• No se han encontrado resultados

La nova xarxa de busos es completarà amb dotze línies més el 2018

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "La nova xarxa de busos es completarà amb dotze línies més el 2018"

Copied!
7
0
0

Texto completo

(1)

La nova xarxa de busos es completarà

amb dotze línies més el 2018

lla; el V33, entre el Fòrum i Santa

Coloma; el D40, entre la plaça

Espa-nya i Roquetes, i el D50, entre

Ciu-tat Meridiana i la plaça Catalunya.

Quan s’implementin, aquestes

noves línies d’altes prestacions se

sumaran a les 16 que ja estan en

fun-cionament. Aquestes línies

regis-tren unes 300.000 validacions

dià-ries i concentren el 42% de la

de-manda dels autobusos de Barcelona.

65% del territori cobert

Amb el desplegament final, es

pas-sarà a cobrir el 65% del territori de

la ciutat amb línies de la xarxa

or-togonal, i s’arribarà al 95% de la

po-blació. En total, hi haurà 8 línies

ho-ritzontals, 17 de verticals i 3 de

di-agonals. Al marge de la nova

xar-xa hi ha les línies convencionals

o complementàries i els busos de

barri. Aquesta reestructuració

també comportarà un augment

de l’assignació de finançament

públic al servei d’autobusos

esti-mat en uns 5 milions anuals.

Segons va dir ahir la regidora

de Mobilitat, “aquest

desplega-ment és el canvi més important

del transport públic en superfície

que es produirà a la ciutat en

aquest mandat”. Va reconèixer

que el tramvia forma també part

d’aquest canvi però és un procés

que “anirà més lent”.e

Les noves línies se sumaran a les 16 que ja hi ha en marxa, que

concentren un 42% de la demanda de bus a la ciutat.

XAVIER BERTRAL

Barcelona culminarà així el desplegament de la xarxa ortogonal

BARCELONA

El govern municipal de Barcelona

proposa la implantació de 12 noves

línies d’autobús en dos moments

di-ferenciats: la tardor del 2017 i la del

2018. Serà l’última fase que

culmi-narà l’aplicació de la xarxa

ortogo-nal i quedarà pendent la connexió

del tramvia per la Diagonal. En

con-cret, es posaran en marxa nou

auto-busos amb un recorregut vertical,

un d’horitzontal i dos de diagonals.

A partir de la setmana que ve

co-mença un procés d’informació i

de-bat als barris que durarà dos mesos

i que constarà de catorze sessions

amb veïns, entitats i grups. La

regi-dora de Mobilitat, Mercedes Vidal,

va dir ahir que en el cas concret de

l’avinguda Diagonal no s’afegiran

més línies d’autobusos perquè el

que fan és “fer-se nosa”. El que cal,

va insistir, és un transport de més

capacitat, com és el tramvia.

Les dotze noves línies d’autobús

que proposa el govern són l’H2,

en-tre l’avinguda Esplugues i Trinitat

Nova; el V1, entre Gran Via

l’Hospi-talet i avinguda Esplugues; el V5,

entre Mare de Déu del Port i

Pedral-bes; el V9, entre l’avinguda Paral·lel

i Sarrià; el V19, entre la

Barcelone-ta i la plaça Alfonso Comín; el V23,

entre el Poblenou i Can Marcet; el

V25, entre el Poblenou i Horta; el

V29, entre el Fòrum i Roquetes; el

V31, entre la Mar Bella i Trinitat

Ve-BARCELONA

ARA

SECCIÓN: E.G.M.: O.J.D.: FRECUENCIA: ÁREA: TARIFA: PÁGINAS: PAÍS:

SOCIETAT

95000

12978

Diario

260 CM

²

- 31%

1379

19

España

13 Enero, 2017

- 4 -

(2)

SECCIÓN: E.G.M.: O.J.D.: FRECUENCIA: ÁREA: TARIFA: PÁGINAS: PAÍS:

GRAN BARCELONA

462000

79409

Diario

510 CM

²

- 48%

9452

32

España

13 Enero, 2017

- 5 -

(3)

VIERNES, 13 ENERO 2017

O P I N I Ó N

LA VANGUARDIA

25

Urgències col·lapsades

Escric aquesta carta amb la

convicció que servirà de ben poca

cosa, però els professionals de

l’hospital ens van pregar que

fés-sim una queixa per tal de

pro-moure alguna solució al

proble-ma dels col·lapses als centres

hospitalaris en èpoques

d’epidè-mies. Com és possible que els

re-presentants del Departament de

Salut no tinguessin previst l’allau

de malalts que s’esperava?

Vaig ingressar la meva mare el

dia 4 gener a Bellvitge amb

bron-quitis, grip i tensió arterial de més

de 20. La meva mare té 93 anys i

va estar des de les onze del matí

fins les vuit del vespre asseguda

en una cadira al passadís

d’urgèn-cies i fins a les dues de la

matina-da dins un box, estiramatina-da en un llit,

sense poder menjar cap aliment i

esperant el resultat de proves i un

diagnòstic.

No em queixaria si no hagués

sabut pels professionals del

cen-tre que l’hospital disposa de més

plantes, tancades per les

retalla-des. Gràcies a l’alt nivell de

met-ges, infermers i tot el personal en

conjunt, les urgències tiren

enda-vant. Senyor polítics,

prenguin-ne nota. No tot són campanyes

electorals, és el dia a dia.

MERCÈ PÉREZ APARICIO

L’Hospitalet de Llobregat

Pensions dignes

Senyora ministra de Sanitat,

Serveis Socials i Igualtat, Dolors

Montserrat, sóc una pensionista

que supera els 18.000 euros

anuals i voldria comunicar-li que

tinc la pensió que tinc perquè me

l’he pagada. De fet, pagava la

cotització més elevada que hi

havia en aquell moment; per tant,

no em regalen res (i també li

vol-dria recordar que fa molt temps

que no ens apugen la pensió).

És indignant que només es

pre-ocupin de castigar els jubilats que

han cotitzat una mica més i que

tenen una pensió més o menys

digna. El que s’haurien de

plante-jar, a parer meu, és incrementar

les altres pensions indignes amb

les quals els jubilats amb prou

fei-nes poden sobreviure. Hem de

mirar de millorar el nostre país,

senyora ministra, i no pas

d’en-fonsar-lo encara més.

JOSEFA ROSALES REVERTÉ

Subscriptora

Sant Carles de la Ràpita

La dignitat d’Homs

Desobeir un tribunal té les

seves conseqüències aquí i a la

Xina. No cal ser advocat per

ar-ribar a aquesta conclusió, però el

senyor Homs n’és, d’advocat.

Tant de bo que s’hagués dedicat

en exclusiva a aquesta noble

acti-vitat, ja que ens hauria estalviat a

molts catalans la vergonya

d’es-coltar les seves paraules, tot

ex-pressant, amb lamentables

esca-rafalls, que la reacció de la

justí-cia espanyola li feia fàstic. O sigui

que l’aplicació de la llei li provoca

aquesta sensació? Hauria de ser

coherent i acceptar la reacció a la

seva acció.

Què s’esperava, doncs, el

se-nyor Homs? Un copet a

l’esque-na? Per descomptat que quan va

prendre la decisió de desobeir el

TC ell ja sabia quines en podien

ser les conseqüències, però,

es-clar, li resulta molt més rendible

fer-se el màrtir, tot demonitzant,

novament, com sempre, totes les

reaccions que vinguin de Madrid.

No tinc cap dubte que molts

cata-lans s’ho creuran. Jo no. Fa

ver-gonya la seva falta de dignitat.

JOSEP SANS HERNÁNDEZ

Barcelona

Los guionistas del fútbol

Los guionistas de fútbol son

como los guionistas del corazón,

se inventan cualquier escenario

–bodas ficticias, separaciones o

peleas– para venderlas como

mercancía valiosa. Y nos la meten

con calzador por todos los

me-dios. Ahora, los guionistas del

fútbol han ideado un Mundial de

48 equipos.

Antes ya idearon la repesca

pa-ra que no quedasen fuepa-ra equipos

que venden mucho. España, por

ejemplo, ganó su primera

Euro-copa (la del franquismo de 1964

no cuenta) tras ser repescada en

las eliminatorias de clasificación.

En cualquier caso, 48 selecciones

me parecen pocas selecciones,

mejor 148 y repescas incluidas. Y

les doy otro posible escenario,

muy jugoso, a los guionistas de

fútbol: la Champions deberían

jugarla los diez primeros de la

Li-ga, con partidos de lunes a

do-mingo. ¿Horarios? 24 horas.

JOSÉ LUIS GARDÓN

Madrid

‘Curses’ urbanas

El esfuerzo de una buena

or-ganización de la Cursa dels

Nas-sos queda incompleto al no

lim-piar las fachadas del cartel de

avi-so de corte de calles, pegados con

celo. El pasado miércoles 11 de

enero todavía estaban los

carte-les. Sugiero que en la próxima

cursa

haya un servicio de coche

escoba, con el mismo personal

que tan diligentemente los

colo-có, y los vayan sacando.

Teniendo un maravilloso

par-que de Montjuïc y un

extraordi-nario parque de Collserola con su

paseo de les Aigües, idóneos para

acontecimientos deportivos y

con una extraordinaria calidad

de aire para ayudar a oxigenar a

los corredores, debería

conside-rarse la posibilidad de cambiar la

ubicación de las carreras

urba-nas, que continuarían siendo

ur-banas, y no se les prohibiría a los

contribuyentes hacer uso de 15 h

a 20.30 h de los espacios de los

que pagan sus impuestos, vados y

otras tasas.

J. ENRIQUE VIDIELLA

Suscriptor

Barcelona

Cavalcada de Reis

Han passat les festes de

Na-dal i la cavalcada de Reis. Aquesta

cavalcada sense idees. Sense

mà-gia. Sense gust d’Orient. Era pura

propaganda d’una escola de ball.

Deixeu-vos de ballarines

mecàni-ques malèfimecàni-ques. D’artefactes i

dissenys estranys. Els nens volen

veure els Reis Mags. Volen la

mà-gia de les caravanes orientals de

la factoria Disney, per posar un

exemple. Una cavalcada més

cur-ta però amb més qualicur-tat. Amb tot

el que pugui ambientar aquesta

època viscuda pels Reis. Amb

ro-mans desfilant. Amb un seguici

luxós d’àrabs, torxes, elefants,

animals exòtics i molts regals a

lloms de camells. Carrosses amb

escalinates i catifes perses que

condueixen fins als trons

presi-dits per Ses Majestats i escortes.

La cavalcada ha de ser un conte

fet realitat, ben explicat de

prin-cipi a fi. Tenen un any per

pre-parar-la. Recuperin la màgia i la

il·lusió de les coses ben fetes a

Barcelona.

PERE HUGUET I MILLÁN

Barcelona

Retenir un menor

El dimarts de 10 de gener a

les vuit del vespre, un revisor del

tramvia i un agent de seguretat

van fer baixar del vagó i van

rete-nir el meu fill de 14 anys a la

para-da de Maria Cristina. El meu fill

viatjava amb la seva T-12, però,

segons el datàfon del revisor, no

l’havia validat en entrar al vagó.

Una estona més tard, un segon

re-visor va certificar amb el seu

da-tàfon que sí que ho havia fet i el

van deixar lliure.

Amb quina autoritat o d’acord

amb quin protocol un revisor del

tramvia o un agent de seguretat

pot retenir un menor i no

in-formar-ne immediatament els

seus pares o tutors? A més, a què

ve retenir-lo si un títol T-12

permet al titular fer un nombre

il·limitat de viatges? No n’hi

hauria hagut prou d’informar-lo

que sempre cal validar la targeta

T-12, tot i que, com es va

compro-var posteriorment, ja ho havia

fet?

JOAN RAMON VALLVÉ

Barcelona

Conversaciones ajenas

A veces pienso: por qué tengo

que enterarme de los problemas,

viajes, discusiones, críticas o

ne-gocios de los vecinos de mesa en

el restaurante, de la persona que

desde el fondo del autobús y a

gri-to pelado pregunta por el móvil si

ya está a punto la paella y que le

faltan unos diez minutos para

lle-gar, el que va detrás de mí

andan-do por la calle y parece que hable

solo, chillando porque el ruido de

la calle le supera, etcétera.

El señor Antoni Vilanova en su

carta “Converses privades?” (8/

I/2017) cree que no se dan cuenta

y que se sorprenden si les llamas

la atención, pero yo me decanto

por la falta de cultura pura y dura.

JORDI SOLÉ

Barcelona

Los lectores pueden enviar sus cartas acartas@lavanguardia.es.La Vanguardia las agradece y escoge para publicar aquellas cuyo texto no supera los mil caracte-res. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar su DNI o pasaporte, la dirección y el teléfono. No se publicarán escritos firmados

con seudónimo o iniciales.La Vanguardiase reserva el derecho de resumir o ex-tractar el contenido de las cartas y de publicar aquellas que crea oportuno. No se mantendrá correspondencia ni se atenderán visitas o llamadas telefónicas sobre originales no publicados.

CARTAS DE LOS LECTORES

JAVIER GODÓ, CONDE DE GODÓ

Presidente

Carlos Godó Valls...Consejero Delegado

Josep Caminal...Director General de Presidencia

Ana Godó...Editora de Vanguardia Dossier y Libros de Vanguardia

Jaume Gurt...Director General Corporativo - Negocio Prensa

Pere G. Guardiola...Director General Comercial

Xavier de Pol...Director General de Negocio Audiovisual

David Cerqueda...Director General de Negocio Digital

JAVIER GODÓ, CONDE DE GODÓ

Presidente-Editor

Òscar Ferrer...Director Gerente

Xavier Martín...Controller

Juan Carlos Ruedas...Director de Marketing

© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2017. TODOS LOS DERECHOS RESERVADOS

Esta publicación no puede ser reproducida, ni en todo ni en parte, ni registrada en, o transmitida por, un sistema de recuperación de información, en ninguna forma ni por ningún medio, sea mecánico, fotoquímico, electrónico, magnético, electroóptico, por fotocopia, o cualquier otro, sin el permiso previo por escrito de la empresa editora.

A efectos de lo previsto en el artículo 32.1 del Texto Refundido de la LPI, La Vanguardia Ediciones, SL se opone expresamente a la utilización de cualesquiera contenidos de este diario con la finalidad de realizar reseñas o revistas de prensa con fines comerciales (press-clipping) sin contar con la previa autorización de La Vanguardia Ediciones, SL

EditaLA VANGUARDIA EDICIONES SL

Av. Diagonal, 477 (08036) Barcelona Tel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00 Fax: 902 185 587

Internetwww.lavanguardia.com Depósito legalB-6.389-1958

ISSN1133-4940 (edición impresa)

ISSN2462-3415 (edición en línea en pdf )

ImprimeCRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SL

Polígono Zona Franca, calle 5, sector C (08040) Barcelona PRESSPRINT. Calle Valentín Beato, 48, Madrid

DistribuyeMARINA BCN DISTRIBUCIONS SL

Calle E, 1 (esq. c/6). Pol. Industrial Zona Franca. 08040 Barcelona. Tel.: 93 361 36 00

ANUNCIOS Y ESQUELASPUBLIPRESS MEDIA SL Por teléfono902 178 585

BarcelonaAv. Diagonal, 477 (08036) Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88

MadridMaría de Molina, 54, 4.º (28006)

Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09 Difusión controlada por OJD

ATENCIÓN AL SUSCRIPTOR

Tel.: 933 481 482. Fax: 93 486 39 15

atencionalcliente@clubvanguardia.com ATENCIÓN AL LECTOR

Tel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587

Cartas de los lectores cartas@lavanguardia.es Defensor del lector defensor@lavanguardia.es Los lectores pueden enviar sus fotografías acartas@lavanguardia.es. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar la

dirección, el teléfono y el DNI o el pasaporte.La Vanguardiase reserva el derecho de publicar aquellas que considere oportuno.

POCO SOLIDARIO.

FotohechaporBrunoRobertenCorród’Avall,LesFranquesesdelVallès.“Es

curiosoobservarcomo,adiario,hayquiencuelgalabolsadebasuradelossoportesparacargar

elcontenedor.Deseguirestamodahabráquediseñarnuevossistemasderecogida”,dice.

L A F O T O D E L L E C T O R

SECCIÓN: E.G.M.: O.J.D.: FRECUENCIA: ÁREA: TARIFA: PÁGINAS: PAÍS:

OPINION

586000

131497

Diario

113 CM

²

- 10%

2980

25

España

13 Enero, 2017

- 6 -

(4)

VIERNES, 13 ENERO 2017 V I V I R LA VANGUARDIA 3

Cuatro

muertes

en diez días

acosan a Adif

FEDE CEDÓ Arenys de Mar

Arenys de Mar sigue a la espera de que Adif inicie las obras para blin-dar el perímetro de la estación de Renfe. No es una historia nueva. Montcada i Reixac exige al Minis-terio de Fomento el soterramiento de las vías. Mientras tanto, las víc- timasporatropellodetrenessesu-ceden y avivan la indignación de los municipios afectados, impo-tentes ante el mal estado de las in-fraestructuras. Y también ante el incivismo o las conductas negli-gentes.

Ayer, sobre las 8 horas, una mu-jer de 58 años, que por una trágica coincidencia era vecina de Mont-cada i Reixac, moría arrollada por un convoy procedente de Blanes en Arenys de Mar y pasaba a en-grosar la funesta lista negra que acumulan las líneas férreas gestio-nadas por Adif en lo que va de año. Esta vez fue en Arenys de Mar, pero el miércoles sucedió en Ta-rragona. El lunes dos atropellos mortales ocurrieron en Montcada i Reixac y Sant Adrià de Besòs. El día 2 otra persona moría arrollada en un paso a nivel de Llinars del Vallès. En todos los casos, los mu-nicipios afectados reclaman desde

hace años más medidas de seguri-dad, sin que hasta el momento ni Fomento ni Adif hayan aportando soluciones.

El caso de la población del Ma-resme es el paradigma de la apatía de las administraciones en lo que a la línea férrea se refiere. La esta-ción de Arenys de Mar se remode-ló en el 2013. Dos años después, Adif anunciaba una suculenta inversión de 270.000 euros para instalar nuevas vallas en seis esta-ciones de la red de cercanías de Barcelona. Instalaciones como las utilizadas para la protección de las líneas de alta velocidad, robustas y resistentes “con altas prestaciones antiintrusos”. Cerramientos de 2,5 metros que se colocan al final de los andenes y en el límite del ámbi-to de las estaciones con estructu-ras soportadas por pilares y ancla-jes en muros de hormigón, que en el caso de Arenys sólo cubren la mitaddeltramo.Sibien“Adifseha comprometido a cerrar todo el pe-rímetro” –apunta la alcaldesa, An-nabel Moreno– “ahora nos pide tiempoparaasumirloscambiosen la dirección de la empresa”.

En Arenys de Mar sólo se colo-caron176metrosdevallas,lamitad de las que serían necesarias para blindartotalmenteelperímetrode la estación e impedir el acceso dia-rio de centenares de incívicos que aprovechan las facilidades para colarseyviajarsinbillete.Elhecho de que la mitad de la playa de vías esté sin blindaje, que desde el pa-seo marítimo el acceso sea libre y desdelaN-IIsólosetengaquesor-tear una valla de un metro de altu-ra, propicia numerosas conductas

por lo que instan a impulsar cam-pañas de sensibilización.

EnMontcadaiReixac,elproble-ma no es el vallado, sino el paso a nivel. Así lo reclamaron más de 300vecinosqueelmiércolessesu-maron a la protesta impulsada por laplataformaTratoJusto,Soterra-miento Total para reclamar el so-terramientodelalíneaC2asupaso por la ciudad. Una reacción surgi-da tras el último atropello mortal en el paso a nivel en la calle Pas-qual.“Rabia e in-dignación” era el sentimiento de la alcaldesa de la población valle-sana, Laura Campos, que se declaraba harta de los incumpli-mientos del Ministerio y de Adif, instituciones a las que no duda en acusar de las recientes muertes. “La dejadez con la que actúan Fo-mento y el operador de infraes-tructuras ferroviarias y el incum-plimiento de los compromisos es-tán causando muertes en nuestra ciudad y ellos son los responsa-bles”, dice. Indignación comparti-da por Ramon Bueno, presidente de la plataforma pro soterramien-to, que lamentó que “mueren personas por la negligencia e in-cumplimiento de los acuerdos del ministerio”. Ambos recuerdan el compromiso de la exministra de Fomento, Ana Pastor, que el pasado abril se com- prometíaaincluirunapartidapre-supuestaria en el 2017 para iniciar el soterramiento, un acuerdo que nohasidorefrendadoporelnuevo ministro, Iñigo de la Serna. “Hace 223 días que llamamos a Fomento para volver a las negociaciones” dice la alcaldesa, pero sin recibir respuesta. Ahora amenaza con nuevas movili-zaciones y ad-vierte que “una Montcada indig-nada es una ciu-dad que colapsa Barcelona, toda una región me-tropolitanayunaparteimportante deCatalunya”.Elespíritureivindi- cativolomantienevivounmonoli-to a cuyos pies siempre hay flores frescas. Junto a él, los vecinos re-cuerdanqueyason167lasvíctimas del tren en Montcada.

MOVILIDAD

Los municipios

de algunos de

los escenarios

de los atropellos

mortales hablan de

negligencia del Estado

Barcelona diseña doce nuevas líneas y

se olvida del autobús por la Diagonal

BARCELONARedacción

El gobierno de Ada Colau no dis-pone todavía de los apoyos políti-cos necesarios para poder sacar adelante su proyecto de conectar las dos redes de tranvías, el Tram-baix y el Trambesòs, a través del tramo central de la Diagonal. Sin embargo, ha comenzado a actuar por la vía de los hechos consuma-dos,dandoporsentadoquenohay alternativa a su proyecto estrella. Primero fue la decisión de estu-diar los cambios de sentido de la circulación en la avenida Sarrià y lacalleUrgell.Ahora,lanuevapis-ta de cuáles son las intenciones irrenunciables de BComú pudo

verseayercuandoelAyuntamien-to de Barcelona presentó su pro-puesta de las doce líneas que com-pletarán la red ortogonal de auto-buses de la ciudad. Como era de esperar,entreellasnofiguralade-nominada D-30, que debía circu-lar por la Diagonal y que el gobier-no del convergente Xavier Trias había reservado para la que consi-deraban mejor alternativa al tran-vía, los nuevos autobuses eléctri-cos de alta capacidad.

Como ya es tradición, el Ayun-tamiento someterá a un proceso de información y debate con los vecinos y entidades la ampliación de la red de autobús (catorce se-siones a lo largo de dos meses) con la idea de poner en servicio las do-ce últimas líneas en dos fases, una

en otoño del 2017 y la definitiva en otoño del 2018

La concejal de Movilidad y pre-sidenta de TMB, Mercedes Vidal, señalóquesugobiernoquiereace-lerar la implementación de toda la reddeautobuses porque“lamejo-ra del tporque“lamejo-ransporte público es ur-gente”. Vidal anunció que esta re- estructuracióndelsistemasupon-drá un aumento de la asignación de la financiación pública al servi-cio de bus estimado en cinco mi-llones de euros anuales.

Las nuevas líneas tendrán una frecuencia de paso de entre 5 y 8 minutos los días laborables y con ellassecubriráel65%delaciudad y se llegará a una cobertura del 95% de la población de Barcelona.

Las 16 líneas de alta prestación ya existentes registran 300.000 vali-daciones diarias y concentran un 42% de la demanda de buses de la ciudad.

Las 12 líneas nuevas serán la H2 (Avenida Esplugues-Trinitat No-va); la V1 (Gran Via de l’Hospita-let-avenida Esplugues); la V5, (Mare de Déu del Port-Pedral-bes); la V9 (Paral·lel-Sarrià); la V19 (Barceloneta-plaza Alfonso Comín); la V23 (Poblenou-Can Marcet); la V25 (Poblenou-Hor-ta); la V29 (Fòrum-Roquetes); la V31 (Mar Bella-Trinitat Vella); la V33 (Fòrum-Santa Coloma); la D40, (plaza Espanya-Roquetes), y la D50 (Ciutat Meridiana-plaza Catalunya).

La concejal de Movilidad, de-fensora número uno de la cone-xión de los tranvías por la Diago-nal, insistió en que la implanta-ción de este medio de transporte en superficie también forma parte de la mejora del transporte en la

ciudad. Reiteró el argumento, dis-cutido por algunos informes téc- nicos,dequelademandadetrans-porte público en la avenida re-quiere un transporte de más capacidad y recordó que los buses queahoracirculanporlaDiagonal se redistribuirán por la ciudad si son reemplazados por el tranvía.

Mercedes Vidal añadió que la Diagonal es una de las vías de la ciudad con mayor congestión de autobuses y que, por ello, no ten-dría sentido añadir una nueva lí-nea. Sobre la previsión de que al-gunos autobuses puedan compar-tir el carril con el tranvía señaló que esta opción está encima de la mesa. Por otra parte, la edil asegu-ró que el Ayuntamiento no impul-sará “ningún cambio transitorio” antes de la instalación del tranvía, porque después podría tener que modificarse de nuevo.

La tragedia.

Usuarios de Renfe abandonan el tren, después del atropello de ayer en Arenys de Mar

FOTOS: FEDE CEDÓ

El cadáver.Con el andén ya casi vacío, salvo por la comitiva judicial, se recupera el cuerpo de la víctima

El traslado.Los sanitarios retiran el cuerpo, escena por desgracia habitual esta semana en Catalunya

incívicas que ponen en peligro la seguridad de vehículos y usuarios. Desde Adif, que al cierre de esta edición no había respondido a este diario, los argumentos son recu-rrentes, pero no llegan a aclarar la situación de los distintos

proyec-tos pendientes. Insisten en que la legislación española prohíbe cru-zar las vías por lugares no autori-zados y que los infractores se en-frentan a sanciones de hasta 6.000 euros, pero también admiten que las actitudes incívicas les superan,

CONSULTE EL TRAZADO DE LAS FUTURAS LÍNEA DE AUTOBÚS http://bit.ly/2jHqNnd SECCIÓN: E.G.M.: O.J.D.: FRECUENCIA: ÁREA: TARIFA: PÁGINAS: PAÍS:

VIVIR

586000

131497

Diario

332 CM

²

- 30%

8940

3

España

13 Enero, 2017

- 7 -

(5)

Pulse aquí para acceder a la versión online

12 Enero, 2017

@ VILAWEB

6.76 min

TMV:

18000

TVD:

15000

UUD:

182000

UUM:

www.vilaweb.cat

TARIFA: PAÍS: URL:

180

España

- 27 -

(6)

Pulse aquí para acceder a la versión online

12 Enero, 2017

@ VILAWEB

6.76 min

TMV:

18000

TVD:

15000

UUD:

182000

UUM:

www.vilaweb.cat

TARIFA: PAÍS: URL:

180

España

- 28 -

(7)

La nova xarxa de busos es completarà

amb dotze línies més el 2018

lla; el V33, entre el Fòrum i Santa

Coloma; el D40, entre la plaça

Espa-nya i Roquetes, i el D50, entre

Ciu-tat Meridiana i la plaça Catalunya.

Quan s’implementin, aquestes

noves línies d’altes prestacions se

sumaran a les 16 que ja estan en

fun-cionament. Aquestes línies

regis-tren unes 300.000 validacions

dià-ries i concentren el 42% de la

de-manda dels autobusos de Barcelona.

65% del territori cobert

Amb el desplegament final, es

pas-sarà a cobrir el 65% del territori de

la ciutat amb línies de la xarxa

or-togonal, i s’arribarà al 95% de la

po-blació. En total, hi haurà 8 línies

ho-ritzontals, 17 de verticals i 3 de

di-agonals. Al marge de la nova

xar-xa hi ha les línies convencionals

o complementàries i els busos de

barri. Aquesta reestructuració

també comportarà un augment

de l’assignació de finançament

públic al servei d’autobusos

esti-mat en uns 5 milions anuals.

Segons va dir ahir la regidora

de Mobilitat, “aquest

desplega-ment és el canvi més important

del transport públic en superfície

que es produirà a la ciutat en

aquest mandat”. Va reconèixer

que el tramvia forma també part

d’aquest canvi però és un procés

que “anirà més lent”.

e

Les noves línies se sumaran a les 16 que ja hi ha en marxa, que

concentren un 42% de la demanda de bus a la ciutat.

XAVIER BERTRAL

Barcelona culminarà així el desplegament de la xarxa ortogonal

BARCELONA

El govern municipal de Barcelona

proposa la implantació de 12 noves

línies d’autobús en dos moments

di-ferenciats: la tardor del 2017 i la del

2018. Serà l’última fase que

culmi-narà l’aplicació de la xarxa

ortogo-nal i quedarà pendent la connexió

del tramvia per la Diagonal. En

con-cret, es posaran en marxa nou

auto-busos amb un recorregut vertical,

un d’horitzontal i dos de diagonals.

A partir de la setmana que ve

co-mença un procés d’informació i

de-bat als barris que durarà dos mesos

i que constarà de catorze sessions

amb veïns, entitats i grups. La

regi-dora de Mobilitat, Mercedes Vidal,

va dir ahir que en el cas concret de

l’avinguda Diagonal no s’afegiran

més línies d’autobusos perquè el

que fan és “fer-se nosa”. El que cal,

va insistir, és un transport de més

capacitat, com és el tramvia.

Les dotze noves línies d’autobús

que proposa el govern són l’H2,

en-tre l’avinguda Esplugues i Trinitat

Nova; el V1, entre Gran Via

l’Hospi-talet i avinguda Esplugues; el V5,

entre Mare de Déu del Port i

Pedral-bes; el V9, entre l’avinguda Paral·lel

i Sarrià; el V19, entre la

Barcelone-ta i la plaça Alfonso Comín; el V23,

entre el Poblenou i Can Marcet; el

V25, entre el Poblenou i Horta; el

V29, entre el Fòrum i Roquetes; el

V31, entre la Mar Bella i Trinitat

Ve-BARCELONA

ARA

SECCIÓN: E.G.M.: O.J.D.: FRECUENCIA: ÁREA: TARIFA: PÁGINAS: PAÍS:

SOCIETAT

95000

12978

Diario

260 CM

²

- 31%

1379

19

España

13 Enero, 2017

- 32 -

Referencias

Documento similar

Cedulario se inicia a mediados del siglo XVIL, por sus propias cédulas puede advertirse que no estaba totalmente conquistada la Nueva Gali- cia, ya que a fines del siglo xvn y en

El nuevo Decreto reforzaba el poder militar al asumir el Comandante General del Reino Tserclaes de Tilly todos los poderes –militar, político, económico y gubernativo–; ampliaba

Primeros ecos de la Revolución griega en España: Alberto Lista y el filohelenismo liberal conservador español 369 Dimitris Miguel Morfakidis Motos.. Palabras de clausura

Per tant, aquest estudi inicial ens va aportar la visió dels professionals d’un dels serveis de la comarca (Equip d’assessorament i orientació psicopedagògica) en relació a

95 Los derechos de la personalidad siempre han estado en la mesa de debate, por la naturaleza de éstos. A este respecto se dice que “el hecho de ser catalogados como bienes de

Un caso particular de nodo de azar es el llamado nodo determinista, que es aquel que representa una variable cuyo valor es una función determinista de sus predecesores. Fi-

perifèriques més barates, però més llunyanes, més mal comunicades, amb menys serveis i sense la xarxa social que tenien..