2
La imatge
3
Índex
Editorial Especial Patró
- La Diada més completa del Patró
De portada
- El Pla de Proximitat s’estrena a 3 Unitats
A fons
- L’Ordenança imposa fermesa als ciclistes
Notícies GuB
- La certificació de la DT completa la ISO - La GuB s’actualitza també a Internet
Actuem
- Detingut un violent assaltant de pisos - Desmantellada una nova xarxa de pirateria - Accidents ‘de pes’
- Macro desplegament viari per l’apagada
Els nostres recursos
- La flota de vehicles renovada al 100%
Seguretat i Mobilitat
- Distraccions al volant
- Campanyes sobre la venda il·legal i l’ús de la bicicleta
Marc legal
- Conducta i ètica de l’empleat públic
Parlem de
- L’art de preveure i reaccionar del Cos
Recorda
- Prevenir la grip
El reportatge
- La Mercè es mou al ritme dels serveis
La nostra gent
- Emília Busquets: “Concursar és un vici!”
Un apunt d’història
- Històries de motos i motardsdel Cos
Activitats esportives i socials
- Mig miler de ciclistes a Collserola - La UT-2 revalida títol de futbol sala - Golf: victòria barcelonina a Girona - Aventura motera a Osca
- II Jocs Europeus de Policies i Bombers
El tauler
- 75 aniversari del Circuït de Montjuïc - Felicitacions a la GuB
Els convidats
- Espartac Peran
Desconnecta i humor GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona Edita:Guàrdia Urbana.
Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Carme Pallarés, Clara de Yzaguirre, Sagrario Navas, Susana Suárez, Miquel Fernàndez, José Manuel González i Àlex Palau
Director:Evelio Vázquez Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació: Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia: Àlex Palau i Vanessa Martínez
Col·laboradors en aquest número: José A. López París, Juan I. Paso, Joan Rabaixet, Joaquim Arandes
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
4
Editorial
ull aprofitar l’oportunitat que m’ofereix aquest nou número de la revista GGuuBB per saludar ben cordialment a tots els membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Fa pocs mesos que estic al capdavant de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, i ja he pogut comprovar en primera persona la vostra capacitat de resposta.
Valoro especialment la preparació professional i la disposició dels membres d’aquest Cos per fer front tant a circumstàncies excepcionals, com als reptes que diàriament planteja la nostra ciutat.
En els darrers anys, la Guàrdia Urbana de Barcelona ha fet un salt endavant important. Hem crescut com a organització amb la incorporació de nous agents. Hem incorporat noves
tecnologies que fan possible una major eficàcia en la gestió, i hem incrementat la capacitat de resposta, amb la renovació i modernització dels recursos materials.
Ara hem d’anar més enllà. I ho volem fer, d’una banda, amb el reconeixement de la vostra tasca, que passa, en bona part, per fer de la Guàrdia Urbana un cos on avançar
professionalment. I, d’altra banda, impulsar l’acció de proximitat de la Guàrdia Urbana, és a dir, acostar-nos més al territori, amb una major presència d’agents als barris i reforçant el
patrullatge preventiu.
Us vull encoratjar a continuar treballant per ser un servei municipal de referència i compto amb vosaltres per tirar endavant aquesta nova etapa.
A
Assssuummppttaa EEssccaarrpp,, R
Reeggiiddoorraa ddee PPrreevveenncciióó,, SSeegguurreettaatt ii MMoobbiilliittaatt
V
5 5
La Diada més
completa del Patró
El tret de sortida dels actes patronals del Cos va donar-se el 27 de setembre, seguint la tradició, amb una missa a la Basílica de Sant Just Pastor, on es va realitzar una ofrena en forma d’escut floral al Patró Sant Rafael. L’ofici religiós va ser seguit per una setantena de persones, entre les que es comptava l’escala de comandaments de la Guàrdia Urbana i di-versos agents, així com representants dels cossos po-licials de Catalunya i d’altres serveis municipals.
El Patró de la Guàrdia Urbana adquireix cada vegada una major dimensió social i
participativa. Enguany, el calendari d’actes es va prolongar durant un mes –del 27
de setembre al 27 d’octubre– conjugant les cites més tradicionals i de
reconeixe-ment al mèrit, amb activitats de caire lúdic, esportiu i de relació amb els ciutadans.
Especial Patró
6 6
Especial Patró
D’un recinte de culte a un altre d’institucional. Després de la missa, la cerimònia del Patró es va traslladar a l’Ajuntament. “L’actitud i valors dels guàrdies urbans són un referent per als ciutadans, i és per això que volem guardonar aquests agents”, així va obrir l’alcalde Jordi Hereu l’acte de lliurament de medalles al mèrit de la GuB al Saló de Cent. Unes 250 persones van deixar petit l’auditori consistorial: agents, autoritats, periodistes i, dempeus i aprofi-tant fins el darrer racó, una munió de familiars càmera en mà per captar el moment en què el seus fills, germanes, pares o mares fossin condecorats.
Enguany, 56 membres del Cos van ser guardonats amb la medalla de bronze per la seva excepcional tasca de servei. Amb ells també van recollir una pla-ca distintiva la Unitat Muntada i l’Equip de Vigilàn-cia de l’Espai Públic (VEP) de la UT-1.
Convidat d’excepció
L’encarregat de pronunciar el pregó d’enguany va ser l’ex Fiscal en Cap de l’Estat José Maria Mena. En el seu discurs, Mena va analitzar profusament l’actualitat judicial i l’aplicació de les ordenances a Barcelona, i va alabar la “tasca d’ordre que desen-volupa la Guàrdia Urbana” qualificant-la de come-sa “essencial per a la qualitat de vida de tots els ciu-tadans”. “El carrer no és d’aquells que més criden i es fan veure, aquests són una minoria”, va recalcar. El 27 de setembre també va servir per reconèixer amb la medalla d’argent a persones i entitats alie-nes al Cos que han contribuït a la nostra tasca. Re-presentants dels cossos de seguretat i els Bombers de Barcelona, van ser guardonats pel seu esperit de col·laboració. El reconeixement es va fer extensiu a periodistes com Espartac Peran, al cap d’Urgències de l’Hospital Clínic, Pere Munné i, entre càrrecs notoris, a Ana Arnal, ciutadana que va aportar les dades per identificar l’autor d’un atropellament.
De dalt a baix: la missa a la Basílica de Sant Just Pastor; l’entrega de medalles de bronze al mèrit de la GuB; l’ex Fiscal en cap José Mª Mena pronunciant el pregó; i el reconeixement a una ciutadana per la seva col·laboració.
56 membres de diverses
unitats del Cos van rebre
enguany la medalla de
bronze al mèrit personal
7 7 Una jornada passada per aigua, això s’intuïa que seria el matí del dissabte 29 de setembre. La GuB havia organitzat al bell llarg del passeig Lluís Com-panys i del corredor central de la Ciutadella una ‘festa al carrer’, per compartir amb els ciutadans la celebració de Sant Rafael. Fins gairebé les 11:30, però, els núvols i una intensa pluja van acaparar el protagonisme, obligant agents i visitants a refugiar -se sota l’Arc del Triomf i altres espais a l’aixopluc.
I el sol va aparèixer
Finalment, però, l’anhelat sol va entrar en esce-na, fent brillar el desplegament de nous vehicles de la GuB formats per a l’ocasió i donant via lliure al reguitzell d’activitats preparades. Sobre un terra encara xop, l’Equip Caní va exhibir les seves dots d’ensinistrament davant d’una munió de públic. Mentrestant, a l’altre pilar de l’Arc del Triomf, els monitors d’educació viària ensenyaven a fer bolí-grafs personalitzats; a la Ciutadella els genets pas-sejaven criatures i, en tot moment, els vehicles en formació eren assaltats per menuts i curiosos que es dirigien als agents amb la cantarella “i aquest botó per a què serveix?” o “puc parlar per la ràdio?”.
Muntar a cavall o a les motos de gran cilindrada, personalitzar els seus propis bolígrafs... els més petits van captar l’atenció dels agents de manera preferent durant la festa al carrer de la Guàrdia Urbana.
Grans i petits es van
sumar a la festa ciutadana
del Patró a l’Arc de Triomf
i al parc de la Ciutadella
8 8
Rialles, aplaudiments i crits de sorpresa dels 61 nois i noies del Cottolengo van omplir la pista hípi-ca de la Foixarda el dia 8 d’octubre, on la Guàrdia Urbana els va organitzar una jornada amb exhibi-cions de l’Equip Caní i de la Unitat Muntada. Aques-ta diada se celebra cada any per les festes patronals i permet que els nois i noies del Cottolengo s’ho passin d’allò més bé amb els agents i els animals ensinistrats que tanta admiració els causen.
La festa de l’alegria
“Els nois ho viuen d’una forma molt emocionant. Per a ells, veure la Guàrdia Urbana quan els venen a visitar amb els cotxes i les sirenes ja és una alegria així que imagina’t avui, que els fan un espectacle tan bonic en exclusiva. És una gran festa!”, comen-tava la germana Aurora, una de les responsables del centre que va acompanyar-los en aquest dia. Durant tot el matí els presents van aguantar estoicament un sol de justícia que s’intentava pal·liar amb barrets improvisats que els feien les germanes i para-sols que els agents posaven on podien, però els nois del Cottolengo estaven més pendents dels exercicis que feien els gossos que no pas de la temperatura. Al-guns valents van atrevir-se a participar mentre que d’altres preferien mirar des de la distància perquè els pastors alemanys els feien respecte. “Estem molt agraïts perquè tots posen molt d’afecte en preparar aquest dia”, afirmava la germana Aurora. Un punt i apart mereix l’arribada de la Unitat Muntada fent el carrusel hípic. Tots els assistents picaven de mans al ritme de la música, mentre els cavalls feien figures a la pista amb gran sincronització. Per finalitzar la jor-nada, els nois i noies van pujar a fer una volta a ca-vall, en companyia dels agents, i van protagonitzar moments molt divertits com quan la Verònica, la benjamina del grup, va pujar a cavall amb una de les germanes i a mitja passejada va adormir-se.
“Els nois ho viuen d’una
forma molt emocionant,
és una gran festa”,
explica la germana Aurora
Els nois del Cottolengo van acaronar emocionats els gossos i van participar d’una exhibició especial de l’Equip Caní. La Muntada va honorar-los amb els seus millors exercicis, i va deixar pujar amb ells als més atrevits.
Especial Patró
9 9 25, 35 anys al Cos, recent jubilats... guàrdies
ur-bans d’ahir i d’avui van veure recompensada ofi-cialment la seva trajectòria el 9 d’octubre. L’audito-ri del CosmoCaixa va acollir un “acte de reconeixe-ment a la veterania d’aquells que són o van ser companys i alhora mestres de tots nosaltres”, en pa-raules del cap de la GuB, Francesc Xavier Vilaró.
Veterans de les cruïlles
Damunt l’escenari van recollir la medalla de bronze per antiguitat les promocions que, ara fa 25 i 35 anys respectivament, endegaven la seva singla-dura a la policia municipal de Barcelona. També va ser el torn d’aquells companys que han ‘tocat reti-rada’ del servei enguany, molts d’ells “veterans de les cruïlles”, com s’hi va referir Vilaró, “patidors de moltes jornades sota la pluja” i el sol als carrers de Barcelona, que han viscut el canvi de la GuB al llarg d’aquestes dècades. Tots ells van rebre un diploma per la seva jubilació i l’aplaudiment unànime dels quasi 150 guàrdies urbans i familiars presents. La seva veu, la dels qui es retiren, va pujar a l’estrada en la persona de Francesc Montero, ex sotsinspec-tor de la UT-1 i home en alta estima en el sí de la Guàrdia Urbana. L’homenatge a les vídues del Cos va tancar l’acte, i va servir de comiat a companys com l’agent Armando Leal i el caporal Miguel Ángel Andrés, qui aquest darrer any han deixat la vida i un buit al Servei.
Autos de xoc, muntanyes russes, passatges del terror... els dissabtes 20 i 27 d’octubre molts mem-bres de la Guàrdia Urbana van coincidir ‘de patru-lla’ en un entorn molt diferent de l’habitual: el Parc d’Atraccions del Tibidabo. Acompanyant-los: fills, nebots, algun germà petit i, fins i tot, néts. Tot el personal del Cos va rebre entrades per gaudir d’un matí de festa a la ‘muntanya màgica’ i per poder compartir, així, l’esperit de la festa patronal amb la canalla.
1 1 00
De portada
Al novembre ha entrat en funcionament a les Unitats Territorials de Ciutat Vella,
Sants-Montjuïc i Sant Martí, el Pla de Proximitat de la Guàrdia Urbana de
Barce-lona. Un nou projecte que ha d’acostar encara més el nostre servei als ciutadans i
que es farà extensiu a la resta del Cos durant els tres propers anys.
El Pla de Proximitat
s’estrena a 3 Unitats
E
l Pla Municipal de Proximitat, que implica a tots els serveis de la ciutat, persegueix fo-mentar la cohesió social, la convivència i el desenvolupament econòmic. Tres aspectes essencials per a Barcelona i en els que la Guàrdia Urbana hi té un paper cabdal.El nou projecte de Proximitat de GUB s’assenta sobre diversos eixos. El primer, una major presència als barris amb la patrulla preventiva, fent prevaldre la patrulla a peu i mantenint el control intensiu dels punts Alfa i Beta, i gràcies també a un major grau de visibilitat dels equips que treballen al territori.
Un altre aspecte clau del Pla de Proximitat és l’enfortiment de les relacions de la GUB amb la co-munitat i amb el teixit associatiu de la nostra ciu-tat, a través, sobretot, del contacte permanent amb
Ciutat Vella, Sant Martí i
Sants-Montjuïc enceten el
nou model de Proximitat
en el Servei de la GUB
1 1 11 les Associacions de Veïns i de Comerciants. El treball
intensiu sobre el terreny ha de permetre incremen-tar el grau de detecció dels fenòmens emergents, millorant la nostra capacitat de resposta davant d’aquestes noves realitats. El desenvolupament d’aquest nou projecte ha de contribuir a la millora dels nivells de convivència i de civisme, amb l’objectiu últim de seguir incrementant la qualitat de vida dels ciutadans.
SPO: Sectors Policials Operatius
Per donar resposta a les exigències del Pla de Proximitat s’ha redefinit l’estructura organitzativa dels territoris. Adaptant la definició municipal de “grans barris”, des de Guàrdia Urbana s’han esta-blert 40 Sectors Policials Operatius (SPO) que engloben els 73 barris de la ciutat. Alhora, alguns d’aquests SPO inclouen Microterritoris: punts de la ciutat que, per les seves característiques, demanden una especial presència d’efectius.
L’ampliació i renovació dels recursos humans, materials i tecnològics a Guàrdia Urbana durant els darrers anys ha estat un element fonamental per poder desenvolupar de manera efectiva el Pla de Proximitat. Les successives fases del Pla comporta-ran, a més, la incorporació de nous agents, fent necessari un plantejament de promoció en les dife-rents escales de comandament.
Tasques de les Patrulles de
Proximitat en els SPO
- Vigilància preventiva del territori
- Punts Alfa i punts Beta
- Potenciar les relacions amb la comunitat
- Detecció i resolució d’incidències de
primer nivell (aquelles que pot resoldre
directament la patrulla)
- Gestió de demandes de primer nivell
- Tramitació de les demandes de més
complexitat
- Atenció de les demandes de la Sala
Conjunta dins del seu SPO
Un exemple de la nova organització territorial per a la patrulla de Proximitat: els 10 barris que integren el Districte de Sant Martí agrupats en 5 Sectors Policials Operatius (SPO).
Curs a les Unitats
El 5 de novembre va començar la implantació del Pla de Proximitat a les Unitats de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí. Per aquest motiu, des del passat mes d’octubre i fins al juny del 2008, s’imparteix als agents i caporals d’aquestes UT un curs de formació en tres mòduls d’estudi, en el que es presenta el nou model d’organització i de gestió operativa, posant especial èmfasi en l’atenció al ciutadà per part del Cos. Entre d’altres, a través de continguts i casos pràctics s’orienta als agents en la resolució de conflictes, en tècniques de comunica-ció i en l’atencomunica-ció a col·lectius específics: tercera edat, menors, immigrants... Aquest curs servirà de prova pilot per als que es duran a terme a la resta d’Unitats a mesura que el Pla de Proximitat s’hi vagi fent extensiu.
1 1 22
A fons
El primer mes des de l’entrada en vigor de la nova Ordenança de Circulació de
Via-nants i Vehicles ha deixat un balanç de 354 ciclistes sancionats. La Guàrdia Urbana
ha denunciat 262 usuaris de la bicicleta per no respectar els semàfors, i a 92 més per
circular per voreres de menys de cinc metres o amb presència massiva de vianants.
L’Ordenança imposa
fermesa als ciclistes
A
questes xifres suposen un increment im-portant de les sancions a ciclistes respec-te al període anrespec-terior a l’Ordenança, quan les denúncies als usuaris de les bicicletes no arribaven a la cinquantena mensual.Segons el regidor de Mobilitat, Francesc Narvá-ez, lluny d’obrir “una cacera de ciclistes”, la nova regulació respon al creixent ús de la bicicleta com a mitjà de desplaçament habitual per la ciutat. Aquest fet fa necessari que “es respectin una sèrie de normes per a que hi hagi una bona convivència amb els altres vehicles i amb els vianants”. Una xifra de denúncies més discreta però curiosa són els tres
vianants sancionats per envair el carril bici i fer-lo servir de vorera durant una bona estona.
Vehicles poc respectuosos amb el carril bici
1 1 33 el pas dels ciclistes, amb 273
sancions. Tanmateix, les xifres encara no són significativa-ment elevades si les comparem amb el número de denúncies per aparcar en un pas de via-nants o en un gual en el mateix període de temps: 2.727.
Motoristes imprudents
Les motocicletes segueixen protagonitzant el punt més negre de les xifres de sinistralitat de Bar-celona, seguint una tendència ascendent en els da-rrers dos anys. Durant els mesos d’estiu, l’Observa-tori de Seguretat Viària de Catalunya va registrar un accident de moto cada hora, 24 al dia, a la pro-víncia de Barcelona. La majoria d’ells concentrats a la capital. Una tendència que no té visos de canviar i que es reflecteix en els índex de denúncies. Un exemple: durant el mes de setembre la Guàrdia Ur-bana de Barcelona va sancionar 1.223 motoristes per saltar-se un semàfor en vermell.
L’Ordenança actua contra l’incivisme estival
A l’estiu es multipliquen els actes incívics al ca-rrer, i, en conseqüència, també s’incrementen les
sancions en aplicació de l’Ordenança de Civisme. La venda il·legal i la ingesta de begudes alcohòliques a la via pública encapçalen la llista d’infraccions: en-tre juny i setembre s’han realitzat 10.322 denúncies per consum d’alcohol i drogues al carrer, i s’han de-comissat més de 70.000 llaunes preparades per a la
venda ambulant. En aquest mateix període també s’han registrat un total de 2.179 denúncies per sorolls. Curiosament, però, les més nombro-ses no fan referència ja a l’ús intensiu de l’espai públic, sinó als vehicles: les queixes per motors i tubs d’es-capament que resso-nen de manera exagerada s’eleven a 1.322.
Un altre punt en el que s’ha incidit de manera especial a través de l’Ordenanaça de Civisme ha es-tat la realització de necessies-tats fisiològiques a la via pública. En els darrers mesos s’han comptabilitzat una mitjana de 30 denúncies diàries per aquest motiu, mentre que les pintades i l’ús de bancs i ba-ranes per practicar amb el monopatí han acumulat 2.318 denúncies per malmetre el mobiliari urbà.
Les sancions a motoristes
augmenten, alhora que ho
fa l’índex de sinistralitat
d’aquests conductors
El primer mes de la nova
Ordenança es van emetre
756 denúncies a vehicles
per envair el carril bici
Un agent de la GUB sanciona un vehicle per bloquejar el pas en un carril bici.
1 1 44
Notícies
La certificació de la
DT completa la ISO
Amb l’auditoria de renovació del certificat i la seva ampliació a la Divisió
Territo-rial tota la Guàrdia Urbana compleix ja les exigències de la ISO 9001:2000. L’aposta
per la tecnologia, els sistemes de seguiment d’incidències i la capacitat de
respos-ta són alguns dels trets més ben valorats del Cos.
E
l procés iniciat el 2004 en el sí de la Guàr-dia Urbana de Barcelona amb la certificació de la Sala de Comandament i de la Divisió Nocturna, ampliat durant el 2005 a les unitats de Circulació i d’Accidents, s’ha completat enguany amb la certificació ISO 9001:2000 de la Divisió Territorial.L’informe de l’auditoria realitzada a les diferents Divisions destaca els bons resultats obtinguts tant en la nova certificació com en la renovació de les ja existents. L’aposta tecnològica i la posada en marxa de sistemes que garanteixen el seguiment de les in-cidències són alguns dels punts forts identificats, així com la capacitat d’autoavaluació del Cos i la professionalitat dels nostres propis auditors interns. El document també ressalta el fet que els objec-tius de l’organització evidencien “un seguiment in-tern dels punts de millora identificats en l’anterior auditoria”, així com la important implicació dels co-mandaments i l’interès per la millora contínua.
Auditors enmig de l’emergència
Un altre punt fort que destaca l’informe és la capacitat de resposta de la Sala Conjunta de Co-mandament davant d’una situació d’emergència tan complexa com va ser el tall de llum del 23 de
juliol. Precisament, aquesta data va coincidir amb la de l’auditoria, i els auditors van poder viure en pri-mera línia la capacitat de reacció i coordinació da-vant d’un fet imprevisible i de gran abast.
El procés de certificació iniciat al 2004 i la im-plantació d’un sistema de qualitat està significant un impuls important per millorar el funcionament intern de l’organització i facilitar la feina als seus components.
L’informe destaca la
voluntat de millora
contínua del Cos i la seva
1 1 55
Guàrdia Urbana de Barcelona ha renovat la seva pàgina Web oberta al públic. La
direcció
http://www.bcn.cat/guardiaurbana
recull l’actualitat interna del Cos,
permet consultar tota la informació referent a la nostra activitat policial i ofereix
als ciutadans la possibilitat de realitzar tràmits ‘en línia’.
els ciutadans poden co-municar una mudança o un accident de trànsit, sol·licitar una reserva d’estacionament o la uti-lització de la via pública, formular denúncies o pagar-ne les de trànsit, entre d’altres gestions.
Hereva de l’anterior pàgina, el Web continua oferint informació bàsica sobre la Guàrdia Urbana: des de la nostra història fins a l’organigrama actua-litzat o les campanyes previstes al llarg de l’any, passant per les tasques específiques de cada Unitat i la ubicació de les dependències.
També és possible consultar electrònicament la revista GGuuBB i descarregar-se-la en format PDF, o visualitzar-ne totes les edicions publicades fins a l’actualitat.
I
nternet és ja el princi-pal mitjà de relació dels ciutadans amb el Consistori barceloní, tant per a l'obtenció d'in-formació com per a la re-alització de tràmits (el 2006 els barcelonins van dur a terme més d’un mi-lió i mig de tràmits a tra-vés d’Internet). Amb el nou Web, Guàrdia Urbana segueix aprofundint en la línia de proximitat amb els ciutadans i d’avant-guarda tecnològica. Lapàgina està disponible en tres idiomes: català, cas-tellà i anglès; i vol ser una plataforma d’informació de referència tant per als propis integrants del Cos com per al públic en general. Així, a través d’Inter-net es podrà seguir des de casa l’actualitat de la GuB i consultar la documentació de servei. Alhora, el Web incorpora un apartat amb consells de segu-retat i prevenció dirigit als ciutadans.
Una de les novetats és la possibilitat de realitzar tràmits on-linerelacionats amb la nostra tasca po-licial, gràcies a la connexió amb el servei de l’Ajun-tament de Barcelona. Pitjant sobre l’opció desitjada,
El Web s’actualitza
periòdicament amb les
novetats del Cos i permet
realitzar tràmits en línia
La portada i la nova pàgina de tràmits del web.
La GuB s’actualitza
també a Internet
1 1 66
trencadís produït en accedir de forma il·legal al do-micili –aquest havia entrat enfilant-se per les cano-nades fins a la finestra de la cuina–, i demanava di-ners al marit del seu hostatge. Amb l’arribada dels agents, l’assaltant, Alí Madane, de nacionalitat ma-rroquina, va deixar anar les seves víctimes però va iniciar la fugida per la balconada de l’immoble, des d’on va intentar accedir als pisos inferiors.
Agressions als agents
Diversos agents van patir lesions mentre perse-guien i detenien l’individu, de resultes de la seva ac-titud agressiva. Aquest va haver de ser immobilitzat de peus i mans i introduït en un cotxe policial amb mampara pel risc d’atac. Dins del vehicle, l’acusat es va intentar autolesionar colpejant-se contra els vi-dres. El botí decomissat contenia joies per valor d’uns mil euros i cinc-cents euros en metàl·lic. Mentre amenaçava els propietaris de la vivenda, l’assaltant va regirar el mobiliari del pis (a les imatges) en busca de joies i diners.
Actuem
E
l 15 d’agost, quatre agents de la GuB van detenir un home per intent de robatori, ac-cés a vivenda aliena i amenaces als propie-taris. També se l’acusa d’atemptar contra agents de l’autoritat i de lesionar-los. El succés va tenir lloc a quarts de cinc de la tarda, quan des de la Central es va avisar de la presència d’un assaltant en un pis del carrer Ases, al Casc Antic de la ciutat. El detingut tenia amenaçada una dona amb un tros de vidre de grans dimensions, procedent delDetingut un violent
assaltant de pisos
A les imatges, les rudimentàries instal·lacions on es ‘piratejaven’ CD i DVD, i una mostra de l’abundant material decomissat.
E
l 31 d’agost, membres de la UPAS van dete-nir a vuit persones d’origen pakistanès en un local de l'Eixample, per presumpta implica-ció en un delicte contra la propietat indus-trial i intel·lectual. A l’establiment, que servia de base per a la reproducció de còpies ‘pirata’, es van intervenir vuit torres d’ordinador amb 62 ports de gravació. L’operatiu, en el que va coparticipar el CNP, va permetre decomissar també quasi 7.000 DVD i 6.000 CD preparats per a la venda ambulant, així com 10.000 fundes i caràtules.Desmantellada una nova
xarxa de pirateria
1 1 77
L
a Unitat d’Accidents va haverd’intervenir en dos accidents de camions de gran tonatge en poc més d’una setmana. El 20 d’agost un camió sense càrrega va sofrir el bloqueig de les rodes posteriors del remolc i va que-dar totalment creuat a la calçada, a la Ronda Litoral en sentit nord. La circulació va quedar tallada durant tres hores i mitja. La conductora va patir ferides lleus en un braç i no presentava símptomes anòmals, pel que la forta pluja i la calçada molla podrien haver estat les causes de l’accident.
Deu dies després es va registrar un nou accident de camió a la Ronda Lito-ral. En aquest cas va ser l’excés de velo-citat la causa més probable, donat que el conductor circulava a 90 km/h per una zona on el límit és de 50 km/h.
Més curiós va ser, sense dubte, l’accident que va patir un motorista també a finals de mes. El conduc-tor, amb una taxa d’alcoholèmia que triplicava la màxima permesa, va encastar-se contra un cotxe pa-trulla que feia la ronda per Horta-Guinardó. Un cop comprovat l’estat ebri del conductor i en demanar els papers, els agents van comprovar que es tractava d’un ciclomotor robat a finals de juliol. No va ser un dia afortunat pel motorista, que va acabar detingut per delicte contra la seguretat del tràfic i robatori. Un dels camions accidentats, el 20 d’agost a la Ronda Litoral.
Accidents ‘de pes’
L
a Guàrdia Urbana va detenir el 30 d’agost dos joves de 20 i 22 anys amb una moto ro-bada dins del vehicle amb el que circulaven. Els acusats, d’origen romanès, van cometre l’error d’estacionar el cotxe en una zona reservada a motos, a la confluència d’Alí Bei amb Sicília, fet que va provocar que els agents s’apropessin per demanar-los la documentació. En fer-ho, van des-cobrir que transportaven uns paquets sospitosos.En ser interrogats, els detinguts van mostrar-se nerviosos i van explicar que els paquets contenien “peces de moto que volien enviar al seu país”. Da-vant la manca de factures que acreditessin la seva procedència, els agents van comprovar la matrícu-la de matrícu-la motocicleta i van verificar que es tractava d’un vehicle robat aquell mateix dia. Els dos homes van ser detinguts, acusats de robatori, i les peces de la moto posades a disposició judicial.
Un ciclomotor al maleter
L
La vigilància de la ven-da ambulant il·legal de begudes a l’entorn del barri del Raval va per-metre el decomís de 45.000 llaunes entre els dies 19 i 20 de setembre. Les actuacions es van efectuar en diferents esta-bliments de la zona que, presu-miblement, havien de servir deDos agents precinten les begudes emmagatzemades en un dels establiments del Raval.
Decomís pre-Mercè
magatzem per abastir als ‘llau-ners’ que operen al centre de la ciutat, evitant que aquests fessin l’agost durant les festes de la Mercè d’aquell cap de setmana.
1 1 88
Actuem
Un desplegament massiu d’agents en 200 cruïlles i nusos viaris de la ciutat va
per-metre pal·liar els efectes del tall de llum que va afectar Barcelona del 23 al 25 de
juliol. La caiguda d’un cable d’alta tensió a la subestació elèctrica de Collblanc
havia deixat a les fosques 300.000 famílies i fora de servei el 70% dels semàfors.
C
onductors i vianants no sortien de la seva estupefacció: a les 11 del matí del 23 de juliol, sense previ avís i en cadena, el 70% de la senyalització semafòrica de la ciutat va deixar de funcionar. “Però...és només aquí o és que no funciona cap semàfor?”, pre-guntava un home des del seu vehicle als agents que regula-ven el trànsit a la zona en obres de la plaça Lesseps. Efectivament, Barcelona –o, com a mínim, una bona part– s’havia quedat sense submi-nistrament elèctric. L’origen del tall de llum havia estat la caiguda d’un cable d’alta ten-sió a la subestació elèctrica de Collblanc, que va produir la fallada en cadena de sis de les subestacions de la xarxa i l’incendi de dues d’elles. L’apagada va afectar a nou dels deu districtes de la ciutat.
Regulació 24 hores
La reacció dels serveis municipals va ser gairebé immediata. Guàrdia Urbana va desplegar 500
efec-tius per regular el trànsit a les cruïlles i nusos viaris més densament transitats. Un dispositiu d’emergèn-cia que va comptar amb la col·laboració de 300 agents dels Mossos d’Esquadra, i que va evitar que es produïssin incidents remarca-bles. A la nit, 200 patrulles van seguir vigilant aquelles zones on encara no s’havia restablert l’enllumenat públic, tant per garantir la seguretat ciutadana –les alarmes no funcionaven– com la correcta circulació de vehicles ‘a les fosques’. El dis-positiu es va mantenir du-rant els dies següents, però reduint la pre-sència d’agents a mesura que es recuperava el subministrament elèctric. Alhora, també es va gestionar el trànsit durant les maniobres d’instal·lació de ge-neradors en molts punts de la ciutat. Els mitjans de comunica-ció van destacar de forma genera-litzada la gran actuació de la policia municipal.
Patrulles de la GuB distribuïdes per tota la ciutat van garantir l’ordre viari durant l’afectació pel tall de llum. A les imatges, agents a cruïlles del passeig Maragall i de l’avinguda Meridiana, i un generador al carrer Cortit.
Macro desplegament
viari per l’apagada
Guàrdia Urbana i Mossos
van coordinar 800 agents
per pal·liar l’apagada del
70% dels semàfors
1 1 99
Els nostres recursos
La Guàrdia Urbana de Barcelona assoleix la renovació total del seu parc mòbil amb
la presentació de 45 nous cotxes patrulla i la progressiva incorporació de 12 noves
furgonetes antiavalots per a UPAS i UNOC. El Cos compleix així amb la previsió
d’haver modernitzat la flota de vehicles abans de finals del 2007.
La flota de vehicles
renovada al 100%
C
oincidint amb les festes del Patró es pre-sentaven al passeig de Lluís Companys 45 nous turismes del model Seat Toledo. Una flota destinada a substituir els darrers cotxes patrulla de les UT que encara no havien es-tat renovats. Ara, menys d’un mes després, arriben les noves furgonetes antiavalots, model Mercedes Sprinter 313 CDI. 12 furgons amb els que es com-pleta el procés de renovació dels recursos materials i tecnològics del Cos, endegat el 2005.Motor alemany, firma italiana
Compactes i imponents per fora, més còmodes i funcionals per dins. Les noves furgonetes antiava-lots han estat importades des d’Itàlia i combinen un motor Mercedes de 129 cavalls, més potent que l’anterior versió, amb un equipament pensat per facilitar les tasques de la UNOC i la UPAS i garantir la seguretat dels agents. Incorporen un aparta-barricades que es pot controlar elèctricament des de l’interior del vehicle, una reixa de protecció frontal millorada i més senzilla de manipular, un compartiment per a dur armilles antibales i mate-rial policial, i senyalització lumínica de nova tecnolo-gia. També ha estat millo-rat l’interior dels furgons, amb terra antilliscant, un sistema de climatització, seients més confortables i una nova redistribució de l’espai per a major como-ditat dels agents. A dalt, els agents en formació amb
els 45 nous cotxes patrulla que es van presentar durant la festa patronal
2 2 00
Seguretat i Mobilitat
“
1.324 accidents de trànsit de l’any passat van ser per badar”. Àngel López, director de Ser-veis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelo-na podia dir-ho més alt però no més clar: gairebé un 20% dels accidents registrats l’any 2006 a Barcelona van tenir com a causa directa la manca d’atenció del conductor. Amb un senzill exercici visual: la fotografia d’una enorme lona publicitària que cobreix un edifici del centre i on apareix una model en roba interior, va mostrar als assistents de la jornada que són molts els estímuls i distraccions externs que ha de superar un con-ductor. López va obrir un parèntesi sobre el possi-ble excés de senyalització que hi ha a la ciutat i com aquest pot contribuir a la distracció de quiLa Setmana de la Mobilitat va acollir la jornada tècnica ‘Les distraccions en la
con-ducció’, on es van donar a conèixer les claus dels elevats percentatges
d’acciden-talitat causada per distraccions al volant. Accions aparentment sense importància
com canviar l’emissora de ràdio o mirar el GPS poden acabar en sinistre.
Distraccions al volant
Unes 130 persones, la majoria professionals relacionats amb els sectors del trànsit i de l’automoció, van assistir a la jornada del RACC.
Albert Alumà: “Avui dia
estem més atents quan
pugem a un avió o tallem
pernil que quan conduïm”
està al volant. “No se si la solució és treure’n, però està clar que a més responsabilitat dels conductors menys necessitat de senyalització”, va concloure el director de Mobilitat.
Les dades estatals de la DGT encara són més pes-simistes i eleven fins al 38% els accidents causats per distraccions, per sobre dels provocats per l’al-cohol. “La gent no té consciència de la perillositat de distreure’s al volant – va afirmar Francisco Alon-so, professor d’educació viària de la Universitat de València-, però fa tres anys va haver-hi més de 50.000 accidents a Espanya per aquesta causa”. Alonso va ressaltar la gran dificultat que suposa es-tudiar les causes de les distraccions perquè poden Albert Alumà, director de l’escola de conducció segura del RACC.
2 2 11 ser infinites: “els estímuls no influeixen de la
ma-teixa manera en tots els conductors, cadascú és un món”. Tanmateix, hi ha factors comuns que dispa-ren la manca d’atenció a la carretera, com el can-sament, la son o les drogues, que conjugats amb l’edat i experiència del conductor donen una idea aproximada de quin és el sector més propens a dis-treure’s: els joves.
Si la distracció com a causa directa d’accident assoleix xifres elevades, la distracció com a element present als sinistres arriba
fins al 70%, una dada “inadmissible” que obliga a investigar i treballar en la prevenció, segons el pa-rer de Francesc Xavier Vi-laró, Cap de la Guàrdia Ur-bana de Barcelona. En-guany, les motocicletes han registrat les xifres més elevades en accidents cau-sats per distraccions, men-tre que enmen-tre els turismes han disminuït un 1% res-pecte del 2006 i en els ca-mions s’han mantingut les estadístiques.
Manca d’atenció
“Avui en dia estem més atents quan pugem a un avió o tallem pernil que quan conduïm”, va denun-ciar Albert Alumà, director de l’escola de conducció segura del RACC. Conduir s’ha convertit en molts casos en un acte automàtic, gairebé reflex, sense que s’apliqui l’atenció necessària al volant. “No es pot conduir de memòria encara que cada dia facis
el mateix recorregut perquè les circumstàncies sempre seran diferents” va comentar Alumà. I és que el conductor es pot confiar en excés perquè el camí no varia i posar més atenció en tasques se-cundàries, com posar la ràdio o mantenir una con-versa pel mans lliures, que li resten reflexos en cas de trobar-se amb un imprevist.
La distracció és un factor
present en el 70% dels
accidents que es
produeixen a Barcelona
2 2 22
Seguretat i Mobilitat
E
ls mesos de calor atreuen milers de turistes a Barcelona, que aprofiten el bon temps per passejar, comprar i gaudir de la ciutat; i da-rrere dels turistes -i també dels autòctons-apareixen els venedors ambulants il·legals oferint-los ja siguin llaunes de beguda, pel·lícules pirata ocollarets. L’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament, conscient d’aquesta problemàtica, va editar un tríptic en català, castellà, francès i anglès per alertar els potencials compradors, molts d’ells turistes, de la manca de garanties que supo-sa comprar a aquest tipus de venedors, així com de la possibilitat de ser sancionats per participar en aquesta transacció il·legal.
D’altra banda, entre agost i setembre es van re-partir150.000 fulletons informant de l’article 14 de l’Ordenanaça de Circulació, durant la campanya de comunicació prèvia a la seva entrada en vigor. Aquesta campanya respon a una aposta per millorar la seguretat viària de vianants i ciclistes, en un mo-ment en què ha augmo-mentat notablemo-ment el nombre d’usuaris habituals de la bicicleta a la ciutat.
Els tríptics per informar sobre la venda ambulant il·legal i sobre la mobilitat en bicicleta que s’han distribuït aquest estiu entre els ciutadans i turistes de Barcelona.
Distraccions evitables
La manipulació del GPS, de la ràdio, parlar pel mòbil, menjar, fumar... són accions de risc, perquè part de l’atenció es desvia per a dur-les a terme. “El simple fet de buscar una emissora a la ràdio aug-menta 2,4 vegades el nostre temps de reacció” va revelar Lluís Puerto, responsable de seguretat viària del RACC. És un dels resultats d’un experiment de simulació sobre els efectes de la distracció que s’ha fet enguany a Galícia. Les distraccions es poden
di-Canviar un CD eleva 1,8
vegades el temps de
reacció al volant i parlar
per telèfon el triplica
Campanyes sobre la venda
il·legal i l’ús de la bicicleta
vidir segons la tipologia de l’entorn –exteriors o in-teriors al vehicle- i segons si són evitables pel con-ductor o no. Totes tenen la mateixa importància a l’hora de ser causa d’accident, la diferència és que les internes accionades pel conductor (realitzar al-tres activitats mentre s’és al volant) són fàcilment eliminables, mentre que les externes (distraccions visuals, etc) no es poden controlar.
Canviar un CD eleva a 1,8 vegades el nostre temps de reacció i mantenir una conversa telefòni-ca amb el mans lliures l’augmenta fins a 3 vegades. No són curiositats, són desenes de metres recorre-guts en carretera amb atenció nul·la, amb un risc elevadíssim de patir un accident. Xavier Vilaró va ser l’encarregat de posar punt i final a la jornada tècnica sobre distraccions al volant amb una refle-xió. “Ha de ser molt trist ser el causant d’un acci-dent mortal per una distracció. Com ho expliques a la família?”
2 2 33
Marc legal
Principis ètics (art. 53):
Els empleats públics:
• Han de respectar la Constitució i la resta de l’ordenament jurídic.
• Han de perseguir la satisfacció dels interessos generals.
• Han d’actuar d’acord amb els principis de lleialtat, bona fe, eficàcia, economia, eficiència i dedicació. • Han de respectar els drets fonamentals i les llibertats públiques.
• Han de guardar secret sobre matèries classificades i mantenir discreció sobre els assumptes que conei-xen per raó del càrrec.
• S’han d’abstenir en aquells assumptes en què tin-guin un interès personal.
• No han d’intervenir en operacions econòmiques quan es pugui produir un conflicte d’interessos amb les seves obligacions professionals.
• No han d’acceptar cap mena de tracte de favor o avantatge injustificat.
• No han d’influir en procediments administratius sense causa justificada.
Conducta i ètica
de l’empleat públic
La recent Llei 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic
desen-volupa, entre moltes altres qüestions, els principis ètics i de conducta que els
afec-ten. El contingut del text legal (articles 53 i 54) es pot resumir en els següents
punts del nostre interès.
Dos agents donen indicacions a una parella de joves durant les festes de Gràcia.
Principis de conducta (art. 54):
Els empleats públics:
• Han de tractar amb atenció i respecte als ciutadans, als superiors i a la resta d’empleats públics.
• Han de desenvolupar les tasques enco-manades de forma diligent i complir l’ho-rari establert.
• Han d’obeir les instruccions i ordres dels superiors, llevat que constitueixin una infracció manifesta de l’ordenament jurídic.
• Han d’informar als ciutadans, facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de llurs obligacions i garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial al territori. • Han d’administrar els recursos i béns públics amb austeritat i no utilitzar-los en profit propi.
• Han de rebutjar qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses.
• Han de mantenir actualitzada la seva formació i qualificació.
• Han de complir les normes sobre seguretat i salut laboral.
• Poden efectuar propostes de millora de l’eficàcia del servei.
Els principis recullen
l’atenció al ciutadà en la
llengua oficial que sol·liciti
i l’actualització de la
formació professional
Per Joan Rabaixet
2 2 44
Parlem de
L’art de preveure i
reaccionar del Cos
El Departament de Planificació de Serveis és el sentit previsor de la GUB. Des de la
seva oficina, situada a la primera planta de l’edifici de Prefectura, es preparen amb
antel·lació els dispositius policials per a la infinitat d’esdeveniments que tenen lloc
a la ciutat al llarg de l’any... i per afrontar qualsevol situació imprevisible.
G
rans concentracions de persones, des de celebracions al carrer a massives manifes-tacions, passant per concorreguts con-gressos o fires; Campanyes i Operacions estacionals de la GUB; actes oficials i acompanya-ments; o inesperades situacions com la recent falli-da del servei de trens de Rofalli-dalies... En total, el De-partament de Planificació de Serveis de la Guàrdia Urbana de Barcelona elabora cada any més de 200 Ordres de Servei –la seva cara més visible– i més de 500 Comunicats de Servei, sobre els que es desen-volupen el mateix nombre de dispositius policials.Interlocució constant
Com es pot planificar enmig d’aquest batibull d’activitats? L’inspector Antoni Sancho, cap del Departament, esbossa la rposta: “El primer que fem és es-tablir l’agenda anual d’actes, basant-nos en l’experiència d’anys anteriors i en la previsió”. A partir d’aquí, i al llarg dels 365 dies, se succeeixen les reunions amb els diversos ‘operadors’: els organismes, entitats i serveis implicats en l’organització de cada esdeveniment. “Tenim molts interlocutors, amb els que ens reunim per acordar el dispo-sitiu: els Instituts de Cultura i d’Esports, la Fira, entitats, els clubs de futbol, el RACC”. Alhora, la coordinació amb la resta de serveis municipals –BSM, Bombers, TMB, SEM, Parcs i Jardins–, amb Mossos d’Esquadra o amb els operadors de recepció de trucades ATENTO i 010, és clau. Una munió de protagonistes que treballen colze amb colze amb la Guàrdia Urbana per que tot surti segons el previst, i que tenen el seu punt de trobada en els CECOR, els Centres de Coordinació municipals.
El 2006 el Departament
de Planificació va elaborar
203 Ordres de Servei i
més de 500 Comunicats
Dos sergents i quatre agents, sota la direcció de l’inspector i cap del departament Antoni Sancho, integren l’equip encarregat de fer funcionar la Planificació a Guàrdia Urbana.
2 2 55
Conèixer els detalls
Una de les claus per pla-nificar de manera eficient és conèixer la màxima infor-mació. Per aquest motiu, abans d’elaborar un disposi-tiu el Departament de Plani-ficació de Serveis reuneix tots els detalls possibles: el lloc i tipus d’acte, la previsió
d’assistència, si es veuran afectats carrers, l’horari exacte, quins altres esdeveniments se celebren simultàniament a la ciutat, etc.
El nivell de complexitat determinarà el desple-gament d’agents i mitjans. Els actes “més petits” poden mobilitzar entre 6 i 10 guàrdies urbans, una cursa popular entre 60 i 90, i els de major magnitud fins a 300 o més. “Nosaltres donem la feina, però tenint en compte els recursos de què disposa la GUB”. A partir de les indicacions de les Ordres i Co-municats de Servei, les diferents Divisions i Unitats organitzen els serveis extraordinaris: “Treballem per facilitar-los la feina i orientar-los”.
Un cop redactades, el cap de la Divisió de Coor-dinació supervisa les Ordres de Servei abans de requerir el vist-i-plau del cap de la GUB. Llavors, s’envien a tots els caps de Divisió, a les Unitats implicades i a aquelles que poden resultar afectades.
Quan no hi ha temps
La fallida del servei de Rodalies de RENFE, el tall general de subministrament elèctric del mes de
ju-liol... hi ha situacions impossibles de preveure, les quals requereixen organitzar un dispositiu “sobre la marxa”. El Departament de Planificació sempre està preparat per reaccionar: “En aquests casos hem de fer servir sobretot l’experiència. Cal posar ordre ràpidament, i això vol dir fer en hores el que nor-malment faríem en dies”.
Doble Avaluació
Tot ha anat “sobre rodes”? Alguna cosa es podria haver fet millor? Un cop ha finalitzat un dispositiu, el Departament de Planificació de Serveis el sotmet a una doble avaluació per millorar-lo de cara a la propera edició. En primer lloc, els comandaments al càrrec remeten un informe sobre el desenvolupa-ment de l’activitat, on inclouen també les seves A les imatges, tres membres del Departament aplicats a la seva tasca davant l’ordinador. Al fons, l’extens arxiu en paper d’OS.
De ruta amb el Barça
El treball de Planificació és procliu a les situacions anecdòtiques. Una de les més
curioses la van viure la tarda-nit del 17 de maig del passat any. Mentre el Barça
disputava la final de la Lliga de Campions, diversos companys del Departament
recorrien els deserts carrers de Barcelona al damunt del Sambòdrom, el gran
camió amb el que l’equip havia de celebrar el títol. L’enorme vehicle havia arribat
a la ciutat aquell matí i calia assegurar-se que passaria per tots els carrers del
recorregut: “Vam haver de desmuntar senyals, comprovar on tocava per dalt i pels
costats, desviar la ruta... i ens vam perdre el partit”. A canvi, els més culès van
acompanyar l’expedició blaugranes durant el tour de celebració.
2 2 66
Parlem de
aportacions i recomanacions. Als actes més impor-tants, a més, un membre de Planificació es desplaça al lloc de l’esdeveniment per supervisar ‘in situ’ si es compleixen totes les previsions, i per estudiar les correccions que caldrà fer per a properes edicions.
La Mercè, una macro-planificació
“En quasi tots els actes tens un cert ‘ai’ al cor, penses: ‘que tot surti bé’”, comenten els integrants de Planificació. Barcelona no s’atura mai, quasi cada dia té lloc en un o altre punt de la ciutat quel-com que mereix una atenció especial. Però, sense dubte, hi ha un acte que mobilitza sobre manera als ciutadans i, en conseqüència, als serveis municipals: la Mercè. “Tot just s’acaba, pràcticament comencem a planificar la de l’any vinent. És un dispositiu com-plicadíssim, per al que fem reunions de 50 o més persones”. L’Ordre de Servei de la Diada d’enguany no deixa lloc a dubtes: més de 200 pàgines, que
inclouen el dispositiu genèric per a 21 espais de la ciutat i OS específiques per a 7 grans actes.
A més de planificar, però, sovint els integrants del Departament han d’adoptar un altre rol: el de fer de mitjancers, de “conciliadors”, per exemple quan dos operadors volen celebrar un acte alhora al mateix lloc. Tanmateix, aquests experts en dissenyar dispositius asseguren que els actes més complicats són les visites oficials: “Hem d’assegurar el recorre-gut i, alhora, gestionar la mobilitat perquè afecti el mínim al trànsit i per que la comitiva arribi a temps a la destinació. A més, per raons de seguretat no donen el recorregut fins al darrer moment i has d’estar pendent de mil i un canvis d’última hora”.
Els informes i la supervisió
‘in situ’ del departament
permeten ajustar els
dispositius any rere any
Per planificar cada acte es
reuneixen amb desenes
d’operadors, organismes,
entitats i serveis urbans
Una agent contesta el telèfon al Departament de Planificació i Serveis. El contacte amb els operadors i organitzadors d’esdeveniments és continu.
2 2 77
Recorda
L
a grip pot manifestar-se, en la fase inicial, com un simple refredat, amb tos, mal de coll, mucositat aquosa i febre, però són els dolor musculars i articulatoris i la febre molt alta els que ens han de posar en alerta. Tot i aquesta descripció, hem de tenir en compte que no sempre es manifestaran tots els símpto-mes. La grip es contagia de persona a per-sona a través de la saliva i les mucositats nasals, així que cal tenir cura amb la tos iels esternuts, que actuen com aerosols del virus i l’escampen amb una gran facilitat a les persones del voltant. El temps d’incubació de la infecció és d’un a tres dies; un cop s’ha manifestat la malaltia, els símptomes ens duraran de tres dies a una setmana, amb una desaparició progressiva. En ocasions, però, pot quedar una tos seca residual deguda a la pèrdua de cèl·lules dels bronquis. En aquests casos, hem de tenir paciència fins que es regenerin, però podem mitigar la tos prenent un xarop. D’altra banda, el dolor muscular pot deixar-nos un cansament que pot trigar algunes setmanes en desaparèixer.
Qui s’hauria de vacunar?
Els guàrdies urbans, pel fet de treballar al carrer exposats a les inclemències del temps, tenen més
La temperatura de les darreres setmanes acomiada definitivament l’estiu per donar
pas a la tardor, una estació en la que hem d’anar en compte amb els refredats i la
grip. La vacuna és una de les millors prevencions, però també cal saber quins són
els seus símptomes, com actua el virus i quins són els grups de risc.
Prevenir la grip
Treballar exposats a les
inclemències del temps
augmenta el risc de patir
infeccions respiratòries
facilitat d’agafar tot tipus d’infeccions res-piratòries, i més encara els agents que tre-ballen en contacte amb el públic. De tota manera, hi ha policies que tenen més risc de patir complicacions en cas de contraure la malaltia. És el cas dels agents de més de 60 anys i d’aquells que han patit o pateixen malalties cròniques com diabetis, bronqui-tis crònica, valvuopaties, asma, tumors ma-lignes, immunodeficiències, etc., així com les dones embarassades en el segon o tercer trimestre de gestació.
Tota aquella persona que ho desitgi pot vacunar-se, però tenint en compte dues contraindi-cacions fonamentals: no haver patit una reacció greu amb una vacunació prèvia de la grip i no ser al·lèrgic a l’ou.
Calendari
A principis d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa, com cada any, la campanya de vacunació de la grip adreçada als seus treballadors. A Inspecció Mèdica es va habilitar un centre de va-cunacions per a la Guàrdia Urbana on, mitjançant un calendari, es cobreixen els tres torns de personal. De tota manera, si algú no ha pogut ajustar-se als horaris de la campanya i té interès en vacunar-se, pot fer-ho anant al Servei de Prevenció de Riscos Laborals, al carrer Avinyó, o al seu Centre d’Atenció Primària habitual.
Dr. Juan Ignacio Paso
2 2 88
El reportatge
La Mercè es mou
al ritme dels serveis
Una bota gegant per a promocionar el transport públic, actors emulant el musical
Hair, animació, jocs, música, tallers pels més petits i cavalls per muntar amb els
agents, van ser algunes de les activitats que la Guàrdia Urbana va organitzar a La
Ciutat de les Persones, del 22 al 24 de setembre.
El Joc de la Mobilitat
va repartir viatges i
premis entre els qui
visitaven l’estand
M
és de 250.000 persones van apropar-se al Passeig de Gràcia durant la Mercè per conèixer millor els serveis munici-pals de la ciutat: cultura, transports, atenció al ciutadà, biblioteques i, per suposat, la Guàrdia Urbana. Les activitats de l’estand de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat van tenir com a protagonistes el públic familiar i els nens, que van poder muntar a cavall i a les motos de la Unitat de Circulació, o fer-se xapes amb els dibuixos que ells mateixos feien. Mentre els petits s’entretenien amb les manualitats, els més grans s’informaven sobre la xarxa Bicing i miraven encuriosits l’interior d’una moderna furgoneta d’atestats. Entre coreografies i música també es podia participar al Joc de la Mobi-litat, un espai on els visitants responien preguntes sobre transport públic i privat per a participar en el sorteig de viatges i altres premis. Entre milers deciu-tadans, per la carpa situada al tram entre el carrer Diputació i la Gran Via van passar també l’alcalde Jordi Hereu i la regidora Assumpta Escarp, que van compartir una estona amb els companys del Cos.
2 2 99
La nostra gent
“Això ja no és una
afició, és un vici!”
Emília Busquets celebra enguany les bodes de plata com a guàrdia urbà. Fa 25 anys
que va entrar al Cos, i també en fa 25 anys que va començar la seva afició pels
con-cursos de televisió. Pasapalabra, 50x15, Saber y Ganar, i així fins a 29. L’Emília
assegura passar-s’ho d’allò més bé i que el premi final és el que menys l’interessa.
L’Emília ha concursat en
29 programes de TV i fins
i tot ha animat diversos
companys a imitar-la
“
Encara recordo el pri-mer concurs on vaig participar, era d’endevi-nalles i el presentava el Joaquim Prat. Em feia pànic dir que era guàrdia urbana per si a la feina em deien al-guna cosa, així que vaig de-manar festa i vaig marxar d’amagat a Madrid”. Emília Busquets va començar a tre-ballar com a guàrdia urbà a l’Eixample i un cop es va cen-tralitzar la unitat d’accidents, s’hi va traslladar. La seva afi-ció, o “vici” com en diu ella, per concursar a programes de televisió va començar alhoraque la seva vocació pel Cos, i des de llavors fins ara ha participat a 29 programes. “He tingut la sort de tenir uns companys que no em posaven cap impedi-ment per a canviar-me el torn. A Pasapalabra, m’hi vaig estar una setmana i, a mesura que avançaven els programes, trucava per demanar que em trasllades-sin el dia de festa”.
Precisament és d’aquest concurs del que en guar-da millor record: “M’ho vaig passar d’allò més bé. Encara tinc amistat amb la gent de producció i quan baixen a Barcelona a fer càstings quedem per anar a sopar”. I, com no podia ser d’una altra manera, la
Sílvia Jato encapçala el seu rànquing personal de millors presentadors: “L’Enric Calpena i el Constantino Romero, en segona i tercera posició res-pectivament, perquè són molt professionals i amables”. De la llista negra, en canvi, no vol donar noms però deixa caure alguna pista: “El presentador de Si l’encerto, l’endevino no ens va ni saludar i estava molt seriós; ara bé, un cop es van encendre les llums de les cà-meres li va aparèixer un som-riure d’orella a orella”.
El millor regal: un viatge
Aquesta curiosa afició ha permès a l’Emília guan-yar-se un sobresou i fer turisme. “He guanyat bas-tants diners, però sense dubte el que més il·lusió em va fer de tots els premis va ser el viatge a Islàndia del concurs Ui, què difícil!”. El primer premi era un cotxe i el segon, el viatge, i l’Emília tenia clar que si arriba-va a la final es deixaria guanyar per emportar-se el viatge. Finalment no va fer falta: “El meu oponent va guanyar per mèrits propis”. L’Emília ha convençut els seus companys per a participar amb ella en alguna ocasió: “A 1 contra 100, vam anar com a grup de la Guàrdia Urbana. Semblàvem una unitat ben feta i tot, amb un sergent, un caporal i quatre agents!”.
Amb gairebé trenta concursos a l’esquena, Emília ha acabat sent una cara coneguda de la televisió, un fet que no l’entusiasma massa: “La gent em reconeix i em fa una vergonya terrible!”.
3 3 00
Un apunt d’història
Històries de motos
i
motards
del Cos
El darrer article, on relatava una petita vivència d’uns peculiars motoristes d’inicis
dels 70’ (extreta del llibre Cascos blancos en la noche), va tenir un important ressò.
Per això, m'he engrescat a continuar explicant coses de motoristes com la que
se-gueix, sobre la creació i evolució de la Unitat Motoritzada i el seu famós carrusel.
D
urant els seus 79 anys d'història (aquest servei s'inicia a l'any 1928), els agents de la Unitat Motoritzada han mantingut in-tacta la seva passió per les motos. En el decurs d'aquestes quasi vuit dècades, han passat pel Cos diferents models de motos però, amb tot, la pas-sió dels agents per les dues rodes ha estat un requi-sit imprescindible que s'ha mantingut fins ara.L'any 1911 es va aprovar el primer Reglament Municipal sobre Circulació. La proliferació dels vehi-cles a Barcelona va obligar l’Ajuntament a establir
una normativa i un Cos que vigi-lés que es complís la normativa. Amb aquest objectiu va néixer la Unitat de Circulació de la Guàr-dia Urbana. En un principi, la secció es va anomenar Unitat Motoritzada i la seva tasca con-sistia a col·laborar amb els agents amb salacot que dirigien la circu-lació de vehicles i vianants a les principals cruïlles de la ciutat.
Harley i l’estil més americà
Un any abans de l'Exposició Universal de 1929 es va produir un moment històric, consistent en l'ad-quisició de diverses motos Harley Davidson. A sobre d'aquests vehicles, els agents van imposar la seva au-toritat, vestits amb caçadores de cuir i botes altes.
Vuit agents mantenen l’equilibri sobre una mateixa moto davant l’estupefacció del públic, en una de les acrobàcies característiques de l’espectacle del carrusel de la Unitat Motoritzada.
Els primers motoristes
patrullaven sobre Harley
Davidson i vestien cuir i
botes altes a l’estil americà
Per Joaquim Arandes
3 3 11 Més tard, es va afegir un sidecar a algunes
d'aques-tes Harley Davidson per poder patrullar amb un altre company i, sobretot, per portar el comandament res-ponsable del Servei.
Amb aquesta motocicleta llegendària i amb l'estètica importada directament dels Estats Units van començar a patrullar els motoristes de la Unitat Motoritzada de la Guàrdia Urbana. Des del primer dia al carrer aquests policies ja imposaven la seva auto-ritat i una imatge pròpia, deixant clar que es tracta-va d'un grup especialitzat, els integrants del qual se sentien orgullosos de formar-ne part.
Sanglas
L'any 1934 es va incorporar un nou model a la Guàrdia Urbana: la BSA. Un vehicle molt caracterís-tic, doncs tenia les sirenes sobre el far. No obstant això, les motos més famoses van ser les de la marca Sanglas, primer les de 300 cc i després les de 400 cc, amb sirena de pedal, que es van adquirir l'any 1953. Aquest últim model va marcar molt la imatge de la Motoritzada. De fet, amb aquestes màquines es va posar en marxa el carrusel, un espectacle que con-sistia en crear figures espectaculars sobre la moto. Per aconseguir-ho, fins a set o més agents muntats en una mateixa Sanglas anaven dibuixant filigranes per un circuit preparat per a l'exhibició. Els policies
també feien salts espectaculars passant per dins d'un cèrcol encès o creuant-se entre ells a escassos centímetres, sense arribar quasi mai a tocar-se. Cer-tament, eren uns experts en el maneig de les màqui-nes Sanglas i, també durant un temps, de la Ducati de Luxei la Ducati Road, que també van utilitzar en les seves demostracions de conducció i acrobàcia.
La passió dels agents de la Unitat Motoritzada per les motos va fer que participessin a les 24 hores de Montjuïca partir de la primera edició celebrada l'any 1955. Recentment, i després de molt de temps de sequera, es va crear un equip de pilots de la Guàr-dia Urbana de Barcelona. La formació ha participat ja en varies edicions de les 24 hores de Montmeló, on ha aconseguit diferents classificacions, si més no, representatives per al nostre Cos.
Avui dia, els nostres motoristes manegen una im-ponent Honda Pan European de 1300 cc i el seu uniforme és molt semblant al de la resta d'agents. Tot i això, l'afició per les dues rodes continua intac-ta, ja que fan trobades i concentracions els caps de setmana. Unes trobades que serveixen per seguir en-davant amb aquesta entranyable afició motard.
Les acrobàcies i maniobres
amb 7 o més agents sobre
una mateixa moto van
popularitzar el carrusel
Una imatge històrica de la Unitat Motoritzada de la Guàrdia Urbana de Barcelona, en perfecta formació i amb la uniformitat de l’època.
En l’actualitat, un equip
de la Guàrdia Urbana
participa regularment a
les 24 hores de Montmeló
Carrusel commemoratiu
Fins no fa massa, el
carrusel
de la Unitat
Motoritzada s'exhibia en ocasions
3 3 22
Xxxxxxxxxx
Activitats
Mig miler de
ciclistes a Collserola
L
a pedalada és una de les cites més esperades de les festes del Patró, com demostra la gran quantitat de membres dels cossos de segure-tat i emergències, així com familiars, amics i aficionats a l’esport i a la natura, que reuneix any re-re any. Amb 450 inscrits, aquesta edició no ha estat diferent i s’han tornat a superar les expectatives.A les 10 del matí, i amb el nedador David Meca com a convidat d’honor per donar el tret de sortida, els ciclistes van fer les primeres pedalades dels gaire-bé 35 quilòmetres que havien de recórrer pel Parc de Collserola, a través de pistes forestals i camins. La
marxa va ser neutra-litzada des de la sor-tida fins a Can Coll, punt de parada obli-gatòria per recupe-rar forces i reagrupar els ciclistes. A la se-gona part del re-corregut, on ja es podia avançar i la competitivitat aflo-rava, van destacar les pujades de fins a 450 metres d’altitud de Vista Rica i el Tu-ró de Santa Maria.
Fang, lliscades i bon humor
El xàfec que havia caigut la nit anterior va difi-cultar la prova i va fer que més d’un acabés amb el mallot ple de fang. Res greu però sí anecdòtic: els dos participants accidentats van rebre el trofeu a la cai-guda esportiva de la jornada enmig d’una gran hila-ritat. Els Mossos d’Esquadra van revalidar el títol de cos policial amb més inscrits a la prova amb un total de 38 ciclistes, mentre que el premi al participant arribat de més lluny va ser per a Ricardo Tilve, de Pontevedra. També es va premiar l’esportivitat d’Al-bert Rivera, que pedalava amb els seus dos fills. L’en-trega de premis va ser presidida per la dona i la filla d’Ángel Abasolo, policia en memòria de qui es fa la pedalada i gran aficionat al ciclisme. Com a cloenda va haver-hi un sorteig de material esportiu i bicicle-tes, i es van entregar diplomes als participants.
