GUIA DOCENT CURS GRAU EN ARQUITECTURA - ETSAB

(1)

GUIA DOCENT CURS 2011-2012

GRAU EN ARQUITECTURA - ETSAB

PRIMER CURS

BASES PER A LA TÈCNICA BASES PER A LA TEORIA BASES PER AL PROJECTE I BASES PER AL PROJECTE II DIBUIX I

DIBUIX II FÍSICA I FÍSICA II

MATEMÀTIQUES I MATEMÀTIQUES II

SEGON CURS

CONDICIONAMENT I SERVEIS I CONSTRUCCIÓ I

ESTRUCTURES I HISTÒRIA I PROJECTES I PROJECTES II

REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA I

REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA II

URBANÍSTICA I

(2)

210061 - BTC - Bases per a la Tècnica

Competències de la titulació a les que contribueix l'assignatura

· Analitzar l'edifici i reconèixer les seves parts: lèxic, representació i característiques fonamentals.

· Conèixer els principis i els requeriments físics i ambientals bàsics de l'edifici.

· Conèixer els paràmetres bàsics que caracteritzen el condicionament ambiental dels edificis.

· Conèixer els fonaments mecànic-estructurals relatius a l'estabilitat dels edificis

· Introduir a la ciència dels materials i la quantificació i parametrització dels requeriments bàsics

Altres: ALBERTO CASALS BALAGUE - SANTIAGO FUENTES ROCA - MARIONA GENIS VIÑALS - DANIEL LOPEZ VALDES - IRENE ISABEL OLIVER MONTELL - IGNACIO RICARDO SANFELIU ARBOIX - JAVIER SANZ PRAT - MARC SEGUI PIE

Responsable: JOSE LUIS GONZALEZ MORENO-NAVARRO Unitat que imparteix:

Curs:

Crèdits ECTS:

704 - CA I - Departament de Construccions Arquitectòniques I 2011

GRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010). (Unitat docent Obligatòria) 6 Idiomes docència: Català, Castellà

Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona

Titulació:

Professorat

Específiques:

1. Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T)

2. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica 3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme

Objectius d'aprenentatge de l'assignatura

Activitats presencials Grup Hores setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 3 P Estudi de casos Mitjà (Màx. 50) 1 P Treball en Grup Mitjà (Màx. 50) 1 Activitats No Presencials Hores semestre - Treball autònom 84 Metodologies docents

(3)

210061 - BTC - Bases per a la Tècnica

Continguts

DE COM ELS PRINCIPIS PARTICIPEN EN LES DECISIONS DELS PROJECTES DELS ELEMENTS

Dedicació total: 150h Hores activitats dirigides:

Hores aprenentatge autònom:

Hores grup gran:

Hores grup mitjà:

Hores grup petit:

12h 84h 42h 12h 0h

8.00%

56.00%

28.00%

8.00%

0.00%

Hores totals de dedicació de l'estudiantat

· Introducció als Principis

- Relacions entre el principi d'adequació de l'espai, i l'ús, l'estructura i els delimitadors de l'espai - Id. d'adequació de l'ambient i l'ús i els tancaments

- Id. d'integritat global i l'estructura i els tancaments

· Estudi monogràfic de la envolupant

- Id. d'eficiència productiva i de tot plegat

· Anàlisi sistemàtica dels materials més habituals

- Relacions entre principi de conveniència estètica i les raons de l'eficiència productiva i les de les raons pràctiques

Descripció:

(4)

210061 - BTC - Bases per a la Tècnica

Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria Extraordinària

Proves de resposta curta 34% 34% 34%

Proves de resposta llarga 34% 34% 34%

Presentacions orals 12% 0 0

Treballs i exercicis individuals 20% 32% 32%

Sistema de qualificació

DE COM ELS ELEMENTS DEL REPERTORI DEL NOSTRE CONTEXT MÉS PROPER PODEN COMPLIR EL QUE DETERMINEN ELS PRINCIPIS

EXEMPLES DE RELACIONS ENTRE PRINCIPIS I ELEMENTS

· Terminologia Bàsica de tots els temes

· Introducció als elements

- Repertori usual d'elements de l'exterior de l'edifici, - Id. de l'estructura portant,

- Id. de les compartimentacions i dels revestiments interiors - Id. de les façanes i de les cobertes

· Introducció a les instal·lacions

- Instal·lacions de transport I comunicacions de senyals - Instal·lacions que optimitzen l'ambient

Serveis d'evacuació. Aigües pluvials Condicionament. Fred i calor. Llum

Contaminació. Ventilació. Aportació d'aire nou. Serveis d'evacuació.

- Instal·lacions que preserven la integritat Contra incendis

Parallamps Intrusos

- Instal·lacions que subministren fluids bàsics Aigua. Gas. Electricitat

- La unitat instal·lacions-edifici Integració funcional

Ubicació de les instal·lacions

Instal·lacions i conveniència estètica

· Síntesi de tot el dit als temaris anteriors

· Realització de l'Anàlisi del Centre Docent

· Conclusions finals de l'assignatura Descripció:

Descripció:

(5)

210061 - BTC - Bases per a la Tècnica

Bibliografia Bàsica:

Complementària:

Diccionari visual de la construcció. 6a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2004. ISBN 8439365098.

Fullana, Miquel. Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. 8a ed. Palma de Mallorca: Moll, 2005. ISBN 8427307438.

González, José Luís; Casals, Albert; Falcones, Alejandro. Les Claus per a construir l'arquitectura. 2a ed. rev. conforme al CTE.

Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425223150.

Paniagua, José Ramón. Vocabulario básico de arquitectura. Madrid: Cátedra, 1978.

Allen, Edward. Cómo funciona un edificio: principios elementales. 8a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN 8425210895.

Allen, Edward. Architectural detailing: function, constructibility, aesthetics. 2nd ed.. Hoboken, N.J.: John Wiley & Sons, 2007. ISBN 9780471488170.

Aprendiendo a construir la arquitectura. Valencia: Editorial de la UPV, 2008. ISBN 9788483632444.

Construir la arquitectura: del material en bruto al edificio. Barcelona: Gustavo Gili, 2010. ISBN 9788425223518.

Fumadó, Josep Lluís; Paricio, Ignacio. El tendido de las instalaciones. Barcelona: Bisagra, 1999. ISBN 8492312580.

(6)

210051 - BTR - Bases per a la Teoria

Altres: CARLOS BITRIÁN VAREA - RICARDO DEVESA DEVESA - CELIA MARÍN VEGA - PAU PEDRAGOSA BOFARULL - MAURICIO PLA SERRA

Responsable: ANTONI RAMON GRAELLS Unitat que imparteix:

Curs:

Crèdits ECTS:

703 - CA - Departament de Composició Arquitectònica 2011

Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

2. Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T)

3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual

1. Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat

2. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement

3. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de

l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat

4. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles

5. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió

(7)

210051 - BTR - Bases per a la Teoria

Des del seu origen la producció d'arquitectura ha estat inseparable de la seva reflexió i teorització. L'assignatura té l'objectiu d'iniciar l'estudiantat en aquest aspecte teòric de l'arquitectura, introduir-lo en la comprensió de que no hi ha hagut mai construcció pura, de que construir és inseparable d'interpretar i reflexionar: reflexionar sobre els diferents modes d'habitar o les diverses formes de vida, sobre les diferents definicions de l'home i del món en les diferents èpoques històriques, sobre els conceptes d'espai, sobre l'ús de la tècnica en relació a la naturalesa i, finalment, sobre el sentit de l'art. Tots aquests aspectes teòrics es poden veure o "llegir" en l'arquitectura de tots els temps.

L'assignatura tracta d'educar la mirada, de proporcionar a l'estudiantat les eines conceptuals i els coneixements històrics bàsics amb els quals aprendre a mirar l'arquitectura per tal de comprendre-la en tota la seva riquesa de significats culturals. Es tracta, en definitiva, d'estudiar l'arquitectura no només com un edifici que satisfà les necessitats bàsiques d'un programa, sinó com un objecte cultural que ha de ser entès en tota la seva complexitat. Només si s'aprèn a mirar arquitectura es pot aprendre a projectar.

L'assignatura té un segon objectiu més aplicat o disciplinar, una teoria del projecte, que consisteix en l'anàlisi d'obres concretes d'arquitectura tant a través de l'experiència directa dels edificis de Barcelona com de les seves representacions gràfiques i escrites. Donat el caràcter teòric de l'assignatura es posa especial èmfasi en la lectura de textos.

Continguts

Hores grup gran:

Hores grup mitjà:

Hores grup petit:

12h 84h 27h 15h 12h

8.00%

56.00%

18.00%

10.00%

8.00%

Activitats presencials Grup Hores/setmana T Lliçó magistral/mètode expositiu gran 2

T Classe participativa/mètode actiu i cooperatiu mitjà 1 P Classe pràctica/mètode actiu i cooperatiu petit 2

ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre -Treball autònom 84

Metodologies docents

(8)

210051 - BTR - Bases per a la Teoria

UNA APROXIMACIÓ DISCIPLINAR

UNA APROXIMACIÓ DES DE LES CIÈNCIES HUMANES

Es desenvolupen aquí els aspectes més vinculats a l'àmbit disciplinar, i s'ofereixen alguns elements per a una teoria del fet arquitectònic.

Arquitectura i espai

Concepcions de l'espai al llarg de la història i la seva forma arquitectònica: el volum aïllat de l'Antiguitat,

l'espacialitat interior romana, l'espai en moviment medieval, l'espai en perspectiva del Renaixement, l'espai-temps i la fluïdesa espacial moderna. El joc entre figura i fons: el pati i el pavelló. Diferències entre lloc i espai.

Arquitectura i funció

Concepcions de la funció: l'òrgan i el component. De la utilitas al funcionalisme: el model orgànic i el model mecànic. Le Corbusier i les avantguardes de la Nova Objectivitat. L'axioma del funcionalisme, "la forma segueix a la funció", i les seves crítiques i desenvolupaments posteriors.

Arquitectura i ciutat

Els components històrics de la ciutat: mercat, poder, defensa, administració. Les ciències de la ciutat: historia, geografia, morfologia, antropologia urbanes. La inauguratio de la ciutat: mundus, templum, limes. La ciutat antiga: el centre i el límit. L'espai públic de la ciutat barroca. La ciutat industrial del segle XIX. La metròpoli i el debat sobre la ciutat antiga a l'urbanisme del segle XX.

Arquitectura i naturalesa

Les diverses maneres de donar forma a la naturalesa: classicisme i pintoresquisme. La seva exemplificació en diferents arquitectures: el temple grec en el paisatge; l'escenografia paisatgística de l'acròpolis en la Grècia Clàssica i en l'Hel·lenisme; els jardins barrocs francesos i anglesos; la naturalesa artificial contemporània.

Es tracten les qüestions més purament teòriques, emmarcades en el camp de les ciències humanes i orientades a la comprensió del significat de l'arquitectura com a fenomen cultural complex.

Arquitectura i història

Comprensió de l'arquitectura en la seva historicitat. Interpretació del món expressada en l'arquitectura de cada època històrica. Lectura de la forma del món antic, medieval i modern. Explicació de la "forma" o les "formes" del món modern tal com les podem llegir en l'arquitectura del segle XX. Crítica de la modernitat com a perspectiva de futur.

Arquitectura i cultura

L'arquitectura com a element de construcció cultural, de definició del món cultural humà en contraposició al món natural. Plantejament de l'origen de l'arquitectura com a primer estat cultural separat de l'estat de naturalesa: la cabana primitiva, l'arquitectura com a fet ideal, els orígens del llenguatge clàssic. L'arquitectura moderna neix junt amb els mass media. Reproductibilitat, informació i globalització. Internet, el fi de l'arquitectura?

Arquitectura i tècnica

Comprensió del significat tradicional de la tècnica artesanal (téchne) i del concepte modern de tecnologia. El debat de principis del segle XX entre l'artesania i el nou paradigma de la màquina. El progrés com a objecte de crítica.

Arquitectura i art

L'arquitectura en el marc de la tradició de les arts. Les dimensions estètiques de l'arquitectura: bellesa, símbol, ornament. La influència de l'art en l'arquitectura del segle XX. Diferenciació entre estètica i poètica.

Descripció:

(9)

210051 - BTR - Bases per a la Teoria

Sistema Avaluació Avaluació Convocatòria continuada final extraordinària Proves de resposta llarga 50 % 100% 100 % Treballs i exercicis individuals 30 % 0 % 0 % Treballs i exercicis en grup 20 % 0 % 0 % Sistema de qualificació

(10)

210051 - BTR - Bases per a la Teoria

Frankl, Paul. Principios fundamentales de la historia de la arquitectura: el desarrollo de la arquitectura europea: 1420-1900.

Barcelona: Gustavo Gili, 1981. ISBN 84-252-1054-2.

Coulquhoun, Alan. La arquitectura moderna: una historia desapasionada. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN 84-252-1988-4.

Kostof, Spiro. El arquitecto: historia de una profesión. Madrid: Cátedra, 1984. ISBN 8437604761.

Rasmussen, Steen Eiler. La experiencia de la arquitectura: sobre la percepción de nuestro. Madrid: Reverté, 2004. ISBN 8429121056.

Zevi, Bruno. Saber ver la arquitectura: ensayo sobre la interpretación espacial de la arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1998. ISBN 8445500805.

Fletcher, Sir Banister. A History of Architecture. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN 0750622679.

Hearn, Fil. Ideas que han configurado edificios. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 84-252-2035-7.

Kruft, Hanno-Walker. Historia de la teoria de la arquitectura. Madrid: Alianza, 1990. ISBN 8420679968.

Introducció a l'arquitectura: conceptes fonamentals [en línia]. Catalunya: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 19/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR062XXX>. ISBN 8483014416.

Vitruvi, Marc. Los diez libros de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 2009. ISBN 978-84-206-7133-8.

Ábalos, Iñaki. La buena vida: visita guiada a las casa de la modernidad. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425218299.

Bachelard, Gaston. La poética del espacio. 2a ed. México D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1998. ISBN 843750368X.

Evans, Robin. Traducciones. Valencia: Pre-Textos, 2005. ISBN 8481917176.

Frampton, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna. 4a ed. rev. y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425222740.

Giedion, Sigfried. Espacio, tiempo y arquitectura: origen y desarrollo de una nueva tradición. Barcelona: Reverté, 2010. ISBN 9788429121179.

Giedion, Siegfried. La arquitectura, fenómeno de transición: las tres edades del espacio en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 84-252-0845-9.

Harries, Karsten. The ethical function of architecture. Cambridge, MA: MIT Press, 1997. ISBN 0262082527.

Mumford, Lewis. Técnica y civilización. Madrid: Alianza Editorial, 2006. ISBN 8420679178.

Zevi, Bruno. Leer, escribir, hablar arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1999. ISBN 8445501879.

Arnheim, Rudolf. La forma visual de la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 8425218276.

Bollnow, Otto Friedrich. Hombre y espacio. Barcelona: Labor, 1969.

Casey, Edward S. The fate of place: a philosophical history. Berkeley: University of California Press, 1997. ISBN 0520202961.

Hays, K.Michael. Architecture theory since 1968. Cambridge: The MIT Press, 1998. ISBN 0262082616.

Leach, Neil. Rethinking architecture: a reader in cultural theory. London: Routledge, 1997. ISBN 0415128269.

Loos, Adolf. Ornamento y delito y otros escritos. Barcelona: Gustavo Gili, 1972.

Moneo, Rafael. Inquietud teórica y estrategia proyectual en la obra de ocho arquitectos contemporáneos. Barcelona: Actar, 2004.

ISBN 8495951681.

Montaner, Josep Mª. Arquitectura y crítica. 2ª ed. rev y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2007. ISBN 9788425217685.

Venturi, Robert. Complejidad y contradicción en la arquitectura. 2ª ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1978. ISBN 8425216028.

(11)

210051 - BTR - Bases per a la Teoria

Wolfflin, Heinrich. Conceptos fundamentales de la Historia del Arte. 6ª ed. Madrid: Espasa-Calpe, 1976.

(12)

210041 - BP I - Bases per al Projecte I

Altres: M - JOSE LLOBET GELMA- EDUARDO MIRALLES MILLON - SERGI SERRA CASALS - JOSE MARIA LAFONT POMES - MARTI SANZ AUSAS - JUDITH LECLERC - ESTEL ORTEGA VAZQUEZ -

MARGARITA COSTA TROST - MARTA DOMÈNECH RODRÍGUEZ - RICARDO DANIEL FLORES - NICANOR JOSE GARCIA GOMEZ - BENEDETTA RODEGHIERO

T - CARMEN DOMINGO DOMINGO - LUIS VIVES SANFELIU - - MARA GABRIELA PARTIDA MUÑOZ - JOSEP MARIA FORT MIR - JOSE MARIA MIAS GIFRE - XAVIER LLOBET RIBEIRO - IGNACIO LOPEZ ALONSO

Responsable: M - ELENA CANOVAS MENDEZ - MARIA PILAR COS RIERA - RITA SANTOS-FERNANDES PINTO DE FREITAS

T - EDUARDO BRU BISTUER Unitat que imparteix:

Curs:

Crèdits ECTS:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics 2011

Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial

5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases des del dibuix d'apunts a la restitució científica

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici

5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la

(13)

210041 - BP I - Bases per al Projecte I

· Potenciar i desenvolupar la capacitat d'observació crítica i d'anàlisi

· Potenciar i desenvolupar la comprensió espacia

· Iniciar l'ús dels instruments de projectació arquitectònica

· Fomentar l'aprenentatge interactiu, autònom i diversificat, fent referència a la comprensió raonada de la complexitat arquitectònica

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE OBJECTIUS I AVALUACIÓ.

·Objectius en relació a la metodologia docent:

- Consolidar el paper de l'estudiantat com a principal actor responsable del procés d'ensenyament, fent que reflexió i pràctica es desenvolupin de forma integrada.

- Introduir la valoració de la pràctica personal com a eina docent, establint pautes i organització de treball - Fomentar la reflexió crítica vers la pròpia feina i la dels altres companys

- Potenciar la capacitat de comunicació i expressió (gràfica, oral i escrita) de l'estudiantat.

·Objectius en relació als nous instruments de suport a la docència:

- Potenciar els recursos i noves tecnologies com a eina d'aprenentatge i instrument de comunicació

- Potenciar i desenvolupar el rendiment dels mitjans que la UPC posa a l'abast tant de l'estudiantat com del professorat ( Intranet docent, Factoria de recursos...)

- Ús de la plataforma virtual Atenea com a àmbit docent d'interrelació

- Seguiment "on-line" per part de professorat i estudiantat de tot el material produït durant el curs

·Sobre el programa docent:

- La seqüència observar-analitzar, pensar-reflexionar, actuar-proposar estableix el mecanisme des del que l'estudiantat s'enfrontarà al fet de projectar.

- Els temes proposats es desenvolupen al llarg de 6 exercicis, i es complementen amb classes magistrals conjuntes (6 sessions coincidents amb l'inici de l'exercici) i amb classes teòriques en grups reduïts (sessions de recolzament de l'exercici desenvolupades en l'àmbit de cada grup).

·Sobre l'avaluació:

- El procés d'avaluació és d'avaluació continuada, i aquesta s'obté desprès del lliurament de l'últim exercici i el del conjunt complet de tots els exercicis realitzats durant el curs.

- L'avaluació continuada inclou en el seu procés:

· Sessions de debat en els tallers amb exposicions breus dels processos de treball i dels material produït responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles

Activitats presencials Grup Hores setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1

P Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 3 P Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 1 Activitats No Presencials Hores semestre - Treball autònom 84 Metodologies docents

(14)

210041 - BP I - Bases per al Projecte I

· Qualificacions orientatives per a cada un dels exercicis realitzats

Continguts

CONCEPTES ARQUITECTÒNICS GENÈRICS

TEMES ESPECÍFICS

EINES COMUNES

EINES ESPECÍFIQUES

Hores grup gran:

Hores grup mitjà:

Hores grup petit:

12h 84h 12h 0h 42h

8.00%

56.00%

8.00%

0.00%

28.00%

· Mesura: mesura, proporció i escala

· Dimensionalitat: l'experiència de l'espai

· Ordre: relació entre organització funcional, definició física i estructura

Els projectes que es proposen han de permetre desenvolupar les aptituds de l'estudiantat per tal que aquests conceptes es materialitzin en construccions a un nivell de complexitat i de síntesi elemental.

El desenvolupament dels projectes s'acompanyarà de les necessàries sessions teòriques, en les quals s'exposaran exemples i experiències reals amb la finalitat d'extreure del seu estudi i anàlisi criteris i conclusions d'ordre general al servei d'una funcionalitat i cultura específiques.

· Elements, ergonomia, moviment, llum, geometria, habitabilitat

Mitjançant la pràctica del projecte s'han d'anar incorporant aquests temes específics a considerar en els processos d'avaluació

· Sistema dièdric, maqueta, perspectiva i croquis

· Dibuix a mà alçada, axonometria, representació del moviment, plànol topogràfic, construcció de l'objecte, fotomuntatge, collage, video, maqueta...

Descripció:

(15)

210041 - BP I - Bases per al Projecte I

Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria Extraordinària Presentacions orals 20% 20% 20%

Avaluació de projectes 80% 80% 80%

Normes de realització de les activitats COORDINACIÓ AMB DIBUIX I

El curs s'expressarà i desenvoluparà mitjançant la utilització de les eines i els instruments de representació arquitectònica.

Per això, i d'acord amb l'assignatura Dibuix I, el curs estableix com a continguts a desenvolupar:

· La introducció a la utilització dels diferents instruments de representació tridimensional de l'espai enfocada a la expressió i comunicació del propi projecte

· La relació entre representació i concepció a través de la comprovació permanent de la capacitat de comunicació dels documents i del material generat

(16)

210041 - BP I - Bases per al Projecte I

Fletcher, Banister. A history of architecture. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN 0750622679.

Vitruvi, Marc Pol·lió. Los diez Libros de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 1995. ISBN 8420671339.

"Carl". Askildsen, Kjell. Últimas notas de Thomas F. para la humanidad. Madrid: Lengua de Trapo, 2003. p.15-19.

Berger, John. El tamaño de una bolsa. Madrid: Taurus, 2004. p.153.

Cortázar, Julio. "Instrucciones para subir una escalera". Cortázar, Julio. Historias de cronopios y de famas. Madrid: Alfaguara, 2003. p. 21-22.

Calvino, Italo. "Exactitud". Calvino, Italo. Seis propuestas para el próximo milenio. Madrid: Siruela, 2001. p.67-71.

Chillida, Eduardo. "Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes". Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes.

Foucault, Michel. "Las meninas". Foucault, Michel. Las palabras y las cosas. Madrid: Siglo, 2009. p. 13-25.

Giacometti, Alberto. "Entrevista con Pierre Dumayet". Giacometti, Alberto. Escritos. Madrid: Síntesis, 2001. p. 327-334.

Le Corbusier. Le Corbusier. Mensaje a los estudiantes de arquitectura. Buenos Aires: Infinito, 2001. p. 63-69.

Kahn, Louis I. "El orden es". Kahn, Louis I. Perspecta [en línia]. 1955. num. 3Disponible a:

<http://www.jstor.org/journals/00790958.html>.

Koolhaas, Rem. "El cuento de la piscina (1977)". Koolhaas, Rem. Delirio en Nueva York. Barcelona: Gustavo Gili, 2004. p. 307- 310.

Munari, Bruno. ¿Cómo nacen los objetos?: apuntes para una metodología proyectual. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. ISBN 8425211549.

Smithson, Alison. "Team 10 primer". Smithson, Alison. Team 10 primer. London: Studio Vista Limited, 1968. p. 20-22.

"Nuevos materiales, nuevas arquitecturas [II]". Sota, Alejandro de la. Alejandro de la Sota: escritos, conversaciones, conferencias.

Barcelona: Gustavo Gili, 2002. p. 94.

Venturi, Robert. "Un suave manifiesto en favor de una arquitectura equívoca". Venturi, Robert. Complejidad y contradicción en la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1980. p. 25-26.

Zumthor, Peter. "La tensión entre interior y exterior". Zumthor, Peter. Peter Zumthor: atmósferas: entornos arquitectónicos, las cosas a mi. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. p. 44-47.

(17)

210042 - BP II - Bases per al Projecte II

Altres: M - JOSE LLOBET GELMA- EDUARDO MIRALLES MILLON - SERGI SERRA CASALS - JOSE MARIA LAFONT POMES - MARTI SANZ AUSAS - JUDITH LECLERC - ESTEL ORTEGA VAZQUEZ -

MARGARITA COSTA TROST - MARTA DOMÈNECH RODRÍGUEZ - RICARDO DANIEL FLORES - NICANOR JOSE GARCIA GOMEZ - BENEDETTA RODEGHIERO

T - CARMEN DOMINGO DOMINGO - LUIS VIVES SANFELIU - - MARA GABRIELA PARTIDA MUÑOZ - JOSEP MARIA FORT MIR - JOSE MARIA MIAS GIFRE - XAVIER LLOBET RIBEIRO - IGNACIO LOPEZ ALONSO

Responsable: M - ELENA CANOVAS MENDEZ - MARIA PILAR COS RIERA - RITA SANTOS-FERNANDES PINTO DE FREITAS

T - EDUARDO BRU BISTUER Unitat que imparteix:

Curs:

Crèdits ECTS:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics 2011

Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

1. Emprenedoria e innovació: Conèixer i entendre l'organització d'una empresa i les ciències que regeixen la seva activitat; capacitat per a comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici

4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de Requisits

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Bases per al Projecte I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.

(18)

210042 - BP II - Bases per al Projecte II

· Potenciar i desenvolupar la capacitat d'observació crítica i d'anàlisi

· Potenciar i desenvolupar la comprensió espacial

· Iniciar l'ús dels instruments de projectació arquitectònica

· Fomentar l'aprenentatge interactiu, autònom i diversificat, fent referència a la comprensió raonada de la complexitat arquitectònica

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE OBJECTIUS I AVALUACIÓ.

Objectius en relació a la metodologia docent:

- Consolidar el paper de l'estudiantat com a principal actor responsable del procés d'ensenyament, fent que reflexió i pràctica es desenvolupin de forma integrada.

- Introduir la valoració de la pràctica personal com a eina docent, establint pautes i organització de treball - Fomentar la reflexió crítica vers la pròpia feina i la dels altres companys

- Potenciar la capacitat de comunicació i expressió (gràfica, oral i escrita) de l'estudiantat.

Objectius en relació als nous instruments de suport a la docència:

- Potenciar els recursos i noves tecnologies com a eina d'aprenentatge i instrument de comunicació

- Potenciar i desenvolupar el rendiment dels mitjans que la UPC posa a l'abast tant de l'estudiantat com del professorat ( Intranet docent, Factoria de recursos...)

- Ús de la plataforma virtual Atenea com a àmbit docent d'interrelació

- Seguiment "on-line" per part de professorat i estudiantat de tot el material produït durant el curs Sobre el programa docent:

- La seqüència observar-analitzar, pensar-reflexionar, actuar-proposar estableix el mecanisme des del que l'estudiantat s'enfrontarà al fet de projectar.

- Els temes proposats es desenvolupen al llarg de 6 exercicis, i es complementen amb classes magistrals conjuntes (6 sessions coincidents amb l'inici de l'exercici) i amb classes teòriques en grups reduïts (sessions de recolzament de l'exercici desenvolupades en l'àmbit de cada grup).

Sobre l'avaluació:

- El procés d'avaluació és d'avaluació continuada, i aquesta s'obté desprès del lliurament de l'últim exercici i el del l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat

Activitats presencials Grup Hores setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1 P Aprenentatge basat en projectes/tallers Petit (Màx. 30) 3 P Seminaris Petit (Màx. 30) 1

Activitats No Presencials Hores semestre - Treball autònom 84 Metodologies docents

(19)

210042 - BP II - Bases per al Projecte II

conjunt complet de tots els exercicis realitzats durant el curs.

- L'avaluació continuada inclou en el seu procés:

· Sessions de debat en els tallers amb exposicions breus dels processos de treball i del material produït · Qualificacions orientatives per a cada un dels exercicis realitzats

Continguts

CONCEPTES ARQUITECTÒNICS GENÈRICS

TEMES ESPECÍFICS

EINES COMUNES

Hores grup gran:

Hores grup mitjà:

Hores grup petit:

12h 84h 12h 0h 42h

8.00%

56.00%

8.00%

0.00%

28.00%

· Programa: com a elements integrants del projecte

· Matèria: relació entre matèria i forma. Característiques físiques, comportament estàtic i qualitats formals

· Context: el lloc i la seva interacció amb el projecte

Aquests conceptes s'han de desenvolupar en projectes que tinguin en consideració tant les condiciones materials i ecològiques del lloc físic com les seves característiques culturals i socials

El desenvolupament dels projectes s'acompanyarà de les necessàries sessions teòriques, en les quals s'exposaran exemples i experiències reals amb la finalitat d'extreure del seu estudi i anàlisi criteris i conclusions d'ordre general al servei d'una funcionalitat i cultura específiques

· Textures, recorreguts visuals, límits, topografia, habitabilitat

Els exercicis i el desenvolupament dels projectes es realitzaran acompanyats de classes teòriques expositives sobre experiències reals i exemples relacionats amb aquests objectius.

· Sistema dièdric, maqueta, perspectiva i croquis Descripció:

Descripció:

(20)

210042 - BP II - Bases per al Projecte II

Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria Extraordinària Presentacions orals 20% 20% 20%

Avaluació de projectes 80% 80% 80%

EINES ESPECÍFIQUES

· Dibuix a mà alçada, axonometria, representació del moviment, plànol topogràfic, construcció de l'objecte, fotomuntatge, collage, vídeo, maqueta...

Descripció:

(21)

210042 - BP II - Bases per al Projecte II

Fletcher, Banister. A history of architecture. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN 0750622679.

Vitruvi, Marc Pol·lió. Los diez libros de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 2009. ISBN 978-84-206-7133-8.

"Carl". Askildsen, Kjell. Últimas notas de Thomas F. para la humanidad. Madrid: Lengua de Trapo, 2003. p.17-19.

Berger, John. El tamaño de una bolsa. Madrid: Taurus, 2004. p. 153.

Cortázar, Julio. "Instrucciones para subir una escalera". Cortázar, Julio. Historias de cronoscopios y de famas. Madrid: Alfaguara, 2003. p.21-22.

"Exactitud". Calvino, Italo. Seis propuestas para el próximo milenio. Madrid: Siruela, 2001. p. 67-71.

Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes.

Foucault, Michel. "Las meninas". Foucault, Michel. Las palabras y las cosas. Madrid: Siglo XX, 2009. p. 13-25.

Giacometti, Alberto. "Entrevista con Pierre Dumayet". Giacometti, Alberto. Escritos. Madrid: Síntesis, 2001. p. 327-334.

Le Corbusier. Mensaje a los estudiantes de arquitectura. Buenos Aires: Infinito, 2001. p. 63-69.

Kahn, Louis I. "El orden es". Kahn, Louis I. Perspecta [en línia]. 1955. núm. 3Disponible a:

<http://www.jstor.org/journals/00790958.html>.

"El cuento de la piscina (1977)". Koolhaas, Rem. Delirio en Nueva York. Barcelona: Gustavo Gili, 2004. p. 307-310.

Munari, Bruno. ¿Cómo nacen los objetos?: apuntes para una metodología proyectual. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. ISBN 8425211549.

Smithson, Alison. "Team 10 primer". Smithson, Alison. Team 10 primer. London: Studio Vista Limited, 1968. p. 20-22.

Sota, Alejandro de la. "Nuevos materiales, nuevas arquitecturas [II]". Sota, Alejandro de la. Escritos, conversaciones, conferencias. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. p. 94.

"Un suave manifiesto en favor de un arquitectura equívoca". Venturi, Robert. Complejidad y contradicción en la arquitectura.

Barcelona: Gustavo Gili, 1978. p. 25-26.

Zumthor, Peter. "La tensión entre interior y exterior". Zumthor, Peter. Peter Zumthor: atmósferas: entornos arquitectónicos, las cosas a mi. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. p. 44-47.

(22)

210011 - DB I - Dibuix I

Altres: MARIA TERESA AGUADO ROCA - RENATA DE MENDONÇA ESPINHEIRA GOMES - JOAQUIN LLOVERAS MONTSERRAT - MIGUEL A. MENESES GONZALEZ - JUDIT TABERNA TORRES - ISABEL ZARAGOZA DE PEDRO - IRMA ARRIBAS PEREZ - GUSTAVO ADOLFO E. CONTEPOMI - CARMEN ESCODA PASTOR - HECTOR MENDOZA RAMIREZ - ERIK SOLES BRULL

Responsable: JUAN MERCADE BRULLES Unitat que imparteix:

Curs:

Crèdits ECTS:

718 - EGA I - Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I 2011

Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

5. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual

7. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de tipografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny

6. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament

(23)

210011 - DB I - Dibuix I

· Assolir la destresa suficient per visualitzar i entendre la arquitectura i el seu entorn.

· Conèixer l'ús del dibuix manual com a eina d'anàlisi de l'arquitectura.

· Aconseguir l'habilitat suficient per poder expressar i representar les formes de l'arquitectura a partir del esbós i el croquis.

· Conèixer les eines i les tècniques gràfiques per poder realitzar presa de dades dels espais arquitectònics i urbans.

· Utilitzar i dominar els instruments gràfics per la representació i del projecte arquitectònic.

¿ Conèixer l'ús dels símbols i dels signes gràfics emprats a l'arquitectura.

¿ Capacitar a l'estudiantat per tal de que puguin explicar els espais i les formes de l'arquitectura mitjançant els diversos sistemes i tècniques de representació.

Continguts

L'ESPAI AL MÓN DE LA PLÀSTICA, LA CULTURA I L'ARQUITECTURA

L'ESBOÇ DE SÍNTESI NATURAL

Hores grup gran:

Hores grup mitjà:

Hores grup petit:

12h 84h 12h 0h 42h

8.00%

56.00%

8.00%

0.00%

28.00%

Activitats presencials Grup Hores setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1 P Classes pràctiques Petit (Màx. 30) 3 P Treball en Grup / Tallers Petit (Màx. 30) 1

Activitats No Presencials Hores semestre - Treball autònom 84 Metodologies docents

· El dibuix de l'espai amb sistemes de representació per projecció. Criteris d' aplicació · La perspectiva cònica. Conceptes bàsics. La secció fugada

· Els sistemes de representació en planta i alçat. Seccions

· Introducció a la incidència de la llum en les façanes i els espais interiors

· Traçats d'esbossos en perspectiva · Espais interiors i exteriors

· Elements constructius

· Criteris per la representació de la textura i l'ambientació Descripció:

Descripció:

(24)

210011 - DB I - Dibuix I

Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria Extraordinària Proves de resposta curta 10% 0 0 Proves de resposta llarga 60% 100% 100%

Treballs i exercicis individuals 15% 0 0 Treballs i exercicis en grup 15% 0 0 Sistema de qualificació

CROQUIS PER LA PRESA DE DADES. ESTRATÈGIES I CRITERIS BÀSICS

LA ERGONOMIA I LA SEVA RELACIÓ AMB L'ARQUITECTURA

SEQÜÈNCIES VISUALS D'ESPAIS ARQUITECTÒNICS

LA REPRESENTACIÓ DELS DETALLS DE L'ARQUITECTURA

ALTRES TÈCNIQUES DE REPRESENTACIÓ

· Croquis d'elements de mobiliari de qualitat

· Croquis d'espais arquitectònics amb simplicitat de formes · Croquis d'espais arquitectònics amb formes compostes · Croquis d'agregacions d'espais i façanes

· Escales gràfiques i humanes a la representació arquitectònica

· Representació sintètica de la figura humana i la seva incorporació als dibuixos d'arquitectura. Cànons i mòduls de proporció

· Esbossos simplificats en el control de recorreguts visuals d'interiors d'edificacions · Esbossos simplificats en el control de recorreguts visuals d'exteriors urbans

· L'aproximació als elements que composen l'espai arquitectònic. El canvi d'escala · El detall constructiu

· Anàlisi gràfic de l'arquitectura construïda

· El collage, la maqueta i el fotomuntatge Descripció:

Descripció:

(25)

210011 - DB I - Dibuix I

Normes de realització de les activitats

El curs s'expressarà i desenvoluparà mitjançant la utilització de les eines i els instruments de representació arquitectònica.

Per això, i d'acord amb l'assignatura Bases per al Projecte I, el curs estableix com a continguts a desenvolupar:

· La introducció a la utilització dels diferents instruments de representació tridimensional de l'espai enfocada a la expressió i comunicació del propi projecte

· La relació entre representació i concepció a través de la comprovació permanent de la capacitat de comunicació dels documents i del material generat

Bibliografia

Bàsica:

Ching, Frank. Manual del dibujo arquitectónico. 3a ed. rev. México D.F: Gustavo Gili, 1992. ISBN 968-887-364-0.

Ching, Frank. Dibujo y proyecto. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-2081-5.

Lloveras i Montserrat, Joaquim et al.. El dibuix d'intervenció 2003-2007 [en línia]. Barcelona: Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica, UPC, 2007 [Consulta: 07/07/2011]. Disponible a: <http://e-md.upc.edu/diposit/material/30372/34112.pdf>.

Lloveras Montserrat, Kim. Leyes del posicionamiento 2005 [en línia]. 2005 [Consulta: 07/07/2009]. Disponible a:

<http://bibliotecnica.upc.edu/llibres/pdf/39895/39895_1.pdf>.

Lloveras i Montserrat, Joaquim et al.. Dibuix I, ETSAB, UPC: programa, exercicis, resum i final cuadrimestre tardor 2003-2004 [en línia]. Barcelona: ETSAB, 2005 [Consulta: 07/07/2011]. Disponible a: <http://e-

md.upc.edu/diposit/material/26390/26390.pdf>.

Lloveras i Montserrat, Joaquim. La teoria TK de proporcions visuals 2002 [en línia]. Barcelona: s.n., 2002 [Consulta:

07/07/2011]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/llibres/pdf/33858/33858_1.pdf>.

(26)

210012 - DB II - Dibuix II

Altres: MIHAI ALEXANDRU BRENCEA CARAGHIOSU - ELOI COLOMA PICÓ - CARLOS FERRAN GOZALVEZ - LUIS GIMENEZ MATEU - JAUME GIMENO SERRANO - PABLO MAJO CODINA - ANDRES DE MESA GISBERT - MARIO VICTOR MORENO FERNANDEZ - RAFAEL MUR SOTERAS - JOAQUIM NARCIS MOYA SALA - ISIDRO NAVARRO DELGADO - GUSTAVO JOSE NOCITO MARASCO - JOAQUIN MANUEL REGOT MARIMON - JOSE ORIOL RIBO VENTURA - HECTOR ZAPATA CEBRIAN Responsable: GALDRIC SANTANA ROMA

Unitat que imparteix:

Curs:

Crèdits ECTS:

718 - EGA I - Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I 2011

Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

3. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial 4. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual

6. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de tipografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny

Requisits

Es podrà matricular quan s'hagi matriculat prèviament Dibuix I en una matrícula d'un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d'un mateix curs acadèmic.

(27)

210012 - DB II - Dibuix II

· Conèixer els sistemes de representació tradicionals i informàtics usuals en l'arquitectura.

· Reconèixer i interpretar els objectes a partir d'imatges representades en axonometria, cònica, planta, alçats i/o seccions.

· Controlar els objectes en l'espai i el seu entorn aplicant conceptes de mesura, posició i anàlisi formal.

· Utilitzar la geometria com model d'anàlisi i generació dels objectes.

· Gestionar les dades proposades, estructurar-les, elaborar-les i valorar el resultat.

· Plantejar i estructurar sistemes i mètodes de resolució de les estratègies de treball en la determinació gràfica dels objectes.

· Controlar gràficament la influència de l'entorn natural o artificial en els espais arquitectònics: Imatge (percepció), energia (asolellament), i emplaçament (terreny).

Continguts

6. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat oral i escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats en cada ensenyament

Hores grup gran:

Hores grup mitjà:

Hores grup petit:

12h 84h 12h 0h 42h

8.00%

56.00%

8.00%

0.00%

28.00%

Activitats presencials Grup Hores setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1 P Classes pràctiques Petit (Màx. 30) 3 P Treball en Grup / Tallers Petit (Màx. 30) 1 Activitats No Presencials Hores semestre - Treball autònom 84 Metodologies docents

(28)

210012 - DB II - Dibuix II

Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria Extraordinària Proves de resposta curta 15% 0 0 Proves de resposta llarga 70% 100% 100%

Treballs i exercicis individuals 10% 0 0 Treballs i exercicis en grup 5% 0 0 Sistema de qualificació

LA GEOMETRIA DE LA REPRESENTACIÓ

ANÀLISI GEOMÈTRIC I PERCEPTIU DELS ELEMENTS QUE COMPOSEN ELS OBJECTES

· Representació bidimensional

- Conceptes i propietats de la representació en axonometría, planta i alçat.

- La imatge perspectiva: estructura i percepció

- Lectura i comprensió de la representació d'objectes. Aprehensió del espai

· Representació tridimensional

- Control mètric i posicional dels objectes en l'espai - Entrada de dades en sistemes gràfics tridimensional - Geometria bàsica en l'espai per a la generació d'objectes:

Pendents i angles

Perpendicularitat, normals i tangències

Corbes, superfícies i volums: conceptes, generació i control

- Operacions de transformació geomètrica. Modificació d'entitats mitjançant l'edició dels seus paràmetres.

Conceptes de parametrització formal

· Generació de models virtuals en 3D aplicant les interaccions entre cossos geomètrics

· Transformació i modificació de formes per a la generació de nous elements de disseny i arquitectura.

Estratègies de formalització

· Recursos geomètrics aplicats a temes específics per a la resolució de cobertes, el traçat d'escales, generació de malles espacials, i creació de superfícies emprades en arquitectura

· Recursos gràfics per al control del asolellament en l'arquitectura i el urbanisme

·Aplicació de la geometria de les superfícies lliures per a la generació de models del terreny i a la seva modificació per a l'adaptació d'elements arquitectònics

Descripció:

(29)

210012 - DB II - Dibuix II

Delgado, Magali; Redondo, Ernest. Dibujo a mano alzada para arquitectos. Barcelona: Parramón, 2004. ISBN 9788434225497.

Sánchez, Juan Antonio. Geometría descriptiva: sistemas de proyección cilíndrica [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 1997Disponible a: <<http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=EG007XXXNN>>. ISBN 8483012219.

Villanueva, Lluís. Introducció al traçat d'ombres. Barcelona: Departament EGA I, UPC, 2001. ISBN 8495249111.

Villanueva, Lluís. Perspectiva lineal: su construcción y su relación con la fotografía. Barcelona: Edicions UPC, 2001. ISBN 8483015013.

Villanueva, Lluís; Mestres, Jordi; Llabot, Mercè. Dibuix tècnic 2. Barcelona: Barcanova, 2003. ISBN 8448913515.

Ching, Francis D. K.; Juroszek, Steven P. Dibujo y proyecto. México D.F.: Gustavo Gili, 1999. ISBN 9688873659.

Foley, James D. Computer graphics: principles and practice. 2nd ed. Reading MA: Addison-Wesley, 1996. ISBN 0201848406.

Izquierdo, Fernando. Geometría descriptiva superior y aplicada. 6a. ed. rev. Madrid, 2002. ISBN 849221094X.

Migliari, Riccardo. Fondamenti della rappresentazione geometrica e informatica de l'architettura. Roma: Kappa, 2000. ISBN 8878903566.

Monedero, Javier. Aplicaciones informáticas en arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 1999. ISBN 8483013282.

Sainz, Jorge; Valderrama, Fernando. Infografía y arquitectura: dibujo y proyecto asistidos. Madrid: Nerea, 1992. ISBN 8486763681.

Sanders, Ken. El Arquitecto digital: guía para utilizar (con sentido común) la tecnología informática en el ejercicio de la arquitectura.

Madrid: Eunsa, 1998. ISBN 8431316160.

Schaarwächter, Georg. Perspectiva para arquitectos. Barcelona: Gustavo Gili, 1969.

Schmidt Rudolph. Geometría descriptiva con figuras estereoscópicas. Barcelona: Reverté, 1983.

Thomae, Reiner. Perspectiva y axonometría. Barcelona: Gustavo Gili, 1981.

Cabezas, Lino; Ortega, Luis F. Anàlisi gràfica i representació geomètrica. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1999.

ISBN 8483381192.

Engel, Heinrich. Sistemas de estructuras. Madrid: Blume, 1970.

Gheorghiu, Adrian; Dragomir, Virgil. Geometry of structural forms. Barcelona: Applied Science Publ., 1978.

Hohenberg, Fritz. Geometría constructiva aplicada a la técnica. Barcelona: Labor, 1970.

Pottmann, Helmut; Asperl, Andreas; Hofer, Michael. Architectural geometry. Exton PA: Bentley Institute Press, 2007. ISBN 9781934493045.

(30)

210031 - FS I - Física I

Altres: FIDEL FRANCO GONZALEZ - MARIA DOLORS MARTINEZ SANTAFE - ORIOL BATISTE BOLEDA - JAIME ROSET CALZADA - RAMON TORRES HERRERA

Responsable: FRANCISCO FAYOS VALLES Unitat que imparteix:

Curs:

Crèdits ECTS:

720 - FA - Departament de Física Aplicada 2011

Titulació:

Professorat

Específiques:

Genèriques:

1. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels principis de la mecànica general, la estàtica, la geometria de mases i els camps vectorials i sensorials

(31)

210031 - FS I - Física I

· Conèixer adequadament i assolir un nivell suficient d'aplicació a l'arquitectura dels principis de l'estàtica i de la geometria de masses.

· Adquirir un coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura de les propietats mecàniques dels sòlids.

· Adquirir l'habilitat per aplicar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia i la sostenibilitat.

· Detectar carències en el propi coneixement i buscar eines per superar-les mitjançant la reflexió crítica.

· Assolir un nivell adequat de comunicació oral i escrita. Ser capaç de comunicar-se correctament i amb fluïdesa quan es tracti dels temes propis de la matèria.

· Millorar les capacitats de treball en equip i ser capaç d'assumir diferents rols dins del grup.

· Adquirir la destresa suficient en la gestió de les fonts d'informació internes i externes. Valorar críticament la informació recopilada.

Continguts

Hores grup gran:

Hores grup mitjà:

Hores grup petit:

12h 84h 27h 27h 0h

8.00%

56.00%

18.00%

0.00%

Activitats presencials Grup Hores setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2 P Resolució d'exercicis i problemes / Pràctiques Mitjà (Màx. 50) 2 P Treball en Grup Petit (Màx. 30) 1 Activitats No Presencials Hores semestre - Treball autònom 84 Metodologies docents

(32)

210031 - FS I - Física I

-PRINCIPIS DE LA MECÀNICA. ESTÀTICA DEL SÒLIDS RÍGIDS

-EQUILIBRI DE SISTEMES SÒLIDS RÍGIDS. APLICACIONS

-PROPIETATS MECÀNIQUES DELS MATERIALS. ELASTICITAT

· Les estructures i els materials a l'arquitectura - Equilibri i petites deformacions

- Models mecànics de la matèria sòlida: partícula puntual, sòlid rígid, sòlid elàstic - Equacions constitutives.

· Estàtica de la partícula puntual - Lleis de Newton

- Condicions d'equilibri estàtic

· Estàtica del sòlid rígid - Moment d'una força

- Equivalència de sistemes de forces - Centres de gravetat

- Equilibri del sòlid rígid - Classificació dels suports - Forces de lligam

· Estructures planes isostàtiques - Gelosies

- Anàlisi de pòrtics i marcs: suports exteriors, lligams interns - Diagrama del sòlid lliure

· Bigues rectes

- Bigues sotmeses a forces transversals (concentrades i distribuïdes) i moments puntuals - Diagrames de forces tallants i moments flectors

· Diagrames de pòrtics plans isostàtics

- Diagrames de forces axials, forces tallants i moments flectors

· Propietats mecàniques dels materials

Diagrama tensió-deformació. Elasticitat i plasticitat. Materials dúctils i materials fràgils.

Trencament. Porositat. Tenacitat. Resiliència. Duresa.

· Comportament elàstic dels materials

- Model de sòlid elàstic. Tensions i deformacions

- Càrrega axial uniforme: llei de Hooke, mòdul d'elasticitat, relació de Poisson - Càrrega multiaxial: llei de Hooke generalitzada, mòdul d'elasticitat de volum - Cisallament pur: mòdul de cisallament. Dilatació tèrmica

· Aplicacions del comportament elàstic

- Flexió pura: distribució de tensions, moments d'inèrcia

- Flexió d'una barra recta: desplaçaments i girs dels extrems, deformada a estima - Torsió

- Introducció als problemes hiperestàtics Descripció:

Descripció: