Reglament del Registre Civil

(1)

Reglament del Registre Civil

Decret de 14 de novembre de 1958 pel qual s’aprova el Reglament del Registre Civil (BOE núm. 296, d’11 de desembre de 1958; correcció d’errades al BOE de 21 de gener de 1959)

Text traduït i anotat pel Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial. Està actualitzat fins a la darrera modificació normativa, feta pel Reial decret 170/2007, de 9 de febrer, pel qual es modifica el Reglament del Registre Civil, aprovat pel Decret de 14 de novembre (BOE núm. 59, de 9 de març, i suplement en català núm. 9, de 16 de març). Aquesta edició recull literalment el text en català de les reformes publicades en els suplements en llengua catalana del BOE.

Aquesta informació no substitueix la publicada en els diaris oficials, únics instruments que donen fe de la seva autenticitat.

D’acord amb l’article 4 del Reial decret 3455/1977, d’1 de desembre, sobre modificació de determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 21, de 25 de gener de 1978), les expressions jutjats de districte, jutges de districte, fiscals de

districte, secretaris de jutjats de districte i oficials de l’Administració de justícia substitueixen de la forma adequada els termes jutjats municipals o comarcals, jutges municipals o comarcals, fiscals municipals, secretaris de la Justícia municipal i oficials de la Justícia municipal.

D’acord amb l’article 3 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre), l’expressió fe de vida, solteria o viduïtat queda substituïda, amb les adaptacions gramaticals oportunes, per l’expressió fe de vida o estat.

La disposició addicional segona de la Llei del Registre Civil de 8 de juny de 1957 ordena que abans de començar a regir s’ha d’aprovar el Reglament per a la seva execució.

En compliment d’aquest mandat legal es dicta aquest Reglament, un cop implantada la reforma substancial del Codi civil per la Llei de 24 d’abril de l’any en curs que, ineludiblement, havia de tenir en compte, ja que el primer cos legal constitueix la sedes

materiae de la regulació substantiva de la persona i del seu estat civil, la constància oficial

de la qual és missió del Registre. Per això, qualsevol alteració de la norma civil substantiva es pot reflectir en la pròpia d’aquell òrgan, tal com s’ha esdevingut amb les modificacions recents relatives al matrimoni i a l’adopció.

Diverses han estat les fonts i els elements que han inspirat el nou Reglament. En primer lloc, s’han tingut en compte tots els preceptes de la primitiva Llei del Registre Civil que coordinaven amb el nou sistema, no recollits a la Llei, pròxima a entrar en vigor, pel seu caràcter casuístic o interpretatiu.

També s’ha tingut en compte el Reglament per a l’execució de la Llei anterior que, elaborat sense coneixement del que seria el Registre Civil com a institució viva, resultava manifestament insuficient.

I, finalment, les disposicions administratives de diferent rang i època, i les resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat, han estat mitjans excepcionals per saber el que ha estat un Registre Civil gairebé secular i per resoldre la prolixa problemàtica registral a través de les situacions més diverses.

En la tasca legislativa actual s’ha intentat donar certesa, simplicitat i unitat orgànica a multitud de normes anteriors, casuístiques, complementàries o interpretatives, a vegades poc concordes entre si o manifestament insuficients per resoldre les necessitats plantejades en el sistema antic.

(2)

La nova Llei, a més, ha organitzat el Registre Civil en tota la seva complexitat i ha donat més tecnicisme a la institució, a la vegada que l’ha fet més pràctica, simple i flexible i, també, més completa, veraç i justa, cosa que ha obligat a introduir en les antigues normes reglamentàries congruents alteracions i a establir-ne altres per a les matèries en què la Llei partia de bases noves.

Els primers articles del Reglament comprenen les disposicions generals que, si d’una banda han de donar al Registre l’agilitat que exigeix l’interès públic i el dels particulars, d’una altra, afronten certes qüestions, la solució de les quals ha de ser la mateixa per a qualsevol mena d’actuació, tant si es tracta d’assentaments, d’expedients o de certificacions. Entre les disposicions esmentades destaca la que tendeix a facilitar el servei als particulars que podran accedir a qualsevol registre a través de l’oficina del seu domicili.

Menció especial mereix la disposició relativa a la capacitat, pel que fa al Registre, que es decideix conforme a criteris imposats per les necessitats pràctiques, avalats per la solució que dóna a un problema anàleg la Llei de jurisdicció contenciosa administrativa i, més recentment, la Llei sobre procediment administratiu.

Les normes de jurisdicció voluntària són d’aplicació supletòria, en les actuacions del Registre, per a aquelles qüestions que el propòsit de fugir d’una casuïstica exagerada o la imprevisió hagin deixat sense solució reglamentària. Aquesta aplicació està en harmonia amb la naturalesa especial de l’activitat pública registral, tan diferent de la típica administració de l’Estat, regulada pel dret administratiu i subjecta a la jurisdicció contenciosa administrativa. L’activitat pública registral, en contacte íntim amb el dret comú, té la finalitat de crear títols de legitimació sobre l’estat civil, constituir, a vegades, amb altres requisits, el propi estat i, sempre, proporcionar als particulars una informació sobre la condició civil de les persones en què per les seves garanties jurídiques puguin confiar. Ens trobem, doncs, davant de qüestions civils típiques de la tradicionalment anomenada Administració de justícia, i per això, des del seu origen, encomanades als òrgans de la jurisdicció ordinària. Si en un estadi determinat intervé en els expedients del Registre Civil un òrgan formalment administratiu —la Direcció General dels Registres i del Notariat—, les seves funcions, en aquest ordre —com en altres determinats de la seva competència—, no es diferencien essencialment de les que corresponen, en els altres estadis, als òrgans judicials, i les seves resolucions, contra les quals no escau cap recurs, deixen sempre oberta la via judicial ordinària.

— La Llei estableix que el Registre és públic per a qui tingui interès a conèixer els assentaments. D’acord amb la legislació anterior, s’havien de facilitar certificats del Registre a qualsevol persona que els sol·licités. Encara que no s’ha produït un canvi radical de criteri, ara es puntualitza el principi, per tal d’evitar abusos i exigir, en els casos assenyalats en el Reglament, una qualificació especial de l’interès. S’han reglamentat concretament les restriccions de publicitat imposades per l’article 51 de la Llei i, a l’efecte, es regula l’expedició de certificats en extracte de naixement, de manera que, sense perjudici de la identificació del nascut, resulta efectiu el principi que, «fora de la família, no es pot fer distinció d’espanyols per la classe de filiació». El llibre de família es completa amb el llibre de filiació, que ara es crea amb la mateixa finalitat que aquell, dins i fora de l’àmbit laboral, pel que fa als fills que no neixen de família legítimament constituïda.

— Conforme a les directrius que marca la Llei, es desplega l’organització i el funcionament del Registre, es dóna simplicitat al mecanisme dels assentaments i es tendeix a assolir el màxim d’eficàcia mitjançant l’acció d’ofici i les sancions als particulars que oblidin les seves obligacions.

(3)

En els registres portats per jutges de pau, com a delegats de l’encarregat, s’ha intensificat, d’acord amb els criteris legals, la intervenció d’aquest, que és obligada en les qüestions que van més allà de la solució fàcil que proporcionen els formularis. S’han assentat també les bases perquè el Registre Civil en les grans poblacions s’organitzi d’acord amb la densitat demogràfica i les necessitats del servei públic.

El sistema de llibres duplicats, un exemplar dels quals s’havia de conservar a la secretaria del jutjat del partit, en la pràctica no es va fer realitat. Sens dubte, amb això, s’hauria garantit la conservació dels assentaments a costa d’una complicació formal i burocràtica. En el Reglament actual té la mateixa finalitat la creació d’un arxiu provincial, en què s’han d’integrar els lligalls dels registres. D’aquesta manera, en cas de destrucció, s’assegura i facilita notablement la reconstrucció dels assentaments desapareguts.

El Llibre diari garanteix la certesa de la data dels assentaments marginals, en què, per definició, no és possible comptar sempre amb la que es deriva de l’exigència que s’estenguin per un ordre successiu o sense deixar buits o clars intermedis.

El Llibre de personal i oficina ha de proporcionar la història de les modificacions de cada demarcació i així es facilita la cerca d’assentaments del Registre, la competència del qual està determinada pel lloc en què va ocórrer un fet. El sistema de fitxers i el de notes marginals de coordinació ha de donar agilitat a la funció informativa del Registre, que no només ha de servir perquè els que ja coneixen les dades obtinguin els certificats que necessiten, sinó també perquè els interessats que no les coneguin puguin arribar a determinar-les pel Registre mateix.

Es regulen les anotacions amb les cauteles convenients per evitar-ne la confusió amb les inscripcions i perquè es basin en títols suficients a la finalitat informativa. Supletòriament se’ls aplica el règim de les inscripcions, les quals sempre tenen un valor prevalent.

— Respecte de les inscripcions marginals en els folis de naixement, mereix explicació el criteri adoptat quant als fets que afecten la pàtria potestat. La Llei prescriu la inscripció marginal d’aquests fets, llevat del de defunció dels pares, disposició que es compleix, però evitant que hi hagi inscripcions repetides sobre un mateix fet en diferents seccions del Registre. Els fets, doncs, que són inscriptibles separadament i que produeixen, com a conseqüència, una alteració de la pàtria potestat, només donen lloc a la nota marginal de referència. D’acord amb el criteri legal, la mort dels pares no ha de constar marginalment en el foli de naixement.

— La filiació natural materna no només arriba al Registre en virtut de l’acte de reconeixement, sinó que, conforme a les disposicions de la nova Llei, es considera acreditada per l’informe tècnic del part i per la declaració de qui tingui coneixement cert del fet, si bé és el pare la persona a qui la Llei cita en primer lloc entre els obligats a formular la declaració.

El Reglament considera que, com a conseqüència del que estableix la nova Llei, l’article 132 del Codi civil ha estat modificat de manera que ja no es ratlla d’ofici qualsevol revelació que sobre la mare natural es faci en els assentaments d’acord amb la declaració del pare. D’aquesta manera adquireixen seguretat les inscripcions, no infreqüents, de filiació materna natural practicades en virtut d’una declaració formulada per un pare concubinari. No s’oblida la defensa que la Llei concedeix a la víctima de falses atribucions de filiació, i amb aquesta finalitat n’hi ha prou, segons el Reglament, que consti a l’encarregat l’oposició de la

(4)

interessada per ometre qualsevol menció de la maternitat en la inscripció. Així s’eviten assentaments afrontosos, que haurien de quedar immediatament sense l’efecte propi, en virtut d’un ulterior assentament de desconeixement.

Quant a la filiació legítima, s’han seguit rigorosament les prescripcions del Codi civil, tenint en compte que aquest cos legal considera que la presumpció de legitimitat s’assenta en un doble tipus de circumstàncies, unes inscriptibles en el foli de naixement i altres en la secció II

del Registre.

Sobre documents públics aptes per al reconeixement de la filiació natural, s’ha seguit la doctrina consagrada en la pràctica.

En congruència, finalment, amb l’eficàcia especial que té la inscripció, no s’ha permès la de cap reconeixement sense que s’acrediti, amb un mínim de garanties, l’adequació a l’ordenament jurídic.

A fi de facilitar la identificació de la persona i, a la vegada, amb el propòsit de vetllar per la situació enutjosa de qui no té pares coneguts, els encarregats han de consignar en la inscripció de naixement o per nota marginal noms d’ús freqüent com si fossin de pare o mare de l’inscrit, que han de constar preceptivament entre les mencions d’identitat.

— Es completa i desplega el que la Llei disposa sobre una sèrie de qüestions, com són la d’imposició de nom propi, qui la fa i com; cognoms, en general; determinació dels de legitimat per concessió sobirana i dels qui adquireixen la nacionalitat espanyola; regles per a la inversió dels cognoms del fill natural reconegut només per la mare; cognoms adoptius i expedients sobre noms i cognoms. Quant a cognoms dels fills adoptius, se segueix el que el Codi civil disposa després de l’última reforma, i es completen, conforme al seu esperit, les normes substantives, procurant la major protecció dels interessos de l’adoptat.

— Es regula especialment l’expedient sobre nacionalitat i es donen normes complementàries de les substantives, en les quals, naturalment, s’inspiren; així, les relatives a opció i a la nacionalitat de la dona casada.

En general no és possible que el Registre proporcioni una prova directa de la nacionalitat de la persona; però per facilitar-ne la determinació es pretén portar al Registre, per via d’inscripció o d’anotació, segons escaigui, un gran nombre dels fets que hi influeixen.

La facilitat per inscriure certes declaracions sobre nacionalitat s’atenua amb l’abast limitat que es concedeix a la fe del Registre.

— Quant a matrimoni, el Reglament s’adapta al Concordat vigent de l’Estat espanyol amb la Santa Seu, les doctrines del qual estan substancialment reflectides en el Codi i en la Llei del Registre Civil. La inscripció del matrimoni canònic, tret d’això, és objecte d’un mer desplegament reglamentari. Les normes sobre matrimoni civil segueixen la línia imposada pel Codi, reformat recentment, per la nova Llei del Registre, pel Decret de 26 d’octubre de 1956 i per la Circular de la Direcció General dels Registres i del Notariat, de 2 d’abril de 1957. Es concreta el règim de consultes, recursos governatius i impugnacions judicials, de manera que es perfilen les funcions del jutge de pau en un acte jurídic tan delicat com aquest.

— Quant a inscripcions de defunció, destaquen les normes sobre mort en circumstàncies excepcionals, les quals impliquen un règim de caràcter més comú i ordinari, que supleix amb

(5)

avantatge les nombroses i casuístiques disposicions dictades per a situacions d’emergència. També cal destacar la regulació flexible de la llicència d’inhumació per eliminar les dificultats suscitades per l’ordenació anterior.

— Respecte a la secció IV, s’han tingut en compte les disposicions sobre el Registre de

Tuteles i el Registre Central d’Absents. Pel que fa a les representacions legals diferents de la tutela o de la de l’absent, el Reglament és succint i restrictiu, perquè la Llei, en aquesta part, té un indubtable caràcter d’assaig; la prudència aconsella recollir les dades de l’experiència abans d’emprendre una ordenació més àmplia, detallada i precisa. No s’han exclòs, tanmateix, les representacions que consten en documents judicials per la necessitat d’adaptació al tenor de la Llei. La seva publicitat formal serà més fàcil pel Registre Civil que la que podien proporcionar els arxius judicials.

— Es precisen els supòsits en què cal expedient governatiu; es completa la concisió del text legal i es donen regles especials per a certs expedients i per a la inscripció de les resolucions.

S’ha dedicat especial atenció als expedients d’inscripció de naixement fora de termini, a fi de dissipar el confusionisme que existia fins ara sobre la manera de fixar la filiació dins d’aquest expedient.

La reconstrucció del Registre és objecte d’un ordenament detallat, en què es recullen els ensenyaments de la pràctica i es preveuen fórmules flexibles sense minva de les garanties degudes.

Les declaracions amb valor de simple presumpció poden utilitzar-se, entre d’altres finalitats, per aconseguir verdaders certificats de nacionalitat, similars als que es difonen en la legislació comparada, la falta dels quals s’acusava en la nostra.

La tramitació dels expedients està presidida pels criteris d’economia, celeritat i eficàcia que l’Estat intenta imposar en totes les seves actuacions. Pel que fa a la competència es parteix del principi d’atribuir-la al jutge de primera instància, atesa la importància que té tot el que afecta l’estat civil, sense perjudici de confiar la instrucció i, fins i tot en els casos que ho permeti la naturalesa o menor entitat de la qüestió plantejada —la decisió— als encarregats mateixos, en pro de la rapidesa i a fi d’evitar l’excessiva acumulació d’assumptes als jutjats de primera instància.

La realitat exigeix una prova fàcil de la vida i de la solteria o viduïtat, i a aquest efecte es brinden a l’Administració i als particulars els mitjans probatoris més senzills —la compareixença del subjecte i la declaració jurada, respectivament—, amb la qual cosa, a més, d’acord amb les noves tendències, se simplifica la mecànica burocràtica. Es disposa, tanmateix, que se segueixin expedint fes de vida, de solteria o de viduïtat, per a la qual cosa s’ha establert un procediment, amb un mínim de garanties, adequat al fi pretès.

— Sense perjudici del principi de gratuïtat respecte als assentaments o altres conceptes determinats, el Reglament respecta el règim aranzelari tradicional i alhora regula el benefici registral de pobresa amb gran generositat de manera que facilita extraordinàriament la prova, d’acord amb les exigències de la pràctica. Es preveuen també altres supòsits de gratuïtat en l’expedició de certificats i s’elimina el confusionisme actual en aquests casos. — La integració en el Reglament de l’ordenació orgànica del cos de metges del Registre Civil ha de contribuir a la simplificació dels textos legals, actualment vigents, sense minva

(6)

del que exigeix una sistematització legislativa adequada, ja que els funcionaris esmentats estan afectes al servei exclusiu del Registre. S’ha procurat que, sense perjudici dels drets adquirits, la reglamentació respongui als criteris que van inspirar l’ordenació general dels funcionaris sempre que l’especialitat de la funció no exigeixi una altra cosa. S’incorpora, simplificat, l’ordenament de la seva Mutualitat Benèfica, creada per Ordre de 17 de juliol de 1951, i, per a la representació del cos, es crea una junta especial. El règim econòmic d’aquests funcionaris continua sent el de la percepció directa de drets aranzelaris. Tenint en compte les necessitats del servei i la possibilitat d’una dotació còngrua dels funcionaris, aquest servei es limita a les capitals de província i a poblacions de més de cinquanta mil habitants.

— La complexitat i el caràcter innovador de la nova legislació planteja una prolixa sèrie de qüestions de dret intertemporal, entre d’altres, les de tancament de l’antiga secció IV, incorporació al Registre Civil del Registre de Tuteles, publicitat formal, nous llibres i impresos, nom i cognoms i cartes de naturalesa. Tendeixen a resoldre-les les disposicions transitòries, amb les quals es pretén també liquidar la complexa problemàtica suscitada arran de la guerra d’alliberament pels assentaments practicats en territori no subjecte a les autoritats legítimes que ja va ser abordada en disposicions anteriors. A aquest efecte, i amb la finalitat de mantenir, fins on sigui possible, la virtualitat dels assentaments, s’estén, en principi, als practicats en els territoris esmentats, el règim ordinari sobre defectes i procediments de correcció.

— En les disposicions finals es determina el règim jurídic del Registre a les províncies africanes, que no pot ser un altre que el general, llevat de les excepcions que imposin les especialitats existents en matèria d’òrgans i de fets inscriptibles relatius a indígenes. L’última disposició deixa vigent el sistema actual d’aranzels, ja que, tot i que reconeix que la nova legislació exigeix determinades adaptacions, aquestes tenen cabuda en les disposicions que els siguin específiques.

En virtut d’això, a proposta del ministre de Justícia, d’acord amb el dictamen del Consell d’Estat i amb deliberació prèvia del Consell de Ministres, disposo:

Article únic

S’aprova, amb el ca3ràcter de definitiu, l’adjunt Reglament del Registre Civil, que començarà a regir l’1 de gener de 1959.

Madrid, 14 de noviembre de 1958

(7)

Reglament del Registre Civil

TÍTOL I

Disposicions generals

CAPÍTOL I

Regles comunes i complementàries

Article 11

Els òrgans del Registre Civil s’han de comunicar directament entre si d’ofici. Pel mateix procediment s’ha de realitzar la comunicació entre els registres consulars i els situats a Espanya.

1_{Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 510/1985, de 6 de març, pel qual es modifiquen}

determinats articles del Reglament de la Llei del Registre Civil i del Reglament per a l’organització i règim del notariat (BOE núm. 94, de 19 d’abril).

Article 2

Les autoritats, els funcionaris o els particulars poden formular peticions davant el registre civil de la seva residència o domicili quan l’oficina competent, a la qual s’han de traslladar immediatament, radiqui en un altre terme o demarcació.

Les notificacions i, en general, tota comunicació al peticionari o la part s’ha de fer d’ofici a través de l’oficina de presentació en el domicili que hagi assenyalat a la mateixa població. L’encarregat, assistit, si escau, pel secretari, s’ha de traslladar al lloc en què hagi de formular una declaració inscriptible una persona que, per malaltia o una altra causa, no pugui acudir al registre.

Article 3

Els qui tinguin capacitat per realitzar un acte d’estat civil, en tenen per a totes les actuacions registrals que s’hi refereixin.

Article 4

La mort de l’interessat no impedeix la inscripció pretesa ni la tramitació d’un expedient incoat en qualsevol moment.

Article 5

Excepte per raons d’urgència justificades, el despatx d’assumptes es porta a efecte en les hores de servei, que s’han d’anunciar al públic en un lloc visible. La inscripció de defunció es considera sempre d’urgència.

Article 6

Per a les obligacions imposades en aquesta legislació que no tinguin assenyalat un compliment immediat o un termini especial, aquest és de tres dies. No es computa el dia en què s’esdevingui el fet inicial del termini.

(8)

Article 72

En les peticions que promoguin un expedient o que exigeixin una legitimació especial, s’ha de fer constar, per mitjà d’una diligència de l’encarregat, del secretari o de l’oficial, la identitat del peticionari, llevat que s’hagi autenticat la seva signatura o es comparegui per mitjà d’un procurador dels tribunals.

Ha de constar la identitat dels testimonis en tot cas.

Els particulars o els testimonis que no siguin coneguts poden ser identificats per dos testimonis de coneixement o mitjançant un document oficial d’identificació.

Quan per fer la inscripció calgui la identificació, s’ha d’expressar per mitjà d’una diligència en una acta separada o en el mateix cos de l’assentament.

2_{Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 3455/1977, d’1 de desembre, sobre modificació de}

determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 21, de 25 de gener de 1978).

Article 8

L’oficina de presentació ha de donar al peticionari, si aquest ho demana, un justificant d’haver formulat, verbalment o per escrit, una petició o una declaració, o de la recepció de documents, si s’escau.

S’admet com a rebut la fotocòpia o còpia simple de l’escrit o del document de què es tracti, datada, signada i segellada pel funcionari a qui es lliuri.

Article 9

En totes les oficines del Registre hi ha d’haver, a disposició del públic, un exemplar de la Llei i del Reglament i dels formularis oficials.

Article 10

En el Registre s’han d’utilitzar els llibres i els impresos oficials i, si no n’hi ha, cal seguir els models oficials, i fer-hi constar la causa per la qual es prescindeix de l’imprès oficial. El blanc de l’imprès destinat a la circumstància que no es pugui acreditar s’ha d’emplenar amb la frase “No consta”.

Article 113

Els assentaments, els certificats i les diligències han d’expressar, si s’escau, el caràcter de substitut de l’autorizant. Quan es tracti del jutge de pau, no s’ha d’esmentar la seva qualitat de delegat ni cap circumstància del jutge encarregat.

3_{Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de}

determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).

Article 124

Les mencions d’identitat consisteixen, si és possible, en els noms i els cognoms, el nom dels pares, el número del document nacional d’identitat, la naturalesa, l’edat, l’estat, el domicili i la nacionalitat.

(9)

4_{Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Decret 1138/1969, de 22 de maig, pel qual es modifiquen}

determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 144, de 17 de juny).

Article 13

Han de signar dos testimonis a petició de qui ho ha de fer i no en sap o no pot fer-ho. Els mateixos testimonis no poden substituir més d’una persona en l’assentament o la diligència.

Article 14

Ha de rubricar els assentaments i els certificats l’empleat que materialment els estengui.

Article 15

L’encarregat i el secretari, si n’hi ha, han de datar i signar les diligències.

Article 165

En les actuacions i els expedients s’apliquen supletòriament les normes de jurisdicció voluntària.

CAPÍTOL II

De la publicitat del Registre

SECCIÓ PRIMERA

De les certificacions

Article 176

L’encarregat i, per delegació seva, el secretari són els únics funcionaris que poden certificar els assentaments del Registre. A més, estan obligats a informar els interessats per facilitar-los la publicitat registral. L’interès a conèixer els assentaments es presumeix en qui sol·licita la certificació.

Article 18

La manifestació i l’examen dels llibres té lloc a l’hora més convenient per al servei i sota la vigilància de l’encarregat.

Article 19

Sens perjudici del que disposa l’article 21, les autoritats i els funcionaris, quan ho exigeixin els assumptes de la respectiva funció i amb indicació d’aquests, poden conèixer, per mitjà d’un examen directe, un certificat o una nota simple informativa, el contingut de qualsevol

(10)

assentament o document del Registre, llevat dels corresponents al Llibre de matrimonis

secrets.

Quan se sol·liciti d’ofici un certificat o una nota simple sobre més d’un foli registral, l’encarregat pot optar per la manifestació de llibres, excepte si una llei, un decret o la Direcció General imposen una altra cosa. En aquests últims casos es pot comprendre en un sol certificat el contingut de diferents folis.

Article 207

Els encarregats han de comunicar als òrgans oficials, sense necessitat de petició especial, les dades exigides per llei, reial decret o per la Direcció General.

Igualment han de remetre a l’Institut Nacional d’Estadística, a través de les seves delegacions, i als serveis d’estadística municipal els butlletins sobre naixements, avortaments, matrimonis, defuncions o altres fets inscriptibles.

Els òrgans competents han de subministrar, abans que els fets es facin constar en el Registre, els impresos de butlletins redactats d’acord amb la Direcció General. Els ha d’estendre el promotor o el titular de l’assentament, el metge, el sanitari o l’encarregat, segons el que prescrigui el model, i l’encarregat ha de consignar-hi amb el segell del registre el tom, la pàgina i la data de la inscripció, i en els d’avortaments, els números del lligall corresponent. En els butlletins no s’han de consignar dades d’identitat dels particulars afectats pels fets per a la publicitat dels quals es requereix autorització especial.

Article 218

No s’ha de fer publicitat sense autorització especial:

1r. De la filiació adoptiva o desconeguda o de circumstàncies que descobreixin aquest caràcter i del canvi del cognom Expósito o altres d’anàlegs o inconvenients.9

2n. De la rectificació del sexe.

3r. De les causes de privació o suspensió de la pàtria potestat.10

4t. Dels documents arxivats, quant als aspectes esmentats en els números anteriors o a circumstàncies deshonroses o que estiguin incorporats en un expedient que tingui caràcter reservat.

5è. Del lligall d’avortaments.

6è. Dels canvis de cognom autoritzats de conformitat amb el que preveu el paràgraf tercer de l’article 208 d’aquest Reglament.11

L’autorització l’ha de concedir el jutge encarregat, i només als qui justifiquin un interès legítim i un motiu fonamentat per demanar-la. El certificat ha d’expressar el nom del sol·licitant, els efectes per als quals es lliura i l’autorització expressa de l’encarregat. Aquest, en el registre directament al seu càrrec, ha d’expedir pel seu compte el certificat.

9_{Apartat 1r redactat de conformitat amb l’article únic.1 del Reial decret 170/2007, de 9 de febrer, pel qual es modifica}

el Reglament del Registre Civil, aprovat pel Decret de 14 de novembre (BOE núm. 59, de 9 de març, i suplement en català núm. 9, de 16 de març).

10_{Apartat 3r redactat de conformitat amb l’article únic.1 del Reial decret 170/2007, de 9 de febrer, pel qual es}

modifica el Reglament del Registre Civil, aprovat pel Decret de 14 de novembre (BOE núm. 59, de 9 de març, i suplement en català núm. 9, de 16 de març).

(11)

11_{Apartat 6è afegit de conformitat amb l’article únic.1 del Reial decret 170/2007, de 9 de febrer, pel qual es modifica}

el Reglament del Registre Civil, aprovat pel Decret de 14 de novembre (BOE núm. 59, de 9 de març, i suplement en català núm. 9, de 16 de març).

Article 2212

No obstant això, no requereixen autorització especial per obtenir un certificat:

1r. Respecte dels aspectes a què es refereix el número primer de l’article anterior, l’inscrit mateix o els seus ascendents, descendents o hereus. Respecte de l’adopció plena, l’adoptant o l’adoptat major d’edat, i respecte de la simple, a més, els hereus, ascendents i descendents de l’un i de l’altre.

2n. Respecte de la rectificació del sexe, l’inscrit mateix.

3r. Respecte a les causes de privació o suspensió de la pàtria potestat, el subjecte a aquesta o els seus ascendents o descendents o hereus.13

4t. Respecte dels documents arxivats, les persones esmentades abans en els diferents supòsits i, quan es tracti d’una resolució notificada, el destinatari de la notificació.

5è. Respecte del lligall d’avortaments, els pares.

6è. Respecte als canvis de cognom autoritzats de conformitat amb el que preveu el paràgraf tercer de l’article 208, únicament la persona inscrita.14

Tampoc no requereixen autorització els qui tenen sota la seva guarda les persones esmentades abans i els apoderats especialment per aquells o aquestes. Encara que l’apoderament escrit o la guarda no constin fefaentment, l’encarregat discrecionalment pot estimar-los acreditats.

En el certificat s’ha d’expressar, en tots els supòsits d’aquest article, el nom del sol·licitant.

13_{Apartat 3r redactat de conformitat amb l’article únic.2 del Reial decret 170/2007, de 9 de febrer, pel qual es}

modifica el Reglament del Registre Civil, aprovat pel Decret de 14 de novembre de 1958 (BOE núm. 59, de 9 de març, i suplement en català núm. 9, de 16 de març).

14_{Apartat 6è afegit de conformitat amb l’article únic.2 del Reial decret 170/2007, de 9 de febrer, pel qual es modifica}

el Reglament del Registre Civil, aprovat pel Decret de 14 de novembre de 1958 (BOE núm. 59, de 9 de març, i suplement en català núm. 9, de 16 de març).

Article 23

Per obtenir certificats no cal una sol·licitud per escrit, excepte: 1r. Si la cerca ha d’excedir els dos anys.

2n. Per als que requereixin autorització prèvia.

3r. Per als negatius, que necessàriament s’han de referir al temps indicat expressament pel sol·licitant.

4t. Quan es pretengui que, si escau, es formalitzi una resolució denegatòria. 5è. Quan es presenti en una oficina diferent de la que ha de lliurar el certificat. La sol·licitud ha de contenir les dades necessàries per a la cerca.

Article 24

Els certificats que se sol·licitin amb urgència s’han d’expedir o de denegar en vint-i-quatre hores.

Article 25

(12)

Un cop denegat el certificat, s’ha d’expedir una nota simple o, si s’ha sol·licitat, s’ha de formalitzar una resolució denegatòria amb referència en l’una i en l’altra a la sol·licitud, indicant-ne la data i el peticionari. La nota o la resolució ha de ser motivada mentre no reveli cap dada que no es pugui certificar i, si escau, ha d’expressar, amb una fórmula general, que només poden sol·licitar un certificat les persones assenyalades per les disposicions vigents. Si s’entaula un recurs contra la resolució, l’encarregat ha d’elevar un informe reservat sobre els motius de la denegació.

Article 2615

Els certificats s’han d’estendre sense deixar espai per a transcripcions marginals. Els assentaments marginals s’han de transcriure a continuació del text, abans de la data i la signatura.

Es pot certificar sobre còpies dels assentaments, obtingudes per fotografia o procediments anàlegs de la manera que autoritzi la Direcció General.

determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 144, de 17 juny).

Article 2716

En els certificats hi ha de constar:

1r. El registre, amb indicació, en els municipals, del terme i la província, i, en els consulars, de la població i l’estat.

2n. Les mencions d’identitat de l’inscrit que figurin en la inscripció principal. 3r. La pàgina i el tom de l’assentament, o el foli i el lligall corresponent. 4t. Les altres circumstàncies exigides.

5è. La data, el nom i la signatura de l’encarregat o del secretari que certifiqui i el segell de l’oficina.

Els defectes o les llacunes de l’assentament s’han de fer constar en caràcters destacats pel subratllat o amb un color o un tipus de lletra diferent.

Article 28

Els certificats poden ser positius o negatius, i d’assentaments o de documents arxivats. Els positius d’assentaments poden ser literals o en extracte.

Els literals han de comprendre íntegrament els assentaments a què es refereixen, amb indicació de les signatures.

Els certificats en extracte o ordinaris han de contenir les dades de què especialment fa fe la inscripció corresponent, segons resulti de les inscripcions ulteriors modificatives, sense expressió d’aquestes, i, també, les notes marginals de referència a les inscripcions o les anotacions de matrimoni, tutela, representació o defunció del nascut o a la de naixement.

Article 29

El certificat en extracte de naixement ordinari no dóna fe de la filiació; ha d’expressar la data i el lloc de naixement, sense precisar-ne l’hora i el lloc, i entre les mencions d’identitat ha de

(13)

referir els noms propis dels pares, reals o figurats, que hi hagi a la inscripció. Quan es tracti d’adoptats, ha d’esmentar únicament el nom del pare i la mare els cognoms dels quals tenen en primer lloc.

Aquest certificat ha de declarar que només dóna fe del fet, la data i el lloc del naixement i del sexe de l’inscrit.

Article 3017

En el certificat literal de naixement s’ha de fer constar que s’expedeix per als assumptes en què calgui provar la filiació, sense que sigui admissible per a altres efectes.

Article 3118

Els certificats no requereixen legalització per tenir efecte davant de qualsevol òrgan, sens perjudici de les diligències de comprovació que aquest estimi oportú dur a terme en cas de dubte fonamentat.

determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE, núm. 21, de 25 de gener de 1978).

Article 32

Els certificats han de referir, literalment o en extracte, segons el tipus, les anotacions del mateix foli, en tot allò que es relacionen amb el fet que se certifica.

Article 33

Els certificats positius de documents poden ser totals o de particulars i, els uns i els altres, literals, en relació o mixtos. En el de particulars s’ha de fer constar que "en el que s’ha omès no hi ha res que ampliï, restringeixi o modifiqui el que s’ha inserit” i, si hi ha res, se n’ha de fer una relació necessàriament en el certificat.

Els certificats de documents poden fer referència a aspectes concrets continguts en un expedient acabat o en tramitació.

Article 34

Els negatius d’assentaments o de documents arxivats fan referència, segons el que s’hagi sol·licitat, a un temps determinat o al que hagi transcorregut des de l’establiment del registre respectiu.

Article 35

Del mateix que es pot certificar se n’ha de donar, sense garantia, una nota simple informativa a qui la sol·liciti.

SECCIÓ SEGONA

Del llibre de família19

(14)

19_{Rúbrica redactada de conformitat amb l’article 2 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de}

Article 3620

El llibre de família s’obre amb la certificació del matrimoni no secret i conté successius fulls destinats a certificar les indicacions registrals sobre el règim econòmic de la societat conjugal, el naixement dels fills comuns i dels adoptats conjuntament per ambdós contraents, la mort dels cònjuges i la nul·litat, el divorci o la separació del matrimoni.

També es lliura un llibre de família al progenitor o progenitors d’un fill no matrimonial i a la persona o persones que adoptin un menor. S’hi ha de fer constar, si s’escau, el matrimoni que posteriorment contreguin entre ells els titulars del llibre.

En el llibre s’ha d’assentar amb valor de certificació qualsevol fet que afecti la pàtria potestat i la defunció dels fills, si s’esdevé abans de l’emancipació.

Els assentaments-certificats són en extracte, sense transcripció de notes, i en els de naixements no s’expressa la classe de filiació. Poden rectificar-se en virtut d’un assentament-certificat ulterior.

Article 3721

El llibre de família s’ha de lliurar als titulars o a les persones autoritzades per aquests, immediatament després de la inscripció del matrimoni en el registre ordinari o, llevat que ja el tinguin, quan s’inscrigui una filiació no matrimonial o una adopció.

Quan el lliurament del llibre tingui lloc a conseqüència de la inscripció d’una adopció, s’ha de cancel·lar l’assentament de naixement que figuri en l’anterior llibre de família expedit, si s’escau, al progenitor o als progenitors per naturalesa. Si en aquest llibre anterior hi consta únicament aquest assentament de naixement, el llibre esmentat ha de ser anul·lat.

Article 3822

El lliurament del llibre, en qualsevol que sigui el moment en què tingui lloc, s’ha de fer constar sempre al marge de la inscripció de matrimoni corresponent o, si no n’hi ha, en cadascuna de les inscripcions de naixement.

Els cònjuges o el titular o titulars de la pàtria potestat han de tenir sempre el llibre corresponent. En cas de pèrdua o deteriorament, han d’obtenir del mateix registre un duplicat, en què s’han d’estendre els certificats oportuns. En el duplicat cal expressar que substitueix el primitiu i s’ha de prendre nota de l’expedició en les inscripcions corresponents del registre.

(15)

Article 39

El titular del llibre ha d’exigir que s’hi estenguin tots els certificats pertinents immediatament a partir de la inscripció. L’encarregat del Registre ha de vetllar, especialment, perquè es compleixi aquesta obligació.

Article 40

L’encarregat ha de facilitar gratuïtament als titulars del llibre els fulls supletoris dels impresos necessaris, de la mateixa mida i en paper comú. Els fulls supletoris els ha de rubricar l’encarregat i els ha de segellar amb el segell de l’oficina, i el seu número s’ha d’expressar per mitjà d’una diligència al final de l’últim.

TÍTOL II

Dels òrgans del Registre

CAPÍTOL I

De la Direcció General dels Registres i del Notariat

Article 4123

Dins del Ministeri de Justícia, competeix a la Direcció General dels Registres i del Notariat la direcció i la inspecció dels serveis del Registre Civil. En general, li correspon complir i fer complir la Llei, el Reglament, preparar les propostes de totes les disposicions en la matèria que hagin de revestir forma d’ordre o de reial decret i informar sobre les qüestions pròpies del Registre Civil.

Cal oir el Ministeri d’Afers Estrangers sobre les peculiaritats del servei de llibres i impresos quant als registres civils a l’estranger.

Article 4224

La Direcció General ha de comunicar als òrgans del Registre les resolucions o les instruccions directament o per conducte dels presidents dels tribunals superiors de justícia o del Ministeri d’Afers Estrangers.

Els encarregats o els inspectors del Registre Civil no estan obligats per ordres o instruccions emanades d’organismes diferents d’aquells als quals la Llei encomana aquest servei. En conseqüència, tota ordre dirigida a aquests funcionaris per altres superiors jeràrquics ha d’indicar que té caràcter de trasllat.

Article 4325

Els encarregats del Registre poden elevar a la Direcció, amb un informe previ del Ministeri Fiscal, propostes per millorar el servei o per resoldre qüestions de caràcter general.

(16)

CAPÍTOL II

Dels registres

SECCIÓ PRIMERA

Dels registres municipals

Article 4426

En les poblacions en què hi hagi més d’un jutjat de primera instància, el servei del Registre Civil queda subjecte a les regles següents:

1r. Hi ha d’haver un registre o més, sempre a càrrec de jutges de primera instància, assistits pels corresponents secretaris judicials.

2n. El Ministeri de Justícia, atenent les circumstàncies de cada població, ha d’adoptar o de promoure les mesures convenients, i en particular:

a) Si en el terme municipal hi ha d’haver un únic registre o diversos, i en aquest cas ha

d’assenyalar la competència de cada un.

b) El jutge o jutges de primera instància als quals incumbeix el Registre Civil i, si s’escau, les

funcions que corresponen a cada un.

c) Si el jutge o jutges han de dedicar-se exclusivament al servei del Registre.

En tot cas, la decisió sobre aquests aspectes i la provisió de vacants de jutge, secretari i personal auxiliar s’han d’ajustar a les disposicions orgàniques de l’Administració de justícia. Correspon al Ministeri de Justícia, a proposta de la Direcció General, determinar el nombre de metges del Registre Civil i distribuir els serveis entre ells.

3r. El secretari, per delegació de l’encarregat, pot exercir per si mateix: la funció de certificar; totes les funcions registrals a què es refereix el paràgraf segon de l’article 46, i les relatives a les fes de vida o d’estat. Les mateixes atribucions té l’oficial de l’Administració de justícia habilitat que el secretari, al seu torn, delegui, amb autorització prèvia de l’encarregat.

4t. En l’àmbit de funcions a què es refereix el paràgraf segon de l’article 46, les inscripcions que es poden practicar en virtut d’una declaració es poden practicar igualment en virtut d’una acta que d’aquesta declaració estengui l’oficial o el secretari esmentat, sempre que l’assentament s’estengui abans dels vint dies d’ocórrer el fet inscriptible.

Perquè el jutge pugui expedir la llicència d’enterrament es requereix que se n’hagi estès l’acta i que consti el comunicat i la comprovació de la mort en els termes exigits per a la inscripció.

26_{Article redactat d’acord amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de determinats}

articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).

Article 4527

La Direcció General pot autoritzar, quan el servei ho requereixi, l’obertura de diversos toms del Llibre diari, així com els toms que en cada una de les seccions d’un registre poden estar simultàniament oberts.

27_{Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret núm. 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de}

(17)

Article 4628

En els registres municipals, el jutge de pau actua per delegació de l’encarregat i amb les mateixes facultats, excepte en els expedients.

En virtut seva, ha d’estendre les inscripcions dins el termini de naixement de fills tinguts en matrimoni, les ordinàries de defunció, les de matrimoni en forma religiosa mitjançant el certificat respectiu, les de matrimoni en forma civil l’expedient previ del qual hagi instruït, i les notes marginals que no siguin de rectificació o de cancel·lació.

No obstant això, no ha d’estendre cap altre assentament, excepte en casos de necessitat urgent, sense rebre instrucció particular i per escrit de l’encarregat, sol·licitada i despatxada immediatament, la qual s’ha d’arxivar amb els altres antecedents relatius a l’assentament. L’encarregat se n’ha de reservar la minuta.

En tot cas, ha de complir totes les comeses que rebi de l’encarregat del Registre. Els certificats els han d’expedir i firmar conjuntament sempre el jutge i el secretari.

Article 4729

Correspon als jutges de primera instància il·lustrar i dirigir els jutges de pau, aclarint-los els dubtes, corregint-los els errors, donant-los les instruccions necessàries per desenvolupar la seva comesa i encarint-los la màxima diligència i la consulta en els casos dubtosos.

Sempre que ho imposi el servei i, almenys, un cop l’any han de visitar els registres a càrrec seu per examinar minuciosament tots els assentaments, els documents arxivats i les diligències posteriors a l’última visita i proveir el que calgui per al seu bon funcionament. Si en l’any o els anys anteriors no s’haguessin fet aquestes visites, n’han de donar compte al president del tribunal superior de justícia.

Han d’estendre per duplicat una acta minuciosa del resultat, un dels exemplars de la qual han de lliurar al jutge de pau; la visita s’ha de diligenciar en el Llibre de personal i oficina i en cada un dels d’inscripcions oberts.

Article 4830

Els jutges de primera instància, com a encarregats del Registre, s’han de substituir d’acord amb el que es prescriu per a aquests càrrecs.

Article 4931

El jutge i el secretari responen solidàriament de tots els actes que autoritzin conjuntament relatius al Registre.

El secretari s’ha d’atenir al que ordena el jutge; però si estima que hi ha infracció, ha de salvar la seva responsabilitat donant compte tot seguit a l’òrgan immediat superior.

(18)

SECCIÓ SEGONA

Dels registres consulars i Central

Article 50

Hi ha d’haver un registre per a cada demarcació consular; el Ministeri d’Afers Estrangers ha de comunicar al de Justícia els consolats d’Espanya a l’estranger i la seva demarcació territorial.

Article 5132

Els registres consulars estan a càrrec dels cònsols d’Espanya o, si s’escau, dels funcionaris diplomàtics encarregats de les seccions consulars de la missió diplomàtica.

Els substitueix el funcionari de carrera que correspongui i, si no n’hi ha, el canceller o la persona que el substitueixi, segons el seu reglament.

A falta del substitut reglamentari, els fets s’han d’inscriure en el Registre Central.

Article 5233

El Registre Civil Central està a càrrec de dos magistrats, assistits del mateix nombre de secretaris judicials. Els magistrats s’han de substituir entre ells i, si no n’hi ha, els han de substituir els encarregats del Registre Civil de Madrid. La Direcció General dels Registres i del Notariat ha de determinar les funcions que corresponguin a cada encarregat.

33_{Article redactat de conformitat amb la disposició addicional 1a del Reial decret 644/1990, de 18 de maig, pel qual}

es dicten normes relatives al Registre Civil Central (BOE núm. 125, de 25 de maig).

Article 5334

Els registres consulars no tenen secretari; els assentaments, les certificacions i les diligències les autoritza només l’encarregat.

Article 5435

Les funcions que, pel que fa a cada registre, s’assignen al president del tribunal superior de justícia corresponent, les ha d’assumir, respecte del Central, el president del de Madrid, i respecte dels consulars, l’encarregat mateix o el substitut legal de carrera.

El Ministeri Fiscal ha d’estar representat en els expedients relatius al Registre Central per qui correspongui, segons el registre davant del qual es ventilin, i en tota la resta que faci referència al Registre pel fiscal que se li assigni dels de Madrid. Respecte dels consulars,

(19)

pel canceller del consolat i, a falta de substitut reglamentari, per dos espanyols capaços i instruïts, nomenats pel cap de l’oficina consular o de la missió diplomàtica. El representant s’ha d’atenir a les normes que regeixen el Ministeri Fiscal i ha d’actuar en aquesta comesa amb independència dels cònsols.

No es pot actuar en el mateix assumpte com a encarregat i com a representant del Ministeri Fiscal.

SECCIÓ TERCERA

De la segregació, extinció i divisió dels registres

Article 55

Per tancar un registre en un dia assenyalat, l’encarregat, a les zero hores, n’ha d’estendre nota, amb menció de la disposició, en el primer foli en blanc de cada llibre. Els folis en blanc restants han de ser inutilitzats, traçant en tota la seva extensió una aspa i indicant al peu de cadascun el caràcter d’"inutilitzat", amb la rúbrica del secretari o l’encarregat i el segell de l’oficina. En l’últim foli s’ha de posar una nota de referència a la de tancament.

Quan s’ordeni la segregació, la divisió o l’extinció d’un registre s’ha d’indicar el que en conservarà l’arxiu.

CAPÍTOL III

De la inspecció i les sancions

Article 5636

La Direcció General exerceix la inspecció superior per mitjà dels seus funcionaris del grup A, llicenciats en dret, amb la categoria de sotsdirectors o caps de servei, que tenen caràcter i atribucions d’inspectors centrals, sens perjudici de la facultat superior del director general.

Article 57

Els inspectors s’han d’atenir a les instruccions que rebin de la Direcció General per corregir les deficiències que pertorbin el servei.

Article 5837

La inspecció ordinària dels registres municipals l’exerceix el president del tribunal superior de justícia respectiu o el magistrat que aquest delegui per a cada província.

La inspecció s’ha de fer personalment i un cop l’any, sens perjudici de les visites extraordinàries que ell o la Direcció estimin convenients; ha de donar compte a la Direcció General de la falta d’inspecció l’any o els anys anteriors.

La inspecció recau:

1r. Sobre el registre directament a càrrec del jutge de primera instància, examinant les actes de les visites que l’encarregat hagi fet en els registres al seu càrrec, així com les instruccions particulars que hagi donat als jutges de pau.

(20)

2n. Sobre un, almenys, per cada jutge de primera instància dels registres en què actuï per delegació el jutge de pau, comprovant el compliment dels deures de l’encarregat respectiu.

Article 5938

La inspecció ordinària dels registres consulars l’ha d’exercir, sense subjecció a períodes, el cap de la missió diplomàtica. Pot delegar en altres funcionaris diplomàtics o consulars que hi estiguin destinats, amb l’autorització prèvia del Ministeri d’Afers Estrangers.

La del registre a càrrec del cap de la missió, l’ha de fer el funcionari designat pel Ministeri d’Afers Estrangers.

Article 60

La inspecció es refereix al temps posterior a l’última segons el Llibre de personal i oficina. L’inspector ha d’examinar els llibres, els lligalls i els expedients, i, de manera especial, els expedients de matrimoni civil i la documentació de comptes aranzelaris. En els llibres d’inscripcions oberts i en el de Personal i oficina s’ha d’estendre una diligència d’inspecció. Del resultat se n’ha d’estendre una acta minuciosa, per duplicat, un exemplar dels quals s’ha de lliurar a l’encarregat.

Article 6139

Els inspectors ordinaris, el mes de gener, han de donar a la Direcció General un comunicat circumstanciat de les inspeccions, i han de designar nominalment els encarregats en els registres dels quals no hagin advertit faltes i els que es trobin en l’altre cas, amb expressió de les que hagin observat, de les mesures preses per corregir-les, de si s’han esmenat i de les sancions imposades.

Article 6240

Els anys acabats en zero o cinc, els inspectors ordinaris han d’enviar, amb l’informe remès a la Direcció General, una memòria de les mesures aconsellables per al servei, la redacció de la qual han d’encarregar, amb un any d’anticipació, a un encarregat de registre, el qual ha d’utilitzar els informes i les propostes dels altres, subjectes al mateix inspector.

La Direcció pot assenyalar, amb la deguda antelació, el tema o els temes a què s’ha de cenyir la memòria.

Un resum de les memòries, aprovat per la Direcció General, s’ha d’incorporar a l’anuari d’aquest centre.

(21)

Article 6341

Els particulars, així com el Ministeri Fiscal o qualsevol funcionari, poden denunciar qualsevol infracció, morositat o negligència quant al Registre, l’inspector ordinari o la Direcció General.

Article 64

Els inspectors que coneguin qualsevol infracció en relació amb el Registre estan obligats: 1r. A comprovar-la.

2n. A promoure els remeis o els expedients per esmenar-la. 3r. A imposar o proposar les multes.

4t. A donar-ne compte als òrgans als quals correspongui, si escau, imposar una correcció administrativa o exigir responsabilitats d’un altre ordre.

Article 65

Els òrgans del Registre han de comunicar als seus superiors les infraccions a què correspongui una sanció major que la que ells puguin imposar o les comeses per funcionaris no subjectes a la seva autoritat.

Els jutges de pau han d’imposar, com a delegats del Registre, multes fins a 250 pessetes. En cap cas les multes no han de ser inferiors a 50 pessetes; es poden imposar, encara que els infractors hagin cessat en els seus càrrecs, sempre que no hagin transcorregut cinc anys de la infracció.

S’han d’imposar amb citació prèvia de l’infractor, examinant les causes que excusin, atenuïn o agreugin la infracció i tenint en compte la seva situació econòmica. S’han de fer efectives en paper de l’Estat i, si no n’hi ha, per la via de constrenyiment.

TÍTOL III

Regles generals de competència

SECCIÓ PRIMERA

De la competència dels registres

Article 6642

En el Registre hi han de constar els fets que afectin espanyols, encara que determinin la pèrdua de la seva condició com a tals o s’hagin esdevingut abans d’adquirir-la. També s’hi han d’inscriure els que afectin mediatament el seu estat civil.

El dubte sobre la nacionalitat del subjecte no és obstacle per a la inscripció de fet. Tampoc no ho és el fet de no estar matriculat en el consolat.

També hi han de constar els que s’hagin esdevingut en el curs d’un viatge a bord de naus o aeronaus espanyoles.

En les inscripcions de naixement que s’hagin de practicar en els registres consulars o Central, sense que la nacionalitat espanyola del nascut estigui acreditada conforme a la llei, s’hi ha de fer constar expressament aquesta circumstància.

(22)

Article 67

La competència del Registre de La Línea s’estén a Gibraltar quant als súbdits espanyols. Respecte d’aquest territori s’han de portar llibres, lligalls i fitxers separats.

[Paràgraf suprimit] 43

43_{Paràgraf 2n suprimit per la disposició derogatòria única del Reial decret 1183/1994, de 3 de juny, pel qual es crea}

un registre civil consular a Andorra la Vella (BOE núm. 155, de 30 juny).

Article 6844

Els naixements, els matrimonis i les defuncions s’han d’inscriure en el registre municipal o consular del lloc en què s’esdevenen, qualsevol que sigui el domicili dels afectats, la incardinació de la parròquia o el lloc d’enterrament.

Quan sigui competent un registre consular, si el promotor està domiciliat a Espanya, s’ha de practicar abans la inscripció en el Registre Central i després, per trasllat, en el consular corresponent.

A l’efecte de la inscripció dins de termini de naixement en el registre civil del domicili del progenitor o progenitors coneguts legalment han de concórrer les condicions establertes en l’article 16.2 de la Llei i s’ha de justificar el domicili amb l’exhibició dels documents nacionals d’identitat oportuns o, si no n’hi ha, per mitjà d’un certificat del padró municipal.45

El sol·licitant o sol·licitants d’aquesta inscripció han de manifestar, sota la seva responsabilitat, que no han promogut la inscripció en el registre civil corresponent al lloc del naixement i han d’adjuntar un certificat que acrediti que la direcció del centre hospitalari en què va tenir lloc el part tampoc no n’ha promogut la inscripció.46

En aquestes inscripcions s’ha de fer constar expressament, en la casella destinada a observacions, que es considera a tots els efectes legals que el lloc del naixement de l’inscrit és el municipi en què s’ha practicat l’assentament.47

45_{Paràgraf 3r afegit per l’article 1 del Reial decret 1063/1991, de 5 de juliol, sobre reforma parcial del Reglament del}

Registre Civil (BOE núm. 163, de 9 juliol).

46_{Paràgraf 4t afegit per l’article 1 del Reial decret 1063/1991, de 5 de juliol, sobre reforma parcial del Reglament del}

47_{Paràgraf 5è afegit per l’article 1 del Reial decret 1063/1991, de 5 de juliol, sobre reforma parcial del Reglament del}

Article 69

La inscripció de naixement o de matrimoni esdevingut en el curs d’un viatge es practica en el registre del lloc en què s’abandona el vehicle. Si el nascut o un dels contraents morís abans d’abandonar-lo, la inscripció esmentada s’ha de practicar en el registre en què s’inscrigui la defunció, i si moren ambdós cònjuges, en el que s’inscrigui la primera mort.

(23)

Article 70

En cas de naufragi, a falta de diligències instruïdes per autoritats espanyoles, es decideix la competència per a la inscripció per raó del lloc del sinistre.

En la catàstrofe aèria regeixen les regles del naufragi.

SECCIÓ SEGONA

Dels naixements, els matrimonis i les defuncions esdevinguts en circumstàncies especials

Article 7148

L’acta en virtut de la qual es pot practicar la inscripció de naixement, matrimoni o defunció, qualsevol que sigui el temps transcorregut, l’han d’autoritzar:

1r. Si els fets ocorren en el curs d’un viatge marítim o aeri, el comptador del vaixell de guerra o, en les altres naus, el comandant, el capità o el patró.

2n. Els esdevinguts en campanya, el comandant de la unitat o qualsevol oficial encarregat. 3r. En qualsevol circumstància que impedeixi el funcionament del registre corresponent, el seu encarregat, el delegat especial nomenat per la Direcció General i, a falta de tots, l’autoritat governativa local.

4t. En una leproseria, presó, caserna, hospici, hospital o un altre establiment públic anàleg, tant si el fet s’esdevé en els immobles com en les ambulàncies o altres mòbils accessoris, el funcionari a càrrec del qual estigui la direcció o el comandament o un altre formalment encarregat per aquest.

5è. En els llocs des dels quals no sigui possible durant més d’un dia el trasllat a l’oficina del Registre, l’autoritat governativa local.

6è. En els nuclis de població distants de l’oficina del Registre i determinats per la Direcció General, el delegat del Registre Civil, nomenat pel jutge de primera instància.

7è. En els llocs en què només hi hagi agents consulars honoraris d’Espanya, aquests, encara que no siguin de nacionalitat espanyola.

Article 7249

Les autoritats o els funcionaris esmentats a l’article anterior tenen els mateixos deures i facultats que l’encarregat del Registre respecte a la comprovació d’un naixement, una filiació, una defunció o un avortament, i, excepte en els supòsits dels números quart i setè, per a la llicència d’enterrament, que només han d’expedir si hi hagués cap inconvenient per aconseguir l’ordinària abans de les vint-i-quatre hores.

Article 73

Els obligats a fer la declaració també ho estan a promoure l’acta i la inscripció.

Un cop estesa l’acta, ha de ser transcrita al diari de navegació o un altre llibre de naturalesa anàloga que reglamentàriament porti qui l’autoritzi; a falta d’aquest llibre, l’autoritzant n’ha de portar un d’especial per a aquestes actes amb les precaucions establertes per al Diari de

(24)

l’oficina del Registre. En tot cas l’assentament d’una transcripció l’ha de signar la persona que l’autoritzi.

L’acta, amb els documents, si n’hi ha, s’ha de remetre pel mitjà més ràpid i segur al registre competent, l’encarregat del qual ha de comunicar al remitent la pràctica de l’assentament, amb esment del tom i la pàgina, o la resolució dictada. En el Llibre diari hi ha de constar per diligència l’enviament al Registre i la comunicació d’aquest amb les seves particularitats. Passats trenta dies del fet, la inscripció, en virtut de l’acta, només es pot practicar amb un expedient previ.

En campanya poden constar diferents defuncions en una sola acta.

Article 74

En l’acta de naixement que s’estén abans de les vint-i-quatre hores del fet, perquè el viatge durant el qual s’esdevé ha d’acabar abans o perquè concorren circumstàncies que n’impedeixen la demora, s’hi han de fer constar les hores del nascut i les circumstàncies d’urgència que concorren.

La supervivència al termini esmentat l’ha de demostrar, a l’efecte d’inscripció, per mitjà d’una acta separada d’identificació del nascut, diligenciada, amb la presència del Ministeri Fiscal, per l’encarregat del registre competent o el del domicili i, a falta d’acta, per mitjà d’un expedient governatiu.

La mort abans de les vint-i-quatre hores del naixement ha de constar igualment en l’acta, que s’ha d’incorporar, amb els documents complementaris, al lligall d’avortaments; si té lloc en circumstàncies diferents del naixement, s’ha d’acreditar amb la declaració i el comunicat pertinents que, amb l’acta de naixement, s’han de portar al lligall esmentat.

Article 75

Les actes esteses en els supòsits especials esmentats a l’article 71 per les corresponents autoritats o funcionaris d’un país estranger, no exclouen la necessitat de l’expedient previ; si són suficients per a la inscripció en un registre estranger, tenen la mateixa consideració que les certificacions d’aquest registre.

SECCIÓ TERCERA

Dels trasllats d’inscripcions

Article 7650

Poden demanar el trasllat de la inscripció de naixement, el nascut o els seus representants legals; de la de matrimoni, ambdós cònjuges de comú acord, i de la de defunció, els hereus del difunt.

Un cop traslladada una inscripció de naixement o de matrimoni al registre del domicili, han de transcórrer vint-i-cinc anys perquè es pugui admetre un trasllat posterior al registre del nou domicili.

Article 7751

La inscripció s’ha de traslladar per mitjà d’un certificat literal remès per via oficial, sense desglossament de documents arxivats; del tom i la pàgina de la nova inscripció se n’ha de fer referència en l’índex del tom obert en la data del fet inscrit, i en l’assentament de