ADEQUACIÓ
Àmbit d’ús.1)Àmbit periodístic, propi dels mitjans de comunicació. També s’hi inclouen els
discursos publicitaris.
2)Àmbit acadèmic, propi de les institucions educatives i de la investigació. També s’hi
inclouen els textos científics.
3)Àmbit literari, propi dels discursos en què predomina la funció estètica.
4)Àmbit administratiu, propi de les institucions públiques i de les seues relacions amb
els ciutadans, S’hi inclouen els textos jurídics.
5)Àmbit col.loquial, propi de les relacions interpersonals entre amics, companys,
familiars...
Gènere.
1)Gèneres d’informació (notícia, reportatge, crònica, entrevista)
2)Gèneres d’opinió (editorial, article d’opinió, columna)
3)Article especialitzat, assaig o tractat de divulgació científica...
4)Poesia, narrativa, teatre, assaig.
Tipus de text.
a)Descriptiu.
b)Narratiu. c)Expositiu.
d)Argumentatiu (expositivoargumentatiu).
Finalitat. a)Descriure
b)Narrar: contar fets o accions
c)Informar
d)Expressar una opinió, manifestar un punt de vista
Funcions del llenguatge.
a) Funció referencial: l’emissor fa referència a un fet objectiu, sense expressar els
seus sentiments, ni intenta influir en el receptor.
-Intenció comunicativa: informar.
-Marques lingüístiques:
·Ús de la tercera persona gramatical.
·Predomini del mode indicatiu.
·Oracions enunciatives.
·Lèxic no valoratiu.
b) Funció expressiva: el missatge reflecteix l’actitud subjectiva de l’emissor, les
seues opinions i percepcions.
-Intenció comunicativa: manifestar emocions, sensacions o el punt de vista propi
(subjectivitat.)
-Marques lingüístiques:
·Ús de la primera persona gramatical.
·Oracions exclamatives.
·Lèxic valoratiu.
·Verbs de percepció, opinió o desig.
·Diminutius.
c) Funció apel.lativa o conativa: l’emissor intenta influir sobre la conducta del receptor.
-Intenció comunicativa: convéncer.
-Marques lingüístiques:
·Ús de la segona persona gramatical.
·Oracions interrogatives o exhortatives.
·Ús de l’imperatiu o del subjuntiu.
·Interjeccions.
d) Funció fàtica: ús del llenguatge per obrir, mantindre o interrompre el canal.
f)Funció metalingüística: ús del llenguatge per parlar del llenguatge. Ús de
tecnicismes propis de la lingüística.
g)Funció poètica: Ús del llenguatge amb intenció estètica. Ús de figures retòtiques,
hi ha una desviació del llenguatge comú.
El canal
“Pel que fa al canal, és clar que es tracta d’un text escrit i preparat; emissor i receptor no comparteixen ni el temps ni l’espai de l’enunciació i, a més, no hi ha possibilitat de resposta per part del receptor”
LA COHESIÓ LÈXICA
Repeticions (únicament farem referència a paraules que es repeteixen de manera
significativa al llarg del text)
Sinonímia.
Relacions d’hiperonímia – hiponímia
Antonímia.
LA COHESIÓ GRAMATICAL
Bàsicament, són dos els mecanismes que confereixen cohesió al text: la connexió i
la referència.
1)Els connectors.
Segons els elements units pel connector, podem diferenciar 2 tipus de connexió:
connexió intraoracional i connexió textual.
En el nivell oracional, els connectors gramaticals, lèxics i gràfics (elements no
lingüístics com són lletres, nombres, guions...)
A. Referència al text )
·Anàfora: procediment referencial segons el qual un element lingüístic s’interpreta
en relació amb un altre element lingüístic que el precedeix dins del text.
He comprat un llibre sobre la II Guerra Mundial i ja l’he llegit.
·Catàfora: ara la remissió és a un element posterior.
La que m’agrada és la moto vermella.
·El.lipsi: Consisteix a suprimir un element redundant.
L’element que permet interpretar el constituent elidit sol aparéixer molt a prop
en el text.
El meu germa té molta faena. (No vindrà demà. )
B. Referència al context: la dixi. La dixi personal.
Parlem de dixi personal quan algun element del text remet a l’emissor o al receptor.
Els díctics personals poden ser els pronoms personals, els morfemes verbals i els
possessius de primera i segona persona.
- Els valors discursius de “nosaltres ”.
- L’ús de la primera persona del plural pot representar diferents realitats: plural majestàtic i
plural de modèstia. Es tracta de plurals falsos, ja que fan referència a un únic individu.
– EL PLURAL MAJESTÀTIC és el que usen els reis i el Papa de Roma. Ex.: “Nós
estem molt compromesa amb l'ecologia”
– EL PLURAL DE MODÈSITIA s’utilitza en textos científics –per exemple en
una tesi doctoral -com una convenció que amaga el jo individual i evita la
personalització.
– PLURAL INCLUSIU. Inclou l’emissor i el receptor del discurs. Permet un major
acostament de l’emissor a l’audiència., L’emissor es presenta com a membre d’un
grup al qual pertany també el receptor. Ex.: El professor diu als alumnes: “Hui acabem la classe cinc minuts abans”.
– PLURAL EXCLUSIU. Inclou l’emissor i altres individus, però no el receptor.
Ex.: El professor diu als alumnes: “En l’última reunió de departament vam
decidir que només us farem un examen de recuperació”.
– PLURAL GLOBAL. Inclou l’emissor, el receptor i també terceres persones. Ex.: “Nosaltres, els valencians, hauríem de mostrar una major lleialtat lingüística.”
La dixi social.
En la nostra llengua els díctics socials més habituals són els pronoms de cortesia i les
fórmules de tractament que indiquen el tipus de relació que hi ha entre els interlocutors. TU
/ VOSTÉ.
La dixi espacial.
Assenyalen el lloc on es produeix la comunicació en relació als participants (emissor i
receptor). És a dir, fa referència a la proximitat o llunyania respecte dels interlocutors. Per
tant, no hem de confondre dixi espacial amb CCL.
Els díctics espacials poden ser els demostratius determinants (aquest, aqueix, aquell), demostratius neutres (açò, això, allò), adverbis i locucions adverbials de lloc
(ací, aquí, allí, allà, lluny, prop, al fons...) Cal recordar que els demostratius no són
díctics si fan referència a elements apareguts al text.
La dixi temporal.
Marca el temps anterior, posterior o simultani al moment en què es produeix la
comunicació entre emissor i receptor. Els díctics temporals poden ser:
·Adverbis i locucions adverbials temporals: avui / hui, ara, ahir, demà, enguany, la
nit passada, etc.
·Combinacions de demostratiu i substantiu temporal: aquesta nit, aquells temps, etc.
·Les formes verbals de present (cante), pret. perfet (cantí o vaig cantar), indefinit
