclamacions presentades a les Ordenances Reguladores de Preus Públics per a l'exercici 1994 i següents aprovades inicialment pel Consell Plenari el 15 d'octubre de 1993; i aprovar-les
definitivament.
Oficina Central dePressupostos
Aprovació del Pressupost de 1994.
Aquest puntde l'ordre del dia esconcretaen el dic¬
tamensegüent:
Aprovaré Is Pressupostos Generals de l'Ajuntament
de Barcelona per a 1994 i les seves Bases d'execu¬
ció, en els quals estroben integrats:
a) El propi de l'Entitat.
b) Els dels organismes autònoms municipals de
caràcter administratiu: Patronat Municipal de l'Ha¬
bitatge, Fundació Pública Mies Van der Ròhe, Institut
Municipal de Disminuïts, Institut Municipal de
Recaptació, Institut Municipal d'Urbanisme, Institut
d'Informàtica, Institut Municipal d'Educació, i Institut
Municipal de Mercats.
c) Els dels organismes
autònoms municipals de
caràcter comercial, industrial ofinancer: Institut Muni¬
cipal Barcelona Espectacles,
Institut Municipal de Mú¬
sica, i Institut Municipal de Parcs i Jardins.
d) Els de les Societats
mercantils
següents:So¬
cietat Municipal d'Aparcaments i Serveis,
SA,
Infor¬ mació Cartogràfica i de Base, SA, SPM ParcZoològic
de Barcelona, SA, SPM Barcelona Activa, SA, Barce¬ lona Promoció d'Instal·lacionsOlímpiques SA.
La Presidència, amb l'assentiment del Consistori,
disposa el debat conjunt dels dos punts
precedents de
l'ordre del dia i hi acumula la moció següent:
Dels Srs. Mas, Samaranch, i Puigdollers:
Donarsuportalsconceptes recollits en les fórmules descrites en l'exposició de motius, com a solució tem¬
poral orientada a alleugerir la
situació de les Corpo¬
racions locals més endeutades, via refinançament
d'endeutament pendent d'amortització, evitant al mateixtemps un incrementdirecte del dèficit públic.
Dirigir-sea la Federació de Municipis de Catalunya,
a l'Associació Catalana de Municipis, al Govern de la
Generalitat, al Govern Central i als Grups Parla¬
mentaris representats al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals, traslladant-los al contingut del present acord i sol·licitant-los que el plantegin, en
el
cas que ho considerin oportú, a les autoritats
monetàriesde l'Estat a fi d'estudiar-ne la viabilitat.
El Regidord'Organització i Economia, Sr. Clos, de¬
fensa els PressupostosGenerals per a 1994integrats
pel propi de la Corporació, els dels Organismes
autònoms i el de les Societats municipals i il·lustra la
sevaexposició amb laprojecció de diversosquadres i
gràfics.
Referint-se primerament al Pressupost consolidat de tot el grup, explicaque importa 239.772 milions de pessetes amb un decrement d'un 3,4 % sobre el
d'enguany; que els ingressos corrents totalitzen uns
201.034milions, mentreque les despeses correntsno financeres s'estimen en 141.822 milions amb un
estalvi abans d'interessos de 59.210 milions, però
deduïts els 36.399 milions que importen aquests, l'estalvi correntésde 22.811 milions, als quals, si s'hi
afegeixen els ingressos de capital no financers, dóna
lasumade 31.750 milions per atendre unesdespeses
d'inversió directa previstes en 20.861 milions i unes transferències de capital fora del grup que pugen 13.329 milions, partides que sumades donen unes
despeses de capital de 34.190 milions, elsquals po¬
den ésser finançats quasi totalment amb recursos
propis, de maneraque les necessitats de finançament
net (963 milions) es redueixen en gairebé uns 9.000
milions respecte a l'exercici actual i, paralel·lament, les necessitats de refinançament es redueixen de 37.436 a 27.784 milions.
Projecta, seguidament, les previsions de Balanç de
situació de tot el grup referides a 31 de desembre de
1993 i de 1994, i comenta que el seu import se situa
entorn del bilió de pessetes; que gràcies als esforços
fets en els darrers exercicis s'ha aconseguit un
equilibri en el circulant, ja que l'actiu superael passiu
amb una tendència que es consolida el 1994; que
l'immobilitzat material sexifra en uns 850.000 milions de pessetes per a un volum de facturació de 200.000 milions;que en el passiu la relació entre els recursos
propis permanents (586.000 milions) els recursos a
llarg termini (318.000 milions) i a curt termini (108.000
milions) palesen l'altgrau de
solvència,
atermini llarg i
mitjà, de l'Administració municipal.
Presenta, a continuació, comparativament també,
les previsions del Compte de resultats
consolidat
totadvertint de les dificultats que comporta, i assenyala
que els ingressos es calculen en uns 201.032
milions
de pessetes i el total de despeses s'estimen en uns 175.584 milions, de manera que s'esperen uns resultats d'explotació de 25.448 milions; que les
despeses de personal estan molt estabilitzades i les
financeres disminueixen per causatant de la baixada
dels tipus d'interès com de la
disminució
de lesnecessitats definançament;que romanen establesles transferències corrents; i que potser la principal
novetat és l'increment dels recursos generats, cosa
que permet atendre, cada vegada
més,
lacobertura
de les necessitats econòmiques derivades de les inversions.
Centra tot seguit l'atenció en el Pressupost estricte
de l'Ajuntament i el comparaamb el de 1993 totdient
que totalitza uns 205.000 milions de pessetes, un
3,9% menys que el d'enguany, amb uns ingressos
similars als del present exercici i unes despeses corrents no financeres que es redueixenen uns 5.000
milions de pessetes, i uns interessos que
també
es redueixen en un 5%; i que gràcies a aquest esforç espoden atendre les transferències de capital (16.187
milions) i la inversió directa (altres 10.560 milions)
amb els recursos generats i tenir un superàvit net de
2.216 milions que redueix les necessitats de
refinançament a 22.324 milions quan les d'enguany
han estat 32.236 milions.
Respecte al Balanç de situació estricte de
l'Ajuntament, indica que amb 917.805 milions repre¬
senta més del 90% del consolidat; que hi destaca
l'equilibri del circulant tant en la banda de l'actiu com
del passiu; que l'immobilitzat hi té un pes molt
important; i que les relacions de solvència entre els
recursos propis, 548.792 milions, els recursos a llarg
termini (269.719 milions) i els recursos a curt termini
són del mateix caire que en el pressupost consolidat. Tocant al Compte de resultats estricte de
l'Ajuntament, adverteix d'entrada que les diferències
(un 20% aproximadament) amb l'import total del
Pressupost es deuen a la depuració de les partides
que corresponen al balanç, o sia, a les previsions de
refinançament, als reconeixements de crèdit, a les
periodificacions i a les provisions; i assenyala que els
ingressosescalculen en 176.622 milions de pessetes
i lesdespesesen 151.424 milions, ésa dir, uns6.000 menys que el 1993 perefecte de la disminució de les
despeses de personal (deguda no tan sols a la
creació de l'Institut Municipal d'Educació, sinó també
a la reducció real d'aquestes despeses), i per causa, també, de les reduccions en el 5% de les despeses
financeres i de l'1,5% en els treballs, subminis¬ traments i serveis exteriors, mentre que l'increment
d'uns 2.000 milions en les transferències corrents es
deu a la creació de l'Institut Municipal d'Educació; i
que, consegüentment, els resultats d'explotació
s'estimen en uns 25.000 milions que permetran atendre les transferències de capital i les inversions.
Analitza, més endavant, la procedència dels recur¬
sos municipals tot dient, per simplificar, que deduïdes
les transferències finalistes, unterç prové del Fons de
elsimpostos municipals aporten un 43,67 % del finan¬
çament
municipal.
Especifica, després, que un 53,15 % de la despesa
no financera s'esmerça en les tres grans funcions
(que corresponen a les competències municipals obligatòries): la neteja, la recollida d'escombraries i
l'enllumenat (amb un 20,5%), la seguretat i la
protecció civil
(ambun 19,3 %) i el manteniment de laCiutat (amb el 13,3 %); que la resta correspon a benestar social i salut amb un 10,7 %, a educació amb un 8,9 %, a cultura i esports amb un 9,3%, a
promoció econòmica
amb un 3,7 %i a Administració ialtres serveis amb un 14,1 %; que si bé percen¬ tualment la despesa en les tres funcions locals més
nuclears s'ha incrementat en més d'un 2 %, la
despesareal per tals conceptesestàestabilitzada per
efecte de la disminució en el volum total del Pres¬ supost, mentre les altres funcions, llevat de la cultura i
l'esport, experimenten una lleugera minva.
Compara els quadres de les previsions del
Pressupost i del Compte de resultats homogenis de
l'exercici de 1993 i amb les dotacions pressupostàries de 1994 i posa en relleu que:
A) En
l'Àmbit
d'Alcaldia-Presidència: la reduccióde 100 milionsen lesdespeses de personal i de 60 en els treballs, subministraments i serveis exteriors; el
lleugeraugmentde les transferències corrents,que es
deu a la dotació del Programa de Barcelona solidària
amb 150 milions de pessetes, xifra que en la fase d'informació pública escompletarà fins assolir el 0,7% del consum dels
Àmbits;
i unes inversions de 53 milions, delsquals 45seran per a la Impremta munici¬pal i els altres 8 per a reposició, concepte aquest que
per primera vegada s'assigna als diferents
Àmbits
iDistrictes finançant-lo amb el concepte d'amortit¬ zacions del compte d'explotació amb l'objectiu de manterniradequadament l'immobilitzat.
B) En
l'Àmbit
d'Urbanisme i Medi Ambient: unadespesa corrent d'uns 3.140 milions, unes trans¬
ferències de capital de 2.495 milions, unadespesato¬ tal de 5.635 milions i unesinversions de 4.012 milions, mentre que la despesa corrent i les inversions del
Patronat Municipal i Procivesa, són respectivament, 1.054 i 4.009 milions i 3.453 i 1.835 milions, i la
despesa corrent de l'IMU és de gairebé 700 milions,
de manera que l'activitat econòmica controlada
per
l'Àmbit
importa 7.737 milions en despesa cor¬ rent i transferències decapital, i altres 9.856 en inver¬ sions.C) En
l'Àmbit
d'Organització i Economia: ladisminució d'uns 100 milions de pessetes en les
despeses de personal i també en els treballs,
subministraments i serveis exteriors; la reducció d'altres 1.000 milions en les transferències corrents als Organismes, Societats i Consorcis depenents de
l'Àmbit;
unes despesescorrents i unes transferènciesde capital que superen els 16.300 milions, i
unes inversions per altres 875, de manera que sumant els
organismes autònoms i les societats municipals
adscrites a tal Àmbit la despesa corrent i les transferènciesde capital totalitzen 22.600 milions i les inversions 2.366 més, delsquals 1.329 corresponen a BarcelonaActiva.
D) En
l'Àmbit
de Via Pública: el manteniment de les despesesde personal, l'esforç de contencióen els
treballs, subministraments i serveis exteriors, les transferències de capital a l'Entitat Metropolitana del
Transport per 5.600 milions de pessetes i unes
inversions de 196 milions.
E) En
l'Àmbit
de Benestar Social: una despesa corrent de 7.987 milions de pessetes, unes trans¬ ferènciesde capital per600 milions i unes inversionsper284 milions.
F) En
l'Àmbit
d'Educació i Cultura:a) Pel que fa a Cultura: unes despeses corrents i
transferències de capital de 7.618 milions de pes¬ setes, dels quals
l'Àmbit
en gestiona directament6.689 (6.114 en despeses corrents i 575 en trans¬ ferències de capital per al Pla d'inversions culturals);
unes inversions de 419 milions, dels quals 405 corresponen estrictament a
l'Àmbit,
que en destinarà 80 al Programa plurianual de biblioteques i altres 200a l'esmentat Pla d'inversions culturals.
b) Pel que fa a Educació: la novetat de la creació
de l'Institut Municipal d'Educació, que complica les
comparacions amb l'exercici anterior, amb un pres¬
supostde 8.200 milions de pessetes; unes inversions
de 631 milions que eleven fins a 8.910 milions els re¬
cursos mobilitzats i tanmateix la despesa d'aquest
Ajuntament en el camp educatiu inclou encara les
partides gestionades pels Districtes per al suport als
diversoscentres, lesquals importen uns5.000 milions
de pessetes més.
G) En
l'Àmbit
de Descentralització i RelacionsCiutadanes: unes despeses corrents de més de
19.500 milions de pessetes i unes inversions de3.020 milions,en les qualses produeixun increment de més
de 1.000 milions de pessetes, que éspossible gràcies
a l'esforç de contenció de la despesacorrent.
H) En
l'Àmbit
de Manteniment Urbà i Serveis: l'im¬port relativament baix, 1.548 milions, de les despeses
de personal de l'Administració centralitzada, xifra que
contrastaamb els 12.633 milions que importen elstre¬ balls, subministraments i serveis exteriors, on escon¬
centren la majoria de contractes de neteja i mante¬ niment urbà; unes transferències corrents de 4.618 milions de pessetes, bona part dels quals correspon a l'InstitutMunicipal de Parcs i Jardins; unestransferèn¬ cies de capital a Clavegueram de Barcelona, SA per altres 483 milions; una despesa total consolidada de
19.780 milions; i unes inversions de 840 milions més,
en les quals destaquen els 500 milions per a grans
reparacions d'actius cedits a l'ús general i els 322
milions peral contracte d'inversions enenllumenat.
Analitza, a continuació, el quadre d'inversions i hi distingeix: a) les inversions directes consolidades de
tot el grup que assoliran els 20.860 milions de
pessetes, suma que inclou com a principals partides
uns 4.000 milions per a Urbanisme i Medi Ambient,
1.000 milions per a Educació i Cultura, 3.000 milions
per a Descentralització i Relacions Ciutadanes, 1.600
milions per a la Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis, 1.300 milions per a Barcelona Activa, 1.800
milions per a Procivesa, 4.000 milions per al Patronat
Municipal de l'Habitatge i 600 milions per a l'Institut
Municipal de Serveis Funeraris; i b) les transferències
de capital alienes al grup que sumen 12.146 milions,
però arriben al 13.204 si s'afegeixen els 483 milions
corresponents a Clabsa i els 575 milions corres¬ ponents al Pla d'infrastructures culturals, de manera que els recursos destinats a la formació de capital su¬ perenels 34.064 milions de pessetes.
Exposa seguidament el marc econòmico-financer
l'equilibri econòmico-financer sense
sacrificar el nivell
de les inversions, propòsit que exigeix un esforç de
gestió, és a dir, bàsicament un
increment
constantde
la productivitat, ja que no es
pretén reduir serveis,
sinó poder prestar els mateixos
serveis amb
menysrecursos, com ja s'ha anat fent en els exercicis anteriors. Afegeixque això no significacap
renúncia
a l'increment delsingressos, que són insuficients no pel que fa a la fiscalitat pròpia, la qual ha decréixer
a un ritme inferioral producteinterior brut, sinó pel quefa a les transferències provinents de les Administracionscentral iautonòmica;ara bé, mentreaixò noarriba, cal
un esforç addicional de productivitat per fer possible
finançar inversions en 5.000 milions més dels 20.000
fixats en el Programa d'actuació municipal sense incrementar l'endeutament.
Remarca que l'esforç de contenció de la despesa i
d'increment de la productivitat emmarcat dins el
procés normal de sanejament de l'economia municipal
i de manteniment del nivell de les inversions es
repeteix per tercer any consecutiu, es fa evident en
les polítiques de personal, de consum i de transferències corrents amb l'ànim de preservar al
màxim les competències municipals i les prioritats
polítiques (el manteniment urbà, la cultura i el
benestar social) i permet presentar uns Pressupostos per al proper exercici que no incrementen l'endeu¬ tament.
Referint-se a la moció del Grup de Convergència i Unió que pretén oferir un suport al finançament local
per mitjà dels coeficients de caixa situats en el Banc
d'Espanya, creu que cal cercar solucions més esta¬
bles que comportin compromisos de les Admi¬
nistracions central i autonòmica més enllà dels ajuts
conjunturals al cost de l'endeutament local; que els
coeficients de caixa són uns recursos de regulació monetària que perdrien la seva eficàcia si es distribuïen; que està disposat a trobar amb els
representants de Convergència i Unió una formulació
més idònia de la voluntat comuna d'obtenir més
dotacions per a l'Administració local a fi que pugui
transformar-se en un compromís polític més segur a
curt i a mitjà termini, amb independència de les
assignacionsque puguin contenir els Pressupostos de
l'Estat i de la Generalitat; i que tal formulació no pot
anar lligada a la via dels coeficients de caixa, la qual
presentales dificultats tècniques indicades.
El Regidor de Finances, Sr. De Nadal, comenta el
contingut de les reclamacions que s'han presentat a
les Ordenancesfiscals i de preus públics i l'abast de les rectificacions que, consegüentment, s'han introduït
en els textos aprovats inicialment; i subratlla que en
l'impost sobre construccions, obres i instal·lacions es
manté la reducció deltipus del 3,4 al 3 %, percentatge
que s'aplicarà sobre les tarifes fixades pel Col·legi
d'Arquitectes; que l'Ordenança de la taxa pel
tractament de residusguarda un paralel·lisme gairebé absolut amb la de la taxa metropolitana; i que les
altres correccions introduïdes tenen caràcter pura¬ menttècnic.
El Sr.
Álvarez,
després d'inquirir, en vista de les declaracions fetes el divendres passat pel Sr. Lucchetti, si el projecte de Pressupostos presentats compta amb el suport dels dos Grups de l'equip degovern, manifesta que els Pressupostosen debat són
de crisi i d'ajustament, que pagaran els ciutadans, els funcionaris i els futurs governs de la Ciutat; que si bé
tenen com avessants positius unacerta millora de la
informació econòmica i una disminució, encara que
molt petita, de la despesacorrent o ordinària, el Grup
Popular no hi potdonar suportperquè comporten una
disminució de la inversió directa, un augment de la
pressió i de l'esforç fiscal i un increment de l'en¬
deutament, no eliminen determinades despeses su¬
pèrflues i rebaixen les dotacions per abenestarsocial.
Argumenta que la recaptació total dels impostos
directes augmentaràen un 5,5%;que la recaptacióde
l'impost de béns immobles pujarà mésd'un 9,28% en
una època de crisi, en la qual calia haver-lo congelat;
que no entén com es podran mantenir els nivells de
recaptació de l'impost sobre les activitats econò¬
miques quan per causa de la crisi la recaptació
d'enguany s'ha reduïten gairebé4.000 milions; que si
bé l'Ajuntament nopot canviar lafórmula de càlcul de
les quotes de tal impost, podia incidir-hi variant la classificació fiscal dels diversos carrers, però aquest
suggeriment del seu Grup no ha estat acceptat com
tampoc ho ha estat la seva proposta d'exempció de
les quotes meritades pels vehicles dels minusvàlids;
que s'incrementen fortament els ingressos pels
serveis d'informació i pels museus, que l'any anterior
eren gratuïts, els recàrrecs de la via de
constre-nyiment (en un 30% més) i els interessos de demora
(al voltant d'un 43% més); i que la política de
cobrament de les multes no ha donat els resultats esperats, perquè fins al passat 31 d'octubre només
s'havien recaptat 600 dels 2.440 milions previstos i,
no obstant aquesta experiència, el 1994 es preveu
imposar multes per valor d'uns 17.000 milions de
pessetes, dels quals se esperacobrar-ne 1.750, és a
dir, un 10% aproximadament, percentatge que palesa
el fracàs de la políticade cobrament de multes.
Significa que, malgrat haver-se reclamat insis¬
tentment la contribució de l'Estat i la Generalitat al sosteniment de les despeses de capitalitat i suplència, laGeneralitat continuasenseaportar-hi resi l'Estat ha
reduït, en gairebé 2.000 milions de pessetes la seva
aportació, però, a més, l'acceptació d'una esmena
presentada pel Grup Socialista del Senat als
Pressupostos generals de l'Estatpot rebaixar-la enca¬
ra en altres 4.000 milions, equivalents a l'import de
l'endeutament amb la Diputació de Barcelona; que
com a conseqüència de la política de tresoreria i ven¬
da d'actius, els ingressos patrimonials disminuiran el
1994 en un 18% aproximadament en el Pressupost
consolidat; que dels 3.266 milions que s'esperava
obtenir de la venda de solars de patrimoni, a 31
d'octubre d'enguany no s'havia ingressat pràctica¬ ment res i tanmateix el Pressupost de 1994 torna a incloure per aquest concepte una previsió de 4.645
milions (dels qualsun 65%corresponen a la venda de
solars),que notenen capaltre objectequefer quadrar
el compte d'explotació.
Afirma, doncs, que pel que fa als ingressos el
Pressupost presentat implica l'augment de la pressió i
l'esforç fiscal, la reducció de les aportacions de
l'Estat, la manca d'aportacions de la Generalitat i la
inclusió de partides hipotètiques amb l'únic objecte de
ferquadrar els comptes.
Tracta, acontinuació, de les despeses i, referint-se
primerament a les de personal, assenyala que efec¬
tivament en el Pressupost consolidates redueixen en 3,1%, fet que es deu a la congelació salarial, a la
d'incentivació de la jubilació voluntària, i a les noves cotitzacions derivades de la integració dels funcionaris
en la Seguretat Social; que no obstant això, el pes
específic de les despeses de personal respecte al to¬
tal del Pressupost puja del 26,3 al 26,5 per 100, tal
vegada per efecte de les partides destinades a la
retribució dels alts càrrecs i del personal eventualo de
confiança, les quals, sense comptar els organismes
autònoms i les Societats municipals, pugen 1.359 milions de pessetes; que per tot això, el seu Grup ha
reclamat reiteradament la relació detallada dels càrrecs de confiança amb les seves remuneracions i funcions i la indicació de si els seus contractes són blindats o no, però a hores d'ara encara no ha rebut cap contestació.
Indica que les compres de béns i serveis disminueixen un 1,6%, però absorbeixen encara el
20,5% del Pressupost, percentatge, ajuí seu, massa
alt; que en les despeses financeres es noten els
efectes de la rebaixa dels tipus d'interès en uns 3
punts aproximadament, tanmateix les diferències
negatives del canvi en les operacions d'alt risc
d'endeutament concertat en moneda estrangera a la
recerca d'un tipus d'interès més baix, s'estimen en
uns 2.600 milions de pessetes que s'afegeixen als
2.460 pagats el 1993; que en una època de forta recessió les dotacions per a atencions benèfiques i
assistencials es rebaixen en un 6,8%; que les
inversions reals continuen disminuint i,quan assoliren els 32.000 milions els anys 1990 i 1991 i els 24.000
milions el 1993, s'estimen per a 1994 en 20.000
milions (la retallada seria encara més escandalosa si
es comptessin els efectes de la inflació), de manera
que només s'hi dediquen 8 de cada 100 pessetes del
Pressupost consolidat.
En relació a les
despeses
dels diferentsÀmbits,
co¬ menta que el nou Ambit de Manteniment Urbà i Serveis es nodreix a costa dels Àmbitsd'Urbanisme i Medi Ambient, de Descentralització i Relacions Ciutadanes i de la Via Pública; que no és correcte aprovar un pressupost amb una bossa de 711 milionsper a remuneracions sense precisar-ne la destinació;
que dels 1980 milions destinats en el Pressupost de
1993 al fons d'inversió dels Districtes, uns 700 tenien
el caràcter d'aportacions finalistes i, per tant, caldria
precisar quina part dels 3.000 milions previstos en el
Pressupost de 1994 podrà ésser gestionada
lliurement i quina parttindrà caràcter finalista, però a
més, en qualsevol cas, corregint-hi els efectes de la
inflació acumulada, tal xifra es converteix en 2400 milions, quantitat que és inferior a la de l'any 1990;
que la despesa en
l'Àmbit
de Benestar Social té unaretallada del 12% i no comprèn com el Grup
d'Iniciativa per Catalunya pot donar-li suport,
especialment en l'època de recessió econòmica que
estemvivint; que
l'Àmbit
d'Alcaldia-Presidència té unadespesade 3.000 milions de pessetes, dels quals uns
1.500 es destinen a sous, altres 252 a imatge, 284
més a relacions internacionals, o sia, a viatges, i 270
als Serveis jurídics, xifres que contrasten amb els 40 milions destinats a famílies d'escassa capacitat econòmicaen l'Àmbit d'Organitzaciói Economia; i que
el 1994 noserà pas l'anyde la cultura en vista de les
dotacionsque se li dediquen.
Parlant de l'endeutament, observa que el 1993
l'augment real de l'endeutamentfinancer net ha estat superior als 13.000 milions de pessetes quan s'havia
estimat en 9.508 i hi ha hagut, doncs, una desviació de més de 3.500 milions; que per al 1994 es preveu tambéun augment netd'uns 1.000 milions, però,en la
seva opinió, se superarà àmpliament aquesta xifra
fins assoliruns10.000 milions perquèno hi ha discipli¬
na
pressupostària, perquè
no es
compliran les
previsions d'ingressos, especialment pel que fa a
l'impost sobre les activitats econòmiques i les multes,
i perquè hi ha un fons de maniobra negatiu de 9.400
milions; i agrega que el seu Grup ha fet una consulta
al Ministeri d'Economia i Hisenda sobre la legalitat de
lesoperacions de crèdit amb llarg períodede manca i
la necessitat de computar els avals dins la càrrega financera.
De les anteriors consideracions, en treu les conclusions següents: que, per primera vegada, el
Pressupost municipal és inferior al de l'any anterior;
que no resol els problemes de l'endeutament, ansels
incrementa en 1.000 milions de pessetes i,
paral·lelament, redueix en 1.100 milions els diners
destinats a la cancel·lació de crèdits a pesar que el
1993 l'endeutament s'ha incrementat en 13.000 milions; que per la tradicional manca de disciplina
pressupostàriacada any es recapta menys d'allò que
s'ha previst, particularment en l'impost sobre les
activitats econòmiques i les multes i, en canvi, es
produeixen unesdesviacionsen més en les despeses
de personal; que segons les estimacions delsexperts
de la Cambra de Comerç, Indústria i Navagació, durant 1994 el producte interior brut de la Ciutat creixeràtan sols el 0,6% i no pasl'1,1 % que ha servit
perfer les estimacions de recaptació fiscal, les quals
no es compliran; i que es mantenen una colla de
despeses innecessàries.
Pensa que els eixos bàsics dels Pressupostos de
1994 haurien d'ésser: la congelació de la pressió fis¬ cal, el manteniment de les inversions reals directes,
pelseu paperde motorde l'economia, la intensificació
de la política de sanejament financer, l'eliminació de
les despeses innecessàries (amb la qual es podrien
estalviar uns 10.000 milions de pessetes sense
detriment de la qualitat dels serveis bàsics), i la políti¬
ca selectiva de privatitzacions d'empreses, qüestió sobre laqual s'han encarregatestudis a una empresa
noespanyola però, no obstant això, ei Pressupost no
preveu ingressos peraquest concepte.
Diu, en resum, que l'endeutament municipal ésuna
greu malaltia i cada vegada cal dedicar més diners al
pagamentde la càrrega financera, la qual absorbeix el
32 % dels ingressos per recursosordinaris; que en un momentde recessió en què caldria fomentar l'estalvi i
l'inversió, les necessitats recaptatòries obliguen a incrementar l'esforç i la pressió fiscal i això no afavoreix la recuperació econòmica; i que, en definiti¬
va, tot això hipotecarà greument l'acció del govern
municipal que surti de les eleccions de 1995.
El Sr. Mas observa, d'antuvi, que la intervenció
prèvia del Portaveu d'Iniciativa per Catalunya hauria permès valorar les notícies sobre la cohesió interna
de l'equip de govern, les quals posen en qüestió la
nova etapade col·laboració en el govern de la Ciutat
que exposavael Sr. Alcalde la darrera sessió; i fa no¬ tar que aquesta cohesió interna és necessària notan sols per raó d'imatge, sinó també perquè el retard en
l'aprovació dels Pressupostos, a pesar de totes les
afirmacions en sentit contrari, té efectes sobre la
