oct DB SI DB SI Seguretat en cas d incendi oct Manual d aplicació del Document Bàsic Manuals CTE Codi Tècnic de l Edificació

CTE Codi Tècnic de l’Edificació oct

DB SI

Octubre de 2006

Manual d’aplicació del Document Bàsic

DB SI Seguretat en cas d’incendi

Oficina Consultora Tècnica w w w . c o a c . n e t / o c t

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

oct

Oficina Consultora Tècnica

Octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC

Índex Introducció

SI 1 Propagació interior SI 2 Propagació exterior SI 3 Evacuació d’ocupants

SI 4 Detecció, control i extinció de l’incendi SI 5 Intervenció de bombers

SI 6 Resistència al foc de l’estructura

Annex SI A Terminologia

Annex SI B Temps equivalent d’exposició al foc

Annex SI C Resistència al foc de les estructures de formigó armat Annex SI D Resistència al foc de les estructures de acer

Annex SI E Resistència al foc de les estructures de fusta

Annex SI F Resistència al foc de les estructures de fàbrica

Annex SI G Normes relacionades amb l’aplicació del DB SI

Oficina Consultora Tècnica- COAC. Octubre 2006

INTRODUCCIÓ

I Nou marc legal de la seguretat en cas d’incendi

La Llei 38/99 d’Ordenació de l’Edificació (LOE) estableix que la seguretat en cas d’incendi és un dels requisits bàsics de qualitat dels edificis.

Per mandat de la LOE s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) per Reial Decret 314/2006 de 17 de març, publicat al BOE de 28.03.06. El CTE és el nou marc reglamentari de l’edificació en el que es defineixen les exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi que han de complir els edificis per satisfer l’esmentat requisit bàsic.

Seguint l’estructura del CTE, la Part I conté les exigències bàsiques i les disposicions i condicions generals d’aplicació del Codi. En la Part II es troba el Document Bàsic de Seguretat en cas d’incendi DB SI en el que es caracteritzen i quantifiquen les exigències bàsiques i es determinen procediments per al seu compliment.

El CTE crea la figura dels Documents Reconeguts com a complement del document bàsic per tal de facilitar la seva aplicació. Es tracta de documents tècnics, sense caràcter reglamentari, que han de comptar amb el reconeixement del Ministerio de Vivienda. Poden ser, per exemple, guies tècniques, codis de bona pràctica, mètodes d’avaluació, solucions constructives, programes informàtics o comentaris sobre l’aplicació del CTE.

Encara no hi ha cap document reconegut però és previsible que en surtin i hauran de constar en registre públic.

II Situació de la normativa estatal anterior al Codi Tècnic de l’Edificació

Amb l’entrada en vigor del CTE el 29 de març de 2006 queden derogades algunes normes de forma total o parcial i continuen vigents alguns reglaments, publicats pel Ministeri d’Indústria, i que, en alguns casos, s’hauran de modificar per adequar-se al nou marc legal.

Normativa derogada

- NBE-CPI/96 “Norma Bàsica de l’Edificació sobre Condicions de Protecció contra incendis en els edificis” (RD 2177/1996). Està derogada des de l’entrada en vigor del CTE però es pot aplicar per donar compliment al requisit bàsic de Seguretat en cas d’incendi en els projectes que sol·licitin llicència d’obres abans del 29.09.06.

- Reglament General de Policia d’Espectacles, RGPE (RD 2816/1982). El RD 314/2006 d’aprovació del CTE deroga des del 29.03.06 alguns articles d’aquest reglament: Articles Art. 2 al 9 (amplades escales i passadissos) i Art. 20 al 23 (plànols i documentació), excepte apartat 2 de l’art.

20 i l’apartat 3 de l’art. 22.

No estan derogades i sembla que continuen vigents en allò que no s’oposi al CTE DB SI i DB SU les especificacions de grades en recintes esportius i d’espectacles a l’aire lliure del Capítol II secció primera.

Normativa vigent

- RD 1942/1993 Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis, RIPCI

- RD 2267/2004 Reglament de seguretat en cas d’incendi en establiments industrials, RSCIEI: En alguns apartats fa referència a la NBE-CPI/96 que s’entén substituïda pel DB SI, segons nota 1 de la Introducció del DB SI. Tanmateix, manca que el Ministeri d’Indústria faci les correccions oportunes del text d’aquest Reglament.

- Reglamentació específica d’instal·lacions i d’emmagatzematge: REBT, RITE, gas, gasoil, productes líquids inflamables, d’altres.

III Situació de la normativa d’àmbit autonòmic i municipal anterior al CTE

Continua vigent sempre que no sigui menys exigent que el DB SI, però s’ha de revisar per adequar-se al CTE DB SI i al RSCIEI.

Pel que fa a la normativa d’àmbit català anterior al CTE continua vigent la següent:

- D 241/1994 sobre Condicionants urbanístics i de protecció contra incendi complementaris de la NBE-CPI/91. El nivell d’exigència d’aquest Decret és superior a la secció SI 5 Intervenció de bombers.

Actualment es troba en fase de revisió per adequar-se al CTE i al RSCIEI.

- Ordenances municipals, com l’Ordenança de Barcelona OMCPI-96 o d’altres que parcialment regulen aspectes relacionats amb la protecció contra incendi. Continuen vigents sempre que siguin més exigents que el DB SI. L’OMCPI 96 es troba en fase de revisió per adequar-se al CTE i al RSCIEI.

IV Nou caràcter prestacional

En la línia del Codi Tècnic de l’Edificació, la seguretat en cas d’incendi té caràcter prestacional ja que l’objectiu es satisfer aquest requisit bàsic garantint unes exigències bàsiques a les que es dona compliment aplicant uns paràmetres i procediments concrets o adoptant solucions alternatives.

-

El DB SI desenvolupa el requisit bàsic de Seguretat en cas d’incendi que s’anunciava a l’Article 3 de la LOE

:

“Consisteix en reduir a límits acceptables el risc de que els usuaris d’un edifici pateixin danys derivats d’un incendi d’origen accidental com a conseqüència de les característiques del projecte i construcció de l’edifici, així com del seu manteniment i ús previst” .

“Per tal de satisfer aquest objectiu els edificis es projectaran, construiran, es mantindran i s’utilitzaran de forma que, en cas d’incendi, es compleixin les exigències bàsiques següents:”

- Exigències bàsiques SI (Article 11 de la Part I del CTE):

SI 1 Propagació interior SI 2 Propagació exterior SI 3 Evacuació d’ocupants

SI 4 Detecció, control i extinció de l’incendi SI 5 Intervenció de bombers

SI 6 Resistència al foc de l’estructura

D’aquestes exigències la que és novedosa respecte a la NBE-CPI/96 és la SI 5 que fa referència a la intervenció de bombers i que agafa cos reglamentari, quan en la norma anterior només tenia considerava com a recomanacions i remetia a les Administracions autonòmiques i locals. A Catalunya es regula aquest aspecte amb el Decret 241/94.

- Document Bàsic SI (Article 11 de la Part I del CTE i DB SI de la Part II):

“El Document bàsic SI especifica paràmetres, objectius i procediments el compliment dels quals garanteix la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat en cas d’incendi.”

“ Les seccions del DB SI es corresponen amb les exigències bàsiques SI 1 a SI 6. La correcta aplicació de cada Secció suposa el compliment de l’exigència bàsica corresponent. La correcta aplicació del conjunt del DB suposa que satisfà el requisit bàsic “Seguretat en cas d’incendi””.

Oficina Consultora Tècnica- COAC. Octubre 2006

- Criteris general d’aplicació

El DB SI especifica paràmetres i procediments per donar compliment a les exigències bàsiques SI . b) Adoptar solucions alternatives

Justificar el compliment de les exigències bàsiques i que les seves prestacions són, al menys equivalents, a les obtingudes aplicant el DB SI.

• L’Article 3.3 de la NBE-CPI/96 ja contemplava la possibilitat de solucions diferents en projectes singulars, justificades documentalment i sempre que assoleixin nivells de seguretat equivalents als de la normativa

V Aspectes més destacables del DB SI

1. Àmbit d’aplicació del DB SI

- És el que s’estableix amb caràcter general per al conjunt del CTE en el seu article 2 de la Part I.

- El DB SI no és d’aplicació en els edificis i establiments d’ús industrial en els que sigui d’aplicació el RSCIEI. Tanmateix, en edificis i establiments d’ús industrials és d’aplicació la Part I del CTE pel que fa a les exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi i les condicions generals d’aplicació.

Segons la nota 1 de la Introducció del DB SI, les referències que fa el RSCIEI a la NBE-CPI/96 queden substituïdes pel DB SI, però cal que el Ministeri d’Indústria en faci les modificacions oportunes del text reglamentari.

- S’aplicarà el Reglament de Seguretat en cas d’Incendi en Establiments Industrials, RSCIEI, als emmagatzematges integrats en establiments de qualsevol ús no industrial, quan la càrrega de foc total, ponderada i corregida dels esmentats emmagatzematges, calculada segons l’Annex 1 del RSCIEI, superi el valor de 3 x 10⁶ MJ. Això no obstant, quan estigui prevista la presència de públic en ells se’ls haurà d’aplicar a més a més les condicions que estableix el DB SI per a l’ús corresponent. (Nota (1) de la Introducció del DB SI)

- Pel que fa als locals d’instal·lacions o emmagatzematges amb reglamentació específica (REBT, RITE, gas, emmagatzematge) encara que el DB SI indica específicament que no inclou exigències per limitar el seu risc d’inici de l’incendi, sí que estableix condicions per limitar el risc de propagació al classificar-los com a locals de risc especial.

- El DB SI defineix en l’Annex SI A Terminologia els usos dels edificis en els que és d’aplicació:

Administratiu, Aparcament, Comercial, Docent, Hospitalari, Pública concurrència, Residencial públic i Residencial habitatge. Cal destacar que el document incorpora condicions particulars per a l’ús de pública concurrència, aspecte que mancava en la NBE-CPI/96.

- També estableix que en les residències geriàtriques o de persones discapacitades, en els centres d’educació especial i similars, s’ha d’aplicar les condicions d’ús Hospitalari, la qual cosa implica importants exigències de compartimentació, amplada dels elements d’evacuació, nombre de sortides i longituds dels recorreguts i instal·lacions de protecció en cas d’incendi.

- Nova construcció, ampliació, canvi d’ús, reforma, rehabilitació.

El DB SI s’ha d’aplicar a les obres de nova construcció, ampliació, reforma, rehabilitació i també en canvi d’ús - encara que no es facin obres-, segons s’estableix a la Part I del CTE. Complementàriament, el DB SI especifica:

Canvi d’ús:

Quan el canvi d’us afecti únicament a part d’un edifici o d’un establiment, el DB SI s’ha d’aplicar a aquesta part, així com als mitjans d’evacuació que la serveixin i que condueixin a l’espai exterior segur estiguin o no situats en la mateixa.

Excepció: en edificis existents d’ús Residencial Habitatge en el que es transformin en habitatges d’altres zones destinades a qualsevol altre ús, no caldrà aplicar el DB SI als elements comuns d’evacuació de l’edifici.

Obres de reforma:

Si es manté l’ús: el DB SI s’ha d’aplicar als elements de l’edifici modificats amb la reforma sempre que això suposi una adequació més gran a les condicions de seguretat establertes en el DB SI.

Si s’altera l’ocupació o la distribució en relació amb els elements d’evacuació: s’ha d’aplicar el DB SI als elements d’evacuació.

Si afecta als elements constructius que hagin de servir de suport a les instal·lacions de protecció contra incendis o a zones per on discorren els seus components: aquestes instal·lacions s’han d’adequar al DB SI.

En qualsevol cas les obres de reforma no podran reduir les condicions de seguretat preexistents, quan aquestes siguin més estrictes que les contemplades en el DB SI.

2. El DB SI és el resultat de la revisió i actualització de la NBE-CPI/96 així com la seva adequació al CTE

a) La norma bàsica de l’edificació sobre “Condicions de protecció contra incendis en els edificis, NBE- CPI/96” es revisa, corregeix i s’adequa a l’estructura i filosofia del CTE. En aquest sentit:

- Les seccions del DB SI es corresponen amb les exigències bàsiques SI 1 a SI 6.

- L’Annex SI A de Terminologia és fonamental i complementari de les diferents seccions: permet alleugerir el text general al indicar en cursiva els conceptes que després es defineixen a l’annex, però és més que una estricta definició ja que, pel que fa als elements d’evacuació aquí s’especifiquen totes les condicions que han de complir.

b) Es recullen els aclariments a la norma bàsica que estaven en el document de “Criterios para la interpretación y la aplicación de la NBE-CPI/96” elaborat pel Ministerio de Vivienda.

3. Remet al DB SU “Seguretat d’utilització”

El disseny dels elements de circulació (escales, passadissos, rampes) que també siguin d’evacuació s’ha de fer de forma conjunta amb els documents de Seguretat en cas d’Incendi, DB SI i de Seguretat d’Utilització, DB SU. S’entén que les condicions de seguretat d’aquests elements són de caire general per la seva utilització habitual, no només en cas d’incendi.

En la mateixa línia, l’enllumenat d’emergència es troba en el DB SU 4 “Seguretat enfront el risc causat per il·luminació inadequada”, quan tradicionalment estava en la normativa d’incendis.

4. Sales d’espectadors i elements d’evacuació d’establiments de pública concurrència Incorpora, juntament amb el DB de Seguretat d’Utilització, els paràmetres de disseny de les sales amb seients fixos i dels elements d’evacuació dels establiments de pública concurrència que abans estaven regulats en el Reglament General de Policia i Espectacles, RGPE.

5. Intervenció de bombers

Defineix les condicions per facilitar la Intervenció de bombers en la secció SI 5: en la NBE-CPI/96 es tractaven amb caràcter de recomanació a l’Apèndix 2. A Catalunya aquest aspecte es regula des de l’any 1994 pel Decret 241/1994 sobre “Condicions urbanístiques i de protecció contra incendis complementàries de la NBE-CPI/96”, que tot i ser anterior és més exigent que el nou DB SI 5. Actualment aquest Decret es troba en revisió per adequar-se al CTE i al RSCIEI.

6. Resistència al foc de l’estructura

El DB SI en els seus Annexes SI B a F incorpora taules i procediments simplificats per al càlcul de la resistència al foc de l’estructura. Abans del CTE, la NBE-CPI/96 feia obligatori el compliment dels Eurocodis per a justificar la resistència al foc de l’estructura. Això implicava dificultats ja que són normes d’àmbit europeu que s’han de transposar a cada país amb les reglamentacions nacionals corresponents.

Oficina Consultora Tècnica- COAC. Octubre 2006

Per a les estructures de formigó, la EHE inclou l’Annex 7 de “Recomanacions per a la protecció addicional al foc dels elements estructurals” en el que d’alguna manera es transposa l’Eurocodi 2 del formigó. Per a la resta de materials mancava normativa nacional i, en alguns casos, com el eurocodi de l’acer, fins i tot no es disposava de la versió en castellà.

Cal assenyalar que per aplicar els mètodes simplificats de càlcul del DB SI s’ha d’emprar un altre document bàsic DB SE Seguretat estructural que està en vigor però que no és d’aplicació obligatòria per als projectes que sol·licitin llicència d’obres abans del 29 de març de 2007.

7. Marcatge CE i nova classificació europea de resistència i reacció al foc

Els productes, equips i materials han de disposar de Marcatge CE, en línia amb la Directiva de Productes de la Construcció (DPC 89/106/CEE; RD 1630/1992). No és una novetat pròpiament dita, ja que els productes han de disposar de marcatge CE a mesura que s’aprovin i siguin d’aplicació les normes europees harmonitzades.

Per tant s’ha d’indicar en el projecte, s’ha de controlar la recepció en obra i, sobre tot, els fabricants han de posar en el mercat els productes amb marcatge CE quan sigui obligatori. En aquest sentit ja n’hi ha molts productes que en tenen com els materials d’aïllament tèrmic, els extintors o els detectors.

El passat 2 de juliol de 2005 va entrar en vigor el RD 312/2005 sobre la nova classificació europea de reacció i resistència al foc dels elements de construcció, de manera que qualsevol material o element s’ha d’assajar i classificar segons les noves classes europees. El CTE remet a aquest RD i, en conseqüència, els materials i elements s’han de demanar amb les noves classes que impliquen nous assaigs.

8. Petits establiments d’ús residencial públic

En petits establiments hotelers, de fins a 20 llits, el DB SI és menys exigent en relació a la protecció de les escales i al nombre de sortides.

9. Control de fums

Es defineix el control de fums com a mesura per a facilitar l’evacuació dels ocupants en aparcaments que no tinguin la consideració d’oberts, en atris que serveixin a més de 500 persones i en establiments d’ús comercial i de pública concurrència que tinguin una ocupació de més 1000 persones.

Remet a normes UNE, EN que estableixen condicions de disseny i dimensionat per sistemes naturals o mecànics però l’aplicació de les quals representa gran complexitat.

Normalment, els aparcaments no tenen les obertures suficients per arribar a considerar-se oberts i hauran de disposar d’un sistema de control de fums. El DB SI 3 estableix com a sistema simplificat alternatiu a la norma UNE la ventilació per extracció mecànica segons el Document Bàsic de “Qualitat de l’aire interior” DB HS-3. Es troba a faltar un mètode senzill per al control de fums de l’aparcament amb ventilació natural.

10.Edificis en altura i soterranis

Encara que presenten un risc superior a d’altres configuracions (a efectes de sectorització, nombre de sortides en funció de la superfície, limitació de la densitat d’ocupació en funció de l’altura, dotació de la instal·lació d’extinció automàtica, etc.), el DB SI no imposa gaires exigències específiques.

11.Accessibilitat i seguretat en cas d’incendi

El DB SI no incorpora específicament condicions que relacionin l’accessibilitat i la seguretat en cas d’incendi:

En aquest sentit cal anunciar que el “Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales” està elaborant un Document Bàsic sobre Accessibilitat que desenvolupa la Llei 51/2003 d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat”. Sembla ser que aquest DB adoptarà l’estructura del CTE i que serà d’àmbit estatal encara que les competències en matèria d’accessibilitat corresponen ales comunitats autònomes.

VI Compliment en projecte de la seguretat en cas d’incendi (Annex I de la Part I del CTE)

La seguretat en cas d’incendi afecta de forma transversal al disseny d’un edifici ja que, d’una banda, condiciona aspectes generals com l’emplaçament, la configuració o la construcció del mateix i, d’altra banda, s’ha de concretar en solucions constructives i d’instal·lacions que caldrà definir adequadament.

En cas de que el projecte d’edificació es desenvolupi en dues fases, bàsic i d’execució, en el projecte bàsic s’ha de justificar el compliment del CTE pel que fa a les exigències de seguretat en cas d’incendi.

Cal destacar que s’ha d’especificar en el plec de condicions la necessitat de marcatge CE dels productes, materials i equips en els que ja sigui obligatori.

Cal especificar les proves a realitzar durant l’execució i amb l’obra acabada.

A continuació es fa un esquema general del compliment de la seguretat en cas d’incendi adaptat a l’estructura del contingut del projecte que defineix l’Annex I de la Part I del CTE:

ESQUEMA GENERAL DEL COMPLIMENT DE LA SEGURETAT EN CAS D’INCENDI adaptat a l’estructura del contingut del projecte que defineix l’Annex I de la Part I del CTE

- PROJECTE BÀSIC

- Memòria: - Indicació dels paràmetres del DB SI per donar compliment a les exigències bàsiques SI 1 a SI 6:

SI 1 Propagació interior SI 2 Propagació exterior SI 3 Evacuació d’ocupants

SI 4 Detecció, control i extinció de l’incendi SI 5 Intervenció de bombers

SI 6 Resistència al foc de l’estructura

- Plànols: - Integració dels paràmetres indicats a al memòria en els plànols generals (plantes, façanes i seccions): compartimentació en sectors d’incendi, locals de risc, condicions de resistència al foc de mitgeres, façanes i cobertes, elements d’evacuació (escales, passadissos, portes), vials d’aproximació, espai de maniobra i façana accessible, etc.

- PROJECTE D’EXECUCIÓ

- Memòria: - Justificació de les solucions adoptades - Annexes complementaris si s’escau - Criteris d’ús i manteniment

- Plànols: - Plànols d’instal·lacions

- Plànols de definició constructiva

- Plec de condicions: - Marcatge CE - Assaigs i proves

- Proves de servei sobre l’edifici acabat

- PROJECTES PARCIALS: integrats en el projecte de l’edifici sota la coordinació del projectista.

En funció de la complexitat del projecte pot ser necessari desenvolupar específicament algun apartat com, per exemple, les instal·lacions de detecció automàtica, d’extinció automàtica o el sistema de control de fums, però, en qualsevol cas, integrats en el projecte de l’edifici.

- LLIBRE DE L’EDIFICI (Article 8 de la Part I del CTE) - Documentació de l’obra executada

- Documentació de productes i equips que s’incorporin a l’obra - Instruccions d’ús i manteniment

- Pla de manteniment

Manual d’aplicació del Document Bàsic

SI Seguretat en cas d’incendi

Requisit Bàsic de Seguretat en cas d’incendi:

“ L’objectiu del requisit bàsic de seguretat en cas d’incendi consisteix en reduir a límits acceptables

el risc de que els usuaris d’un edifici pateixin danys derivats d’un incendi d’origen accidental com a

conseqüència de les característiques del projecte i construcció de l’edifici, així com del seu

manteniment i ús previst” .

SI 1 Propagació interio

SI 1 Propagació interior

Exigència Bàsica SI 1:

“Es limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’interior de l’edifici”.

SI 1 Propagació interio

SI 1 Propagació interior

1. Compartimentació en sectors d’incendi 1.1 Condicions de compartimentació 1.2 Resistència al foc

2. Locals i zones de risc especial 2.1 Classificació

2.2 Condicions

3. Espais ocults. Passos d’instal·lacions a través d’elements de compartimentació d’incendis

3.1 Espais ocults

3.2 Passos d’instal·lacions

4. Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari 4.1 Revestiments

4.2 Instal·lacions elèctriques

4.3 Elements tèxtils de cobriment

4.4 Elements decoratius i de mobiliari

SI 1 Propagació interio

1. Compartimentació en sectors d’incendi

Amb l’objectiu de limitar la propagació de l’incendi per l’interior de l’edifici, aquest s’ha de compartimentar en sectors d’incendi, segons les condicions que s’estableixen en la taula 1.1, de manera que la resistència al foc dels elements compartimentadors satisfaci els valors de la taula 2.2.

1.1 Condicions de compartimentació

La compartimentació depèn principalment de l’ús de l’edifici, zona o establiment i de la seva superfície construïda, Sc.

A efectes del còmput de la superfície de un sector d’incendi, es considera que els locals de risc especial i les escales i passadissos protegits continguts en l’esmentat sector no formen part del mateix.

Les superfícies màximes indicades en la taula poden duplicar-se si el sector disposa d’una instal·lació automàtica d’extinció que no sigui exigible pel DB SI.

Taula 1.1 Condicions de compartimentació

ÚS PREVIST DE L’EDIFICI, ZONA O ESTABLIMENT CONDICIONS DE COMPARTIMENTACIÓ EN GENERAL

ESTABLIMENT integrat en un edifici Sempre constituirà sector d’incendi - Administratiu, Docent i

Residencial Públic Constituirà sector d’incendi si Sc ≥ 500 m² ESTABLIMENT

integrat en un edifici d’ús Residencial

Habitatge - Pública concurrència i

Comercial Sempre constituirà sector d’incendi - Residencial Habitatge Sempre constituirà sector d’incendi

- Sc ≤ 100 m²: local de risc baix

- Sc > 100 m² : sempre constituirà sector d’incendi.

Qualsevol comunicació amb ell es farà a través de vestíbul d’independència - Aparcament

- Aparcaments robotitzats: sempre sector d’incendi

Qualsevol comunicació amb ell es farà a través de vestíbul d’independència - Allotjament (p.e. dormitoris

en centres docents o hospitals) Constituirà sector d’incendi si Sc ≥ 500 m² . - Administratiu, Docent o

Comercial Constituirà sector d’incendi si Sc ≥ 500 m² . ZONA D’ÚS

DIFERENT i subsidiària de l‘ús principal d’un edifici o establiment

- Pública concurrència Constituirà sector d’incendi si > 500 persones.

- com a mínim el 90 % de Sc es desenvolupi en una planta - les seves sortides comuniquin

directament amb l’espai lliure exterior - al menys el 75% del seu perímetre

sigui façana i ESPAI DIÀFAN

(p.e. pistes poliesportives, recintes firals, centres comercials, estacions de transport, etc.)

Pot constituir un únic sector d’incendi independentment de la seva superfície, sempre que:

- no existeixi sobre l’esmentat recinte cap zona habitable

ESCALES I ASCENSORS que serveixin a sectors

d’incendi diferents Estaran delimitats per elements constructius de resistència al foc ≥ resistència al foc dels elements separadors de sectors d’incendi.

- portes E 30 o bé

- un vestíbul d’independència en cada accés.

ASCENSORS no accessibles des del recinte d’una escala protegida

- Cas particular: Sempre es disposarà vestíbul d’independència en l’accés a un local de risc especial o a una zona d’ús Aparcament

SI 1 Propagació interior

ÚS PREVIST DE L’EDIFICI, ZONA O ESTABLIMENT CONDICIONS DE COMPARTIMENTACIÓ ADMINISTRATIU General Cada sector de incendi: Sc ≤ 2.500 m² APARCAMENT General No hi ha límit de superfície de sector

(Sc > 100 m² ) Aparcament robotitzat Cada sector d’incendi: Sc ≤ 10.000 m² quan estigui situat per sota d’un altre ús

COMERCIAL General Cada sector de incendi: Sc ≤ 2.500 m² Cas particular Cada sector de incendi: Sc ≤ 10.000 m²

en establiments o centres comercials que ocupin en la seva totalitat un edifici íntegrament protegit amb instal·lació automàtica d’extinció i l’altura d’evacuació h ≤ 10 m.

- ocupin totalment un edifici exempt - estiguin íntegrament protegits amb una

instal·lació automàtica d’extinció i Zones destinades a ús públic

Poden constituir un únic sector d’incendi en edificis o centres

comercials que - disposin en cada planta de sortides d’edifici aptes per a l’evacuació de tots els ocupants de les mateixes.

Constituirà sector d’incendi si Sc ≥ 500 m² Cada establiment en general

Separació entre establiments diferents ≥ EI 60.

(No aplicable a separació entre establiments i zones comunes) Cada establiment de pública

concurrència amb espectacles (cinemes, teatres, discoteques, sales de ball, etc.)

Sempre constituirà sector d’incendi

Zones d’ús industrial o

d’emmagatzematge Constituiran un o més sectors diferenciats. S’hi aplicarà el RSCIEI DOCENT Si l’edifici té una planta No cal compartimentar-la en sectors d’incendi

Si l’edifici té més d’una planta Cada sector d’incendi: Sc ≤ 4.000 m² HOSPITALARI En general Cada sector d’incendi: Sc ≤ 2.500 m²

Plantes amb:

- zones d’hospitalització o - amb unitats especials

(quiròfans, UVI, etc.)

Compartimentades al menys en 2 sectors d’incendi Sc ≤ 1.500 m² i amb espai per albergar als pacients d’un dels sectors contigus.

Excepció: Plantes de Sc < 1.500 m² amb sortides directes a l’espai exterior segur i recorreguts d’evacuació fins a elles ≤ 25 m PÚBLICA

CONCURRÈNCIA En general Cada sector d’incendi: Sc ≤ 2.500 m²

- estan compartimentats respecte d’altres zones amb elements EI 120

amb un sector de risc mínim a través de vestíbul indep. o - Sortides

de planta

comunicades: amb un espai exterior segur B-s1,d0: parets i sostres - materials de

revestiment: BFL –s1: terres

- Densitat de càrrega de foc, Qs ≤ 200 MJ/m² per materials de revestiment i mobiliari fix Recintes destinats a públic:

- Amb seients fixos (cinemes, teatres, auditoris, sales de congressos)

- Museus

- Espais per a culte religiós - Recintes polisportius i firals

Poden constituir un únic sector d’incendi de Sc >

2.500 m² si:

- No hi ha zones habitables per sobre d’ells Caixes escèniques Sempre han de constituir un sector d’incendi diferenciat RESIDENCIAL

HABITATGE General Cada sector d’incendi: Sc ≤ 2.500 m²

Habitatges Separació entre habitatges i entre aquests i zones comunes ≥ EI 60 RESIDENCIAL

PÚBLIC General Cada sector d’incendi: Sc ≤ 2.500 m² Parets: resistència al foc ≥ EI 60

Habitacions per a allotjament

Portes d’accés ≥ EI2 30 C5, si l’establiment Sc > 500²

SI 1 Propagació interio Comentaris i ajudes

SECTOR D’INCENDI (Annex SI A Terminologia)

Espai d'un edifici separat d'altres zones del mateix per elements constructius delimitadors resistents al foc durant un període de temps determinat, a l'interior del qual es pot confinar (o excloure) l'incendi perquè no es pugui propagar a (o des de) una altra part de l'edifici. (DPC - DI2)

SECTOR DE RISC MÍNIM (Annex SI A Terminologia) Sector d'incendi que compleix les següents condicions:

- Està destinat exclusivament a circulació i no constitueix un sector sota rasant.

- La densitat de càrrega de foc no excedeix de 40 MJ/m² en el conjunt del sector, ni de 50 MJ/m² en qualsevol dels recintes continguts en el sector, considerant la càrrega de foc aportada, tant pels elements constructius, com pel contingut propi de l'activitat.

- Està separat de qualsevol altra zona de l'edifici que no tingui la consideració de sector de risc mínim mitjançant elements la resistència dels quals al foc sigui EI 120 i la comunicació amb les esmentades zones es realitza a través de vestíbuls d'independència.

- Té resolta l'evacuació, des de tots els seus punts, mitjançant sortides d'edifici directes a espai exterior segur.

CAIXA ESCÈNICA

Volum construït que abraça des del seu nivell inferior fins a la coberta d'un edifici conformant un escenari de teatre, sala d'òpera, etc. equipat amb decorats, tramoies, mecanismes i fossat, de manera que constitueix unsector d'incendique compleixi les següents condicions especials:

• Compartimentació

- Ha d'estar compartimentat respecte de la sala d'espectadors mitjançant elements EI 120 excepte a la boca de l'escena, la qual es pot tancar mitjançant un teló EI 60 de material incombustible el temps de tancament del qual no excedeix de 30 s i pot suportar una pressió de 0,4 kN/m² en els dos sentits sense que el seu funcionament es vegi afectat.

- El tancament del teló ha de ser automàtic, però també s’ha de poder activar manualment des de dos punts, un situat a l'escenari i un altre en lloc d'accés segur, fora de l'espai de l'escenari. Quan es posi en funcionament, cal activar un senyal òptic d'advertència a l'escenari.

- Ha de disposar de vestíbuls d'independència en tota comunicació amb la sala d'espectadors.

- A sobre de l'escena només han d'existir locals tècnics que serveixin per a ús directe de l'escena.

• Evacuació

- El recorregut d'evacuació des de qualsevol punt de l'escenari fins a alguna sortida del sector no ha d'excedir de 25 m i les portes de sortida han d'obrir en el sentit de l'evacuació.

- Les passeres, galeries o similars existents per a ús d'actors o empleats han de disposar de sortides d'evacuació.

- Les passeres i escales de l'escenari han de tenir una amplada de 0,80 m, com a mínim.

• Instal·lacions

- La part superior de lacaixa escènica ha de disposar d'un sistema adequat per a l'eliminació de fums en cas d'incendi.

- El teló ha de disposar d'una cortina d'aigua d'activació automàtica i manual des de l'escenari i des d'un altre punt situat en lloc d'accés segur.

SEPARACIÓ ENTRE HABITATGES I ENTRE AQUESTS I ZONES COMUNS:

S’entén que el requisit de resistència al foc EI 60 es refereix exclusivament a les parets i que no s’aplica als forjats de separació horitzontal entre habitatges.

Fins i tot cal remarcar que es refereix al tancament fix, i que no afecta ni a les portes ni a les finestres, ja que aquesta exigència no té consideració de sectorització sinó només de compartimentació interior a efectes de limitar la propagació d’incendi entre habitatges dins d’un edifici en el que el sector pot arribar, en principi, fins a 2.500 m² de superfície.

SI 1 Propagació interior

1.2 Resistència al foc dels elements compartimentadors

La resistència al foc és la capacitat d’un element de construcció per a mantenir durant un termini de temps determinat les funcions que li siguin exigibles. Bàsicament són les d’integritat (E), aïllament tèrmic (I) i capacitat resistent ( R ). En el cas de portes resistents al foc també s’exigeix la funció de tancament automàtic ( C ).

Els elements que delimiten sectors d’incendi o compartimentadors han de satisfer els temps de resistència al foc que s’estableixen en la taula 1.2.

Com alternativa, quan s’hagi adoptat per als elements estructurals del sector el temps equivalent de resistència al foc segons la secció SI 6 i l’Annex SI B, es podrà agafar aquest mateix valor per als elements compartimentadors del sector.

Consideracions en relació a l’acció del foc sobre els elements compartimentadors Es considera l’acció del foc:

- En l’interior del sector, excepte en els casos de sectors de risc mínim, en els que només es considerarà per l’exterior.

- En cada cara de l’element separador entre sectors d’incendi i s’adoptarà el valor de resistència al foc que sigui més desfavorable.

- En la zona inferior d’un sostre o forjat separador de sectors: la resistència al foc del terra és funció de l’ús de la zona situada en la part inferior

1.2 Resistència al foc de les parets, sostres i portes que delimiten sectors d’incendi

RESISTÈNCIA AL FOC h, altura d’evacuació de l’edifici Sector sota

rasant Sector sobre rasant

ELEMENT ÚS PREVIST DEL SECTOR

h ≥ 1,50 m h ≤ 15 m 15 < h ≤ 28 m h > 28 m Sector de risc mínim (qs<

40MJ/m2 i sortides directes a l’espai exterior segur) en edificis de qualsevol ús

No s’admet EI 120 EI 120 EI 120

Residencial Habitatge, Residencial Públic, Docent, Administratiu

EI 120 EI 60 EI 90 EI 120

Comercial, Pública Concurrència, Hospitalari

EI 120 ( EI 180, si h edifici > 28 m)

EI 90 EI 120 EI 180

PARETS (EI) i SOSTRES (REI) que separin el sector de la resta de l‘edifici, sent el seu ús previst: (1)

Aparcament EI 120

( EI 180, si és robotitzat)

EI 120 EI 120 EI 120

PORTES DE PAS entre sectors d’incendi

Qualsevol EI2 t-C 5 , sent t :

t/2 resistència de la paret en la que es trobi

t/4 resistència de la paret si n’hi ha vestíbul d’independència i dues portes

1 El sostre que separa el sector d’una planta superior ha de tenir la resistència al foc amb la característica REI en lloc de EI, perquè es tracta d’un element portant i compartimentador de sector d’incendi.

Quan sigui una coberta no destinada a cap activitat, ni prevista per a ésser utilitzada en l’evacuació, només li cal aportar la resistència al foc R que li correspon com a element estructural, excepte en les franges a les que fa referència la Secció SI 2, en les que l’esmentada resistència ha de ser REI.

SI 1 Propagació interio Comentaris i ajudes

CLASSIFICACIÓ EUROPEA DE LES PROPIETATS DE RESISTÈNCIA AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS SEGONS EL RD 312/2005 I LA NORMA UNE-EN 13501-2:2002. “Clasificación de resistencia al fuego de elementos de construcción, excepto cubiertas y sistemas y servicios de ventilación ”

A l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació caldrà que els productes es demanin segons les noves classificacions europees i nous assaigs de resistència al foc.

Les principals classes són:

R: Capacitat portant (resistance) E: Integritat (integrity)

I: Aïllament (insulation)

i també es contemplen les següents classificacions per a alguns casos concrets:

W: Radiació M: Acció mecànica C: Tancament automàtic S: Estanqueïtat al pas dels fums

P o HP: Continuïtat de l’alimentació elèctrica o de la transmissió de la senyal G: Resistència a la combustió de sutges

K: Capacitat de protecció contra incendis D: Duració de l’estabilitat a temperatura constant

DH: Duració de l’estabilitat considerant la corba normalitzada temps-temperatura F: Funcionalitat dels extractors mecànics de fum i calor

B: Funcionalitat dels extractors passius de fum i calor

L’escala de temps normalitzada per a aquesta norma UNE és 15, 20, 30, 45, 60, 90, 120, 180 i 240 minuts.

Amb aquesta classificació europea, les classes s’indiquen de la següent manera:

R(t): temps que es compleix la capacitat portant (similar al concepte d’estabilitat al foc, EF). S’aplica a elements només estructurals, per exemple pilars.

E(t): temps que es compleix la integritat. S’aplica a portes d’ascensors.

EI(t): temps que es compleix la integritat i l’aïllament tèrmic. S’aplica a elements compartimentadors que no són estructurals, per exemple parets de separació entre habitatges, portes, etc..

REI(t): temps que es compleix l’estabilitat, la integritat i l’aïllament tèrmic (similar al concepte de resistència al foc, RF).

S’aplica a elements que són simultàniament estructurals i compartimentados com per exemple forjats o parets de càrrega.

JUSTIFICACIÓ DE LA RESITENCIA AL FOC DELS ELEMENTS COMPARTIMENTADORS

Per a la justificació de la resistència al foc d’un element constructiu es pot adoptar alguna de les següents opcions:

a) Adoptar els valors de les taules dels Annexes al DB SI

- Annex F Resistència al foc dels elements de fàbrica: fàbrica de maó, de argila alleugerida i de bloc de formigó.

- Annex C Resistència al foc de les estructures formigó armat: murs, lloses o forjats.

b) Mètodes simplificats definits en els Annexes del DB SI

c) Mitjançant la realització d’assaigs que estableix el RD 312/2005:

Caldrà demanar al fabricant el certificat de l’assaig del producte (per exemple envans de plaques de guix amb fibra, fibrosilicats o cartró guix, sostres col·laborants, etc.) o en el cas de solucions compostes o que no disposin de certificat de resistència al foc, caldrà realitzar l’assaig segons el RD en laboratori acreditat.

2. Locals i zones de risc especial

Algunes zones o locals de l’edifici presenten un risc especial d’incendi per l’activitat, la càrrega de foc acumulada, pel risc de les instal·lacions, etc. Tenint en compte la seva perillositat es classifiquen en la Taula 2.1 segons els graus de risc alt, mig i baix i han de complir les condicions que s’estableixen en la taula 2.2.

S’inclouen també locals destinats a albergar instal·lacions i equips - com ara transformadors, maquinària de aparells elevadors, calderes, dipòsits de combustible, comptadors de gas o electricitat, etc.- que hauran de complir també la seva reglamentació específica. Les condicions de ventilació dels locals i dels equips exigides per la seva reglamentació hauran de solucionar-se de forma compatible amb la compartimentació.

S’exclouen els equips situats a la coberta de l’edifici, encara que estiguin protegits amb elements de cobertura.

SI 1 Propagació interior

Taula 2.1 Classificació dels locals i zones de risc especial integrats en edificis

Dimensions del local o zona S = superfície construïda, V = volum construït ÚS DE L’EDIFICI

O ESTABLIMENT ÚS PREVIST DEL LOCAL O ZONA DE RISC D’INCENDI

RISC BAIX RISC MIG RISC ALT

QUALSEVOL Aparcament de vehicles ≤ 100 m² En qualsevol cas - -

Magatzem de residus (escombraries) 5 < S ≤ 15 m² 15 < S ≤ 30 m² S > 30 m² Local de comptadors d’electricitat En qualsevol cas - - Sala de maquinaria de ascensors En qualsevol cas - - Sales de calderes amb potència útil

nominal P 70 < P ≤ 200 kW 200 < P ≤ 600 kW P > 600 kW Sales de màquines d’instal·lacions

de climatització (UTAs, climatitzadors i ventiladors)

En qualsevol cas - -

refrigerant amoníac - En qualsevol cas -

Sales de maquinària

frigorífica refrigerant halogenat P ≤ 400 kW P > 400 kW - Magatzem de combustible sòlid per

a calefacció - En qualsevol cas -

>300ºC En qualsevol cas - -

Potència total P ≤ 2.520 kVA 2.520 < P ≤ 4.000kVA P > 4.000 kVA Centre de

transformació Aparells amb aïllament dielèctric sec o líquid amb punt d’inflamació

≤300ºC Potència cada

transformador P ≤ 630 kVA 630 P ≤ 1.000 kVA P > 1.000 kVA - Tallers de manteniment,

- Magatzems d’elements combustibles (p. e.: mobiliari, roba, neteja, etc.) - Arxius de documents,

- Dipòsits de llibres, etc.

100< V ≤ 200 m³ 200< V ≤ 400 m³ V > 400 m³

Cuines segons potència instal·lada,P ⁽¹⁾ 20 < P ≤ 30 kW 30 < P ≤ 50 kW P > 50 kW Bugaderies, vestidors de personal,

camerinos (no computen banys petits) 20 < S ≤ 100 m² 100 < S ≤ 200 m² S > 200 m² ADMINISTRATIU Impremta, reprografia i locals

annexos, com ara, magatzems de paper o de publicacions, enquadernat, etc.

100 < S ≤ 100 m² 200 < S ≤ 500 m² S > 500 m²

COMERCIAL Magatzems amb densitat de càrrega de

foc, Qs ⁽²⁾ i en els que la Sc ha de ser: 425< Qs≤ 850

MJ/m² 850< Qs ≤ 3.400

MJ/m² Qs > 3.400 MJ/m² Amb extinció automàtica S < 2.000 m² S < 600 m² S < 25 m² i

h < 15 m Magatzems

sobre rasant

Sense extinció automàtica S < 1.000 m² S < 300 m² No s’admet

Amb extinció automàtica S < 800 m² No s’admet No s’admet

Magatzems

sota rasant Sense extinció automàtica S < 400 m² No s’admet No s’admet PÚBLICA

CONCURRÈNCIA

Taller o magatzem de decorats,

vestuari, etc. - 100< V ≤ 200 m³ V > 200 m³

HOSPITALARI Magatzems de productes

farmacèutics i clínics 100 < V ≤ 200 m³ 200 < V ≤ 400 m³ V > 400 m³

Esterilització i magatzems annexes - - En qualsevol cas

Laboratoris clínics V ≤ 350 m³ 350< V ≤ 500 m³ V > 500 m³ RESIDENCIAL

HABITATGE

Trasters (inclosos els que comuniquen

directament amb zones d’aparcament) 50 < S ≤ 100 m² 100 < S ≤ 500 m² S > 500 m² RESIDENCIAL

PÚBLIC

Guardarrobes i locals per a la custodia

d’equipatges S ≤ 20 m² 20 < S ≤ 100 m² S > 100 m²

SI 1 Propagació interio

(1) CUINES INDUSTRIALS

- Cuines en usos diferents de Residencial Públic i Hospitalari protegides amb un sistema automàtic d’extinció:

- No es consideren locals de risc especial

- Segons la secció SI 4 s’hi ha de col·locar un sistema automàtic d’extinció quan P> 50 kW.

- Determinació de la potencia instal·lada, P:

- Només es consideren els aparells destinats a la preparació d’aliments.

- Les fregidores i les paelles basculants es computen a raó d’1 kW/litre de capacitat, independentment de la seva potencia.

Sistemes d’extracció dels fums:

- Campanes:

• Han de separades 50 cm, com a mínim, de qualsevol material que no sigui A1.

- Conductes:

o Han de ser independents de tota altra extracció o ventilació i exclusius per a cada cuina.

o Han de disposar de registres per a inspecció i neteja en els canvis de direcció amb angles més grans de 30° i cada 3 m com a màxim de tram horitzontal.

o Tindran una classificació EI 30 quan discorrin per l’interior de l’edifici o per façanes a menys d’1,50 m de distancia de zones de la mateixa que no siguin EI 30, com a mínim, o de balcons, terrasses o forats practicables.

o No han d’existir comportes tallafoc en l’interior d’aquest tipus de conductes, havent-se de resoldre per altres sistemes el seu pas a través d’elements de compartimentació de sectors d’incendi.

- Filtres:

• Han d’estar separats dels focus de calor > 1,20 m si són tipus “parrilla” o de gas, i > 0,50 m si són d’altres tipus.

• Han de ser fàcilment accessibles i desmuntables per a la seva neteja.

• Han de tenir una inclinació més gran de 45° y disposar d’una safata de recollida de greixos que condueixi aquestes fins a un recipient tancat la capacitat del qual ha de ser inferior a 3 l.

- Ventiladors:

• Compliran la norma UNE EN 12101-3: 2002

• Tindran una classificació F400-90.

(2) CÀRREGA DE FOC en magatzems d’establiments d’ús Comercial La determinació de la densitat de càrrega de foc, QS, es pot fer segons el "Reglament de seguretat en cas d’incendis en establiments industrials". Es recorda que els magatzems on la càrrega al foc superi el valor de 3 x 10⁶ MJ es regulen per l’esmentat reglament encara que pertanyin a un establiment d’ús Comercial.

Comentaris i ajudes

- Valors de càrrega de foc per diferents usos segons l’Annex CTE DB SI B.

Ús de la zona o del sector Valor característic [MJ/m²]

Comercial⁽¹⁾ 730

Residencial Habitatge 650

Hospitalari / Residencial Públic 280

Administratiu 520

Docent 350

Pública Concurrència (teatres, cines) 365

Garatge 280

(1) Per a locals comercials el valor indicat és el mínim que cal considerar, si no és previsible un ús amb càrrega de foc especialment elevada.

- Més informació sobre el càlcul i valors de densitat de càrrega de foc a l’Annex I (Taula 1.2) del RSCIEI, Reglament de Seguretat en cas d’incendi d’Establiments Industrials (RD 2267/2004).

- Nota (1) de la Introducció del DB SI: S’aplicarà el Reglament en cas d’incendi en establiments industrials, RSCIEI, als emmagatzematges integrats en establiments de qualsevol ús no industrial, quan la càrrega de foc total, ponderada i corregida dels esmentats emmagatzematges, calculada segons l’Annex 1 del RSCIEI, superi el valor de 3 x 10⁶ MJ. Això no obstant, quan estigui prevista la presència de públic en ells se’ls haurà d’aplicar a més a més les condicions que estableix el CTE per a l’ús corresponent.

SI 1 Propagació interior

Taula 2.2 Condicions dels locals i zones de risc especial

CARACTERÍSTIQUES RISC BAIX RISC MIG RISC ALT

Resistència al foc de l’estructura portant ⁽¹⁾ R 90 R 120 R 180

Resistència al foc de les parets (EI) i sostres (REI) que separen la zona de la resta de l’edifici ^{(2) (3)}

EI 90 EI 120 EI 180

Vestíbul d’independència en cada comunicació

de la zona amb la resta de l’edifici - Sí Sí

Portes de comunicació amb la resta de l’edifici EI2 45-C5

2 x EI2 30-C5 Obren cap a l’interior del vestíbul d’independència

2 x EI2 30-C5 Obren cap a l’interior del vestíbul d’independència Recorregut d’evacuació màxim fins a alguna

sortida del local. (computarà en la longitud total del recorregut fins a la sortida de planta)

≤ 25 m

≤ 31 m si disposa d’extinció automàtica

≤ 25 m

≤ 31 m si disposa d’extinció automàtica

≤ 25 m

≤ 31 m si disposa d’extinció automàtica 1 El temps de resistència al foc no ha de ser menor que el de l’estructura portant del conjunt de l’edifici, excepte quan la zona es trobi

sota una coberta no prevista per a l’evacuació i la fallada de la qual no suposi un risc per a l’estabilitat d’altres plantes ni per a la compartimentació en cas d’incendi, podent ser en aquest cas R 30.

Es pot adoptar com a alternativa el temps equivalent d’exposició al foc, excepte en els locals destinats a albergar instal·lacions i equips.

2 El sostre que separa el sector d’una planta superior ha de tenir la resistència al foc amb la característica REI en comptes de EI, perquè es tracta d’un element portant i compartimentador d’incendis. Si es tracta d’una coberta no destinada a cap activitat, ni prevista per a ésser utilitzada en l’evacuació, només li cal aportar la resistència al foc R que li correspongui com a element estructural, excepte en las franges a les que fa referència SI 2, en las que l’esmentada resistència ha de ser REI.

3 La resistència al foc del terra, REI, depèn de l’ús al que estigui destinat la zona existent en la planta inferior.

3. Espais ocults. Passos d’instal·lacions a través d’elements de compartimentació d’incendi

3.1 Espais ocults

En espais ocults, com per exemple patinets, cambres, cel ras, terres elevats, etc., es garantirà la compartimentació d’incendi adoptant alguna de les següents opcions:

a) Mantenint en els espais ocults la compartimentació contra incendis dels espais ocupables.

b) Compartimentant els espais ocults respecte dels espais ocupables amb:

- Elements separadors: la mateixa resistència al foc ≥ EI-t que el sector del que es compartimenten - Registres de manteniment: EI-t/2.

* En cambres o calaixos no estancs es limita el seu desenvolupament vertical a tres plantes i 10 m.

Comentaris i ajudes

- En la definició d’escala protegida (Annex SI A Terminologia) s’admet que pel recinte d’una escala protegida o especialment protegida passin canalitzacions d’instal·lacions sempre que les parets siguin EI-120 i els registres, EI 60.

Tanmateix, el REBT 2002, prohibeix que la canalització de les derivacions individuals elèctriques que van des dels comptadors als habitatges discorri per l’interior d’una escala protegida.

- S’entén un calaix no estanc en relació a la planta o espai amb el que comunica. Per tant, no s’inclouen ni els patinets ni els calaixos d’instal·lacions quan es dissenyen compartimenten amb parets EI t i registres EI t/2.

SI 1 Propagació interio

2

3.2 Passos d’instal·lacions

En passos d’instal·lacions, com per exemple cables, canonades, conduccions, conductes de ventilació, etc., es garantirà la compartimentació d’incendi mitjançant alguna de les següents opcions:

a) Mecanismes de obturació automàtica que garanteixi en aquest punt una resistència al foc, EI-t, igual a la de l’element travessat: per exemple, comportes tallafocs i dispositius intumescentes d’obturació (collarins per a baixants, etc.)

1 Comportes tallafocs 1

1

3 2

4

1 Paret separadora de dos sectors 2 Panell intumiscent

3 Tuberia

4 Morter o masilla intumiscent

1 Baixant 2 Forjat

3 Collarí amb material intumiscent 1

2

3

Planta

32

45

3 2 4 4 5

2 Morter o masilla intumiscent 3 Paret de fàbrica

4 Segellat a nivell de forjat 5 Cables elèctrics

Secció

b) Elements passants que aportin una resistència al foc, EI-t, al menys igual a la de l’element travessat: per exemple, conductes de ventilació, xemeneies, etc.

1 Panell de fibrosilicat, llana mineral, conducte d'obra, etc.

2 Conducte de ventilació

Sector 1 Sector 2 Sector 3

1

SI 1 Propagació interior

Comentaris i ajudes

- Conductes d’extracció fums de cuines industrials (SI 1.2):

o Han de ser independents de tota altra extracció o ventilació i exclusius per a cada cuina.

o Han de disposar de registres per a inspecció i neteja en els canvis de direcció amb angles més grans de 30° i cada 3 m com a màxim de tram horitzontal.

o Tindran una classificació EI 30 quan discorrin per l’interior de l’edifici o per façanes a menys d’1,50 m de distancia de zones de la mateixa que no siguin EI 30, com a mínim, o de balcons, terrasses o forats practicables.

o No han d’existir comportes tallafoc en l’interior d’aquest tipus de conductes, havent-se de resoldre per altres sistemes el seu pas a través d’elements de compartimentació de sectors d’incendi.

4. Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari

La reacció al foc és la resposta d’un material al foc mesurada en termes de la seva contribució al desenvolupament del mateix per la seva pròpia combustió, en condicions específiques d’assaig. Els elements constructius, decoratius i de mobiliari han de complir les condicions de reacció al foc que s’estableixen a continuació.

4.1 Elements constructius Àmbit d’aplicació:

- Revestiments que superin el 5% de les superfícies totals del conjunt de parets, del conjunt de sostres o del conjunt de terres del recinte considerat.

- Canonades i conductes que transcorren per les zones que s’indiquen sense recobriment resistent al foc.

- Materials que constitueixin una capa continguda a l’interior del sostre o paret i que no estigui protegida per una capa que no sigui EI 30 com a mínim.

Condicions:

Han de presentar la classe de reacció al foc que s’indica a la taula 4.1 Taula 4.1 Classes de reacció al foc dels elements constructius

REVESTIMENTS SITUACIÓ DE L’ELEMENT

De sostres i parets De terres

Zones ocupables ⁽¹⁾ C-s2,d0 EFL

Aparcaments A2-s1,d0 A2FL-s1

Passadissos i escales protegits B-s1,d0 CFL-s1

Recintes de risc especial B-s1,d0 BFL-s1

Espais ocults no estancs

(patinets, cel-rasos, terres elevats, etc.) B-s3,d0 BFL-s2 ⁽²⁾

1 Inclou, tant les de permanència de persones, com les de circulació que no siguin protegides. Exclou l’interior dels habitatges.

2 Es refereix a la part inferior de la cavitat. Per exemple, en la cambra dels cel-rasos es refereix al material situat en la cara superior de la membrana. En espais amb clara configuració vertical (per exemple, patinets) aquesta condició no és aplicable.