MUNCPAL
SUMARI
Consell Plenari Cartipàs
Acta sessió 26-11-1991 362 Designació representant en la Junta Rectora de l'InstitutMunicipal de Disminuïts 382
DisposicionsGenerals Nomenament membre del Consell Municipal de
Nou Barris 382
Decrets de l'Alcaldia
Nomenament representants de l'Ajuntament a la Instrucció sobre l'ús del paperreciclat 378
ComissióMixtaGeneralitat-Ajuntament 382 Delegació competències en els Regidors-Presi- Nomenament
representant de l'Ajuntament al Pa¬ dents dels Consells Municipals de Districte . .. 378
tronat del Centre d'Informació i Documentació Constitució de laComissióde Tria i Eliminacióde la
de Barcelona 382
Documentació Municipal idesignació delsseus
Nomenament Vocals de la Institució Municipal
Avi-membres 379
llar Chavorros 382
Creació del Consell de Coordinació Pedagògica
Nomenament President de la Institució Municipal del ProgramaBarcelonaa l'Escola 379
Avillar Chavorros 383
Creació de llocs de treball d'Assessors Tècnics
adscrits al Gabinet de l'Alcaldia 379 Disposicions d'interès per a l'Ajuntament
Creació del lloc de treball d'Assessor Tècnic de Març 1991 384
la Coordinació de l'Àrea de Protecció Ciuta¬
dana 380 Consell Municipal Permanent
Creació del lloc de treball d'Adjunt al cap del Acta sessió 21-11-1991 388
Gabinet de l'Alcaldia 380
Personal
Ban Nomenaments
Reduccióde la contaminacióatmosfèricaproduïda Nomenament funcionari eventual perdesenvolupar
pels vehiclesde motor 380 funcions deTècnic de Protocol 392
Ajuntament
V
de Barcelona
Núm. 13/Any LXXVIII
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió celebrada el 26 de
febrer
de
1991, iaprovada
el
22 de
marçde
1991
En el Saló de la ReinaRegent de la
Casa
Consistorial
de la Ciutat de Barcelona, el diavint-i-sis de
febrer de
mil nou-cents noranta-u, es reuneix el Consell
Plenari,
en sessió ordinària, sota la presidència
de l'Excm.
Sr.
Alcalde Pascual Maragall i Mira. Hi concorren
els ll·lms.
Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma,
Francesc
Raventós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i
els ll·lms.
Srs.Regidors Guerau
Ruiz
i Pena, Josep M
Serra i
Martí,
Joan Torres i Carol, Marta Mata i Garriga, Joan
Clos i
Matheu, Mercè Sala i
Schnorkowsky,
Albert Batlle
i Bastardas, Juan José Ferreiro i
Suàrez,
Germà Vidal i
Rebull, Joaquim de Nadal i
Caparà, Xavier Valls i Serra,
M AurèliaCapmany i
Famés, Antoni
Santiburcio i More¬
no, Jordi BorjaiSebastià, Enric
Truñó i Lagares,
Josep
Espinás iXivillé, Núria Gispert
i Feliu,
Joan Fuster
i
Sobrepere, Antoni
Lucchetti i
Farré, Josep M
Cullell i
Nadal, Josep M Ainaud i
de Lasarte,
Enric Vila
i Andreu,
Sara M Blasi i Guitérrez, Josep M Fargas i Falp,
Teresa
Perelló i Domingo, Artur
Más i
Gavarró, Josep Bueno
i
Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume Alsina
i
Oliva,
Jordi Bonet i
Agustí,
JoanPuigdollers
i Fargas, Antoni
Marcet i Rocabert, Eduard Cardona i Romeu,
Daniel
Fabregati Llorente, Joan
Anton
Audet i Novell, Josep
L
Olmedo i López, Enric
Lacalle i
Coll, Antonio
Albesa i
Vilalta,José Alberto Fernández i Díaz,
assistits
perl'llim.
Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certi¬
fica.
Hi és present l'Interventor
Municipal,
Sr.
Marti
Pago-nabarraga i Garro.
Constatadal'existència de quòrum legal, la
Presidèn¬
cia obre la sessió a les deu horesi quinze minuts.
Es donen per llegides les actes de
les dues
sessions
anteriors, celebrades el 25 degener i I' 11 de
febrer de
1991, l'esborrany de lesquals ha estat
tramès
atots
els
membres delConsistori, i s'aproven.
En el despatx d'ofici el
Consell
Plenari acorda:
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 6 defebrer de1991 (NC-6),que
constitueix el
Consell Rector
del Color i endetermina lacomposició, funcions
i règim
d'actuació.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 12 de
febrer de 1991 (NC-8), que aprova
la
Instrucció sobre
l'ús de paper reciclat.Quedarassabentatdel decret de l'Alcaldia, de 12 de
febrer de 1991 (NC-9), que: delega en
els
Presidents
dels Consells Municipals de Districte
determinades fa¬
cultats per a l'efectivitat de laTransferència
núm. 16
sobre intervenció municipal en les obres
majors
de
reforma, reparació i
restauració d'edificis
i
enla instal·la¬
ció de cartelleres i grans rètols
publicitaris, i
sobre
declaració de ruïnad'edificis; confereix el caràcterd'ac¬tes de gestió a les
notificacions,
trasllats i
comunica¬
cions de les resolucions esmentades, i els atribueix als Caps de les Divisions de
Serveis
Generals dels Dis¬
trictes.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia,
de
6
de
gener de
1991 (NC-7),
quedesigna
representant
del
sector de les persones
amb
disminució visual
enla
Junta Rectorade l'Institut Municipal de Disminuïts,
al
Sr.
#• Benito José Durán i Sánchez.Quedarassabentatdel decretde l'Alcaldia, de
15 de
desembre de 1990(EF-1041), que
fixa la
quantia de les
multes per noatendre els
requeriments de
comparei¬
xença fets per
la
Inspecció de Rendes i
Exaccions
i
delega l'll im.
Regidor de
Finances la
imposició d'aques¬
tes sancions.
Quedar assabentat de l'acord de la
Comissió de
Govern, d'1 de febrer de 1991, pel qual es
constitueix el
Centre Gestor de Vialitat, se n'aprova l'estructura
inter¬
na i la distribució de funcions, se'n nomena Conseller
Delegat l'll im.
Sr. Josep M
Serra i Martí
i
es proposa al'Alcaldia el nomenament del Sr. Miquel
Àngel
Claveroi
Blanquet com a
Director.
Quedar assabentat de l'acord de la
Comissió de
Govern, d'1 defebrer de1991, pel quales
constitueix el
Centre Gestor de NetejaUrbana, se
n'aprova
l'estructu¬
ra interna i la distribució de funcions, se'n nomena Conseller Delegat l·ll·lm.
Sr. Josep M
Serra i Martí
i
esproposa a
l'Alcaldia
el nomenament,
amb
caràcter
provisional,
del Sr.
Xavier Irigoyen i
Moràn
com aDi¬
rector.
Quedar assabentat de l'acord de la
Comissió
de rGovern, de 15 de febrer de 1991, pel qual es
consti¬
tueix el Centre Gestor de Salut Pública, se n'aprova
l'estructura interna i la distribució de funcions, se'n
nomenaConsellerDelegat l'll im. Sr. Joan
Clos i
Matheu
i esproposa a
l'Alcaldia el
nomenament del
Sr. Eduard
Spagnolo i de la Torre com a
Director.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, d'1 de
febrer de 1991, que aprova les bases
del
premi creat
per acord plenaride
28
de
setembre de
1990
com acontribució específica d'aquest Ajuntament
als objec¬
tius de la Cimera mundial en favor de la infància, donant-li la novadenominació de Premi BarcelonaSoli¬
daritat.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 15 de
febrer de 1991, que modifica l'Oferta
Pública d'Ocupa¬
ció del'Ajuntament de Barcelonaper a
1991
rectificant-
w hi l'errada material produïda en ladistribució de les
places corresponents
al Programa
de Millora
de
rela¬
cionsamb el ciutadà i fixanten 65 el nombre de places
d'Auxiliard'Administració General, i en47 el nombre de
places de
Tècnic Auxiliar
d'Activitats
Socials
sensealteració del nombre total de places ofertes.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, d'1 de
febrer de 1991, querectifica el
d'aprovació definitiva
del
Projecte de
Compensació de la
unitat
d'actuació de
la
super-illa
Diagonal-Centre,
salvant-hi
l'omissió de la
refe¬
rència al document annex, de 19 d'abril de 1990,
relatiu
al nombre d'aules a construiren la unitat
d'actuació.
rRatificar l'acord de la Comissió de Govern, d'1 de
d'expropiació, corresponents a lafinca núms. 86-88 del
carrerde Viladrosa.
Ratificareis decrets de l'Alcaldia, de 23 de gener de
1991, pels quals, en virtut de concurs, es nomenen delineants qualificats: A) de l'especialitat de Projectes i
Obres, els senyors: Joan Berdalet i Font, Francesc
Cerdán i Carrasquilla, Esther Quetglàs i Saborit, Rosa Hugues i
Sánchez,
M Assumpció Closa i Bras, JordiSolà iFranquesa, Joan Rocosai Vila, Carles Camprubí i
Hom, Esteve Sitjà i Lopez, i Francesc Sánchez i Romaní
(P-86); B) de
l'especialitat de Planejament,
els senyors: Jaume Escoda i Valls, Ferran Manresa i Oto, Francesc Fernández i Porras, Margarida Sitges i Arias, JordiTàpiesi Banchs, Montserrat
Coronas
i Marimon, i NeusAleu i Vila (P-87); C) de l'especialitat d'Obres Públiques, els senyors: Esteban
Gregorio
i Miró, M Milagros Francoi Gracia, Rosa Lluís i Sampé, NúriaRamon i Gavarrón, i
Ramon Muro i Mercader (P-88); D) de l'especialitat de
Cartografia, els senyors: Carlos Ojeda i Ortiz de Eribe, Joaquim Salietti i Vinué, Maria Belza i Gol, Jordi Vila i Lloret, JordiSangenís i Pedret, SantiagoVides i Sayago,
M ConcepciónMestres i Camprodon, i M Carme Corne¬
ras i Moulines (P-89).
Quedar assabentat de la resolució de la Direcció General de Coordinació amb les Hisendes Territorials,
d'11 de febrer de 1991, que autoritza aquest Ajunta¬
ment a emetre deute públic municipal per un import màxim de 5.000 milions de pessetes, en les condicions
que es precisen.
Donar conformitat al Text refós del Pla especial de millora, protecció i reforma del sector de Sants, 1a fase,
polígons A i B, redactat encompliment de l'acord de la
Comissió d'Urbanisme de Barcelona, de 17 d'octubre
de 1990, que incorpora les prescripcions definides en l'esmentat acord amb la precisió que s'exclou expres¬ samentd'aquesta conformitatl'àmbit definitenel plànol annex, corresponent al traçat del carrer de Moianès,
atès quel'Ajuntament ha interposat recursde reposició
contra la Resolució de l'Hble. Sr. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, de 27 de desembre de
1990, que aprovà definitivament la Modificació del Pla
General Metropolità en l'àmbit d'aquest Pla especial,
sol·licitant l'anul·lació de la condició incorporada en
l'apartat primer 1.1 de l'esmentada Resolucióquedeter¬
minava una amplada del carrer de Moianès de vint
metres, la qualcosacomporta afectacions noprevistes
en la Modificació del Pla General i el Pla especial aprovats inicialment i provisionalment per l'Ajuntament, especialment pel quefa al tram comprès entre carretera
deSants i carretera de la Bordeta; trametreaquest Text
refós a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona per a
l'aprovació definitiva del Pla; i sol·licitara aquesta Co¬
missió quel'aprovaciódefinitiva del Pla especial pelque fa al traçat delcarrer de Moianès quedi en suspens fins quesigui resolt el recurs expressat.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
aI ordre del dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, d'1 de febrerde 1991, pel qual s'aprova inicialment l'Estudi de detall de la parcel·la situada en la rambla del Poblenou, núms. 77 al 91, entre els carrers de Pallars i de Puja¬ des.
S'aprova per unanimitat.
Ratificar l'acord de laComissió de Govern, de 15 de
febrer de 1991, pel qual, en relació a l'acord de
20
de juliol de 1990: es precisaque, atès l'estat de desenvolu¬pament dels treballs adreçats a la
regulació urbanística
del sòl i edificacions destinats a usosculturals o recrea¬
tius d'espectables, es palesa la necessitat de mantenir els àmbits de suspensió de l'atorgament de llicències
atorgada tal com apareixen grafiats en el document
Estudis deplanejament en sòls dedicats a usos cultu¬
rals d'espectacles, on s'han corregit errors de posicio-nament dels diferents emplaçaments en els correspo¬ nents districtes; i s'incorporen les determinacions complementàries que s'indiquen, pelquefa al'abast de suspensió de llicències.
El Sr. Bonetanticipa el vot favorable del seu Grup al
dictamen anterior, però pregunta quan es disposarà
dels estudis necessaris per replantejar l'àmbit de la
suspensió de llicències acordada l'estiu passat.
El Sr. Serra i Martí contesta que els treballsestroben
ja en fase molt avançada i avui s'aixeca la suspensió
per a aquelles obres de remodelatge de sales quan es conservi el nombre de localitats.
El Sr. Albesa dóna per reproduït el posicionament
sobre aquesta qüestió exposat pel seu Grup en la sessió del mes dejuliol de l'any passat.
S'aprova el dictamen anterior amb el vot en contra
dels Srs. Lacalle, Albesa i Fernández Díaz.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 15 de febrer de 1991, pel qual s'aprova la Modificació del Pla especial de reforma interior del Raval per a la ubicació de la Universitat en l'illa de la Misericòrdia i desconges¬ tió del Pla Central, i s'acorda la suspensió de llicències
d'enderroc, parcel·lació i edificació pel termini de dos
anys en els àmbits definits en el plànol annex.
La Presidència fa avinent que el Regidor d'Urbanis¬ me, Obres i Serveis hapresentat una esmena que dóna
a l'acord de la Comissió de Govern la redacció se¬
güent:
Aprovar inicialment la Modificació del Pla especial de
reforma interior del Raval per ala ubicació de la Univer¬
sitat en l'illa de la Misericòrdia i descongestió del Pla
Central, d'iniciativa municipal, els criteris, objectius i
solucions generals de planejament del qual han estat
exposats alpúblicde conformitat amb els articles 56 del
Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, 3 i 19 del Decret 146/1984, de 10 d'abril i 125 i 147.3 del Regla¬ ment de Planejament; sotmetre l'esmentat Pla a infor¬ mació pública pel termini d'un mes i, un cop transcor¬ regut aquest termini, resoldre sobre la seva aprovació provisional; i acordar, de conformitat amb l'article 41 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, la suspensió de llicències d'enderroc, parcel·lació i edificació, pel
termini de dos anys, en els àmbits definits en el plànol
annexat.
El Sr. Bonet observa que en la reunió del Consell Municipal Permanent esconvingué que l'aprovació pro¬ visional tornaria al Plenari encaraque no hihagi al·lega¬
cions; i el Sr. Serra i Martí puntualitza que aquest és precisament el sentit de l'esmena que s'introdueix en l'acord de la Comissió de Govern.
El Sr. Lucchetti expressa la conformitat del seuGrup amb aquest expedient ja que l'equipament universitari contribuirà a dinamitzar el barri i es guanya una zona
verda en un dels llocs més densament poblats de la
Ciutat; ara bé, demana que es faci un esforç perquè
aquesta zona verda quedi ben delimitada abans de
El Sr. Albesa confia també que abans de l'acte
d'aprovació
provisional
s'haurà determinat el lloc
on sesituaran els 3.000 m2 de zona verda que són objecte
de trasllat.
El Sr. Clos destaca que la ubicació de centres
universitaris en l'illa de la Casa de la Misericòrdia i al
capdavall de la Rambla
contribuirà
decisivament
a rege¬nerar aquestes zones, sobretot
si
vaacompanyada de
laimplantació de
residències estudiantils
queamplíín la
presència d'estudiants
més
enllà
de l'horari lectiu;
i
assenyala que els
3.000 m2
de zonaverda
estrasllada¬
ran a l'entorn del carrerde Robadors i el seu emplaça¬
ment
quedarà
determinat mitjançant unpla
especial
(l'aprovació inicial del qual es
mirarà
de fer
coincidir
amb l'aprovació provisional de la
Modificació
que ara s'està discutint) que no resultarà difícil de materialitzar ateses les finques jadisponibles actualment.S'aprova per unanimitat el dictamen
anterior,
enels
termes resultants del'esmena, que igualment s'aprova.
Ratificareis acords de laComissió de Govern, de 15
de febrer de 1991, pels quals s'aproven inicialment:
1) la Modificació del Pla
General
Metropolità
enels
entorns de l'Estació de França i de l'antiga
Estació
delClot; 2) l'Estudi de detall de
concreció volumètrica
de
l'edifici seu de l'Arxiu Administratiu Municipal al carrer del BisbeCaçador; 3) l'Estudi de detall de la
Residència
LluísCompanys; 4) el Plaespecial d'equipament univer¬
sitari: Universitat Central i Seminari; 5) l'Estudi de detallde concreció de les alineacions del carrer d'Oviedo,
entre l'avinguda Diagonal i un vial de novaobertura;
6)
l'Estudi dedetall del sector delimitat perla Via Augusta,el carrer de Ganduxer i la ronda del General Mitre; 7)
l'Estudi de detall de l'illa formada pels carrers de Plató,
de Marc Aureli, de Copèrnic i deTavern per al'amplia¬
ció de l'InstitutPoliclinic Plató; 8) la Modificació del Pla
General Metropolità per a la
reordenació
del'afectació
del Primer Cinturó (entre els carrers de Sant Quintí i deJosep Soldevila); i 9) el Pla especial per a la
concreció
del tipus d'equipament i condicions
d'edificació del sòl
qualificat de7-b) pel Pla General
Metropolità
alcarrerde les Xafarines, entre la Via de Favència i el carrer de laFosca.
El Sr. Marcet indica que el Consell Municipal del
Districte de l'Eixample ha informat favorablement el Pla
especial relatiu a la Universitat Central i Seminari,
però
sol·licita que la tanca del jardí de la Universitat que
recau al carrer de la Diputació segueixi els mateixos
criteris de transparència que la del Seminari, i que la construcció delsaparcaments del carrerd'Enric Grana¬
dos i del Seminari es faci simultàniament per poder emprendre, com més aviat millor, el
remodelatge d'a¬
quest carrer.
El Sr. Serra i Martí matisa quequeda garantidano tan
sols latransparènciade la tanca,sinó
també l'accés
del públic als jardins de la Universitat enhores diürnes; i
que s'està negociant una
solució
quefaci innecessària
la construcció d'aparcaments en les quatres cantona¬
desdel Seminari,queseriad'execució molt dificultosa.
El Sr. Vidal remarcaque la Modificació del Pla Gene¬
ral Metropolità per a la
reordenació
del'afectació
del Primer Cinturó entre els carrers de Sant Quintí i deJosep Soldevila és fonamental per a la vertebrado del
Districte de Sant Andreu i permet la transformació i
reequipamaent dels barris de Navas i de la
Sagrera,
amb la reubicació de l'escola Pompeu Fabra i la rees¬ tructuració d'un parell d'equipaments complementaris, i la realització de l'eix del carrer de Garcilaso.
El Sr. Batlle expressa lasatisfacció del Districte
d'Hor-ta-Guinardó perla mateixa
Modificació,
que posafi
ales
angoixes de molts ciutadans en
reduir considerable¬
mentles afectacions establertes per PlaGeneral Metro¬ polità i fer possible lareubicació
en elmateix barri del
Guinardó delssubjectes passius de les afectacions quees mantenen, l'obertura de la ronda del Guinardó i la
reconversió del traçatdel Primer
Cinturó
en xarxaviària
de caràcter local.El Sr. Bonet anuncia que el seu Grup votarà avui favorablement la reordenació de l'afectació del Primer
Cinturó, peròes reservafer-neun estudi
més aprofundit
abans de l'aprovació provisional; i el Sr. Albesaavança que també el seu grup
dóna
suport al'esmentada
Modificació, que socialment considera bona,
però
fa
igualment reservadel seu
posicionament
enl'acte
d'a¬
provació inicial.El Sr. Ferreiro destaca que el Pla especial de concre¬ ció de l'equipament a situar en el carrer de les
Xafari¬
nes, permetrà construirun centre
d'assistència primària,
que es esperat des de fa molt tempspel
veïnat.S'aprovael dictamen núm. 4 de l'ordre
del dia
entotsels seus apartats.
Ratificareis acords de laComissió de Govern, de 15
de febrer de 1991, pels quals s'aproven:
A) Provisionalment: 1) el Pla especial
d'ordenació de
l'illa del Miniestadi, Club Laietà; 2) el Pla especial de
reforma interior del Coit de la Mel, en la seva versió refosa; 3) la
Modificació
del PlaGeneral Metropolità del
sector Diagonal-Mar, en laseva
versió refosa;
i 4) el Plaespecial d'habitatge social a una illa de
l'Eixample:
carrerdel Comte Borrell, núms. 109, 111 i 113.
B) Definitivament: 1) l'Estudi de
detall
d'ordenació
de
volums i definició d'accessos de dues zones qualifica¬
des de 20-a/8 en l'àmbit delimitat pel Segon
Cinturó, el
Torrent de l'Infern, laperllongació del carrer d'Iradier i la carretera de les Aigües.El Sr. Serra i Martí informa que, en vista de les al·legacions presentades durant
l'informació pública,
el
Pla especial de l'illa del Miniestadi atorgauna
edificabili-tat mitjana de 0,6
m2
per metre cuadrat desòl
i la
reparteix uniformement entre totes les parcel·les.El Sr. De Nadal explicaque el Pla especial del Clot de
la Mel, que és una de les zones per planificar
més
importants del Districte, permetrà tirar endavant projectes
d'habitatges,construir uninstitut de batxillerat, resoldre
la
connexió de l'Eixample amb el nucli vell del Clot i obrir el
carrer de Bilbao; i que la Modificació del Pla
General
Metropolità en el sector de Diagonal-Mar
perquè
l'aug¬ment d'edificabilitat es dedica a habitatge públic,
però
creu que no s'hauria de fer judicis d'intencions sobre unpossible error del Pla General Metroplità en qualificar
de
zona verda un edifici del carrer de la Selva de Mar que
consta de planta baixa i dotze pisos, ja que les
previ¬
sions del Pla General Metropolità, executables aterminis
molt llargs, són una garantia del reequilibri
urbanístic de
la Ciutat. Afegeix que és una
equivocació
oblidar-sedel
bloc reculat; ique l'augment dezones verdesnojustifica
que els 19.942
m2
de sostre industrial esconverteixen
en 29.700 de sostreresidencial, jaquela peça
triangular
de 20.000m2 forma part del sistemad'espais lliures
de
tota la Ciutat i pertantno s'hauria decomputarenrelació
a l'edificabilitat que avui s'aprova; i que no queda
clar,
encara que ell ho interpreta positivament, si la zona
de
18 hectàrees serà totalmentpública i si seran
igualment
de gestió pública els aparcaments previstos sotales
El Sr. Serra i Martípuntualitzaqueels aparcamentsen
zona verda han de ser objecte de
gestió pública
oconcessió administrativa, expirada la qual, al
cap
de
cinquanta anys, es converteixen també en
públics;
ique la zona 18 es destinarà a habitatge social.
S'aprovenperunanimitat els tres primersapartatsdel
dictamen núm. 5 de l'ordre del dia.
El Sr. Vallsassenyala que durant lafase d'informació pública
només
s'ha presentat unaal·legació,
que esdesestima, al Pla especial d'habitatge social a les fin¬
ques núms. 109, 111 i
113 del
carrer delComte
Borrell;i que l'aprovació definitiva
del
Pla espodrà
aconseguiren un parell de mesos.
El Sr. Lacalle opina que, en aquest cas, l'equip de
govern ha incomplert les seves promeses i ha demos¬
trat manca de sensibilitat social, perquè l'Alcaldia havia
promès reallotjar els veïns afectats pel sinistre produït
en aquestes finques, en pisos situats a l'Eixample,
Hostafrancs o Poble Sec i això no s'ha complert en oferir-los habitatges a Can Carreras o el carrer Bac de Roda amb lloguers d'unes40.000 pesseteso preus de vendasuperiors als 7 milions de pessetesmés l'impost sobre el valor afegit, mentre que pels pisos sinistrats pagaven unes 8.000 pessetes mensuals.
Fa avinent que no se li han contestat, fins ara, les interpel·lacions sobre aquest afer presentades pel seu grupel 17 de desembre, el 22 degeneri el 12 defebrer
i, per això, demana que se li contesti: a) Quina és la
situació actual d'habitatge de cadascuna de les famílies
afectades; b) Quan es compliran les promeses, fetes
per l'Alcaldia, de reubicar-les en pisos pròxims als
immobles sinistrats; c) Quina serà l'actuació municipal
en les tres fases del Plad'habitatgessocials; d) Perquè
no es respecten els lloguers que els afectats pagaven
pelshabitatges enrunats, quanse'ls ofereixen pisos del
Patronat Municipal de l'Habitatge; i, e) Per què no s'ha
protegit adequadament el patrimoni de les famílies afec¬
tades.
Troba, en resum, intolerable que se cerqui sortir
fotografiats en actituds consoladores en els mitjans de
comunicació i després s'incompleixin les promeses fetes en aquells moments i que es faci campanya
electoral en drames personals; i anuncia que, per les anteriorsconsideracions, el GrupPopularvotarà avuien contra del Pla especial d'habitatge social a les finques núms. 109, 111 i 113 del carrer del Comte Borrell.
El Sr. Alcalde observa que no recorda la presència
del Sr. Lacalle en les reunions amb els veïns, raó perla qual les informacions del President del Grup Popular sobre el diàleg amb els veïns són incorrectes: ofereix,
doncs, explicar-li privadament quin fou el capteniment
de l'Alcaldia en aquesta qüestió.
El Sr. Valls remarca que el Pla relatiu a les finques
núms. 109, 111 i 113 del carrer del Comte Borrell es
porta aaprovació provisional en els mateixos termes en què fou aprovat inicialment; queel Grup Popular aprofita
les possiblesdivergènciesamb els veïns perjustificar un canvi de vot en un sentit més en consonància amb la
seva ideologia, ja que li sorprengué el vot favorable de
l'esmentatgrup a l'aprovació inicial d'un plaque implica¬
va l'expropiació d'una propietat privada;
que en les
reunions amb els afectats mantinguésempre la tesi que si l'Ajuntament tenia pisos disponibles en
altres indrets,
notenia sentit comprar-ne a l'Eixample
per oferir-los un estatge provisional; que per aquest motiu, se'ls oferiren
els pisos de Can Carreras i de Bac de Roda i algunes famíliesja s'han pronunciat sobre aquestes ofertes, que
l'Ajuntament ha fet allò que li pertocava, garantint el
retorn, als immobles afectats i oferint, mentrestant, habi¬ tatges provisionals; i que quan els pisos que el Sr.
Lacalle troba cars al preu de 7.000.000 de pesseteses
posin a la venda, hi hauràcuaper adquirir-ne.
El Sr. Lacalle replicaque quan es produí ladesgràcia
del carrerdel Comte Borrellerafora de Barcelona, però
després ha procurat estar alcostatdels afectats i ajudar
a resoldre els seus problemes; que els judicis del Sr.
Valls sobre la ideologia del Partit Popular estan total¬ ment obsolets; que no és igual pagar un lloguer de 41.000 pessetes que un de 8.000, ni tampoc ho és
gaudir d'un pis heretat dels pares que haver-ne de
comprar un pagant 7.500.000 pessetes.
El Sr. Valls matisa que les condicions objectives que s'han fixat resulten sempre millors que les que es trobarien en el mercat, però en tot cas es reconsidera¬
ran en funció de les circumstàncies personals sense que, no obstant això, puguin exigir preus especials
persones que gaudeixen d'un bon nivell d'ingressos.
LaSra. Sala no entén el votnegatiu del Grup Popular
a un Pla que obrirà la via expropiatòria, a pesar del
desig de l'esmentat Grup de quedar bé amb els veïns afectats; i creu que el problema de fons és la manca d'un sistemad'assegurança obligatòria que cobreixi les indemnitzacions pels sinistres de lescompanyessubmi¬ nistradores de serveis públics sense exigir la prèvia
depuració de les responsabilitats civils.
El Sr. Cullell expressa la seva perplexitat pel fet que s'ha desbordat el tema en debat i s'ha aprofitat el sinistre per fer electoralisme; i puntualitza que el seu
Grup votarà favorablement el Pla especial de les fin¬
ques núms. 109, 111 i 113 delcarrer del Comte Borrell,
que és una mesura excepcional i obre el camí de
l'expropiació per donar solució als problemes d'habitat¬ ge produïts perl'accident. Recomana, a més, a l'Alcal¬ dia, que les qüestions que se susciten en els curs dels
debats es ventilin públicament en aquesta Sala i no
privadament en el despatx de l'Alcalde.
El Sr. Lucchetti opina que l'Ajuntament ha demostrat
rapidesa i eficàcia i ha sabut trobar la solució més adequada per a resoldre el problema que l'explosió de
la finca del carrer del Comte Borrell havia provocat;
comprèn, però, que la via expropiatòria no agradi al
Grup Popular.
La Sra. Vintró considera de mal gustpolític la utilitza¬ ció de les informacions aparegudes a la premsa quan
nos'ha assistita unatrobada que erapública; i subratlla
que l'Alcaldia no va prometre en cap moment la
reubi-cació en l'Eixample, sinó únicament l'allotjament en
hotels mentre no es poguessin oferirhabitatges alterna¬
tius.
El Sr Ruiz i Pena indica que s'ha arribat a un acord
amb la Generalitat de Catalunya i Catalana de Gas per
signar un Conveni-marc que doni solució ràpida a futures emergències i distribueixi les
càrregues,
perimplantar una assegurançade responsabilitat civil en el
sentit propugnat per la Sra. Sala, assegurança que
quedarà oberta a altres companyes subministradores
de serveis públics; que s'està treballant en la confecció del mapadel subsòl urbà; que pelque fa alcasconcret del sinistre del carrerdel Comte Borrell, n'haacordat de sotmetre al dictamen d'un perit l'estimació dels danys materials provocats, però s'està discutint encara la forma de valorar els danys morals i les indemnitzacions permort o lesions.
privadament
la
sevaposició al
Sr. Lacalle
perquè la
creu
ben coneguda de la resta
de
membres
del
Consistori,
manifesta que l'Alcaldia acut, enrepresentació de tot el
Consistori, a les emergències que esprodueixen
ala
Ciutat, i no pot prohibir-hi pas
la
presència dels
mitjans
de comunicació; que en un
primer moment
nodonà
una resposta clara als
desigs
dels veïns
de tornar
aviure en l'immoble del carrer del Comte Borrell on es va
produir
l'explosió, sinó
que eslimità
a procurarl'allotja¬
ment dels afectats en hotels ambcàrrec als programes
municipals
d'emergències,
on es preveuenestades
de
fins unmàxim de cinc diesper a aquestscasos, encara
que
després
eltermini s'allarga
per causade la
comple¬
xitat d'aquestes situacions; que
si
bé ha d'ésser atès el
desig del veïnsde
retornar, ala llarga (un parell
d'anys),
a lafinca on residien i, peraixò, s'ha redactat
el
Pla
endebat, mentre no es produeix la
reconstrucció dels
edificis elsveïns han d'acceptar
l'assignació
d'estatgestransitoris en altres indrets, perquè la Ciutat ha
d'actuar
amb els mitjans ai seu abast.
El Sr. Lacalle reconeix l'obligació de
l'Alcaldia de
fer-se present
allà
ons'ha
produït
unadesgràcia; i
afegeixque ha plantejat
la
qüestió perquè els veïns, tot
i
declarar-se gent d'esquerres,
han
acudit
aells
dece¬
buts per
l'actuació
del'equip
de
govern; queels afec¬
tats continuenvivint en hotels; que pertocaa
l'equip de
govern promoure
la
implantació de l'assegurança
es¬mentada per la Sra. Sala; i que
el
Grup popular està
sempre disposat aescoltar
aquells ciutadans
queli
plantegin
reivindicacions justes.
El Sr. Marcet observa que no hi hagut cap avanç en
les negociacions per a
l'adquisició dels solars
afectats
mitjançantcompra, que
faria
innecessària
l'expropiació,
via que té certsriscos;
i
que tampocs'ha avançat
enla
reubicació en pisos dels afectats que,
exceptuant
unparell de casos,
continuen
vivint
enhotels
que pagal'Ajuntament. Demana,
doncs,
ques'extremi la
flexibili¬
tat en aquestes negociacions.El Sr. Alcaldefanotar que
l'expropiació
potfer arribar
abans a unaavinença.
S'aprova l'apartat A-4),
relatiu al
Pla especial
d'habi¬
tatge social a les
finques
núms. 109, 111 i
113 del
carrerdel Comte Borrell, amb el vot encontra dels Srs.
Lacalle, Albesa i Fernández.
Surt del Saló de sessions el Sr. Cardona.
El Sr. Amat avançaelvot
favorable dels
membres del
seu grup al'Estudi de detall
relatiu
al'àmbit delimitat pel
Segon Cinturó, el Torrent
de
l'infern, la prolongació del
carrerd'Iradieri lacarreterade lesAigües, però demana
que el projecte
d'urbanització garanteixi la
vialitat de
l'equipament esportiu previst en
aquesta
zona,perquè
el Districte està molt mancat d'instal·lacions esportives
públiques.
El Sr. Serra i Martí indica que l'única
dificultat
enaquest sentit pot provenir de
l'encaix de
la instal·lació
del terreny disponible,
perquè
elsServeis
d'Urbanisme
no són partidaris d'ampliar el
terraplenat.
El Sr. Truñó suggereix que la
determinació del tipus
d'equipamentresti oberta
perquè sigui
coherent amb el
pla d'instal·lacions
esportives.
El Sr. Amat es mostra sorprès per aquesta darrera
intervenció, ja que
l'Àrea
d'Esports, queté
unaescassapreocupació
inversora enel
Districte de
Sarrià-Sant
Gervasi, no ha precisat encarala
reubicació
del
frontó
Pere II de Montcada i, per altra banda, la
construcció
d'un camp de futbol o de
rugbi
nohauria
d'ésser
objecte de tantes cauteles per part
de
l'àrea central.
El Sr. Truñó fa notar que
l'orografia del
terrenycorresponent a
l'estudi de
detall el fa
molt apte
per ainstal·lar-hi elfrontó esmentat; ique la
planificació
de
les
instal·lacions esportives s'ha de
fer de
comú acord
entre el Districte, els Serveis d'Urbanisme i
l'Àrea
d'Es¬
ports i sense
criteris
apriorístics.
S'aprova l'apartat
B) del
dictamen núm.
5 de
l'ordre
del dia.
Torna aentrarenelSaló de sessions el Sr.Cardona.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, d'1 de
febrer de 1991, pel qual s'aprova
definitivament el
Projecte
d'Urbanització del
carrerde
les Corts, entre
els
d'Europa i de
Joaquim Molins
i de
Joaquim Molins,
entre els de les Corts i de Joan Güell.
Ratificarl'acord de laComissió de Govern, de 15 de
febrer de 1991, pel qual s'aprova
definitivament
el
Projecte
d'urbanització del
carrerdel
Greco.
S'aproven per
unanimitat
els dos dictàmens
prece¬dents.
PRIMERATINÈNCIA D'ALCALDIA
Centre Gestor de Museus
Donar conformitat al projecte d'Estatuts
del
Patronat
del Museu Nacional d'Art de Catalunya, redactat per la
ComissióMixtaGeneralitat-Ajuntamentper ala
constitu¬
ció del Museu Nacional d'Art de Catalunya; i facultar
l'Excm. Sr. Alcalde i el Primer Tinentd'Alcalde, ll·lm. Sr.
Lluís Armet i Coma, per a signar la
documentació
necessària per a l'efectivitat
d'aquest
acord.
El Sr. Armet explica que el Patronat
del
Museu
Nacional d'Art deCatalunya neix a
conseqüència de la
Llei de Museus i dels acordsassolits entrela Generalitat
de Catalunya i aquest Ajuntament; que
els Estatuts
s'ajusten absolutament a
l'esmentada Llei,
envirtut de
la qual el 51 % de les
despeses
d'explotació dels
Museus nacionals passarà al Departamentde
Cultura
de la Generalitat; que això exigeix molta cura en
la
transferència dels recursos humans i materials, tanma¬
teix s'han assolit fórmules operatives, particularment en matèria de personal, al qual se
li garanteix
unasituació
de servei actiu dinsdel'Àjuntament;
que laconfiguració
d'aquest Patronat resulta
paradigmàtica
per aaltres
equipaments(com
l'Auditori, el Museu
d'Art Contempo¬
rani) que comportin la
creació de
consorcis;
queel
Consell Rector del Museu proposaràen primera
instàn¬
cia el Director i l'Administrador delCentre, sens perjudi¬
ci quesigui la Junta de Museus que
l'elevi al Govern de
Catalunya; que la tasca de la
Comissió
Mixta
Generali¬
tat-Ajuntament ha evitat
l'aprovació dels Estatuts
del
Consorci pervia legislativa; ique resta
oberta
unaetapa
per perfilar diversos aspectes en
matèria de
personal.
El Sr. Lucchetti valora positivament els Estatuts pre¬ sentats pel que fa a la
regulació
deles relacions entre
les Administracions que integren el Patronatdel Museu
Nacional d'Art de Catalunya, però alhora expressa
la
seva preocupació per la
participació
apressada
ques'haoferta la Junta dePersonal, motiu pelqual propug¬
na alternativament que eldictamen resti damunt
la
taula
fins la propera
sessió,
o, simés
no, ques'assumeixi el
compromís
explícit
d'obrir unanegociació més acurada
dels aspectes de
personal
perevitar
conflictes
comels
que aquests dies estantvivint
els
assistents
socials.
El Sr. Albesa subratlla el caràcter
paradigmàtic
del
constituir en aplicació de la Llei de Museus, i també la cura que el Sr. Armet ha posat en les negociacions;
tanmateix creu que els aspectes relatius al personal no
han tingut el tractament correcte perquè s'ha oblidat escoltardegudament els òrgansde representació sindi¬ cal, a pesar de les modificacions que l'acord d'avui
comportaràen la relació funcionarial o laboral de deter¬
minades persones: en conseqüència, demana que el dictamen quedi sobre la taula fins a la propera sessió.
El Sr. Armet contesta a les intervencions anteriors dient que els Estatuts proposats garanteixen un funcio¬
nament raonable del primer Museu deCatalunya, on es preveu una
inversió
de
8.000
milions de
pessetes i alqual l'Ajuntament
aportarà
el personal que hi treballa,amb la reserva de considerar-lo en situació de servei actiu en l'Ajuntament en cas de
dissolució;
que, noobstant això, accepta el suggeriment d'explicar i apro¬ fundir els aspectes de personal, que considera ben plantejats; i que la
Comissió
Mixta ha procurat interpre¬tar la llei en laforma més favorable i infondre el màxim dinamismeen el funcionament del Patronat perarribar a una solució operativa que evités una solució unilateral
decidida des del Govern de la Generalitat.
El Sr. Albesa insisteix que encara que els represen¬ tants de l'Ajuntament hagin defensat els interessos del
personal municipal, s'havia d'haver deixat intervenir els
òrgans de representació sindical interns, les observa¬
cions dels quals tindran poc pes un cop aprovats els Estatuts del Patronat: pertant, el vot dels membres del
seu Grup haurà d'ésser negatiu.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Lacalle, Albesa i Fernández.
El Sr. Alcalde remarca la transcendència cultural
d'aquest acord anterior tot recordant, primer, que histò¬
ricament el personal del Museu pertanyiaa la Junta de Museus i expressant, després, la seva satisfacció per¬
què els Estatuts donen a una qüestió, en principi enormement complicada i conflictiva, unasolució digna
de laimportància cultural del Museu d'Art deCatalunya. El Sr. Albesa explica que el vot del Grup Popular no ha pretès negar un fet cultural de primer ordre ni
qüestionar el compliment d'una llei aprovada pel Parla¬ ment de Catalunya, sinó únicament defensar els drets de la Junta de Personal i del Comitè d'Empresa.
El Sr. Alcalde puntualitzaque no podiapassar per alt l'autèntica dimensió de l'acord ques'acaba de prendre.
La Presidència disposa, amb assentiment de laresta delConsistori, queel debatd'aquest punt de l'ordre del diaes posposi al final de la sessió.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
ÀREA DE FINANCES
Assessoria de Pressupostos i Comptes
Resoldre les reclamacions presentades durant la in¬ formació pública del Pressupost de 1991; i aprovar definitivament el Pressupost General de l'esmentat
exercici, en què es troben integrats: el propi de la
Corporació, els dels Organismes Autònoms Municipalsi
els de les Societats mercantils, el capital de les quals
pertany íntegrament al Municipi, segons l'aprovació
inicial que es va acordar pel Consell Plenari el 25 de
gener de 1991.
El Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia, Sr.
Raventós, informa que durant el període d'informació públicadels Pressupostos d'enguany, dins el qual s'ha
tingut l'audiència pública preceptiva, s'han presentat tres reclamacions que reclamen la no inclusió de con¬ signacions expresses per atendre el pagament d'unes expropiacions i que es desestimen perquè el Pressu¬ post conté crèdits suficients a tal fi; i que s'ha rebut,
igualment, una reclamació del Grup de Convergència i
Unió.
Tot seguit explica que les variacions més remarca¬
bles, totes elles de caràcter menor, introduïdes ainstàn¬ cia dels diferents Serveis Municipals en els Pressupos¬ tos aprovats inicialment son: l'increment en 102,8 milions de pessetesen el total pressupostari, la supres¬ sió de la transferència de 77 milions de pessetesafavor
de Barcelona Promoció d'Instal·lacions Olímpiques, SA, la incorporació d'uns rendiments procedents de la ma¬ teixaEmpresa pervalor de 120 milions de pessetes, la inclusió de 30 milions de pessetes perdotar els Distric¬ tes de Secretaris Tècnics de Prevenció, la rebaixa en 100 milions de pessetes de l'endeutament gràcies als
rendiments de Barcelona Promoció d'Instal·lacions
Olímpiques, SA, la redistribució de 1.000 milions de pessetes per a pavimentació, i les modificacions tècni¬
ques derivades de la creació del Centre Gestor de Ne¬
teja.
Concreta que l'import total del Pressupost de l'Ajun¬
tament queda fixat en 68.685 milions de pessetes; que
en la plantillapressupostàrias'han substituït deu places de Tècnics Auxiliars perdeu places d'Auxiliars d'Admi¬ nistració General; i que no s'han introduït canvis signifi¬ catius en les Bases d'execució.
Referint-se al'al·legaciódel Grupconvergent, comen¬
ta que no contécap novetat respecte als arguments ja exposats per l'esmentat Grup la darrera sessió; que resulta poc seriosa i fa la impressió d'haver estat formulada per un Grup que no aspira a governar; i que sembla més aviat unacarta als Reis d'Orientjaque, per
una banda, considera excessius la pressió fiscal i l'en¬
deutament i, per l'altra, troba insuficient la despesa en
urbanisme, clavegueram, enllumenat , pavimentació,
serveis socials i joventut, ésadir, que propugna, alhora, que es gasti més i s'ingressi menys i com a única
solució ofereix la de reclamar més diners al Govern Central perfer quadrar les xifres, tanmateix no formula
un pressupost alternatiu que explicitin les partides en
què es poden fer retalls ni la forma de finançar les
seves propostes.
Indica que l'increment de lapressió fiscal és un tema recurrent en les argumentacions del Grup Convergent
però, si se exceptua el primer any del mandat, l'evolu¬
ció ha estat molt similar a la del cost de la vida i això demostra una línia de moderació fiscal; que el ciutadà
ha de comparar què paga a l'Ajuntament i què en rep; que ala pressiófiscal directa previstaenels Pressupos¬
tos d'enguany és de 74.500 milions de pessetes, que equivalen a 43.800 pessetes anuals o 3.650 pessetes
mensuals per ciutadà, s'han d'afegir altres 52.000 mi¬ lions, corresponents a l'aportació de l'estat, que els ha recaptat indirectament per altres mitjans, però a canvi
de tot això el ciutadà rep una ciutat plena de serveis: neteja decarrers, guàrdiaurbana, bombers, recollida de brossa, transports públics subvencionats, hospitals,
atenció a la gent gran i joves, casals, centres cívics, parcs i jardins cada dia més grans i més ben conser¬ vats, suport directe i indirecteales institucions culturals,
inversions per fer la ciutat
més agradable i amb més
qualitatde vida;
i
queels
ciutadans han de valorar
si tot
això val,com hocreu l'equip degovern,l'aportació
que fan a la ciutat.Observa també, que quan tracta de l'endeutament, l'al·legació convergent
juga amb
les xifres
però
noreflecteix la realitat; que tècnicament a final de
1990
l'endeutament del'Ajuntamenti elseu conjuntd'Empre¬
ses, Institucions i Patronats totalitzava 205.000 milions de pessetes i
acumulant-hi les
xifres previstes
enels
Pressupostos d'enguany, a
final de l'exercici
s'arribarà
als 232.000 milions de pessetes, ara bé la
introducció
del sistema de balanç i de comptabilitat per
partida
doble pot comportar un altre
mètode
d'anàlisi;
quedurant el mandat actual l'endeutament a termini llarg i
mitjàhaexperimentat un augment
de
72.000 milions de
pessetes, quantitat que, tot
i
ésser
important,
sembla
correctaen esguard amb l'esforç inversor
desplegat al
llarg d'aquest
període;
que unaratio d'endeutament
de
l'1,1 en relació al total pressupostari sembla
satisfactò¬
ria i lesfamílies, pergaudir d'un habitatge millor,
fan
unesforç notòriament
més
fort,endeutant-se
amb prés¬
tecs, a retornar en quinze o vint anys, que superen en dues, tresi fins quatre vegades, el seu volum d'ingres¬
sos; ique com explicà el Regidor de Finances,
l'endeu¬
tament municipal, amb un pla financer i les mesurespressupostàries adequades, es pot retornar en un pe¬ ríode de deu anys.
Considera que encara que no ho diguin
públicament,
els grups de l'oposició estan plenament
satisfets del
procés detransformació queviu la ciutat i elseu entorn
i que s'ha quantificat en
més
de 700.000milions
depessetes, sibé el seuimpacte en l'economia ciutadana
s'ha calculat en 2,4 bilions de pessetes,i, per això,
passarà a la història com un dels moments de
més
dinamisme i esplendor de la Ciutat.
Reitera, finalment, que els eixos que inspiren els
Pressupostos d'enguany són l'austeritat, la
moderació
en la pressió fiscal, la
inflació
en el procés inversor, lasolvència financera de l'Ajuntament, l'impulsa lamillora
de la qualitat de vida, la continuïtat del
procés
de descentralització i la voluntat de transformar la Ciutat iposar les bases del seu futur.
El Sr. Mas manifesta que el Tinent d'Alcalde d'Orga¬
nització i Economia, després de la presentació
esper-pèntica del Pressupost que féu la darrera
sessió,
no està legitimatperjutjar si unaal·legació és
seriosao no; que ben aviat l'esmentat Tinent d'Alcalde tindràocasió
de veure el pressupost alternatiu del grup Convergent;
queelsquadres presentatspel Sr.
Raventós
reconeixenun increment de la pressió fiscal molt superior al de
l'índex de preus al consum; que una part de l'equip de
govern se sent satisfeta de la pressió fiscal i del nivell
d'endeutament municipal; que elGrup Convergentcon¬ sidera més important trobar una solució als recursos
municipals, que no pas discutir si el volum global de
despesa és excessiu o no, però l'equip de Govern, en
canvi, està plenament satisfet de les negociacions que ha mantingut amb l'Estat per resoldre els problemes financers d'aquest Ajuntament.
El Sr. Albesa observa que elseu Grupno ha presentat
al·legacions ni als Pressupostos ni a les ordenances d'enguany en primer lloc per estalviar-se haverd'escoltar
que s'hi deien les mateixes coses de sempre, quan això
esdeu al fet que l'equip de Govern nocorregeix laseva
actuació; i, en segon lloc, es per demostrar la seva
protesta amb la forma com es despatxaren les al·lega¬
cions formulades en anysanteriors, que
consistí
adir
que les observacionsformulades nocoincidien amb les ideesde l'equip de govern.
Creu que la qüestió fonamental no
és
què
cobra i
què paga l'Ajuntament,
sinó què
pagael
ciutadà
a l'Ajuntament iquè
en rep acanvi;
que enl'exemple
posat pel Tinent
d'Alcalde, la
família
ques'endeuta
percomprar un pis fauna
inversió real i,
encanvi, l'endeuta¬
mentde l'Ajuntamentes gastaen despeses
consumpti¬
ves (que no augmenten el
patrimoni),
entreelles
el
pagament d'interessos per la
disbauxa
anterior; i
quela
gent que ha de comprar
els
seushabitatges
amb
tant
sacrifici no troba després cap mena de
compensació
enels impostos estatals ni en els municipals, com
s'ha
fet ben evident en el cas de l'impost municipal sobre
béns immobles i de la revisió dels valors cadastrals. Diu, en conclusió, que el Grup popular no potaccep¬ tar ni els raonaments ni els Pressupostos que ha pre¬ sentat l'equip de govern.
El Sr. Lucchetti dóna per reproduït el posicionament
exposat en el debat
d'aprovació
inicialdel Pressupost
d'enguany, els quals, enla seva
opinió,
permetenassolir
els objectius fixats. Afegeix que el seuGrup
se sentcorresponsable de l'endeutament municipal
(del qual ha
estatpersonalmentundecidit defensoren
benefici
de les inversions que la Ciutat necessitava),però
les solucionsa les deficiències financeres del'Ajuntament (que s'han
esquivat amb molta habilitat
tècnica renégociant deute i
situant-ne a fora de l'Ajuntament) tenien un
horitzó,
alqual enguany ja s'ha arribat
perquè
el Pressupostde
l'Ajuntament preveu unes inversions de
24.000 milions
de pessetes i un endeutament de26.000 milions i
uns interessos per unaxifra molt similar, dadesque conside¬ra preocupants perquè poden significar un
estrangula-ment de les inversions. Creu, doncs, que s'ha encès el
llum vermell i que cal arbitrar els mecanismes que
resolguin la situació, que no
són
altres que unacord
polític de tots els Grups municipals per adreçar-se a les
Administracions superiors, primer a la Generalitat i des¬ prés a l'Estat, perquè resolguin els problemes comuns de totsels Ajuntaments (que són els parents pobres de l'Administració públicaespanyola) i els propis de la ciutat de Barcelona que té, a més, unes despeses específi¬ ques de capitalitat i suplència.
El Sr. Truñó es congratula que Barcelona Promoció
d'Instal·lacions Olímpiques, SA, pugui aportar 120 mi¬ lions al Pressupost municipal gràcies alsbeneficisacon¬
seguits el 1990, i renunciar a la transferència de 77
milions prevista en el Text del Pressupost aprovat
inicialment, fets ambdós, que són fruit del treball dels
executius de la societat i de lacapacitatd'atracció dela Ciutat, però també d'unatemporada excepcional quant
a gires artístiques i competicions; adverteix, però, que
preveu expectatives d'equilibri en les temporades 1991
i 1992, atesos els compromisos contrets amb el
COOB'92.
El Sr. Raventós, en contestació a les intervencions
anteriors, diu que no entraràa discutir si està qualificat
o no perjutjar l'al·legació convergent, perquè els mem¬
bres del Consistori, quan la llegeixin, ja treuran les
seves conclusions; que l'esmentat escrites limita a dir
que hi ha massa pressió fiscal i endeutament i que es
gasta poc, i propugna, com a única solució, anar a passar el platet al Govern central: li agradarà, doncs,
conèixer el pressupost alternatiu del Grup Convergent perquè la solució que ofereix l'al·legació d'aquest Grup
