GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Personal
Acta sessió 26-111-1993 314 Concursos-Oposiclons
Acta sessió extraordinària 3-IV-1993 326 Bases que han de regir la convocatòria del
concurs-oposició restringitper ala provisió de
Disposicions generals 18 places, més lesvacants que es produeixin
Acordsdels òrgans deGovern finsa lasevacelebració, de
Sergent del SEIS 337 Prestació d'assistència sanitària 330 Bases que han de regir la convocatòria del
Decrets de l'Alcaldia concurs-oposició restringit
perala provisió de
Modificacions decrèdit 330 8 places, més les vacants que es produeixin
fins a laseva celebració, de Caporal del SEIS 339 Consells Municipalsde Districte
Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords Anuncis
sessió 1-XII-1992 332 Llicències d'obres. Abril 1993
Anuncis publicats en el Butlletí Oficial de la 342
Disposicions d'interèsper a l'Ajuntament Provínciadels dies 1 al 30 d'abril de 1993 .. 344
Abril 1993 334 Altres anuncis 347
:ió;
Ajuntament HlF
de
Barcelona
:,PAL Núm. 14 /
AnyLXXX 20 de
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 26 de març de 1993, i aprovada el dia 30 d'abril de
1993
Al Saló de la ReinaRegent de la Casa de la Ciutatde Barcelona, el dia vint-i-sis de març de mil nou-cents
noranta-tres, es reuneix el Consell Plenari, en sessió
ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde
Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms.
Srs.
Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Mat¬
hieu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors
Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i
Caparà,
JuanJosé Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i Carol, Antoni
Santi-burcio i Moreno, Enric Truñó i Lagares, Albert Batlle i Bastardas, GuerauRuiz i Pena, Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigasi Guardiola, Carolina Homar i Cruz,
Núria
GispertiFeliu, Francesc Narvàez i Pazos, Joan Fuster i
Sobrepe-re, Xavier Casas i Masjoan, Francesc Trillas iJané,Josep
M. Vegara i Carrió, Antoni Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Josep M. Cullell i Nadal, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi Bonet iAgustí, Joan Colldecarrera i Ortiz,
Teresa Perrelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni
Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Modest
Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni
Audet i Novell, JosepL. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva, Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca,
José Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Àlvarez
i Pérez,assistits per I'll lm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, quecertifica.
Excusa la sevaassistència I'll lm. Sr. JosepCaminal i
Badia.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata í Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i trenta minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 26 de febrer de 1993, l'esborrany de la qual ha estattramèsa totsels membres del Consistori; i s'aprova.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedarassabentatdel decret de l'Alcaldia, de 26 de
febrer de 1993, que designa membres del Ple del
Consell Econòmic i Social de Barcelona I'll lm. Sr. Fran¬ cescTrillas iJané, ensubstitució del Sr. Manuel de Forn
i Foxà, i el Sr. Manuel Ludevid i Anglada, en substitució
del Sr. Francisco Longo i Martínez.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 10 de
març de 1993 (1287), que modifica els anteriors de 18
de marçi 19 de setembre de 1991 i 25 de febrer i 14 de
desembre de 1992, pel que fa a la designació dels
membres del Ple del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona, representants de les Comissions de Gent Gran dels Districtes.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 3 de febrer de
1993(359-NC), que designa el Sr. Carles Ponsa i Ballart
representant d'aquest Ajuntament al'Assemblea Gene¬
ral de la «Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Ma¬ drid».
El Sr. Fernández troba un contrasentit que aquesta
ratificació es produeixi després de la publicació del nomenamenta la Gaseta Municipal.
El Sr. Alcalde puntualitzaque l'assabentament de tal
decret ja s'haviaproduït la darrera sessió, tanmateix el nomenament se sotmet ara a ratificació plenària per
imperatius de la normativa reguladora de l'esmentada
Caixa.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Mas, Sa¬
maranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Vidal-Cuadras, Fernández, i
Àl¬
varez.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, el primer de 24 de
febrer i els altres de 10de març de 1993, pels qualses nomena membre del Consell Municipal del Districte:
d'Horta-Guinardó elSr. Tomàs García i Soler, en substi¬
tució del Sr. PereGallo i de Puelles (1360-NC); de Sant
Martí el Sr. Emili Moya i Argemí, en substitució del Sr.
JoanOrtí i Voltes(1220); i de l'Eixample el Sr. Josep M. Oliveras i Cabré, i la Sra. M. Carmen Fernández i
González en substitució, respectivament, dels Srs. Cé¬
sar Grijalbo i Estrada i Enric Ortega i Ferrés (1221 i
1288).
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 26 de febrer de 1993, que atorga el títol d'Amic de Barcelona al Sr.
John Brademas.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Mas, Sa¬
maranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de
març de 1993, que aprova el Programa d'activitats de
l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor i el seu
pressupost, s'aculi al sistema de col·laboració establert
a l'ordre de 7 de febrer de 1989, sol·licita de la Generali¬ tat una subvencióde 33.272.500pessetes per aactua¬
cions en tal camp, assumeix el compromís de finança¬ ment del programa a la part no subvencionada i afecta
indefinidament els béns adquirits amb càrrec al progra¬ ma per a la protecció del consum.
Quedar assabentat amb satisfacció del premi
Laus'92- Bronze enl'apartat de Disseny gràfic editorial
-Edicions empresarials i institucionals, concedit per
ADG/FAD al conjunt de l'obra gràfica del programa
«Conèixer Barcelona, Estimar Catalunya», que desenvo¬
lupa la Regidoría de Promoció i Relacions Cíviques.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 25 de març de
1993 (1554), que disposa: a) acceptarde Sabel Servi¬
cios, SA, amb les reserves acostumades, el lliurament
de nou talons de 100.000.000 depessetes, i d'un altre
de 74.978.193 pessetes, tots nou amb venciment el
18
de novembre de 1993, quefan untotal de
974.879.193
pessetes, corresponents als diversos conceptes que s'especifiquen, com a pagament de la resta del preu d'adjudicació del dret real de superfície sobre la finca
de l'escriptura de 18 de febrer de 1991, havia d'ésser abonada als dos anys d'aquesta data; i b) rebre de
l'esmentada Societat l'abonament en metàl·lic de
131.433.728 pessetes corresponents a l'impost sobre
el valor afegit sobre 876.224.855 pessetes. El Sr.
Fernándezanuncia l'abstenció cautelar delseuGrupen
aquest punt, que s'ha incorporat a darrera hora i, per
tant, no ha pogutésser estudiat acuradament.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19 de
març de 1993, pel qual se sol·licita a la Generalitat de Catalunya la pròrroga del termini de dos mesos de la consulta institucional del projecte de Pla territorial gene¬ ral deCatalunya, acordada perresolucióde la Conselle¬
ria Territorial i Obres Públiques, de 10 de febrer de
1993.
El Sr. Lucchetti comenta que la mociópresentada pel
seu Grup, que instava tal pròrroga, propugnava, en un segon punt, un autèntic debat nacional amb participa¬
ció de les diferents institucions i entitats cíviques i
científiques sobre el Pla territorialgeneral de Catalunya,
la discussió del qual no s'ha de restringir als polítics,
sinó que també s'ha d'obrira la societat permitjàde la Universitat, els col·legis professionals, les institucions científiques, les associacions ciutadanes i lesorganitza¬
cions socials, i així ho hauriade demanaraquest Plenari (que, segons es convinguéen la reunióde la Comissió
de Govern, també debatrà la qüestió): per tant, el seu
Grup es reserva de mantenir aquestsegon punt en cas que no es reculli ara.
El Sr. Fernández abona les paraules del Sr. Lucchetti relatives a l'obertura d'un debat nacional sobre el Pla, i també la conveniència de discutir el tema en aquest Consell Plenari per tal de definir el posicionament de
cadaGrupsobre el Pla territorial general de Catalunya. El Sr. Armet significa que, en esperit, l'acord de la
Comissióde Govern ja recullexplícitament la necessitat de fer tal debat.
El Sr. Alcalde indica que els termes literals de l'acord
de la Comissió de Govern són els que ha llegit el Secretari General; que la pretensió del Sr. Lucchetti
constarà en acta com una petició personal donat que, segons les seves notícies, el Consell Executiu ja ha
decidit d'ampliar el termini de la consulta fins al 15 de
juliol, però encara no se'n té comunicaciófefaent.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19 de marçde 1993, que diu:
Demanar als òrgansjudicials i administratius compe¬ tents i al Síndic de Greuges que adoptin les mesures
adequadespertal de prevenirque siguivulnerat el dret
dels infants a la seva intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge; demanar, així mateix, a tots els ciuta¬
dans que reaccionin davant la utilització irresponsable
dels infants i exerceixin, en benefici de laconvivència,
el seu sentit crític davant aquests fets; i reclamar als
professionals dels mitjans de comunicació que siguin conscients dels límits que l'ètica imposa a les seves actuacions.
Ratificarel text dels Convenis següents:
A) Amb el Ministeri de Sanitat i Consum, relatiu a l'intercanvi tècnic en matèries comunes mitjançant la cobertura analítica del Laboratori Municipal als Serveis de Sanitat Exterior.
B) Amb laDiputacióde Barcelona, relatiu ales bases
de la col·laboració per contribuir a la millora de l'ense¬
nyament noreglati afomentar les activitats educatives. S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de
març de 1993, pel qual s'aprova inicialment l'Estudi de
detall d'ordenació volumètrica de les finques núms.
296-314del passeig de Fabra i Puig.
Queda retirat el dictamen precedent.
Ratificareis acords de la Comissió deGovern, de 19
de març de 1993, pels quals, respectivament:
A) Se suspèn, pel termini d'un any, l'atorgament de
llicències de parcel·lació, enderroc i edificació en els
àmbitsdefinits enelplànol de delimitacióannex, relatius
a l'Avanç de planejamentde l'àrea de Sant Andreu -La
Sagrera, i
B) S'aprovainicialment l'Estudi de detall i segregació
de la parcel·la situada al passatge del Roserar, núms.
10-14.
El Sr. Fernández manifesta que l'Avanç de planeja¬ ment urbanístic de l'àrea de Sant Andreu - La Sagrera
és l'última gran assignaturapendentqueaquest Ajunta¬
ment ha d'encarar, perquè ha de definir l'eixample de
Sant Andreu i la conversió de l'Estació de laSagreraen la segona gran terminal ferroviària de la Ciutat, objectius entorpits per la indústria localitzada en el sector, la
configuració de l'avinguda Meridiana i el mateix entra¬
mat ferroviari; que el nou planejament ha de millorar els eixos de connexió entre Sant Andreu i el Bon Pastor i entre la Sagrera i Sant Martí, peròtambé ha de perfilar
connexions amb altres vies importants, especialment
l'autopista A-17, per tal de reduir la densitat de trànsit
de la Meridiana; que el document havia de partir d'una
consulta prèvia més intensa en els Districtes de Sant Andreu i Sant Martí; que s'haurien de determinar amb més exactitud elsusos i, sobretot, els incrementsde sòl destinats a usos terciaris i habitatge; que caldria haver fet una previsió inicial de costos i de la manera d'ate¬ nuar-losmitjançant l'arribadadel tren d'alta velocitatala
Sagrera; i que caldriapararmés atenció alazonade la
viaTrajana, on hi ha un focus de delinqüència i margi¬
nació.
Avança que, pertots aquests motius, el seu Grupes decanta avui per una actitud d'abstenció cautelar, que confiapoderconvertiren votfavorable si, després de la
informació pública, es recullen aquestes manifesta¬
cions; i alhora pregunta si la recent polèmica entre l'Ajuntament i la Generalitat sobre la proposta de l'em¬
presaAlstrom pot condicionar el desenvolupament del
sector.
Assenyala, finalment, que els darrers mesos l'equip de govern ha passat de l'urbanisme olímpic al'urbanis¬
me de l'any 2000 (amb aquesta iniciativa d'avui i la relativaa lafaçana marítimadel Poblenou), oblidant, en
canvi, l'estancament en què es troba l'execució dels plans especials de reforma interior aprovats fa molt temps, qüestió que convindria debatre en aquest Ple¬
nari.
El Sr. Bonet fa, d'entrada, l'advertiment que el seu
Grup haexaminat amb preocupació l'expedient relatiu a
l'Avanç de planejament en l'àrea de Sant Andreu - La
Sagrera, tant perla magnitud superficial de l'àmbit (210 hectàrees) com per la sensació que tal vegada és
respostaa les iniciatives aparegudes els darrersmesos, donat que a l'expedient no hi ha una explicació prou clara de per què s'ha fixat tal àmbit.
Considera quela documentació examinada és insufi¬
indispensables per poder
ésser
sotmesa aaquest
Ple¬
nari; quetampoc s'hi
precisen els
usos que esreplante¬
gen, i s'hi apunten, en
canvi, importants
transforma¬
cionsen elsusos industrials existents, lesquals resulten
molt preocupants en la
conjuntura
econòmica actual; i
que lasuspensió
dellicències
també està
pocmeditada
quanta lesrepercussions que pot
tenir
enel futur de les
empreses de lazona.
Observa, a continuació, que no s'expliquen els mo¬
tius pels quals es potencia tant
l'Estació de la Sagrera
quan encara noestà clarqueel
trend'alta velocitat
hagi
d'entrar a Barcelonaper la Sagrera(especialment quan
s'ha indicat la prioritat de construcció del tram
Madrid-Barcelona, de manera que possiblement l'entrada a
Barcelona serà per la banda del Llobregat per
tal de
potenciar el nucli format per l'aeroport
i el port) i,
pertant, caldria revisar aquesta qüestió; que, igualment,
s'hauria de revisar la configuració de la ronda de
Sant
Martí, ja que la iniciativa presentada no
té
encompte
recents inversions enel ramal ferroviari i, concretament,
les naus delTalgo construïdes fapoc; que la cobertura de llums del ramal ferroviari pot ésser un impediment
perals espais verds i lliuresqueel
Districte
tannecessi¬
ta; i que no s'hi preveu cap
connexió amb el
nusde la
Trinitat, cosaqueés imprescindible peral desenvolupa¬
ment futur de Sant Andreu.
Creu, en conclusió, que tant l'àmbit com la transfor¬
mació d'usos que preveu l'Avanç de planejament del
sector de Sant Andreu - La Sagrera són inoportuns;
que el document, que no és una
modificació puntual,
sinó transcendent del Pla General Metropolità, es carac¬ teritza per la manca de claredat i per un
període
d'execuciómassallarg quefa aconsellableanaractuant allà on calgui sense crear falses expectatives, que agreugen la situació econòmica de molta gent.
Consegüentment, anticipa que, per totes aquestes
raons, el seu Grup no pot donar suport a la ratificació
d'unexpedient feta corre-cuita ique exigeix la formula¬ ció d'una proposta més meditada i precisa en una propera sessió.
El Regidor de Planejament, Gestió Urbanística i
Con¬
trol de l'Edificació, Sr. Lucchetti, discrepant de la tesidefensada pel Sr. Bonet, argumenta que és precisa¬
ment en aquells grans paquets de sòl encara existents a la ciutat i subjectes a transformacions d'usos en els
propers quinze o vint anys, on cal encetar una
reflexió
amb una visió de conjunt, i no a trossets, perquè
aquesta metodologiaajudaràaenfocar millorelsproble¬
mes que presentin les diferents actuacions individua¬ litzades; que el document en debat s'ha fet arribar a la
Comissió d'Urbanisme de Barcelonaperaquesta
virtua-litat que té respecte a la iniciativa actualment en tràmit
en l'esmentada Comissió, amb la voluntat que els dos
processos arribin a una confluència; que en un docu¬
ment redactata l'empara de l'article 124 del Reglament de Planejament urbanístic, les indeterminacions asse¬
nyalades pel Sr. Bonet, algunes necessàries i altres volgudes, no són un defecte sinó una virtut, en deixar
oberta la formulació d'alternatives; que la importància
de l'operació rau no tan sols en el fet que abasti una
superfíciede210 hectàrees, sinó tambéenel fetquees localitza en una zona de connexió del centre amb la
perifèriamitjançant la creació d'unaextensazonaverda
que pràcticament enllaça el nus de la Trinitat amb la plaça deles Glòriesi d'aquí ambel Parc de la Ciutadella
i amb el Port; que latransformació d'usos comporta el
problema de concretar el tipus i quantitat d'indústria
localitzable en la zonai de trobar la manera de preser¬
var, amb ubicacions alternatives, les grans indústries que tinguin voluntat de continuïtat, la
qual
nos'ha de
veure dificultada pel desenvolupament del pla, de ma¬ neraque al final del procés obert a l'empara de l'article 125 del Reglament de planejament,
caldrà
fer una reflexió sobre el caràcter industrial de la zona (que no ha d'ésser residual sinó potent), com també sobre els possibles blocs d'habitatge i elsequipaments;i
que, endefinitiva, es tracta d'un document obert per estimular el debat a les entitats, als operadors de la zona i als
Grups polítics.
El Sr. Santiburcio, enla sevaqualitat de President del
Districte de SantAndreu, justifica l'àmbit de l'Avanç de planejament de
l'àrea
de SantAndreu
-La Sagrera
dient:
1) Que el gran problema
històric
delbarris de la
Sagrera, el Bon Pastor i Baró de Viver
és el
seuaïllament perdues grans muralles (l'avinguda Meridiana
i les vies del ferrocarril) només creuades per quatre ponts, dels quals només unté continuïtat a
través de la
Meridiana; queel documentendebat és la primeragran
oportunitat de trencar aquest gran
aïllament i establir
unarelació natural entreel mari lamuntanyai el Besòs i
la resta de la Ciutat amb tretze connexions, permet
superar la marginació dels barris del Bon Pastor,
del
Baró de Viver i de la Trinitat Vella, i desenvolupar l'eixample deSant Andreu amb una estructurasimilar a
l'Eixample de Cerdà, bé que orientada perpendicular¬
ment a la Meridiana i a les vies del tren, i facilita la
permeabilitat de la zona nord de la Ciutat en treure
el
tapque impedia larelació entre Horta i Badalona i entre Nou Barris i Santa Coloma.
2) Que el 90 % de la propietat es concentra en sis
propietaris, tres de públics i tres de
privats"que
estanabandonant la zona, la qual està quedant deserta i això
facilita un planejament global amb unavisió de conjunt que les generacions futures no perdonarien que es
deixés de ferenprofit d'altres opcions de caràcter frag¬
mentari.
També fa notar que el document es limita a establir
que la Sagrera serà la gran estació de lazona nord de
laCiutat, sense prejutjar-hi l'arribada o nodel tren d'alta
velocitat, a pesar que constitueix un punt de consens
entre el Ministeri d'Obres Públiques i Transports, la
Renfe i la Generalitat, tot i que es plantegen, a més,
altresopcions.
El Sr. Bonet insisteix que, enaquesta qüestió, l'Ajun¬ tament va a remolc d'altres iniciatives; que l'expedient
no justifica l'àmbit que delimita, el qual, en la seva
opinió, no necessita unavisióglobal, que el Pla
General
Metropolità ja ofereix per a tota la Ciutat i no tan solscircumscrita a 210 hectàrees; que el document en debatapuntaunatransformació d'usos i creaexpectati¬
ves mitjançant una suspensió de llicències, que no
ha
estat prou meditada atesa l'actual conjunturaeconòmi¬
ca; que parlad'estació de tren d'alta velocitat i no pas
d'un altre tipus d'estació; i que, en definitiva, lapropos¬
ta havia d'haver estat estudiada més acuradament,
abans de sotmetre-la alaconsideració plenària, fetque
vol fer palès el vot negatiu del seu Grup.
El Sr. De Nadal, en la seva qualitat de President del
Districte de Sant Martí, puntualitza que el barri de la via
Trajana està degradat, peròno ésun barri de
marginació
i delinqüència; queconvé definir el futur del'àmbit donat el seu caràcter de zona fronterera, on es produeix el
perill de desdoblament dela Meridiana mitjançantunavia alternativa que en descongestioni eltrànsit.
El Sr. Fernández, en rèplica al Sr. De Nadal, insisteix
queen determinats indrets de la viaTrajana hi hagreus conflictes de convivència i marginació, els quals són ben coneguts del President del Districte, de manera
quel'Avanç de planejament hauriad'abordar-ne lareso¬
lució.
El Sr. Lucchetti precisaque avui només és objecte de
ratificació lasuspensió dellicències envirtut dels criteris aprovats per la Comissió de Govern, els quals se sotmetran a l'aprovació plenària després del període
d'informació pública.
El Sr. Batlle i Girona creu que el Sr. Lucchetti confon un document obert ambun document incomplet(que,a més de crear expectatives, pot provocar un col·lapse), que no mereixeria l'aprovat en una escola d'arquitectu¬
ra i quecopia, malament, el del Sr. Fuster.
El Sr. Armet fa avinent que l'Avanç en debat ésfruit
d'un procés de participació exemplar; que darrera de la
proposta hi ha la preocupació per donar al portal nord
de la Ciutat la màxima dignitat possible, objectiu que
exigeixun tractament unificat,ja que sobre el territori hi
ha pocs operadors, amb els quals convé entrar en
diàleg per evitar que cadascun dels interessos es
converteixin en una ciutadella urbanística lligada, millor 0 pitjor, amb el Pla General Metropolità; que la proposta
comporta la creació d'una via verda de 40 hectàrees, la qual, per les seves dimensions, serà el parc més gran de la Ciutat després de Montjuïc, mentre que la defini¬ ció d'usos es farà, en el futur, de manera que puguin
coexistir les activitats queconvingui, i doni garantiesals
industrials actualment existents fent-los conèixer les
transformacions d'ús possibles en funció de les noves
demandes de la Ciutat.
Remarca que tal document té una gran coherència i
constitueix un element de vertebració d'un conjunt de zones urbanes que no en tenien;
que atesos els desni¬
vells de la zona, els planejaments lineals i esquemàtics
tindrien uns costos inabordables; que la valoració
econòmica és purament indicativa i depèn de circums¬
tàncies, com l'arribada del tren d'alta velocitat, que condicionen la recuperació de la inversió. Agrega que en la iniciativa ha de manar la Ciutat i, per això, li va doldre la subrogació de competències, ja que les ne¬ cessitats de realització dels operadors s'han de recon¬ duir persituar-les en elcontext que interessaala Ciutat
en el seu conjunt; i que s'han fet els moviments necessaris amb la deguda discreció perquè tot això
sigui factible i es pugui assolir una via verda de gran
potència, la vertebració d'uns barris aïllats i un portal nord de laCiutatamb ladignitatqueBarcelona reclama, 1 amb els ritmes adequats.
El Sr. Bonet pregunta si se sotmet a ratificació el document previst a l'article 125 del Reglament de
Planejament o tan sols la suspensió de llicències; i
matisa que la subrogació de competències urbanísti¬
ques poden instar-la els particulars davant la inactivitat
d'una Administració.
El Sr. Armet contesta que avui només és objecte de
ratificació la suspensió de llicències, tanmateix l'equip de govern havolgutencetar undiàleg ambla Ciutat i els
seus representantslegítims sobre el document prevista
l'article 125 del Reglament de Planejament, que fou
aprovat inicialment per la Comissió de Govern.
S'aprova l'apartat A) del dictamen núm. 1 de l'ordre
del dia relatiu a la suspensió de llicències en l'àrea de
Sant Andreu - La Sagrera amb el vot en contra dels
Srs. Cullell, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet,
Colldecar-rera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina i amb l'abstenció
dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
S'aprova per unanimitat l'apartat B) del mateix dicta¬ men, relatiu a l'Estudi de detall de la parcel·la del
passatge del Roserar, núms. 10 i 14.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de
març de 1993, pel qual s'aprova definitivament el Pro¬ jecte de delimitació i reparcelïacióde la Unitat d'actua¬
ció compresa entre els carrers d'Espronceda,
d'Andra-de, de Bac de Roda, i la Gran Via de les Corts Catalanes.
S'aprova perunanimitat.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de
març de 1993, pel qual s'aprova inicialment el Projecte d'arranjament del carrer de Pallars, entre lafinca núm.
419 i el carrer de Josep Pla.
El Sr. Batlle i Girona avança l'abstenció del seuGrup perquè, a juí seu, l'expedient no reuneix els requisits
tècnics adequats: hi manca el plec de condicions
tècniques i no es justifiquen les dimensions del clave¬ gueram i d'altres elements.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Mas, Sa¬ maranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina.
ÀMBIT D'URBANISME I MEDI AMBIENT
Districte de Gràcia
Acceptar la cessió gratuïta de les dues porcions de terreny, de 930 m2 i 388,40 m2 desuperfície respectiva¬
ment, incloses en la unitat d'actuació núm. 1 del Pla
especial de reforma interior de Gràcia, qualificades d'equipament, oferta al Municipi pels senyors Ramon
Solanellas i Solanellas i Concepción Solanellas i Ferrer mitjançant escriptura pública atorgada davant el Notari
de Barcelona Sr. Carlos Pérez i Baudin el 14 de març de
1991, la qual fou subsanada mitjançant instrument públic autoritzat el 14 de juny de 1991 pel mateix
fedatari públic. Aprovarel Plec de condicions econòmi-co-administratives i tècniques que haurà de regular la concessió administrativa de l'ús privatiu del subsòl de les finques de domini públic de les unitats d'actuació núms. 1 i 2 del Pla especial de reforma interior A inclòs enel Pla especial de millora, protecció i reforma interior de la Vila de Gràcia, per a la construcció, instal·lació i
explotació d'un aparcament de vehicles automòbils,
amb base al conveni signat el 30 de juliol de 1991; declararl'excepció licitatòria que regula l'article 275 de la Llei 8/1987, Municipal i de Règim localde Catalunya; sotmetre l'esmentat Plec a informaciópública durant un termini de trenta dies i, sino s'hi formulen reclamacions o al·legacions, requerir la companyia mercantil Promo¬ ciones Conar, SA, perquè, en el termini d'un mes des de la data delrequeriment, formalitzi la cessió gratuïta al
Municipi de laporcióde terreny de956,80 m2inclosaen la unitat d'actuació núm. 23 del Pla especial de reforma interior A de Gràcia i qualificada d'equipament, mitjan¬
çant escriptura pública, acceptar-la, si escau, i, un cop fetaixò, adjudicar-lila concessió referida, després de la constitució de lafiança que el Plec preveu, i atorgarla
operacions registráis de
segregació, agrupació
od'al¬
tres que calguin fins a constituir com a finca indepen¬
dent la que hagi de ser objecte de la
concessió.
Delegaren la Comissió de Govern laresolució de les
reclamacions o al·legacions que es puguin produir i l'aprovació, siescau, de les modificacionsoportunesen
el Plec de condicions.
El Sr. Fernández lamenta que el seu Grup hagi
d'abstenir-se per la forma com s'ha tramitat l'expe¬ dient: no s'hi recullen les observacions del Districte de
Gràcia, mancal'informe de l'Interventor i el dels Serveis
Jurídics resultamassa genèric.
El Sr. Valls expressa la seva sorpresa perl'abstenció del Grup Popular, i, alhora, posa en relleu que els
darrers mesoss'han anat resolent lesdificultatspertirar
endavant la construcció dels centres escolars públics previstos al Districte deGràcia (BaldiriReixach, Turó del
Cargol), circumstància que ha d'esvair, pel que fa a tal
Districte, la preocupació del Sr. Fernández sobre la
lentitud amb què s'executen els plans de reforma inte¬ rior.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Negociat de Règim Disciplinari
El dictamen de l'ordre del dia següent, en virtut de
l'informe del Consell Municipal Permanent té aquesta
redacció:
Imposara l'Agent de la Guàrdia Urbana Josep
Ballde-llou i Pedrós la sanció de separació del servei, prevista a l'article 52 lletra a) de la Llei de les Policies locals 16/1991, de 10 de juliol, per lacomissió d'unafaltamolt greu, prevista a l'article 48 lletra g), d'abandonament
delservei, per nohaver assistit al seu llocde treball des
del dia 3 de febrer fins al dia 6 de març de 1992. S'aprova per unanimitat.
Assessoria de Pressupostos i Comptes
Aprovar, d'acord amb l'article 60.2 del Reial Decret 500/1990, de 20 d'abril, els reconeixements de crèdit
que s'adjunten, els quals seran finançats amb càrrec al Pressupost de 1993 (pròrroga del de 1992).
Aprovar modificacions de crèdits en el Pressupost
General de 1993 (pròrroga del de 1992), de conformitat amb la documentació adjunta.
El Sr. Lucchetti anticipa el vot favorable del seuGrup
apesar quecomporta acceptar ladinàmicade pròrroga
pressupostària, amb la qual el seu Grup no se sent
còmode ateses les inversions i plans especials que hi
ha encara pendents: pertant, propugna que, com més aviat millor, s'arribi a unacord sobreelPressupost d'en¬
guany.
El Sr. Cullell anuncia l'abstenció del seu Grup i, tot reiterant ia pregunta formulada la darrera sessió sobre el tema, constata que la majoria del Consistori està
reclamant l'aprovació del Pressupost d'enguany. El Sr. Àlvarez secunda la petició formulada en les dues intervencions precedents i anuncia el vot negatiu del Grup Popular perquè no pot acceptar reconeixe¬
ments de crèdit en la situació de pròrroga pressupos¬ tària.
El Segon Tinent d'Alcalde i Regidor d'Organització i
Economia, Sr. Clos, assenyala que el Pressupost pror¬
rogat permet atendre tots els compromisos econòmics
de l'Ajuntament, si bé admet que dificulta la voluntat
política d'empendre nousprojectesd'inversió, cosa que
exigeix unaanàlisi en profunditat dels recursos disponi¬ bles, sobre els quals espera poder assolir un acord en les properes setmanes.
El Sr. Lacalle confia que l'Alcaldia, la consideri gaire¬
bé una moció «in voce» i atengui la petició que han formulat tres Grups municipals.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez
i ambl'abstenció dels Srs. Cullell, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat,
Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina.
ÀMBIT DE LA VIA PÚBLICA
Negociat de Transports i Circulació
Es dónacompteque en virtut de lapropostaformula¬ da pel Regidor de la Via Pública, el punt següent de l'ordre queda redactataixí:
Declarar vàlid elconcurscelebrat per alaconstrucció i subsegüent explotació de tretze aparcaments públics subterranis situats a: carrer d'Emèrita Augusta, carrer de Nicaragua (Travessera de les Corts - Marquès de
Sentmenat), plaça de Joaquim Pena, a les Cotxeres de Sarrià, plaça de la Revolució, carrerde N'Alzina, carrer de Jorge Manrique, plaça de Garrigó, plaça Roja, plaça de l'Assemblea de Catalunya, Parc de Sant Martí, plaça de la Palmera, i Grupla Pau, de conformitat ambel Plec
de condicions aprovat pel Consell Plenari el 30
de'octu-bre de 1992. Adjudicar, la concessió de l'aparcament del carrer d'Emèrita Augusta a Promoción de Infraes¬
tructuras, SA, de conformitat amb l'oferta formulada
que proposa, quant a nombre mínim de places a
construir, 541 i, quant a aportació econòmicaperplaça,
825.000 pessetes; la concessió de l'aparcament de la
plaça de Joaquim Pena a Vallehermoso, SA, i GRD Proyectos y Obras, SA, de conformitat amb l'oferta
formulada que proposa, quant a nombre mínim de places a construir, 298 i, quanta aportació econòmica per plaça, 800.000 pessetes; la concessió de l'aparca¬
ment deles Cotxeres de SarriàaCOISA, de conformitat
amb l'oferta formulada que proposa, quant a nombre
mínim de places a construir, 520 i, quant a aportació econòmica per plaça, 750.000 pessetes; la concessió
de l'aparcament de laplaça de la Revolució a Ferrovial,
SA, de conformitatamb l'oferta formuladaque proposa,
quant a nombre mínim de places a.construir, 230 i, quanta aportació econòmicaperplaça, 350.000pesse¬ tes; la concessióde l'aparcament delcarrer de N'Alzina
aDacha, SA, de conformitat amb l'oferta formuladaque proposa, quant a nombre mínim de places a construir,
96 i, quant a aportació econòmica per plaça, 200.000
pessetes; la concessió de l'aparcament del carrer de Jorge Manrique a COISA, de conformitat amb l'oferta
formulada que proposa, quant a nombre mínim de
places aconstruir, 311 i, quanta aportació econòmica per plaça, 235.000 pessetes; la concessió de l'aparca¬
ment de la plaça Garrigó a Vallehermoso, SA, i GRD Proyectos y Obras, SA, de conformitat amb l'oferta
formulada que proposa, quant a nombre mínim de
perplaça,
525.000
pessetes;la concessió
de l'aparca¬ment de la plaça Roja a FIPSA, de conformitat amb
l'oferta formulada que proposa, quanta nombre mínim
deplaces aconstruir,
236
i, quanta aportació econòmi¬ caper plaça,200.000
pessetes; la concessió de l'apar¬ cament de la plaça de l'Assemblea de Catalunya aPromoción de Infraestructuras, SA, de conformitat amb
l'oferta formulada que proposa, quanta nombre mínim
deplacesa construir, 309 i, quanta aportacióeconòmi¬ caperplaça, 200.000pessetes; laconcessió de l'apar¬ camentdel Parc de Sant Martía COISA, de conformitat
amb l'oferta formulada que proposa, quant a nombre
mínim de places a construir, 285 i, quant a aportació
econòmica per plaça, 225.000 pessetes; la concessió
del'aparcament de la plaça de la Palmeraa Vallehermo-so, SA, i GRD Proyectos y Obras, SA, de conformitat
amb l'oferta formulada que proposa, quant a nombre
mínim de places a construir, 352 i, quant a aportació
econòmica perplaça, 530.000pessetes; i laconcessió
de l'aparcament de Grup la Pau a Ferrovial, SA, de
conformitat amb l'oferta formulada que proposa, quant
a nombre mínim de places a construir, 308 i, quant a
aportació econòmica per plaça, 200.000 pessetes; to¬ tes per un termini de cinquanta anys. Declarar deserta l'adjudicació de l'aparcament del carrer de Nicaragua (Travesserade les Corts - Marquès de Sentmenat), vist l'informe de l'Àmbit d'Urbanisme i Medi Ambient. I
requerirels adjudicataris perquè constitueixin a la Dipo¬
sitaria Municipal la garantia definitiva fixada en el Plec
de condicions de 125.000 pessetes per plaça a cons¬
truir, dins dels deu dies hàbils següents al de la recep¬ ció d'aquesta notificació, i perquè compareguin a for¬ malitzar els contractes.
El Regidor de la Via Pública, Sr. Torres, explica les
característiques principals d'aquestes adjudicacions.
El Sr. Fernández fonamenta l'abstenció del seu Grup en aquest dictamen en els motius següents: a) Manca d'informació sobre els diferents projectes d'urbanitza¬
ció de les superfícies dels aparcaments; b) manca de transparència en les adjudicacions en no haver-hi un informe justificatiu de la puntuació atorgada a cada ofertaen virtut dels diversos criteris devaloració, sobre¬
tot pel que fa als cànons, manca que resulta especial¬
ment patent en el cas dels aparcaments de Sant Martí,
de la plaça de la Revolució i de la plaça Roja, on la
diferència de puntuacióés de molt poques dècimes.
Demana, finalment, que d'ara endavant es mantin¬ guin línies obertes d'informacióamb els Districtes i amb
elsveïns, per a l'adjudicació de lesplaces un cop cons¬ truïdes.
El Sr Mas anuncia igualment l'abstenció del seu
Grup, que no ha format part de les meses d'adjudicació
i té la impressió que el criteri bàsic per a decidir-la han estat les compensacions econòmiques que l'Ajunta¬
ment obté, la qual cosa comportarà un encariment de
les places.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Mas, Sa¬ maranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àl-varez.
Aprovar el Plec de condicions que regularà la cons¬ trucció i explotació dels aparcaments subterranis
per a
vehicles situats als indrets següents: carrers
d'Hurtado-Espinoi, plaçade Blasco deGaray ICamp CF
Guineue-ta; sotmetre el Plec de condicions de les concessions
administratives ainformaciópúblicapel termini de trenta
dies, d'acord amb l'article 121 del Reglament de Ser¬
veis de les Corporacions locals; i, transcorregut el termini indicat sense que s'hi hagi presentat cap recla¬ mació o una vegada resoltes les que s'hagin formulat, convocar concurs per a l'adjudicació de les conces¬ sions.
El dictamen anteriorquedà desglossat ja en el Con¬ sell Municipal Permanent en les tres propostes se¬
güents:
Aprovar el Plec de condicions que regularà la cons¬ trucció i explotació de l'aparcament subterrani per a vehicles situat als carrersd'Hurtado - Espinoi; sotmetre
el Plec de condicions de la concessió administrativa a informació pública pel termini de trenta dies, d'acord amb l'article 121 del Reglament de Serveis de les
Corporacions locals; i, transcorregut el termini indicat
sense que s'hi hagi presentat cap reclamació o una
vegada resoltes les que s'hagin formulat, convocar concurs per a l'adjudicació de la concessió.
Aprovar el Plec de condicions que regularà la cons¬ trucció i explotació de l'aparcament subterrani per a vehicles situat a la plaça de Blasco de Garay; sotmetre el Plec de condicions de la concessió administrativa a informació pública pel termini de trenta dies, d'acord amb l'article 121 del Reglament de Serveis de les Corporacions locals; I, transcorregut el termini indicat
sense que s'hi hagi presentat cap reclamació o una
vegada resoltes les que s'hagin formulat, convocar concurs per a l'adjudicació de la concessió.
Aprovar el Plec de condicions que regularà la cons¬ trucció i explotació de l'aparcament subterrani per a vehicles situat al Camp CF Guineueta; sotmetre el Plec de condicions de la concessió administrativa ainforma¬ ció pública pel termini de trenta dies, d'acord amb l'article 121 del Reglament de Serveis de les Corpora¬
cionslocals; i, transcorregut el termini indicatsense que s'hi hagi presentat cap reclamació o unavegada resol¬ tes les que s'hagin formulat, convocar concurs per a
l'adjudicació de la concessió.
S'aproven per unanimitat les tres propostes prece¬ dents.
La Presidència a les onze hores i quaranta-cinc minutssuspèn temporalment lasessió, que es reprèn a les dotze horessense variació enla relació d'assistents.
Justificada la urgència en la forma reglamentària, es debaten les mocions següents:
De tots els Grups Municipals:
Instar tant el Ministeri d'ObresPúbliques i Transports
com l'Institut de Seguretat Viàriaque duguin aterme els estudis necessarisa l'objecte de cercarsolucions alter¬ natives que millorin les condicions actuals de resistèn¬
cia i de seguretat viàries de l'esmentada senyalització horitzontal.
El Sr. Amat comenta que elfet que Barcelona sigui la
primera ciutat d'Europa pel que fa al parc de motos i
ciclomotors, justifica la preocupació del Consistori per evitar el perill que comporta per a aquests vehicles l'actual senyalització dels passos de vianants.
S'aprova perunanimitat la moció precedent.
De tots els Grups Municipals:
L'Ajuntament de Barcelona insta elGoverna aprofun¬
dir en la corresponsabilitat fiscal i, concretament, en l'obtenció de la participació d'un 15% de l'impost sobre la renda de les personesfísiques. En el cas que no prosperés l'obtenció de la participació d'un 15 % de
l'impost sobre la renda de lespersonesfísiques, insta el
sistema de finançament, dins la
línia
dela
correspon-sabilitatfiscal, sense excloure latendènciaalaigualació
entre les diverses modalitats vigents a l'Estat. De tots els Grups Municipals:
1) Demanaral Govern de l'Estat
i
alConsell Executiu
de la Generalitat de Catalunya que es constitueixi una
taulatripartida integradapelstres
nivells d'administració
amb la finalitat de donar solució immediata ales insufi¬ciències generades en les finances
locals.
2) Sol·licitar al Govern de l'Estat,
primer responsable
de lesfinances locals,que incrementi el percentatge de participació dels Municipis en els tributs
de l'Estat.
3) Sol·licitar al Govern de la
Generalitat de Catalunya
que doti una partida del Fons de
Cooperació Local
destinada íntegrament als Ajuntaments.
4) Per al cas concret de l'Ajuntament
de Barcelona i
atenent la seva especificitat, sol·licitar al Govern de
l'Estat que s'endeguin les iniciatives
necessàries
pertalde desenvoluparl'article 142 de la Llei 39/1988, regula¬
dora de les Hisendes locals, que preveu un règim financer especial peral municipi de Barcelona.
Paral·lelament, sol·licitar al Govern de la Generalitat
de Catalunya que complementil'esmentada
dotació
de l'Estat mitjançant lesfórmules que en enel seumomentes decideixin.
El Sr. Santiburcio explica que la primera moció res¬ pon alesnecessitats de finançament de les Comunitats
Autònomes, que tenen dues exigències: la suficiència
financera i lacorresponsabilitat fiscal; que en elvessant
de la suficiència financera de les Autonomies, amb el
sistema implantat el 1986 es féu ja un pas endavant que no s'ha fetencara en l'àmbit local i això motiva la
segona moció, la qual pretén que la present
dècada
sigui la d'aprovació d'aquesta assignatura pendent i,per això, promou dues línies d'actuació: una major
participació dels Ajuntamentsenelstributs de l'Estat i la
dotació del Fons de cooperació local de Catalunya, i
completa aquestes peticions amb el desenvolupament
d'un estatus financer especial per a la nostraCiutatque es concreti en la participació d'aquest Ajuntament en un tribut de l'Estat i en un tribut cedit de la Generalitat
de Catalunya mitjançant un esforç paral·lel i proporcio¬
naten un i altre cas.
El Sr. Àlvarez manifesta que la segona moció cerca una solució als greus problemes financers dels Ajunta¬ ments, en especial el de Barcelona, que estan vivint avui, com diu la Federació de Municipis de Catalunya,
unasituació més greu que la de 1988, quans'aprovà la Llei d'Hisendes locals, i que pot conduir al col·lapse
financer en un termini de tres anys, ja que fins ara els únics camins per a atendre les inversions han estat
l'increment de la pressió fiscal i l'endeutament.
Confia queelfet que la moció estigui firmadapertots
els Grups n'assegurarà la viabilitat en el Congrés dels Diputats, pel que fa als aspectes que pertoquen a
l'Estat, i en el Parlament de Catalunya, pel que fa als aspectes que pertoquen a la Generalitat i, concreta¬
ment, a la dotació del Fons autonòmic de cooperació local, previstal'Estatut de Catalunya, la qual, enlaseva
opinió, s'hauria de xifrar al voltant del 5 % del Pressu¬ post de la Generalitat.
Remarca que l'objectiu últim de la moció és evitar el col·lapse econòmic dels Ajuntaments o la supressió de
serveis fonamentals per a la comunitat; i que el seu
Grup abonatambé la cessiódel 15 %de l'impost sobre
la renda de les persones físiques a les Comunitats
Autònomes, en la qual veu un primer pas cap a la
corresponsabilitatfiscal i l'arribadaalaGeneralitatd'uns
recursos addicionals amb els quals podrà ajudar els Municipis.
El Sr. Cullell subratlla que, malgrat la poca fe i l'escepticisme que expressava l'Alcaldia en la darrera
sessió, s'ha pogut arribar a unes mocions
consensua-des (en la formulació de les quals ha d'agrair l'esperit constructiu del Portaveu del Grup Socialista) i que demostren la voluntat de no cercareldesgast polític de l'adversari, sinó de trobar solucions al finançament mu¬
nicipal.
Considera que el principal responsable dels proble¬
mes financers de l'Ajuntament és l'Administració de l'Estat; que la davallada del Fons estatal de
cooperació
municipal, del 8% en què es trobava el 1982, fins al
5 % en què es troba actualment, ha de formar part de les converses de la taula tripartida, en la qual s'han de
tractar també les insuficiències de la Llei d'Hisendes
locals i lareconsideració de l'impostsobre les activitats econòmiques com ainstrument fonamental del finança¬
ment municipal.
Puntualitza que la cessió del 15 % de l'impost sobre
la renda de les persones físiques, que encara no està
perfilada del tot, no representarà pas, a curt termini,
més ingressos per a la Generalitat, mentre que a llarg termini això dependrà de les eventuals limitacions que es posin en benefici del consens de totes les Comuni¬ tats Autònomes; que la solució dels problemes finan¬
cers municipals no pot passar pel Fons de cooperació local de Catalunyaperquè, malgrat la reforma de 1986,
que ell negocià, la mitjana de pessetes per habitant
rebuda per la Generalitat serà encara inferior a la d'altres Autonomies que tenen el mateix nivell de com¬
petències; que en tot cas, la distribució de tal Fons
haurà de respectar la solidaritat de Barcelona amb els
Municipis de la rodalia; que el desenvolupament del
règim especial previst perla Llei d'Hisendes locals, per
mitjà d'una participació en un impost estatal i en unde
cedit a la Generalitat, ha de contribuir a resoldre els problemes financers de Barcelona i, pertant, had'ésser
un dels temes de debat en la taula tripartida.
Es congratula,finalment, de l'adhesiód'aquest Plena¬ ri ala propostasobre el finançamentautonòmic aprova¬ da per unanimitat al Parlament de Catalunya.
El Sr. Lucchetti expressa la seva satisfacció pel consens assolit en ambdues mocions pel valor que els
dóna la unanimitat delsquatreGrups Municipals, encara que s'hagi hagut de sacrificar la concreció de percen¬
tatges.
Entén que el punt quart de la relativa al finançament municipal s'ha de desenvolupar a la Carta Municipal;
que tots els Grups signataris haurien d'ésser presents
en la taula tripartida; i que la redacció de la relativa al
finançament autonòmic hauria de concretar que
tal
participació es demana al Govern central i per a les
Comunitats Autònomes ja que, altrament, la redacció
presentada pot provocarconfusions amb altres preten¬
sions relatives al finançament dels Ajuntaments. El Sr. Alcalde, ateses les consideracions del Sr. Lucchetti, proposa, amb la conformitat de tots els
Grups, que en eltextde la moció sobre el finançament
autonòmic es concreti que la petició es dirigeix
al
Govern espanyol.actituds molt sonades tant pel que fa al Fons de
cooperació autonòmic i
ala
promulgació d'una llei del
transports públics de
Catalunya,
com ambles
sevesactuacions relativesa les tarifes dels transports urbans;
i que les
declaracions i escrits dels
Srs. Cullell i Lacalle
manquen, sovint, a la cortesia que es deuen entre
si
elsRegidors d'aquest
Ajuntament.
Assenyala que aquests darrers dies s'ha produït un
certdesgavell dedemandes sobre el finançament local: la peticióde les set ciutats
més
gransd'Espanya, la de
laFederació de Municipis deCatalunya, la de la Federa¬ció Espanyola de Municipis i
Províncies,
la d'aquestAjuntament i tot
això
potfer la
impressió
quetothom
demanai ningú no s'entén: pertant, el textde la
moció
s'ha de prendre com un punt de partida, sobretot quan
manca la referència a una reunió o congrés de Munici¬ pis de Catalunya que, en situar-se
més enllà d'actituds
partidistes, ha de
tenir
unaforça indiscutible, ja
que noté cap dubte que tots els Ajuntaments de
Catalunya
estaran d'acord en una sèrie de coses.
En aquesta línia, comenta que el Sr. Sanclimens
suggerí de demanar a l'Estat i la
Generalitat
quedotin
elsAjuntaments d'alegria inversora i els alleugereixin el
pes del deute, és a dir, mitjançant un refinançament
dels deutesmunicipals sobre la base d'unaparticipació
de l'Estat i de la Generalitaten elcostde la reducció del
13 al 8 per 100 dels tipusd'interès que paguen,
decisió
que faria un doble servei a les finances municipals, ja que els Ajuntaments amb la seva acció arriben a tots
els racons i saben mobilitzarenergia, com demostraren
molt bé en la crisi dels anys 1983-1985.
Significa que de solidaritat metropolitana, ja n'hi ha,
perquè Barcelona està pagant entre 4.000 i 5.000
milions de pessetes anuals als Municipis de
l'Àrea
metropolitana, i en tot casha d'expressar-se mitjançant
fórmulesno imperatives, sinó mancomunades ivoluntà¬
ries; que, assolida la transferència del 15% sobre l'impost de la renda de les persones físiques a les
Autonomies (la qual, segons sembla, esfaràperfórmu¬ les que garanteixin la corresponsabilitat fiscal), els Ajun¬
taments han de poder mirarfit a fit l'Estat i les Autono¬ mies perquè els resolguin els seus problemes de
finançament; que fins ara tots els membres d'aquest
Consistori han donat provesdelseucatalanismeaccep¬
tant una participació municipal en els recursos públics del 10%, però d'ara endavant Catalunya estaria mal
servida si elsseusAjuntaments notinguessin ladotació financera suficient que el sentit comú, la llei i l'Estatut
els reconeix, i concretament Barcelona ha d'ésser re¬ munerada per les tasques desubstitució de l'Estat i de
laGeneralitatque estàfent des de fa moltsanys ique li
costen entre 15.000 i 17.000 milions de pessetes anuals.
Afirma que darrera de l'endeutament municipal hi ha
unes obres que certament han donat més ingressos, més riquesa i més benestar, com li ho reconeixen els
ciutadans, peròtambé els costos, no cobrats des de fa
molts anys, d'uns serveis que no pertoquen a aquest
Ajuntament, el qual vol continuar prestant-losen solitari o per mitjà de fórmules mancomunades o
consorcia-des, peròque no li toca de pagar; i que els retrets dels Grups de l'oposició sobre el nivell de l'endeutament municipal no concreten mai quines despeses s'haurien
de deixar de fer, ans n'hi afegeixen de noves.
El Sr. Lacalle, després de congratular-se de la unani¬ mitat que han aconseguit les dues mocions en debat,
puntualitza que el Sr. Alcalde havia de tenir prou força
davant d'un govern del mateix color polític, perobtenir
unes compensacions que històricament es deuen a la
nostra Ciutat; que la distribució dels recursos públics del 50, 25, i 25 per 100 entre els tres nivells de
l'Administració és una idea que s'arrossega durant els deu anys que els socialistes porten en el Govern de l'Estat; que l'equip de govern municipal mai no ha explicat tampoc com l'endeutament ha passat dels
84.000 milions de pessetes de 1984, que incloïen el
deute delstransports municipals, als 350.000 d'avui als
quals s'han d'afegir encaraaltres 92.000 corresponents
als transports públics metropolitans; que si bé algunes vegades s'observen mostres de manca de cortesia i
cordialitat, la immensa majoria de polítics catalans do¬
nen exemple de convivència i, concretament, ni en
aquest Plenari ni en el Parlament de Catalunya, salvant algun incident viscut darrerament, s'han produït situa¬
cions de crispació, ara bé el principal problema és la
voluntat de no entrar en el fons dels assumptes per donarunaimatge decoratgei responsabilitata la nostra ciutadania.
El Sr. Cullell, en rèplica a les al·lusions de què ha
estatobjecte, diu que de fe en el Sr. Alcalde, ell no en té gens, i si intenta arribara acords ho fa per la Ciutat;
que Barcelona haurà de pagar fins l'any 2007 perquè
l'Alcaldianegocià malament;que al Sr. Maragall li costa,
fins i tot dintre del seu Partit, trobar punts de sintonia, i l'estil i les paraules adequades en els moments en què els adversaris fan unaaproximació.
El Sr. Armet significa que tot consens comporta
deixar coses en el calaix i, per això, el Sr. Santiburcio, en una intervencióexquisida, s'ha limitata remarcar els trets fonamentals de les mocions, mentre que el Sr.
Cullell ha volgut donar una«lliçó de modos» que no ér
corrent en la pràctica política quan s'ha arribat a un consens. Hi afegeix que fa pocs dies l'Alcalde i ell
mateix reclamaren la posada en funcionament, amb
unadotació simbòlicade 1.000 milions de pessetes,del
Fons autonòmic de cooperació local encara no creat,
mentre que de l'Estat s'han obtingut, tot i ésser insufi¬
cients, 52.000 milions de pessetes.
S'aproven, per unanimitat, ambdues mocions, incor¬
porant a la primera l'adjectiu «espanyol»
després
delmot «Govern».
El Sr. Alcalde fa avinent que en la reunió del Consell Municipal Permanent s'acordàdeixar sobre la taula fins
a la propera sessió dues mocions dels Grups Popular i de Convergència i Unió, relatives als emoluments del
personal municipal en l'exercici de 1993.
El Sr. Fernández observa que aquest assumpte es deixà sobre la taula a condició que el govern municipal
presentés, abans d'aquesta
sessió,
un informejurídic
sobre lapossible il·legalitat dels pactes amb el personal
municipal, cosa que no s'ha produït; el Sr. Clos s'excu¬
sa per no haver fet arribar al Grup Popular tal informe, que ja és en mans dels altres Grups; i el
Sr. Fernández
confia que en la propera sessió es pugui debatre la
mocióo, si més no, s'expliquin els increments salarials aplicats al personal municipal.
A continuació la Presidència dóna compte que ha
rebut els escrits següents en forma de moció:
Dels Srs. Lacalle, Fernández, Vidal-Quadras, i
Àlva-rez:
1) Que l'Ajuntamentprocedeixiadeixarsense
efecte
tots els embargaments travats sobre comptes corrents
de ciutadans perpressumpteimpagament de multesde
