GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Política Cultural i Presidència i de Ciutat
Acta sessió 22-XI1-1995 122 Amiga i Joventut 151
Disposicionsgenerals Junta de Portaveus
Acords dels òrgans degovern Acta sessió 19-XII-1995 155
Preuspúblics dela SPM Parc Zoològic de
Personal
Basesgeneralsque han de regir laconvoca¬ tòria d'1 concurs per ala provisió de 6 llocs
de treball 159
6 llocs detreball, més les vacants que es
Barcelona, SA per a1996
Preuspúblics dels Serveisd'entrada i aparca¬
140
mentde vehicles i escorxador de
Merca-barna 140
Decrets de l'Alcaldia produeixin, de Cap del Servei de Llicències
Modificacions de crèdit 141 de Districte 160
Comissionsinformatives Anuncis
Comissió d'Hisenda i Infraestructures 142 Laudes de la Junta Arbitral deConsumde
Comissió d'Equilibri Territorial i Planejament.. 145 Barcelona 161
Comissions de Mobilitat i Seguretati de Medi Subhastes 170
Ambient i Serveis Urbans 149 Anuncispublicats en el BOP dels dies 1 a 31
Comissions de Benestar Social i Educació, de generde 1996 171
CIO:
Ajuntament
V
de
Barcelona
Num. 5 / Any LXXXIII
CONSELL
PLENARI
Actade lasessió celebrada el dia 22de desembre
de1995 i aprovada el dia 2
de
febrer de 1996.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa
de la
Ciutat
de Barcelona, el dia vint-i-dos de desembre
de mil
nou-cents noranta-cinc, es reuneix el Consell Plenari,
en sessió ordinària, sotala presidència de l'Excm.
Sr.
Alcalde Pasqual Maragall i Mira.
Hi
concorrenl'IMm.
Sr. i les ll·lmes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joan Clos i
Matheu, Eulàlia Vintró i Castells,
Maravillas Rojo
i Torrecilla i PilarRahola i Martínez, i les ll·lmes. Sres.
i els ll·lms. Srs. Regidors,
Joaquim de
Nadal i Capa¬
rà, Teresa Sandoval i Roig, M.
Carme San
Miguel i
Ruibal, Antoni Santiburcio i Moreno, Francesc
Xavier
Casas i Masjoan, Enric
Truñó i Lagares,
Inmaculada
Moraleda i Pérez, Albert Batlle i Bastardas, Josep
M.
Vegara i Carrió, Francisco
Narváez i Pazos,
Pere
Alcober i Solanas, ErnestMaragall i Mira, Joan
Fuster
i Sobrepere, Miquel Roca
i Junyent,
Francesc
Homs i
Ferret, Josep M. Samaranch i
Kirner,
Carme Servitje
i Mauri, Joan Puigdollers i Fargas, Vicenç
Gavaldà i
Casat, Antoni Marcet i Rocabert,
Daniel Fabregat
i
Llorente, Anna Paredes i Rodríguez,
Manuel J. Silva
i Sánchez, Jaume Ciurana i Llevadot,
Miquel
Llon-gueras i
Campahà, Antoni
Miquel i Cerveró, Enrique
Lacalle i Coll, Antonio Ainoza i Cirera,
José
AlbertoFernández i Díaz, Emilio
Álvarez
i Pérez,Jordi Corneti Serra, José Ramón Tobia i Galilea,
Eugeni
Forradellas i Bombardó, Josep Puig i Boix, i
Agustí
Soler i Regàs, assistits per
la
Secretària General
Ac¬
cidental, Sra. Irene Pagès i Perarnau, quecertifica.
Hi és presentl'Interventor
Municipal,
Sr. Lluís Mata
i Remolins.Constatada l'existència de quòrum legal, la
Presi¬
dència obre lasessióales deu horesi quinze minuts.
Es dóna perllegida l'acta de la
sessió anterior,
ce¬ lebrada el 29 de novembre de 1995, l'esborrany de la qual ha estattramès atotsels
membres del
Consisto¬
ri; i s'aprova.
El Sr. Alcalde comunicaque les ciutats de Lisboa
i
de Frankfurtja s'han pronunciat,
l'una
ensentit posi¬
tiu, l'aitra negatiu, sobre elprojecte
d'obertura de
l'Ambaixada de la Democràcia local a Sarajevo, però
resten pendents encara les respostes
de Ljubljana,
Estrasburg i Budapest.En el despatxd'ofici el
Consell Plenari
acordà:
Quedarassabentat del decretde l'Alcaldia, de 5 de desembre de 1995 (7745), que designaels ll·lms.
Srs. Regidors Ernest Maragall
i Mira,
Joan Fuster i
Sobrepere, Enric
Truñó i Lagares
i
Agustí Soler i
Regàs, representants de
l'Ajuntament
al
Consorci de
Normalització Lingüística.
Quedar assabentatde senglesdecrets, d'11 de
de¬
sembre de 1995 (7749 -7751), que
designen
mem¬ bres del Plenari del Consell Municipal de Benestar Social: com aexperts, els Srs. JosepMiró i Gelabert,
i Jaume Trilla i Benet; i en representació d'EntitatsSocials, la Sra. Pilar Ferran i Hernández, en
substitu¬
ció del Sr. Ricard Gutiérrez i Martí.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de desembre de 1994 (7863), que nomena
el
Sr.
Jordi Villarroya i Tarrés, Gerent
del
Projecte de
pro¬ moció i revitalització de l'Eixample.Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de desembre de 1995 (7864), que designa
la ll·lma.
Sra. Eulàlia Vintró i Castells, Presidenta del Consell
Municipal d'Associacions de
Voluntariat de
Barcelo¬
na; i l'llim. Sr. Pere Alcober i Solanas,
Vicepresident
del mateix Consell.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 14
de desembre de 1995 (7865), que delega
la Presi¬
dència de la Junta de Portaveus en l'IMm. Sr. Primer
Tinent d'Alcalde, Joan Clos i Matheu.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 15 de desembre de 1995(7867), que delega
provisional¬
ment en l'll im. Sr. Josep M. Vegara i
Carrió l'atorga¬
ment de llicències de canalitzacions per a l'execució d'obres a la via pública i lesautoritzacions
aparticu¬
lars per a la
col·locació de fites,
tanquesprotectores
i
senyals orientadors; i desconcentraen
l'esmentat
Re¬
gidor funcions relatives
als expedients
perinfracció
de determinades Ordenances municipals.
Quedarassabentat del decretde l'Alcaldia, de 5 de desembre de 1995 (7746), que nomena
membre
del
Consell Municipal del Districte de Nou
Barris, la
Sra.
Maria Dolores Brezmes i Macias, en substitució del Sr. Eduardodel Pozo i Castro.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 15 de desembre de 1995 (7866), que designa
membres
del Consell d'Administració de l'Institut Municipal
d'Urbanisme, les persones següents:
President,
I'll lm. Sr. Joan Clos i Matheu; Vicepresident Primer,
l'Il·lm. Sr. Xavier Casas i Masjoan; Vicepresident
Se¬
gon, l'IMm. Sr.
Antoni
Santiburcio i Moreno;
Conse¬
llers: els ll·lms. Srs. Eugeni Forradellas
i
Bombardó,
Jaume Ciurana i Llevadot, Pere Alcober i Solanas, Francisco Narváez i Pazos, Antoni Marcet i Rocabert, i Albert Batlle i Bastardas, la ll·lma. Sra. Carme San
Miguel i Ruibal, i els
Srs. Ramon
Seró i Esteve,
i
Josep M. Alibés i Rovira; i
Observadors: els
Srs.
Ignasi de Lecea i
Flores de Lemus,
Manuel Tuñí i
Vancells, Simó Artigues i Martín, Joan
Molina
i Vives,
Alfred Morales i González i Juli Esteban i Noguera. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de desembre de 1995 (7862), que designa
membre
del Consell d'Administració de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, en representació del
Comitè d'Em¬
presa, el Sr. Antoni
Peix i
García,
ensubstitució del
Sr. Manuel Barranco i Robles.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de desembre de 1995 (7896), que nomena
el
Sr.
Josep M. Boleda i Rosell, representant
d'aquest Ajun¬
tament en el Consell Català d'Estadística, en substi¬ tució de l'Il·lm. Sr. Ernest Maragall i Mira.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de desembre de 1995 (7919), que designa represen¬ tants de l'Ajuntament a la
Comissió Gestora
de
l'Àrea
Barcelona, les persones següents: l'Il·lm. Sr. Joan Fuster i Sobrepere, Regidor del Districte de Ciutat
Vella; l'IMm. Sr. Xavier Casas i Masjoan, President del Consell del Districte de Ciutat Vella i President de laComissiód'Equilibri Territorial i Planejament Urbà; i el Sr. Joan AlbertDalmau i Balaguer, Coordinador de Serveis del Districte de Ciutat Vella.
Designar representants de l'Ajuntament de Bar¬ celona a l'Empresa d'economia mixta, Promoció Ciutat Vella, SA, les persones següents: l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira; els ll·lms. Srs. Joan Clos i
Matheu, Xavier Casas i Masjoan, Joan Fuster i Sobrepere, Antoni Santiburcio i Moreno, Antoni Mi¬ quel i
Cerveró,
Eugeni Forradellas i Bombardó i Agustí Soleri Regàs,
i la ll·lma. Sra. Marta Vila iFlorensa.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27
de novembre de 1995 (7534), que aprova l'expedient de generació de crèdit per ingressos per import de 1.757.007.668 pessetes.
Quedar assabentat A) de la clàusula addicional in¬ troduïda al contracte de crèdit atorgat per la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid per un import màxim de 1.000 milions de pessetes, en virtut de la qual el tipus d'interès es formamitjançant l'addició al
Mibor d'un marge del 0,35%; i B) de la signatura de les operacions de crèdit de tresoreria següents: a) amb el Banco de Santander fins a un límit de 5.000
milions de pessetes al tipus d'interès Mibor i amb un diferencial del 0,35%, i amb venciment el 5 de de¬ sembre de 1996, prorrogable per períodes de dotze mesos fins un màxim de quatre anys; i b) amb el Banco de Bilbao-Vizcaya fins a un límit de 5.000 mi¬ lions depessetes, al tipus d'interès Mibor i amb undi¬ ferencial del 0,35% i amb venciment el 31 de desem¬ bre de 1996, prorrogable per períodes de dotze mesosfins a un màxim de quatre anys.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 8
de setembre i 13 d'octubre de 1995 (6083, 6150,
6174, 6175, 6573-6576, 7222), pels quals es nome¬ nen funcionaris eventuals les Sres. Bettina Stollar i Olga Vilanova i Trias, i els Srs. Jordi Font i Ortí, Albert González i Urduna, Xavier Agustí i Güeto, Aleix Puiggalí i Morató, Albert Pubill i Lagurda, Alfons García i Martínez i Eduard Amouroux i Alemany.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 4 de desem¬
bre de 1995 (7600 a 7603), pels quals, en virtut de
concurs, es nomena: la Sra. Montserrat Bach i Cape¬ lla, Responsable de recepció i missatgeria de les Ca¬ ses Consistorials; la Sra. Carme Fauria i Romà, Di¬
rectoradel Museu Etnològic; les Sres. Dolores García i Porras i Rosa M. Rubio i Giner, Directores de Centre
de Serveis Socials, adscrites respectivament a un
centre tipus B (Districte de Sant Andreu i de Ciutat Vella); i la Sra. Laura Pérez i Sanz, Tècnic d'Educa¬
ció de Districte, adscrita al de Sant Martí.
La Presidència, a instàncies del Sr. Fernández, dis¬
posa la incorporació ala relaciód'assumptes del des¬
patx d'ofici del punt següent:
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21
de desembre de 1995 (7884), que deixasense efecte el nomenament del Sr. Juan Carlos López i López com a Cap del Servei d'Extinció d'Incendis i Salva¬
ments, l'adscriu provisionalment al Sector d'actuació
de Serveis Generals i nomena, per lliure designació, Cap de l'esmentat Servei el Sr. Miguel
Ángel
Clavero i Blanquet.El Sr. Alcalde expressa l'agraïment corporatiu a la
tasca desenvolupada pel Sr. Juan Carlos López i el
convenciment que el Sr. Miguel
Ángel
Clavero ins¬criurà també el seu nom en la saga dels grans Caps de Bombers que ha tingut la Ciutat.
El Sr. Fernández demana que s'expliquin els mo¬ tius d'aquesta substitució en el comandament del Servei d'Extinció d'Incendis i Salvaments.
El Sr. Alcalde contesta que el Sr. Juan Carlos Ló¬ pez ha desenvolupat una tasca molt estimable i posi¬ tiva i una relació molt fluïda amb la Ciutat, però el Servei ha d'afrontar nous reptes relacionats amb la permanent sensació de manca d'efectius humans existent en el Cos mentre que, des del punt de vista
de l'equip de govern, aquesta manca només seria real si es considerava un territori més ampli, la serra de Collserola, i el suportals Bombers de la Generali¬ tat en tota l'Àrea metropolitana, com ja succeí fa dos anys per permetreel redesplegament dels efectius de la Generalitat al Bages, al Berguedà i d'altres zones afectades pels incendis forestals, de manera que cal avançar en aquesta línia per establir el redimensio-namentdel Cos i l'equipament necessari, altrament la situació actual imposa la reconversió d'efectius cap a tasques de prevenció.
Pensa, doncs, que aquesta novafase s'ha d'enfo¬ car amb empenta i amb gent que té capacitat de di¬ recció i organització, com ha demostrat el Sr. Miguel
Ángel
Clavero.Quedar assabentat de la signatura del Conveni ambl'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, que té per objecte l'elaboració d'una estratègia conjunta en ma¬ tèria d'infraestructures i de sistemes urbansen l'àmbit del Front litoral entre el carrerde la Selva de Mar de Barcelona i el límit nord del terme municipal de Sant
Adrià de Besòs.
El Sr. Alcalde disposa que es lliuri als membres del Consistori còpia del dictamen novinculant elabo¬
rat per la Comissió assessora sobre l'Escut de la Ciutat, i a partir del qual l'Ajuntament haurà de pren¬ dre un determini després dels estudis pertinents des del punt de vista gràfic i de disseny, ja que tal dic¬
tamen és molt específicen matèria
històrico-heràldi-ca, però no ho és gens pel que fa a la presentació gràfica.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclo¬ sos al'ordre del dia:
ALCALDIA
Mesures de govern.
A) Conferència del canvi climàtic: primeres actua¬ cions a Barcelona.
El Regidor Ponent de Ciutat Sostenible, Sr. Puig, exposa que en l'onzena sessió del Grup Intergover-namental sobre el Canvi Climàtic, tinguda a Roma encara nofa una setmana, s'aprovà una valoració de síntesi de la informació científico-tècnica rellevant per a la interpretació de l'article2 del Conveni-marcsobre el canvi climàtic aprovat a Rio de Janeiro, article que defineix com a objectius de tal Conveni estabilitzar la concentració de gasos responsable de l'efecte hiver¬ nacle a l'atmosfera per assolir nivells
que previnguin les interferències antropogèniques que posen en pe¬ rill el clima i la producció alimentària, i permetre un
Explica que les
concentracions de
biòxid de carbo¬
ni a l'atmosfera, 360 per milió, superen les
existents
al llarg dels últims 160.000 anys; que
la
temperatura
mitjana del planeta s'ha incrementat entre0,3 i 0,6
grausi el nivell del marha
pujat
uns25
cmels darrers
centanys; que tots aquests
fenòmens
tenen per cau¬ sa les activitats humanes i, concretament, les emis¬ sions de gasos amb efectehivernacle
contribueixen
a forçar el canvi climàtic en un80%(un 60%
correspon al diòxid de carboni;) que el canvi climàtic comportaun estrés sobre el sistema natural i socioeconomic que se sumaals ocasionats per
la
pol·lució,
perla de¬
manda creixent de recursos i per les pràctiques de gestióno sostenible
vigents
enbona part
del planeta;
i que l'estabilització de les emissionsde
tals
gasos exigeix actuar sobre lespolítiques
vigents
quehan
estat les causants del problema, cosa que requereix un previ coneixement de la realitat
actual i aquest
és
l'objectiu de la mesura de govern quecomentarà
tot
seguit el Sr. Vegara
El President de la Comissióde Medi Ambient i Ser¬
veis, Sr. Vegara, informa que a
Barcelona és possible
dissenyar unconjunt d'actuacions que
han de
perme¬ tre reduir progressivament les emissionsde
diòxid
de
carboni i gasos assimilables, quesón responsables
de l'efecte hivernacle, perquè es disposa d'un primer
estudi, fet per un equip de la Universistat
Politècnica
de Catalunya, sobre les emissions de
diòxid de
car¬ boni i metà derivades de les activitats humanes quetenen lloc a laCiutat, estudique tan bon puntsurti de
la impremta serà presentat als
mitjans de
comunica¬
ció i lliurat als membres del Consistori com ja ho haestat, dins el dossierrepartitavui, l'informeen
anglès
sobre les conclusions de la reunió de Roma.
B) Manifestació sobre la
supressió dels
traçats ae¬ ris de les línies d'alta tensió propersal riu Besòs.El President de la Comissió d'Hisenda i Infraes¬ tructuras, Sr. Clos, significa que aquesta
iniciativa
conjunta dels Ajuntament de
Barcelona,
Montcada,
Santa Coloma i Sant Adrià, persegueix la supressió
de les línies d'altatensió situades dins la llera del riu Besòs i la utilització de les infraestructuras construï¬
deso que es puguin construir els propers mesos, per fer possible la rehabilitació integral del
riu Besòs des
del Congost fins a la desembocadura,el
reordena-ment del seu entorn i la regeneració humana de les seves ribes: per tot això, el govern
municipal dóna
suport a la supressió de l'esmentat traçataeri i insta
al Ministeri i al Departament d'Indústria i Energia i a les empreses elèctriques que
declarin
prioritàries
aquestes inversions.C) Suport de l'Ajuntament a la
celebració del
50è.
Aniversari de les Nacions Unides.
El RegidorPonent de Relacions
Ciutadanes
i Parti¬
cipació, Sr. Batlle, indicaque per ala
commemoració
de tal aniversari es constituí una Comissió, en què aquest Ajuntament ha participat
activíssimament,
la
qual ha demanat al conjunt d'Ajuntaments
catalans
que fessin pública la
manifestació següent:
"En ocasió del 50è. Aniversari de les Nacions Uni¬
desvolem expressarla nostravoluntat
d'establir
atot el món un ordrejust en pau, llibertat iprogrés
onla
solidaritat faci possible l'expressió cabal de tota per¬
sona i de tot poble. Volem creure que unes
Nacions
Unides renovades seran la garantia i l'instrument per
assolir aquests ideals i així es faran
dipositàries
de
les esperances de la humanitat."Fa avinent que un dossier que és
expressió de la
voluntat del món local serà lliurat a una de les seus de les Nacions Unides, Ginebra o Nova York; i que aquest Ajuntamentsubvenciona amb
7.800.000
pes¬ setes les activitats de l'Associació d'Amics de les Nacions Unides a Espanya que té la seva seu aBarcelona.
El Sr. Roca suggereix que la
declaració
llegida
es converteixi en unacord corporatiu.El Sr. Alcalde contesta que formalment no
ha
estattramitada com a proposta d'acord, tanmateix consta¬ rà en acta l'adhesió de tots els Grups i, per tant, el
seu caràcter de declaració unànime.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 5
de desembre de 1995, pels quals s'aproven:
A) Inicialment: 1) el Pla
especial de
concreció
d'equipament i
determinació de condicions
d'edifica¬
ció de l'illa compresa entre els carrers de
Sicília,
de
Ribes, de Sardenya i d'Ali-Bei, d'iniciativa
munici¬
pal; 2) el Pla especial de
millora
urbana
al'entorn
del carrer de Duran i Bas, d'iniciativa municipal; 3) el Pla especial de concreció
d'ús
iordenació volumètri¬
ca de l'equipament delimitat perles finques
dels
car¬ rers de Castillejos, núm. 256-266, de Mallorca,núm.
459-463, i del passatge de Vilaret,
núm.
41-43,d'ini¬
ciativa municipal; 4) la Modificació de
l'Estudi de de¬
tall de l'ordenació volumètrica de la unitat d'actuació dels carrers de Plantada, núm. 2-10, i de Pomaret, núm. 57-65, promogutper Buildingcenter,
SA, i
Caixa
d'Estalvis i Pensions de Barcelona, que modifica l'or¬
denacióprevistaa l'Estudi de
detall
aprovatdefinitiva¬
ment el 29 dejuny de 1990;5) el Pla
especial de
pro¬tecció i determinació de l'equipament del carrer de
Muntaner, núm. 309-313 i 315-321; 6) l'Estudi de de¬
tall d'ordenació volumètrica del Pla especial de su¬
pressió i modificació de la finca
situada
ala carretera
Alta de les Roquetes, ronda de la Guineueta
Vella, i
l'Anella de Valldaura i perllongació del carrerde
Sant
Iscle, aprovat el 7 d'octubre de 1987, a
l'objecte
de
possibilitar
l'ampliació
del'equipament
sanitari exis¬
tent, promogut perla Clínica Infantil
Stauros;
B) definitivament, l'Estudi de
detall
per al'ordena¬
ció de l'illa Central del sector Renfe-Meridiana, d'ini¬ ciativa municipal, amb les modificacions no
substan¬
cials que es recullen en l'informeannex
de la
Direcció
de Planejament que conté
també
lavaloració de les
al·legacions presentades durantel termini
d'exposició
pública.
El Sr. Fernández anuncia que, a conseqüència de
lainformació rebuda després de la reunió de la Junta de Portaveus, el seu Grup opta per l'abstenció pel
que fa a l'apartat
A-3),
relatiual Pla especial
de
con¬ creció d'ús i ordenació volumètrica de l'equipament delimitat per les finques dels carrersde Castillejos,
núm. 256-266, i de Mallorca, núm. 459-463, i delpas¬ satge de Vilaret, núm. 41-43.
El Sr. Marcet, en la sevaqualitat deRegidor de
l'Ei-xample, indica que el Districte ha
decidit reestudiar la
destinació de partdels terrenys corresponents al
Pla
especial esmentat pel Sr.
Fernández.
S'aprova l'apartat A) del dictamen
amb
l'abstenció
dels Srs. Lacalle, Ainoza, Fernández,
Álvarez,
Cornetconcreció d'ús i ordenació volumètrica de l'equipa¬
ment delimitat per les finques dels carrers de
Castillejos, núm. 256-266, de Mallorca, núm. 459-463, i del pasatge de Vilaret, núm. 41-43.
Queda retirat l'apartat B) per coherència amb el
punt 18 de l'ordre del dia d'aquesta mateixa sessió.
COMISSIÓ D'HISENDA I INFRAESTRUCTURES
Aprovació inicial del Programa d'Actuació Munici¬ pal.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la propostasegüent:
Aprovarinicialment el Programa d'Actuació Munici¬ pal 1996-1999 i sotmetre'l a informació pública pel termini de trenta dies.
El President de la Comissió d'Equilibri Territorial i Planejament Urbà, Sr. Casas, presenta el Programa d'Actuació Municipal 1996-1999 amb la projecció de diversestransparències referides al quadernque s'ha lliurat al començament de la sessió.
Subratlla que el Programa d'Actuació per a l'actual mandatcorporatiu enfoca d'una manera nova la reali¬
tat i situa les diferents actuacions en un marc de ciu¬ tat; que ha estat treballat intensament en el conjunt de l'equip de govern i ha tingut aportacions dels Dis¬ trictes i dels diferents espais de treball de les Comis¬ sions del Plenari; i que parteix d'un marc de ciutat ar¬ relada en la promoció del benestar i de la solidaritat i líder en el desenvolupament logístic, es basa en la promoció de la cultura com a prioritat pertal d'elevar el nivell de la qualitat de vida de la Ciutat, defineix l'educació i el civisme com instruments a partir dels quals treballar, vol un desenvolupament ecològica¬
ment sostenible i un equilibri econòmic del seu marc pressupostari, i basa en la qualitat dels serveis i de la
Ciutat el desenvolupament.
Addueix com a indicadors de l'evolució de laquali¬
tat de vida en el període 1988-1994, entre altres, l'ampliació dels carrils-bus, la relació d'alumnes per professoren els diferents tipus d'ensenyament, l'ofer¬ ta cultural, la xifra d'accidents de circulació, el nom¬
bre de línies de telèfon per cada 100 habitants, el
d'instal·lacions esportives, el d'incendis i explosions i els índexs de victimització.
Assenyala l'ocupació, l'habitatge, el transport pú¬ blic, les infraestructures i la logística com a reptes de futur de la Ciutat decara a l'any 2000, els quals, atès l'estat actual donen peu a un programa de govern que marca prioritats, estableix un nou impuls descen¬
tralitzadori concreta una novaorganització. Explica que les prioritats sesituen:
A) Sobre els eixos programàtics següents, en els qualses treballarà els propers anys: l'aprovació i apli¬ cació de la Carta Municipal, la potenciació de la des¬ centralització i la participació, el foment de l'ocupació, la promoció de l'habitatge assequible, la mobilitat i el transport públic metropolità per fer possible un nou espai de ciutat ben comunicat;
B) Sobre la relació Barcelona i el món: la dimen¬ sió metropolitana de Barcelona, el
lideratge de Bar¬ celona a la Mediterrània, a tot el sud d'Europa i al
nord
d'Àfrica,
i la dimensió internacional i mundial deBarcelona amb unpesespecífic en la Unió Europea i, més enllà, a l'Amèrica llatina i a l'Àfrica negra sub-sahariana.
i C) Sobre Barcelona, com aciutat de qualitat que, més enllà de les transformacions produïdes, aposta ja ara per la qualitat: des d'un fort compromís del go¬ vern municipal; des d'una responsabilitat compartida pel conjunt de la població i lesseves institucions i en¬ titats através de diversos mecanismescom el Plaes¬
tratègic; des d'un treball permanent articulat en un conjunt de projectes; i des de la transparència dels serveis municipals mitjançant un conjunt d'indicadors que permetin constatar-ne l'evolució, i un conjunt de compromisos com ara l'Estatut del ciutadà i les Car¬
tes dels diferents serveis.
Concreta l'impuls descentralitzador: en la nova es¬
tructura política dels Districtes amb les figures del
President del Consell Municipal del Districte, del Re¬ gidor de Districte i dels Regidors Adscrits; en l'apro¬
pament al ciutadà;en l'atribució als Districtesde més competències; i en l'assignació als Districtes de més recursos.
Especifica que la nova organització municipal s'ar¬ ticula en l'aspecte polític, en les Comissions del Ple¬ nari i les Ponències per millorar el debat dels grans
temes, guanyar capacitat operativa i facilitar la presa de decisions; i en l'aspecte administratiu, en la crea¬ ció dels sectors amb una estructuració gerencial, la gestió professional dels serveis i la seva simplificació i compactació.
Tocant al marc pressupostari del Programa, hi des¬
taca la reducció progressiva de la pressió fiscal i de l'endeutament i l'augment de les inversions, tot això en funció de determinades variables com són l'apro¬ vació de la Cartamunicipal, la dotació efectiva de les despeses de capitalitat i el correcte funcionament dels diferents fons.
Referint-se al Programa d'inversions durant el quadrienni, indica que assoleix uns 146.000 milions de pessetes (155.000 si s'hi inclou l'ampliació de certes aportacions d'altres Administracions) dividits entre les inversions directes i les indirectes. Fa observar la forma com en la taula que projecta, es distribueixen els 66.368 milions a invertir en espais públics (manteniment i nova creació), locals admi¬ nistratius, instal·lacions esportives, locals desegure¬
tat ciutadana, locals de serveis personals, mercats,
escoles (vinculadesafinançament exterior), bibliote¬ ques, altres instal·lacions culturals, aparcaments i
habitatge, camp aquest darrer on, a més de lestres actuacions ambfinançament estrictament municipal, se'n preveuen altresdisset amb finançament extern,
de manera que en els propers siso vuit
anys es po¬ saran al mercat uns20.000 habitatgesgràcies a pro¬ cessos de cooperació.
Comenta que del conjunt de les 454 actuacions re¬
collides en la taula projectada, 331 seran finançades estrictament pel Municipi i la resta amb aportacions totals o parcials de tercers; que de les inversions mu¬ nicipals una vuitantena correspon a grans projectes d'àmbit ciutadà i la resta estan compreses dins el
Fons d'inversió dels Districtes, el qual assoleix els 24.000 milions de pessetes, o 25.000, si s'hi sumen
les reposicions.
Considera que dintre dels compromisos de ciutat hauran defigurar, en principi: el Placentral del Raval, l'obertura de l'avingudade Francesc Cambó, la recu¬ peració d'interiorsd'illa de l'Eixample, la urbanització de la plaça de Cerdà, la cobertura de la ronda del
i millora del Parc Güell, l'obertura de la ronda del
Guinardó, la millora del Parcdels Tres Turons,
el Pla
del Congostdel Besòs, el
Pla de
Sant Andreu
-la
Sa-grera amb
l'estació del
trend'alta velocitat,
les actua¬
cions de Diagonal-Poblenou, de
Diagonal-Mar i del
Front marítim del Poblenou, l'Auditori, el Teatre Lliu¬ re, la reconstrucció del Liceu,l'ampliació del Museu
Picasso, la millora de la xarxa de Museus,
el Pla
d'habitatges, l'ampliació de laxarxadel
metro,
el moll
de Barcelona i les Estacions marítimes, el Pla del Delta del Llobregat i la Zona
d'activitats
logístiques.
Significa, també, que en el
document
lliurat
avui fi¬
gura un llistat de cinc
actuacions
encada
Districte, la
lectura de les quals estalvia a
l'auditori,
que no esli¬
miten només alterrenyurbanístic,
sinó
queincideixen
també sobre els equipaments, els mercats
i la
segu¬ retat.Expressa la voluntat de
recollir
enel Programa
les
aportacionsdels diferents
Partits
queformen el Con¬
sistori i la sensibilitat dels òrgans centrals i dels Dis¬
trictes pertal d'explicitar els
compromisos de
l'acció
de govern en els propers anys;
i puntualitza,
final¬
ment, que el document
sotmès
aaprovació és el
que incorpora les pàginessubstitutòries
lliurades avui
per esmenar determinats aspectes de detall.El Primer Tinentd'Alcalde, Sr. Clos, manifesta que el Programa presentat recull
l'acord
tripartit de
govern i lesaportacions formuladesenel
procés de consulta
pública tingut en elsDistrictes; i
quedes d'ara
fins
al'aprovació definitiva
s'hi incorporaran
també les
aportacions provinents
de
l'Associació del Pla Estra¬
tègic, de l'audiència
pública
que esconvocarà
prope¬ rament i de totesles personesi institucions quedesit¬
gin afegir-hi nous elements.
Comenta que, a nivell polític,
l'èmfasi
es posaenla
proximitat per
mitjà
dela
descentralització i la
novaorganització política i
administrativa
dels Districtes,
en l'increment de la participació ciutadana
i la
novaestructuració del Plenari i les seves Comissions, mentre que, a nivell operatiu, les dues
prioritats bàsi¬
ques internes són, per una
banda,
continuar
treba¬
llant perla millorade la qualitat
dels
serveis,
queja és
acceptable, i de la seva
eficiència, raó
perla qual
es proposa un pla de qualitati,
perl'altra, incrementar
les inversions fixant la fita que el seu volum superi el 10% del Pressupost operatiu, amb dos
objectius:
mantenir el valor de la Ciutat(raó perla qual es dobla
el Fons d'inversió dels Districtes i es preveuen entre 300 i 400 actuacions territorialitzades) i donar suport al programa més polític de
foment
de l'ocupació i de
l'habitatge i demillora del transport
públic;
totaixò
afi
que la Ciutat prosperi i
pugui
encararl'any 2000 amb
la bonaonaactual a pesarde lesdificultats que
pugui
imposar l'entorn, la
culminació
de
la integració
eco¬ nòmica i altres reptes com la globalització del'econo¬
mia, ja que si s'encerta en
l'èmfasi inversor,
espot
continuar el diferencial que més es valora de Bar¬
celona: ésser una ciutat que destaca en unes
fites
importants en l'aspecte
de
marcade
ciutat (les
tele¬
comunicacions, la logística, les infraestructures
cultu¬
rals) amb un equilibri social i un grau
de
participació
política i ciutadana elevat, tant en
el debat
institucio¬
nal com en la vida social.
Diu, en conclusió, que la proposta que es
formula
és, a pesarde les tensions que es
puguin
produir, la
garantiaperquè el vaixellque
és la
Ciutat pugui
enca¬ raramb èxit l'any 2000.El Sr. Lacalle fa notar, d'entrada,que l'equip dego¬
vernha trigat tres mesos a presentar
al
Plenari el
seu Programa d'actuaciómunicipal i
això demostra,
enla
seva opinió, la fragilitat del pacte
de
govern.Considera que el document presentat
és decebe¬
dor perquè un veritable programa
d'actuació
munici¬
pal had'ésser un marcharmònic de prioritats
amb els
seus calendaris d'execució i les corresponents previ¬
sions de recursos i, noobstant això, tal document és
un monument a la inconcreció perquè no
precisa da¬
tes ni terminis ni mitjansper dura terme
les
diferents
actuacions que tradueixen les
prioritats
polítiques
en el quadrienni, ni s'hi concretenles
promesesincloses
en els programes electoralsdels
trespartits integrats
en l'equip de govern. Pensa,també,
quereprodueix
part del Programad'Actuació
Municipal 1991-1995
peracabar copiant el
Pla
Estratègic
Barcelona 2000; i
que és un cúmul de
desigs,
esperancesi il·lusions
compartides, sensdubte, pertots,
però difícilment
re¬ alitzables a curttermini.Manifesta que el seu Grup no esperava una
carta
als Reis Mags, sinó un programa concret
amb
uns objectius centrats, com amínim,
enla reducció
de
l'endeutament,de laCiutat, ladisminució de la pressió
fiscal, i unes inversions que cobrissin les mancances de la Ciutat, però lamentablement
la realitat ha estat
ben diferenta pesar que Barcelona
està
ofegada
per un endeutament brutal a causa de la incapacitat de l'equip degovern percontenir i reduir la
despesa i
per generar estalvi, de manera que, enla
sevaopinió,
caldria: rebaixar la càrrega financera;
establir
unveri¬
table pla de venda de
patrimoni
municipal
perreduir
l'endeutament; aconseguir un augment de les
assig¬
nacionsdel Fons nacional decooperació local; arribar
a una entesa amb la Generalitat sobre l'augment de
les aportacions del Fons
català de
cooperació local; i
negociar amb l'Estat i laGeneralitat
la cobertura de
les despeses de capitalitat; ara
bé,
enel Programa
presentat no hi ha resd'això.
Observa que no hi troba tampoc cap
concreció
en els eixos fonamentals per a la Ciutat desprésde l'eta¬
pa històrica dels Jocs
Olímpics
comla millora
de la
qualitat de vida que
exigiria
abordar els
problemes
concretsdels ciutadans com són: la millora del trans¬
port públic, sobre el qual es
fa
unasimple
declaració
d'intencionssenseprecisarcapdata de
començament
d'obres; ol'augmentde la capacitat
d'aparcament,
as¬ pecte en el qual nos'ha
complert el Pla
en marxa; ola
reducció de lacongestió del trànsit, per a
la qual
s'ofe-reixen unes receptes insuficients per
resoldre les
difi¬
cultatsactuals; ola construcció i reordenació d'habitat¬
ges, queés la
principal assignatura
pendent.
Sobreaquest darrer aspecte, fa notar que en
totes
les campanyes electorals del
Sr. Alcalde s'ha
promès
un pla d'habitatge, però
després el vent
sel'ha endut
i Barcelona continua tenint un dèficit molt importantd'habitatgeassequible, tant de
venda
comde lloguer,
i tot això no es pot resoldre repetint a cada nou pro¬ grama
d'actuació allò
quediu l'anterior ni
fent simples
declaracions d'intencions, sinó que fa necessari un
Plad'habitatge que determini el
nombre
d'habitatges
que es construiran,les dates
d'inici de les
obres i
d'ocupació dels nous pisos,
i les
compresde
sòl amb
tal destinació, altrament Barcelona continuarà per¬
dent habitants.
Respecte a la seguretat
ciutadana,
reconeix
quela
plantilla de la Guàrdia Urbana perquè tal millora sigui sostinguda i es pugui implantar la policia comunitària als nostres carrers.
Troba que en el Programa presentat manca una
millora efectiva de l'atenció al ciutadà mitjançant les adequades mesures organitzatives i procedimentals que posin fi a lescues a les oficinesmunicipals, per¬ metin atorgar els permisos municipals amb més rapi¬
desa, facilitin l'establiment de noves empreses i co¬ merços, agilitin els tràmits per a les obres, tant de nova planta com de reforma, tot això mitjançant una veritable descentralització que apropi els serveis mu¬ nicipals al ciutadà, ampliï les competències i incre¬ menti els mitjans humans i materials dels Districtes.
Reclama la millora de l'atenció als contribuents que estroben en via executiva, implantant un sistema de
consultes concertades que eviti haver de fer
llarguís-simes cues, i creant sucursals en alguns Districtes. Opina que la novaorganització político-administra¬ tiva és pocoperativa i complicada, fins al puntque no ha estat entesa ni pels mateixos membres de l'equip de govern.
Assenyala que en el Programa presentat manca també un apartat específic sobre els esforços neces¬ saris per crear riquesa, omplir Barcelona i rendibilitzar les inversions que s'hi han fet, promovent la Ciutat, presentant-lacom alloc de pas obligat i explicant els atractius que pot oferir als seus visitants ja que, si bé gràcies als Jocs Olímpics el nom de Barcelonaésco¬ negut arreu del món, ara cal que la gent la conegui trepitjant-la físicament.
També hi troba a faltar la promoció, des de l'Ajun¬
tament, d'un desenvolupament econòmic i urbanístic equilibrat que lluiti decididament contra les desigual¬
tats econòmiques i urbanístiques amb polítiques compensatòries de caràcter redistributiu, i que impul¬ si les àrees de nova centralitat, millori les condicions
urbanístiques dels barris perifèrics, asseguri el man¬ teniment urbà, promogui l'habitatge a preu assequible
tant de venda com de lloguer, i posi en marxa l'exe¬ cució dels plans especials de reforma interior pen¬ dents.
Ofereix el ple suport del Grup Popular a les políti¬ ques mediambientals, el desenvolupament de les
quals seguirà amb molta atenció.
Subratlla el caràcterprioritari del benestar socialtot
recomanant que es passi de la teoria a la pràctica
amb programes concrets, adreçats particularment a la gent gran, els infants i els joves, els disminuïts, la
immigració, i les drogodependències, per oferir mi¬ llors serveis a aquells ciutadans que pateixen una si¬ tuació de desigualtat; i que, en aquest camp, es pro¬ curi millorar les relacions i la col·laboració amb la
Generalitat.
Indica que la nova composició del Parlament de
Catalunyapermet un replantejament de les Lleisd'or¬
denació territorial que han convertit l'Àrea Metropoli¬ tana de Barcelonaen un
joc de despropòsits, situació que cal redreçar donat que hi viuen quatre dels sis
milions d'habitants de
Catalunya;
i propugna una novaetapa presididaper l'entesa institucional amb la
Generalitat de
Catalunya.
En elterreny de la cultura, defensa una
política cul¬ tural clara i dotada dels mitjans necessaris, la manca dels quals provocà la renúncia de l'anterior
Regidor de Cultura, Sr. Bohigas, tot
comentant que a la Ciutat hi ha un gravíssim dèficit
d'infraestructures culturals,
que manca la coordinació adequada i que la cultura barcelonina continua monopolitzada per certs grups i dirigida ideològicament. Afegeix que cal fixar un ca¬ lendari per al Pla de biblioteques; que a l'anterior Pro¬ grama ja figurava el manteniment i millora del Gran Teatre del Liceu, però malauradament es cremà per no haver-se complert les normes de seguretat, tan¬ mateix cal girar full i celebrar com un fet positiu l'inici de laseva reconstrucció; i que el dossier de la Candi¬ datura de Barcelona a la Capitalitat cultural europea en l'any2001, iniciativa que compta amb el ple suport del Grup Popular, hauria d'incorporar a l'impuls els creadors novells, el teatre detitelles, elteatre munici¬ pal, la dansa, la poesia, les tertúlies, les revistes lite¬ ràries i les exposicions col·lectives.
En relació a l'esport, estima que Barcelona conti¬ nuatenint un dèficit d'instal·lacionsesportives que se supleix actualment gràcies a les de les escoles, dels grups esportius i de la iniciativa privada amb el con¬ següentcost per als ciutadans.
Diu, en conclusió, que avui no s'ha presentat un veritable programa de govern per als propers anys, sinó una carta als Reis Mags per cobrir l'expedient amb un retard de set mesos; tanmateix la Ciutat ne¬
cessita compromisos concrets acompanyats d'un ca¬ lendari i d'uns mitjans, i no pas declaracions d'inten¬ cions que recullen assignatures pendents i promeses anteriors incompletes, sense cap mena de concreció en el temps: pertant, el Grup Popular votarà evident¬ menten contra.
El Sr. Puigdollers comença dient que el programa de govern per als propers quatre anys peca
d'incon-cret, perquè diu als ciutadans que es faràtot, en lloc de fixar unes prioritats i precisar què es podrà fer i què no es podrà feren el quadrienni.
Referint-sealesprioritats que esfixa l'equip de go¬
vern, comenta:
A) Pel que fa a l'ocupació, que la millor manera de promoure-la és la reactivació econòmica de la Ciutat, tanmateix no espresenten grans mesures en aquesta direcció ni es proposa cap instrument per estimular-la, ja que l'Ajuntament no n'ha d'assumir el prota-gonisme, sinó que ha d'ajudarels agents econòmics amb mesures fiscals que, de moment, ja no s'adop¬
tenperal 1996;
B) Pel que fa a la promoció de l'habitatge, que no¬ més s'hi destinen 2.003 milions de pessetes d'un total de 146.000 milions d'inversions, i l'aportació munici¬ pal per a inversions del Patronat Municipal de l'Habi¬ tatge escongela en 250 milions;
C) Pel que fa a la mobilitat i al transport públic, que s'incorpora tota l'ampliació de la xarxa de metros a
construiren els propers deu anys, però no es concre¬
ta, en canvi, què esfarà en el primer quadrienni. Respecte a l'equilibri econòmic i financer, observa que es parla d'una reducció de la pressió fiscal del 10% en funció del producte interior brut de la Ciutat, paràmetre que no técap significat perals nostres ju¬
bilats, l'esforç fiscal dels quals s'incrementa; i que es
parla també de realització d'actius però sense preci¬ sar quinses pensavendre.
Tocant al nou impuls descentralitzador, objecta que, en realitat, no s'aplica la fórmula en virtut de la qual un 75% de la meitat dels recursos destinats als
decret del mes de juliol proppassat, que
descentra¬
litzavaen els Districtescompetències molt importants
en matèria de llicències i d'urbanisme, encara nos'ha posat en pràctica
perquè, sis
mesosdesprés,
no se sap quins recursos humansi
mitjans materials
exi¬
geix.
En matèria depolítica comercial,
significa
que,des¬
prés de l'aprovacióahir de la
Llei de Comerç, avui
podia haver estat un gran
dia
peral
comerçbarceloní
si el Programa presentathagués
recollit el compromís
de no aprovar plansurbanístics
queincorporin la
construcció de grans superfíciescomercials;
i
que en els mercats comercials els propers quatre anyss'in¬
vertiran només 2.059 milions de pessetes,
previsió
que no ajudarà gaire a
fer-los
competitius, ja
queJa
remodelació d'un sol centre pot costar uns 1.000
mi¬
lions de pessetes.
En relació a la sostenibilitat, assenyalaque el Pro¬
grama en debat, treta
la
inversió prevista
ala ronda
del Mig, no fa capmés
referència al problema
del
so¬ rolla pesar que, segons totsels
diagnòstics, és el
pri¬
merproblemamediambiental de la
Ciutat; i
quesobre
la gestió de residus,ei
segon granproblema
ambien¬
tal de la Ciutat, es limitaa fer una simpledeclaració
d'intencions senseoferir mesuresconcretes.
Sosté que l'atenció a les persones
s'ha
de basar
en dos principis, la màxima
descentralització
enels
Districtes i la subsidarietat, de manera que allò que pugui fer la societatcivil
noho
faci l'Administració
municipal, tanmateix el Programa presentat opta per lacontractació de més personal perpoder prestar
di¬
rectament tals serveis; i que la figura del
guàrdia de
barri no es podrà implantar sense
ampliar
prèviament
la plantilla de la GuàrdiaUrbana,
cosa que nohi ha
voluntat de fer.Diu, en resum, que el Programa
d'actuació
presen¬ tat no és ni creatiu ni innovador, reserva elprotagonisme a l'Ajuntament en
lloc
de cedir-lo als
ciutadans i no gosa dir-los que no es pot
fer
totalho¬
ra: pertant, el vot delsmembres de
Convergència i
Unió serà, òbviament, negatiu.El Sr. Forradellas anuncia que els membres del
Grup d'Iniciativa - Els Verds votaran
favorablement el
Programa presentat, queestà
d'acord amb el pacte
de govern i recull les
prioritats
ques'hi fixaven,
les
quals però s'han d'inscriure en
el
marcd'una ciutat
ecològicament sostenible: en
tal
sentit recorda
que està pendentl'elaboració
aescala local de
l'Agenda
21 de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro, on es defineixin estratègies i mesures per aturari
invertir
els efectes de la degradació ambiental i promoure
el
desenvolupament compatible amb
el medi
ambient.
Considera que la Barcelona de les persones
i la
Barcelonadels barris són els eixosque han de confi¬
gurar, i configuren, el Programa
d'actuació municipal
perquè la nostra Ciutat
ofereix
unarealitat contradic¬
tòria: organitza la Conferència
del
Mediterrani, però
pateix greus problemes
d'aluminosi; reconstrueix el
Liceu però té gent que viu en
el llindar de
la pobresa
o en la pobresa més absoluta. Arabé,
creu queel
Programa en debat nofa
literaturai intenta
avançar en aspectes bàsics; i que elcompliment dels Progra¬
mes anteriorses fa ben evident passejant per la Ciu¬tat, encara que restin algunes coses per
completar
i
millorar.
Subratlla que hi ha compromisos ben
explícits
d'operacions que ofereixin habitatge a preu
assequi¬
ble i frenin la pèrdua de població; que
és
bàsic seguir
avançant en una
mobilitat
basada
enel transport pú¬
blic i en el reconeixement dels drets dels vianants i
ciclistes, sobretot quan el vehicle privat
és el
princi¬
pal agent contaminador; que
el
seuGrup s'ofereix
a col·laborar en tot allò que calgui perquèBarcelona
disposi d'una xarxa
millor de
metroi
enaquest
sentit,
durant el debat d'aprovació del Contracte-programa
del Transport públic, ja
constatà
lainsuficiència dels
recursos per poder-la ferarribar
ales
zonesperifèri¬
ques; ique enel campdel'ocupació, cal
avançar cap a la igualtatentre homesi dones.
Afirma que Barcelonaha
d'ésser
unaciutat
que po¬ tenciï la descentralització, la participació i la solidari¬tat; que el Programa presentat avança en
la
política
de reequilibrament i fa una
distribució
de
recursos co¬ herent amb aquesta voluntat deredistribució
de
la
renda entre els barris, i de millora de la qualitat de
vida.
Es mostra partidari de mantenir la
barreja
d'activi¬
tats (habitatge, indústria,
oficines
i comerç)
que ca¬ racteritza Barcelona, cosa que comporta preservarels usos industrials amb la incorporació, si és possi¬
ble, d'activitats industrials o innovadores;
i també
d'arribar a un pacte industrial local que
defineixi l'es¬
tratègia industrial enl'Àrea
Metropolitana i
encara més enllà, en l'àmbit de la Regió I.Sosté la necessitat que lesaccions de planejament
d'habitatge públic i de reforma
urbanística tinguin
en compte criteris ecològics,és
adir,
l'ús eficient de
l'energia, i el reciclatge de
residus. Defensa
una ges¬ tió de residus basada en la reducció, el reciclatge i lareutilització; i propugna també el
reequilibri de
l'oferta
educativa perquè avui és
deficitària pel
quefa
ales
escoles i instituts públics i s'ha de garantirel dret
dels
paresi mares a poder elegiruna
escola
pública laica i
pluralista.
Assenyalaque l'obtenció de
sòl
per ahabitatge
pú¬
blic, equipaments, espais
públics i
zonesverdes
per on el vianant pugui passejarambtranquil·litat, són al¬
guns dels aspectes del Programa endebat més im¬
portants peral seu Grup.
Confiapodersentir el parerde les
entitats i
associa¬
cions ciutadanesen l'audiència pública que es convo¬
caràa tal efecte sobre tal Programa; recomana que
el
Consell Econòmic i Socialespronunciï sobreel tema; i
anuncia queel seu Grup
està
rebententitats i
sindicats
per recollir lesseves
inquietuds i aportacions.
Diu, finalment, que Barcelona ha millorat
molt els
darrers anys i, com explicava el
President
del Con¬
sorci de Turisme, cada cop té més capacitat d'atrac¬
ció de visitants de la resta de l'Estat i de l'estranger; i que el Programa
d'actuació municipal presentat
és
un elementsignificatiu perconsolidar aquestaposició i la
nostracandidatura a la Capitalitat cultural europea el 2001 i per aconseguir una ciutat
d'homes i dones
equilibrada, ben dotada deserveis,
sensebarreres
arquitectòniques,
intercultural,
solidària amb el
seu entorn més proper i més llunyà, i sensedesigualtats
socials.
El Sr. Soler, com a qüestió prèviaa la
valoració del
Programa
d'actuació municipal,
puntualitza
quel'ela¬
boració de tal document no hacostat set mesos, sinó tant sols tres, perquè el cartipàs
municipal
s'aprovà el
mes de juliol i el mesd'agost fou de vacances. Valora molt positivament el Programa
d'actuació
dife-rents forces polítiques integrades en l'equip de go¬
vern, com a document deconsens àmpliament deba¬ tut que li semblael més complert dels presentats fins ara i molt concret, i com a document que assumeix lespropostes, les necessitats i projectes de futur dels Districtes amb unespecial esforç de descentralització
i eficàcia cap als ciutadans.
Subratlla que el Grupd'Esquerra Republicana hi ha aportat unseguit de propostes de caràctereconòmic, mediambiental icultural, sobretot en aquells aspectes que estan sota la responsabilitat directa dels seus Regidors: el comerç i el consum i els drets civils. En aquestsentit
explicita
que:a) Pel que fa al comerç, es proposa convertir Bar¬ celonaen el millor centre comercial del sud d'Europa i en centre d'atracció d'un mercat potencial de quinze milions de persones, objectiu que fa imprescindible la reforma de les estructures comercials de la Ciutat i, conseqüentment, es preveu: l'elaboració d'un pla es¬ tratègic de modernització i ordenament comercial de la ciutat, aspecte en el qual el seu Grup vetllarà per¬ què no s'implanti a la Ciutat cap gran àrea comercial nova; la potenciació del Fòrum Ciutat i Comerç, i del Consell Local de Consum; l'aprovació d'un pla d'in¬ versionsen els Mercatsmunicipals, equipaments que l'Ajuntament considera prioritaris; l'elaboració d'un pla de recollida selectiva i reciclatge de residus; la im¬ plantació d'oficines d'informació al consumidor als Districtes; i la potenciació de la Junta Arbitral del Consum.
i b) Pel que fa als drets civils, es dedica especial atenció als programes sobre la sida, les drogode-pendències i la lliure orientació sexual, entesos tots
ells des de la perspectiva dels drets de la persona, a l'impuls del Registre d'Unions Civils i a la problemàti¬ ca de les parelles de fet; i en resposta a les reivindi¬ cacions de les Organitzacions no governamentals i dels dinamitzadors civils, es preveu la creació d'un òrgan per a la potenciació i defensa dels drets de les persones amb la intenció de convertir-lo en el futur
Institut Municipal per a la Igualtat Social.
Diu, en conclusió, que el document presentat no és cap carta als Reis Mags, sinóun programa molt con¬
cret de govern aquatreanys que es podrà tirar enda¬ vant: per això el Grup d'Esquerra Republicana hi vo¬ taràa favor.
El Sr. Alcalde indica que les aportacions que s'han fet en el curs d'aquest debat seran degudamentcon¬ siderades per l'equip redactor del Programa d'actua¬ ció municipal abans de l'aprovació definitiva. Matisa que l'esquerra que governa la Ciutat és molt liberal i
escassamentdogmàtica i creu mésen la concertació,
la incitació i en models com el Pla estratègic que no pas en una permanent intervenció que digui a cadas¬ cú què hadefer, cosa que podria limitar la possibilitat
d'incorporar aportacions.
Significa, doncs, que potser cal dir quines són les grans superfícies que Barcelona ha de tenir, però sense la demagògia de dir que no se'n farà
cap, per després, de tanten tant, aixecar la moratòria i deixar-ne passar una, ja que
això és mostra del pitjor inter¬ vencionisme.
Recull lesreferències que s'han fetal soroll urbà, a
l'accessibilitat ia la qualitat dels nostres serveis. En relació a la candidatura de Barcelona a la Capi¬ talitat cultural europea en el 2001, comunica que ahir es reuní amb el Comissari
Oreja, que està recopilant
el nou sistema de designació, la qual ja no seràdeci¬ dida pel Consell Europeu, sinó mitjançant una fórmu¬ la en què participaran la Comissió Europea i el Parla¬
ment.
Nega que es pugui qualificar d'inconcret el Pro¬ grama presentat perquè s'hi parla, per exemple, de la construcció de 20.000 habitatges en sis anys, de la construcció de 13 estacions de metro més Montjuïc i el Baix Llobregat, i de 5.000 empreses acompanyades, 1.000 de les quals seran de dones emprenedores.
El Sr. Lacalle puntualitza que el liberalisme és un dels puntals ideològics del Partit Popular, mentre que l'intervencionisme ho és, en canvi, de forces relacio¬
nades amb l'equip de govern, tanmateix, el liberalis¬ me no està renyit amb la concreció: per tant, es pot ésser liberal i concretar, alhora, en un programad'ac¬ tuació allò que es pensa fer en els propers quatre anys en comptes de fer volar coloms amb una colla de desigs i bones intencions.
S'aprova el dictamen relatiu al Programa d'Actua¬ ció amb el vot en contra dels Srs. Roca, Homs, Samaranch, Servitje, Puigdollers, Gavaldà, Marcet, Fabregat, Paredes, Silva, Ciurana, Llongueras, Mi¬ quel, Lacalle, Ainoza, Fernández, Alvarez, Cornet, i Tobia.
La Presidència, perfer possible l'assistència a l'ac¬
te de presade possessió del President de la Genera¬ litat, a les onze hores i cinquanta-cinc minuts suspèn
la sessió, que es reprèn a les tretze hores amb l'as¬ sistència de tots els membres ressenyats al comen¬ çament, als quals s'afegeix la ll·lma. Sra. Marta Vila i Florensa.
Resolució de reclamacions i aprovació definitiva de les Ordenances Fiscals i dels Preus públics i de la modificació de les categories fiscals de la via pública. Resolució de reclamacions i aprovació definitiva dels Pressupostos Generals per a 1996.
Els dos punts anteriors de l'ordre del diaes concre¬
ten en lestres propostes següents:
Resoldre les reclamacions presentadesales Orde¬ nances Fiscals per a l'exercici 1996 i següents i a la modificació de les categories fiscals de les vies públi¬ ques, unes i altra aprovades inicialment pel Consell Plenari el 27 d'octubre de 1995; i aprovar-les definiti¬
vament amb les rectificacions que s'assenyalen en el document adjunt (annex únic), com a conseqüència de l'acceptació parcial d'algunes de les reclamacions presentades, en els termes que resulten de les modi¬ ficacions introduïdes.
Resoldre les reclamacions presentadesa les Orde¬ nances
reguladores de Preus públics
per al'exercici
1996 i següents aprovades inicialment pel Consell Plenari el 27 d'octubre de 1995; i aprovar-les definiti¬
vamentamb les rectificacions que s'assenyalen en el
document adjunt (annex únic), com a conseqüència de l'acceptació parcial d'algunes de les reclamacions presentades, en els termesque resulten de les modi¬ ficacions introduïdes.
Resoldre les reclamacions presentades durant el període d'informació pública.
Aprovar definitivament les Bases d'execució i els Pressupostos Generals per a 1996 en els quals es troben integrats.
a) el propi de l'Entitat;
