i l DE LES Drama en tres actes i en prosa

LLUÍS

MILLÀ

1014

8

i

l

DE

LES

Drama

en tres actesi en prosa

Digitized bythe InternetArchive

in 2014

L

SII1L

DE

IES

S

Drama

en

tres actesi en

prosa

original de

LLUÍS

M

!

L L

À

Estrena, (19 de març 1930) Sant Llorenç d'Hortons

i Castellbisbalel mateixdia

BARCELONA

Llibsesíà MiliA

—

Sant Pau, 21

Personatges

St. Llorenç d'Hortons Castellbisbal

Montserrat . . Sra, M. Piquó. Srta. A. Ferrer.

Josep

....

Sr. Viladoms. Sr. Pa'talié.

L'Hereu

Punti. Pujadas.(S) Rabella,

Albert. . . . » Miquel. (J) > Turu.

L'Esperver . . » Galés. » Pures. (F)

El

Capatàs

. . » Esteve. Comellas*

Jornaler1. . . » Pujades. (J) » Morral.

» 2. . . » Serra. » Purés. (C)

Treballadorsi gentdel poble

L'acció Pany 1857

El primeracte, a la bocadel túnel del carril de Martorell, er>

construcció.

—

Actesegonitercer,dalt delpoblede Castellbisbal

Quadre darrer, elSerral deles Garcés

Aquestaobra és propietat deF

autor,queesreserva tots elsdrets

quelalleiliconcedeix.

«LaSociedad de Autores

Ee-païioles» és l'encarregadadel

co-bro del dretsderepresentació. S'ha fet el dij òsitque marca !&. llei.

J&CTE

PRIMER

U

entrada, o més ben entès, laboca deltúnelde Martorell al

fons dreta.

Per totV entoni, bosc.

ESCENA

PRIMERA

HEREU

PUNTÍ,homeforçut d'uns 30 anysi el seu germà ALBERT, 23

anys,ambport ciutadà.

TREBALLADORS

deltúnel quehivanentrantambpicots ípales.

Punt. Trenta dos, trentatres, trenta quatre, trenta cinc.

(Figura que ha contat els quehan entrat alaforadada.)

Jaho veus, trenta cinchomes que la gola d'infern

s'ha empassat de viu en viusense mastegar-los.

Albe.

a

l'hora de plegar bé prou que sortiran havent

guanyatel seu jornal.

Punt. Sortiran, sino hihacap ensulsiada

com

fa pocsdies,

en laqae envarenmorir-hi tres.

Albe.

No

cridisel mal temps, home.

Punt. Creu-me, Albert, aixòdels trencs de carril es

una

mala

cosa: no portares de bó als pobles.

Ja

veuràs

els carretersques'eadoldran d'aquestainvenció.

Albe. Es un adeianto pel comerç en general obrir noves

viesde comunicació. Veiesel trajectede Barcelona aMataró, que ha sigutlaprimera \ia oberta a

Es-panya

fa 405anys, si dóna força resultat, i que

aquestade Martorell seràel primertrajecte de do-blevia per a més rapidésdeservei i

més

seguretat

deviatjar-hi.

%

Punt. Encara hi

manca

moltperquè això quedius sia

un

fet.

Albe.

_Què

vols dir?

Punt.

_Que

el pas deltrenc jo eldeturaré.

Albe.

No

SeCOm! (Amb rialletamaliciosa.)

Punt.

Com?

Amb

unsamalé, posant-me aixís al seu

da-vantel farétornar enrera.

(Marcant l'actitutd'un picadordetoros.)

Forçatinc al braç pera fer ho.

Albe.

No

diguis disbarats,quetothomriurà alsentir-tedir

semblant bogeria.

Punt. Riurano no riuran. Aixòjaho

veurem

quan sigui

l'hora.

Amb

tot,el que pucben assegurartees que

pels terrenysquesónmeus, elque esel carrilno hi passarà maidela vida.

Albe. Estan,

com

jasapsque estancompresos en el

trajec-te,no hi posisduptequela lineaseguirà elseucurs.

Punt.

Què

vagina voltar per l'altre costat del riu, per

Sant

Andreu

de laBarca!

Albe.

No

potseraixò, home.

Punt. Per què no? Els terrenys de l'Areny aipeu del

Se-rral delesGarcés,són ben meusi jopuc acotar-los

impedintel pas de qui

em

donguiia reialgana.

De

quevaldriasinó ésser l'amo, l'hereu

com

sócde

ca-sa? Bóestaria que hi obris camí totaquell que

vul-gui perla sevaparticular conveniència.

Albe. Esquela conveniència,

com

dius, no es particular,

sino pel bé general.

Punt.

No

hi hageneral quehivalgui El queés

meu

ho

vui permi ino permeteréque ningú m'hoprengui.

Albn.

No

ho prenenpas,queho paguen.

Punt.

No

tenen proudiners pera pagar-meelmal que

vo-len fer-me.

Albe, L'empresa ferro-viàriapagaràel preu enqueels

te-rrenyssien peritats.

En

aquest punt l'expropiació

esforçosa

Punt. Jaho

veurem

aixòque dius.

Albe. Jaestà vist, quela llei aixís ho marca.

No

siguis

7 t. Jo sócel que sóc i tú no ets qui per a reptar-me.

Sempre

tens de portar-me lacontrariasenseteniren

compte quea casajosóc Í'hereu itúsolsel fadrí

ex-tern.

Albe.

No

cal que ho repeteixis

amb

tan urc, que prou

queho sabem. Però,jo,

com

abongermà, teu,

em

sapgreu que et posis enridícul davant de lagent

parlant

com

parles.

Punt. Et ridículeifas tú per l'envejaque

em

tens.

lbe. Estàsmolt equivocat,germà, Jo no tinccap enveja

dequetú sigue3 Í'hereu de casa perhavervingut al

món

uns quants anys abans que jo. Elque

em

dol,

és elteu cuitalcans en aquesta qüestióquetornoa

repetir-tequeés altament ridícula.

Punt. I jotorno adir-te

també

que sóc Í'hereu, quea

ca-sa

mano

jo, i que túhavent cobratla llegítima ja

res hitensque veure, perquèper

mí

no ets ningú.

Vet-aquí.Més clar, aiguade pluja,

Ho

tens entès?

Albe. Tantho tinc comprés que elsteusinsults no

em

fan

cap agravi perquèt'els perdono.

Punt. Gràcies: no viscdecaritats. Joi tú

hem

acabatper

sempre més.

Quan

me

trovis, sia allàonsia,

esti-maré

que no

em

miris lacara.

Albe. Ets unpobre home, Punti.

Punt.

Més

ricque túsóc. Aixòes ei corcóque tens.

Albe.

Que

poc que

em

comprens;Per

una

cosatan... tonta

haverde renyir dos germans!

Punt. Ja afluixael senyorito de ciutat ^El noitendre?

Albe. Ah, si lanostre pobra

mare

fos viva,no parlaries

aixis, no.

Punt.

La mare

no hltéresqueveure

amb

això.

No

Be pas

perquè laretreus.

Albe. Les mares tenenqueveure en totel que pertanyal

benestardel seus fills.

Punt. Això sí:paraulesnot'en

manquen

per a raptar-me

entotel quejo digui.*

Com

queets

més

instruitque

jo...

Albe. Precisament perquè hosóc ésque

em

dolen els teus

8

Punt.

A

rníno m'has d'esmenarre*,sabiSalomó. Ja hedit

que jo i tú

hem

acabat.

La

festa majordel poble té

la pintaràs.

Albe. Avui mateix marxarédeCastellbisbal.

Fumt.

Bon

vent. Ah, i

amb

la Monserrat, que hevist que

massatéhi decantaves no hipensis ni d'apropnide

lluny.

Albe.

Què

vol dirque nohi pensi!

Punt. Vui dirque noetposis davantdels meuspassos

per-què acabarem

malament

joitu.

Albe. Punti..,

Punt- Ja està dit tal

com

volia dir-fhofeia dies. Dona't

perben enterat. Llestop.

(S'en va per l'esquerra, primer terme. Pausa.)

Albe. Totel que vulga,

menys

això.

Eh

hereus no

manen

enel cor delsgermans menors.

ESCENA

II.

ALBERT

iMONSERRAT, 19 anysiforçaagradosa, Arribabaixantpelcamí

4el fons esquerra que segueix per primerteime tambéesquerra. Portaun,

cistelióambviandes.

Mont. Ai,sí!

Td

aquí, Albert!

Que

estàs empleiat en la

via? (Ambbroma)

Albe. Si, Montserrat,sique hoestic

més

o

menys

directa-ment.

He

vingutfinsaquí totpassejant, pera

veu-rer lesobres dela foradada.

Mont

Avancen

molt,eh? Jo no hientenc perquè noels he

vist mai aquesta

mena

de caminals que ara fan.

Diuen que hi posaran uns ferros llargs i que al

damunt

hi correran unscotxes estirats per

una

mà-quina de molta força?.

Albe. Aixòmateix:

Una

locomotora quefa seguir

damunt

deles viesuns vagons que no podrien pas

arrosse-gar lesmés esforçades mules.

Mont

No

hi van matxosni mule^?:

Albe. No. Es forçade vaporla que

mena

elconvoi que

Mont

Digues,doncs, queaquesta invencióés

un

adelan-tament pertothora?

Albe.

Més

delquemolts escreuen.

Mont

Que

tonta sóc fentsemblants preguntes:oi,Albert,

Albe.

No

gens ho ets. Desdel

moment

que comprens que

aquestmedide locomocióés lasalut del pobles.

Mont Molt queho és. Avui peravui, l'anar a Barcelona

resultaun viatgemoltllarg i pesat,i encanvi en el carril...

Albe.

En

poc

més

d'una hora espodràarribar a ciutat.

Mont

Valgam Déu

quinsinvents !Iencara hi ha qui

s'opo-sa a cedir terrenys per que hi passieitren! Per

davant mateixde casa

rmva

voldriajoque hi pas-sés.

Albe.

No

tothom hocomprèn aixis.

Mont El

meu

parenohi estàgairea favor, no,queTaltre

dia

amb

el ferrerde Castellbisbal hi varen

dispu-tar-si força. Ei ferrer va exposar-hi tantes i

fer-mes

raons,queper fi el pareva quedar mitj

con-vençut.

Albe. Elsfetsconvenceran a tothom.

Mont

No

pasai teu germà, Thereu, aquest hiestàmolt en

contra: tot eldia en parla.Hité una bogeria.

Albe. El

meu

germà...

Com

ho saps iQuè el veus gaire

sovint al

meu

germà?.

Mont

Sempre

quepassa perdavantde casais'aturaa

par-lar

amb

el pare llargament.

Albe. Itútambé hi parles... extensament?

Mont Jo...

com

que sempre tinc feinaa fer,i certes

con-versesno m'iLteressen,no m'agradaperdreeltemps,

Albe. I potserarajo tel'esticfent perdrer igualment.

Mont

No

crechaverdit tai cosa, Albert.

Albe. Gràcies, Montserrat.

(Ambesclat.)

Mont. Gràcies...dequè?.

Albe.

De

totatú, queho ets un pomell degraciositats.

Mont. Ui,quines coses més...estudiades sabeudirels que-viviu aciutat.

Mont--10

serrat,iel que per túsento...esamor,

amor

veritable

com

el que més hi liaji almón. Amor, que haanat prenent arrelada deja fa moltt^uips.

Amor

que no

he declaratfias ara pertemença deque la

meva

passió es cregués interessada.Més avui: que ja poc

em

manca

peracabarla carrerad'enginyer

me

atre-veixo a parlar. Tinc accions del carrildeMatarói

obligacions d'aquest de Martorell, en les que molt

hi confio. No'n digusi res a ningú, puix molts et

dirien queaixò són papersmullats, però pots ben

creureque...

Mont. Albert,

em

sap greu queparlant d'amorhibarregis

l'interèsdel diner.

Albe, Es que

com

quetú ets pubilla ijofadrí externi als

poblesde pagesia lestenenmolt encompteaquestes

circumstàncies...

Mont.

Què

penses estar-himolts dies encaraa

Castellbis-bal?

Albe. Creia passar hi finsla Festa Major, però es el cas

que

amb

el

meu

germà,l'hereu,

acabem

de tenir

algunesdiferències, penso

marxar

avuimateix cap

a Barcelona.

Mont.

Amb

en Punti haveurenyit?.

Albe. Aquímateix,nofagaire.

Mont.

On

es ell è,Ho saps?

Albe.

Ha

marxat, crecjo, endirecció del hort del teu

pan

(Assenyalantelprimertermeesquerra.)

Mont.

Ben

segurque si.

Albe. Vaja, doncs, Monserratdel

meu

cor, quinaresposta

em

fasa la

meva

declaració?

Mont.

De

moment

no contestomés, que no marxis del

po-ble tan aviat

com

hasdit.

Albe. Però...

Mont. Adéu, Albert, que se'm fa tart iel pareja deu espe-rar el dinar. (S'en va perprim*raesquerra.Pausa.)

Albe,

Ha

ditque no marxitan aviat! Es això

una

espe-rança?

Deu

ser-ho. sí, des del

moment

que ha

escol-tat la

meva

declaració sense fer-ne despreci.Sóc

(Pausadament desapareix pel fonstotco~

tiint les flors silvestres.)

ESCENA

III

L'ESPERVERque surtperlabocadel túnel.Eshomede 50anys, espitregat

ibrutde mena. Tot seguit el

CAPAT

AS440anys,Home ferm. Vesteix

de-vellut,botesaltes,sombrero ampled'ales,cinturónambpistoleraibitdebou*

Méstard,ALBERT.

Espe. Tot ho he sentit.

(Espia els passos de l'Albert, Torna

primertermei seienten unmuntdegrava

deladreta carrega detabaclasevapipota

que encénambpedrafogueraiesca).

Ell s'hihadeclarati ellano hihafetgensel fals.

Això es undoble negoci per mi.

(ElCapatàs surtdel túnel.)

Capa.

Què

femaquí de vagància, Esperver?

Què

matem'

l'os de l'esquena?

Espe. Esticarranjantel dinar per lacolla.

Ja

sabeu

que

tinc permís per afer ho.

Capa. Jo mateix t'heconcedit, però noperfer el

bagarro.-Espe.

_Un

_hom

també

potreposar

una

estona, que no

som

pasnegres de Guinea aquí.

Capa.

Menys

paraules i

més

feina.

Espe. (Ambveubaixatot aixecant-seamb

man-dra.)

Sempre

l'urcdel ordenoimando.

Capa.

Què remuga

l'Esperver?

Espe. Resde mal. Vaigperllenya.

Capa. Aquestaés laqueet manca.

Espe. Ies clarqueens

manca

per a fer foc. (Molt marcat.)

Capa.

_Què

_parlem

_amb

segones?

Espe. Parlo per courer eldinar.

Capa. Doncs, apa, enllesteix.

Espe. Ja hofaig.

(Marxa per la dreta primer terme, tot collintbrossesimurmurant.)

12

(Aquest

també

me

les pagarà totes plegades, tardo d'hora.)

*Capa.

No

escarmentaràmaiaquesta bestiola.

(Aratornal'Albert.)

Què

veig!Si la vista no

em

faequivocar-me, noés

vostè elsenyor Albert l'enginyer de l'empresa?

.Albe. L'Albertsique hosóc,peròenginyer

em

manca

ser-ho. Ara per arano sóc més que de l'empresa ei

da-rrer dels delineants.

*€apa. Per

mí

sempre vostè esunsuperior.

(Descubrint-se.)

.Albe, Cubriu-vos; queno he vingut aquíoficialment, sinó

com

aparticular. Sócfill deCastellbisbal,onhitinc

família i aqui al poble he anat a passarhi uns

quants diesd'esplai.

Capa. Moltbé. Cel-lebro laseva estada. Sia

com

sia aquí

em

tédisposataservir-lo.

Albe. Gràcies. Igualmentvósdic.(Allargant-li lamà)

ESPE. (Quehatornat amb un braçat de llenya.) CaratSUSÍ

Què

amicssón aquest parell.)

(Fa focentre unes pedresja recremades que serveixen defogó al'olladeldinar.)

Albe. I quètal?

Com

marxa

això?

Capa.

Anem

seguint

amb

penesifaties, que eltreball és

pe3at. Es presenten molts inconvenients i aixòlfa

que

avancem

poc.

Albe. Soumolt endins dela foradada?

Capa.

No

pas gaire en comparacióael que en resta. Pel

costatdeMartorellestanmésavençatsquenosaltres.

Albe. Quants homes teniu?

Capa. Comptant peons, paletes i bordegassos,

cinquan-tasis.

Albe.

Bona

gent?

Capa.

De

tothi ha, mitjanside la pell del diable.

Fa

tres

setmanes, ai pagar laquinzenahiva haver-hi

una

forta revolta.

Albe. Si, ja

vàrem

tenir-ne noticies en l'oficina, i se

saptambé quegràcies a la vostra energia va

13

<"ara. Vareigfer-hi totel que estavaal

meu

alcanç.

Sspe. (Noi, quantessatisfaccions que li dóna!)

Albe.

Amb

exposició delavostra vida.

•Capa. Era el

meu

deurer posar-hi pau entre els treba-lladors, encaraque no hovan comprender aixís. Espe. (Ja tiren.)

-Albe.

Què

voleu f«r-hi!

Sempre

hiha gent disposta als malsaveranys.

Capa. Sortossament enel

món

hi hamésgentbona que do-lenta.

Fspe.

De

quins decésserjo!(Ambironia.)

€apa. Iquè? Vol entrara la

mina

perveure

com

estem?

Albe

Podrem

passardesortidaper l'altre banda?

Capa. Encarano, per

més

que pochimanca.

Albe.

Anem

-hi.

Capa. Els paletesfan bonafeina.Elsmaterials quegasten sónde primera perquèsón molt de témerles

eslle-vissades.

(Tot parlantdesapareixenpel túnel)

Sspe. AquestCapatàses

un

llepasegons per qui. Li tinc

una

ràbia...

(Mirantperl'esquerra.)

Oju. L'hereuPunti i elpare de la Monserrat, venen capaquímolt ficatsen conversa. Esperver enlaira

ei vol i posatal'aguait.

(S'enfilaperlesroquesdelfonsesquerra)

ESCENA

IV

fL'ESPERVER,amagat,

HEREU

PUNTIiJOSEP (60anys) per l'esquerra primer terme.)

í'unt. Altrament, amicJosep,vós portocap aquí allunyat

del hort, perquèla vostra filla no ens pugui escol-tar.

Íose.

Què

es alguna cosa dolentala quevolsdir-me?

Punt. No,home, no:tot al contrari.

14

i

menys

de laMonserratque es prou callada si &

r

h&

deguardar secrei.

Punt. Veureu, hihan coses que a les noies no està

b&

que...

No

sesi m'enteneu?

Jose. Entenc quatú volstractard'ella.

No

es això?

Punt. Encertada.

Jose. Doncs,apa, abocai veiesd'enllestir que aquesta és

l'horaenqueels budells

me

ronquen ihe vist que

lanoia m'haportatunateca quedesde aquí la

flai-ro fent-medenteta.

Punt. Aviatdiré:sóc hereu, la Montserrat m'agrada i

us-la

demano

per esposa.

Jose. Pira,pam, pum! Ja està.M'has agradat perla

lles-tesa. Ara el que

manca

és sapiguer si tü ets del agradod'ella.

Tú

li hasparlatd'això alguna volta?

Punt, Moltesvegades.

Jose. I ella óquò hi diu?

Punt. Ella... no diures.

Jose. Si que es poca cosa!

Punt. Peraixòes quehe pensat que el camí

més

dret er&

entendre'm

amb

vós.

Jose. Es ella laque s'hade casar inopasjo.

Punt. Se suposa. Però jo vuidir,que...

Jose. Mira,Punti, parlemformals,Si etdiguésque la

te-va declaracióno

em

plau, diria mentida, i jo le&

mentides nosé

com

sediuen.

Me

plau aquesta unió,

sí,peròaixís i tot, vui consultar alanoia.

Punt. Si vósli maneu, el casament és

un

fet.

Jose. No:jo en aquestpunt no vui valer-me de l'autoritat de pare imposant ei sacrifici dels fills Jo parlaré

amb

ia Montserrat, i... lescircumstànciesdecidiran.

Punt. Està bé:però fe-huben aviatpuix

demà

passat 22de

Gener, es la FestaMajorde Castellbisbal,i voldria

presentar-me a !asaladeball

amb

lavostrefilla, jan

com

a promesa.

Jose. Li parlaréara mateix; totdinantqueesquan millor es fan venirlesconverses.

Punt. Doncsjo m'estaré per aquí esperantla resposta.

15

fuNT. Sóc aixíjo. Lescoses conmés aviat llestes, millor.

Jose. Hi farétot el que pugui, noi.

Punt. Entesos, eh, avi?

Jose. Ui, queparles de lluny encara.

Punt. Us dicavi per anodir-vossogre.

Jose.

Quan

lanoiasiacasada,noera faràresque m'ho

di-guin.

sPunt. Sou un gran home, Josep.

(Allargant-'ila mà

)

Vaiga donarun

tom

per les meves vinyes. Fins d'aquí pocaestona.

Jose. Adéu,Punti.

(Puntimarxapel fons dreta.)

No

sé

com

s'ho pendràlanoia,no ho sé pas.

(Restaunmomentpensatiu.)

IBSPE. (Sortintdelseu amagatall i desapareixent

per primer dreta sense ésservist d'en Jo-sep.)

Je, je!

Abans

que d'uni l'altreserà

meva

la

Mont-serrat.

ESCENA V

JOSEPi

MONTSERRAT

per l'esquerraprimerterme

fosE. Jaho crec queaquest casament fora la salvació de

casa, perosi la noiano li plau,tots'en vaa rodar,

perquèjonoli faré pasdirsíperforça.

'Mont. Pare! (Dinsilluny.)

Jose.

Ha

de serdesapròpia voluntatqueelvulguia

The-reuPunti. Ella prouque lasap la nostra situació.

Estemmal... moltmals... Mont. Pare! (Més aprop.)

Jose.

No

sabem

cap a quin cantó giram-nos, però

amb

tot, si a lanoianoli ve de grat aquestprometatge...

Mont. (Apropant-se.)

Pare, quefeu?

Què

no sentiuqueus crido?

Jose.

Tú

m'hascridat?Oique no.

16

Jose. Doncs no m'en só ateleiat.

Mont. Peròquèfeuaquí

amb

el cap baix?

Què

conteu for-migues?

Jose. No...Esque rumiava, rumiava una cosa, que... Mont.

Que

rumieu, si els presseguers aquest

any

donaran?

bon fruit?

Déu

ho vulgui, foralanostre salvació.

Jose. D'aixòes tracta, deque

Déu

ens ajutper a poguer sortir del tràngol en que ens trobem,

com

tú ja»

saps.

Mont. Per el moltque hosé, no vui que us entribtiuvó&

que teniu el caràcter tan alegre.

Jose. Es què...

Mont.

De

toten sortirem

amb

ei volerde Déu. Apa,

dei-xeusde cosestristesi cap a dinarqueja el teniu

a

punt. (_{Agafant-lo pel}braç.)

Anem,

anem.

Jose, No.Espera,aquí mateix.

Quan més

aviatmillor,

que

nopodriapagarqueixaladasinóquedava eljcas

re-solt.

Mont. Quin cases aquestque tan vósamoïna? Jose. Yina, seu aquí.

(Una pedradel primertermeesquerra.}

Mont. Perquènoanar alhortqueestarem moltmillor?

Jose. No,no: aquí mateix. Aviatenllestirem.

Mont.

Com

vulgueu. Jose. Poques paraules.

Mont. Digueu-les, pare.

Jose. Filla, jasaps

com

estem a casa. Dos anys seguits

de malescollites.

La

glassadad'aquest hivern en» ha mort tota l'hortalissa.

Mont. Veritat és.

Jose. Permajor desgràcia, el pletperdutdeles cinc

mo-jades de terreny a Rubi, ensha acabat dexafar.

Mont. • Teniuraó.

Jose. Estematrapatspertot arreu.

Mont.

Ho

estem.

Jose. Doncs bé, s'ha presentatun

home

que pot

salvar-noscasanttetú

amb

ell, puixm'ha

demanat

latev» mh,noatines qui é*?

17

Pont.

No

se...

Jose. L'hereu Punti.

Mont. (Elquetemia)

Jose.

Què

hi dius, noia.

Mont. I vós, pare?

Jose. Jo... que ell es lanostra salvació,peróquetúetsla

que has de decidir. Mont.

Esperem

un quanttemps...

Jose.

No

potser.

Ha

de ser ara mateix que li

donguem

resposta.

Mont. Es quede moment, jo,pare, sabeu.

Jose. Sí, comprenc queaixò es

una

escopetada, però esel

cas que ell vol que per laFesta Majorque

començi

demà

mateix, pogui dir a tothomque túets la

se-va xicota, i

com

quem'hi compromès...

Mont. (Ràpida)

_A

_què vòs heu compromès, pare?

Jose.

A

donar-lila respostaquetú

em

donguis,iaquesta

es laque espero.

Ara

tú tens laparaula.

(Pausa neguitosa.)

Què

hi dius? _{Vaig q}Ue molt tecostadonar

un

sí o

unno,

amb

tota franquesa. "Mont. Jo...

Jose.

Dec

entendre per el teu silenci, que ja hi ha algú altreque té lateva voluntat? Digueu sense gota de temensa, quejo, si elteuescollit es de bon ésser

no hi posarécap

mena

d'entorpiment,quenosóc

un

pared'aquells que volenles cosesper força!

ÍMont. Ja ho sé, pare.

Jose. Idoncs, que esperes pera donaruna resposta natu-ral?

Mont. Esque hi

han

circumstàncies en lavida d'una

fadri-na, que jo...

Jose. Aixòvol dir que l'hereuPuntino fapertú. Digueu

d'una vegada, dona. !Mont. Doncsbé: és el cas que...

(Terratrèmol dins de !a mina i veus

confoses.)

Jose. Eh, què es això? Mont.

Com

un terratrèmol, és!

18

(Abdós s'aixequenamb espant.)

Josi* Valgué'ns Déu!

Un

desprendimentdeterresseràt

(Vaalaboca de lamina.)

Ve

gentcridanti corrent!

Mont.

No

us hiapropeu massa,pare.

Jose.

Aquí

foranohiha por.

(Gran remordinsiressò depassos que vanapropant-se ambgran rapidés.

Mont. Sent:

u! Encaralaterras'esllavissa! Jose. Si els hi pogués donar socors...

Mont.

Què podem

fer-hi nosaltres,Verge Santa!

Jose,

Ja

són aquí.

ESCENA

VII

Ditsi

JORNALERS

quesurtenperla minaambgran esverament.

ESPER-VER

perla dreta.

Jose.

Què

haestataixó,minyons? Jor. l.°

Una

ensalciada deles

més

grosses.

Jose. Hiresta gairegentdins?

Jor. l.°

Una

vintena.

Mont.

Déu

meu! Pero

com

haestat! Jor. 1.° _Oh, alló, que ningúsap.

Espe. Però queés potpreveure.Sigastéssiumaterials més* bons no hi haurien tantes desgràcies, que no es la

primeravegada queaixò passa.

Jor. 1.°

No

ho digueuaixò dels materials, perquèels paletes

que basteixenla volta no han présmal, han

que-datasalvo.

JOR.2.* (Quesurt ara.)

No

pastots, quedoshan quedatsoterrats, Avisema*

labrigada de foraper a quevinguin ajudar. (Toquenpitosendireccióal'esquerra.)

Jose. Sónmolts elsdesgraciats?

Jor.2.°

_No

_{sesap benbé del}tot. Els que és de creure

qu^

han rebut, sónel Capatàsi unjoveque

anava

amb»

ell, puix estaven molt endinzants a la mina..

Jor. 2.° Sí: crec quehandit que es enginyer. Mont. L'Albert potser?

Espe. Certament, puixjo l'he vistque

amb

el capatàs hi

entrava ala mina. Mont. VergeSanta! José. Filla meva!

(Aguantant-la amb són braç i fent-la seureen elmateixllocd'abans.)

(L'arribada dels treballadorsper l'esque-rrafaquenoesreparielcas.)

Jor. I.* Veniu, companys, quehi ha força desgràcia.

(Tots entrenen lamina.) Jose. Filla.

No

retorna!

Espe. Potserruixant-la

amb

aigua...

(Vaaladretaiportauncantidefusta.)

ESCENA

VIII.

Ditsi

HEREU

FUNTIpel fons.

Iü.nt.

Què

sónaquets tocs d'auxili quehesentitdel hort estant?

Espe,

Una

ensulciada dinsla mina.

Punt.

Un

altre cop! I encara diran que aixòdels carrils

porta civilització, joss. Filla meva!

|ünt.

Què

veig!

Què

té la Montserrat?

Què

lipassa?

Espe.

Què

la desgràcial'ha afectat,i molt

més

sapiguent

queelvostre germà...

(En Joseplifasenyesquenosegueixi par-lant, peròellfaveureque no elcompxèn.)

Punt. L'Albert, què? (Amb indiferència.)

Espe.

_{Què com}

_{que ha}entrat ala

mina

amb

el Capatàs és

de creure quehagi présmal.

Punt. Ell s'ho habuscat sies aixís.

Com

queéstan

parti-darid'aquesta

mena

devies...

Espe. Voleuque hivagi per a sapiguer-hodel cert?

20

Mont. (Quejaharetornaten si.)Sí,sí,feu-nosaquestfavor.Veié

com

estanallà dins.

Espe. Hicorro. (Entra a lamina.)

Mont.

Déu

meu!

Déu

meu!

Jose. Portetn-la acasa queestarà millor. Mont. No, no.

Punt. Doncssotael porxo del

meu

hortque és aprop.

Do-na'm el braç, Montserrat.

Jose.

Anem,

noia, anem.

Mont. No. D'aquí no

em

vuimourefinsque puguisapiguer

tota lacertitutdela desgràcia dallà dins.

Punt. Pots contarqueseran moltsels que gemegaran. El"

carril! El carril!aquí el teniu els quetant el voleu-.

Peròelquees pels meusterrenysjo usjuroque no

hi passarà pas mai. Maleitsia.

Jose, Es natural quesiel teu

germà

hiha prés mal

re-neguisd'aquestes obres.

Punt.

No

espas perell que parlo.Mal buscatjo noel per

dono. Esque totesaquestesinvencionsqueen diuen adelantos, permino són més que entrebancs que ens posen al viure tranquil.

Què

no

hem

viscut finsara sense viesdeferro?

Jose. Es clarque si, però.

Punt. Doncstambéhi

podem

viure d'araendavant.

Jose. Aixòsegons es mira,segons es veu. Hihamoits

que

proven,..

Punt, Molts elque proven, són les sevesconveniències i

resmés.

Jose.

En

aquestpuntno dirépasque no.

Punt. I esclar que no hodireu, perquèvós,

com

jo, estem

més

entenimentatsquetota aquesta joventut, que,

com

el

meu

germà, méss'estimen estudiar una

ca-rreraqueno anaracavara la vinya.

Jose. Hiha d'haver de toten aquestmón, perquèsinó tot* fórem pagesos,i...

Punt. I què..?

Jose.

Qué

potserfórem massa.

(MONTSERRAT

en són estat dolorós

noescoltaelquediuen.

21

Es que no tothom treballaria,Jo mateix,

com

hereu quesóc,

em

conformariaa donarfeinaals demés.

(Aixecantse) L'Esperverja torna.

ESCENA

IX.

Dits,l'ESPERVERidesprés

JORNALERS

He

corregut, he?

Molt.

Tot perquèno estiguésiu

amb

ànsia.

Digueu, digueu que hiha.

Digueu, home.

Bah! Res d'importància. Macadures ires més.

Tan

sorolli total res!

(Agafant per unbras a* Esperver. cap a l'esquerra.)

Dieu, qués'han salvattots?.

Crec que sí.

TotS? (Segueix parlantbaix.)

(Parlantapart aJosepvers ladreta.)

Jali haveu dit a la Monserratquejo... Sí;ja li he parlat.

I què ha dit?

Quan

anava a contestar,aquesta desgràcia dela mi-naha fetque laconversa quedéstrencada.

Doncstorneu-hi ara mateix perquè amí això de la

mina

no m'interesagens.

(Surt elTreballador primer.)

Ah! Aquí arriba

un

que ho potsaber de segur.

Es-colteu, bonhome, es cert que tots s'han salvat?

Totsno. Dossón elsque han deixatlavida.

Sabeuqui són?

Prou. El Capatàsiun jove que

anava

amb

ell.

Es veritataixò que dieu?

Itant

com

desgraciadament hoés. El

munt

de terra

queelsenclotanoeipodranpas aplanar-lo

amb

vuit

dies, quepalada deterra quees treu, en doble

22

Mont. ValguensJesús!

(Josepi Punti correna auxiliar-!a.)

Espe. Je,je,iElCapatàsi l'Albert morts! Esperver, ja vas

apropan-te alateva colometa! El diable està

amb

tú.Sique hoestà,sí, sí.Je. je!Ella seràmeva!

(Refregant-se Ses mans ambmolta satis-facció.)

ACTE

SEGON

Hüíxqsd'una casa de pagès a Castellbisbal. Portaalfons quedónaal carrer. Porteslaterals. Taula, cadires ieines depagès enllocconvenient.

En

un

recodel fons, dues portadores buides.

Estem enel mesde setembre.

ESCENA

PRIMERA.

Dits, ESPERVERi després

TREBALLADORS,

JOSEPsentatenunacadiraba?_{xa, totcapcitós.}

MONTSERRAT

_quesurtdel

lateraldretaambun coba deroba.)

Mont.

Què

feuaquítan entristit,pare?

Jose.

Qaè

vols quefaci?Morir-me de ràbia

com

ungos.

Mont. Malfet.

A

mal temps bona cara, diul'adagi.

Jose. L'adagi que digui el que vulgui, peròel que és jo esticque

em

donoalsdimonis.

Mont. Jestis.

No

ho digueu això.

Jose.

Qaè

no!

Que

vols que digui sinó

amb

quatre tristes portadoresde raims pertota collita. Mitja cargade

vi, si es que hi arriba.

No

ens cal obrir ei cup per

trepitjar els raims: en les mateixes portadores

po-dem

fer-ho.

Mont.

Enguany

tothomse'nqueixa de la verema.

Jose. Nosaltres

més

qae ningú

podem

qaeixar-nos,

No

semblasinóque estem <lainnats.

Mont. Quinataleiaen donar-vosmal viurer, pare.

Jose.

La

riuada de Sant

Jaume

s'ens ha enduttres quar-tesparts del'hortdeixant-nospelats...

24

Mont. Jasesap, que, quite terresvora elriuuns ceps plo-ra ialtres riu.

Jose. Nosaltres

som

dels que plorem. Els dela banda da

Sant

Andreu

de la Barca són elsque deuen rlurer

perquèl'aigua al cambiar decurs els hadeixatbon

troçde terreny.

Mont.

Què

voleufer hisi es aixís.

Jose. Després: la pedregadade faquinzedies..

Mont.

Una

gran desgràcia, sí.

Jose. Jo,que veia les nostresvinyestan ufanoses al

co-mençar

l'Agost,potscontarsin'estava d'alegreiben

cregut de que

amb

la verema d'engaany podrieui

pagartots els deutes, que no són pocs

com

tu ja saps.

Mont. Ja,ja.

Jose. Tot

anava

bé,

quan

desobte,

amb

pocs minuts, tot

perdut. Quatreportadores de rairas iencara

recre-mats. Maleitsia...

Mont. Penseu queno

som

solsament nosaltres els

desgra-ciatsquepatim. Mireu elscarrers del poble! Altres

anys,tal dia

com

avui erauna professo feta de ca-rrosi matxos treginan tportadores plenesa curull.

Quingoigfeiaaquellarua!

A

lesvinyes hi

manca-ven

mans

per a collir raims, i alscups, peus pera

trepitjar-los.

De

toteslescasessortia una farum de vinassa que respirava vida; i avui, jaho veieu! Ni

rodatgesde carros ni soroll depicarols delsmatxos, ni farumdemosto. Quinatristesapertot el poble.

Jose. Quina misèriaques'ens apropa.

ESCENA

II

Ditsi

HEREU

PUNXI pelfons.)

Punt. Salutipessetes.

Jose. Aquestes són les que manquen. Mont. Salut.

Punt.

Com

va això?

25>

Punt. Esperantl'altrecarregadade raims, eh?

Jose. Ni un gotim mésn'espero.

Punt.

Tan

pocacosa heu fet?

Jose. Pel

consum

de casa

amb

prou feina.

Punt. Si que ha anat

mal

això.

IJose.

Més

malno podia anar.

Punt. Pertotarreusento el mateix.

En

cambijo he collit

més

que mai, enguany.

Jose. Ets l'homede lasort, tú.

Punt. Si quehosóc.

No me

n'amagodedir-ho.

Com

queles

meves

vinyes estan resguardades per la part de^

Martorellcara a llevant, i la pedregada va vindré

deponent, no

em

vafergensde

mal

amí.

Jose.

Guanyaràs

els diners que voldràs, perquè el preu

del ví pujaràmolt.

Punt. Aixís ho penso, perquèm'ho faré valdrer.

Jose.

La

riuada

tampoc

vafer-t^ mal segonscrec.

Punt. Alcontrari,que'mvaafavorir força.

A

lapart

aques-ta del

Areny

no hiva arribar, iels horts que tinc al

-altre costat del riu, s'han aixamplat endoble.

Jose. Ja hodic, lasort no etdeixa.

|Punt.

En

totguanyo,

menys

enel que voldria.

Jose. No?

Punt.

Bé

prouqueho sabeu...

No

feu eltonto.

Jose.

No

hiatino!

Punt. Niiú tampoc, Monserrat?

Mont.

No

sé...

Punt.

No

ho sapstú tampoc,o ésque novolssapiguer-ho?

IMont.

No

sé res.

IPunt.

_Com

vols queet faci comprender queansio elteu si

per apoguersortirde faticsa la vegada que

vosal-tressortiu de penes?

Mont. Ai,hereu Punti que això que diuscal pensars'ho

molt!

Punt. Encara nohas rumiat prou?

Més

de

mig

any

fa que

esperolatevaresposta.Des delaFestaMajordel

ge-ner. Desdeldia aquelld'allòdela mir.a del carril.

Mont.

No me

la recordis aquella data.

No

em

facis

26

>Punt. Desgràcia?

No

tant

com

lavaren engreixar debon principi. Fins el capatàs que ei creien perdut del

tot, va salvar-se.

Mont. Peròno aixísel teu

germà

Albert, que ha quedat!

pertorbatderaó, entontit...

Punt. Jahoeradetouto.

Sempre

ho ha sigutbé prou.

Jose. I no hihamedi de curarlodelespantque varebrei

al quedarsoterrat?

Punt- Ca!

José* Volsdir queno potretornaral bonsentit dela per-sona?

Punt. Elsmetges diuen que no. Jaestic cansatde gastar

hi diners.

Jjse. L'havisitat algún especialista de Barcelona?

Punt.

No

volenpujar-hi aquí al poble. Dos curanderos d<

Tarrassaque l'han vist handitqueno:hi ha res i

fer.

No

és pasque'm dolguiel gasto, ja veieu, eltin<;

a casa queno

em

serveixde maleidacosa, i vapaí

santeltemps sensetreballar, que a laatenta aixòé;

el que ell volia.

Mont.

No

parli*aixís del teu germà, queel pobre Aiber

era unjove detotes prendes.

Punt. Del quetú n'estavesenamorada.

(MovimentdeMonserrat.)

No

honeguis. Qué't creus quejo no

me

n'havia atGj

leiat?

Mont.

No

tincperquèdir elcontrari.

Punt. Però, ara,en l'estaten que es troba penso que del

fer-te... fàstic.

Mont. Molta penaes la que'mfala seva demència,i deli

manera

queeltractes!

Punt. Quin tractament volsqueli dongui,el de usia?

Mont. El de bon

germà

com

defetes teu.

Punt.

De

fet, si: però no pas defetes, que enté*ünesqu

desesperen.

Mont.

Què

fa el desgraciat?

Què

pot ferdemal?

f*GNT, Tot ei decasa ho regiraitot ho amaga. Encara n veu una cosa lluenta,l'agafa i l'entafora, qui sa

27

José.

Què

es estrany això!

Mont.

Una

taleia

com

qualsevol altre!

Punt, Jo fins penso fer-liuna barracaallàal Serralde

les-Garcés perquè hi visqui

amb

elles i

em

deixi viurer

a

mí

amb

tranquilitatsense atançar-seperres a

ca-sa.

Mont. I per menjar,

com

ho farà?

Punt.

Que

se lescampi

com

pugui.

Mont.

No

hofacisaixò.

No

hofacisperl'amorde Déu.

Punt. Situ m'ho manes: no ho faré.

(Molt amorós.)

Mont. No,jono pucmanar-te res, hereuPunti, perquè no

sócningú perafer ho, però...

Punt. Tú,Montserrat,etsei tot per mí, bó prouque ho sap&

ingrata, tonta, més que tonta, que et

mancarà

ca-sant-te

amb

mí?

No

veus que tinc proudiners per a

satisfer totsels capritxosd'unadona?

A

casa no hi

haurà més voluntat que lateva, ni

més

mestressa

que tú

amb

ordenoy mando

com

reina sobirana.

No

esbellugaràunafulla quetunoho.vulguis,ni es

sen-tiràuna veu que túno doaguis permis per a

deixar-se sentir; quèhidius, amoreta

meva?

Mont* Masses aventatges, hereuPunti, masses aventatges

són les quem'ofereixes per a enlluernar-me.

Punt. Pel

meu

desigdeposseiivte,són poques encara.

Dic-ten tú de noves.

Mont» Ja en parlarem, hereu Punti, ja en parlarem

més

endavant,

(Agafael covede roba que hadutidel

quen'haeslèsalgunes pessesen una corda-delcostatesquerrai se'n va per l'esquerra

primerterme.)

ESCENA

III.

JOSEPi

HE^EU

PUNTI

Punt. (Decopidespiès de unapausa.)

Vaja: prouniha!

No

aguanto més. Al capsom.

No

•28

Jose. (Ai, ai, ai!)

Punt. Josep, això s'ha de determinar avui mateix. Vós

souqui teniudetreurer les energies per afer valer

vostraautoritat.

Jose. Jo, pobre demi....

Punt. Vós, si.Perquè, sou ono elcapde casa?

Jose. Jasapsque sempre beditque no vui torçaria vo-luntatdela noia.

-Punt. Esquelaseva voluntatesfer-nos passar els temps

amb

nineses,ies precís doblegar-li aquesta

reba-queríadenena

mimada.

Ja haarribat l'horadeque accedeixia laboda sies plau perforça,

Jose. No. Per força, no; mai.

NPüNT. Doncs vóshi obligaré jo

amb

tot el

meu

poder,

per-què esteu atrapats,

Mostrant-li unspapers quees treude la

butxaca del'americana

4)

Mireu:sijo vuï,en l'espaidequarantavuit hores,si

nofeu efectiutots aquetsdeutes,vos

embargo

la

mi-cadeterresque teniu,aquestacasota i fins els

mo

bles fentque

demà

mateixvóstrobeu alraitg del

ca-rrer.

He

comprattots elsvostres crèdits, per certper

pocs diners, perquèningúhicreu en vostra hisenda,

i sóc

amo

de tot ei vostre.Javeieu

com

en les

mans

meves tinc lavostre sentènciade mort.

Amb

elside

lavostrafillaesteu salvat. Per això es que no vui

esperar més.

Acabem

de romancejar.

Què

hidieu?

Jose.

Que

si...

Que

diréa lanoia, que no ens restacap

més

remei.

Punt. Aixòmateix. Ella janoescapnena pernosapiguer

el que li es

més

convenient.

Jose. Prou queel sapTestat decasa, bé prou que ei sap

tant

com

jo.

Punt.

Té

de pensarque vósjasouvell, que no serviu per

res.

Jose. Això nohodigues, queeltreball no m'espanta

enca-re.

*funt, Vuidir, queja eshora de quereposeu, i ella

com &

bona filla,notè capdret asacrifiear-vos.

29

José.

Sempre

hasigat una bona

minyona

la Montserrat.

ESCENA

IV.

DitsiALBERT,vesteixcalcesdevellutestripades, espardenyots.Totell íet

unallàstima.Totseguit,

MONTSERRAT.

Albe.

_La

Montserrat,ésmolt bonaimoltmaca, la

Montse-rrat.

Punt. Bo! D'onsurtaquestximplepertrencar-nosles ora-cions.

Albe (L'hereu!)

Punt.

Què

cerques per aquí, beneit?

Albe. fies de mal.Vincper queaquí ésonestic millor

que

en lloc.

Aquí

no

em

maltracten,que la Montserrat sempre

em

defensa,perquè m'estima

més

queningú.

Oi,quem'estimes,Montserrat?

Mont. Sí, Albert,sí: Tots t'estimen.

Albe. _{Tots? Ningú'm vol, ningú}

_més

_quetú.

Mont. Pobre xicot!

í*unt. I

com

t'handevolersietstan ximplet?

Qué

no ho

veusquefasriurera tothom

amb

les teves

beneite-ries.

Albe. Jo...

Punt.

Tú

el que voldries es que tothomestèsper tú.

Que

etrecreiem.

No

eu tensprou deviurersense

treba-llar.

Albe.

Que

s'emdonguifeina ila faré

Punt. Feina?Si totel que toquesho esguerres,

Jose. Elpobre,rw té enteniment pera fer res.

Punt. Perquè es

un

dropo.

Albe. Jo, jo...

Punt.

_Què

fasara? qué butxaqueixes

amb

tan neguit?

(Perquè l'Albert d'una butxaca a l'altra amagauna cosa.)

Albe.

No

res, no res!

Punt.

No

res, imostres tanta frisança?

30

Punt.

No

me'n fio d'aquest mano.

Veiam

queés el

qu^

amagues?

(Atnenassant-Ioambei bastonetque

sem-preportaihijuga.)

A

donar-m'ho tot seguit

Albe. No,no vui.

Punt.

Com

queno! Vinga, aquí.

(Li arrebassadelesmans.)

Un

trosde vidre blau i

una

anellade llautó!

Albe. Dona'm, queesmeu.

Punt. Veieu, el queusdeia. Totesles coses lluentes 1es

pren d'allà on lestrobai les

amaga

amb

avarícia

com

lesgarces. Ximplet!I quevols fer-ne d'això?

Albe, Unesarracadesd'esineragdes perla Montserrat.

Punt. Yaiauns regalosque vols fer-li!

Mont. PobreAlbert!

PUNT. Ves, burro. (Ademansdellensar-ho.)

Albe.

No

hollencis, quesòn mevesaquestesjoie3.

Punt. Doncscorrea cercar-les.

(Lesllençaalcarrer.)

Albe. Sí, sí.

(Hicorre,iPhereuPuntili pegabastons

daa l'esquena.)

Punt. Ximplici.

Albe. Ai, ai. (Fuig corrents.)

Mont.

No

li peguis.

Jose.

No

el castiguis aixís. Mont. Li hasfetmal.

Punt. Si es masell.No's sentderes

(Pausa. L'hereuPunti cargolauncigarret.)

Seguim

amb

ei nostre, que ha vingut de destorp

aquesruc.

Quedem,

queesperola resposta a casa;

resposta ben segura.

Jose. Sí.

Punt. Teniu en compte quesi espereumés d'una hora

fa-reu tard perei queja sabeu.

Mont. (Ambvalentia.)

No

calesperartant,Jate ladonaréarajo la

31

Funt. Vinga.

Mont. Esticprompte aé3ser la teva muller

amb

una

sola condició.

^unt.

La

quevulguis.

Mont.

Que

notractis aixis alteu germà, ni el treguisde

casa.

Punt. E>tà bè.Es farà

com

ho manes.

"Mont Doncsjatens el

meu

si.

-Punt. Paraulaformal?.

Mont

Formal. Maihe

mancat

a lopromès.

Punt. Vaja, per fihe triomfat. Si ja hosabia. Sóc ditxós,

Vaigper lesjoies.

Mont

Això eselde menys,permí.

Punt. Permí, no: vuiquetotelpoble en tinga esment de queté n'hefet entregai que són valioses. (Quanvui

una

cosa, nohiha qui

me

laprengui.)

(S'envapeifons.)

Jose Gràcies, fillameva.

Tú

hassalvatla casa.

Mont. I al pobre Albert també.

Jose.

Déu

thotinguitoten bon compte.

ESCENA

V

MONTSERRAT

JOSEP ielCAPATÀS

Que Déu

ens guardi.

Hola!Sou vós capatà*.

Tal

com

veieu,Josep.

Entri, segui.

Què

diude bó?

Tot

marxa

bé perara.

Jaes troba benfort pel treball?

Fort i valent

més

quemai. Sortosament

amb

tres setmanes de llit vaig poguerrefer-me del tot,

ma-caduresi resmés.Perdesgràcia notots els que

và-rem

quedar soterratsen

lamina

ho poden diraixò.

Parlo perl'Albert, que elpobre veig que haquedat sensepoguer pairl'espant.

Ja

ho potben dir. Completament entontit.

I que non'hi havia per menys. Tres dies

va

que-Capa Jose. Capa. Mont. Capa, Mont. Capa. Mont. Capa.

32

clar soterrat, que quan més terra es treiadel

da-munt

seu, més ne queiadel esborane del fons;

que

els paletes no podienbastirla volta per moltque*

hi feien.

Jose. Vósvàreusortir-ne aviat, segonstincentès.

Capa. Jovareig trovar-meclos sotaunarocaque

amenes-sava esclafar-me

com

auna avellana.Però

com

que

amb

els delapart deMartorell gairebé ens

comu-nicàvem,ells vansalvar-me foradant el

seuindretf-que sino,ja estava cuitjo. Es veu que aquella

no

erala

meva

darrerahora.

Jose. Jo crec,

Déu

me

perdó, que més valfinir que

no

pas quedar-se

com

ha quedatl'Albert. Mont.

No

ho digueu això, pare.

Jose. Ja heditque

Déu

me

perdó, sino pensobé.

Mont.

En

tantque hihavida hi haesperança.

Capa.

Te

raóla Montserrat. I tanés aixís que la meví&

visitaté per objecte innovar vos que un d'aquets

dies pujarà de Barcelona un dels principals

acció-nistasde la linea, el doctor Grau, quees

una

emi~ nèneiamèdica, ifaréque lidongui

una

mirada a

l'Albert.

Mont. Ai;

Déu

li paguitan bona acció. Jose. Es molt deagrair això quedieu.

Capa.

Com

quesé queen aquesta casa se l'estima molt

al pobreAlbert, he volgut dir-ho abansque alsem gprmà, que

em

sembla que no eltracta

amb

grat> voluntat.

Mont.

Amb

molta crudesa el tracta.

Jose.

Ara

el recollirem nosaltresal'infeliç xicot!

Capa. Seràuna bonaobra la quefareu!

Jose. Millordit,estarà al

ampar

dela noia.

Capa. Moltrebé. Sabeu peron el veig molt sovinta

l'Al-bert?Pel SerraldelesGarcés.

Com

quejahiposem*

viesalavora ..

Jose. Doncs, hi passarà el tren?

Cài*a. Pel faldell mateix,que esel camí

més

dret cap

&

Papiol. L'hereuPunti, queera

Tamo

debontro*

33 forçosa, resli ha valgut elsertan tossut. Doncs;si:

a l'Albert el veigsovint pel serral, per cert

acom-panyat del Esperver iaixò ern dona

mala

espina.

L'Esperver es un mal subjectecapàs de qualsevol malesa. Desque vaésserdespeditdelabrigada,que nosé pasquefani de queviu.

Jose. Jornals delque es presenta, fa!

Capa.

No

gaires he vist que en faci. Jono el perdo de

vis-taque vadeixaranar

una

amenaça

en contra meu,

ila veritat, no

em

fagoig.

Jose.

No

tingueu por: es moltccvart.

Capa* Els covartssón els que

em

fan por,perquè en ells

totestraidoria: nodonenla cara mai:

Mont, Esbencertaixò.

Capa. I parlant detot

una

mica.

Enguany

lacollitadel vi

veig que hafet falla.

Jose.

Una

desgràcia.

De

vintanysençàque no

em

recorda de cap pedregada

com

aquesta darrera queens

ha

deixatbuits elscups.

Capa. Nicap molt|ie vien un cup?.

Jose. Ni handetoitesmides.

Capa. Ifondos, eh?Cubreixenun

home?

Jose.

Ja

hocrec.

Capa. Jo no n'he vist gaires, perquèpel

meu

poble, vui

dir, del poble quesóc fill, nose'n cull devi.

Mont.

De aon

ésvostè?. Capa.

De

Sant Pere deTorelló:

Jose. Cert. Per aquellcostatde la plana

deVich

hi ha poques vinyes,noes

com

aquí a Castellbisbali ai

seu entorn, que, sort ne tenin del mostD,

quan

no

pedrega.

Capa. Ara, venintcap aquí, hevist enuna casa

com

tre-pitxaven... Percert que m'ha cridat l'atenció que

s'aguantaven

amb

una corda penjadaal sostre.

Jose!

Com

aquesta, oi?.

(Mosttant-lila que enel recó de ladreta

damunton figuta haver-hi elcup, tapat, penjadel sostre,peiò estàrecollida enun

Capa. Aixòmateix.

Jose. Es

un

previngut per si es relliscava i es trencava!

una

postde sota,

com

ja s'ha donatelcas. Si el cup

esple el quehi caigués no ensortiria pasviu, que lafermentació del suclitapariaelrespir.

Capa. Voleudirqueacudint-hitotseguitno es podria pas

salvar-lo?.

Jose.

Ho

crec impossible.I pertreureel cos del cup s'ha

d'anar-himolt

#mb

compte,quelabravadadel mo^t

éstremenda. S'ha d'esvantar girantbenbé la cara,, aguantant el respiri procurantobrirtotseguit le& portes.

Capa.

Ara

m'explico perquèelscupsestan tanvora al

ca-rrer inoenelsdintres dela casa

com

creia jo

més

natural.

Jose. Pels efectesdelaventilacióés...

Capa.

També

n'hevista plàterrenyi altres demitj

metre-elevats.

Jose. Aquets sónels més anticsen elsques'hipotdesca^ rregarel raimdel carroestant.

Capa.

Ja

comprenc. Tottéla sevaexplicació, queel

que

nolasapne faestranyesa. Això mateixdela corda^

d'aguante&tà molt benpensat.

ESCENA

VI.

Ditsii'ESPERVERpelfons.

Espe.

Ha

de casa (Bó,el Capatàs aquíj Sihoséno hi

en-tro.)

Mont. (L'Esperver!)

Jose.

Què

voleu,minyó?

Espe.

Qué

teniude menester algú per acollirotrepitjar raims?.

Jose.

Què

és

broma

això, mestre?.

Espe.

No

gens. Es quecerco feinaafer, jo.

Jose. Siteniuganesdetreballar feina jaentrovareu, que

hihancasesquehi

manquen

homestemporers.

35

fosE.

A

cal Valent, acalTicoyai a cal Madrono.

EsrE. Jahihe anat idiaen que no

em

volea.

Capa. Això deaser perquèet coneixen massa.

Eípe.

No

sé pas deque

em

podenconèixer si

mai

hi he

tractat

amb

ells!

Capa.

Amb

la farum quefasde bontreballador es

que

t'han conegut.

Espe.

Més

que vós hosóc de feinaire. -Capa.

_Ja

es veu,ja.

Espe.

Tan

si esveu

com

si no es veu, vós noen teniu de ferres del quejo sia, queja no sóc a la brigada perquè

em maneu

com

aungos.

Capa.

Què

més voldries túqueser-hiper matar-hil'os

Ber-tràn?

Espe. Ni ganes, que per això m'envaig anar. «Capa. Te'n

van

treurer.

'Espe. Es igual.Elcas esque no hi sóci que ara faig el que'm dona lareialgana perquè no'm

mana

ningú. Capa: Veies el que fas, que bé prou que et vigilen les

accions.

Espe. Vós,eh?

Capa. I algun més.

Espe.

No

séqui!

Capa. Elsmossos del'Esquadra.

Espe.

Tan

me

fanells

com

vós mateix. Malasort. (Fuigcorrents.)

C^pa. Ah, maleit!

(Amenassant-Ioamb elpuny.)

Deixa quet'arrepleguin en algunamalifeta,que

me

lespagaràs. Mont. Desprecieu-lo.

Capa. Es

un

mal home, creieume. Mont. Això si.

J®se, Mai m'hafet goig a mí.

ICapa. Vaja,ja ushe destorbat prou.

Mont. Al contrari: ben agradosos n'estemdeei queens ha-veuditdel doctor perl'Albert.

Capa. Avisaré tot just arribi.

36

Josf.

_Un

tragoabans demarxar.

(Oferim-lielporró.)

Capa. _Això no ho despreci-ho mai. (Beu.)

Es boel vi deCastellbisbal.

Jose. Ique oohi femtrampa.

Som

cristians, però ei vi el volem ben moro.

(AmStodebroma₎

Capa. I voleadir que al venire'i noel batejeu a aquest

moro? Mont. No,no.

Jose.

Que

esteudebroma. Repetiu.

Capa. (Tornantabeure.)

Aquest si quees fill de

Mahoma.

ESCENA

VIL

Ditsi

HEREU

PUNTI ambgran sofoco.

Punt. Vinc que

em

manca

elrespir.

Jose. Iaixò!

Què

passa?

Mont.

Què

hi ha?

Punt. Hi ha, quehesigut robat.

Jose. Robat?

Punt. Lesjoies m'hansigut robades.

Jose. Però

com

haestataixò?

Punt. Veui\u. Teniajo en el

meu

dormitori mateix,

da-munt

de lacalaixera,unacaixetade caoba;ienella

higuardavaels presents quevolia fer-te, Montse-rrat.

Un

coilardeperles, unes arracades

d'esmarag-des

amb

puntesde brillants,anell i medallótot d'ot\

Joiestotes molt riquesi herència dels avis. Obro la

caixeta,ilaveigtotalmentbuida. Mal llamp! Ni

un

petitbotonet d'or hi handeixatque tambéhi era.

Capa. Es estrany això!

Jose. Però qui pothaver estat?

Mont. Segurament algúnforaster, un passa volant, per-què aquí al poble

dormim

gairebé

amb

les portes»

obertes.

Punt.

No

es foraster, no.

37

Punt. Bé massa que hosospito.

Jose.

Té

finestra !a teva habitació, oi què sí?

Funt% Siqueen téde cara a ponent.

Jose. Estàoberta?

Punt.

No

la tanco sinó al picde l'hivern.

Jose. Doncsjaestàentès. Les garces han sigut, que no és

el primercas aquest de robarjoiesaquestes

bestio-les. I

com

queal serraln'hi ha tantes...

Puvï.

No

hansigut lesgarces, no ho creieu.

Ho

sében bé

del certque no hansigutelles.

Mont. Doncs, qui sino?

Punt. Ei

meu

germà

esel lladre.

Capa. L'Albert?

Jose: Ell!

Mont. Impossible!

Punt. Segur.

Fa

poc que l'han vist corre rostos avall pel

serra!,cap a la via. Mont. Aixòno vol dir res.

Punt. I l'afany d'amagarles coses lluentes, que noes cop

segur?

No

t'heu vist arafa poc guardant aquell tros de vidreblauil'anelladellautó? Esell i ningú

més

queell el lladre.

Jose. Ja fa sospitar, això, ja...

Mont. Jo

em

resisteixo acreurer-ho.

Punt. Jo hedonatavís als mosso3 de l'Esquadra perquè el

cerquinpertotarreu, ique elportin lligat

com

un

Orist.Si no litrobemles joies, ja li faréjocantaron

té l'amagatall. Sinocantade pla, el mato.

(Se'n va corrents

)

Mont.

Déu

meu!

Déu

meu!

Capa.

No

tingueupor. Vaigjo

també

a veurer siel trobo,

per a resguardar-lodelafúria delseu

germà

ia la

vegada peraferli dir

bonament

onhaentafuratles joies.

Mont. Sí,sí.

Feu-me

aquest favorque agrairétotalavida.

(ElCapatàs se'n va.)

Jose.

No

podem

sortirde desgràcies.

Semblem

maleïts.

JkOTE

TEÜO£R

Baixosdelsdarreresde lamasiade VHereuPuntii aun

ex-tremdelpoble. Elsostre es devoltes. Portaalfonsesquerraquedónaal camp.

A

ladretaelcup, alçatdos

pams

de terra

com

antigamenthi

eren.

Una

finestraenreixada enlaparetde la dreta, això és,vorael cup.

A

Vesquerra,portalateralque condueix aVinteriordelacasa.

Moliesportadores. Eines de pagès iguarniments de matxof

perlesparets que són fosquesirevellides.

QUADRE

PRIMER

ESCENA

PRIMERA

JORNALER

i.°trepitjantraimsen e!cup agafatala corda d'aguant que

penjadel sostre.

JORNALER

2.a i un altre, treginant portadores. Aviat

l'ESPERVERperla porta del fons.

Jor.l.° Nois,l'amo està furiós;No mésfaqueentrarisortir

dela masiasense cuidar-se deres més que de

pre-guntar-nos si

hem

vist perlesvinyes a l'Albert. Jor.2.° _Seliha ficatal cap queell li ha robat les joies, i

desgraciat del quili contradiu.

Jor.I.°

Que

hi estàstú en queés el seu

germà

quilesha

fur-tades?

Jor.2.° _Jo,no.

Jor. 1.° Ni jotampoc. L'Albert podràestar entontit, peròde

lladrenoho és.

Espe. (Desde la porta.)

Companys: què es aquí elvostre

amo?

Jor. 1.° L'amo de quidieu?

3f

Jor. 1.*

No

ho

sabem

onés.

Jor.2,°

_Què

livoleu?

Espe. El quevós no n'haveude fer res. Jor.2.° _{Doncs cerqueu} lo allà on sigui. Espe. Tornaré després.

Jor. 1.° Nimai queho feu. Espe. Aixís tracteu als amics?

Jor. l.°

Amic

vostre? Me'n donaria de

menys

ser-ho.

Espe. Estàbé.

Un

dia o altreens

veurem

lescares.(Se'nva.)

Jor. 1.° _Arrifora,ben llunyd'aquí! Béproui massa queet

vareig conèixer

quan

treballàvem alaforadadade lavia.

Jor.2.* Vaía

una

pua.

Jor. l.° Es un

mal

home

aquest Esperver. Ja vasapiguerel

quees feiaelquelivaposar aquest

nom

de bèstia. Jor,2.° _{Xut,que ve}l'amo.

ESCENA

II.

HEREU

PUNTIidos mossos,ambescopetes perlaporta esquerra.

Punt. Esdirque no l'heu sapigut trobar en llocdel

món?

Què

s'ha fos

com una

malacosa? Ja souprou rucs

pera ésser tanjoves. Sembla mentida!

(Pausa. Passejant-seamunti avallde fes-tànciaamb ràbia

)

No

és pas tangranel poble per aque noestrobi

un

home

amb

dues hores de cercar-lo per tot. Aneu,

aneu: torneu-hi a donar

una

passada per totarreu,

capaMartorell, perla drecera de Rubí, dePapiol,

del infernquesigui.

Un

durod'estrenesper qui

mel

porti viu omort. Esdir, mort, no, quejaelmataré

jo: però abans vui que digui on té encauades les joies que m'harobatelgran bandido. Apa, aneu i

veieu deno tornar senseell. (Elsmossosse'n van.)

Ivosaltrestambé.Deixeu lafeina,agafeu

una arma

iveieusi teniu

més

sort que aquets babaus per a oercarl'Albert.

A

més del jornal,

també

tindreu

un

40

I després encaradiran queel tracto

malament

al

meu

germanet.Maleitsia tot ell.

ESCENA

111

HEREU

PÜNTÏi L'ESPERVER.

Espe.

Puc

entrar?

Punt. Sensetrucar.

Què

voleuvós?

Espe.

Què

diuen que el vostre

germà

Albeit vos hafurtat les joiesde casament?

Punt.

Com

ho sabeu?

Espe. Perquè tot el pobleen va plè.

Punt. Síque m'harobat. Però,quehiteniudeveure-hivó3

enaixò?

Espe. Jo no pasres, segonsse mira.

Punt. I doncs?

Espe. Jo solshodeia, perquè si voleu que us el porti ei

vostre germà...

Punt.

Què

sabeu oné>?

Espe.

No

que no hosé. Peròsi ens avenira,jo

em

compro-meto acercar-lo i fer-lo veniraquí

amb

la

meva

astúcia.

Punt. Sí?

Espe. Sí.

Punt.

No

usdiuen l'Esperver a vós?

Espe. M'hodiuenigairebé que ho sóc, perquè no

m'esca-pa resd'ull, ni d'urpes a m{.

Punt. Doncsa veure sisabeudonarli cassa allladre.

Espe. Prou quel'enxamparé, si

com

jahedit,ensavenim.

Punt.

De

què ens

hem

d'avenir?

Espe.

_De

tracte.

Què

hi guanyarési us el duc?

Punt.

_Un

duro he promèsals

meus

mossossi me'l duen.

Espe. Alsvostres mossos, que ja cnbran mesttda, està bé

això del duro, peiòjono esticpas llogat

amb

vós.

Punt. Això vol dir...

Espe.

Que

unduro 63 poc...

Punt.

Diguem

dos, doncs.

Punt. Doncs, quant?

Espe.

Menys

d'una doble de quatreno farem pasres.

Punt, Essegurque ine'l portareu?

Espe. Segur.

Punt. Doncs,fet.

Espe. Paraula?

Punt. Mai ha mancatalopromès l'hereu.Punti.

Espe. Nijo tampoc.

No

passarà

un

quart d'hora sense

te-nir-lo aquí.

Punt. Veiarnsiseràveritat.

Espe. Japodeu prepararla doble de quatre.

Punt.

Sempre

en portomésd'unaal

meu

damunt, pel que puguiésser.

Espe. (Bóes sapiguer-ho.) (Se'nva.)

Punt. Potsersi que aquesthome...

ESCENA

IV.

HEREU

PUNTIiJOSEP,quees topaambl(

E$perveralsortir.

Jose.

Mala

cosa en surt d'aquesta casa.

Punt.

_Ho

dieu perTEsperver?

Jose. Perell hodic, que no

em

fagens de goig aquest

in-dividu.

Punt. Compleixiel que

m'ha

promès, poc

me

fa totell.

Jose.

_Què

es elque ha promès?

Punt. Portar

me

el beneitdel'Albert.

Jose. D'ellvinc a parlar-tejustament.

Punt.

_Què

_sabeuon és?

Jose. No.

Em

creiaquetúho sabries.

Punt. _{Kes no}sé.Per que elcerqueuvós?

JoïE. Perquèel Capatàs de la línea, que m'haviadit que-estavaapunt d'arribarde Barcelonaun metge

espe-cialistaperaixòde les enferrnetats nervioses, ara acaba d'innovar-meque jaésaquí,iconvindria

que

donés

una

miradaal pobre del teu germà.

No

et sembla?

Punt. Més

em

convé

ami

tirar-lila vista al

damunt

robat,-42

Jose. Si potfer-seque retorni elconeixementes fàcil que ho digui.,

Punt.

A

garrotades li farédirjo.

Jose.

No

l'atarmeotisalpobre. El millorestractar-loales

bones. Ei doctor Grau, que es ei metge especialista

queha arribat,sembla que ha dit al Capatàs, que

s'han donat moltscassosdecuracióen aquesta

me-na,d'enfermetats del'Albtrt, fent que els pacients

rebinuna forta emoció

com

la que hasigut causa

de la pèrdua del coneixement.

Punt. Romansos. L'Albertés tonto per tota la seva vida.

JoaE. Quisap!

Quan

un

home

de ciència

com

el doctor

Grau

ho diu, just es fer-nela prova.

Punt.

No

seré pas joqui gasti un xavo

amb

aquets papa

-dineros.

Jose.

Que

se m'haja dit, no

demana

pas cap diner aquest; doctor.

Punt.

De

bon principi, no, peròdesprés no deixen de

pre-sentarelcompte.

Jose, Encaraque aixíssiga, que implica això tractant-se

de lacuració d?_un germà?

Punt, Deixeu-vos de germans. Jo el quevui abansde tot,

essapiguerque n'ha fetdel que m'ha robat.

Jose. I... si no hasigutell?

Punt.

Com

què no?..Qui voleu quehajasigut, doncs?

Jose.

Que

sap un hom!

Fa

de maldiraixò.

Punt. Bé prou que li faré dir jo la pura veritat. Maleït

siga!

Jose.

En

faspor

amb

laràbiaque parles.

Punt.

No

en tingueu caprecança. Als lladres no s'els ha

de perdonar.

Jose. Peròesque l'Albert, en el supostde que veramentj

sia ellqui ha furtatles joies, mancant-liel

coneixe-ment com

li manca, noéstan culpable

com

volsque j

sia, el pobre.

tPuNT. Sogre, això són coses meves que jales sabré resol-drerjosol. Veieusi podeuportar-lo aquí al Albert,

j

quan

menys

esbrinaron se trova, i deixem-ho

43

Jose. Es què...

Punt. Res.

No

sé

com

no veieu el paper ridícul que per

culpadel'Albert estic fent

amb

lavostre filla!

Sen-selesjoiesnosé presentar-medavant laMontserrat* Jóse. Això es elde menys.

Punt. Permí es eide més.

Jose.

Què

et creusquela

meva

fillat'ha donat elsi per a lluir aquestes riquesjoies?

Punt. Tot hicontribueix.

Jose.

No

lacomprens bé a la Montserrat.

Punt. Ella

com

toteslesnoies, li plauenels bonics

pera

fergoig; i jo per la

meva

part,

també

desitjo

que

en faciforçade goig.Delnostre casamentvuique

se'n parliper tota la rodalia de Castellbisbal per

a

ferdenteta a lesseves amigues. Jose. Ellano esgensvanitosa.

Punt.

La

donadelHereuPuntiha deserenvejadaper

tot-hom, aon és arala Montserrat?

Jose.

A

anat aPapiol,

com

hiva un cop a lasetmana a

casa dela seva tia quelidóna feina debrodar.

Punt. D'avuien avantnohadeferfeinaperningú.

ESCENA

V.

Ditsi

ESPERVER

Espe. Ja l'hetrovat jo al'Albert.

Punt. Si?

On

és?

Espe.

No

més

cal

una

senya

meva

iaquí el veureutot se-guit.

Punt. _Perquèno va

amb

vós?

Espe. Perquè... (Gratant-seelcapambmalícia.)

Francament,primervoldria cobrarei pactat.

Punt.

No

usfieu demí?

Espe. Jo no

em

fio de ningúdel món, idispenseula

mane-ra de senyalar.

Punt. I jo tinc defiar-me de vós?

me-44

va paraula d'home podeuesclafar-me el cap d'un cop d'aixada.

^UNT. (Agafant-neunad'unmuntd'eines.)

Tingueupercertquehofaré així.

(D'una bossa questreudelinferndelgec,

lientregauna unsa depessa.)

Aquí vael tractat; unadoble dequatre.

Espe. Es bona, eh?

íPunt. Yósdireusi jofa^'g

moneda

falsa.

Espe. Josapigués fer-ne,malviatge el

món.

Punt.

Veiam

com

cumpliu lavostre paraula.

Espe. Totseguit.

Funt. Fóra bona cosaquel'Albert us fugis.

Espe. Espereu.

No

tingueu temensa.

He

usat

amb

elld'un

ardit queno falla. Lihe ditque aquí trobaria a la

Montserratquelivol parlar asoles.

.Jose.

La

meva

filla?Sino vindràfins cap al tard,de Pa-piol!

Espe. (Que escolto! Avui donarécop segur

amb

ella!)

Punt,

No

sigueu ignocent, Josep. Això quediu i'Esperver

ésun enginy peraferveniraquí l'Albert. Jose- Ah!jacomprenc.

<;£spe. I es clar que ho és. S'ha de sapiguer viurer en aquest món.

Punt. Apa.

No

perdem

el temps.

Peu

que l'Albert entri

aquí, ijaesteullest defeina, vós. Totel demés

co-rre del

meu

compte.

«Espe.

_Amagueu-

vos quenousvegi a cap delsdos, i entri

ensospita,que elsboijos solen éssermoltdesconfiats

a voltes.

Punt. _{Josep,feu-meel favor desortir per aquest} costat,

perquè pugueu

marxar

per la porta principaldela

masia sense ésservist.

Jose. Està bé.. (restaré alerta pel que puguisucceir aqui dins.) Se'n vaperlaportadel'esquerra lateral.) <Punt.

_Quan

l'Albert entri, vós, marxeu.

í:£spe. Tot seguit. (Que

em

convé anara esperar ala Mont-serrat, jo)

(L'Hereu punti es retiraal fons