PLA DE DINAMITZACIÓ DEL MERCAT MUNICIPAL DE
MALGRAT DE MAR
Anàlisi estratègic
Desembre de 2005
Aquest Projecte està cofinançat pel Fons Europeu de
Desenvolupament Regional (FEDER)
2
ANÀLISI ESTRATÈGIC
A.
AGRAÏMENTSB.
METODOLOGIAC.
INTRODUCCIÓ DEL MUNICIPID.
LA PERSPECTIVA SOCIOECONÒMICA DE MALGRAT DE MARE.
SÍNTESI DE L’EVOLUCIÓ DELS HÀBITS DEL CONSUMIDORF.
ELS MERCATS A LA PROVÍNCIA DE BARCELONAG.
ELS MERCATS MUNICIPALS AL MARESMEH.
AVALUACIÓ DEL MERCAT MUNICIPALI.
CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI3
DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC
EL PRESENT ESTUDI NO S’HAURIA POGUT DESENVOLUPAR SENSE LA INESTIMABLE COL·LABORACIÓ DEL TEIXIT ASSOCIATIU DE LA CIUTAT, ELS PARADISTES I COMERCIANTS, TÈCNICS MUNICIPALS I
POLÍTICS.
A.
AGRAÏMENTS I METODOLOGIA4
ANÀLISI ESTRATÈGIC
AgraïmentsCARLES JIMÉNEZ, Associació de Comerciants Malgrat Centre
CARME NOGUE, paradista
CONXITA CAMPOY, Alcaldessa de Malgrat de Mar
CRISTINA SECA MOLINER, paradista
EMILIO GIBERT OLIVERES, paradista
ESTER GIL, Tècnica de Turisme i Comerç
FRANCESC CANO, Associació de Comerciants Malgrat Centre
GLÒRIA PANERÓN HERNÁNDEZ, paradista
JOSEP ADROGUER ROBELLÓ, paradista
LLUIS MASSÓ GARRES, Associació de Comerciants Malgrat Centre
Mª DOLORS LLEONART I CAETURA, paradista
MIQUEL MAYÀ, Associació de Comerciants Malgrat Centre
NEUS SERRA, Regidora de Turisme i Comerç
OSCAR PUIGNOU, Associació de Comerciants Malgrat Centre
RAMÓN PLANES, paradista
5
B.
METODOLOGIA DEL PLAEn el procés d’elaboració del Pla s’han emprat diverses fonts d’informació i sistemes de treball per tal de realitzar un anàlisi fidedigne i planificar una dinamització amb un alt nivell de consens.
Així, a continuació s’exposen els mètodes qualitatius emprats:
Treball de camp:
Visites i avaluació “in situ” al mercat i la seva àrea d’influència
Visites d’altres experiències similars a la província de Barcelona
Realització d’entrevistes en profunditat
Regidora i tècnica de la regidoria de Turisme i Comerç
Membres de la Junta de Malgrat Centre.
Paradistes del Mercat Municipal
ANÀLISI ESTRATÈGIC
6
ANÀLISI ESTRATÈGIC
Realització de sessions de treball amb els diferents agents implicats per tal de consensuar estratègies i el pla d’accions.
D’altra banda, en la confecció de l’estudi també s’han utilitzat les següents fonts secundàries:
IDESCAT
Xarxa de Mercats Municipals de la Diputació de Barcelona
Documentació de la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya
Bases documentals d’ATI Markefin
7
AGENTS IMPLICATS MERCAT MUNICIPAL
ENTREVISTES REUNIONS
CONSENS
TREBALL DE CAMP
ANÀLISI ESTRATÈGIC
8
ANÀLISI ESTRATÈGIC
C.
INTRODUCCIÓ DEL MUNICIPIMalgrat de Mar és un municipi costaner situat a l'extrem més oriental de la comarca del Maresme, entre els municipis de Palafolls i Santa Susanna. Té una extensió de 8.90km², amb una població d'uns 16.000 habitants. Coherentment a la tendència actual, el municipi basa principalment la seva economia en el sector serveis, tot i que la indústria hi és força present.
Malgrat de Mar posseeix un Mercat Municipal creat al 1991, que conviu en l’espai i esperit amb una zona anomenada Peixateries Velles on també s’hi desenvolupen activitats pròpies de mercat de forma sedentària.
9
ANÀLISI ESTRATÈGIC
D.
UNA PERSPECTIVA SOCIOECONÒMICA DE MALGRAT DE MARLA POBLACIÓ I EL TERRITORI
L’ATUR AL 2004
L’ACTIVITAT ECONÒMICA
10
ANÀLISI ESTRATÈGIC
LA POBLACIÓ I EL TERRITORI
POBLACIÓ DE MALGRAT DE MAR
EXTENSIÓ 8.90 Km²
POBLACIÓ 16.162 hab
DENSITAT 1811.9
hab/Km²
POBLACIÓ 2004 %
Espanya 43.197.684 100,00
Catalunya 6.813.319
5.117.885 4.673.648 386.573 16.162 Barcelona província
15,77 11,84 10,81 0,89 Ambit metropolità
Maresme
Malgrat de Mar 0.04
Font: IDESCAT
11
ANÀLISI ESTRATÈGIC
CATALUNYA 63.48%
ANDALUSIA 13.54%
P. BASC MADRID ASTURIAS
NAVARRA
GALICIA
COM.VALÈNC.
CANARIAS
BALEARS
LA RIOJA
CANTABRIA
ARAGON
MURCIA
C. LEON
C. .LA MANCHA
EXTREMADURA
ESTRANGERS 11.25%
Font: Ajuntament Malgrat de Mar
NACIONALITAT DE MALGRAT DE MAR CCAA D'ORIGEN DELS ESPANYOLS
12
ANÀLISI ESTRATÈGIC
Orient Mitjà Africa Meridional Austràlia
EEUU
Europa central + Illes
15.30%
Països del Magreb 15.42%
Europa Est + Balcans 17.57%
Amèrica del Sur 23.77%
Africa Septentrional
11.19%
Asia Meriodional + Xina
Europa Mediterrani Amèrica Central
De l’’11,25 % d’habitants de Malgrat nascuts fora d’Espanya (1.852), 290 persones ja tenen nacionalitat espanyola.
NACIONALITAT DE MALGRAT DE MAR REGIONS D'ORIGEN DELS ESTRANGERS
Font: Ajuntament Malgrat de Mar
13
ANÀLISI ESTRATÈGIC
L’ATUR AL 2004
MALGRAT 757 hab.
MARESME 12.853 hab.
CATALUNYA 203.089 hab.
PER GRUPS D'ACTIVITAT:
AGRICULTURA 0.26% dels hab.
INDÚSTRIA 14.40% dels
hab
SERVEIS 70.67 % dels
hab.
CONSTRUCCIÓ 7.92 % dels hab.
SENSE OCUPACIÓ ANTERIOR 6.73 % dels hab.
Font: IDESCAT
14
ANÀLISI ESTRATÈGIC
POBLACIÓ OCUPADA PER SECTORS, 2001
agricultura % indústria % construcció % serveis % TOTAL
Catalunya 2.50 25.20 10.40 62.00 2.815.126
Maresme 2.70 25.80 10.60 60.80 160422
Malgrat 3.60 23.90 14.60 57.80 6296
El sector serveis genera més de la meitat de l’ocupació de la ciutat, essent el comerç i el turisme els principals
agents econòmics.
Font: IDESCAT
15
ANÀLISI ESTRATÈGIC
E.
EVOLUCIÓ DELS HÀBITS DE CONSUMEl nou consumidor tendeix a....
Realitzar una compra setmanal
Comprar fora d’horaris laborals
Redueix el temps dedicat a la cuina
Comprar a l’engròs
Cercar qualitat-preu
Emmagatzemar la compra
Unes característiques a les que el mercat, entès ara com a unió de consumidors i productors, ha respós amb una sèrie de productes i serveis:
Precuinats i congelats
Marques Blanques
Serveis a domicili
Promocions comercials
16
ANÀLISI ESTRATÈGIC
BOTIGA SUPERMERCAT HIPERMERCAT GRAN
SUPERFÍCIE
EVOLUCIÓ DELS PUNTS COMERCIALS
En un context d’evolució del consumidor, junt a les noves lògiques econòmiques, la unitat comercial s’ha anat transformant en el decurs del temps.
Una conjuntura que poc a poc ha allunyat el consumidor dels mercats municipals, enviant-los a un present de minimització dels seus beneficis i pèrdua de la seva importància a la vida
quotidiana..
17
ANÀLISI ESTRATÈGIC
A L’ACTUALITAT ENS TROBEM EN UN PERÍODE ON EMERGEIX UNA
VOLUNTAT PER RECUPERAR ELS MERCATS MUNICIPALS. UN FUTUR ON L’ÈXIT RESIDEIX EN COMBINAR L’OFERTA DE PRODUCTES DE QUALITAT AMB UNA CONCEPCIÓ MODERNA DEL COMERÇ ASSOCIADA AL TEMPS DE LLEURE.
18
ANÀLISI ESTRATÈGIC
Els mercats municipals esdevenen, com més va, un dels pilars estratègics de les ciutats i pobles en la dinamització del comerç local i de l’entramat urbà.
A gran part del municipis els mercats s’integren en el sí de l’eix comercial de la ciutat, amplificant un efecte “locomotora”.
PROXIMITAT
EIXOS DELS MERCATS MUNCIPALS DEL
FUTUR
COMPETITIVITAT VARIETAT
OFERTA QUALITAT
19
ANÀLISI ESTRATÈGIC
F.
ELS MERCATS A LA PROVÍNCIA DE BARCELONAA la província de Barcelona hi ha 136 mercats municipals
66 municipis de la Corona Metropolitana tenen mercat municipal
Ocupen una superfície de 117.000 m² equivalent a 14 hipermercats.
40 a Barcelona
25-30% alimentació 50% alimentació fresca QUOTA
MERCATDE
Font: Xarxa de Mercats Municipals de la Diputació de Barcelona
20
ANÀLISI ESTRATÈGIC
G.
ANÀLISI DELS MERCATS MUNICIPALS DEL MARESMEDels 30 municipis de la comarca, 15 tenen un mercat municipal, exceptuant Mataró que dispossa de 2 mercats.
Alella
Arenys de Mar
Arenys de Munt
Argentona
Caldes d'Estrac
Calella
Canet de Mar
Masnou, El
Malgrat
Premià de Mar
Premià de Dalt
Teià
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
El 50% dels municipis del
Maresme dispossen d'un mercat
Font: Xarxa de Mercats Municipals de la Diputació de Barcelona
21
ANÀLISI ESTRATÈGIC
MALGRAT
Santa Susanna
Mataró
Tordera
Palafolls
DISTRIBUCIÓ DELS MERCATS MUNICIPALS DEL MARESME
Pineda de Mar
Llegenda:
núm. mercats
MUNICIPI Nº HAB. 2004 MERCAT MPAL.
Alella 8.831 SÍ
Arenys de Mar 13.428 SÍ
Calella 16.008 SÍ
Mataró 114.114 SÍ
Palafolls 6.631 NO
Pineda de Mar 23.539 NO Premià de Mar 27.464 SÍ
Tordera 11.719 NO
22
ANÀLISI ESTRATÈGIC
CLIENTS POTENCIALS DELS MUNICIPIS VEÏNS
SANTA SUSANNA:
2.681 CLIENTS POTENCIALS PINEDA DE
MAR: 23.539 CLIENTS POTENCIALS
TORDERA:
11.719 CLIENTS POTENCIALS
La inexistència de mercats municipals en els municipis perifèrics converteix els seus habitants en clients potencials
del Mercat Municipal de Malgrat de Mar
PALAFOLLS:
6.631 CLIENTS POTENCIALS
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i de la Xarxa de Mercats Municipals de la Diputació de Barcelona
23
ANÀLISI ESTRATÈGIC
Els municipis de l'àrea d'influència no disposen de mercat municipal, convertint Malgrat de Mar en el
centre de compres de les poblacions veïnes.
TORDERA PALAFOLLS STA. SUSANNA
No tenen mercat municipal PINEDA DE
MAR
24
ANÀLISI ESTRATÈGIC
H.
AVALUACIÓ DEL MERCAT MUNICIPALCARACTERÍSTIQUES QUANTITATIVES DEL MERCAT
CARACTERÍSTIQUES QUALITATIVES DEL MERCAT
ELEMENTS D’ANÀLSI DEL MERCAT
25
ANÀLISI ESTRATÈGIC
MERCAT
PEIXATERIES VELLES
3 PARADES DE CARN 3 PARADES DE PEIX
2 PARADES DE VERDURA
PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES QUANTITATIVES DEL MERCAT
26
ANÀLISI ESTRATÈGIC
OCUPACIÓ ACTUAL DEL MERCAT MUNICIPAL
3 parades de peix 3 parades de carn
2 parades de fruita i verdures (Peixateries Velles)
CAPACITAT DEL MERCAT MUNICIPAL 12 PARADES
27
ANÀLISI ESTRATÈGIC
Diferència entre MERCAT SEDENTARI / MERCAT MARXANT
MERCAT SEDENTARI
MERCAT MARXANT
Ubicat en recinte tancat
Obre sis dies a la setmana
Rep la denominació de mercat municipal
Productes verdura, fruita, carn i peix
Productes de qualitat
Ubicat a l'espai obert delimitat
Obre el dijous
Tot tipus de productes
Percepció de productes populars
28
ANÀLISI ESTRATÈGIC
PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES QUALITATIVES DEL MERCAT
Les Peixateries Velles i el Mercat Municipal són una entitat única comercial.
El Mercat Municipal es localitza al bell mig de la ciutat, essent veí de la casa de la vil·la, emplaçat al seu casc antic.
L’entorn del Mercat Municipal té una clara vocació comercial suposant un espai de quotidaneïtat per als habitants de Malgrat de Mar.
Els productes que es comercialitzen el mercat són frescos i de qualitat.
El Mercat Municipal pateix una progressiva caiguda en la seva activitat, palesa en el tancament de parades i la incertesa dels seus regents.
29
ANÀLISI ESTRATÈGIC
PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES QUALITATIVES DEL MERCAT
La tríada de productes que s’hi comercialitzen són: carn; peix; fruites i verdures.
El Mercat Municipal conviu els dijous amb el mercat marxant, esdevenint una prolongació dels carrers enllà de l’activitat del mercat.
Els dies de major activitat del mercat són dijous (coincidint amb el mercat marxant) i dissabtes.
30
ANÀLISI ESTRATÈGIC
ELEMENTS D’ANÀLISI DEL MERCAT LOCAL
Amb la finalitat de realitzar una investigació sobre el funcionament sistèmic del mercat procedim a analitzar de forma independent les 10 variables més
significatives que estructuren la dinàmica dels mercats municipals:
Emplaçament
Normativa
Aparcament
Accessos
Neteja i higiene
Senyalització
Horaris
Parades
Associacionisme
Promoció
31
ANÀLISI ESTRATÈGIC
Està ubicat a un espai escaient atenent a:
La seva centralitat
La proximitat a la xarxa comercial de la ciutat (casc antic)
La coexistència amb el mercat marxant
El manteniment de la tradició comercial i la història de la ciutat.
La seva capacitat per dinamitzar el casc antic i els seus comerços.
La dimensió actual permetria el correcte desenvolupament de les 12 parades
EMPLAÇAMENT
32
ANÀLISI ESTRATÈGIC
MERCAT MUNICIPAL AJUNTAMENT
17
ESGLPL.
22 23 24 25 26
19 18
3 5 7 6
8 2
9 4 1
Pl. Josep A.
Clavé 8
11
Ampliació Plaça de Josep Anselm
Clavé Trav. Mercat
13 14 15 16
C/ Bellaire C/BellaireC/ de St. A. de Pàdua
11
20 21 27 28
C/ Desclapers
12
Llegenda
Localització mercat marxant
EMPLAÇAMENT
33
ANÀLISI ESTRATÈGIC
LLISTAT DE COMERÇOS1. Bar Blanc-Negre
2. Bar Barretina
3. Bar La Jijonenca
4. Calçats
5. Dietètica
6. Flors
7. Foto Mompió
8. Celler
9. Viñas Croba
10. Queviures
11. Carn
12. Bacallà
13. Forn de pa
14. Restaurant
15. Esports 1X2
17. Dietètica
18. Roba interior
19. Estanc
20. Roba
21. Finques
22. Centre Salut
23. Perruqueria
24. Vodafone
25. Ferreteria
26. Dietètica
27. Roba
28. Òptica
29. Bar
34
ANÀLISI ESTRATÈGIC
Hi ha diferències notables entre les condicions d’explotació de l’espai entre els paradistes de les Peixateries Velles i el mercat.
La concessió de les parades té encara una durada de 15 anys, prorrogable amb 20 anys més.
Al mercat poden conviure establiments de carnisseria, aviram,
peixateria, pesca salada, llegums, fruites i verdures, làctics, licors, embotits, pa, etc.
NORMATIVA
35
ANÀLISI ESTRATÈGIC
La zona d’aparcament pròpia del mercat es destina a:
Zona de càrrega i descàrrega
Zona d’aparcament que és utilitzada de forma incorrecta atès que hi aparquen durant llargs períodes de temps vehicles d’usuaris no clients del mercat.
A l’àrea d’influència del mercat (casc antic) hi ha una manca de zones d’aparcament, tot i la presència propera de dos pàrkings.
APARCAMENT
36
ANÀLISI ESTRATÈGIC
El mercat no té un accés directe al Carrer del Carme.
Els vidres de la porta principal del Mercat són inadequats atesa la seva fragilitat i les característiques específiques dels seus vidres.
El paviment de l’accés posterior no està adaptat a les persones grans i per a persones amb mobilitat reduïda.
En ocasions, els cotxes obstaculitzen l’accés per a persones amb mobilitat reduïda.
Els accessos tenen una gran mancança en el que fa referència a la seva aparença estètica.
ACCESSOS
37
ANÀLISI ESTRATÈGIC
Hi ha un servei de sanitari públic sense control d’accés
Els serveis públics, a vegades, no recullen les condicions necessàries de neteja i higiene desitjables.
Les Peixateries Velles ostenten problemes derivats de la presència no controlada ni preparada de coloms.
El mercat té olors desagradables que es fan molt incòmodes, especialment a l’estiu.
La disposició actual dels dipòsits de recollida de residus genera una imatge negativa.
NETEJA I HIGIENE
38
ANÀLISI ESTRATÈGIC
La senyalització de localització del Mercat Municipal és nul·la.
La senyalització in situ del mercat necessita de la seva renovació.
Hi ha una manca d’informació pràctica (horaris)
No hi ha interpretació de la història i la identitat específica del mercat.
SENYALITZACIÓ
39
ANÀLISI ESTRATÈGIC
Els horaris d’obertura del mercat no s’acompleixen d’una forma estricta.
Existeix una excessiva diversitat d’horaris entre els paradistes
Els horaris no estan adaptats a la noves necessitats dels clients potencials.
HORARIS
Parades de Verdures: 8h a 14h Parades de Carn: 9h a 14 i 17 a 20 Parades de Peix: 8h a 14h i 18:30h a 21h
40
ANÀLISI ESTRATÈGIC
La zona de les Peixateries Velles no té elements bàsics com ho són la llum i l’aigua.
Les parades buides afecten la imatge del mercat.
L’estructura antiga de les Peixateries Velles i el caràcter familiar d’alguna de les parades situa la tradició com a element característic.
El producte comercialitzat (carn; peix; verdures i fruita) a les parades del mercat és de qualitat.
Les instal·lacions que acullen les parades responen a la situació mitja d’altres mercats, malgrat no ésser adequades en la recerca d'una bona experiència de compra.
PARADES
41
ANÀLISI ESTRATÈGIC
El Mercat Municipal no funciona com una única unitat comercial
Només un dels paradistes està associat a l’associació de comerciants Malgrat Centre.
No existeix un reglament de funcionament intern del mercat propi de paradistes.
La separació física i la diferència arquitectònica entre les Peixateries Velles i el mercat no genera una imatge de conjunt.
ASSOCIACIONISME
42
ANÀLISI ESTRATÈGIC
Els paradistes són conscients de la importància de la promoció i del tracte i els detalls amb el clients.
Les parades fan accions de gestió del client de forma individual.
L’Ajuntament no té una política de promoció de la compra al Mercat Municipal.
Els paradistes es mostren disposats a la col·laboració amb l’Ajuntament, a la vegada que palesen el seu escepticisme vers el futur del mercat.
Malgrat Centre considera el mercat com un element clau del teixit comercial i palesa la seva disposició a promocionar-lo com una botiga única*.
PROMOCIÓ
* Consultar document annex
43
ANÀLISI ESTRATÈGIC
I.
CONCLUSIONSUNA VEGADA REALITZAT L’ANÀLISI PROCEDIM A EXPOSAR LES SEVES CONCLUSIONS. DE TOTA FORMA, PREVIA EXPOSICIÓ, SE’N POT DESTACAR UNA DE VITAL IMPORTÀNCIA ATÈS QUE
ESTABLEIX EL FUTUR DEL MERCAT MUNICIPAL EN EL SEU EMPLAÇAMENT ACTUAL
LA LOCALITZACIÓ DEL MERCAT ÉS IMMILLORABLE I TÉ UN FUTUR FAVORABLE EN AQUESTES INSTAL.LACIONS TOT I LES
SEVES DISFUNCIONS ACTUALS.
44
ANÀLISI ESTRATÈGIC
1.
La localització del Mercat Municipal és escaient atesa la seva centralitat, dimensió, tradició i capacitat per dinamitzar el comerç local.2.
Les parades obertes són rendibles.3.
El pes demogràfic de Malgrat de Mar en relació a d’altres ciutats del Maresme justifica l'existència d’un Mercat Municipal.4.
L’entorn geogràfic de Malgrat de Mar (Santa Susanna, Palafolls, Pineda i Tordera) no compta amb un mercat municipal, convertint el mercat de Malgrat en un interessant centre decompres de productes frescos de qualitat.
5.
L'Ajuntament de Malgrat de Mar té una voluntat política per donar sortida a una situació de incertesa en la que està sotmès el Mercat Municipal i els seus paradistes.45
ANÀLISI ESTRATÈGIC
5.
El Mercat Municipal i les Peixateries Velles formen una única entitat comercial a ulls del client que s’ha de gestionar d’una forma integral i homogènia.6.
La rendibilitat de les parades obertes, l’efecte dinamitzador del mercat marxant i el potencial comercial del casc antic dibuixen un futur optimista per a l’ocupació de les parades tancades i pel desenvolupament unitari del Mercat Municipal.7.
El mercat destaca per la qualitat dels seus productes i la seva tradició encara que les parades tancades i l’aparença general de les instal·lacions enterboleixen la seva imatge.8.
L’associacionisme i la promoció conjunta del mercat amb l’Ajuntament i Malgrat Centre són un dels reptes de futur del Mercat Municipal.46
ANÀLISI ESTRATÈGIC
9.
Les diferències de serveis, taxes i arquitectura entre les Peixateries Velles i el mercat afecta a la imatge d'unitat de l’equipament comercial.10.
L’estat dels accessos, l’estètica i la gestió de l’espai d'aparcament redueixen la comoditat i el gaudi en les compres al mercat.11.
És imprescindible la dotació de serveis bàsics (llum i aigua) a les parades de les Peixateries Velles així com endegar programes de millores generals del cobert.12.
La solució de les problemàtiques d’higiene i neteja de les instal·lacions són un element fonamental per a la futura dinamització del mercat.47