GA5ET
MUMOFVM
DE
ÈAOONA
Núm. 11-AnyLXXI 20d'abrilde 1984
Espublica
cada 10
dies
Dipòsit legal B. 1.824- 1958PREUDE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ
SUMARI
Pàgines Consell Plenari
Actasessió 27-11-1984 267
Comissió Municipal Permanent
Acta sessió 23-111-1984 279
Acords sessió 13-IV-1984 281
Disposicions Generals
Ban: Prevenció de l'embrutamentproduït com a
conseqüència de les activitats públiques en
període electoral
Cartipàs: Designació representant en el Consorci
d'Informació i Documentació, Designació
representant en el Consell Assesor sobre
Assistència Psiquiàtrica i Salut Mental, Designació
performar partde la Mesa de Licitació constituïda
per la Fira de Barcelona
Anuncis
Llicències d'obres març 1984 289
Traspàs de drets funeraris 290
Anuncis publicats en el BOP dels dies 27 de març al
5 d'abril 295
287
287
Acta de la sessió de 27 de febrer de 1984, apro¬ vadael 3d'abril de 1984.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consistorial
delaCiutatde Barcelona, el vint-i-set de febrer de mil nou-centsvuitanta-quatre, esreuneix elConsell Plena¬
ri, en sessióordinària de primera
convocatòria,
sotala
presidènciade
l'Excm. Sr.
Alcalde, Sr. Pasqual
Mara-gall i Mira,hi
concorrenels ll·lms. Srs. Tinents d'Alcal¬
de,Mercè Sala iSchnorkowski, Joaquim de Nadal i Ca¬
parà i Raimon
Martínez
i
Fraile, els ll·lms. Sres. Regi¬
dorsamb rangde Tinentd'Alcalde, Jordi Borja i Sebas¬
tià, PauCernuda i Barrios i Ramon Trias i Fargas, i els ll·lms. Srs. Regidors, Josep M. Serra i Martí, Guerau Ruiz i Pena, Joan Torres i Carol, Francesc Borrell i
Mas, Antoni Comas i Baldellou, Alexandre Pedrós i
Abelló, Jordi Fernández i Díaz, Antoni Dalmau i Ribal¬
ta,Jordi Parpal i Marfà, Maria Aurèlia Capmany i
Far-nés, Rodolf Guerra i Fontana, Juan José Ferreiro i
Suà-rez, Jordi Vallverdú i Gimeno, Enric Truñó i Lagares,
Francesca Masgoret i Llardent, Germà Vidal i Rebull, Albert Batlle i Bastardas,Josep Espinàs i Xivillé, Josep Antoni Garcia i España, Joan Clos i Matheu, Francesc
Segura i de Luna, Joaquima Alemany i Roca, Josep
Bueno IEscalero, Josep Thió i de Pol, Fèlix Amat i
Par-cerisa, Antoni Fabregat i Fabregat, Sebastià Alegre i Roselló, Enric Vila i Andreu, Jordi Bonet i Agustí,
Eudald Travé i Montserrat, Josep Bascompte i Solà, Jo¬
sepMaria Pujadas i Porta, Manuel Rial i Ferrer, Jordi Co¬ nill i Vall i Eulàlia Vintró i Castell, assistits per l'Il·lm. Sr. Secretarigeneral, Jordi Baulies i Cortal, quecertifica.
Hi éspresentl'Interventor municipal, Sr. Martí Pago-nabarragai Garro.
Excusa lasevaassistència l'Il·lm. Sr.Josep Miró i Ar-dèvol.
Oberta la sessió perla Presidència a les deu hores i cinquanta-setminuts, és llegida i aprovada l'acta de la sessióanterior, celebrada el 18de generde 1984.
El Sr. Alcade significaque el dolorós motiu d'haver diferit fins avui aquesta sessió, convocada inicialment perdivendres passat,és ben conegut, tot agraint lesfa¬ cilitats donades per tots els Regidors per a tal ajorna¬
ment.
Eneldespatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Designarl'Il·lm.Sr. Regidor amb rangde Tinentd'Al¬
calde, Jordi Borja i Sebastià, per cobrir la vacantpro¬
duïdaenel Consell Metropolità de la Corporació Metro¬
politana de Barcelona, per la renúncia del Sr. Jordi Solé i Tura, tal com ho
proposà el Portaveu del Grup
Municipal
del Partit Socialista Unificat de Catalunya.Quedarassabentat del decret del'Alcaldia, del 22de
febrer de 1984, que designa membres del Consell dEmpreses i Institucions
Municipals, els ll·lms. Srs. RegidorsAlexandre Pedrós i Abelló i FrancescBorrell i Mas.
Quedarassabentat dels decrets del'Alcaldia, de 31
de gener de 1984, pels quals s'accepta la renúncia del
càrrec de Director de Serveis de Teatre i Cinema, pre¬ sentadapel Sr. Gabriel Moll i Blanes, agraint-li els ser¬ veis prestats, i es nomena per a substituir-lo el Sr. Jo¬ sepAntoni Codina i Olivé.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22 de
febrer de 1984, que disposa posar en vigor, amb les
adaptacions de detall indicades per la Generalitat i re¬ collides en el text refós, l'Ordenança municipal sobre
Galeries i centres privats d'alimentació aprovada pel Consell Plenari el 2dejuliol i 27 de setembre de 1983,
a partir de l'endemà de la publicació del corresponent
anunci al Butlletí Oficial de la Província.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió Munici¬
pal Permanent, de 22 de desembre de 1983, que
aprovà les tarifes actualitzades dels serveis d'entrada
i aparcament de la Unitat Alimentària de Barcelona i dels llocs de venda dels Mercats Centrals de Fruites i Verdures i del Peix.
Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Comissió
Municipal Permanent, de 13 degenerde 1984, que, en tràmit d'avinença, fixa en 472.739.260 ptes.
l'apreua-ment per tots els conceptes, de cinc finques propietat
de la Renfe, afectades d'equipaments, zona verda i
vials, destinant 118.739.260ptes., peral pagament de
la 1a. anualitat mentre que la resta es pagarà en tres
anualitats, ambcàrrec als Pressupostos de 1984,1985
i 1986.
Quedar assabentat de l'acord de laComissió Munici¬
pal Permanent, de 10 de febrerde 1984, que adjudica
aC.G.I. Informàtica, S. A., la contractaper ala compra i manteniment d'un producte informàticper a la gestió
integrada del personali el càlcul de lesseves nòmines, per unimport de 14.985.000 ptes., l'adquisició del pro¬ ducte, i d'1.170.000, el manteniment corresponent a les anualitats de 1985, 1986, 1987 i 1988.
El Sr. Pedrós observa queels membres del Consell Plenari no hantingut coneixementprevi delstemesdel
despatx d'ofici, si bé ja havien estat tractats anterior¬ ment a la Permanent. El Sr. Alcalde contesta que el despatx d'ofici és confecciona a darrera hora i no es
distribueix pas abans de lasessió.
S'entratot seguit en el debat de l'ordre del dia.
PLANIFICACIÓ I ORDENACIÓ DE LACIUTAT
Aprovar el Programad'Inversions de 1984.
PRESSUPOSTOS I REGULACIÓ D'EXACCIONS
Aprovar operacionsde crèditper a
nodrir,
enpart,
el
Pressupostd'Inversions de 1984.Aprovar el Pressupost d'Inversions
de 1984.
Aprovar el Programa d'Inversions de 1984 i elscor¬
responents projectes tècnics d'obres i de serveis re¬
lacionats, a incloure en el Pressupost d'Inversions d'enguany.
Imposar contribucions especials perles obres o ser¬ veis a realitzar, d'acord amb els projectes aprovats.
1r. Aprovar el concert d'unes operacions de crèdit
per a nodrir, en part, el Pressupost d'Inversions 1984, d'acord amb elsimports i condicionsmàximes de col·lo¬ cació que figuren en la documentació annexa, sense
perjudici d'ésser variades de conformitatamb les fluc¬ tuacions queel mercat de capitals aconselli.
2n. Exposar al públic l'acord anteriorper untermini de quinze dies; i, denoformular-se reclamacions, tenir-lo per aprovatenforma definitiva.
3r. Facultar l'Excm. Sr. Alcalde i, en el seu cas, el
membre de la Corporació que en dret el substitueixi, peratorgar totaladocumentacióque calguiper al'ope¬ ració i la sevaformalització.
1r. Aprovar, de conformitat amb la Llei 40/1981, de
28 d'octubre, el Pressupost d'Inversions 1984, per un
import, anivellat en ingressos i despeses, de 14.397.922.907 ptes., aixícom les sevesBases d'exe¬
cució, segons la documentació adjunta.
2n. Exposar-lo al públic per un termini de quinze
dies; i de no formular-se reclamacions, tenir-lo per
aprovat en forma definitiva.
La Tinent d'Alcalde President de la Comissió Infor¬ mativa de Planificació i Ordenació de la Ciutat, Sra. Sala, presenta el Programa d'Inversions i laseva ves¬ sant econòmica, l'estat de despeses del Pressupost
d'Inversions 1984. referint-se, primerament, al procés de redacció d'ambdós documents, per remarcar: que han estatelaborats, amb criteris globals de Ciutat, per les
Àrees,
previ un intercanvi d'opinions amb els Dis¬trictes; i que elseu primer esbós pujava més de 15.000
milions de pessetes, fet que obligà a unes negocia¬
cions amb les respectives
Àrees
i Districtes, pertal dereduir la inversió pròpiament municipal a 12.000 mi¬ lions de pessetes, puix la resta fins al total pressupos¬ tat es finança amb recursos externs procedents de
convenis, ja ferms, signats amb altres Institucions. Explica a continuació que els criteris seguits en la
confecció de tals documents han estat:
1r. Seguir el Programa d'Actuació 1984-1987:con¬
següentment, a) els percentatges de la distribució de
les inversionspels grups
d'Àrees
d'infrastructura urba¬ na, de serveis urbans, de serveis personals i d'admi¬nistració i govern,són el 57, el 14, el 16i el 14per 100,
mentre que, segonsel Programa quadriennal aprovat el novembre, havien d'ésser ei 60, el 13, el 17 i el 10 per 100, respectivament, de manera que els majors
desfasaments obeeixen als forts desemborsaments inicials exigits per la modernització i la informatització de les Àreesd'administració i govern, i es compensen rebaixant les dotacions en les d'obres urbanes; b) es
compleix, també, la inversió programada per als Dis¬
trictes detinant-hi entre el 6,7 i el 6per 100,segons es
comptin o noelscentres cívics puix, concretament, es
dediquen 480 milions de pessetes ala inversió directa
dels Districtes, 250 milionsa l'arranjament de lesseus dels Consells de Districte i 75 milionsa centrescívics;
ic) es pensaportaratermediverses realitzacions míni¬
mesestablertesen el Programa quadriennal.
2n. Complir els convenis signats amb altres institu¬ cions -bàsicament els relatius al Convent dels
Àngels,
a l'Estació de Plaça de Catalunya, a les instal·lacions
esportives, als serveis socials i a l'ensenyament-i les inversions d'interès metropolità complementàries
de
l'aportació municipal a la Corporació Metropolitana aixícomelspactesen particular sobre adquisicionsde sòl.
3r. Primar l'execució de projectes generadors de baixa despesa ordinària, raóqueexplica l'esforç
enin¬
formatització, quepossibilita la reducció, allargtermini
de la despesa ordinària, així com en obres d'urbanit¬ zació.
4t. Consolidar els serveispersonals mentre lesse¬ ves fonts definançament siguin exclusivamentmunici¬
pals.
5è. Dur a terme actuacions rendibilitzadores del
patrimoni municipal-que serà, per cert,objecte d'una
propera exposició- mitjançant: a) la urbanitzaciódels
espais lliures queja són de propietat municipal en lloc
de continuar lapolítica d'adquisició de sòl desplegada els darrers anys, que aniria incrementant els dèficits
d'urbanització que es pateixen: així, es destinen prop de 4.000 milions depessetes al'inici de laconstrucció
dels parcs del Clot i de la Pegaso, al començamenti
conclusió dels de la Maquinista i de Torre Baró, ial de¬
senvolupament de laxarxaviàriaaleszonesdel Besòs
i del Clot, que són les més deficitàries; i b) l'arranja¬ ment dels edificis municipals, al qual s'apliquen uns 3.600 milions de pessetes.
6è. Modernitzar i informatitzar l'administració, tascaper ala quales preveuen2.600 milions depesse¬ tes, i
7è. Executar aquelles inversions que tinguin més incidència sobre els dèficits d'urbanització i deserveis, motiu pel qual les obres d'urbanització i d'equipa¬ ments, per escoles, per esports, per serveis socials i
per la joventut, no es localitzen en zones urbanística¬ ment consolidades com poden ésser, l'Eixample, les
Corts, SarriàoSant Gervasi, sinóensectorsque noho
són.
Afegeix que el Programa recull també, unes inver¬ sions singulars, relatives: a) al'endegament del'Olim¬
píadaper a la qualesconsignen 440 milions depesse¬
tes, part dels quals correspon a la preparació i
urbanit¬
zació delsterrenys de la zona de l'AnellOlímpic i part al pagament dels projectes del nou Palaud'Esports,
si
bé, probablement, una part d'aquests costos es
podrà
recuperar d'altres Institucions; b) a l'estalvienergètic
en matèria d'enllumenat i semaforització, queés inte¬ ressant notant sols perquè contribuirà a reduir la
des¬
pesa corrent, sinó també perquè incideixenlapolítica
econòmica del país; i c) a la infrastructura dels noussistemes de comunicació.
Passa a continuació a comentarla Memòria,remar¬ cant:
1) En elcampde la Descentralització:que,
els
Dis¬
trictes, deixant de banda els 250 milions de pessetes per a l'arranjament de les seus dels respectius
Con¬
sells, rebran per a inversions 730 milions de
pessetes
(480 de procedència municipal i 250 provinentsde
l'ocupació comunitària), que esdistribuiran segonsels
coeficients elaborats per la Comissió de
Descentralit¬
zació i, amés,comja ha esmentat abans, altres
75
mi¬
lions per a l'acabament de laxarxabàsica decentres
cívics.2) En relació als edificis municipals: que
el
Pla
per
altres
inversions
en
la
modernització
dels
edificis
municipals.
3) En
l'Àrea
de
Protecció Ciutadana:
que
hi des¬
taca la
informatització de les comunicacions
i la
reno¬vació tanten
vehicles
com enpetits equipaments.
4) Enl'Àrea
d'Obres
Públiques i Urbanisme:
que
les inversions
més importants
són:
enmatèria de
parcs,
les
corresponents
als del Clot, de la
Pegaso, de
laMaquinista,
de l'Espanya
Industrial, de l'Escorxador,
de l'Estaciódel
Nord,
així
coml'ordenació superficial
dels aparcaments
subterranis de la Plaça del
Sol, del
carrerdeMenèndez Pelayo
i de
l'avinguda de Gaudí;
en matèria de xarxa viària:
l'acabament de les obres
del moll de Bosch i Alsina i l'inici
d'un
tramdel
carrerdePrim(obresque
s'emprendran
amb
un nouestil
queprocura
compaginar
les
necessitats de la
circulació
au¬
tomobilística amb l'ús del passeig, establint, en el pri¬mercas, un miradorsobre elmar,i retornant, en el se¬
gon, a la
configuració de rambla
quehavia desapare¬
gutdelaCiutat
amb les tendències urbanístiques dels
anys70),
l'inici de l'eix
viari alternatiu del passeig de
la
Bonanova(quediscorrerà seguint el traçatdel II
Cintu¬
ró), l'acabament
dels
accesosal túnel de la Rubira
(amb laconsegüentdemolició
de
partdel
paselevat de
laronda delGuinardó), les obresen clavegueram(con¬
nexesamb el PlaMetropolità deSanejament),enenllu¬ menat (tendents a resoldre el problema amb l'antiga empresa concessionària) i en conservació de pavi¬ ments;i en matèria de desenvolupament de plans es¬
pecials: larevitalització de la Ciutat Vella (finançadano
solament ambrecursospropis sinó també amb elspro¬
cedents de la qualificació de la zona com "de rehabili¬ tació integrada" que reportarà ajuts de l'Estat i de la Generalitat) i l'adquisició de sòl a la Vall d'Hebron,
afectat pel Pla especial de reforma interior del Carmel
alaqualesdediquen 750 milions de pessetes.
5) En
l'Àrea
de Transports i Circulació: la informa¬tització de lasenyalització semafórica i treballsper ala
senyalització integrada.
6) En el Patronat Municipal de l'Habitatge: la realit¬
zació de nousconvenis per a la construcció dels habi¬
tatges imprescindiblesper a substituir els que no reu¬ neixen lesdegudes condicions, així com per a la reha¬
bilitació de la CiutatAntiga.
7) En l'InstitutMunicipal d'AssistènciaSanitària: la
renovació i modernització de material i utillatge per a
unmillor servei.
8) En la Subàrea de Proveïments: l'arranjament
dels Mercatsmunicipals i la construcció de nous a les
zonesde laSagradaFamília i de Canyelles.
9) Enla Subàreade ServeisMunicipals: l'aportació
ala construcció de
l'aqüeducte Ter-Llobregat, l'adqui¬
sició demaquinària per a la mecanització dels serveis de neteja, les milloresen l'abocador de Garraf i en la
Planta incineradora.
10) En la Subàrea d'Ensenyament: el desenvolu¬ pament dels dos convenis amb la Generalitat per a la
construcció de noves escoles i l'arranjament i millora de la conservació de les existents.
11) En la Subàrea de Cultura: la rendibilització del
patrimoni cultural, especialment en el camp dels Mu¬
seusambl'ampliaciódel
Museu d'Història i amb elnou
Museude Geologia, i la creació d'un nou marc teatral al Mercatde les Flors.
12) En laSubàreadel Medi Ambient: la creació del
Centre del Medi Ambient Urbà i els
equipamentsper al
control i reducció de la contaminació urbana.
13) En la Subàrea de Salut Pública:
l'acondicia-mentdel Laboratori Municipal.
14) En
l'Àrea
de Serveis Socials l'acondiciamentdels centres existents i la remodelació de les residèn¬ cies Vallbona i Primer de Maig.
15) En la Subàrea de Joventut: els arranjaments
dels casals dejoves, i
16) En la Subàrea d'Esports, on esdesenvolupaun granesforç finançat amb aportacionsdel Municipi i d'al¬
tres Institucions, particularment la Diputació Provincial
de Barcelona: la construcció de polisportius i de pisci¬ nes,i l'acabamentdel velòdrom i laseva zonaesportiva.
Explicita la voluntat de laseva Tinència d'Alcaldia i
de tot l'equip de govern, d'executar ràpidament les di¬
versesinversions inclosesenel Programa i Pressupost
enestudi raó perla qual s'hanelegit aquellesqueja tin¬
guin madurs els respectiusprojectes, i les bases d'exe¬ cució preveuenla possibilitat de donar de baixaaquells que no estiguinencara enllestits el 31 de juliol.
Comenta per últim, la Sra. Sala, el documentresum de les modificacions introduïdes perla Comissió Infor¬
mativa i per la Comissió Municipal Permanenta la Me¬
mòria, a l'estat de despeses i a l'estat d'ingressos on, per tal d'assolir l'equilibri pressupostari, calgué intro¬ duir un increment addicional al capítol VI, alienació
d'inversions reals.
El Sr. Trias expressa la sensació dels membres del Grup convergent d'ésser uns comparses sense altre
missió que donar relleu a l'actuació dels protagonistes principals puix, malgrat elsseusadvertiments,els afers tiren endavantcom sires no hagués passat; tanmateix no vol deixard'agrair les explicacionsque acostuma a facilitarpacientment el Sr. de Nadal,aixícomla sol·lici¬ tud de la Sra. Salaa satisfer alguns petits detalls indi¬
catspel Grup convergent, actitudsambduesquedonen certa credibilitat democràtica, car, altrament, quedaria
al descobert la prepotència d'una majoria mecànica que no necessita gaire del debatdemocràtic.
Passant a la crítica del Programa i Pressupost d'In¬
versions, hi detecta, en primer lloc, una manca de
coherència amb el Programa d'Actuació debatut a fi¬ nals de l'any passat, tot recordantles característiques dels instruments de planificació
(Pla-Programa-Pres-supost), per significarque ara es proposa un Pressu¬
postque tampoctéuna visió de conjunt niun enllaçen eltemps entre aquests treselementsfonamentalsenel
procés planificador. Afirmaque l'estranyesaque li pro¬
duïa el fet que unequip degovern, assistitper unGabi¬ netTècniccompetent, que actua segonsprincipis car¬
tesians, no reïxi a elaborar una planificació com cal,
entri encontradiccions internes i caigui enels mateixos vicis que, normalment, s'imputen al sistema capitalista i a la incoherència del mercat, s'explica perquè, basat
en un Pla que no ho era, es redactà un Programaque
tampoc era tal i això permet presentar un Pressupost mancat de coherència i sense un contingutque pugui
ésser criticat amb un mínim de lògica puix les inver¬ sions proposades nolliguenamb el Programa d'Actua¬ ció i donat queaquest tampocvenia periodificat, espot
dir, si són poques, que ja es faran desprès i, si
són
massa, que s'han concentrat enel primer any,
de
ma¬nera que la crítica esdevé molt difícil: ens
trobem,
doncs, davantunesforçperdonarunafaçana de racio¬ nalitata unacolla d'actuacionssense ordre niconcert,
inspirades per l'atzar del diaa dia
i davant
unexercici
de desinformació quedeixa lesmanslliures als gestors
Segueix dientque, envista d'aquest garbuix
d'actua¬
cionssenselímitquantitatiu ni precisióeneltemps, perjudicar si els documents en debat
s'ajustaven
al Pro¬
grama quadriennal, dividí perquatre
les despeses
pre¬vistes en aquest però no ha trobat cap
partida
queobeeixi atal lògica (així, a la
reconstrucció
dela Casa
de Caritat només s'hi dediquen 25 dels 250 milions depessetesque li corrspondrien; i les
inversions
en mer¬cats, circulació i serveis socials noméssumen, respec¬
tivament, el 17, l'11 i el 10 per100 de l'importquadrien¬
nal);que procedí, aleshores, acomprovar
si el total de
les inversions previstes respectaven la
distribució de
percentatges per als quatre grans grups
d'Àrees
i ha
pogut constatar que l'infrastructuraurbana,
el funcio¬
nament de la Ciutat, els serveis personals i l'adminis¬ traciógeneral, reben, respectivament,
el 44, el 15,
el 22
iel 23 per 100,quan aquestesxifreshavien d'ésser
del
60, del 13, del 17 i del 10per 100; que, per tant, es vaveureobligatallençarl'esponja i a
abandonar
totintent
de crítica constructiva.
Comenta, acontinuació, que el Pressuposten debat destina 784 milions de pessetes a operacions finance¬
res que no poden conceptuar-se com a
inversions
reals; que s'hi preveuen estudis, honoraris iprojectes
per valor de 892 milions de pessetes, que
sumant-hi
els 293 per a la confecció del cadastre, en
totalitzen
1.185, quasi el 9 % del total del Pressupost,els quals
que tampoc poden considerar-se
inversions
reals i li
semblen unadespesaexcessivadonada la nutrida iex¬
cel·lent partida de tècnics municipals existents;
i
que també s'hi consignen mésde 1.000 milions de pesse¬tes, que provenen d'anys anteriors, per a despeses més pròpies del PressupostOrdinari.
Sobre l'estat d'ingressos, observa que 400 milions de pessetes d'un total dequasi 15.000, corresponen a les contribucions especials; que els recursos esperats de la venda delpatrimoni-ala qualres no hi objectaria sis'hagués mantingut dintreunslímits raonables-
mal¬
grat trobar-se en part compensats
amb
altresinver¬
sionsreals, implicaran una inversió negativa i suposa¬
ran entrar en una via de finançament dubtosa però el
mercatja s'encarregarà dedefensar-nos dels perills de lesutopies impedint-nos duraterme l'alienació:tanma¬
teix, donatque amb les operacions decomprai venda de terrenys es posen enjoc més de 3.000 milions, és
partidari, per aturar la maledicència sempre amatent,
decrear unacomissió interpartidàriaque en faci el se¬
guiment; que altres 2.266 milions corresponena apor¬
tacions d'altres organismes però, tretes les petites aju¬ des de la Diputació i de la Federació Catalana de Fut¬
bol, les altres són de difícil percepció dintre de termini perquè deriven de Pressupostosencara no confeccio-nats, de manera que continuem fent-nos il·lusions que la realitatnoporta traçes de confirmar, i,per altra ban¬
da, no pot deixat de constatar la notable contribució -1.779 milions- ques'espera obtenir de la Generalitat,
malgrat els retrets demancadecol·laboracióquesovint
selifan; que la fantasia arriba al seulímiten establir el
gruix del finançament a base d'un endeutament per 10.000 milions de pessetes, dels quals 3.000 milions serien en moneda estrangera, probablement en iens,
divisa que té uns riscos de canvi monumentals en la
present cojuntura i noobstant això no s'hantractat al¬ tres alternatives, com els dòlars, el canvi dels quals presentaara certainflexió; queentre2.000 i 3.000 mi¬
lions -laquantitatnoestàencaraben definida- s'obtin¬ drien d'una operació amb el Banc de Crèdit Local,
quan és públic i notori que té paralitzades les seves
operacions per manca de diners, i per últim els 4o
5.000 milions restantss'obtindrien amb unaemissió de
deutemunicipala10anysi al 14,5%d'interès,emissió
queconsidera impossible de col·locartantal mercat de
capitalscom a lesinstitucions financeres. Creu,doncs,
que aquest quadre financer és molt bonic però té un
únic inconvenient: no és factible.
Respecte de l'estatde despeses isenseperjudicide l'anàlisi més aprofondida que el seu Grup reserva per al període d'informació pública, vol fer notar que els serveis personals, que entre els anys 1980 i 1983 ha¬ vien absorbit el 24 % de la despesa municipal, enre¬
ben el 14 % i els serveis urbans pugendel 10 al 13per 100 però continuen encara baixos mentre que les Àrees d'administració i govern, és a dir, les despeses
de gestió quintupliquen les seves dotacions passant del 3,5 al 15,5 per 100; que aquest ordre de prioritats
esregressiu i perversperquè els Pressupostosmunici¬
pals no han de tenirperobjecte millorar la Institucióen sí mateixa sinó les condicions de vida dels ciutadans i
després de cins anys d'anar endegant l'administració
ja comença a ésser hora de recordar-nos-en; que el
5 % destinatala descentralitzacióve aconfirmarla im¬
pressió que aquesta serà fictícia i no es pren seriosa¬ ment; que realment els Districtes i les barriades més desassistides s'han d'ajudar proporcionalment més, però els Districtes regitsperConvergència i Unióno re¬
bran ni cint cèntims de l'Àrea de Joventut i Esports i
això, que li sembla excessiu, no sapsi atribuir-ho al fet que el Regidor responsable-per entrevistar-se
amb el
qual els regidors convergents tenen dificultats-
estigui
disgustat amb el seu Grup perquè en talcas
s'estaria
castigant els ciutadansde tals demarcacionsque no
hi
tenencap culpa.
Resum la seva posició dientque podria al·legar
mol¬
tes més raons que aconsellen de reconsiderar
els do¬
cuments en estudi, els quals, juntament amb
el Pro¬
grama d'Actuació, més que
informar
desinformen;
i
que el Pressupost inverteix en coses nonecessàries
oblidant les més peremptòries, es finança amb recur¬
sos imaginaris que la realitat
desmentirà, i
palesa
unaintencionalitatvoluntarista queni éspossible, ni liagra¬
da, ni convé ala Ciutat.
El Sr. Pedrós adverteix, per començar, que en
la
sevaintervenció haurà de repetir les crítiques
de
Con¬
vergència i Unió i també lesexposades pel
seumateix
Grup en la sessió de novembre quan esdiscutí el
Pla
quadriennal, tot expressant la seva tristor
perquè
cap
dels suggeriments tècnics
implícits
enaquestes
últi¬
mes hagin tingut lamés mínima
repercussió
enels
do¬
cuments presentats avui. Opina que la
programació
per enguanyésdeficient des dels puntsde
vista
tècnic
i polític, presenta dificultats financeres que
li
resten
credibilitat, i s'hi constatenmancancesconcretes
i
pun¬ tuals sobre les quals demanaràl'exteriorització
d'un
compromís administratiua l'equip de govern.
Sosté que la planificació ésdeficient des
del
punt
de
vista tècnic pertresraons: 1 )perquè nohi hacap
mena
d'inventariquantificat de lesnecessitats
bàsiques
de
la
Ciutat,elqual ésunelementindispensable
perquè
l'ac¬
tuaciómunicipal no vagi ala deriva, i això
és
greudes¬
prés de cinc anys de govern
municipal
socialista;
2) perquè degut a la mancança anterior, no es
poden
fixar les prioritats tècnicamentadequades a
fi
d'orde¬
narles actuacionsd'acord amb elsmitjans
disponibles:
Àreescentralssense
haver-se
escoltat les unitats terri¬
torialsde
representació de
base, els
Consells Munici¬
pals de
Districte
que
s'han
vist preterits,
i tècnicament
nohi haniuna
sola
lletra
queespecifiqui, raoni i
valori
la selecció
d'actuacions realitzada
de
maneraque
sensedemanar
l'aplicació de tècniques
modernes
molt
complexes -coml'anàlisi
cost-benefici- ha
d'exigir, al¬
menys, una
pressupostació
per
programes que procu¬
rés lligar els
projectes entre
sí i
enel
temps
però,
en
canvi, només ha
trobat certes
prioritats
de calendari
que
beneficien
el sector
esportiu
en
detriment de les
realitzacionsculturals, que no
s'han
recollit
enel docu¬
menten debat, sensedonar cap
perspectiva
temporal
deltracte querebranen
els
exercicis vinents;
3) perquè
hi hauntotal desconeixementdel ritme
temporal,
osia,
de com s'anirà desenvolupant la restadel Programa
quadriennal:
efectivament,
si
bé
arreudel món
l'únic
exercicivinculantés el primer, la resta del període hau¬ ria d'estar, també d'una manera completa, en la
im¬
mensa majoriadels recursos
i dotacions,
i amb
un ca¬lendari tècnicde prioritats i amb unsobjectius tempo¬
ralsdefinits.
Afirma que la
planificació presentada és improce¬
dent des del punt de vista polític perquè una
vegada
més s'haconfeccionat contrarellotge i marginat lesen¬ titatsciutadanes-convocadesunasolavegadaperdo¬
nar-losunconeixement externi formalque nohagene¬ ratcap aportació- i els territoris urbans,
és
adir, els
Consells deDistricte, fet que el portaa inquirir si sóno
nomésimportantsqueles
Àrees
centralitzadesperquè
mentreaquest puntnos'hagi resolt,no ho seràtampoceltemade la descentralització. Agregaque en l'última reunió de la Comissió Informativa,molts Presidents de
Districte palesaren també la sevapreocupació pel sis¬ temaseguit ja que, efectivament, una planificació de¬ mocràtica ben feta ha de recollir la informació des de la
base i lesinquietuds i necessitats autèntiquesdels Dis¬ trictesconjuminant-les amb l'assessorament tècnic de lesÀrees pertal d'establirun inventari de necessitats, hade fixardesprés les prioritats i ha de dotar-les, per
últim, enfunció dels mitjans disponibles, en lloc dese¬
guir el procés invers que ha obligat a afegir a última
hora, 47 milions en actuacions -com el polisportiu de
les Planes o el parc de l'Estació del Nord-, que no se sapbenbé siespodran realitzarperdificultatsurbanís¬
tiques, procésquepalesa l'existència d'uncentralisme
exageratquancaliapropugnarprecisament elcontrari: elpredomini dels Districtes sobre lesÀrees.
Tocant al quadre financer, malgrat reservar-se'n un
examen mésprofunden unsegontornd'intervencions, volanticipar: queté seriososdubtes quantales possi¬
bilitatsd'assolir larecaptació previstapercontribucions
especials;iqueel preocupal'estimació d'ingressos per venda d'inversions reals-en el total de la qual, al seu
juí, hi ha un error aritmètic de 10 milions-, que, apart
de semblar-li molt alta, es converteix en una bota de
Sant Ferriol,d'on esvantreient diners per anaranive¬
llantles altesproduïdesen l'estat dedespeses.
Centra, seguidament, la seva atenció en aspectes
puntuals o específicstot objectant: 1) que es corre el
hsc d'esmerçar massa diners en actuacions olímpi¬ ques quanlanominació de la Ciutatencara noha estat
decidida,
i quetot i estar afavor de la candidatura i de començar a fer algunes inversiones cal dir clarament alsciutadansqueel finançament dels Jocs Olímpics ja enscomença a
costar diners, en quantitatquedema¬
neradirectao indirecta oscil·laentre800 i 1.500 milions
de pessetes;2)que segonsels membres delsConsells de Districte pertanyents a la sevaCoalició, per no ha¬
ver-se redactatels documentsenestudi de forma des¬ centralitzada i partint d'un inventari previ de necessi¬ tats, s'hi detecten, entre altres, les següents deficièn¬
cies que no han provocat les oportunes esmenes per
mancade termini puix els Consellers de Districte no en
tingueren coneixement fins el dia 17 de febrer: a) no s'haposat l'atenció, degudafins itot per raons dese¬
guretat ciutadana, a corregir la deficient
il·luminació
dels voltants de la plaça Reial i de l'església de Santa Maria del Mar; b) no és concreta si dins dels 470 mi¬
lions per a lacomprade sòl s'hi comprèn la dotació su¬ ficient per a adquirir el solaron ubicar el Col·legi Repú¬ blicaArgentina, quetantsproblemes estàcreant;c) do¬ natqueel Districte IVestroba molt mal dotat d'instal·la¬ cionsesportives i centrescívics, abans de plantejar-se la venda de terrenys, caldria mirar si algun es podia
aprofitar per ubicar-hi equipaments d'aquesta mena;
d) és ben palès el desgavell de projectes relatius als edificis municipals -del qual són exemple les previ¬ sions sobretrasllat dedependènciesala Zona Franca, que pot originar economies de despesa, i la construc¬
ció d'una paret a l'edifici de l'Institut- qüestió que de¬ nota manca de perspectiva tècnica i que fou tractada amb tota transparència a les reunions informatives
sensequeaixò hagi tingutdesprés la deguda
traducció
en el contingut dels documentsen estudi; e) la rúbrica d'administració i govern inclou massainversió adminis¬ trativa(amb costos, percert,ben dispars,enalgunsca¬
sosanecdòticscomel de lesfotocopiadores,on la des¬
proporció de preus erad'1 a 3) fins el puntque
absor¬
beix un 14,3 % dela inversió previstaquan segonsel
Programa quadriennal havia d'ésser del 10
%, amb
una desviació pressupostària relativa quasi del 50
%;
f) les enormes sumes destinades a estudis i
projectes
era un altre puntessencialmentvidriós iper
això,
aini¬
ciativa del seu Grup, s'afegí, amb el número 14, una nova base d'execució en virtut de la qual s'haurà de
donar compte a la Comissió Municipal Permanent
d'aquells encàrrecsquesuperin els4milions depesse¬
tes;g) la política d'inversionseninfrastructura i
serveis
urbans, quecauen plenamentdintre de lacompetència
municipal, queda curta i si bé la diferènciasegons sem¬
bla seràrecuperada en exercicis vinents, en
opinió del
seu Grup s'havia d'haver arribat, si més no, al 60
%
previst al Programaquadriennal; h) els recursos
dedi¬
cats a la compra de sòl són minsos puix només 470
dels 1.483 milionsde pessetes previstosper atal fina¬
litat, correspondran a decisions adoptades enguany
mentrequela resta s'aplicaasatisfer compromisosen¬ darrerits d'exercicis anteriors i, en la sevaopinió, calia
haver-hi dedicat més atenció pertal de resoldre la si¬ tuació irregular de molts propietaris de terrenys
afec¬
tatspel Pla General Metropolitàqueveuen com
l'Ajun¬
tament incompleix els terminis de la Llei del Sòl i se¬
gueix endarrerint-se a l'hora
de mobilitzar
la propietat
urbanaversel Municipiquan havia deteniruna
política
benferma en aquestadirecció; /') llevat els 350
milions
recollits entre les actuacionsdel Patronat Municipal de l'Habitatge, no es contempla cap altra
previsió
per al'execució dels diversos Plans de reforma interior de
manera que l'actuació municipal queda
limitada
ala
re¬dacció dels plansperòsensedestinar
diners
amateria¬
litzar-los, i col·locadamunt de propietaris i inquilins
l'es¬
pasadeDàmocles de
l'afectació de llurs
edificis
queim¬
Anuncia queel seuGrup demanarà la inclusió, com
a temade debat de la propera sessió plenària, de les dues últimesobjeccions, ésadir, de la política d'adqui¬ sicions de sòl afectat, i d'inversions destinades a la concreció dels diferentsplans especials de reforma in¬ terior.
Posa fi a lasevaintervenció dient que lamenta haver
d'adoptar vers els documents proposats una actitud negativa, laqual noés fruit d'un electoralisme decon¬
juntura i d'un posicionament contrari persistema, acti¬
tud queel seu Grup no practica mai i però menys en¬
carala mantindria quan estàenjoc el 25 % de l'actua¬
ció municipal durant aquest Consistori: per tant, l'any vinent li agradaria de poder votar favorablement un
Programa que presenti un inventari de necessitats,
unes prioritats i un realismefinancer.
La Regidora de Cultura Sra. Capmany desitjaposar
unamica de lletraa la música de les xifres i sortir al pas
d'algunes de les observacions del Sr. Trias, perquè ella
no és lliberal i, pertant, no espera, com el capde llista
de Convergència i Unió, que el mercat la defensi dels perills de la utopia, sinó que no li desfaci elsseus pro¬
pòsits utòpics; i perquè, com ha indicat la Sra. Sala, la
necessitat econòmica de retallar els desiderata d'inver¬ sió de lesÀreesés l'únicacausade les diferències en¬
treel Programa i els documentsen estudiques'obser¬
ven a lesÀrees al seu càrrec i que són menys sensi¬
bles a la Subàrea d'Ensenyament perquè els seus
pressupostosno tenen gaire possibilitats d'oscil·lació.
Referint-se a l'esmentada Subàrea d'Ensenyament
indica que els 995 milions de pessetes, per ala cons¬ trucció d'escolesvenen exigits per un conveni amb la
Generalitaten la discussió del qual els principals pro¬ blemessuscitats,nod'ordre numèric sinóterminologie,
per raonsde competències, esresolgueren emprant la
denominació de "Pla operatiu escolar" i on distingeix entre la remodelació de les escoles i la creació de no¬
ves; que es contemplen també 27,5 milionsper al Pa¬
tronatde Guarderies Infantils;que no esrecullen inver¬
sions peral Grup de les 40 escoles del CEPEPC per¬
què, encara que tenen vocació d'escola pública, la
seva entrada en el sector públic es troba encara en fase de negociacions amb la Generalitat i es farà do¬ nantlaprelació ales ubicadesen elssectorsmés allu¬
nyats del centre i més mancats d'equipaments esco¬
lars;que nos'ha contemplat la remodelacióde l'escola
Cervantes perquè encara no està a punt el correspo¬ nent projecte encarregat ja a un arquitecte; que l'es¬ cola Baldiri Reixac téunmenjador dissenyatperGaudí
i aquesta circumstància aconsella meditar molt elseu
projecte de remodelació; i que els Regidors rebran un
protocol ons'expliquin, puntper ratlla, lesdiferentsac¬ tuacionsprogramades i els desiderata de la Subàrea.
Tocanta la Subàrea de Cultura assenyalaque en la
remodelació dels Museus s'invertiran 250 milions de
pessetes segons un projecte del qual esdonarà opor¬ tuna ressenyaperò vol precisarque quan esfeu càrrec de la direcció de l'Àreaestrobàja confeccionatsel Lli¬ bre Vermell i el Llibre Blanc dels Museus de la Ciutat i
uninforme sobre l'ús museístic delaCasa de laCiutat,
que daten, respectivament, dels anys 1972, 1979 i 1983, de maneaque davant d'una situació complexa,
en la qual es barrejava un projecte a llarga distància i
unes decisions urgents -les relatives al Museu d'Art
Modern, ala Bibliotecadels Museusd'Art, al Palau Na¬
cional i al manteniment dels edificis dels Museus-, pensà que la millor solució, igual que per sortir d'un
bosc, era seguir la línia recta en lloc d'anar donant
tombs:consegüentment, convocàunareunió deDirec¬ tors de Museus pervalorar la urgència de lesdiferents actuacions i de la qual sortí l'encàrrec a l'arquitecte
Lluís Domènech perquè elaborésundiagnòsticiun
pla
de museus que doni continuïtat a les
accions empre¬
ses anteriorment, un primer esquema del qual, fetpú¬
blicenocasió de larecentvisita del DirectorGeneralde la UNESCO, preconitza la implantació dediversosnu¬ clis museísticsescampatsper la Ciutaten llocdelcen¬ tre únic pensat en un primer moment. Afegeix quela
dotació pressupostària esmentada abans, no es des¬ tina a obra novasinó al mantenimenti a les
remodela-cions més urgents; que inclou 25 milions peral paga¬ mentdel projecte esmentat; que una parts'invertiràen la conversió del Mercat de la Flor en un espai plural
d'espectacles -aprofitament descobert per l'equipan¬ terior- puix no és partidària d'adquirir un gran teatre
municipal el qual, ultra l'elevatpreu decompra,ensre¬ portaria unes despeses anuals de manteniment molt considerables -les del Teatre Municipal de Madridpu¬ gen 250 milions de pessetes anuals-sense renunciar
tampoc aconvertir un dels coberts del Port en unaltre
espai múltiple encara que sap que la idea ofereixnom¬ broses dificultats perincidirenla competència de diver¬
sesautoritats i organismes.
El Sr.Truñó, havent advertitque condensarà laseva intervencióen unesidees moltconcretesperfacilitar al Sr. Trias decentrarel debatdesprés delseudistancia¬
ment de la Ciutatdegut als seusviatges, explicaquela
Subàrea de Joventut volinstal·lar,almenys, uncasal de joves iuncasal infantil oludotecaperbarri i establiruna
política de convenis amb els centres detempslliure in¬
fantil, confessionalso laics; que la Ciutat,quetradicio¬
nalmentesconsidera formada per33 barris -de fet són
42, si es compten individualment cadascun dels Nou Barris-, ja disposa actualment de 26 casals de joves (alguns integratsen centres cívics o en escoles públi¬
ques oprivades) però es procuraràque cadabarrien
tingui un; queel Districte IV compta amb el millor casal
de joves de la Ciutat -el del Transformador- i amb el de la Sagrada Família, i el Districte VI té el seu al
carrerde Calàbria núm. 120 i al Districte III hi ha els de Sarrià i de SantGervasi, encanvi al Districte XI encara
no n'hi ha però s'hi instal·larà en els propers quatre
anys; que la proposta en debat ha estat informadafa¬ vorablement pel Consell Municipal de la Joventut-on Convergència i Unió també hi és representada-el
qual
ha lamentat no haver-s'hi inclòs un equipament
d'aquesta mena per a la Barceloneta; que els
serveis
personals, com ha dit el Sr. Pedrós, corresponena
la
Generalitat, la qual, malgrat no haver
desenvolupat
una política gaire efectiva en aquest sector, ha
ubicat
aSant Andreu i al carrerAmple dues ludoteques(equi¬
pament de baseque, percert,en lasevaopinióno
cal¬
dria gestionar a escala nacional detot Catalunya),
de
manera que les prioritats de la Generalitat
semblen
coincidir amb les del Municipi;que laseva
Àrea treballa
en equip i, per tant, no cal parlar directament
amb el
Regidor responsablepertal d'establir acordsde
treball:
així els Srs. Jordi Oliveres, Joaquim Soriano
i
Joan
Tarrida, responsables de Joventut dels Districtes
IV
i
VI, III i XI, han mantingut reunions de treball
amb
el
Sr. Miquel Lumbierres, Coordinador de Serveis
de
la
Subàrea de Joventut; que l'esmentadaSubàrea
té
unes prioritats ben clares i així, d'un import
total
de
seranper
al
Districte
IX-Nord (casals
de joves del Cine
Turó,de laProsperitat
i de les
Roquetes)
I
la
resta
cor¬
respon
als
casals de
la Ribera,
del Raval i de la
Bàscu¬
la ial'adquisició
de material i mobiliari;
que ales de¬
marcacionsesmentades pel Sr. Trias hi ha cinc esplais
enconveni d'un
total de
vint-i-cinc i als Instituts de bat¬
xillerat que s'hi
troben
ubicats, s'hi desenvolupen les
corresponentssetmanes
culturals;
i
que noha
estat
maicriteride la
Subàrea de Joventut
marginar
cap sec¬tor
juvenil
perquè la joventut
ja viu
prou
d'esquena
a
l'Administració si bé,
actualment
es constata unalínia
esperançadora
davant d'aquest
problema.
Fa avinent que de les tres vessants que
ofereix la
preparació
dels Jocs
Olímpics
(l'adequació de la in¬
frastructura Urbana, la construcció de la infrastructura esportiva
i
l'organització de les
competicions)
les dues
primeres estraduiran
en unesrealitats tangibles
quequedaran per a
la Ciutat i de les quals els Jocs Olím¬
pics seran motor,i la
tercera,
segonstots
els estudis,
s'autofinançamitjançantdiverses aportacions
(exclusi¬
ves de televisió, venda de monedes, etc.), tanmateix,
fins i totés possible que amb els ingressos generats pels Jocs es
pugui finançar
bona
part
de l'estructura
esportiva: de totes maneres,els Jocs
Olímpics
nos'han d'enfocar pensant, com a la pel·lícula "Bienve¬ nido Mr.Marshall", en l'arribada d'uns ingressos fabu¬
losos que enriquiran la Ciutat, sinó comptant amb
l'es¬
forç de tots pertirar-los endavant.
Respecte a la Subàrea d'Esports, remarca que en¬
guany, en el camp esportiu, es
farà
unainversió
molt considerable ja que l'aportació municipal importa 406milions ambuncreixement del51,5% sobre el Pressu¬ postanterior;que, enopinióde totselscomponentsdel Consell Rector de la candidatura de Barcelona com a seu del'Olimpíada de 1992, les actuacions en l'Anell
Olímpic són necessàriesper ala Ciutatperquèl'Estadi
deMontjuïcno espotseguir manteninten l'estat actual ical bastir un nou Palaud'Esports puix l'existent ja ha arribat alsostrede lasevautilització: consegüentment, amb Olimpíades o sense, la Ciutat hauria d'afrontar
aquestesrealitzacions.
El Sr. Cernudapuntualitza que partint d'una lectura incompleta del Pressupost en debat, no es poden fer certscomentaris perquè la premsa els reprodueixi en elsseus titulars; que, concretament, no pot compartir
l'opinió del Sr. Trias, quan sosteniaque invertiren la
modernització de l'administraciómunicipal implica obli¬ dar els interessos dels ciutadans, puix és criteri de
l'equipdegovern, i de qualsevol administració moder¬
na, quetotallò que evita desplaçaments alsciutadans és oferir-los millors serveis i en el Pressupost s'in¬ clouen una sèrie de mesures destinades a apropar
l'administració al barceloní, mesures que demostren també la inexactitud de l'afirmació del Sr. Trias quan
opinavaqueladescentralització erafictícia, basant-se
endades
parcials: efectivament, mirant les xifres amb una mica més de calma,
es comprova que, juntament
amb lespartides programades des dels Districtes, hi ha tot un seguit de partides
que també corresponen als Districtes: els 102 milions per a centres de serveis so¬ cials, els 634 milions per a parcs de Districte, els 162
milions pera remodelació de mercats, els 821 milions
Peraequipaments esportius, els 57 milions per aequi¬
pamentsjuvenils i els 1.110 milions perals edificis es¬
colars.
Posaderelleu, també, queal capdevall de qualsevol procés de gestació de programes o pressupostos, els
Districtes i lesÀreessempre sesolen queixar deno ha¬
vertingutprou tempsper aexaminar quines de lesse¬ ves peticions havien estat finalment recollides, però
això no vol dir que el procés esfaci d'esquena a ells
perquè, encara que l'última fase de donar-los aconèi¬
xer la versió definitiva hagi pogut ésser curta, en
l'etapa inicial tots havien indicat quines eren lesseves necessitats i aspiracions.
Reconeix, per últim, que a l'Eixample hi ha una
mancade centrescívics peròsesolucionaràacurt ter¬ mini perquè el projecte de la Casa Elizalde ja està en
marxa encaraque resultarà molt costós i el de la
Sede-ta, tot i trobar-se dintre deGràcia, també prestarà ser¬ veia la zonade laSagrada Família.
El Sr. Trias fa notar que el Sr. Truñó s'ha limitat a oferiruns detalls sobre laseva actuació quepodia ha¬ ver donat a la reunió de la Comissió Informativa a la
qualno vacomparèixer, perònoha contestatl'objecció sobre lamancad'equipaments esportiusen els Distric¬
tesregitsper Convergència iUnió; iquetotsels serveis
iequipaments municipals, fins i tot la Casa de la Ciutat,
estroben ubicats en un Districte o altre, però d'aquest
fet el Sr. Cernuda no en potdeduir que les inversions
ques'hi facin, siguin fruit de ladescentralitzaciólaqual nomésespotmesurar perla capacitat dedecisióde les
inversions i de les despeses per part dels Districtes, que és pràcticament nul·laen el moment actual.
El Sr. Amat demana que
l'Àrea
de Joventutes com¬prometi públicament quant al termini enquè els Distric¬
tesi barrisserandotats de casals dejoventut.
La Sra. Alemany fa avinentque l'Eixample no rebrà cap inversió en instal·lacions esportives; que només s'ha pogut celebrar una reunió amb el Regidor de Jo¬ ventut i Esports amb qui no ha pogut entrevistar-se
malgrat haver-ho intentatendiverses ocasions; iqueel Consell Municipal d'Esports només s'ha reunit dues
vegades, el 8 de novembrede l'any passat i el dia 20 del corrent mes defebrer, aquestadarrera, probable¬ ment, aconseqüència de la interpel·lació sobre eltema signada pel Sr. Bonet.
El Sr. Truñó respon que ell només s'ha referit a les inversions de la Subàrea de Joventut perquè en la in¬ tervenció del Sr. Triasno s'havia fet cap esmenta les
relativesa laSubàread'Esports;quetantel Director de
Serveis d'Esports com el responsable de les instal·la¬ cions esportives s'han reunit repetides vegades amb els Districtes; que al'Eixample s'invertiranmés de 300 milions de pessetes (aportatsperterceres parts perla
Diputació Provincial, perla Direcció General d'Esports i pel Consell General d'Esports), per a remodelar el
complex de piscines Sant Jordi; que les divisòries dels districtes no són pas unes fronteres infranquejables i
casualmenta l'altre costat de carrers que limiten l'Ei¬ xample hi ha previstes actuacions importants -la pista
polisportiva del carrerde Wellington, la piscina Folch
i
Torres i la piscina de l'Espanya Industrial- que seran
utilitzadespel veïnat d'unabanda i de l'altra del carrer; que quan esdiu queel Consell d'Esports, només
s'ha
reunit duesvegades del maig ençà,no es pot
oblidar ni
queels Coordinadors d'Esportsdels Districtesno pren¬gueren possessió finsal setembre nique
Barcelona és
l'única ciutat deCatalunyaque disposa d'un organisme detal naturalesa, mentreque altres Institucionsno han
tingutcapinterèsa crearplataformes de
debat i de
par¬ ticipació.El Sr. Vilaremarcalaconveniènciaque el DistricteXI
al-menys, entri en la programació de l'any vinent; així
com el desencís de l'esmentatDistricte, ben evident a
lesactesdelConsell, perquè les previsions pressupos¬ tàries són insignificants comparedes amb les necessi¬ tats del Districte lesquals, després d'haver tret ja algu¬
nesactuacions, importavenencara140milions depes¬ setesi, noobstantaixò, només percebrà el 4,18 % dels 730 milions del Fons de lliuredisposició, és adir 27 mi¬
lions de pessetes.
En preguntar-li el Sr. Alcalde, quins projectes tenen sobre Can Déu, el Sr. Vila contesta que s'anirà ins¬
tal·lant entre aquestany i el vinentsegons un projecte
que puja uns30 milions de pessetes, 10 dels quals ha¬
vien decorrespondre a la present anualitat però, mal¬ grat haver demanat que aquestadotació s'elevés fins
a 15 milions, ha quedat establerta, finalment, en 9; i
que l'utilització interior de tal edificiencara noestàaca¬ bada de definir.
El Tinent d'Alcalde President de la Comissió Infor¬ mativa de Pressupostos i Regulació d'Exaccions, Sr. de Nadal, entractarla vessantfinancera dels docu¬
ments endebat, comença per advertirque, avegades,
els finançaments previstos no acaben d'arribar creant
problemes específics que espera que no es produiran
en la present ocasió. Detalla, seguidament, els quatre grans apartatsen que s'articula l'estat d'ingressos, tot
comentant:
a) Respecte a les contribucions especials:que ha¬
vien estatdurant la Dictadura i partde la transició una forma normal de sufragar les inversions ciutadanes si bé algunes vegades esdevenien de difícil cobrament i
comportaven una agressió per als ciutadans de nivell
econòmic més baix; que, posteriorment, s'abandona¬
ren deixant d'aprofitar les possibilitats financeres
d'aquesta figura; que tanmateix, enguany es fanova¬ mentunesforç de quantificació estimant-lesen400 mi¬
lions de pessetes i repercutint-les sobre aquelles inver¬ sions quecomporten unmajor valorper ales finqueso
un aprofitament específic per a determinades perso¬ nes: així dels634 milions de pessetesper a parcs, es¬ perapoder-ne repercutirun 15%; dels 950 milionsper
a nousvials espreveu una repercusió del 9,40 % i, en
definitiva,lamitjana de repercusió esmouentre aquest
darrerpercentatgei el del 27,27 % corresponental'en¬ llumenat: consegüentment els 400 milions esperats
d'aquesta font d'ingressos, responen, doncs, a uncàl¬
cul avalat perl'experiènciacarestimacions mésagosa¬ rades comportarien dificultats a l'hora de la liquidació del Pressupost.
b) Quant a les realitzacions de l'immobilitzat: que
l'Ajuntament posseeixun20 % delasuperfície urbana, percentatgeque, deduint-hi la part corresponent a via-litat, esredueix al 7 %;que estracta d'un patrimoni viu perquè enguanys'hi inverteixen més de 3.600 milions
de pessetes però part entrarà en desús, de manera que ha de donar capacitatpera mentenir-lo viu i objec¬
tivament adequat a les nostres necessitats; que la forma com l'Ajuntament ha anatcreant immobilitzat és
justificada pel mateix esdevenir de la gestió municipal però per conservar la seva potencialitat és necessari,
com sapqualsevol administrador,comprari vendre pa¬
trimoni; que el volum de les operacions de venda s'ha
fixaten la meitat, aproximadament, de les inversionsa realitzar sobre elnostrepatrimoni, quantitat equivalent, peraltra banda, al'1 % del valorreal del nostre immo¬
bilitzat,ésadirentre 1.600 i 1.700 milions depessetes;
que per desenvolupar aquesta tasca es muntaran els
mitjans administratius, tècnics i de gestió necessaris creantunòrgana nivell de Direcció de serveisque uni¬
fiqui els diversos aspectes i faci les propostes i ges¬ tions necessàries per aassolir tal objectiu.
c) Sobre les aportacions d'altres ens territorials: que el corresponent capítol es corregirà per reflectir,
degudament, tots els elements que els diferents orga¬
nismes utilitzen per acontribuirenels projectesmunici¬
pals, especialment en el camp de l'esport; que un 75 %, correspon a la Generalitat, si bé la majorpart
d'aquesta aportació prové del Pla d'ocupaciócomuni¬ tàriai, pertant, noté elseuorigen endecisionspressu¬
postàries i parlamentàries, sinóen unestransferències
finalistes.
d) Tocant a la utilització dels recursos aliens,ésa dir, al capítol IX:que li estranyen alguns dels qualifica¬ tiusemprats al llarg del debat, perquè durant ladiscus¬ sió del Programa d'Actuació,on espreveia ja lautilitza¬
ció, durant 1984, de recursos de tercers per valorde 10.000 milions de pessetes, ningú no va estimartal
propòsit ni fantasiós ni impossible;que els altscàrrecs
de la Federació Catalana de Caixes d'Estalvi han ofert la col·locació d'emissionsd'obligacions d'aquest Ajun¬ tamenta deu anysi al 14,25 % d'interès, i si algú téno¬
tícies que esdesdirán de tal oferiment, ho hauriade do¬
nar a conèixer pertal de cercarfórmules de finança¬
ment alternatives; que el tipus del 14,25 % d'interès
s'haaplicat enels convenis formalitzatsentre l'esmen¬ tada Federació i la Generalitat, i els anys 1980 i 1982, les Caixes acompliren el compromís de subscriure 5.000 milions de pessetes anuals: és, doncs,agosarat
qualificar de fantasiosa la possibilitat de tornar en¬ guany a fer ús dels recursos de les Caixes després
d'un any sense haver acudit aaquesta via de finança¬
ment; que l'expedient contempla dues possibles sorti¬
desquant al crèdit amb l'estranger: elsecus,unitatmo¬ netària resultant de la bossa de monedes europees,i
els iens, i seràl'avalista l'Institut de Crèdit Oficial,qui,
en últim terme, perfili l'operació conjuminant els inte¬
ressos d'aquest Ajuntament amb els del conjunt de
l'endeutament exterior de l'Estat; que la proposta ini¬ cialesfaeniens perquè les primeres ofertesque supe¬
raven els deu anysde maduració total (sis de carència
i deu d'amortització) eren en aquesta moneda, tanma¬
teix, si bé aquesta menade decisions s'ha de teniren
comptela conjuntura demercat, per la durada del'ope¬ ració (deu anys) les condicions immediates delmercat
no han d'ésser definitives i, atès alcomportamentde
la
càrrega financera de l'Ajuntament, interessen
emis¬
sions quetinguin la maduresa al final del període;que
el finançament a través del Banc de Crèdit Local ofe¬ reix molt bones condicions(dotze anysde vidaambun
interès del 12,90 %) que el situen en la posició
més
baixaen l'escala de costos, i lainconcreció de lasevaquantia (entre 2.000 i 3.000 milions depessetes) haes¬
tattractada amb les altres esferes de l'esmentadaIns¬
titució bancària car un compromís superior als
2.000
milions depèn dels tipus de projectes presentats; que si bé el Banc té unes dotacionsescases,
l'esmentada
xifra semblacongruent amb lanostracapacitatdepre¬ sentarprojectes amb relacióa la de la restade
