GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió20-VII-1990 1362
Disposicions Generals Acords delsòrgans degovern
Programa de substitució d'antenes 1375
Consells Municipalsde Districte
Districte 1. CiutatVella. Acords
sessió 14-VI-1990 1377
Districte 2. Eixample. Acords sessió 17-IX-1990 1378
Districte 8. Nou Barris. Acords sessió 27-IX-1990 1378
Consell Municipal Permanent
Actasessió 18-VI-1990 1379
Anuncis
Concursos 1383
Anuncis publicats en el BOPdels dies 1 al 29 de
setembre de 1990 1383
10:
;ipal
Ajuntament
^
de Barcelona
Núm. 30/Any LXXVII
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió de 20 de juliol de
1990,
aprovada el
28 de setembre de
1990.
AlSaló de la ReinaRegent de la Casa de la Ciutat de
Barcelona, el vint dejuliol de mil nou-cents noranta, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, sota la
presidència de l'Excm.
Sr. Alcalde, Pasqual
Maragall i
Mira, i hi concorren els ll ims. Srs. Tinents d'Alcalde,
Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i Torras, i
Eulàlia Vintró i Castells, i els llims. Srs. Regidors,
Guerau Ruiz i Pena, Josep M.Serra i
Martí,
Joan Torres iCarol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu,
Mercè
Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i Bastardas, Juan
José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquimde
Nadal i Caparà, XavierValls i Serra, M.
Aurèlia Capmany
i Farnés, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Borja i
Sebastià, Enric Truñó i Lagares, Josep
Espinás
iXivillé,
Joan Fuster i Sobrepere, Antoni Lucchetti i
Farré,
JosepM. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud i de Lasarte, Enric
Vila i Andreu, SaraM. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas
i Falp, Teresa Perelló i Domingo, Artur Mas i
Gavarró,
Josep Bueno i Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume
Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, Joan Puigdollers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert,
Eduard Cardona
iRomeu, Daniel Fabregati Llorente, Joan Anton Audet i Novell, Josep Lluís Olmedo i López, Enric Lacalle i Coll,
i Antoni Albesa i Vilalta, assistits perl'll im. Sr. Secretari
General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí
Pago-nabarraga i Garro.
Excusa l'assistència la ll·lma. Sra. Núria Gisperti Feliu.
Constatada l'existènciade quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i vint minuts.
Esdonen per llegides les actesde les dues sessions
anteriors, ordinària i extraordinària, celebrades el 29 de juny de 1990, els esborranys de les quals han estat
tramesosatotsels membres delConsistori, i s'aproven. En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Fer constarel sentiment del Consistori perla mortdel
mestre Lluís Millet i Millet, que durant tants anys fou
Director de l'Orfeó Català.
Quedar assabentat de l'escrit tramès per la Sra.
MontserratTrueta, que manifesta, en nom propi i dels
seus fills, el seu agraïment al Consistori per l'acte d'homenatge a la memòria de Ramon Trias i Fargas el
propassat dia29 de junyde 1990 mitjançant lacol·loca¬
ció d'unapla commemorativa.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaladia, de 18
de juny de 1990 (NC-91), que creael lloc de treball de
Cap del Projecte de Promoció Cultural de Districtes.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 5 de juliol de 1990 (NC-95), que aprova la instrucció sobre
lliurament de documentació relativa a situacions o fun¬ cions de Personal que presta serveis a l'Ajuntament.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de juliol 'de 1990 (NC-96), que designa els ll·lms. Srs.
Francesc Raventós i Torras, i Josep M. Serra i Martí i
el Sr. Pere Duran i Vallosera membres del Consell
General del Consorci per a la Promoció del Palau de
Congressos de Barcelona, en
representació
d'aquest
Ajuntament.
Quedar assabentatóeI decret del'Alcaldia, de 16 de
juliol de 1990 (NC-98), que
delega
enl'll im.
Sr.
Josep
M. Serra i Martí la representació de l'Ajuntament en les
actes de pagament i
ocupació
delsbéns
expropiats. Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia de 20 dejuliol de 1990 (NC-100), que designa
l'll
im.Sr.
EnricTruñó i Lagares representant de l'Ajuntament en el
Consell Català de l'Esport.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 20 de
juliol de 1990 (NC-101), que encarrega al
Sr. Santiago
Roldán i López la supervisió dels actes de presentació
a laCiutat, lliurament de claus i inauguració del Palaude
Sant Jordi.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de
Govern, de 13 de juliol de 1990, que constitueix el
Centre Gestor d'Esports, n'aprova l'estructura interna, n'estableix els recursosamb quèes dota, i els objectius
exigibles, i en nomena Conseller Delegat
el Sr.
EnricTruñó i Lagares.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 13 de juliol de 1990, que ajusta els
límits
dels Districtes deCiutat Vella i de Sant Martí, en el sector de la Vila
Olímpica, com a conseqüència de la nova trama urba¬
nística i resitua la delimitació pel traçat del carrer de
Wellington seguint pel costat muntanya de l'avinguda
del Litoral, finalitzant a la platja pel costat Llobregat del
passeig de Carles I, en la forma que es
grafia
enel
plànol annex.
Designarl'll im. Sr. Albert Batlle i Bastardas represen¬ tant de Barcelona en l'Entitat Metropolitana del Trans¬
port i en l'Entitat Metropolitana de Serveis
Hidràulics i
Tractament de Residus, pel Partit dels Socialistes de Catalunya i en substitució del Sr. Jordi Parpal i
Marfà.
Quedar assabentat de l'aprovació definitiva de
l'Or¬
denança sobre control de la
contaminació
peragents
físics, aprovada pel Consell Plenari el 27
d'abril de
1990, en no haver-s'hi presentat reclamacions durant
el
període d'informació pública.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 18 de juliol de
1990(P-688), que imposa al contractatlaboral
Sr. Joan
Acebedo i Femàndez-Balbuena, la sanció d'acomiada¬ mentpelfet de transgredir la bona fecontractual i
abús
de confiança en l'acompliment de la feina
perquè,
estanten situació de baixa per malaltia, treballavaenel
seu despatx particular, realitzava absènciesinjustifica¬
des del serveicomtambé comissions de serveis sense
permís, i pel fet d'incomplir la normativa
legal
sobre
incompatibilitats en exercir tasques d'advocat
pel
seu compte, fets que són constitutius de faltesmolt
greus previstes a l'article 4 f) i i) del Convenicol·lectiu
de
treball 1989-1991 del personal laboral de
l'Ajuntament
de Barcelona.Quedar assabentat de les resolucionsdel Ministeride
Cultura com a resultat de les investigacions
practica¬
NÚM. 30 30-X-1990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1363
A) al Sr. Antonio Rodríguez i Serna, de les obres:
«Composición con figuras» 1937, oli sobre llenç, 185 x 136 oms; «Bombardeo de Colmenar Viejo» 1937, oli sobre llenç, 159,5 x 120 oms; i «Terrateniente» 1938,
aiguafort
28,8
x21
cms, obres originals del seu pare, Sr. AntonioRodríguez i Luna,que varen ser exposadesen l'Exposició Pabellón Español 1937 Exposición Inter¬ nacional de París, i que en l'actualitatestan disposita-des en el Museu d'Art Modem de Barcelona.
B) al Sr. Tomás Ferrandiz i Llopis, de l'obra de 109 x
97 cms«Clamor de Guerra» (dibuixapinzell) de la qual
és autor, que va serexposada en l'Exposició Pabellón Español 1937 Exposición Internacional de París ique en l'actualitatestà dipositada en el Museu d'Art Modernde
Barcelona, i
C) al Sr. Juan Negrín, hereu de la Sra. Rosita Díaz i Gimeno, anterior propietària de les obres, de dues escultures d'Emiliano Barrai, «Retrats de Rostia Díaz Gimeno», inventariades amb els núms. 40.582 i 40.584,
que estroben enel Museu d'Art Modern de Barcelona,
dipositades des de 1945 pel Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Español.
Autoritzar la devolució de l'obra original d'Emile Blan¬ che «Retrat d'Ida Rubinstein», pintura al'oli conservada des de 1938 en el Museu d'Art Modem de Barcelona, al
Sr. Francisco de Sert i Welsch, Comte de Sert. Donar trasllat al Ministeri de Cultura de les reclamacions de devolució de les obres d'art que van figurar en les Exposicions Pabellón Español 1937, Exposición Interna¬
cional de París,Exposición Trimestral de Artes Plásticas
en Barcelona 1938 i Competición de Otoño de Barcelo¬
na 1938, presentades pels autors i familiars hereus d'aquells, a fi que l'esmentat Ministeri n'autoritzi la
corresponent devolució.
Quedar assabentat de l'Informe sobre el desenvolu¬
pament del programa de Centres Gestors i
prespecti-vesper a 1990.
El Sr. Albesa es queixa del fet que aquest informe,
datat elmesde maig, nos'hagidistribuït fins fa unparell
de dies.
El Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia, Sr.
Raventós, s'excusa de la poca antelació, per causa de problemes administratius, amb què s'ha distribuït
aquest informe i ofereix la possibilitat de debatre'l en
una sessió ulterior.
El Sr. Albesaagraeix l'oferiment del Tinent d'Alcalde, si bé creu que el debat hauria d'haver estat
previ a l'acord d'assabentament del Plenari.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de
juliol de 1990, que aprova reconeixements de crèditper
un import de 128.360.435 pessetes.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de
Govern, de 13 de juliol de 1990, que aprova les tarifes per a 1990 dels serveis d'entrada i aparcament i de
l'Escorxador de Mercabarna.
Assabentar-se que l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària ha de realitzar unaoperació de crèdit
pervalor
de 217 milions de pessetes per finançar, en part, el
capítol d'inversions del seu Pressupost per a l'any
1990; i incloureenels Pressupostosde l'Ajuntament de
Barcelona,
els crèdits necessaris per atendre l'import de lescàrregues
financeres (interessos mésprincipal),
derivades del retorn del préstec abans esmentat.
RatificareIs Convenis següents: A) amb el Ministeri de Cultura,
per a la construcció de la nova seu de
''Arxiu de la Corona d'Aragó; B) amb el Ministeri de
Cultura,
per ala incorporació del Mirador del Rei Martía l'itinerari de visites del Palau Major; C) amb el Ministeri de Sanitat i Consum, relatiu a la cobertura analítica als serveis de sanitat exterior a Barcelona;
D) amb el Consell Superior d'Esports, la Secretaria
Generalde l'Esport, la Direcció General de Joventut, el Comitè Olímpico Español, l'lnstituto de la Juventud
SEAT, SA i COOB'92, per ala vingudaa Barcelona de
34.000voluntaris olímpics; E) amb la Fundació Bosch i Gimpera per al desenvolupament del Programa EUS
(Empresa-Universitat-Societat);
F) amb el COOB'92 ila Federació Catalana d'Atletisme, per a la celebració del IX Míting d'Atletisme Ciutat de Barcelona; G) amb l'Assamblea Local de la Creu Roja de Barcelona, perla coordinació d'accions en el camp del Benestar social i
de l'acció comunitària, a
desenvolupar
fonamental¬ ment en relació als Plans de Gestió i voluntariat;H) amb la Unió General de Treballadors i Comissions
Obreres, sobre la Proposta Sindical Prioritària.
El Sr. Albesa considera impròpia la inclusió dins el Conveni sobre la Proposta Sindical Prioritària, de l'an¬ nex relatiu a l'abonament al personal municipal d'una
paga linial de 24.000 pessetes com a compensació de
les diferències entre els increments salarials i els del
cost de la vida, car, en la sevaopinió, els acords amb
les Comissions Obreres i la Unió General de Treballa¬ dors no tenen prou forçavinculanten no assolir
aques¬ tes dues Centrals sindicals unamajoria del 60 % enels
òrgansde representaciósindical pel personal municipal.
Pensa, doncs, que tal annex s'hauria d'eliminar per
negociar la qüestió amb la Junta de Personal i el Comitè
d'Empresa; i que, en tot cas, l'expressada quantitat
s'hauria d'entendre a compte de la xifra que cor¬
respongui pel concepte de deute social.
El Sr. Raventós puntualitza que en la reunió del Consell Municipal Permanent jaquedà clar
que l'acord sobre la pagade24.000 pessetesnoformava part de la
PropostaSindical prioritàriai afegeixquetal acord dóna
solució a les diferències, discutibles, entre els incre¬
ments de l'índex de preus al consum i els augments
retributius aplicats els darrers anys, vistos els prece¬ dents dels acords assolitsenels àmbits de les Adminis¬ tracions Estatal i Autonòmica; que les forces sindicals
signats representen el 60'9 % dels òrgans de represen¬ tació sindical dins l'Ajuntament; i que l'acord resulta molt satisfactori peral personal.
El Sr. Albesa observa queels treballadors de l'Ajunta¬
ment no estan contents amb les 24.000 pessetes,
que
no es corresponen amb les quantitats abonades
per l'Administració de l'Estat i la Diputació de Barcelona,
Corporació local aquesta que no ha negociat amb les
Centrals sindicals, sinó amb els òrgans de representa¬
ció sindical i que pagarà, com l'Estat, 52.000 pessetes;
creu, per tant, que la qüestió s'hauria de continuar negociant i que el pagament que es faci el setembre
hauria d'ésser en concepte de bestreta de l'import
que finalment es convingui.
El Sr. Raventós contesta que el Sr. Albesa proposa
una manera molt curiosa de gestionar el personal; que la reivindicació dels funcionaris era discutible i el punt de concòrdia a què han arribat l'Ajuntament i les Cen¬
trals Sindicals -que compten amb 39 dels 64 membres dels òrgans de representació sindical- satisfà els inte¬
ressos econòmics del Municipi i els dels seus treballa¬
dors; i que la Proposta Sindical Prioritària recull una
sèrie de punts cabdals per a la millora de la qualitat de
vida a la Ciutat.
Conveni sobre la Plataforma sindical unitària, sinó a
l'annex, perquè
té
un respectemolt
gran enversel
personal municipal; i que
més
curiosa
és
encarala
manera com l'equip de govern gestiona el
personal
creant instituts i centres gestors perdefugir
l'aplicació
del Conveni vigent.
El Sr. Cardona manifestaque els punts de la Propos¬
taSindical Prioritària referents al Personal caliahaver-los
discutit amb els òrgans de
representació sindical dins
l'Ajuntament,
perquè el funcionament
democràtic exi¬
geix el
diàleg
amb laminoria, ja
quela majoria
no posseeix la veritat en exclusiva; queel deute
social
s'estima, en l'Ajuntament, en la meitat de l'import
ad¬
mès per altres Administracions; i que
si l'assumpte
noesdeixa sobre lataula, el seuGrup optaràperl'absten¬ ció.
El Sr. Santiburcio aclareixque l'Ajuntament ha seguit
el mateix mètode de treball que les altres Administra¬
cions que pactaren amb
CCOO
iUGT;
quela
pagade
24.000 pessetes que
satisfarà
l'Ajuntament, no respon al concepte de deute social, com enel
casde l'Admi¬
nistració estatal i de l'Autonòmica, perquè l'Ajuntamentreconegué en elsseus
Convenis
unsincrements
supe¬riors a l'evolucióde l'índex de preus alconsum; ique el
Sr. Albesano es poterigiren portaveu dels
treballadors
municipals.
El Sr. Albesa replica que, malgrat les etiquetes que sovint se'ls posen, tant ell com el seu
Grup
tenen un sentit social i una preocupació pel personal municipal, coses de les qualsno potpresumir elGrup
delSr. Santi¬
burcio.Són ratificats tots els Convenis, el darrer relatiu a la Proposta Sindical
Prioritària,
ambel
vot en contradels
Srs. Lacalle i Albesa i amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat,
Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet,
Cardona, Fabregat,
Audet i Olmedo.
El Sr. Fabregat demana la paraula per
informar
sobre la tasca de la Comissió constituïdaper estudiarla qüestió de la
Comandància
de laGuàrdia Civil
prevista a la Travessera de
Gràcia; i el Sr. Alcalde
objecta que no ha rebut cap
documentació
sobreaquest assumpte.
El Sr. Fabregat matisa que dilluns passat
el Consell
de Districte deGràcia celebrà unasessió extraordinària
sobreaquestafer i dimarts ell enviàal'Alcaldiaun
parell
de propostes, una de reiteració i l'altra de presa d'a¬ cord; i que desitja informartambé
sobrel'entrevista
amb el Governador.
El Sr. Alcalde insisteix que a la Secretaria General no ha entrat cap document, i demana que el Sr. Fabregat
l'informi personalment de totes les gesions perdetermi¬
nar la conveniència d'assabentar-ne el Plenari.
El Sr. Fabregat mostrala seva sorpresapel fetque no
hagin arribat el papers esmentats.
El Sr. Alcalde reitera quetalspapers no han entrat en la Secretaria General. Agrega que no exclou tenir el debat en el moment escaient, i que es traslladaren al
Govern Civil les peticions de la Federació d'Associa¬
cions de Veïns i del Consell Municipal de Districte.
El Sr. Luchetti indica que en la reunió del Consell
Municipal Permanent demanà que constés en acta la petició del Consell de Districte de Gràcia, a la qual el
seu grup donava suport, pertractar-ne avui.
El Sr. Alcalde puntualitza que el Sr. Lucchetti hi
anuncià quepresentaria unamoció
però
no ho ha fet; iel Sr. Lucchetti replica que ell no havia de fer res
perquè ja consta en
l'acta
delConsell
Municipal
Per¬
manent que presentaria la
moció
delDistricte,
a quèha fet referència.
El Sr. Alcaldeassenyalaquela
qüestió
s'ha véhiculât,comho demanaren el Districte i laFederació d'Associa¬ cions de Veïns, traslladant-la allà on havia d'anar a raure, al Govern Civil; i que no havent-se produït cap
nova formulació del tema com a prec, pregunta, inter¬
pel·lacióo moció ni tampoccap
demanda d'entitats,
no li sembla procedent sotmetre-la novament a debat finsa tenir una informació -que rebrà en acabar aquesta
sessió- sobre les gestions realitzades,
perquè
enaquest Plenari no s'han d'airejar
qüestions
que es vanarrosseganten altres
instàncies
de govern, quesón
les
que han de decidir.
El Sr. Lacalle indica que en la respostaa una pregun¬ ta formulada per ell en la seva
condició
deDiputat,
elGovern de l'Estat afirma que talComandànciaes cons¬ truirà.
El Sr. Alcalde observa que aquesta
informació
confir¬ma que la decisió es troba fora
de l'abast d'aquest
Consell Plenari; quesi es proposa unainiciativa diferent
de les purament instrumentalspreses
fins
ara,la posarà
a debat, però mentre no hi hagi una
petició formal,
noho farà.
El Sr. Cullell manifesta que fins ara la qüestió s'ha
tractat amb una delicadesa exquisida per part de tot¬ hom, però governar una ciutat no
és
permetre que els problemes s'arrosseguin d'unabanda
al'altra,
sinó
resoldre els problemes dels veïns.En produir-se uns aplaudiments a
la tribuna del
pú¬
blic, el Sr. Alcalde interromp laintervenció del Sr.
Cullell
i significa que el Regidor convergentja ha aconseguit el
que volia; que la
qüestió
no s'arrossega perles taules
de l'Ajuntament, sinó que
està
sotmesaa altresinstàn¬
cies; que l'Ajuntament,
pendrà els determinis
oportuns quan es presentin en la formapertinent i
no quanel
Sr.
Cullell porti un seguici
perquè
aplaudeixiles
sevesparaules,jaque no és
intenció
del'Alcaldia ni de l'equip
de govern sostreure's a la
discussió
de l'assumpte;
i
que si es demana una
decisió,
esprendrà, però
sensealimentar el problema perquè vagi vivinta expenses
del
temps i de les obligacions del Consell
Plenari.
Matisa
que l'Ajuntament
propiciarà
el trobament dela
solució
adequada; que ell està disposat a rebre la
informació
que el Sr. Fabregat li doni; i que l'Ajuntamentdonà
unallicència que és utilitzada per una
instància
de governque està en contacte amb el Districte, cosa que
el
Sr.
Fabregat hauria d'haver posat en coneixement
de
les
persones que són a la Sala i dels membres
del
Consell
del Districte.
La Presidència indica al Sr. Cullell que no
dóna
més
paraulessobre aquest assumpte, i disposaque
s'entri
adebatre els punts de l'ordre del dia.
Vistes lesprotestes entre el públic de la tribuna
el
Sr.
Alcalde diu al Sr. Cullell que noacceptaràque esmogui
més soroll i que no tornin a fer el que han fetavui; i
el
Sr. Cullell demana que constin en actalesparaules
del
Sr. Alcalde i la Presidència respon que hi constaran
totes les intervencions.
El Sr. Ainaud expressa la seva protesta per
les
paraules de la Presidència; el Sr. Alcalde prega
al
Sr.
Ainaud que mantingui la compostura i
el
Sr.
Ainaud
replicaque ell ja la
manté
i que qui l'ha demantenir
és
l'Alcaldia.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes
inclosos
NÚM. 30 30-X-1990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1365
COMISSIÓ
DE GOVERNRatificareis acords de la Comissióde Govern, de 13 de juliol de 1990, pel quals se suspèn pel termini d'un any: 1) l'atorgament de llicències d'edificació i reestruc¬ turació de locals destinats a la instal·lació de noves
agències de transport de mercaderies i les de nova instal·lacióo ampliació d'aquestesen els àmbitsdefinits al plànol annex; 2) l'atorgament de llicències d'edifica¬
ció, parcel·lació, enderroc i canvi d'ús en el sòls i edificacions afectats a usos culturals o recreatius d'es¬
pectacles d'aforament mitjà igran i en aquells on, amb
posterioritat a l'aprovació del Pla General Metropolità el
14 de juliol de 1976, s'hi hagin desenvolupat aquests
usos, enels àmbits definits alplànol annex; i3) l'atorga¬
ment de llicències de parcel·lació, edificació i reestruc¬ turació de locals, d'enderrocament i d'implantació de
noves activitats en els àmbits definits al plànol annex i que correspon al document Pla especial de millora
urbana i modificació puntual del Pla especial de reforma interior de la Barceloneta en el sector de la platja,
corresponent a la proposta d'ordenació de la Façana
marítima de la Barceloneta.
El Regidor d'Urbanisme, Obres i Serveis, Sr. Serra i
Martí, proposa introduir la següent addició al final de
l'apartat 2), relatiu als locals d'espectacles:
«...; precisant que en el termini màxim de sis mesos
els estudis de planejament han de permetre fixar els criteris i alternatives amb unagrau de precisió suficient
que permeti replantejar els àmbits de suspensió en funció dels mateixos».
ElRegidorponent explicaque l'avanç dels estudis de
planejament s'elaborarà en el termini de sis mesos per
permetre resituar la suspensió de llicències que avui s'aprova, en la seva dimensió adequada; que els dar¬
rers dies s'ha instat la conformitat dels Districtes a les
llistes incloses a l'expedient i si bécinc d'ellsencara no
han contestat, tres ho han fet en sentit afirmatiu i dos,
Ciutat Vella i Horta-Guinardò, hi han formulat unes observacions que prega que siguin explicades pels
respectius Presidents.
El Sr. Clos, en la seva condició de President del Districte de Ciutat Vella, indica que el Districte creu pertinent excloure, perquè les seves dimensions ho fan
aconsellable, de la llista el Cinema Mar, les tres sales X i els Teatres Llantiol i Malic i incloure-hien canvi els Teatres
Poliorama, Romea i Arnau pergarantir-ne la continuïtat. El Sr. Batlle, en la seva condició de President del Districte d'Horta-Guinardó, addueix la desaparició d'e¬
quipaments teatrals i cinematogràficsproduïda als dar¬ rers anys, perjustificar la incorporació
dels locals de la llista proposada pel Districte.
El Sr. Serra i Martí assenyalaque la llista definitiva de locals afectats per la suspensió quedarà fixat després del termini de sis mesos a què ha fet esment.
El Sr. Albesa opina que no es pot imposar un
dirigisme cultural; que la pervivència dels locals d'es¬ pectacles i de les companyies teatrals depèn de l'assis¬
tència del públic i no
pasde prohibicions de canvi d'ús;
que la llista que figura a l'expedient resulta curiosa
perquè posa el Cinema Mar i les Sales X a la mateixa
alçadaque Coliseum o del Comèdia; i que si bé la idea
inicial de l'expedient és bona, no es posa en pràctica bé: pertant, cal deixar l'expedient sobre la taula perfer unarevisió seriosa de la relació d'immobles
afectats, on
hi hainclusions tan sorprenents com la de l'antic teatre
Talia, enderrocatfa anys.
El Sr. Bonet indica que inicialment la proposta sobre els equipaments teatrals i cinematogràfics reflectia
una
certaprecipitació enestendre lasuspensióde llicències a tots els establiments d'aquesta naturalesa, però l'es¬
mena que avui s'ha proposat resulta positiva perquè
preveu una catalogaciódels cines iteatres que la Ciutat
tingui interès a mantenir i, fins i tot, a subvencionar:
atès, doncs, l'esperit de l'esmena que preveu la recon¬
siderado, en el termini de sis mesos, de l'abast i àmbit de lasuspensió de llicències, el seuGrupvotarà favora¬ blement el dictamen.
El Sr. Lucchetti anticipa també el vot favorable del
seu Grupen l'expedient relatiu alsequipamentsteatrals
i cinematogràfics perquè, en uns moments de fortes tensions especulatives, creu imprescindibles mesures
cautelars que evitin la repetició de casos com el del Teatre Barcelona i de perills com el amenaçat Teatre Tivoli. Afegeix que no està d'acord amb les exclusions
proposades pel Sr. Clos, perquè, en la seva opinió,
caldria encara més inclusions a fi que no s'escapi
cap local.
El Sr. Lucchetti demana que, seguint el precedent marcat l'any passat, els terminis d'informació pública
que s'acordin en aquesta sessió s'allarguin fins al dia
30 de setembre.
El Sr. Alcalde observa que, comsuggereix
el Secreta¬
ri General, seria més convenient establir com a terme final dels períodes d'informació pública el dia 20 de l'esmentatmes pertal de poder resoldre ja les reclama¬
cions en la sessió plenària prevista per a les darreries
d'aquell mes; i el Sr. Lucchetti es mostra d'acord amb
aquest suggeriment.
Acordar que, en atenció al període vacacional i
malgrat els termes dels respectius dictàmens, la fase
d'informació pública de tots aquells expedients que
s'aprovin en aquesta sessió, s'amplií fins al dia 20 de
setembre de 1990 inclusivament. La Sra. Capmany comenta
que el debat ha posat de manifest dues opcions, la del Sr. Albesa, que és parti¬ dari del «laissez faire, laissez passer» en el camp de la cultura, i la del Sr. Lucchetti que valora el cinema i el teatre com a elements educadors de la societat;
que per la seva edat ha pogut constatar el canvi de gustos
del públic, que del teatre passàprimer al cinema, -com reflecteix la pel·lícula «Cinema Paradiso»- i després a la
televisió i als videoclubs, el mercat dels quals, però,
s'ha reduït sensiblement en els últims temps pel gran nombre depel liculesque ofereixen les televisions priva¬
des; que la disminució del nombre d'espectadors ha provocat la transformació de les grans sales en multici-nes; que resulta molt útil escoltar elparer dels Districtes
sobre les sales que s'han de mantenir; i que cal
fomentar, no imposar, una determinada línia cultural. El Sr. Clos manté la proposta del Districte perquè Ciutat Vella compta, afortunadament, amb molts locals
i, en determinats casos, la suspensió de llicències
dificultaria la rehabilitació de l'entorn.
El Sr. Serra i Martí significa que urgeix aprovar el
dictamensens perjudici de poder aixecar abans dels sis mesos la suspensió per a alguns dels locals inclosos a lallista; i que al final de l'esmentatperíode es portarà la relació definitiva dels locals afectats.
El Sr. Albesa, tocant al planejament enelsector de la
platja de la Barceloneta, propugna que també es reco¬ negui, en la mesura que sigui possible, el dret a la
reubicació en lazonadels restaurants i«xiringuitos» que
troben en situacions de fet tolerades des de fa molts
anys per la
Comandància de Marina, la
qual, davant
l'anunci de la promulgació d'una nova
Llei de
Costes,
s'abstingué de legalitzar
tals ocupacions.
El Sr. Clos, que comparteix la
preocupació
del
Sr.
Albesa, matisa que precisament lasuspensió de
llicèn¬
cies per a
l'aprovació dels criteris,
objectius i solucions
generals de planejament
de la
zona,persegueix
unareestructuració d'espais pertal de poder reubicar
dins
lalínia de costa el major nombre possible d'aquests es¬ tabliments.
El Sr. Serra i Martí aclareix que l'aprovació, en el seu moment, del Pla implicarà una variació, per part
del
Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme, de la
línia de
costa, que establirà una nova
disposició
de
les
casesi
la
regularització
de les tresplaces
triangulars.
S'aproven els apartats 1)
i 3) del dictamen
núm. 1
perunanimitat, i el2), relatiu als sòls afectatsa
espectacles,
-al qual s'incorpora
l'addició proposada
pel Sr. Serra i
Martí- amb el vot en contra dels Srs. Lacalle i Albesa.RatificareIs acords de laComissió de Govern, de 13
de juliol de 1990, pel quals s'aproven
inicialment: 1) el
Pla especial del Gran Teatre
del Liceu;
2) la
Modificació
puntual del Pla General
Metropolità
ales
finques del
carrerde Magalhaes núms.62-68, xamfrà al
carrerde la
Concòrdia núms. 21-27 bis; 3) la Modificació del Pla
especial de definició de volums,
reequipament
i millora
del sector delimitat per la Gran Via de les
Corts Catala¬
nes, l'avingudade la Zona Franca i elscarrers
del
Cisell,
d'Arnes, de l'Acer, dels Motors i pel límit amb el terme
municipal de l'Hospitalet, en
l'àmbit de la unitat d'actua¬
ció 7; 4) l'Estudi de detalld'ordenació
de volums de
la
finca situada als carrersdel Rei Martí,25-29 i del Priorat 11-23; 5) l'Estudi de detall del'edifici
delReial
Automò¬
bil Club de Catalunya -costat sud de l'avinguda de
la
Diagonal, davant del Parc de
Cervantes-;
6)
el
Pla
especial per a la
determinació del tipus d'equipament
i
ordenacióvolumètricadelsolar situatala Travessera de
Gràcia núms. 93-95; 7) el Pla especial d'alineacions i
ordenació volumètrica del sector delimitat pels carrers deBellesguard, dels Quatre Camins, i de Jaume
Càncer
i pel Convent de Bellesguard de Barcelona;i 8) el Pla
especial dereforma interior del
Sector Nord de la
Barce-loneta.
El Sr. Serra i Martí informa que el Pla especial del
Liceuamplia de 3.100a 5.222
m2
el sòl d'equipaments, determinael tipus d'equipaments i defineix elsparàme¬
tres edificatoris d'aquest espai; que l'execució del Pla
es farà en quatre fases, començant per l'escenari, on esprodueixen les principals dificultats peral
desenvolu¬
pament de les funcions operístiques; que el
Consorci
del Liceuja té adquirit el 34 % de lasuperfície afectada
pel Pla i manté negociacions per a
l'adquisició
del 83%
dels immobles afectats i n'ha iniciades jatambé amb
els ocupants de dues finques de La Rambla; que
l'ampliació és indispensable
perquè
el Liceu puguioferir
el mateix tipus d'espectacles dels altres teatres euro¬ peus de la seva categoria; i que el Projecte ha estat
aprovat per la Junta del Liceu en què estan represen¬ tants tant l'Ajuntamentcom la Generalitat.
El Sr. Lacalle opina que l'expedient sobre el Liceu s'ha tramitat molt malament i la querella interposada
pels afectats ha estat provocada per la manca de diàleg, el mutisme i la prepotència del poder municipal.
Recorda que el Teatre del Liceu, en el segle i mig que téd'història, haenriquit elsseuslocals fins esdevenirun veritable temple del modernisme
barceloní,
com de¬mostra el llibre commemoratiu del seu 125è aniversarii
posseeixunaexcel·lent
biblioteca,
unarica col·lecció
de
partitures i una
excepcional
col·lecció d'escultures,
pin¬
tures i elements decoratius i sumptuaris; que el naixe¬
ment del Teatrees degué a la iniciativa
privada,
que jacreà el 1937 laCàtedra de Declamació i Cant de l'antic Convent de Montsió.
Indica que el seu Grup considera una insensatesa el projecte descomunal que
converteix el Liceu
en un monstre que devora les finques del seu voltanti ha
dedir no a una ampliació especulativa que preveu unes
galeries
comercials,
isí
a unaampliació consensuada
amb veïns i entitats; que els veïns que s'oposen al pla
en debat no estan en contra del Liceu, sinó que també
volen millorar-lo imantenirun diàleg;que elPresidentde
la Generalitat ha remès els afectats al Conseller de Cultura i aquesthaajornatfins al 25 de juliolproper una reunió que havia ofert tenir fa un any; que
només
s'ha
negociat amb uns pocs veïns; que es
pretén
expropiar
uns veïns i negociants que tenen en el barri, des de fa
moltes generacions, una antiguitat
superior
ala del
Teatre, per instal·lar unes galeries
comercials
sense oferir-los cap contrapartida; que esvol
cobrirundèficit
de 3.500 milions depessetes amb unesobres, sufraga¬des amb diners públics, que en pujaran
10.000 més,
ique no augmentaran la capacitat
de la sala ni
en una sola butaca; que el Projecte, que s'ha confeccionatsense transparència, no respectala
normativa
urbanísti¬
ca, perjudica un patrimoni cultural
importantíssim
com és la Rambla, haconcitat unaoposició popular contun¬dent que ha aconseguit
12.000
signaturesi s'hi han
manifestat en contra trenta associacions de veïns i entitats -entre les quals figuren la Reial
Acadèmia Sant
Jordi, Hispania Nostra, l'Associació d'Actorsi Directors
de Catalunya i el Consell de Gremis- ; que mentre que d'una bandaesvol potenciar Ciutat Vella portant-hi gent
nova, perl'altraes perjudica els veïns que han
mantin¬
gutviu el barri amb el seu
treball i han comprat,
a preusde mercat, unes finques que ara se'ls
pagarà
a preusd'expropiació.
Desitja, en conseqüència, que es
concreti: quines
sortides negociades s'han previst per als afectats, que,a juí seu, es troben en una total
indefensió; quins
avantatges obtindran aquests per la seva
antiguitat
al
barri, donatque no s'ha negociat ambtots una
solució
satisfactòria; i quina és la finalitat última del Projecte.
Anuncia finalment que per les raons
exposades,
el
seu Grup votarà en contra del Pla del Liceu.
El Sr. Lucchetti, després de reconèixer el paper que fa el Liceu en la vida cultural de Barcelona, de Catalu¬
nyai, fins itot, d'Europa, i la necessitat
d'una
remodela-ció tècnica del Teatre, manifesta que el problema es¬
sencial no és que es tracti d'un projecte de
màxims i,
com a tal, discutible, sinó que la negociacióamb
els
afectats no s'ha portat amb prou flexibilitat
i
habilitat
com reflecteixen el percentatges de
superfície
adquiri¬
da; que no s'han tingut en compte senglescartes
-que llegeix-que elseuGrupadreçà
alPresident
del
Districte
de Ciutat Vella i al Regidor d'Urbanisme,
Obres
i
Serveis
i on s'indicava la conveniència de tenir una entrevista
amb els afectats, els quals tenien voluntat
d'arribar
afórmules d'acord peròho havien trobat
mecanismes
de
diàleg; quela qüestiónos'ha abordat amb
la
sensibilitat
necessària i cal una gestió molt
més àgil,
flexible
i
transparent, apesar dels esforços fets pel
Sr.
Clos;
quesi hi ha voluntat de diàleg perambdues parts,
NÚM. 30 30-X-1990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1367
favorable que avui emetrà el seu Grup queda condicio¬
nat, per a l'aprovació provisional, a un canvi en el
tarannà negociador tendent a la reubicació dels veïns afectats com es fa en les altres actuacions que es
produeixen
enl'àmbit de Ciutat
Vella.
El Sr. Bonetafirma que el GranTeatre del Liceu, que és una institució cultural de primer ordre de la Ciutat
-l'Ajuntament de la qual ha de vetllar perquè mantingui
la seva projecció-, necessita una remodelació perade¬
quar-lo a
les exigències
del temps actual i el Plaespecial
afronta
aquestes mancançes; que cal, doncs,fer un pas endavant per resoldre els problemes que el
Teatreté perpoder desenvoluparles seves activitats al
mateixnivell que els altres teatres d'opera delmón; que avuino s'aprova un projecte constructiu, sinó les deter¬
minacions urbanístiques dels terrenys vinculats ai Gran Teatredel Liceu, però el seu Grup vol expressarja ara laseva preocupació per la imatge externa de la façana
que recau a la Rambla, i perla sensibilitat ambquè cal
abordar la problemàtica social generada pel Pla, en la
solució de laqual, coincidint amb el Sr. Lucchetti, creu
que l'Ajuntament ha d'assumirun més gran
protagonis-me. En conseqüència, donat que estractad'una apro¬ vació inicial, avança que el vot del seu Grup serà avui
positiu,
però
expectant de la solució que es doni alesdues preocupacions que acaba d'expressar.
El Sr. Clos significa que el Pla del Liceu és una iniciativa del Consorci del Gran Teatre del Liceu i es
basa en els criteris, objectius i solucions generals de planejament establerts fa cosad'un any, quemotivaren
tot un seguit de converses per minimitzar els efectes
sobre l'entorn, gràcies a les quals es determinà, la línia
prioritària d'actuació no seria l'expropiació sinó la com¬
pensació. Agregaque la propostad'aprovacióinicial del
Pla, s'ha posposat en diverses ocasions per donar temps a les negociacions amb els afectats, els quals durant el període d'informació pública tindran enara
l'oportunitat d'insistir en la defensa dels seusdrets i in¬ teressos.
Comenta que entre els suggeriments formulats du¬ rant l'exposicióal públic del document previst al'article
125 del Reglament de Planejament, recollits en el Pla
especial araen debat cal destacar: que,vista la coinci¬
dència d'entitats coexistents dins el Gran Teatre del
Liceu, esgaranteix la titularitatpúblicade la inversióque
es realitzarà amb l'afectació de la finca núm. 63 de la
Rambla, que era propietat del Cercle del Liceu, i amb
les modificacions dels Estatuts de l'Associació de Pro¬
pietaris del Liceu perquè les cessions patrimonials de
les Administracions públiques no passin als titulars
privats, sinó que siguin titularitat del Consorci.
Creu que, vista l'amplitud de les afectacions deriva¬
des dels diversos plans urbanístics relatius a la Ciutat Vella, és preferible l'Administració municipal, enlloc
d'assumir noves responsabilitats en l'execució del Pla
del Liceu, exigeix ductilitat i
seny a l'equip de professio¬
nals encarregats pel Consorci de les negociacionsamb els afectats, als quals ofereix el seu assessorament.
Remarca que les afectacions, que poden semblar
agosarades, són indispensables perquèel Liceu disposi
de les instal·lacions necessàries per al
seu funciona¬
ment; que no es pretén fer-hi unes grans galeries comercials, sinóqueel Districte només ha demanatque les zones de la planta baixa que no resultin necessà¬
ries, es puguin aprofitarper compensar els comerciants afectats garantint, en tot cas uns mínims de qualitat en les
instal·lacions;
que comparteix la preocupació del Sr.
Bonet per la façana de la Rambla i l'Ajuntament i el
Districte propugnen una solució respectuosa amb el
caràcter del Liceu i de tota la Rambla; i que l'Ajunta¬ mentdemana al Consorci la continuació de les negocia¬ cions amb tots elafectats, jaque les afectacions s'han de resoldre perla via de la compensació recorrent tan
sols a l'expropiació en casos excepcionals i minoritaris
que defugin la negociació.
El Sr. Amat, referint-seal Plaespecial corresponent al
solar situat als núms. 93-95 de la Travessera de Gràcia, assenyala la conveniència que Ràdio Nacional d'Espa¬
nya renovi les seves instal·lacions i, ensems, demana que es precisi clarament el sostre edificable.
S'aprova el dictamen núm 2. amb el vot en contra dels Srs. Lacalle i Albesaquant a l'apartat 1), relatiu al
Pla del Liceu.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 13 de
juliol de 1990, pel qual s'aprova provisionalment: 1) el Pla especial de reforma interiord'enllaç de la Rambla amb el
carrer del Rull (Frontó Colón i el seu entorn); i 2) la
Modificació del Pla General Metropolità en l'àmbit del
sector central de Sant Andreu, en la sevaversió refosa.
S'aprova l'apartat 1) i queda retirat l'apartat 2).
Ratificareis acords de la Comissió de Govern, de 13 de juliol de 1990, pel quals s'aproven definitivament: 1) l'Estudi de detall del Moll de Barcelona; 2) l'Estudi de
detall del Moll d'Espanya; 3) l'Estudi de detall del Front
portuari de la Barceloneta: Molls del Dipòsit, de la
Barceloneta i del Rellotge.
El Sr. Luchetti, reiterant el posicionament exposat en sessions anteriors sobre el Port Vell, anunciaqueel seu
Grup votarà en contradels Estudis de detall dels Molls
d'Espanyai de Barcelona, perquè la iniciativa d'ambdós expedients no l'havia d'haver portada el Port Autònom
-que no té la competència legal ni política
adequada-perquè no hi ha una anàlisi de la incidència -que en la
seva opinició serà negativa- del planejament
que es proposa, sobre Ciutat Vella, perquè els usos que es proposen són inadequats i els volums edificables resul¬ tan excessius, i perquè és unaequivocació no atendre
les al·legacions presentades per juristes prestigiosos, per uncol·lectiu d'arquitectes, perlaFederació d'Asso¬
ciacions de Veïns i per altres persones ni tampoc els arguments que invoquen els recursos contenciosos
administratius en tràmit.
El Sr. Albesa recalca que el seu Grup tornarà avui a donar un vot favorable als documents urbanístics rela¬ tius al Port Vell -que no preveuen la connexió entre els
Molls d'Espanya i de Barcelona- donant
per suposat el compliment d'aquestes dues condicions ja indicades
en ocasions anteriors: l'obertura de la novabocana i la
connexió entre el Moll de Ponent i l'adossat, que faci
desaparèixer de la Barceloneta el trànsit pesant. El Sr.
Bonet anticipa també el vot favorable del seu Grup advertint que farà un seguiment del procés d'execució d'aquests instruments urbanístics, sobretot pel quefaal compliment dels compromisos polítics assumits en ses¬ sions anteriors que, altrament, haurà de denunciar da¬ vantd'aquest Plenari.
S'aprovael dictamen amb els vots en contra del Sr.
Lucchetti i de la Sra. Vintró, quant als apartats 1 i 2 relatius als Molls de Barcelona i d'Espanya.
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 13 dejuliol de 1990, pel quals s'aproven: A) inicialment, el
camins d'accés, i 2) el Projecte d'urbanització del car¬
rer de Joan Torras entre el passeig Torras i Bages i el carrer del Cinca.
S'aprova per unanimitat.
Ratificareis acords de laComissió deGovern, de 13
de juliol de 1990, pel quals: 1)
s'aprova inicialment, el
Projecte de
delimitació
de la unitatd'actuació del
sectornord del nou Campus universitari limitatperla carretera
d'Esplugues, el carrer de l'Abadessa
Olzet,
la plaçaEusebi Güell, l'avinguda de l'Excèrcit i els carrers del
Tinent Coronel Valenzuela, de Sor Eulàlia d'Anzizu, de
Sta. Caterina de Siena, dels Cavallers i del GranCapità,
i esdetermina comasistemad'actuació el decoopera¬
ció; i2) s'acullen, en part, enel sentitque es concreta,
les al·legacions presentades pel
Sr.
Josep Vidal i Llort,en representació de Lespo, SA; es desestimen la resta
de les al·legacions presentades i s'aprova definitiva¬
ment el Projecte de compensació elaborat i aprovat inicialment per la Junta deCompensació de l'illa delimi¬
tada perl'Avinguda Diagonal i elscarrers de
Numància,
d'Entença i de Deu i Mata,
amb les modificacions
esmentades en l'informe adjunt.
El Sr. Albesa demana que es tinguin en compte les
necessitats d'aparcament del nou Campus universitari i insisteix que la connectivitat
subterrània
entre unai altrabanda de la Diagonal a l'alçada del carrer de la Cara¬ vel·la Niña no comporti pèrdua de les zones de via¬ nants, no perjudiqui els veïns ni limiti l'accessibilitat als
aparcaments i a l'Hospital en el costat de muntanya, objectius que s'aconseguirien reduint l'amplada de tal
connexió subterrània l'execució de la qual, per altra
banda, s'hauria de suspendre fins disposar d'un estudi
complet d'aquesta problemàtica.
La Sra. Perelló, en la seva condició de President del
Districte de Les Corts, comenta que el Consell del
Districte ha assenyalat les necessitats d'aparcament a l'entorn del nouCampus universitari i ha instatun estudi
de l'Àrea de Circulació que eviti les conseqüències
negatives de la manca de continuïtat del carrer de Constança i l'impacte, en el costat de muntanya de la
Diagonal, del pas subterrani esmentat, respecte del
qual fa avinent les dificultats circulatòries que podria
comportar començar-nela construcció mentresiguinen
marxa les obres del II Cinturó.
El Sr. Lucchetti indica que el seu Grup votarà negati¬
vament l'apartatque afectaala Juntade
Compensació
de la superilla de la Diagonal-Centre per coherència amb el seu posicionament respecte al Pla especial i al
Projecte d'urbanització que implicaven unaedificabilitat excessiva, un ús privatiu abusiu de zones verdes i la construcció, sense contrapartides, d'unaescola religio¬
saprivada.
S'aprova el dictamen amb els vots en contra de la
Sra. Vintró i del Sr. Lucchetti quantal'apartat 2).
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 22 de
juny de 1990, pel qual s'inicien els tràmits per a la
adquisició, pel sistema d'expropiació, de les finques
afectades perla construcciód'habitatges públics, situa¬
des en el carrer d'Igualada.
El Sr. Fabregat, en la seva condició de President del Districte de Gràcia, anuncia que malgrat no haver-se posat a l'abast del Districte cap nova informació sobre aquest expedient, elseu Grupvotaràfavorablement per
no entorpir la construcció d'aquests habitatges, però
demana que en el futur s'informi el Consell de Districte
sobre aquesta promoció.
S'aprova per unanimitat.
ALCALDIA
QUALITAT DE VIDA
Informe sobre l'execució d'acords en matèria de sorolls i seguretat vial a la via pública.
El Regidor de la Via
Pública,
Sr. Torres, comença laseva intervenció dient que la circulació urbana estroba es uns moments d'excepcionalitat per causa de les obres de vialitat encurs, tanmateix l'equip degovern ha
considerat pertinent reduirelsefectes nocius de l'ús del
cotxe privat en els vessants de la
congestió
del trànsit,el soroll i lacontaminació.
Respecte a lesmesuresaplicades del setembre ençà
amb l'objectiu de reduirla congestió del trànsit, esmen¬
ta les noves tarifes de l'aparcament en el centre urbà
perdissuadir de l'ús del cotxeprivat, la permissibilitaten
l'aparcament nocturn i l'aplicació, ponderada i selectiva,
de la nova Llei de Circulació i seguretat vial en el seu
primermes de vigència, durant el qual s'han fet 20.000
denúncies -el 40 % menys que el mes anterior, en
aplicació del criteri deprocurar quefossin poques, però
ben posades, ben tramitades i ben informades- que
varen ésser motivades: un 20 %, peraparcaments ala vorera; un 16 %, peraparcaments en zonesde càrrega
i descàrrega; un21 %, perobstruir la fluïdesa del trànsit;
un 5 %, per obstaculitzar els transports públics; i un 15 %, perinfraccions de movimenten les quals s'apre¬
cia unaugment d'un 4 %, queés mostrade la sensibili¬
tat per la seguretat de la circulació.
Informa que s'ha redactat un ban que pretén reduir
els sorolls que puguin originar els conductors de moto¬
cicletes forçant la marxa, col·locant dispositius no ho¬
mologats o circulant en fuita de gasos lliure; que per detectar les motocicletes sorolloses s'han establert uns
nou punts de mesurament on s'efectuen els controls
amb soroll ambiental i, concretament en 14 dies s'han
detectat 406 vehicles amb pertorbacions i s'han formu¬ lat 121 denúncies perconduir forçant lamarxa; que
l'ús
del casc s'ha incentivat amb campanyes informatives
de sensibilització i amb el mateix propòsit s'està experi¬ mentant el sistema -molt ben rebut pels mitjans de
comunicació i les revistes especialitzades- de la
denún¬
cia advertència -que implica la sanció econòmica en casde reicindència- de lesquals se n'hanformulat
més
de 800; i que el Gremi de Tallers de
Reparacions
d'Automòbils ha col·laborat en els objectius esmentatsadvertint els seus clients que no manipulin els tubs
d'escapament i recomanant-los l'ús del casc.
El Sr. Puigdollers opina que continua la
tendència
d'anar endarrerint el compliment dels acords presosperquè fins fa pocs dies no s'ha tirat endavant el
ban
relatiu a unes mesures tractades en la sessió del mes
de desembre. Indica que no s'ha complert, malgratque
tindria un clar efecte pedagògic sobre la
ciutadania,
el
compromís d'instal·lar en els vehicles del parc
mòbil
municipal els tubs catalitzadors que permetin
consumir
gasolina sense plom; i que s'ha adonatque
des
del
15
de juliol resten tancats els serveis mòbils de
control de
soroll a pesar del compromís, assumit perl'equip
de
govern, de fer 500.000 inspeccions anuals.
El Sr. Amat observa que vist l'espectacular
creixe¬
ment que ha tingut el parc de motocicletes,
l'ús de
les
quals és fomentat per la densitat deltrànsit i
perles
condicions climàtiques de la Ciutat, cal endegar mesu¬
res específiques adreçades a aquests
vehicles.
NÚM. 30 30-X-1990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1369
Sr. Torressón molt pobres, probablement perquè s'ha
f
trigat
a posar enpràctica
les
mesures programades;que els
nivells
sonorsdels mesosd'estiu no són signifi¬catius perquè, acabat el curs escolar, unabona part de
la
població
marxafora de la Ciutat amb la consegüentdisminució del nombre de vehicles que hi circulen i, per tant, dels focus emissors de sorolls; que l'avaluació,
doncs, dels resultatsde les diverses mesuresesmenta¬ des pel Regidor de
l'Àrea,
s'haurà de ferquan espuguicomptar amb més dades; que el 80 % dels ingressos
en els serveis d'urgències dels hospitals es deu a
accidents de motocicletes i, en conseqüència, la Guàr¬
dia Urbana ha de vetllar perquè els motoristes usin el
casc correctament i l'Àrea competent ha de dedicar
una especial cura a l'estat de la pavimentació dels
carrers, perles seves conseqüències en l'estabilitat de
les motos.
El Sr. Ainaud deixa constància de la preocupació del Consell de Districte de l'Eixample perquè cada cop es més freqüent la circulació de motocicletes per les
voreres i en sentit contrari als dels carrers, amb el
consegüent perill perals vianants.
El Sr. Torres contesta les anteriors intervencions dient que no hi ha hagut incompliment, sinó un cert fre ales
mesures acordades al desembre perquè a la normativa
vigent fins fa poc temps no permetia unes accions tan contundents com l'actual; que el compromís assumitno era instal·lar catalitzadors en els vehicles ja comprats, sinó exigir-lo en les noves unitats que s'anessin com¬
prant i així ho fa el Plec de condicions del concurs en
tràmit per a l'adquisició de vehicles per a la Guàrdia Urbana, en el quales recullen, també les noves prescrip¬
cions relatives a les sirenes; que en el si del Consell de Circulació i Seguretat Vial hi ha un grup de treball
específic sobre les motos -en el qual participen el Reial
Motoclub de Catalunya i algunes figures del motociclis¬
me- que treballa en la modificació de
l'Ordenança
de
Circulació en els aspectes relatius a les motos; i que li
agradaria rebre més denúncies del Districte de l'Eixam¬
ple sobre la circulacióindegudade motosperles voreres i el Regidor President d'aquest Districte hauria de
cursar
instruccions enaquest sentit a la Guàrdia Urbana.
El Sr. Alcalde, tancant eldebat, subratlla que el canvi
dels sistemes de detecció de sorolls agilitarà les tas¬ ques de control i que el Conveni sobre la plataforma
sindical unitària ratificat en el despatx d'ofici d'avui
preveu la creació d'una oficina per pal·liar, amb un
respecteescrupolós als drets constitucionalsles molès¬ ties de les manifestacions; i insta el Regidor de
l'Àmbit
de la Via Pública a recollir els suggeriments que s'han fet al llarg del debat.
f
ÀMBIT
D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIAÀREAD'ECONOMIA I EMPRESES
Informe sobre l'exercici de 1989 de les Institucions
municipals i Empreses mixtes.
El Sr. Raventós, després d'assenyalar la dificultat d'oferir una visió global d'un conjunt tan heterogeni
d'institucions i empreses, informa que, sense les inver¬
sions, el volum d'activitatsde les Institucions municipals totalitza uns 11.000 milions de pessetes i el de les
Empreses mixtes assoleix els 3.130 milions; i que els
resultats positius, en ambdóscasos, han estat de 305 i 715 milions de pessetes respectivament.
En una síntesi dels trets més significatius de les Memòries dels diferentsOrganismes i Empreses desta¬
ca:
a) En l'Institut Municipal de Serveis Funeraris, uns ingressos d'explotació de 3.561 milions -un 9 % més que l'any anterior- la prestació de 18.477 serveis, l'in¬
crement de la producció de
taüts-que ha passat de
14.000 a 18.000 unitats- l'augment de les incineracions de 1.247 a 1.714, una petita reducció de la plantilla, unes inversions de 470 milions i l'abaratiment,
en ter¬
mes reals, de les tarifes,
que han pujat menys que l'índex de preus al consum.
b) En el Patronat Municipal de l'Habitatge, un volum
d'activitat de 2.863 milions -un 8 % més que l'exercici
precedent-, l'inici de laconstrucció de 524nous habitat¬ ges, la rehabilitació d'altres 260, l'enderrocament de 113 barraques en el Camp de la Bota, la Perona i
Montjuïc -que ha comportat l'eradicació total del bar¬
raquisme-, una lleugera disminució de la plantilla, que és de 105 persones, i la gestió d'unes inversions per valor de 3.790 milions.
c) En l'Institut Municipal de Prestacions d'Assistència
Mèdica al Personal Municipal, uns ingressos municipals
de 1.491 milions, unes despeses de 1.628 milions, la prestació de 110.000 visites de medicina general,
79.000 visites d'especialitat, 5.000 visites de pediatria, 11.000 serveis d'urgènciesi el lliurament de 459.000re¬
ceptes.
d) En l'Institut Municipal de Disminuïts, uns ingressos
de 209milions, han servitperatendre 11.100persones i
prestar més de 4.000 serveis.
e) En el Patronat Municipal de Guarderies, un volum
d'activitat de 1.117 milions per al sosteniment de 22
escoles-bressols de titularitat directa i altres 9 concerta¬ des que han atès 1.500 i 500 infants, respectivament,
ambuna plantilla de 360 persones.
f) En l'Institut Municipal de Música, un volum d'activi¬
tat de 509 milions -el 14 % més que l'any abans- la
realització de 88 concertsde l'Orquestra-que han tingut
unaaudiènciade 110.000 persones-, 25 gravacions i 91
concerts i actuacions de la Banda Municipal -que han aplegat una audiència de 39.500 persones-, amb una plantilla de 172 professors.
g) En el Patronat de l'Escola Massana, un volum
d'activitat de 416 milions -el 9 % més que l'exercici anterior-, un cens escolarde 1.093 alumnes atesos per unclaustre de 74 professors propis, més elsprofessors
invitats, l'obtenció de tres premis internacionals.
h) En el Patronat de Turisme, unvolum d'activitat de 233 milions -el 6 % més que l'any anterior-, l'assistència
a 16 fires, la resposta a 375.000 consultes i una labor
de promoció de la Ciutat-que malgrat la crisi delsector turístic ha rebut un 10 % més de visitants-, l'impuls al
nou Palau de Congressos i l'elaboració, conjuntament amb la Cambra deComerç i Indústriai Navegació,de la
primera fase del Pla estratègic del turisme.
i) En l'Institut Municipal Barcelona Espectacles, un volum d'activitat de 631 milions, la realització de 154
representacions en el Mercat de les Flors, de 102 corresponents a la temporada Grec'89 i d'altres 36
corresponents a les Festes de la Mercè'89, conjunt de manifestacions que, amb uns índexs d'ocupació força
alts -del 58 % en els dosprimers casos, i del 73 %en el
darrer, que superen la mitjanadel sector- han reunit uns
2.200.000espectadors.
