Núm. 15 / Any XCVI 20 de maig de 2009
MUNICIPAL
GASETA
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 27-3-2009 ... 1440 Acords sessió 24-4-2009 ... 1470
Consells Municipals de Districte
Districte 2. L’Eixample. Acords sessió 5-5-2009 1473 Districte 7. Horta-Guinardó. Acords sessió
5-5-2009 ... 1474 Districte 9. Sant Andreu. Acords sessió 5-5-2009 1475
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convocatò- ria de dos concursos per a la provisió de dos
llocs de treball de l'ICUB ... 1478 Tècnic/a d'Administració i Recursos ... 1479
Tècnic de Cultura del Departament de Festes,
Tradicions i Festivals ... 1480 Concurs de mèrits per a seleccionar el director
o directora de l'Escola de Música Municipal
Casa dels Nens (IMEB) ... 1481 Concurs de mèrits per a la concessió de llicèn-
cies retribuïdes per al curs 2009-2010, per dur a terme treballs de recerca o estudi (IMEB) ... 1485
Lliures designacions
Rectificació circular 3/2009 de l'ICUB sobre pro- visió d'un lloc de treball de Cap de Serveis
Jurídics ... 1492
Anuncis
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Bar-
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 27 de març de 2009 i aprovada el dia 24 d'abril de 2009
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-set de març de dos mil nou, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi Willi-am Carnes i Ayats, RWilli-amon Garcia-Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Balla-rín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Jo-aquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixe-des i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Este-ller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras i Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari gene-ral, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Sara Jaur-rieta i Guarner.
Hi és present l'interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 27 de febrer de 2009, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consis-tori; i s'aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament or-gànic municipal, es comuniquen les resolucions se-güents:
1. Donar compte del decret de l'Alcaldia, de 31 de desembre de 2008, que proposa a la Delegació Pro-vincial de l'Oficina del Cens Electoral de Barcelona el nou seccionat censal.
2. Decret de l'Alcaldia, de 28 de gener de 2009 (S/D/2009 381), que formalitza l'estructura i dimensi-onament dels llocs de treball jurídics de la Direcció de Serveis Jurídics.
3. Decret de l'Alcaldia, de 25 de febrer de 2009 (S1/D/2009 768), que designa membres del Plenari del Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, en representació de les entitats no federades, la Sra. Montse Mir Martín i els Srs.: Carlos Hornstein i Aitor Oscar Urquiola Pérez.
4. Decret de l'Alcaldia, de 27 de febrer de 2009, que aprova la liquidació del Pressupost de 2008 corresponent a l'Ajuntament de Barcelona i als OO-AA.
5. Decret de l'Alcaldia, de 27 de febrer de 2009 (S1/D/2009 1079), que realitza diferents modificaci-ons organitzatives a la Direcció Tècnica de Manteni-ment i Pla de Locals.
6. Decret de l'Alcaldia, de 3 de març de 2009 (S1/D/2009 812), que designa la Ima. Sra. Àngels Esteller Ruedas vocal del Consell General del Con-sorci del Museu d'Art Contemporani de Barcelona en representació de l'Ajuntament de Barcelona.
7. Decret de l'Alcaldia, de 3 de març de 2009 (S1/D/2009 813), que delega provisionalment en el Sr. Joan Torrella i Reñé les facultats atribuïdes al gerent de Promoció Econòmica, amb efectes d'1 de març de 2009, i fins que es procedeixi al nomena-ment del nou gerent.
8. Decret de l'Alcaldia, de 6 de març de 2009 (S1/D/2009 942), que designa el Sr. Josep Roca i Roca representant de l'Ajuntament de Barcelona al Consell Rector i a la Comissió Delegada del Consor-ci Casa Àsia en substituConsor-ció de la Sra. Antònia Sabar-tès i Ruescas.
9. Decret de l'Alcaldia, de 9 de març de 2009 (S1/D/2009 986), que designa la Sra. Núria Pi i Mar-tínez membre del Consell Rector de l'Institut Munici-pal d'Educació de Barcelona, en substitució del Sr. Miquel Pagès i Torroja.
Con-sell de la Cultura de Barcelona, òrgan competent per a proposar la designació de nous membres.
11. Decret de l'Alcaldia, de 10 de març de 2009 (S1/D/2009 1174), que designa, amb efectes 11 de març de 2009, el Sr. Mateu Hernández i Maluquer, gerent de Promoció Econòmica.
12. Decret de l'Alcaldia, de 10 de març de 2009 (S1/D/2009 1077), que designa membre del Plenari del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, la Ima. Sra. Glòria Martín Vivas, en representació del Grup Municipal del Partit Popular, i en substitució del Sr. Javier Basso i Roviralta.
13. Decret de l'Alcaldia, de 12 de març de 2009 (S1/D/2009 1171), que nomena la Ima. Sra. Montser-rat Ballarín i Espuña regidora presidenta del Consell Municipal del Districte d'Horta-Guinardó, en substitu-ció de l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats; i l'Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats regidor president del Consell Municipal del Districte de Sant Martí, en substitució de la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña.
14. Decret de l'Alcaldia, de 12 de març de 2009 (S1/D/2009 1170) que, designa el Sr. Jordi Campillo i Gámez membre de la Comissió Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, creada per Decret de l’Alcaldia de 4 de desembre de 2008.
15. Decret de l'Alcaldia, de 18 de març de 2009 (S1/D/2009 1208) que constitueix la Comissió per a l'elaboració del Reglament d'Usos Lingüístics de l'Ajuntament de Barcelona i estableix la seva compo-sició.
16. Decret de l'Alcaldia, de 18 de març de 2009 (S1/D/2009 1261), que designa el Sr. Antonio Mone-gal Brancós vicepresident del Consell de la Cultura de Barcelona.
17. Decret de l'Alcaldia, de 18 de març de 2009 (S1/D/2009 1256) que designa membres del Ple de la Cultura de Barcelona.
18. Decret de l'Alcaldia, de 19 de març de 2009 (S1/D/2009 1272), que proposa al Consell d'Adminis-tració de Barcelona Infraestructures Municipals, SA la designació del Sr. Javier Barreña Flores com a membre del Consell d'Administració de la Societat Pro Nou Barris, SA, en substitució de l'Im. Sr. Jordi Cornet i Serra.
19. Decret de l'Alcaldia, de 19 de març de 2009 (S1/D/2009 1249), que designa el Sr. Jordi Campillo Gámez, gerent de Medi Ambient, representant su-plent de l'Ajuntament de Barcelona al Patronat de la Fundació Fòrum Ambiental.
20. Decret de l'Alcaldia, de 19 de març de 2009 (S1/D/2009 1246), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de l'Eixample el Sr. Carles Ruiz i Riera en substitució de la Sra. Teresa Sabaté i Monferrer.
21. Decret de l'Alcaldia, de 23 de març de 2009 (S1/D/2009 1320), que proposa al Consell d'Adminis-tració de Barcelona Infraestructures Municipals, SA
la designació de la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña com a membre i presidenta del Consell d'Administració de l'Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA en substitució de l'Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats.
b) Mesures de govern
Mg 1. Rehabilitació del recinte històric de Sant Pau en el marc d'un nou projecte.
El primer tinent d'alcalde, Sr. Martí, presenta la mesura de govern sobre la rehabilitació del recinte històric de l'hospital de Sant Pau.
Per situar breument els antecedents més immedi-ats, recorda que l'Ajuntament de Barcelona forma part de la Molt Il·lustre Administració de l'Hospital de Sant Pau, juntament amb el Capítol Catedralici i la Generalitat, i va ser aquest òrgan que, el 2007, va poder garantir plenament que les obres del nou hos-pital que s'està construint a la part alta del recinte de Sant Pau s'acabarien el 2009. Aquesta notícia, po-sava de manifest la necessitat de pensar en el futur dels pavellons que havien ocupat els serveis hospita-laris, Patrimoni de la Humanitat, a fi d'evitar la seva degradació i donar-los una nova utilitat.
En conseqüència, el projecte es basa en un seguit de premisses entre les quals destaca la recuperació del patrimoni mantenint el seu valor, per a la qual cosa es va establir un pla director que marca com ha de ser la rehabilitació per cenyir-se a les normes que fixa la UNESCO, una rehabilitació xifrada en el seu conjunt en dos cents milions d'euros. Una segona premissa indispensable és respectar els objectius de la Fundació Privada Hospital de Sant Pau de foment del benestar i de servei a les persones més desval-gudes. I, finalment, que el projecte tingués realment transcendència ciutadana i estigués plenament in-cardinat amb el projecte de ciutat.
de la ciutat a fi d'oferir Barcelona com a ciutat de referència en els camps socials, econòmics i cultu-rals al conjunt de la Mediterrània. És un projecte per construir, però plenament definit i en la voluntat de la ciutadania. Estan convençuts, però, que ben aviat aquest objectiu serà realitat i tota la ciutadania i les entitats ciutadanes estan convidades a sumar-s'hi.
El Sr. Ciurana vol remarcar, d'entrada, que aques-ta és una gran oportuniaques-tat per a la ciuaques-tat, atès que poques ciutats al món compten amb un recinte tan singular, en extensió i en qualitat patrimonial.
Tanmateix, recorda que fa dinou anys que se sap que es construirà un nou hospital al recinte, en fa nou que se'n va posar la primera pedra i, ara, tenen la sensació que el projecte que avui presenten enca-ra està en un estadi absolutament inicial, que amb el temps transcorregut hauria pogut estar més madur i més participat, i fer-lo sense improvisacions sobre un conjunt de vaguetats. Segons el document que els han lliurat, es diu que Sant Pau es convertirà en l'es-pai interdisciplinari de desenvolupament i prospectiva de la Mediterrània; de manera que demana al tinent d'alcalde que li enumeri cinc aspectes que ja estiguin concretats, que s'ubicaran en els deu pavellons que es destinaran a aquest espai.
Remarca el fet que Sant Pau és el recinte moder-nista més gran d'Europa, i el seu Grup té la sensació que depèn com es facin les coses es perdrà una gran oportunitat. En aquest sentit, suggereix que es podria fer una acció decidida per vincular-lo amb el MNAC a fi que disposés d'un recinte a Sant Pau destinat a museu del Modernisme, i addueix que és moment d'aprofitar les sinergies que s'han creat en-tre les institucions culturals de la ciutat.
Tot seguit, i atès que la pretensió és fer un clúster de la Mediterrània, de manera que Sant Pau concen-trarà totes les entitats vinculades amb les actuacions en aquest àmbit els demana que els en concretin alguna.
Un altre aspecte que els preocupa és d'on provin-drà el finançament de la rehabilitació, que segons ha anunciat el Sr. Martí puja a dos cents milions d'eu-ros, i que segons en el document que els han lliurat en són 178. Es pregunta, en conseqüència, com s'ho faran més enllà de l'exercici de 2009, per al qual compten amb vint-i-sis milions i escaig d'euros per a actuar-hi. Adverteix que, de seguir en aquesta línia, es podrien trobar amb fracassos com els del Born, o de la Biblioteca Central Urbana, és a dir, grans equi-paments culturals empantanegats anys i anys.
Els demanen, doncs, concreció, un finançament tancat i compromès; i no desaprofitar la gran oportu-nitat per al Modernisme de la ciutat que els ofereix aquest recinte, per la qual cosa els reitera la propos-ta formal de vincular Sant Pau amb el MNAC.
La Sra. Esteller addueix que el seu Grup va pen-sar, en rebre la notícia d'aquesta mesura de govern,
que significaria un pas més enllà de la rehabilitació i la recuperació de Sant Pau. És, doncs, una bona notícia que ha de tirar endavant amb el consens de totes les institucions que formen part de la Molt Il·lustre Administració, de la qual l'Ajuntament n'és un terç. Destaca el fet que aquest patrimoni s'ha de destinar a uns usos i finalitats relacionades amb els principis humanistes, i que ha de mantenir una vincu-lació de caràcter social i sanitari com fins ara. Cre-uen que aquestes són les línies d'actuació que cal seguir a fi de trobar els usos més idonis a l'hospital.
Observa, de tota manera, que aquesta mesura de govern no amplia en contingut la roda de premsa on van anunciar el projecte, alhora que té una manca de concreció absoluta quant a la destinació dels pave-llons, llevat que serà per a institucions vinculades a l'àmbit de la Mediterrània. Es pregunta, en conse-qüència, quines seran aquests institucions, és a dir, en què es concretarà tot plegat, amb quin pressupost es comptarà, atès que actualment només hi ha se-gurs vint-i-sis milions d'euros, com es finançarà en el futur i quin calendari se seguirà.
Per tot plegat, conclou que aquesta mesura no-més presenta línies generals.
Coincideixen, tanmateix, amb què s'ha d'aprofitar la situació de Barcelona com a seu de la Unió per a la Mediterrània a fi que actuï com a pol d'atracció d'empreses que veritablement puguin enfortir aquest teixit.
El seu Grup considera que, al marge de les línies d'actuació que aquí es marquen, cal posar l'accent en les que tenen caràcter social i sanitari, en la línia que fins ara ha portat Sant Pau.
El Sr. Martínez manifesta que per al seu Grup és molt bona notícia que es doni continuïtat al conjunt del recinte de l'hospital de Sant Pau, una vegada finalitzat el seu ús com a institució hospitalària i, a partir d'aquí, dotar-lo amb un seguit d'institucions que generen activitat de caràcter terciari, i vinculat amb institucions nacionals i internacionals que donen caràcter de capitalitat a Barcelona.
No obstant això, planteja alguns dubtes quant al projecte en conjunt; d'entrada, valoren positivament la rehabilitació del recinte; saben que serà una ope-ració costosa, i que poden sorgir imprevistos que modifiquin el pressupost inicial, per la qual cosa el govern municipal hauria de tenir previsió.
Quant al finançament, no els queda clar, si les rà-tios establertes en el pressupost de 2009, són les mateixes que es preveuen a partir d'aquest any; i si les institucions que es volen vincular a Sant Pau han previst alguns tipus de participació d'inversió per a rehabilitació. És a dir, si en cedir l'espai a una institu-ció internacional, ja es pot comptar amb un pressu-post fixat.
ca-buda a les de caire privat i, en aquest supòsit, si s'establiran condicions determinades.
Pel que fa als continguts, entén que s'està en una fase preliminar de la vinculació de la ciutat com a capital de l'Euromediterrània, i cal veure quines insti-tucions poden estar interessades a instal·lar-s'hi.
Conclou amb la reflexió que si, fins ara, l'hospital de Sant Pau ha servit per tenir cura de les persones, en aquesta nova etapa haurà de servir per guarir les velles ferides de l'àmbit mediterrani i, si és possible, propiciar que Barcelona serveixi de plataforma de diàleg i de la cultura de la pau.
El Sr. Gomà remarca que aquesta és una iniciati-va molt important per a la ciutat, on conflueixen un espai i un projecte. El recinte de Sant Pau és un espai molt rellevant per diversos motius, entre els quals ser el conjunt modernista més gran d'Europa, declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat; representa la història de l'ambició de la ciutat en matèria de salut; i destaca per la seva extensió i ubicació com a espai de confluència de teixits urbans i barris històrics. Ara, cal projectar una nova ambició de ciutat en aquest recinte en forma d'un projecte que ha de ser capaç d'articular elements de preser-vació i recuperació històrica amb voluntat d'innopreser-vació i de futur.
Aquest projecte té una dimensió vertebradora de la capitalitat mediterrània que referma el gran poten-cial del compromís de Barcelona amb el projecte mediterrani. Posa de manifest la voluntat d’exercir un lideratge concretat en valors, propostes i diàleg amb els àmbits territorials de referència: Catalunya, l'Eu-roregió i la Mediterrània. Allotjar la seu de la secreta-ria de la Unió per al Mediterrani és tot un reconeixe-ment d'aquesta voluntat de la ciutat, però és, sobretot, un repte, que passa també perquè reïxi el projecte de Sant Pau; que defineixi un espai amb capacitat d'atracció, de ser seu d'institucions i de xarxes, amb capacitat de produir coneixement per transformar la realitat, gestió de projectes, formació i intercanvi; i que es desplegui en quatre grans àmbits: cooperació i solidaritat en el mediterrani; desenvolu-pament econòmic sostenible; dimensió social que situï la salut com un eix fonamental de desenvolu-pament humà; i la presència de les ciutats com a actors en un món global.
Esmenta, també, el vessant cultural del projecte de Sant Pau de situar l'eix modernista: la Sagrada Família, l’avinguda Gaudí, i l'hospital de Sant Pau en el centre d'un model de forta connexió de la cultura amb la ciutadania, tal i com s'estableix en l'Agenda 21 de la cultura, aprovada a Barcelona el 2004.
Finalment, consideren essencial que Sant Pau si-gui un espai obert i permeable als barris i a la ciutat, amb una zona d'ús públic, activitats i serveis educa-tius. Sant Pau s'ha d'incorporar plenament al concep-te de ciutat educadora, en contacconcep-te amb escoles,
entitats, moviments de lleure educatiu i el moviment veïnal.
En definitiva, aquesta mesura planteja tirar enda-vant el projecte de rehabilitació patrimonial, i és un exponent més de la capacitat d'inversió pública de la ciutat com a motor de lideratge i de creació d'ocupa-ció.
El Sr. Martí remarca que, aquesta, no és una oportunitat perduda, sinó una oportunitat atrapada al vol, i desenvolupada en el moment precís. És aquest any 2009 quan s’havia de començar el procés de transformació atès que és quan s'acabava la cons-trucció del nou recinte hospitalari, i calia garantir que no hi hagués solució de continuïtat entre un projecte i l'altre. Enguany es destinen 26,3 milions d'euros a la rehabilitació, dels quals els pressupostos municipals només n’aporten 250.000, atès que la resta són re-cursos aliens, per tant, la capacitat de mobilitzar aquests recursos és especialment significativa en una conjuntura com l'actual. Afegeix que aquestes obres s'inicien amb un projecte i un objectiu clar adaptat a les necessitats i a les propostes de la ciu-tat, i amb un gran potencial de desenvolupament futur.
Manifesta que s'ha treballat durant molts mesos per pensar quines institucions i xarxes locals i inter-nacionals es poden instal·lar al recinte de Sant Pau; i els acords aniran arribant de mica en mica. I, com ja s'ha apuntat aquí, la voluntat és que aquestes insti-tucions aportin part del finançament per a la rehabili-tació.
Quant a la demanda de concreció de la Sra. Este-ller, diu que no es pot tenir tot concretat i definit abans de començar, i destaca la magnitud del pro-jecte, que demana tenir les idees clares i començar a tirar endavant, sense que això sigui un llast per a la dinàmica d'altres projectes endegats a la ciutat.
Aquest serà el gran pulmó de la capitalitat de Bar-celona a la Mediterrània i també per a la ciutadania, que en podrà fer un ús directe. Finalment, subscriu l'apreciació del Sr. Martínez de què serà una de les millors contribucions per curar les ferides de la medi-terrània.
El Sr. Ciurana recorda que ha demanat en la seva primera intervenció que especifiquessin cinc entitats, organitzacions o xarxes interessades a instal·lar-se en el recinte; ara, rebaixa la seva demanda a tres, o fins i tot una només, que ja hagin contret un com-promís real. Si no li'n poden dir cap, no tindrà més remei que considerar aquesta mesura de govern com una mera declaració d'intencions.
pre-senten. Estan convençuts que en el projecte manca compromís privat que s'hi involucri plenament a fi que tothom n'obtingui un rendiment millor.
El Sr. Martí indica que les institucions seran fona-mentalment públiques i socials, i la primera que pot anunciar és la Creu Roja del mediterrani.
El Sr. Alcalde els demana que no siguin impacients, perquè el trajecte per recórrer és llarg. Recorda que durant sis segles l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau va estar en el cor del barri del Raval i, a partir de l'any 1930, i durant setanta anys, ha tingut una gran trajectòria en el recinte actual. Ara, s'inicia una tercera gran fase en la història d'aquest hospital, de manera que aquest és l'inici d'un procés històric significatiu, que fan acompanyats per les altres institucions que constitueixen la Molt Il·lustre Administració.
Així doncs, en aquest procés un magnífic recinte, Patrimoni de la Humanitat, un dels símbols de la Barcelona modernista que, òbviament, servirà també per explicar el que ha significat aquest moviment a la ciutat, serveix, també, de magnífic continent per a una vocació de la ciutat.
Manifesta que, ja en presentar la candidatura per obtenir el secretariat de la Unió per a la Mediterrània, Barcelona era reconeguda majoritàriament amb va-lors per ser-ne la capital, i allotjar aquesta seu és fonamental perquè és una decisió de 43 Estats que han decidit ubicar-la a Barcelona. Igualment, també es va fer palès que acompanyarien aquesta decisió construint des de la societat civil aquesta capitalitat.
Reitera, doncs, que és l'inici d'un procés històric. Creu que els vint-i-sis milions de què es disposa enguany per iniciar el procés de remodelació és una suma important. Hi ha, però, molts mesos per enda-vant per treballar, i a mesura que els projectes es vagin materialitzant els donaran a conèixer.
De tota manera, el fet important rau en què s'està desplegant una activitat que fa un any i mig era menys factible. Ara, Barcelona és la capital de la Mediterrània, reconeguda per Europa i per l'àmbit mediterrani. Els demana, per tant, que aquest procés es pugui construir des de la unanimitat.
Mg 2. Pla d'acció per a l'impuls del sector de la moda a Barcelona 2009-2015.
El tercer tinent d'alcalde, Sr. Carnes, presenta la mesura de govern. Manifesta que Barcelona s'ha consolidat com una marca de referència amb un reconeixement internacional en el sector econòmic i cultural de la moda, el disseny i les noves tendènci-es; i, en funció d’això, es treballa sota dues premis-ses importants: projecció internacional i promoció continuada. Barcelona desenvolupa una gran creati-vitat en aquest sector, que respon tant a iniciatives públiques com privades; però, malgrat la gran tradi-ció de la ciutat com a agent productor, exportador, importador i comunicador de la moda, cal una estra-tègia global per consolidar aquest posicionament. La
mesura parteix, doncs, de la potencialitat de la ciutat i de Catalunya per tenir una marca reconeguda de qualitat d'abast internacional. Té atributs i identifica-ció amb la moda urbana i la creativitat, i la mesura també compta amb la importància d'aquest àmbit en el territori ja que Catalunya concentra un gran nom-bre d'empreses i ocupats del sector de la moda amb un pes del 32% de les exportacions de tot l'Estat. Els darrers anys, les exportacions del sector a Espanya han experimentat una gran acceleració, amb un crei-xement del 36% en aquest temps. Cal destacar que el 65% de la facturació total de les empreses prové de les vendes a l'exterior; i des de l'Ajuntament, es desenvolupa des de fa temps un paraigua a fi que els industrials i els creadors assoleixin el lideratge que els correspon.
Aquesta mesura de govern és una aposta clara per fer de Barcelona una capital de la creativitat i la innovació per esdevenir un referent mundial de la moda i les noves tendències. Saben que per fer-ho cal la simbiosi entre la iniciativa pública i la privada, aquest és l'èxit de les estratègies que desenvolupa l'Ajuntament, i a això respon la creació de l'Oficina Barcelona Fashion Place, que aquesta setmana s'ha presentat com un espai de concertació per coordinar les estratègies d'Ajuntament i Generalitat en aquest àmbit, i amb el concurs necessari i bàsic del sector privat. Posaran en contacte la iniciativa pública, les marques i la indústria, i es treballarà per aconseguir l'adhesió de les empreses, les persones, entitats i institucions referents en els àmbits de la creativitat i les tendències.
La mesura desplega un seguit d'actuacions que s'articulen en quatre eixos: l'actuació de la moda amb els agents de la ciutat; facilitar la internacionalit-zació del sector; potenciar la creació i la indústria; i ser un espai de formació i tendència contínua.
Tot i que ara no entrarà en les accions concretes, si que vol destacar la creació d'un nou saló, The Brandery, de moda i tendències urbanes, que cele-brarà la seva primera edició els dies 7, 8 i 9 de juliol d'enguany. El sector de la moda està en constant canvi i reinvenció, i la creativitat i el talent són dos atributs de la ciutat, per tant, segur que podran dotar aquest nou saló de la capacitat de transformació necessària per adaptar-se a les noves realitats.
Recorda que, fins i tot les marques més consa-grades, es reinventen cada any, i cal crear complici-tats a fi que els agents privats s'hi sentin recolzats i puguin desplegar totes les seves potencialitats. Bar-celona és i vol continuar sent un punt de trobada del talent i del negoci de la moda.
La Sra. Fandos celebra que finalment hagin elabo-rat un document on s'expressa el que es vol fer en l'àmbit de la moda. Per fi han sabut què és
Barcelo-na Fashion Place, un dels secrets més ben guardats
d'aquesta casa. Després de demanar aquest pla durant dos anys, avui el presenten i, com se sol dir, "se l'imaginaven més gran". El sector de la moda ha fet una travessia del desert durant els anys en què s'ha destruït tot allò que tocava aquest Ajuntament; després d'haver anat implementant polítiques erràti-ques des del govern tripartit, ara van ben encami-nats, gràcies, en part, a què reconeixen les observa-cions que el seu Grup els ha fet en moltes ocasions. Celebra, doncs, que finalment es comenci a parlar en clau de futur. Abans ha dit que s'imaginaven que tot plegat tindria una altra envergadura, atès que fa gairebé un any van signar un contracte de cent qua-ranta mil euros per fer el Pla de moda, i que són gairebé els dos-cents mil euros que diuen que desti-naran al nou Centre de moda, demana, per tant que els aclareixin una mica més aquest aspecte. A banda d'aquest Centre que faran juntament amb la Genera-litat, la resta dels projectes els semblen fruit de la improvisació; el saló The Brandery és cert que cal, però sembla que s'hagi fet de pressa i corrents per-què ha marxat el Bread and Butter.
La resta de projectes són un llistat de coses que ja està fent la iniciativa privada i que, a més, funcionen bé; però no acaben de veure què hi aportaran de nou.
Això sí, hi troben a faltar una part molt important, i que fa temps que reclamen, que és retornar una passarel·la internacional a Barcelona, que és preci-sament el que reclama el sector a fi de consolidar-se a escala mundial.
Tenen tot el seu suport, perquè com diu el poeta "tot està per fer i tot és possible", però també cal afegir "però no tot s'hi val". Confien, malgrat tot, que es retornarà el sector allà on estava situat fa uns anys i amb la voluntat ferma d'anar més enllà.
La Sra. Esteller es felicita, al seu torn, per la pre-sentació d'aquest pla d'acció per a l'impuls de la moda a Barcelona. Significa que el seu Grup ha con-siderat sempre que el sector de la moda és estratè-gic i, en ocasions reiterades, ha demanat al govern municipal que elaborés un pla, sobretot després de l'enfonsament que va patir amb el govern tripartit a la Generalitat, amb la complicitat d'altres administraci-ons com aquest Ajuntament que no van fer res per evitar-lo. D'aquesta manera, es va forçar les mar-ques i els creadors més consolidats a marxar a altres ciutats, de manera que s'ha d'iniciar una reactivació pràcticament des de zero, i això no és senzill.
El saló Bread and butter ha marxat de Barcelona, i no és fàcil de substituir; tot i que confien que The Brandery ho pugui fer, especialment amb el coratge de tirar endavant projectes que impliquin els privats.
Indica que han analitzat amb deteniment aquest pla d'acció, i han considerat que és queda curt res-pecte a les expectatives que tenien. És pobre perquè no inclou actuacions concretes; i les mesures que incorpora no són noves perquè ja es duien a terme. Entenen que és un pla mancat d'una estratègia de fons suficient que li permeti comptar amb el suport dels agents privats del sector; atès que l'Ajuntament ha de liderar els projectes però no n'ha de fer la ges-tió directa; en conseqüència, per generar aquesta complicitat caldria un projecte més sòlid i més com-promís pressupostari.
Quant a les passarel·les, en destaca la importàn-cia atès que tenen una funció educativa, d'acostar la gent al món de la moda i, per tant, creuen que s'ha d'incorporar al pla el retorn de la passarel·la a Barce-lona.
En definitiva, es posa en evidència que no hi ha una estratègia clara i articulada a fi de tenir capacitat d'atracció envers el sector privat, i els reclamen que el pas següent sigui atraure'l, i que acabin de perfilar les línies que avui han esbossat.
El Sr. Portabella explicita que el seu Grup sempre ha considerat que la moda formava part dels aspec-tes que s'identifiquen clarament amb la ciutat. I és així perquè, al darrere, hi ha un sector econòmic i una producció industrial importants; cal tenir en compte que Barcelona és de les poques ciutats a Europa on la indústria encara té un pes rellevant en el PIB, és manté per sobre del 10%; així doncs, apostar per la moda és el mateix que fer-ho pel sec-tor industrial. La indústria de la moda es nodreix d'aspectes que, com ja ha dit, caracteritzen la ciutat com són la creativitat, la innovació i el disseny. I pre-cisa que Barcelona no només és rica en disseny de moda, sinó també en disseny industrial de vehicles o de maquinària. Per tant, la moda, més enllà de co-mentaris tendenciosos, és una indústria com qualse-vol altra.
Hi ha alguns aspectes d'aquesta mesura de go-vern que signifiquen un pas endavant i que comenta tot seguit. És important que, després de com han anat les coses en el sector, es faci arribar un missat-ge clar i inequívoc que es fa una aposta per la moda i la seva internacionalització i pel talent emergent. Observa que abans hi havia una gran passarel·la de noms consagrats, sense que hi hagués una base per nodrir-la; ara, no hi ha passarel·la, i per tant, cal una clara aposta de les administracions amb els sectors privats perquè la moda es pugui desenvolupar.
Destaca que els sembla positiu el fet de passar de
la Barcelona Fashion week a la Barcelona Fashion
Place, atès que significa passar de fer un gran esforç
a fi d'estructurar les accions que es duran a terme en col·laboració amb la Generalitat, atès que moltes d'aquestes actuacions encaixen amb el Pla de dina-mització de la moda catalana 2007-2010.
Quant al saló The Brandery, Post Fashion Circus, que incorpora la submarca Made in Barcelona, que són actuacions post passarel·la i post showrooms, cal que es preguin en consideració, i afegeix que és important fer-ho com una resposta ràpida de reacció davant la pèrdua del Bread and butter.
Tanmateix, hi troben a faltar una inversió genera-litzada i que hi falten els indicadors de control de qualitat i de quantitat.
La Sra. Mayol manifesta que aquesta mesura re-presenta un punt d'inflexió i una aposta d'aquesta ciutat per la moda. Efectivament, com ha dit la Sra. Fandos, hauria d'haver arribat abans, però entén que hi ha hagut suficient capacitat de resposta a les ne-cessitats del sector.
El seu Grup creu que és el moment propici per vertebrar una estratègia global amb l'objectiu de reforçar i consolidar el sector de la moda a la ciutat. La tradició i el patrimoni al país pel que fa al sector de la moda és la base d'un futur que cal acarar amb optimisme. Barcelona compta amb les condicions i les capacitats necessàries per reforçar el seu posici-onament internacional en el sector i, a més, cal saber llegir en clau positiva l'embranzida que ha significat la presència del saló Bread and butter a la ciutat, que ha deixat un mercat més actiu i ha obert una oportu-nitat, i segurament hauria estat molt més difícil fer el que avui es proposen sense aquesta experiència.
L'activitat econòmica de la moda va lligada amb altres sectors estratègics per a la ciutat com ara el comerç, la logística i la confecció, que es poden veu-re beneficiats per la posada en marxa d'aquest pla d'acció. Alhora, la moda és un sector econòmic amb gran poder de comunicació i d'imatge que pot ajudar a consolidar la presència internacional de Barcelona. En aquest sentit, és fonamental comptar amb esde-veniments rellevants que projectin el link Barcelona-moda al món, i que relacionin de manera indissoluble la marca Barcelona amb la moda. No és casual que hi hagi hagut firmes, com per exemple Custo, que hagin associat Barcelona a la marca.
Vol destacar, finalment, que aquesta iniciativa su-posarà un impuls important al creixement del model de desenvolupament pel que ha apostat la ciutat, com són la creació i la innovació, la recerca i el des-envolupament i el suport a les persones emprenedo-res i un esforç en el camp de la formació.
El Sr. Carnes vol fer dues consideracions sobre els arguments que s'han emprat avui i que són que, quan les coses surten malament, és culpa del govern i quan surten bé, ha estat gràcies a la iniciativa pri-vada; un altre argument a bastament emprat és el "nosaltres ja els ho havíem dit abans", que els Grups
de l'oposició no dubten a usar sempre que en tenen ocasió.
Manifesta que Barcelona no està sola al món, i creu que cal actuar en funció del que el mercat glo-bal demana i fa possible i, per tant, cal ser curosos amb què les ofertes que fan siguin viables econòmi-cament, atès que impliquen un sector que hi posa en joc els seus recursos. En segon lloc, la coordinació Generalitat i Ajuntament és important i pot fer possi-bles accions com el 080 Barcelona Fashion o The
Brandery que creïn sinergies positives de cara a
l'any vinent, que no han estat possibles enguany perquè els calendaris ja estaven tancats.
Reconeix que cal preveure la coordinació de crea-dors, la indústria, les marques i la distribució que són àmbits que actuen amb dinàmiques diferents; de manera que es poden fer suposicions, però cal ser curosos amb els recursos del sector, així com amb la voluntat d'arribar a un cert estat de consolidació en què el suport de la iniciativa pública deixi pas a què aquestes iniciatives siguin sostenibles per elles ma-teixes.
La Sra. Fandos dóna la raó al Sr. Carnes que no sempre tot és culpa de les administracions, i tots els mèrits dels privats, però, en aquest cas concret, dis-senteix. Quan el pla passi a donar resultats, celebra-rà haver de rectificar aquesta apreciació.
La Sra. Esteller valora que l'Ajuntament tingui la voluntat de liderar un projecte, però el problema és que no té la força suficient, probablement perquè arrossega llasts com el080 Barcelona Fashion, i que cal replantejar. Igualment, reitera que les actuacions són molt disperses i estan poc articulades de cara a atreure el sector privat, que ha de ser el motor que impulsi el sector de la moda. Confien que, a partir d'ara, treballin amb més determinació.
El Sr. Carnes convida a mirar el futur amb opti-misme, i a deixar passar una mica de temps per va-lorar els primers resultats.
c) Informes
1. Pla Municipal per a la inclusió social. II informe de seguiment.
El segon tinent d'alcalde, Sr. Gomà, saluda els membres de la cambra i també la Síndica de Greu-ges, present en aquesta sessió plenària.
Abans d'entrar en el contingut de l'informe fa un breu repàs dels antecedents del Pla. Recorda que, el març de 2005, aquest Plenari va aprovar el Pla Mu-nicipal per a la Inclusió Social; l'any 2006 van pre-sentar un primer informe de seguiment i, ara, a prin-cipis de 2009, presenten el segon informe general de seguiment del Pla, incorporant-hi les dades dels anys 2007 i 2008.
ciutat; atendre persones i col·lectius en risc o en situació d'exclusió social; i, sobretot, generar meca-nismes d'inclusió social que permetin a aquestes persones recuperar la seva autonomia personal i les seves vinculacions socials i comunitàries. Això es fa tant a través de les polítiques públiques, dels serveis de l'Ajuntament, com del treball en xarxa, la corres-ponsabilitat i el suport a les entitats.
Aquest informe, per tant, està orientat a fer el se-guiment de tots aquests objectius, i ho fa mitjançant 158 variables i més de quatre-cents cinquanta valors evolutius de totes i cadascuna de les variables. S'es-tructura en quatre grans apartats, el primer dels quals fa referència a la cooperació interinstitucional per a la inclusió social; i aquí vol destacar, sobretot, la posada en marxa i l'enfortiment del Consorci de Serveis Socials com una peça clau en l'estratègia d'inclusió social. Actualment, aquest Consorci té transferits 45 equipaments socials d'atenció a col·lectius vulnerables; i vol destacar, també, les 700 places en centres d'acollida i en centres residencials d'acció educativa per a infants i adolescents en risc. Aquesta base ha de permetre, els propers mesos, construir i posar en pràctica un nou model d'atenció a aquest col·lectiu.
Igualment, l'informe presenta alguns indicadors de caire general com l'evolució de la despesa, dels pro-fessionals, dels equipaments i de les persones ate-ses en els diferents serveis d'inclusió. Quant a la despesa, assenyala que el seu conjunt ha crescut un 48% en els anys de vigència del Pla, passant de 232 a 336 euros per càpita, i del 24 al 29% sobre el total de la despesa de l'Ajuntament. Del conjunt de des-pesa social, la d'inclusió social s'ha incrementat en el mateix període un 73%, passant de 69 a 120 milions d'euros. La dinàmica d'enfortiment també és clara en l'àmbit professional amb la incorporació de més de tres-cents professionals nous en serveis socials bà-sics descentralitzats, en serveis bàbà-sics de ciutat i en els equips d'atenció a la infància i l'adolescència; 44 equipaments nous d'inclusió social; centres de ser-veis socials, centres d'acollida, menjadors socials, centres de dia, equipaments residencials i 16 equi-paments nous de promoció social, fonamentalment casals infantils i casals de gent gran.
Addueix que la despesa, els professionals i els equipaments, no són objectius per ells mateixos, sinó que han d'estar al servei d'incrementar la cobertura de les persones en risc i situació d'exclusió social. Els recursos es distribueixen entre els cinc col·lectius d'atenció prioritària: persones grans fràgils i en situa-ció de dependència, persones sense llar, persones amb discapacitat, la infància en risc, i les persones nouvingudes; i aquests centres han atès el 2008 148.000 persones.
Seguidament, fa una referència breu als indica-dors en els sis principals àmbits temàtics d'actuació
del Pla. En l'àmbit econòmic i laboral, els ajuts eco-nòmics de serveis socials s'han incrementat un 64% aquests darrers anys; i l'enfortiment dels itineraris d'inclusió laboral de les persones en risc, que l'any 2005 incloïa poc més de cinc mil persones en aquests itineraris, i que l'any 2008 en va atendre més de nou mil.
Pel que fa a l'habitatge i la cobertura de necessi-tats bàsiques, és important remarcar que gairebé vuit mil persones estan integrades en els quatre progra-mes d'habitatge per a col·lectius en risc d'exclusió; hi ha més de mil places d'acollida per a persones sen-se llar, i d'atenció diürna, amb 4.485 persones atesen-ses al llarg de 2008, i s'han distribuït gairebé 340.000 àpats en la xarxa de menjadors socials.
En l'àmbit educatiu, l'informe reflecteix el compro-mís de la ciutat amb l'escolarització d'infants en risc en règim d'inclusió a l'escola ordinària, així com l'es-forç per la universalització de les prestacions socials vinculades a l'educació, fonamentalment el programa de beques de menjador.
En l'àmbit sociosanitari destaca l'atenció a les per-sones grans fràgils i en situació de dependència, amb el compromís d'universalització de la teleassis-tència i l'atenció domiciliària i, també, l'enfortiment dels programes de respir i d'ingrés residencial d'ur-gències. Quant a les persones amb discapacitat, s'incorpora aquest col·lectiu a les polítiques de su-port, i també a les polítiques de plena accessibilitat física i comunicativa, amb un 34% d'increment, per exemple, del servei de transport especial porta a porta que ha tingut un increment sostingut durant els anys de vigència del Pla. Es refereix, finalment, a les persones amb malalties de risc social, on cal desta-car l'enfortiment de la xarxa de salut mental.
Quant a l'acollida i la interculturalitat, destaca la presència del SAIER com a servei d'acollida que atén cada any dues de cada tres persones que arri-ben de nou; l'increment de la mediació intercultural o dels serveis d'acolliment lingüístic, així com l'enforti-ment del compromís municipal amb els programes d'acompanyament al reagrupament familiar i a l'arre-lament social.
Es refereix a l'acció contra l'exclusió en l'àmbit re-lacional, l'atenció a la infància i a l'adolescència en risc, no només a través dels EAIA, sinó també a tra-vés de la nova xarxa de centres oberts a la ciutat; l'atenció a joves amb fracàs escolar; el programa d'educadors al carrer, que el 2005 havia fet diagnosi socioeducativa en 22 barris de la ciutat, i que el 2008 s'havia ampliat a 40 barris i s'ha treballat amb 2.800 joves. Esmenta, també, l'equip d'atenció a les dones que en va atendre més de mil l'any 2008.
que s'ha passat de 41 a 69 convenis per la inclusió, i de 2,9 a 6,5 milions d'euros de suport a aquestes entitats. Igualment s'ha enfortit l'acció comunitària i els consells de participació social amb barris partici-patius i compresos per la inclusió social, amb 55 plans i projectes comunitaris i 39 programes d'inter-canvi i solidaritat.
En síntesi, el 2005 va arrencar l'estratègia d'inclu-sió social de la ciutat; el 2007 es va situar com un dels eixos definidors del projecte de ciutat, i s'estan complint els compromisos d'ampliació i millora del conjunt de serveis, enfortint la dimensió local de l'es-tat del benestar; i, ara, no només fan balanç, sinó que en unes circumstàncies com les actuals, volen expressar el compromís de blindar i enfortir els es-forços en matèria d'inclusió social a Barcelona.
La Sra. Fandos agraeix la presentació d'aquest in-forme, tot i que vol posar en qüestió alguns dels as-pectes que s'han esmentat. Fa referència a un pro-grama de BTV, on unes entitats manifestaven que no estaven d'acord amb les dades que partien d'aquest Ajuntament, i se suma a aquesta apreciació atès que es fa realment difícil seguir l'argumentació del Sr. Gomà en base a les dades. Tots els ítems, tots els indicadors a què fa referència són diferents en cada informe que presenta i, per tant, és impossible veure si realment compleixen amb els continguts del Pla d'inclusió. De tota manera, però, hi ha dades fàcils de contrastar, i afegeix que troben a faltar alguna referència a les dades negatives.
Es refereix, tot seguit, a l'element estrella del Pla d'inclusió: la creació de places residencials per a la gent gran, que en aquesta ocasió ni tan sols ha es-mentat, probablement perquè de les 2.500 places que constaven al Pla no se n'ha fet cap. De manera que, obvien aquesta dada perquè els fa trontollar les estadístiques.
Consideren, per tant, que aquestes dades no res-ponen a la realitat i que el govern no analitza exac-tament tot el que convindria. Observa, igualment, que moltes de les dades que aquí s'han expressat tampoc no arriben a les dades que van preveure.
El que més els preocupa, però, és que aquest Pla va ser elaborat l'any 2004, i aprovat el 2005 i, per tant, no s'ajusta gens a la realitat actual. L'any 2005 les circumstàncies econòmiques eren molt diferents a les actuals, de manera que les previsions d'aquell moment ja no són vàlides. Per això, es remet a l'in-forme de la Síndica de Greuges, a la qual agraeix la seva presència avui aquí, que posa de manifest que moltes de les dades que s'han donat han quedat superades; i de totes les llistes d'espera per accedir als menjadors socials, saturació dels centres socials, manca de cobertura de les necessitats bàsiques, per exemple, tampoc no se'n parla. Entén, doncs, que aquest informe ha de estar més ajustat a la realitat i donar més rellevància a tot el que està passant.
Conclou que cal revisar aquest Pla, també, perquè va ser elaborat abans que entrés en vigor la Llei de la dependència, de la qual, per cert, tampoc no en parla, tal vegada perquè les dades no els són favo-rables, tot i que ho van vendre com el quart pilar del benestar. Creu que, potser, ara fóra hora que rectifi-qués el que va respondre a una pregunta del seu Grup a la Comissió d'Acció Social i Ciutadania on va assegurar que ningú no cobrava deu cèntims per la Llei de la dependència, fet, però, que els afectats han denunciat als mitjans de comunicació com a cert. Com tampoc no diu que el personal nou que s'ha contractat és un requeriment de l'esmentada llei. Recorda, per acabar, que el seu Grup va proposar elaborar un Pla de pobresa, i esperen que per fer-ho compti amb la participació de tots els Grups munici-pals.
El Sr. Fernández Díaz agraeix, d'entrada, la pre-sència de la Síndica de Greuges en aquesta cambra. Recorda que fa quatre anys que es va aprovar el Pla d'Inclusió Social amb l'únic vot en contra del seu Grup, que ja va alertar de les mancances en les polí-tiques que definia. Posa de manifest, també, que fa dos anys i mig que el Sr. Gomà va presentar un in-forme de seguiment, que havia de ser anual i, lamen-tablement, no ha complert aquesta periodicitat, pos-siblement perquè es posarien en evidència les mancances esmentades. Van dir i mantenen que Barcelona no necessita balls de xifres ni pedaços com les polítiques que avui novament els presenten, sinó una radiografia de les necessitats de la ciutat i, a partir d'aquí, formular propostes concretes, entre les que remarca fer un pla nou, un desenvolupament efectiu de la Llei de la dependència i, finalment, un contracte d'atenció domiciliària que compti amb més recursos i més hores d'atenció que l'actual.
El problema no és que es continuï igual, sinó que és va a pitjor, sobretot amb una crisi que agreuja les conseqüències de les polítiques errònies i un model de ciutat equivocat, que té més interès a mostrar-se en un aparador que no els problemes de la ciutada-nia, amb necessitats socials cada vegada més apressants.
duplicat la taxa d'instrucció insuficient fins a l'11,6%, de manera que cada vegada augmenta més el nom-bre de persones sense estudis o amb la primària incompleta. A més, les persones en situació de risc d'exclusió social ateses als centres socials han aug-mentat un 13%; les ateses als menjadors socials s'han incrementat i es constata que els recursos són insuficients per atendre les necessitats bàsiques. Igualment, destaca els retards en la construcció d'e-quipaments per a la gent gran.
Falten recursos, doncs, per atendre aquells que més ho necessiten, però no per a les campanyes de publicitat d'aquest Ajuntament. Els demana que facin menys discursos de solidaritat, de fals progressisme i més atenció a les persones que més ho necessiten.
La Sra. Capella felicita el Sr. Gomà per aquest in-forme, i reconeix que no és fàcil, en pocs minuts, fer una avaluació del Pla per a la Inclusió Social, entre altres motius perquè conté una gran quantitat de xifres que són molt difícils de referenciar amb ele-ments que permetin valorar si s'està en el camí ade-quat.
Atès que d'aquest Pla en pengen altres com el d'Acció comunitària, el de la Gent gran, Persones sense sostre, famílies, infància i adolescència en risc, pobresa, a banda dels objectius principals que ha esmentat el Sr. Gomà que són prevenir, atendre i dotar mecanismes d'inclusió social, i de què aquest informe en fa el seguiment, creu que és impossible determinar si realment s'estan assolint els objectius.
Està convençuda que el govern municipal sap que donen suport en tot allò que representa un increment de despesa social per al Pla d'inclusió, tal i com han demostrat a bastament en els darrers Pressupostos. De tota manera, creu que falta un punt de lleialtat en l'exposició d'aquest seguiment. Opina, en la mateixa línia que ha expressat la Sra. Fandos, que només presenten un seguit de dades evolutives dels indica-dors sense entrar a valorar-ne els resultats, valoració que haurien esperat que fes la persona responsable d'aquest pla.
Observa que, en presentar els percentatges de variació des del 2005, s'utilitza l'elecció indiscrimina-da dels períodes temporals, per exemple, en refe-rència al SAIER, ha dit que ha atès un 9,8% més de persones el 2008 respecte al 2007, en comptes de dir que, percentualment, des del 2005 al 2008 ha disminuït el nombre de persones ateses; com es pot veure, la lectura és força diferent.
El Grup municipal d'ERC sempre s'ha mullat i ha aportat millores substancials en aquest terreny com ara els augments que ha aconseguit en el Pressu-post del 2009 amb les seves esmenes, per tant, el seu compromís és manifest. Els reclamen, en con-seqüència, que si convé convoquin un plenari mono-gràfic per a tractar el Pla d'Inclusió Social o, si més no, en una sessió de la Comissió d'Acció Social i
Ciutadania, i sectorialment els presentin unes dades que es puguin avaluar adequadament.
La Sra. Ballarín posa en relleu que amb aquest segon informe de seguiment del Pla per a la inclusió social s'evidencia que aquesta ciutat, amb el liderat-ge de l'Ajuntament, treballa decididament i amb efi-càcia per a l'equitat i la cohesió social. Treballar per la inclusió vol dir lluitar contra l'exclusió social, que és un concepte més polièdric i més difícil d'eradicar que la pobresa econòmica. L'exclusió social, té cau-ses globals o generals, però els seus efectes són locals; les causes que hi aboquen, sovint tenen les seves arrels més profundes en manca de polítiques d'altres administracions que no són la local, però és als carrers de les ciutats on es manifesten amb tota la seva cruesa les situacions derivades de la manca d'inclusió social. Per això, des de l'Ajuntament s'ha treballat transversalment, els darrers trenta anys, a favor de la inclusió social, a través de polítiques de reequilibri territorial entre els barris, de promoció de l'ocupació, impulsant polítiques d'accessibilitat o el treball per a l'educació i l'habitatge. L'any 2005 es va fer un pas endavant molt significatiu; seguint les re-comanacions de la Unió Europea, Barcelona va ser pionera a endegar el primer Pla d'Inclusió Social, un instrument que ajuda a definir un model de ciutat cohesionada que concreta accions i que permet es-tablir complicitats entre la ciutadania i les administra-cions.
El balanç i les xifres d'aquest pla que avui s'ha presentat són prou contundents i no vol reiterar-les, només afirmar que aquestes dades permeten con-cloure que s'ha aconseguit, de debò, sumar esforços de totes les administracions i dels agents que treba-llen al territori lluitant per la inclusió; s'ha aconseguit multiplicar resultats concrets i efectius en benefici de moltes persones que necessiten suports addicionals; que tota la feina feta els anys previs a la crisi eco-nòmica, suposa un bon coixí per fer front a la nova situació; i ha permès disposar dels instruments i les complicitats ciutadanes per abordar conjuntament, administracions i ciutadania, la fita de la inclusió so-cial actualment. I aquests elements generen la confi-ança per continuar treballant amb èxit en un objectiu indispensable per enfortir-nos com a persones i com a ciutat.
El Sr. Gomà mostra, d'entrada, el seu agraïment pels suports de fons que ha rebut per part dels Grups municipals Socialista, d'ERC i també de CiU en el desenvolupament de les polítiques d'inclusió. Valora, també, tot allò que hi ha de constructiu en les críti-ques del Grup municipal del PP.
programes que desplega el Pla, així com en les ma-tèries que s'estan treballant. Precisament per això, és important que en altres òrgans com la Comissió d'Acció Social i Ciutadania es vagin presentant els informes temàtics que permetin discussions més profundes, com ja han fet en altres ocasions.
Admet que alguns indicadors requeririen explica-cions més acurades, i manifesta que, concretament en parlar del SAIER, les dades corresponents a 2005 no permeten comparacions atès que és l'any de la regularització extraordinària i que va provocar una punta d'atencions en el servei.
En referència a la intervenció del Sr. Fernández Díaz manifesta que, tal i com ha expressat molt bé la Sra. Ballarín, els factors generadors de pobresa i d'exclusió social són, pràcticament tots, de caràcter supralocal, malgrat que la seva expressió és molt local i urbana. És precisament en el model de crei-xement econòmic predominant i en les polítiques públiques neoliberals on hi ha l'arrel de la immensa majoria dels factors d'exclusió social. Remarca que el Pla per a la Inclusió Social és l'antítesi de tot això, i treballa quotidianament per ser un agent d'inclusió social.
Pel que fa a la intervenció de la Sra. Fandos, ma-nifesta que és cert que tot allò que té a veure amb el desplegament de les lleis de serveis socials i la Llei de la dependència està fora d'aquest informe perquè es tracta de serveis de caràcter universal, i no, com en aquest cas, orientats a persones en situació de risc d'exclusió social.
Quant al programa d'actuació contra la pobresa, avança que el dilluns tindrà la sessió de retorn a les entitats socials, i que s'iniciarà posteriorment una fase d'acord amb tots els grups polítics a fi d'aconse-guir el màxim consens.
El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció i agra-eix tots els comentaris constructius que aquí s'han fet davant d'un dels grans reptes per a la ciutat.
2. Collserola, Parc Natural.
El tercer tinent d'alcalde, Sr. García-Bragado, pre-senta l'informe i es refereix, d'entrada, a la signatura de l'acord pel qual la Generalitat s'incorpora al Con-sorci del Parc de Collserola, ara ConCon-sorci del Parc Natural de Collserola, i amb la qual es posa en mar-xa el procés de declaració de Collserola com a Parc Natural.
Remarca que la intervenció municipal per a la pre-servació d'aquest àmbit ve de lluny, i s'inicia amb la creació del Consorci de Collserola, i que s'ha traduït en importants modificacions del Pla General Metro-polità en el vessant barceloní de la serra de Collsero-la, algunes de les quals consten en el document que s'ha repartit. Totes aquestes modificacions, de gran transcendència per a la conservació de la serra, te-nen essencialment la finalitat d'abaixar la cota d'edi-ficació al màxim possible; reubicar en àrees urbanes
consolidades l'edificabilitat no compatible amb els valors naturals; preservar els sistemes forestals i les seves connexions amb els parcs urbans del vessant; i harmonitzar la funcionalitat dels equipaments i els valors naturals d'aquests espais.
Precisa que l'Ajuntament ha participat, conjunta-ment amb el Consorci però mantenint una certa iden-titat pròpia, en un conjunt de reflexions sobre el ves-sant barceloní de la serra de Collserola, que s'ha concretat en un estudi estratègic i en un projecte que regula més de cent actuacions convingudes amb el Consorci. Fruit d'aquest procés de reflexió, s'ha plan-tejat un determinat model d'ordenació concretat en dos instruments essencials: les franges de contacte i els àmbits d'enllaç. Les primeres, s'entenen com a espais esmorteïdors que actuen de barrera entre el parc i la ciutat amb un tractament perimetral per for-malitzar l'espai de frontera amb l'àmbit natural. Els àmbits d'enllaç són, també, espais esmorteïdors atès que actuen de portes d'accés de la ciutat al parc natural i, al contrari que les franges de contacte, són espais urbans que penetren en el parc. Afegeix que s'han concretat moltes actuacions, convingudes amb el Consorci, entre les quals destaca com a principal articuladora la intervenció en el passeig de les Ai-gües.
Quant al procés de declaració de Parc Natural, es remet al 2002, quan el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a establir mecanismes a fi de millorar la protecció de la serra de Collserola; i al fet que, entre el 2005 i el 2008, s'inicia amb la Direcció General del Medi Natural el procés que comporta l'ampliació dels límits de l'espai natural protegit a fi de incloure-hi tots els sectors d'interès natural veïns amb l'espai del PEIN.
El Sr. Puigdollers reflexiona que la declaració de Parc Natural de la serra de Collserola respon a l'es-lògan electoral del partit Socialista "Fets, no parau-les", només que ara a l'inrevés: només paraules i cap fet. D'ençà de la llunyana declaració, per una-nimitat, al Parlament de Catalunya el 2002 on es reclamava a la Generalitat la declaració de Parc Natural per a la serra de Collserola, i la integració del Govern en el Consorci, han passat set anys, sis del quals amb el govern tripartit a la Generalitat, en els quals l'assumpte no va avançar gens. En aquest sentit, precisa l'afirmació feta fa uns minuts pel Sr. García-Bragado sobre la incorporació del Govern de la Generalitat al Consorci, i recorda que formalment encara no s'hi ha integrat perquè falta un acord que, segons el conseller de Medi Ambient, es produirà en els propers tres mesos.
Quant a la declaració de Parc Natural que el go-vern municipal dóna per feta, pregunta on està el decret que així ho corrobori i que no ha estat publi-cat. Afegeix que tampoc no tenen coneixement de l'increment de la superfície de Parc Natural en el municipi de Barcelona que ha anunciat el tercer ti-nent d'alcalde, atès que aquestes hectàrees no for-men part del Parc Natural sinó que són espais ERE, sobre els quals no hi ha normativa i, per tant, desco-neixen quin significat té traduït en termes urbanístics.
Reitera, doncs, que se'n parla molt però no es concreta en res, i en aquesta línia els vol recordar que el juliol de 2008 l'Assemblea del Consorci del Parc de Collserola ja va aprovar la incorporació del Govern de la Generalitat, i es pregunta per quin mo-tiu es va haver de tornar a aprovar en l'Assemblea d'ara fa una setmana.
La Sra. Balseiro fa avinent que el Grup municipal del PP considera que el govern municipal s'ha que-dat aturat, inactiu, en aquest assumpte. Remarca que fa dècades que s'espera aquesta declaració de Parc Natural que suposi una figura de protecció de l'indiscutible valor mediambiental de la serra de Collserola. Entén, doncs, que es tracta d'un retard absolutament injustificat que el govern municipal intenta encobrir i que, d'altra banda, li ha permès impulsar usos del tot qüestionables i que compten amb rebuig popular com ara la construcció de la muntanya russa del parc d'Atraccions del Tibidabo; Torre Negra, o donar el vistiplau per a la construcció d'una cimentera al districte d'Horta-Guinardó, absolu-tament incompatible amb el que es pretén assolir amb la declaració de Parc Natural.
Adverteix que aquest informe no aporta res de nou respecte al que van anunciar ara fa catorze mesos, llevat d'una retallada en les hectàrees que havien acordat amb el govern de la Generalitat com a espai protegit de la ciutat de Barcelona; és a dir, van acor-dar 1.697,82 hectàrees d'entrada, i ara es queden en 1.687,76. Atès que és una pèrdua poc significativa,
creu que el govern confiava en què passaria desa-percebuda.
Igualment, continuen desconeixent el contingut del decret, promès per a l'any passat, i les normes i plans especials que haurien de determinar els usos i el grau de protecció que hauran de garantir als habi-tants dels barris de Collserola que tindran dret als mateixos serveis que la resta d'habitants de la ciutat; així com també hauran de reconèixer la consolidació de la realitat urbanística actual.
Consideren, per tant, que aquest informe és el re-flex, una vegada més, de la incapacitat del govern municipal per assolir compromisos i per exigir-los a governs "amics" a fi d'impulsar d'una vegada la de-claració de Parc Natural.
Demana que es deixin estar de promeses i que actuïn, que els presentin acords tangibles; i confia que els propers mesos exigeixin sense més dilacions aquesta declaració al Govern de la Generalitat.
El Sr. Florensa fa avinent que, en opinió del seu Grup, aquest informe és un bon recull de les dife-rents actuacions que s'han dut a terme els darrers anys en matèria d'ordenació i protecció de la serra de Collserola, especialment per part de l'Ajuntament de Barcelona pel que fa al vessant que toca a la ciutat. Reconeix que hi ha hagut moltes mesures positives, amb un caràcter adequat per ajudar a pre-servar un espai sensible a la pressió urbanística urbana; però també algunes de negatives com ara la instal·lació de la muntanya russa del Tibidabo que, tot i que no està dins de l'àmbit del parc natural, té un impacte negatiu en un entorn d'espai protegit.
Entén que aquest informe no aporta res de nou al debat més enllà del que ja és conegut per tothom, de tota manera es vol referir a alguns dels aspectes que hi surten reflectits. Recorda que a l'inici del mandat ja es va produir un debat sobre la fixació de la superfí-cie dels límits i del parc natural en el municipi de Barcelona que, finalment, amb les aportacions del seu Grup, van quedar ampliats. Així doncs, tot i que els límits estan fixats amb claredat en 8.320 hectàre-es de Parc Natural, observa que en l'informe dhectàre-esapa- desapa-reixen 10 hectàrees del terme municipal de Barcelo-na sense cap meBarcelo-na d'explicació, i la resposta que els van donar en preguntar-ho és que respon a la dife-rència d'escales cartogràfiques entre l'Ajuntament i la Generalitat. En conseqüència, els demana, a fi d'evi-tar interpretacions errònies en l'elaboració del futur decret que regularà el Parc Natural de Collserola, que unifiquin els criteris cartogràfics amb el Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge. Entenen que si els límits del global del parc estan a escala 1:500, no té sentit emprar una altra escala en la divisió munici-pal del parc.
natu-ral i paisatgística i preservar-la de la pressió urbanís-tica de l'àrea metropolitana que envolta la serra de Collserola i, sobretot, per consolidar el pulmó verd per a l'ús cívic dels habitants de la ciutat.
Finalment, quant als vuit ERE del municipi de Bar-celona, manifesta que el seu Grup treballarà i vetllarà perquè es preservin com a espais verds i no edifica-bles i que es garanteixi la seva funció de corredors verds entre la ciutat i el futur Parc Natural.
La Sra. Mayol opina que les intervencions dels Grups municipals de CiU i del PP trasllueixen la ne-cessitat de negar l'evidència, que és que, després de molts anys, s'estan ultimant els processos perquè Collserola esdevingui Parc Natural. Considera que aquesta actitud denota manca de prudència atès que si fa sis anys que el Govern treballa en aquesta di-recció és perquè té l'objectiu polític, reclamat històri-cament, que Collserola sigui declarat Parc Natural. Contràriament, no hi ha cap constància que durant els vint-i-dos anys de govern de CiU a la Generalitat es manifestés cap voluntat de treballar en aquesta direcció. Dirigint-se a la Sra. Balseiro, observa que el Partit Popular tampoc no es va mostrar actiu en aquesta reivindicació durant els noranta.
Aprofita per significar que, sent el Sr. Puigdollers una persona tan procedimentalista, no sàpiga que el procediment a seguir és que una vegada hi ha l'a-cord polític amb el Consorci i la incorporació de la Generalitat, s'ha de validar per un consell tècnic, sotmetre'l a informació pública i aprovar-lo finalment, i, a partir d'aquí és quan la Generalitat pot elaborar el decret de declaració de Parc Natural a què aquí s'han referit a bastament.
Creu que aquestes intervencions a què s'ha referit neguen el fet que Collserola és una de les poques zones d'Europa, tan a prop d'una conurbació urbana, amb un valor ambiental tan important. Subratlla que ha estat política de l'Ajuntament des de fa anys que Collserola baixés cap a la ciutat i no que la ciutat s'hi enfilés, però significa, igualment, que això ha estat un acord polític difícil de gestionar. En aquest sentit, com a ciutat, cal insistir en dos elements fonamen-tals; d'una banda, en què l'alta freqüentació de Collserola ha de ser respectuosa, de manera que l'ús que en faci la ciutadania constitueixi, per ell mateix, una garantia de preservació de l'espai i, per tant, cal trobar els mecanismes que propiciïn aquesta interac-ció positiva. D'altra banda, cal apostar per les conne-xions ecològiques amb la resta del territori, cosa que significa millorar les connexions amb la serra de Ma-rina, la serralada del Garraf, la plana del Vallès, així com amb els connectors biològics de la ciutat.
El Sr. García-Bragado rebat l'argument elaborat pel Sr. Puigdollers en base a l'eslògan del Partit So-cialista i diu que les paraules les utilitza l'oposició davant dels fets del govern. Recorda que quan go-vernava CiU a la Generalitat esgrimia diverses raons
en contra de la declaració de Parc Natural de la serra de Collserola, entre les quals aquesta figura no com-porta necessàriament un nivell més alt de protecció. En aquest sentit, subratlla que a la serra de Collsero-la ja s'ha arribat al nivell més alt de protecció i que els seus òrgans de gestió són pràcticament homolo-gables als d'un Parc Natural. Insisteix que el govern de CiU deixava de fer moltes coses, entre les quals desplegar la normativa urbanística a què estatutàri-ament estaven obligats; i, per aquest motiu, l'arriba-da de la Llei del sòl de 1998, que el Sr. Trias va votar favorablement a Madrid, va suposar que els espais urbanitzables no programats en l'àmbit de Barcelona i de l'àrea metropolitana van ser automàticament declarats urbanitzables. Només per aquest fet entén que el discurs que utilitza el Grup municipal de CiU es pot qualificar com un acte de cinisme polític im-portant.
El Sr. Puigdollers insisteix en la idea "fets i no pa-raules". Recalca que la magnifica protecció de què disposa avui per avui la serra de Collserola, tal i com ha remarcat insistentment el Sr. García-Bragado, és gràcies a l'acció del govern de CiU. El Pla parcial es va aprovar durant el seu govern a la Generalitat; també els espais PEIN, la declaració de zones natu-rals de la Font Groga i altres espais a la zona de Sant Cugat. Tanmateix, durant el mandat del govern tripartit no es va produir ni una sola aprovació legal sobre la serra de Collserola; és a dir, sis anys de govern i encara no s'ha aprovat cap document jurídic al Parlament o al govern de la Generalitat que per-meti elevar aquesta protecció. Contràriament, sí que s'ha fet la muntanya russa del Tibidabo, s'ha constru-ït Torre Vilana i, pels pèls, no s'hi ha ubicat la gosse-ra. Aquest fets s'han fet amb l'aliança del Partit Soci-alista i ICV-EUiA. Pregunta, per tant, què ha passat des del 2004, any en què s'aprovà el darrer instru-ment urbanístic que afecta la serra de Collserola, fins ara. I, en la mateixa línia, es pregunta igualment quines discrepàncies hi ha entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Departament de Medi Ambient.
