Escola Universitària d’Infermeria
Gimbernat
Treball final de Grau
Curs acadèmic 2014-2015
Programa de salut dirigit a disminuir el fracàs
escolar derivat del Trastorn per Dèficit
d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH)
Mireia Clivillé Mola
Meritxell Sastre
ÍNDEX
1. Abstract ...4
2. Introducció ...6
2.1 Justificació ...6
2.2 Marc teòric ...8
2.2.1 Què és el TDAH? ...8
2.2.2 Epidemiologia del trastorn ...12
2.2.3 Etiologia del TDAH ...13
2.2.4 Criteris diagnòstics i tractament ...16
2.2.5 Procés del diagnòstic del TDAH ...19
2.2.6 TDAH i rendiment escolar ...23
2.2.7 TDAH i adolescència ...23
3. Metodologia ...24
3.1 Fase preliminar del programa de salut ...24
3.1.1 Anàlisi de la situació de salut: Perfil Epidemiològic ...25
3.1.2 Anàlisi de la situació de salut: Perfil Comunitari ...26
3.1.3 Identificació de factors que s’associen al comportament ...31
3.1.4 Anàlisi de les dades obtingudes i la priorització de problemes ...34
3.2.1 Objectius del programa de salut ...36
3.2.2 Intervencions educatives ...39
3.3 Previsió de recursos ...45
3.4 Temporalització de les intervencions ...47
3.5 Avaluació del programa de salut ...49
4. Disseny final del programa de salut ...52
5. Discussió i conclusions ...53
6. Annexes ...56
4 1 Abstract
Introducció
El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és un trastorn de conducta que repercuteix, considerablement, la forma de vida, de les persones afectades. Pot repercutir tant en l’àmbit familiar, educatiu, professional i social i, el més important, és que aquest trastorn els acompanyarà al llarg de tota la vida.
Actualment, hi ha una alta i creixent prevalença d’aquest trastorn sobretot dins la població infanto-juvenil, que origina dificultats per seguir la escolarització amb èxit. La majoria d’adolescents que pateixen aquest trastorn, disminueixen, notablement, el seu rendiment acadèmic, fet pel qual pot comportar l’aparició del fracàs escolar.
Metodologia
És per l’aparició del fracàs escolar el motiu pel qual, és imprescindible disposar de programes d’educació per a la salut perquè eduquin, tant als nens, com al seu entorn més pròxim. Un pilar fonamental d’aquest programa serà la formació del professorat per tal que aquests tinguin eines per motivar i tractar els casos de TDAH que se’ls presentin a les aules.
Objectius
Aquest programa de salut està dirigit doncs, a disminuir el fracàs escolar del adolescents que pateixen TDAH i es desenvoluparà a diverses escoles de Sabadell.
Els resultats a esperar d’aquest programa de salut són, bàsicament, disminuir el fracàs escolar d’aquests nens amb TDAH al barri del centre de Sabadell. D’aquesta manera podrem garantir una educació de qualitat per a aquests nens, que necessiten ajudes especials, per tal de continuar lluitant pel seu futur, com fan la resta de persones.
5 Introduccion
Attention deficit and hyperactivity disorder (ADHD) is a behavior disorder which impacts on the lifestyle of the person. This disorder affects the family, education, professional and social sphere. The most important thing is that it will remain forever.
Nowadays, there is a high and increasing prevalence around, especially in child and adolescent population and this affects on the studies of these children. This fact causes that most teenagers decline, notably their academic performance so, this can lead to the appearance of school failure.
Methodology
For this, it is essential to have health education programs to educate this children and also their relatives. An important clue that this program have is to train teachers to make these tools to motivate and treat cases of ADHD that are presented in the classroom.
Goals
This health program is intended therefore, to reduce school failure of adolescents who suffering from ADHD and this it will take place in various private schools of Sabadell.
The results that are expected from this health program are basically, reduce school failure of the children with ADHD from the center of Sabadell. In this way, we can ensure a quality education for these children who need special assistance in order to continue fighting for their future, as other people do.
6 2 Introducció
2.1 Justificació
En els darrers anys, tant els mitjans de comunicació com les comunitats de professionals de diversos camps (salut, educació, societat, justícia) adverteixen de l’augment de situacions conflictives que es donen en els marcs educatius, familiars i socials. En ocasions, alguns dels comportaments distorsionadors que es produeixen a les aules estan relacionats amb diversos tipus de trastorns emocionals, com és el cas del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Aquest és un trastorn d’origen neurobiològic que s’inicia en l’edat infantil i que es pot perllongar fins a l’etapa adulta. Es distingeix per la seva elevada i creixent prevalença, ja que entre el 8 i el 10% de la població escolar el pateixen, i és per això que, actualment, representa un problema de salut pública de gran magnitud.
El TDAH comprèn un patró de conducta caracteritzat per la desatenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. Aquesta trilogia de símptomes distintius provoca que molts nens i adolescents tinguin dificultats per regular el seu comportament i ajustar-se a les normes esperades per a la seva edat i, com a conseqüència, presentin dificultats d’adaptació al seu entorn familiar, escolar, i en les relacions amb iguals. Sovint el seu rendiment està per sota les seves capacitats i poden presentar aquests tipus de trastorn, ja sigui emocional o comportamental. Aquestes repercussions sobre el desenvolupament personal i familiar del nen fan que es converteixi en un dels trastorns més investigats dels últims anys. (1, 2)
És evident doncs, que hi ha una estreta relació entre el fracàs escolar i el TDAH. Els mitjans de comunicació ens mostren l’evolució que està tenint el TDAH a nivell mundial, i ens confirma que el 20% del fracàs escolar està associat al nen amb TDAH que no rep atenció especial a classe.
7 Seguint amb això, l’afectació del rendiment escolar, comporta conflictes amb la família i el professorat, una baixa tolerància a la frustració, rampells emocionals, autoritarisme, tossuderia, excessiva insistència, refús per part dels companys i baixa autoestima. (6) Cal afegir també que un 65% dels nens i adolescents amb TDAH presenten com a mínim un trastorn comòrbid, el trastorns més freqüents són: el trastorn negativista desafiant, el trastorn d’ansietat i la depressió. (7)
Una de les revistes més prestigioses en el món de la salut com és “Pediatrics” també reafirma que la intervenció precoç dels nens amb TDAH millora el seu rendiment escolar i redueix el risc d’un fracàs escolar futur. (8)
També cal destacar que la Societat Espanyola de Medicina del Adolescent afirma que una de les causes principals del fracàs escolar és el TDAH. (9)
Per altra banda, m’agradaria referenciar als objectius que marca el Pla directori de Salut Mental 2010-2014. Aquest puntua que és necessari un model d’atenció psiquiàtrica i psicològica a l’alumnat amb necessitats educatives especials. A més, concreta que veuen oportú que es desenvolupi un pla integral d’atenció als infants i joves amb trastorns per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. (10)
8 Un cop revisada la bibliografia ens trobem en què la majoria de les fonts van dirigides als pares o familiars dels nens afectats o bé, són estudis qualitatius realitzats per metges o psiquiatres especialitzats amb la salut mental. (11)
El projecte més innovador és un projecte anomenat PANDAH. Aquest és el primer pla d’acció actiu a Espanya, format per psiquiatres, psicòlegs, pediatres, neuròlegs, educadors i una associació de pacients. Els principals objectius són avaluar el impacte del TDAH a la societat espanyola i millorar l’abordatge d’aquest trastorn i la atenció als pacients i a les seves famílies.(12)
És per tot això, que aquest programa de salut anirà dirigit a disminuir el fracàs escolar juvenil derivat d’aquest trastorn de comportament, anomenat TDAH. Es centrarà, exclusivament, amb els joves adolescents, ja que aquesta etapa sol ser la més conflictiva, en tots els sentits. Aquest programa es desenvoluparà a la ciutat de Sabadell, concretament al barri del Centre, el qual forma part del districte 1 de la ciutat. En aquest barri hi trobem un total de trenta-sis escoles, 13 de públiques i 23 de privades. El programa es centrarà, exclusivament, amb algunes de les escoles concertades del barri, les quals són: el Claret, l’Escola Pia, les Escolàpies, Mare de Deu de la Salut, Mare Diví Pastor, la Sagrada Família, el Ramar i el Sant Nicolau. L’elecció d’aquestes escoles ha sigut, bàsicament, perquè són les que més estudiants tenen i també perquè les més cèntriques. (13)
2.2 Marc teòric
2.2.1 Què es el TDAH?
9 Aquesta elevada superioritat i la enorme repercussió escolar i adaptativa ha provocat que en la última dècada hagi aconseguit una gran ressonància, no només dins l’àmbit científic, sinó que també en els mitjans de comunicació i dins de les orientacions professionals no sempre ubicades dins del marc de la medicina basada en l’evidència. Per això, no sorprèn que alguns experts es qüestionin o defensin la seva naturalesa des de postures purament ideològiques. Aquesta situació, ha portat als professionals a qüestionar la seva existència i a preguntar-se quins són realment els motius pels quals cada vegada, hi ha més persones que presenten símptomes del TDAH, suggerint inclús, que podria tractar-se d’una moda passatgera dins del diagnòstic psiquiàtric.(14) (15, 16)
Aquestes idees esdevindran un greu problema quan siguin representades per professors i professionals, ja que haurien de ser les principals ajudes per a aquests nens que pateixen el trastorn.
La American Medical Association (AMA) conclou d’un estudi que el TDAH és un dels trastorns millor estudiats dins la medicina, i les dades generals sobre el seu diagnòstic son més convincents que la majoria de trastorns mentals i, inclús de moltes altres malalties. (17)
10 En primer lloc, la inatenció es defineix com a la dificultat per mantenir la atenció durant un període de temps, tant en les activitats acadèmiques i familiars, com en les socials. A aquests nens els hi costa un sobreesforç prioritzar les seves tasques a més, els hi resulta complicat acabar-ne alguna. Solen tendir a oblidar-se de les coses i, freqüentment, a perdre les seves pertinences. Es distreuen amb molta facilitat, sigui quin sigui l’estímul detonador. Aquest símptoma sol instaurar-se durant l’etapa escolar, però sovint, persisteix significativament, durant l’adolescència i l’edat adulta.
Fent referència a la impulsivitat, aquesta s’evidencia per la dificultat per esperar torn o la impaciència poc continguda. Els nens impulsius són els que solen donar respostes precipitades, abans que s’hagin completat les preguntes, es deixen portar per una resposta espontània i dominant. Durant els primers anys l’infant té tendència a tocar-ho tot, i interrompen, constantment, la classe.
En l’etapa adolescent, la impulsivitat provoca un conflicte amb els adults i una tendència a tenir més conductes de risc, com ara els accidents de trànsit, una activitat sexual precoç o l’abús de substàncies.
Per últim, la hiperactivitat està influïda pel moment evolutiu del nen afectat. Durant l’educació infantil, els nenes poden mostrar una hiperactivitat generalitzada que no depèn ni de l’espai ni de l’activitat. En canvi, durant l’educació secundària, sembla predominar la sensació d’inquietud i els canvis d’activitats sense finalitzar les tasques. (11)
El DSM-IV-TR i la CIE-10, però, estan en desacord en la manera d’agrupar i interpretar els símptomes utilitzant-los com a criteris diagnòstics.
11 - Segons el DSM-IV-TR, ‘algun dels seus símptomes’ s’ha d’haver iniciat als 7 anys, mentre que la CIE-10, exigeix que ‘tots els símptomes’ establers s’han d’haver iniciat abans dels 7 anys.
- El DSM-IV-TR diu que ‘alguns criteris’ s’han de complir en més d’una situació, en canvi, la CIE-10 exigeix que ‘els criteris’, o sigui tots, s’han de complir en més d’una situació.
- El DSM-IV-TR exigeix pel diagnòstic, sis criteris d’inatenció i/o sis criteris de hiperactivitat-impulsivitat, mentre que la CIE-10 requereix sis criteris d’inatenció, tres criteris d’hiperactivitat i un d’impulsivitat. Aquest últim exigeix un major número de símptomes.(15)
A partir dels criteris diagnòstics proporcionats segons el DSM-IV-TR, s’estableixen tres subtipus de TDAH:
o Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, tipus combinat. Aquest es caracteritza per la combinació dels símptomes de desatenció i hiperactivitat.
o Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, que és el més predominant dins la població. Aquest hi predomina la simptomatologia de desatenció per sobre de la hiperactivitat.
o Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, tipus amb predomini hiperactiu – impulsiu, en què predomina els símptomes d’hiperactivitat
12
SUBTIPUS CARACTERÍSTIQUES
Comportamentals Rendiment acadèmic
Cognitives
TDAH -Combinat -Problemes de conducta -Impulsivitat
-Inestabilitat
-Trastorn de conducta -Trastorn oposicionista- desafiant
-Baixa tolerància a la frustració
-Nens que acostumen a no ser populars i menys competents socialment
-Problemes per llegir i per lletrejar
-Errades en la cal·ligrafia
-Nombre més alt de problemes
específics d’aprenentatge (dislèxies,
discalcúlies, etc).
-Dificultats en la persistència en l’esforç, en l’atenció sostinguda i freqüent distracció
-Desorganitzats, necessitat d’estreta supervisió i fracàs en completar les tasques.
TDAH – Inatent -tímids -Insegurs
-Problemes de lectura, lletreig i rendiment matemàtic. -Problemes de comprensió lectora
-Pitjor execució en el processament d’informació, sobretot quan es presenta
auditivament. -Despistats, apàtics, inactius, tendència a somiar desperts, lents.
DAH-Hiperactiu-Impulsiu)
-Problemes de conducta -Impulsivitat
-Inestabilitat
-Trastorn de conducta - Trastorn oposicionista-desfiant
-No es diferencia dels normals en el nivell d’aprenentatge
-Dèficits d’inhibició de resposta relacionats amb el funcionament executiu.
2.2.2 Epidemiologia del trastorn
La prevalença del TDAH es troba entre el 8 i el 10% de la població. Cal destacar, però que les valoracions sobre prevalença varien sensiblement en funció de la metodologia. La CIE-10 és més restrictiva ja que exigeix la coincidència simultània d’un nivell crític de símptomes d’impulsivitat, de dèficit d’atenció i d’hiperactivitat. Un estudi realitzat als Estats Units, especificava que quan s’utilitzen els mateixos criteris i metodologia, la prevalença és similar en la majoria de països.
13 ja que cada vegada més, la prevalença entre ambdós sexes és més similar. En els homes, sol predominar la hiperactivitat, mentre que el dèficit d’atenció caracteritza més a les dones.
Avui en dia, juntament amb l’al·lèrgia és la patologia més freqüent en el nen i, a més, una de les patologies de major prevalença. La qual cosa comporta un desafiament pel futur de la investigació psiquiàtrica i neurològica dels adults. (14, 16)
2.2.3 Etiologia del TDAH
El TDAH té un origen neurobiològic i les seves manifestacions clíniques expressen un mal funcionament cerebral. Hi ha molts estudis que demostren l’alteració del funcionament del lòbul prefrontal i les estructures relacionades en aquests individus. A més, també es troba alterada l’activitat dels neurotransmissors, dopamina i noradrenalina fonamentalment, en la sinapsi entre neurones. En línies generals, els factors que s’associen a aquest trastorn es poden dividir en factors genètics (80% dels casos) i en factors adquirits. Existeix evidència científica que destaca la importància dels aspectes genètics del TDAH. El coeficient d’heredabilitat d’aquest trastorn és de 0.76, això significa que un nen amb TDAH, el 76 per cent del seu comportament, s’explica per causa genètica. Tot i això, no existeix una acció genètica directa, és a dir, que perquè un pare tingui TDAH no determina amb exactitud que els seus fill el desenvolupin, simplement existeix una probabilitat major, en aquest tipus de famílies.
Així doncs, la psicopatologia dels pares, en especial els antecedents familiars de TDAH, s’associen a un risc incremental de problemes psiquiàtrics i emocionals dels nens en l’adolescència. El coeficient intel·lectual és un altre factor associant, ja que, el nivell cognitiu en la infància és un factor predictiu del pronòstic de TDAH en l’edat adulta. (6, 18)
14 baix pes al néixer, tenen un risc més elevat de patir TDAH. El consum tabac, alcohol o d’altres substàncies com la heroïna i la cocaïna durant l’embaràs, també s’associen al TDAH. Qualsevol agressió al cervell els primers anys de vida pot deixar com a seqüela alguna dificultat per adquirir la capacitat d’autocontrol de la conducte. Aquest és el motiu pel qual els nens que han patit traumatismes cranioencefàlics greus desenvolupen quadres conductuals sobreposables al TDAH. També cal incidir que el subtipus de TDAH que desenvolupi la persona garantirà un bon o mal pronòstic. Varis estudis demostren que són factors de mal pronòstic aquells símptomes greus d’hiperactivitat i impulsivitat. (17)
Les persones amb aquesta patologia presenten amb freqüència trastorns que afecten a l’esfera de la conducta, l’estat d’ànim i l’aprenentatge. És el que s’anomena comorbiditat o trastorns comòrbids. Es calcula que entre un 30 i 70% de persones amb TDAH patirà algun altre trastorn de conducta, d’estat d’ànim, d’aprenentatge o d’altres com ara tics. En alguns casos la comorbiditat pot ser el resultat d’un TDAH no detectat a temps i que a més, no hagi sigut tractat de forma adequada. És important saber que no es pot diagnosticar un TDAH sense haver fet, prèviament, un cribatge dels possibles trastorns comòrbids. La primera aproximació és la història clínica. Per tant, és molt important tenir en compte que una detecció precoç disminueix el risc d’aparició dels trastorns comòrbids, com podrien ser, perfectament, un trastorn bipolar o una depressió. (19, 20)
Una dada important citada per la “National Institute of Mental Health Special Comunication” diu que el 65% dels nens i adolescents amb TDAH presenten com a mínim un trastorn comòrbid.(21)
15 adulta, destaquen el trastorn de personalitat antisocial i l’abús de substàncies.
A més, a aquests trastorns se’ls hi afegeix problemes d’afectivitat (no donen petons, només posen la cara), dificultats pel llenguatge i l’aprenentatge fet pel qual, deriva a un fracàs escolar, problemes per la conducció de vehicles, trastorns de la coordinació motriu, ansietat (es mosseguen les ungles, tenen tics), nul·la capacitat per acceptar allò que és evident, canvis d’humor, comportaments impulsius i agressius o bé, comportament antisocial.(20)
Cal esmentar que la dislèxia és el trastorn d’aprenentatge que amb més freqüència s’associa al TDAH, per tant, no hem de confondre el baix rendiment escolar derivat del TDAH amb el baix rendiment a causa de la coexistència de trastorns específics d’aprenentatge associats. (14)
És de vital importància, doncs, realitzar un diagnòstic diferencial d’aquest trastorn. Els professionals que intervindran en el diagnòstic seran bàsicament, el psiquiatra, el psicòleg, el pediatra, el neuropediatra, els professors i el pedagog.
Per tal d’aconseguir un diagnòstic diferencial cal considerar una sèrie d’aspectes: les variants de la normalitat, trastorns mèdics, trastorns del desenvolupament (dèficits cognitius, sobredotació, trastorns neuropsicomaduratius, trastorns d’aprenentatge), trastorns emocionals-afectius-conductuals (trastorns d’ansietat, depressius, adaptatius i de conducta) i els trastorns ambientals (estrès mantingut, actituds educatives inadequades, maltractament, psicopatologia i diferències socioculturals).
16 neurodegeneratius, tics o bé el Síndrome de Gilles de la Tourette, entre d’altres. També poden provocar l’aparició del TDAH, trastorns de tiroides, el síndrome del cromosoma fràgil, dèficit de g-fosfato-deshidrogenasa, fenilcetonúria, anèmia ferropènica, consum de substàncies i els efectes secundaris dels fàrmacs.
Per tant, considero que és aquí on el rol infermer cobra importància, ja que el seu paper serà de gran rellevància, ja que serà ella qui s’encarregarà de fer una acurada anamnesis del pacient. A més, actuarà mitjançant la prevenció en els infants per tal que aquestes carències nutricionals o bé aquests trastorns associats no esdevinguin un problema amb l’aparició del TDAH. (21)
Per últim, el nivell de conflicte i/o d’hostilitat en la interacció entre pares i fills pot associar-se a un patró de conducte agressiva en l’etapa adolescent. També afegir que el baix nivell acadèmic juntament amb un baix nivell educatiu i cultural i la presència de conductes antisocials a l’edat adulta, també poden estar associades a un baix nivell socio-econòmic familiar.(17)
2.2.4 Criteris diagnòstics i tractament
El diagnòstic del TDAH és, exclusivament, clínic. Ha d’estar sustentat per la presència dels símptomes característics d’aquest trastorn i basat amb una clara repercussió funcional a nivell personal, familiar, acadèmic i social.
La problemàtica de la clínica, però, és que té una expressió diferent depenen de l’edat i el sexe dels pacients.
17 mèdics. A més, també s’ha de valorar la exploració física del pacient, la qual inclou una exploració sensorial i una de neurológica. (21)
Un altre instrument a considerar, són les escales específiques pel diagnòstic del TDAH. Aquestes poden utilitzar-se com a forma complementària i mai poden substituir l’entrevista clínica. Aquestes escales permeten detectar la presència i avaluar la intensitat dels símptomes. Una de les més utilitzades és el qüestionari “Conners”. Per altra banda, els tests d’intel·ligència són utilitzats per aportar una idea sobre les capacitats cognitives globals i sobre les possibilitats acadèmiques. Alguns nens amb TDAH tenen una aptitud d’intel·ligència limitada o inclús són a la franja d’un retràs mental lleu.(15)
Avui en dia, malauradament, no hi ha un acord sobre quins instruments s’han d’utilitzar per l’avaluació dels nens amb possible TDAH; també existeix una controvèrsia sobre els criteris que s’han d’utilitzar pel seu diagnòstic. Aquestes dificultats en la detecció de la malaltia, el procés del diagnòstic i la metodologia originen àmplies variacions, la qual cosa podrien provocar un infradiagnòstic o un sobrediagnòstic del TDAH.(17)
El tractament adequat d’aquest trastorn és multiprofessional, és a dir, ha d’incloure tractament mèdic, educatiu, psicopedagògic i psicològic. A grans trets, aquest tractament està format per dues vessants: la psicologia i la psicopedagogia i la farmacologia, que és la intervenció mèdica.
Les intervencions psicològiques estan centrades amb la família i l’escola. Aquestes actuacions treballen l’entreteniment en habilitats socials, la teràpia cognitiva-conductual, psicoteràpia individual, teràpia de joc, etc.
18 la aplicació de reforços positius o negatius, com a resposta a les conductes del nen. A més es treballa també els aspectes emocionals, les estratègies de conducta i de comunicació per tal de millorar les relacions familiars i per millorar el propi autocontrol del nen, tot això, mitjançant tècniques de reflexió i d’atenció. Els principals objectius que tenen les intervencions psicopedagògiques són millorar les habilitats acadèmiques del nen, prevenir i superar possibles dificultats d’aprenentatge, millorar la conducte davant de les exigències acadèmiques, millorar la motivació davant de l’estudi i fomentar l’adquisició d’hàbits d’estudi. (7)
Seguidament, dir que els símptomes del TDAH estan causats per unes alteracions en els neurotransmissors de la dopamina i la noradrenalina. En moltes malalties i trastorns del sistema nerviós apareixen aquest tipus d’alteracions, però en poques existeix un tractament farmacològic tan efectiu.
L’ús del tractament farmacològic per al TDAH és efectiu en una proporció molt alta d’afectats a qualsevol edat.
Dins de les intervencions mèdiques i per tant, les farmacològiques, cal destacar que les substàncies estimulants solen calmar a aquests pacients, mentre que els tranquil·litzants, els posen més nerviosos. Els principals fàrmacs utilitzats per aquest tractament són els estimulants, concretament, el metilfenidato d’alliberació ràpida o lenta, les amfetamines (no disponibles a Espanya) o bé, la atomoxetina. També resulten favorables les substàncies antiobssessives, tipus la risperidona. Tot això, sempre tenint en compte que s’ha de començar sempre per dosis baixes per comprovar la tolerància i incrementant-les mica en mica fins a arribar a la dosis terapèutica òptima.
19 com tot tractament farmacològic, també apareixen certs efectes secundaris que poden perjudicar la salut de l’adolescent. El metilfenidat provoca a curt termini, una disminució de la gana, la qual cosa comportarà una pèrdua de pes d’aquests infants. També provoca son, de manera constant, mal de cap i dolor abdominal. A més, també sol provocar nerviosisme, irritabilitat i labilitat emocional. Aquest fàrmac no sol tenir efectes secundaris a llarg termini, però varis estudis avalen que pot influir en el creixement de l’infant. Per aquest motiu, en els controls mèdics necessaris, se’ls hi realitza una exploració pediàtrica, la mesura de la freqüència cardíaca i de la tensió arterial i el control de la corba de creixement. (14, 16, 17) Un altre fàrmac utilitzat en el tractament del TDAH és l’atomoxetina. Aquesta, actua sobre els receptors de la noradrenalina. S’administra una sola vegada al dia i la seva acció persisteix més enllà d’unes hores al dia, cosa que resulta útil en infants que presenten molts problemes en les primeres i últimes hores del dia. És un fàrmac especialment útil en infants amb un alt nivell d’ansietat i davant la presència de tics severs. Els principals efectes secundaris que provoca a curt termini són una lleugera somnolència i molèsties gàstriques.
El TDAH és un dels trastorns més sensibles amb la acció educativa del voltant, principalment amb l’escola i la família. Per això, una detecció precoç, un diagnòstic correcte i un efectiu maneig psicopedagògic, mèdic i familiar afavoriran un bon pronòstic.
2.2.5 Procés del diagnòstic del TDAH
20 Actualment, només sis comunitats autònomes (Andalusia, Canàries, Castella i Lleó, La Rioja, Murcia i Navarra) compten amb un protocol general de coordinació entre la sanitat i l’educació per a tractar els nens amb dèficit d’atenció e hiperactivitat, la qual cosa representa, avui dia, una discriminació territorial amb l’ajuda que reben aquests nens amb TDAH. (Vegeu annex II)
A nivell estatal hi ha 72 associacions de pacients que proporcionen informació a les famílies, ofereixen teràpia conductual, ofereixen tallers per millorar les habilitats socials dels nens amb TDAH, ofereixen informació legal, realitzen activitats educatives d’oci pels nens, organitzen cursos i seminaris, donen formació als professors sobre el TDAH i permeten les relacions institucionals amb les autoritats locals i institucionals.
A nivell nacional, Catalunya, encara no disposa d’un protocol d’atenció per aquest trastorn, però sí que hi ha un gran ventall d’associacions que pretenen assessorar i ajudar a aquestes famílies. Concretament, Catalunya disposa de 13 associacions, una a Girona, una a Lleida i una altra a les terres tarragonines. Barcelona, com a capital, disposa de 10 associacions del TDAH, repartides per tota la província.
La valoració d’un nen amb TDAH a Catalunya, concretament a Sabadell, es realitza de la següent manera. Primerament vull fer referència a les sigles EAP. Aquestes signifiquen Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica. Cal dir que la incorporació de la psicopedagogia com a tècnica de suport a l’ensenyament infantil, primari i secundari és relativament recent, si ho comparem amb el món de la docència i el magisteri.
L’EAP, doncs, està format per un equip de professionals que presten atenció i assessorament als centres. Abasten tots els trastorns de salut mental, incloent, evidentment el TDAH.
21 La detecció d’un cas de TDAH es realitza amb l’ajuda d’un psicopedagògic que va a les classes i observa, o bé, el comportament de tots els alumnes, o bé d’un en concret, si hi ha hagut, prèviament, una petició per apart dels professors o dels pares. Seguidament, aquest professional realitza un informe constatant que l’infant podria tenir TDAH. (Vegeu annex III)
Un cop el professional detecta que un dels alumnes podria tenir un TDAH o bé, te signes evidents que ho és, es convoca una reunió amb els seus pares. A partir d’aquí des del EAP es fa un informe que comportarà fer un Pla Individualitzat (PI) per part del professorat.
(Vegeu annex VI)
Cal destacar que aquest pla individualitzat no modifica continguts, i continua vigent durant la secundària i el batxillerat. Aquest PI és el conjunt de suports que es planifiquen i s’acorden implementar per donar resposta de manera personalitzada a un alumne. S’ha de comptar amb la col·laboració dels pares, mares o representats legals de l’alumne i de l’alumne mateix, si la seva edat i circumstàncies personals ho aconsellen, i escoltar-los en el procés de presa de decisions. En el cas que l’alumne volgués fer les Probes d’Accés a la Universitat (PAU), tindria dret a un tribunal específic de correcció. Aquest pla individualitzat treballa diferents aspectes com: la memòria de treball, la organització i planificació de l’agenda, una plataforma digital que ajuda a organitzar els deures, les dates de termini, etc. Cal tenir en compte que el PI s’ha de elaborar en un termini màxim de 2 mesos, s’ha de revisar cada final de curs, a fi d’ajustar-lo a l’evolució de l’alumne, i fer-ne un seguiment trimestral. (14)
Si és un cas molt extrem, es deriva ràpidament el pediatra del CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç).
22 Els inconvenients que ells veuen és que hi ha molts professors que no creuen amb l’existència d’aquest trastorn, tot i que se’ls està donant formació, encara hi ha molts que es mostren tossuts amb el tema. També destaquen que s’ha de treballar molt més l’assetjament social, ja que creuen que els mestres tenen poques habilitats. Destaquen que el professor ha de tenir un paper d’autoritat que a vegades es perd, ja que no saben com enfocar que els altres se’n riguin de l’alumne afectat o bé, que el tractin despectivament. Inclús, tot això és falta de coneixement i d’habilitats.
A més també consideren que el professorat estalvia els elogis cap a aquests alumnes i això és un problema, ja que aquests nens funcionen amb els incentius. Hem d’intentar reconèixer quan fan bé les coses i buscar situacions perquè tinguin èxit, d’aquesta manera els podrem felicitar.
Un problema vigent que es troben amb els adolescents és que cada vegada amb és més freqüent que aquests consumeixin drogues. Aquest fet, incrementa perquè d’aquesta manera es senten inclosos socialment. I això, provoca que caiguin en l’addicció d’aquestes substàncies i amb tot el que aquest consum comporta. El principal problema d’aquest consum és que les drogues provoquen que els símptomes no visibles es disparin, per això durant la adolescència solen aparèixer un gran ventall dels símptomes, fins a les hores invisibles. Aquests símptomes primerament invisibles podrien ser, la impulsivitat, l’agressivitat, la desconfiança cap a les persones més properes, la delinqüència, entre d’altres.
23 cànnabis, ja que cada vegada hi ha més brots esquizofrènics derivats del consum de cànnabis.
Un altre fet a tenir en compte, és que des de l’EAP també creuen necessari incloure els germans en tot el procés, ja que normalment solen estar al marge de la situació i hi perdurant durant tot el tractament. És aquí on la infermeria pot incidir en incloure tot l’entorn de l’afectat per tal de tractar-lo des d’un punt de vista holístic. (Vegeu annex V)
2.2.6 TDAH i rendiment escolar
La Societat Espanyola de Medicina del Adolescent afirma que una de les causes principals del fracàs escolar és el TDAH. Aquesta institució aconsella que és vital una detecció precoç i unes actuacions urgents amb la finalitat d’aconseguir una adequada integració social i escolar dels afectats. A més, ressalten que l’abordatge directa s’hauria de realitzar dins l’escola, amb programes individualitzats per cada una de les dificultats i sempre amb la col·laboració dels professionals específics de cada sector. (22)
Aquest baix rendiment acadèmic és causat per les pròpies dificultats organitzatives, de planificació, de priorització, d’atenció i precipitació en front a la resposta que obeeixen a les alteracions pròpies del TDAH, i també a les dificultats específiques que comporten els trastorns d’aprenentatge. A grans trets, les nenes amb TDAH mostren una menor presència de trastorns d’aprenentatge associats y millors habilitats de la capacitat lectora, fet que influeix en el seu infradiagnòstic.(17)
2.2.7 TDAH i adolescència
En general, els joves que es troben en l’edat adolescent necessiten una guia que els orienti i els doni seguretat pel desenvolupament personal i professional.
24 altres edats, tot i que aquests, s’hauran d’adaptar a l‘etapa i a les capacitats dels joves.
La hiperactivitat tendeix a disminuir a mida que el nen creix, és a dir, durant l’etapa infantil i secundària, però els adolescents segueixen sent igual de hiperactius, inquiets i intenten fer més coses alhora de les que són capaços. Els que pateixen bàsicament la inatenció, solen tenir repercussions amb l’escola i altres activitats en les que s’espera que siguin més independents.
Però malauradament, durant aquesta franja d’edat tenen comportaments de risc que poden perjudicar greument el seu estat de salut, com per exemple: fumar, beure, consumir drogues, tenir accidents, actuar impulsivament, entre altres. Incidint amb els accidents, el problema que es veu afectat pel TDAH és el temps de reacció, aquest, produeix una conducció insegura, ja que aquests pacients utilitzen el volant i l’accelerador de forma impulsiva. No es d’estranyar doncs que un 40% dels adolescents amb TDAH hagin tingut dos accidents amb un any i un 20% n’hagin tingut tres. En canvi, els adults amb TDAH tenen una major probabilitat de presentar multes per accés de velocitat i retirada del permís de conducció. (12)
Majoritàriament aquests subjectes pateixen una autoestima baixa pels seus fracassos i per les seves pobres relacions socials, a banda de presentar dificultats amb les figures d’autoritat, com són els pares i/o el professorat. (23)
3 Metodologia
3.1 Fase preliminar del programa de salut
25 població diana. Per tant, haurem de conèixer les necessitats de la població, identificar problemes, valorar com aquets són viscuts i identificar vies d’intervenció i recursos de la zona.
3.1.1 Anàlisi de la situació de salut: Perfil Epidemiològic
El perfil epidemiològic és l’estudi de la morbiditat, la mortalitat i els factors de risc, tenint en compte les característiques geogràfiques, la població i el temps.
Aquest programa va dirigit a la que és la capital del Vallès Occidental, és a dir, Sabadell. Aquesta ciutat té una població de 207.444 habitants i una superfície de 37.83 km2 (any 2014). (24) A continuació es mostra la distribució de la població per grups d’edat. Aquesta ens obvia que hi ha molta població infanto-juvenil, entre la franja 0-14 anys d’edat. (24)
Població per grups d’edat 2014
Sabadell Vallès occidental
Catalunya De 0 a 14 anys 33.754 159.5570 1.185.386 De 15 a 64 anys 136.406 63.495 4.996.234 De 65 a 84 anys 31.715 117.330 1.133.324 De 85 anys i més 5.569 19.150 203.959 Total 207.444 899.532 7.518.903
26 Continuant amb el perfil epidemiològic, trobem dues dades d’alta importància, com son la prevalença i la incidència. Primerament, farem referència a la prevalença. Aquesta es defineix com a la freqüència de casos (antics i nous) d’una malaltia patològica en un període de temps. La prevalença estimada del TDAH a l’àrea d’influència de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell (inclou Sabadell, Cerdanyola, Ripollet i Sentmenat) és d’un 0,65%. Aquesta dada és molt baixa comparada amb les de la literatura actual, els experts diuen que tradicionalment a Sabadell la població es dirigia sempre a la sanitat privada. Des de fa uns anys hi ha certa migració cap a la pública, ja que ha augmentat la pressió assistencial en aquest àmbit. De totes maneres les dades que publica el Catsalut segueixen sent molt més baixes que en la resta d’estudis que circulen per la literatura científica. Els experts asseguren que aquest fet és perquè són més acurats en el moment del diagnòstic, fet pel qual produeix que hi hagi molts individus no diagnosticats. (24)
Pel que fa la incidència, aquesta es defineix com la freqüència de casos nous, és a dir, és la rapidesa amb la que es desenvolupa o es descobreix una malaltia durant un temps i lloc determinat. En aquest cas no he trobat dades específiques, però la literatura demostra que està creixent en els últims anys, i això està fent que sigui un important problema de salut pública.(25)
El diagnòstic epidemiològic que resumeix el perfil de salut d’aquesta població és: Alta i creixent prevalença del TDAH en l’edat infanto
juvenil entre 11 i 16 anys al barri del Centre de Sabadell.
3.1.2 Anàlisi de la situació de salut: Perfil Comunitari
27 aquest, està format per tres barris: el del Centre, Hostafrancs i la Cobertera. (26, 27)
La població de Sabadell es distribueix de forma heterogènia dintre del terme municipal. La part més densa del Sabadell és el seu nucli urbà, que s’estén pel barri de la Creu de Barberà al barri Nord en sentit nord-sud, i des de la N-150 al riu Ripoll en sentit est-oest. El marc físic està caracteritzat principalment pel curs del riu Ripoll que, amb una vall relativament profunda i abrupta, representa el principal condicionant físic de la mobilitat.
El Centre és el barri de Sabadell al voltant del qual s’ha anat desenvolupant la ciutat. Els punts més importants del barri són, entre d’altres, l’Ajuntament de Sabadell, l’església Sant Fèlix, l’antiga Casa Duran, l’Institut Català de Paleontologia, el Mercat Central i l’edifici modernista que acull la seu central de la Caixa Sabadell. L’eix principal del barri és la Rambla, on es concentren la gran majoria de comerços de la ciutat.
Els barris perifèrics tendeixen a tenir una densitat molt baixa, però cal tenir en compte que aquesta baixa densitat resulta d’ almenys dues morfologies urbanes distintes; d’una banda les urbanitzacions de cases unifamiliars amb jardins, com ara la zona de Castellarnau, i per l’altre les zones aïllades amb una trama estreta de cases entre mitgeres, com ara el Poblenou.
Des d’un punt de vista econòmic, Sabadell es caracteritza pel predomini del sector dels serveis, seguit del comerç i, a certa distància, la industria i la construcció.
28 Una altre dada també important és l’atur. L’any 2014, l’atur registrat per sexe va ser; en el sector masculí 9.343 persones, en el femení, 9.541, el que forma un total de 18.884 aturats.(24)
El districte 1 de la ciutat disposa d’un gran ventall de recursos per a la població. A continuació estan detallats els tipus de serveis dels que disposen els ciutadans de Sabadell.
Aquest districte disposa de tres oficines d’Atenció a la Ciutadania: Oficina Central, El Registre de Sant Oleguer i la oficina Sabadell Atenció Ciutadana d’Urbanisme.
En l’àmbit educatiu, disposa d’un total de 15 Escoles Bressol (0-3 anys), de les quals 2 són públiques i 13 privades. Fent referència a les Escoles d’Educació Infantil i Primària, trobem que hi ha 8 del sector públic i, 12 del sector privat.
Aquest programa de salut es centrarà, únicament, en aquelles escoles concertades de secundària del barri del Centre, aquestes seran, doncs, les més rellevants per al desenvolupament del programa. Les escoles d’elecció per aquest programa són: el Claret, El Carme, l’Escola Pia, les Escolàpies, l’Estel, el Jesús Salvador, la Mare de Deu de la Salut, Mare Diví Pastor, el Ramar II, la Sagrada Família, els Salesians i l’escola Sant Nicolau.
Tot i que hi ha moltes escoles, s’ha d’investigar per veure quantes d’aquestes realment poden fer front a problemes com el TDAH dins l’àmbit escolar i educatiu. Moltes d’elles encara no disposen de recursos per afrontar aquests tipus de trastorn a l’aula, fet pel qual provoca molts dels infants no rebin l’atenció que necessitarien.
(Vegeu annex VI)
29 A nivell sanitari, aquesta comunitat disposa de l’hospital de referència que és la Corporació Sanitària Parc Taulí, tot i que alguns centres d’atenció primària, degut la seva proximitat, deriven alguns pacients a l’Hospital de Terrassa. Concretament al districte 1 de la ciutat, hi trobem el CAP Centre, el CAP Sant Oleguer, el CAP II Sant Fèlix Serveis Sanitaris i el CUAP CAP II Sant Fèlix, aquest és un Servei d’Atenció Continuada. A més també disposa de dos centres de Serveis Socials bàsics, que són: CAP Centre Joan Oliu i el CAP Sant Fèlix. En aquest sector, també hi trobem el Tanatori i el Cementiri de Sabadell.
Des del punt de vista recreatiu, esmentar que aquest barri disposa d’un par recreatiu anomenat “La Bassa”, també compta amb el Complex Esportiu Municipal Sant Oleguer i amb les Piscines Municipals Joan Serra. (29, 30)
Culturalment, hi trobem el teatre La Faràndula, el Casal Pere Quart, Cal Estruch, on sovint s’hi poden veure exposicions culturals, de fotografia, de cinema, etc.
Fent referència a la mobilitat de la ciutat, Sabadell es troba molt ben comunicada amb les rodalies. Disposa per una banda, d’una línea de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i per l’altre d’un servei de trens Renfe. A més, la ciutat disposa d’una gran xarxa d’autobusos que recorren tota la ciutat. A més, just al costat de les estacions de tren, també disposa d’una estació de Taxis.
30 Des del punt de vista lingüístic, a Sabadell hi ha 200.800 persones coneixedores del català i d’aquestes, 144.091 el parlen. Cal destacar que només 8.590 persones no l’entenen. Per tant, la llengua predominant a Sabadell és la catalana.
La població estrangera va ser de 24.089 persones el 2013, la majoria provinents d’Amèrica del Sud (47%), d’Àfrica (29%), i també, tot i que amb menys freqüència, d’altres països de la Unió Europea (17%). Si prenem com a punt de referència el centre, observem que a mida que ens allunyem del centre, augmenta el percentatge de la població estrangera, aquest fet podria estar relacionat amb el cost que tenen les vivendes de la zona. Els barris com Can Puigener, Sud, Creu de Barberà i Torre-romeu estan per sobre de la mitja. (31)
Relacionat també amb l’estrangeria, una altra dada que he considerat important destacar és que hi ha un total de 1.569 immigracions i, en canvi, les emigracions són de 2449 persones. Per tant, hi ha moltes més persones que decideixen marxar de la ciutat que no pas entrar-hi per viure-hi. El creixement demogràfic, sobretot el migratori, està vivint una expansió molt important en els últims anys.
Segons el nivell d’instrucció, de la població major de 16 anys, trobem que hi ha un total de 170.477 persones, de les quals 20.399 no tenen cap tipus de titulació i que tan sols 31.315 aconsegueixen un títol universitari. (24)
Per últim esmentar que Sabadell és una ciutat amb les costums catalanes molt arrelades.
Un cop acabat el perfil comunitari, podem afirmar que el Diagnòstic Comunitari del programa és el següent: Als centres educatius el Claret, l’Escola Pia, les Escolàpies, la Sagrada Família, i l’escola
Sant Nicolau, no disposen de recursos per a la població
31 El perfil epidemiològic juntament amb el perfil comunitari permeten fer un Diagnòstic de Salut. Aquest diagnòstic és que, Hi ha una falta de formació dels professionals i una falta d’informació cap a les famílies en la detecció i tractament del TDAH en l’àmbit
escolar entre els 11-16 anys en el barri del Centre de Sabadell.
3.1.3 Identificació de factors que s’associen al comportament
El problema a resoldre d’aquest programa de salut és disminuir el fracàs escolar d’aquells adolescents que pateixen el TDAH. Aquest programa es desenvoluparà a varies escoles de secundària, fet pel qual provoca que també el programa també impliqui formar als professionals dels centres perquè tinguin eines i habilitats per a detectar aquest tipus de trastorn en els seus alumnes.
Les característiques pròpies de l’adolescència generen dificultats per percebre els signes específics del TDAH, ja que es poden confondre fàcilment amb les actituds pròpies d’aquesta etapa, ja siguin trastorns emocionals, d’aprenentatge o de comportament. Per això, en el cas dels adolescents, aquestes alteracions del TDAH poden aparèixer en diferents àries del comportament, per exemple, en els oblits, la desorganització, la impulsivitat, els accidents per conducció temerària, actuacions de forma irreflexiva, baix rendiment acadèmic. Addicionalment, també poden aparèixer símptomes de baixa autoestima, conductes negatives i desafiants, augment de les mentides, abús de substàncies tòxiques com ara el tabac, l’alcohol o altres drogues, ansietat i angustia. (32)
32 La detecció d’aquests factors es realitza mitjançant un mètode, anomenat PRECEDE. Aquest sistema valora i identifica quins comportaments s’associen al problema de salut. Aquest mètode és un dels més usats en l’educació sanitària, ja que permet establir un diagnòstic educatiu com a resultat de l’anàlisi dels diferents factors que determinen un cert comportament de la comunitat. Segons aquest model, existeixen tres tipus de factors.
Primerament, especificar que aquests factors afecten directament als adolescents però també repercuteixen en els seus familiars, sobretot en els pares. Aquests, solen sentir, bàsicament, autoculpabilitat, aïllament social, conflictes conjugals i ansietat. (6)
Hi ha tres tipus de factors que poden influir en el comportament, per una banda hi ha els factors predisponents i els facilitadors, que es desenvolupen abans de la conducta; i per l’altre els factors de reforç, que es desenvolupen després de la conducta.
Primerament, parlarem dels factors predisponents, aquests, tal i com el seu nom indica, predisposen als adolescents a patir o que persisteixi aquest trastorn. Són els coneixements, les actituds, les creences i els valors d’aquesta població.
Els factors predisponents d’aquest programa són: - La negació del problema
- La despreocupació sobre el trastorn - La falta de concentració
- Les conductes desadaptatives
- La incapacitat per escolar i respectar els altres
- El desconeixement, tant dels pares com dels adolescents, per conviure amb aquest tipus de trastorn i desconeixença dels símptomes d’instauració precoç. (16)
- Els rampells emocionals i la excessiva insistència - La baixa autoestima
33 Per altra banda, els factors facilitadors són aquells que afavoreixen als adolescents a desenvolupar el TDAH. Aquests són els recursos i les habilitats de la població diana.
Els factors facilitadors d’aquest programa són:
- Hi ha un dèficit d’una atenció especialitzada i individualitzada a l’escola
- La manca de suport afectiu, emocional i social
- La falta de formació i motivació dels mestres i dels pares - Els conflictes amb els pares i el professorat
- La baixa tolerància a la frustració - El consum de tòxics i la cormobilitat
- La informació facilitada acostuma a ser molt teòrica i resulta difícil posar-la a la pràctica
- La informació rebuda, al ser majoritàriament via online, no disposen d’una persona de referència a la qual preguntar-li els dubtes que sorgeixen (11, 33)
Per últim els factors de reforç es defineixen com aquells que reforcen el comportament dels adolescents.
Són posteriors al comportament, o n’hi ha de dos tipus, els positius (recompensa que ajuda a mantenir el bon comportament o millorar-lo) o els negatius (ajuden a continuar amb un comportament no afavoridor o a empitjorar-lo).
Els factors de reforç d’aquest programa són:
- La predisposició dels pares i del professorat al canvi - La baixa autoestima
- L’agressivitat i l’ansietat
34 L’anàlisi d’aquests factors ens permet desenvolupar un Diagnòstic Comportamental: El TDAH provoca comportaments de risc com el consum de tòxics, conflictes interpersonals i una baixa
autoestima que perjudiquen el rendiment acadèmic de la
població infanto-juvenil entre 11 i 16 anys de Sabadell.
3.1.4 Anàlisi de les dades obtingudes i la priorització de problemes
Un cop analitzats tots els factors que s’associen al comportament dels adolescents amb TDAH, caldrà destacar els problemes obtinguts com a resultat de l’anàlisi de la situació de salut d’aquesta comunitat.
Les dimensions d’aquest problema són cada vegada més extenses, és a dir, trobem que a Sabadell la prevalença d’aquest trastorn està augmentant, tot i que per sota de les xifres que trobem citades dins la bibliografia científica. Per tant, a grans trets podem dir que s’està convertint, degut a la seva magnitud, en un problema de salut pública.
35 Un cop entrevistades a persones de la població, com ara professors i pares i mares cal comentar que troben certes carències a la hora de detectar casos dins l’àmbit escolar. A més, els pares no saben a qui dirigir-se ni com gestionar els seus recursos. (Vegeu annex VII)
A més, també creuen que hi ha gran mancança de recursos dins d’aquest sector, probablement perquè pensen que no tots els professors tenen la mateixa opinió respecte el TDAH. Fet pel qual comporta un problema molt important, ja que partim d’una base en què molts dels docents no creuen en aquest trastorn, per tant, resultarà molt difícil que aquests nens tinguin un tracte individualitzats i una evolució favorable del trastorn. Per aquest motiu, serà molt important donar una formació acurada al professorat per tal que adquireixin habilitats i actituds per a poder tractar a aquests nens.
D’aquesta manera, els nens estaran més involucrats amb els estudis, més motivats i podran seguir amb més facilitat les classes, i a més, també garantirà que millorin les seves relacions socials.
Per últim també comentar que des del meu parer la factibilitat del programa està més que justificada. La millor manera de avançar és intentar que tots lluitem cap els mateixos objectius, d’aquesta manera el programa serà creïble i vàlid i, conjuntament ajudarem a disminuir els fracassos escolars de la ciutat de Sabadell.
Finalment, destacar que l’essencialitat d’una bona motivació, dedicació i comprensió per part del personal docent ajuda molt a desenvolupar un vincle amb l’alumne que afavorirà tot el procés i ajudarà a no rendir-se si hi ha alguna estratègia dissenyada que no funciona. Aquesta unió també engrandirà la relació entre els pares i el tutors, d’aquesta manera el programa desembocarà en un final òptim per a tothom.
36 tota aquesta fase preliminar del programa de salut. Aquest, fa referència allò que volem educar, per tant, és el principal propòsit d’aquest programa de salut. A més, aquest diagnòstic serà el punt de partida per engrandir la fase de desenvolupament del programa.
El Diagnòstic Educatiu del programa és que existeix una
carència de programes específics per evitar el fracàs escolar en
adolescents entre 11 i 16 anys diagnosticats de TDAH en la
zona del centre de Sabadell.
Per donar per acabada la fase preliminar, vull expressar que aquesta fase es realitza mitjançant un treball de camp. Aquest treball es dur a terme a través de consultes amb els experts dels Centres d’Atenció Primària, dades estadístiques dels censos dels diferents barris de Sabadell, enquestes proporcionades als grups d’edat dels col·lectius escolars amb o sense TDAH per així, poder detectar les necessitats d’aquesta població, les quals han estat literalment citades al principi d’aquesta fase.
3.2 Fase de desenvolupament
3.2.1 Objectius del programa de salut
Un objectiu és una oració en la que queda palesa la finalitat del programa, el que pretén aconseguir un cop realitzada l’educació sanitària. Els objectius sempre s’han d’especificar de forma prèvia a l’execució del programa, han de ser clars, pertinents, concrets, factibles i fàcilment mesurables ja que serviran per avaluar els resultats del programa. A més, cal tenir en compte, que sempre han d’expressar què volem aconseguir amb l’objectiu, on el volem aconseguir, i també hem de decidir en quan temps volem resoldre’l, a qui va dirigit, és a dir, quina és la població beneficiaria i en quin moment del temps el volem realitzar.
37 Els objectius generals indiquen allò que volem aconseguir, és a dir, la finalitat del programa i, solen ser a llarg plaç. Acostumen a ser objectius de promoció, prevenció i tractament. Cal destacar, que cada objectiu general implica desenvolupar objectius de comportament. Aquests, indiquen allò que es vol que la persona faci, aprengui o continuï fent per arribar a aconseguir l’objectiu general. És el que defineix els comportaments esperats per part de la població.
Per últim, els objectius educatius, afavoreixen la predisposició, facilitació o el reforç del canvi de comportament que es vol aconseguir. Les intervencions educatives dissenyades a continuació han de donar sempre resposta als objectius educatius
Objectiu general: Disminuir un 15% de casos de fracassos escolars d’entre 11 i 16 anys derivats del TDAH al districte 1 de Sabadell en un període de 3 anys.
Objectius de comportament: Aconseguir que un 30% dels adolescents amb TDAH i dels seus pares coneguin el trastorn, la seva simptomatologia, el tractament i la seva evolució.
Objectius específics:
Coneixement: Al final del curs el 15% dels adolescents sabran descriure les conductes de risc derivades del trastorn
Habilitat: El 15% de la població sabrà organitzar-se i planificar-se a l’hora de fer els deures de l’escola. Podran aconseguir seguir una classe com la resta de companys.
38 Objectius de comportament:
Augmentar la motivació a l’escola dels adolescents en un 15%
Objectius específics:
Coneixement: el 10% dels adolescents sabran reconèixer la importància de realitzar els deures i seguir les classes amb atenció dia a dia.
Habilitat: El 10% dels adolescents comptaran amb els seus pares i sabran demanar ajuda, d’aquesta manera millorarà la relació familiar. Actitud: A finals de curs un 10% dels
adolescents demostraran ser més positius davant dels canvis.
Objectiu de comportament: Reduir en un 10% l’abandonament escolar derivat d’aquest trastorn dels adolescents entre 11 i 16 anys.
Objectius específics:
Coneixement: El 15% dels adolescents demostraran saber les conseqüències de l’abandonament escolar.
Habilitat: El 10% dels afectats reduiran els símptomes del TDAH, mitjançant exercicis de relaxació i concentració.
Actitud: Un 15% dels adolescents seran conscients de la importància de la seva escolarització.
Altres objectius en l’àmbit educatiu:
39 3.2.2 Intervencions educatives
Les intervencions o activitats són les experiències o situacions dissenyades que tenen com a intenció l’aprenentatge a qui van dirigides. Transmeten la informació i coneixements necessaris al seus receptors per tal d’aconseguir els objectius fixats. Aquestes intervencions educatives cal que responguin als desitjos i a les expectatives de les persones. El principal propòsit d’aquestes és generar interès i potenciar la motivació de les persones.
Les intervencions d’aquest programa seran impartides bàsicament, per infermeres tot i que en algunes activitats en concret necessitarem l’ajuda també d’un altre professional del sector.
Intervenció 1
Títol de l’activitat: Què és el TDAH? Duració: dos sessions de 90 minuts Destinatari: adolescents, pares i mestres
Descripció: Durant la primera sessió, explicarem què és el TDAH, la seva simptomatologia i els diferents tipus que hi ha. A la segona sessió, després de fer un repàs dels conceptes apresos a la primera classe, se’ls hi explicarà la cormobilitat associada i les principals conductes de risc que desenvolupen els adolescents en aquesta etapa.
Aquesta activitat es desenvoluparà per mitjà d’un suport audiovisual i interactiu, on tots els participants tindran una còpia amb suport paper.
Al final de les sessions hi haurà un torn de preguntes per resoldre dubtes o aclarir explicacions que no hagin quedat prou clares.
40 simptomatologia i de l’evolució del TDAH. Així també intentarem evitar conductes de risc com la consumició de tabac, alcohol o altres substàncies tòxiques i la conducció temerària.
Intervenció 2:
Títol de l’activitat: Què em passa? Duració: 1h
Destinatari: adolescents
Descripció: Consistirà en un taller pràctic on els adolescents hauran de detectar quins comportaments adopten quan estan a classe. El joc consistirà en un ventall de targetes on a cadascuna d’elles, hi haurà escrit un comportament tals com: interrompre constantment, distreure’s amb facilitat, no escoltar als altres, moure’s constantment, aixecar-se de la cadira, etc. Un cop hagin triat les targetes que més s’adeqüen el seu comportament, amb l’ajuda d’una infermera, intentaran trobar solucions per corregir i millorar aquests conductes. Un cop fet el primer pas, el següent serà simular una classe, pensant amb les targetes i les solucions que ells mateixos han ajudat a trobar. Cadascú dirà les seves solucions amb veu alta davant la resta de companys, amb el fi que tots puguin escoltar i prestar atenció.
Objectius: Amb aquesta activitat intentarem que els adolescents siguin conscients dels comportaments que adopten, un cop detectats aquests, volem aconseguir que ells mateixos busquin solucions i tractin d’aplicar-les. A més, aquesta intervenció també capacita a l’adolescent per escoltar i respectar als altres.
Intervenció 3
Títol de l’activitat: Termòmetre de l’estat d’ànim Duració: 45 minuts
Destinatari: adolescents
41 Objectius: D’aquesta manera intentarem augmentar l’autoestima del nen, demostrant-li un actitud propera i de confiança, per tal que el nen es senti a gust. A més, donarem suport emocional i social tant a l’adolescent com a la seva família.
Intervenció 4
Títol de l’activitat: Drogues i substàncies tòxiques Duració: 2 sessions d’1 hora
Destinatari: adolescents, pares i mestres
Descripció: Aquesta activitat es dividirà en dues parts. El primer dia consistirà en un seminari, dirigit per una infermera, on s’explicaran les repercussions de les drogues, principalment del cànnabis i de la marihuana, del tabac i de l’alcohol. Aquesta part serà purament teòrica i es realitzarà amb suport audiovisual. També s’afegiran vídeos i imatges d’adolescents sota els efectes d’aquestes substàncies tòxiques amb la finalitat de sensibilitzar i conscienciar als adolescents de les repercussions que aquestes substàncies poden ocasionar.
42 adolescència complicada. Aquesta, explicarà, bàsicament, la seva etapa adolescents i com va poder deixar
de consumir aquest tipus de substàncies. A més, també es realitzarà un torn de preguntes cap a aquesta pacient expert per tal de resoldre dubtes i inquietuds o fins i tot, demanar-li consells.
Objectius: Els principals objectius que volen resoldre amb aquesta activitat és sensibilitzar els adolescents amb aquest tema, ja que malauradament, en l’etapa adolescent s’accentua la consumició de tòxics. A més, també pretenem augmentar els coneixements tant dels adolescents i dels pares. Per últim també ajudarem a formar al professorat, de tal manera que adquireixi coneixement, habilitats i actituds respecta el trastorn.
Intervenció 5
Títol de l’activitat: La família és un tresor Duració: dues sessions d’1 hora
Destinatari: pares i adolescents
43 Objectius: Amb aquesta activitat aconseguirem que el nen estigui motivat i sigui conscient que el seu comportament l’ha d’anar perfilant mica en mica. A més, també ens ajudarà a establir una relació familiar agradable, amb l’objectiu que el nen s’adoni que els pares estan el seu costat per ajudar-lo. Amb aquesta intervenció, doncs, aconseguirem fer unió i equip amb el nen afectat i la seva família, per tal millorar la relació familiar i així, evitar problemes en el seu entorn més pròxim.
Intervenció 6:
Títol de l’activitat: L’agenda és important? Duració: 1hora
Destinatari: adolescents i mestres
Descripció: Aquesta activitat consistirà, primerament, en explica’ls-hi la importància d’utilitzar una agenda en l’àmbit escolar. Se’ls hi donarà una full dina 4, setmanalment. Aquest full serà l’agenda setmanal de cadascun dels nens afectats. En ella, hi haurà 5 columnes diferents, cadascuna d’elles, representarà un dia de la setmana. Així, doncs, dins de les columnes hauran d’escriure els deures, exàmens, treballs que han d’entregar amb la supervisió del professor. Cada dia, al finalitzar l’horari escolar, el professor i l’alumne revisaran les coses que l’alumne ha apuntat a la seva agenda, a fi d’assegurar-se que té tots els deures apuntats.
A més, el costat de cada columna hi haurà dibuixada una motxilla, dintre d’ella, el nen haurà d’escriure les coses que ha de posar a la motxilla per l’endemà anar a l’escola.
Cada dilluns, se li donarà al nen un full nou, per tal de poder començar una nova setmana.
44 àmbits de la seva vida, motivant-lo per evitar les expulsions a l’escola o l’abandonament escolar
Intervenció 7
Títol de l’activitat: Amb futur o sense? Duració: 1 hora
Destinatari: mestres
Descripció: Aquesta activitat consistirà en un seminari realitzat en grups de 8 professors on es tractaran les conseqüències a la vida de patir el trastorn i no tractar-lo. Les conseqüències que es treballaran seran: àmbit familiar, seguretat viària, conducció, addiccions i seguretat sexual.
Objectius: el principal objectiu és formar els professors sobre les repercussions que pot ocasionar ignorar i no tractar adequadament el TDAH dins l’àmbit escolar. A més, fomentarem la unió entre el professorat perquè tots tinguin uns objectius comuns i puguin així, actuar i tractar a aquests adolescents en la mateixa línea.
Intervenció 8
Títol de l’activitat: Detecció del TDAH Duració: 2 sessions d’una hora i mitja Destinatari: mestres
Descripció: Aquesta intervenció es realitzarà mitjançant el role-playing en grups de 10 docents (hauran de ser els mateixos a les dues sessions) on una persona es farà passar per un infant amb TDAH i una altra, haurà d’aplicar les normes i pautes generals per a tractar-la. Després de cada cas es realitzarà un debat aportant opinions de la resta de docents sobre com haguessin resolt ells la situació. Tots els mestres hauran d’adoptar el paper del nen i el paper del mestre implicat.
Es treballaran casos més simples a la primera sessió i, més complexos a la segona.
45 nens, a fi, que els mestres coneguin com es pot arribar a sentir un nen amb aquestes condicions. A més, també aconseguirem que els professors adquireixin habilitats i actituds per a detectar i tractar casos de TDAH.
3.3 Previsió de recursos
Per a poder realitzar adequadament un programa de salut és imprescindible fer, prèviament, una previsió dels recursos que necessitarem per a dur-lo a terme. Hi ha diferents tipus de recursos: els humans, que representen les persones necessàries per a realitzar aquest programa, els materials, és a dir, els espais i els objectes, els econòmics i el temps.
Els recursos humans, tal i com he indicat anteriorment, són els professionals que participaran en la realització d’aquest programa. En aquest cas necessitarem una infermera, que serà la coordinadora del programa, un psicopedagog i un professor amb una adequada formació del TDAH. Aquesta formació estarà garantida pel Postgrau “Aprenentatges específics i diferències individuals en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge”. Aquest postgrau neix de la col·laboració entre la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i l’associació TDAH Vallès, i aquest, està orientat a proporcionar als professors del sector de l’educació a que tinguin les eines necessàries per poder identificar i reeducar aquestes dificultats des d’una perspectiva inclusiva.(34)
Els professionals seran els mateixos durant tota l’evolució del programa i són els que realitzaran les intervencions educatives, per tal de poder seguir, en detall, tot el procés.
