• No se han encontrado resultados

Dictamen sobre els pressupostos generals de l'Ajuntament de Barcelona 2009

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Dictamen sobre els pressupostos generals de l'Ajuntament de Barcelona 2009"

Copied!
22
0
0

Texto completo

(1)

Sobre els

(2)

Sobre els pressupostos generals

de l’Ajuntament de Barcelona 2009

Índex

I. Antecedents 2

II. Contingut 3

II.1 Ingressos II.2 Despeses

III. Valoracions 20

III.1 De caràcter general III.2 De caràcter específic

El Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), d’acord amb les competències atribuïdes en els seus estatuts aprovats pel Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona el 22 de desembre de 2004, amb trami-tació i estudi previs fets per la Comissió de Fiscalitat i Pressupostos d’acord amb l’article 22 del Reglament de Funcionament i amb l’aprovació de la Comissió Executiva a l’empara de l’article 9.A, emet el següent

DICTAMEN

I. Antecedents

En les reunions de la Comissió de Fiscalitat i Pressupostos celebrades els dies 17 de novembre i 1 de desembre de 2008 es va debatre el contingut dels pressupostos municipals de 2009 i es va aprovar una proposta de dictamen per a l’anàlisi i el debat corresponents per la Comissió Executiva.

Els textos posats a disposició de la Comissió Executiva i de la Comissió de Fiscalitat i Pressupostos del CESB són els següents:

- Pressupostos generals de l’Ajuntament per a 2009

- Pressupost consolidat 2009 d’acord amb la Llei reguladora de les hisendes locals - Memòria dels pressupostos 2009

(3)

II. Contingut

El pressupost total de l’Ajuntament de Barcelona és de 2.438,1 milions d’euros, el que representa un 3,6% més que el de l’any anterior. Les prioritats del pressupost de despeses es centren en la millora de l’atenció social i l’espai urbà i les polítiques de proximitat. El 23,5% de la despesa no finance-ra es destina als serveis a les persones gestionats des d’Acció Social i Ciutadania (amb un creixe-ment del 24,7% respecte el 2008) i Educació, Cultura i Benestar. Quant a Educació, Cultura i Benestar, l’increment de la seva despesa respon al fet que el 2009 serà el primer any complet de funcionament de la gerència i, per tant, ja s’han transferit tots aquells serveis de la seva competència que abans es gestionaven des d’altres sectors. Una altra àrea important de despesa és la destinada a les políti-ques de prevenció, seguretat i mobilitat, que absorbeix 204,6 milions d’euros de despesa corrent. El 87% de la despesa corrent es concentra en les despeses de personal motivat pel desplegament de la Guàrdia Urbana. En el cas d’Urbanisme i Infraestructures, l’increment del 22,4% de les despeses corrents respon principalment al desenvolupament del Consorci de l’Habitatge que concentrarà les diferents oficines de l’habitatge, i al traspàs del conveni amb el Consell Comarcal del Barcelonès pel manteniment de les rondes. També hi ha importants increments al sector de Promoció Econòmica. Es tracta d’un pressupost que aposta pel no-increment de la pressió fiscal, alhora que aconsegueix generar un estalvi corrent suficient per finançar la inversió real. L’estalvi brut representa el 23,6% dels ingressos corrents, la qual cosa permet destinar gairebé un de cada quatre euros del pressupost a despeses de capital. En termes de comptabilitat pressupostària, el pressupost està equilibrat i no genera ni dèficit ni superàvit.

PRESSUPOST AJUNTAMENT 2009

Millions d’euros 2008 2009 Variació %

Operacions corrents

Ingressos corrents 2.153,5 2.268,4 5,3

Despeses corrents 1.593,2 1.732,0 8,7

Estalvi Brut 560,3 536,4 -4,3

Operacions de Capital

Ingressos de capital 49,2 59,7 21,1

Despeses de capital 591,8 588,0 -0,6

Ampliacions de capital 10,0 8,0 -20,0

Operacions financeres

Nou endeutament 150,0 110,0 -26,7

Amortitzacions del deute 167,7 110,0 -34,4

Superàvit/ (dèficit) de l’exercici 7,7 0,0 ...

Els ingressos corrents pugen, malgrat la situació d’estancament econòmic, un 5,3%, però l’important increment de les despeses corrents (un 8,7%), provoca una reducció del 4,3% d’estalvi brut, suficient, però, per a finançar la inversió prevista. Aquesta mesura s’ha pres en detriment de la reducció del deute, ja que per al 2009 es preveu un equilibri total del pressupost, i, per tant, sense superàvit que destinar a reduir el deute.

(4)

aplicació a les entitats locals, el Pressupost Municipal Consolidat s’ha elaborat incloent l’Ajuntament de Barcelona i els ens dependents que no es financen majoritàriament amb ingressos comercials. En conseqüència, no inclou els ens comercials de l’Ajuntament de Barcelona, que són el grup Bar-celona de Serveis Municipals i el Patronat Municipal de l’Habitatge. Aquest pressupost es preveu de 2.583 milions d’euros amb un estalvi brut de 559 milions d’euros, dels quals un 96% corresponen a l’Ajuntament.

PRESSUPOST CONSOLIDAT 2009 (Millions d’euros)

Ajuntament

de Barcelona Consolidad

% Ajuntament/total

Ingressos corrents 2.268,4 2.382,0 95,2

Despeses corrents 1.732,0 1.823,4 95,0

Estalvi Brut 536,4 558,7 96,0

Ingressos de capital 59,7 87,5 68,2

Despeses de capital 588,0 636,5 92,4

Ampliacions de capital 8,0 8 100

Superàvit/ (dèficit) de l’exercici 0,0 1,7

Els pressupostos homogenis i harmonitzats per a l’any 2009 dels organismes públics (autònoms i entitats públiques empresarials) i empreses municipals sumen 819,1 milions d’euros, dels que 258,3 corresponen als organismes autònoms, 264,2 a les entitats públiques empresarials i 296,7 a les socie-tats municipals.

DETALL DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT 2009

Organismes autònoms Entitats públiques empresarials Empreses municipals

IMPD 6,149 PMH 89,684 BSM 203,558

IMFMVDR 1,65 IMPJ 57,23 ICB 18,151

IMI 28,661 ICUB 117,245 BA 37,662

IMU 1,11 BIM 26,993

IMH 25,825 BAGUR 10,337

IMMB 21,181

IMEB 142,348

IMPUQV 16,192

IBE 15,163

Total 258,279 Total 264,159 Total 296,701

• Organismes autònoms: Institut Municipal de Persones amb Disminució, I. M. Fundació Mies van der Rohe, I.M. d’Informàtica, I.M. d’Urbanisme, I.M. d’Hisenda, I.M. de Mercats de Barcelona, I.M. d’Educació, I.M. de Paissatge Urbà i Qualitat de Vida, Institut Barcelona Esports.

• Entitats públiques empresarials: Patronat Municipal d’Habitatge, I.M. de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona.

(5)

El deute de l’Ajuntament de Barcelona es manté en els 770 milions d’euros a final de 2009, sense va-riació respecte desembre de 2008. Es trenca la tendència de reducció del deute, iniciada al 2004, que ha fet baixar aquest dels 1.200 al 770 milions d’euros. Quant al deute consolidat, calculat segons la Llei d’Hisendes Locals, puja 89 milions d’euros, de 921 a 1.010 milions.

Milions d’euros 31/12/2008 31/12/2009

Ajuntament de Barcelona 770 770

Ens dependents 151 240

Total 921 1.010

II. 1 Ingressos

El marc macroeconòmic que s’ha pres com a referència per l’any 2009 per part de l’Ajuntament preveu un augment del PIB real de l’1%, d’acord amb el darrer informe econòmic del Ministeri d’Economia i Hisenda del mes de juliol, mentre que les previsions d’increment del preus es situen a l’entorn del 3,3%, una xifra molt inferior a les taxes d’inflació registrades al llarg d’aquest any i en consonància amb les darreres previsions de l’OCDE i el FMI. Donat aquest marc macroeconòmic, s’ha volgut mantenir per part de l’Ajuntament la política de no increment de la pressió fiscal, per la qual cosa no s’han modificat els tipus de gravamen aplicats als diferents impostos, mentre que s’aplica un increment general del 3% a les taxes i preus públics, increment inferior al augment previst de l’IPC. Així, es preveu que els impostos locals augmentin en conjunt només un 1,8%, mentre que, segons el quadre macroeconòmic del Ministeri d’Economia i Hisenda de 24 de juliol de 2008, el PIB nominal creixerà el 3,5%.

El pressupost per a l’any 2009, així com les variacions per capítols respecte als imports pressupostaris de l’exercici de 2008, són els que es recullen en el quadre següent:

INGRESSOS

En milers d’euros Pressupost

2008

Pressupost 2009

% Variació 2008/09

A. OPERACIONS CORRENTS 2.153.462,03 2.268.387,83 5,3

Capítol 1. Impostos directes 721.140,00 756.850,51 5,0

Capítol 2. Impostos indirectes 76.888,00 67.113,35 -12,7

Capítol 3. Taxes i altres ingressos 276.162,18 304.545,68 10,3

Subtotal ingressos tributaris 1.074.190,18 1.128.509,54 5,1

Capítol 4. Transferències corrents 1.040.068,32 1.084.159,41 4,2

Capítol 5. Ingressos patrimonials 39.203,53 55.718,88 42,1

B. OPERACIONS DE CAPITAL 49.260,57 59.669,74 21,1

Capítol 6. Venda inversions reals 30.000,00 25.000,00 -16,7 Capítol 7. Transferències de capital 19.260,57 34.669,74 80,0

C. OPERACIONS FINANCERES 150.000,02 110.000,02 -26,7

Capítol 9. Passius financers 150.000,02 110.000,02 -26,7

(6)

Els ingressos tributaris figuren als capítols “1. Impostos directes”, “2. Impostos indirectes” i “3. Taxes i altres ingressos”. Amb caràcter general, el càlcul dels recursos de cadascuna de les figures tribu-tàries s’ha fet d’acord amb la quantificació de les possibilitats financeres de les Ordenances fiscals de l’exercici de 2009 i amb l’estat de la liquidació d’ingressos del 30 de juny d’enguany.

Per al 2009 es manté la política de no-increment de la pressió fiscal i, per tant, es preveu que els im-postos locals augmentin en conjunt el 1,8%, per sota de l’increment nominal del PIB previst (que és del 3,5%).

Els ingressos per transferències corrents recullen les diverses subvencions i participacions que l’Ajuntament rep per al finançament de les seves activitats, entre les quals destaca la participació en els ingressos tributaris de l’Estat en els seus dos trams, la participació en el Fons Complementari de Finançament i la cessió d’impostos estatals (s’inclouen com a impostos directes la cessió de l’IRPF i com a impostos indirectes la cessió de l’IVA i els impostos especials). Respecte els impostos cedits per l’Estat, en conjunt s’ha pressupostat un augment del 14,6% en relació amb l’any anterior, d’acord amb les dades facilitades pel Ministeri d’Economia i Hisenda. S’espera que els ingressos per la ces-sió de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que s’incrementen un 32%, i la millora en el Fons Complementari de Finançament (que puja quasi un 3%) compensin els menors ingressos que s’esperen per la cessió de l’IVA i els impostos especials, que donada l’evolució del consum es preveu que tinguin baixades superiors al 8%.

ESTRUCTURA PARTICIPACIÓ EN INGRESSOS I IMPOSTOS ESTATALS (en milions d’euros)

2008 2009 Diferència % Variació

Cessió IRPF 51,00 67,32 16,32 32,0

Cessió IVA 28,00 25,64 -2,36 -8,4

Cessió impostos especials 9,50 8,48 -1,02 -10,7

Fons Complementari de Finançament 886,81 912,15 25,34 2,9

TOTAL 975,31 1.013,59 38,28 3,9

En atenció a les seves normes de generació, s’han calculat els ingressos patrimonials que figuren al capítol 5.

Els ingressos tributaris pugen a 1.128,51 milions d’euros, amb un augment d’un 5,1% en compa-ració amb el pressupost de l’any anterior, sense que això impliqui canvis respecte al 2008 pel que fa als tipus impositius i les tarifes de les ordenances que regulen els impostos sobre increment de valor dels terrenys, activitats econòmiques i vehicles de tracció mecànica. El total d’ingressos per impostos és de 824 milions d’euros, mentre que per taxes i altres s’han pressupostat 305,5 milions. Per la seva part, l’any 2009 es preveu ingressar per cessions d’impostos estatals i participació en els ingressos estatals 1.013,59 milions d’euros, un 3,9% més que a l’exercici 2008.

(7)

i 5,6% l’any 2005). Aquesta variació es justifica, principalment, per l’augment del 3,9% de la partici-pació en els ingressos de l’Estat (un augment que es situa també per sota de la mitjana dels darrers anys, ja que el 2008 va pujar un 6,4%, el 2007 un 7,41%, un 5,72% l’any 2006, i un 6,03% el 2005) i per l’increment de les transferències finalistes de la Generalitat de Catalunya, que presenten, en conjunt, un important increment (un 14,3%), bàsicament per la pujada de les aportacions als serveis d’atenció primària, que augmenten un 16,6%, i la transferència a l’Institut Municipal d’Educació, que ho fa en un 10,9%.

ESTRUCTURA DELS INGRESSOS

Les estimacions dels recursos pressupostaris i les corresponents modificacions envers el 2007 s’especifiquen a continuació desagregades per concepte econòmic.

A) INGRESSOS CORRENTS

(8)

ESTRUCTURA DELS INGRESSOS CORRENTS (per Capítols)

Capítol 1. Impostos directes

Globalment, el capítol corresponent als impostos directes augmenta el 5%, fins als 756,85 milions d’euros. La variació l’any 2008, homogeneïtzada, va ser del 4%. El total d’impostos directes represen-ta el 33,4% dels ingressos corrents de l’exercici 2009, mentre que l’any 2008 el seu pes era del 33,5% i l’any 2007 era del 34,2%. S’observa, per tant, una tendència a la baixa del seu pes.

La consignació proposada per a l’impost sobre béns immobles assoleix la xifra de 429,1 milions d’euros (el 18,9% dels ingressos corrents). Es mantenen els tipus generals i les bonificacions dels increments en la quota que superin el màxim establert a les Ordenances fiscals (topalls). Es preveu un increment de la bonificació, que es continuarà fent d’ofici, per als subjectes passius que tinguin la condició de titulars de família nombrosa, la qual passa de 85 a 88 euros, i quan un o més membres de la família nombrosa siguin discapacitats serà de 108 euros. S’estableix un increment idèntic per a la subvenció per famílies monoparentals amb fills menors de sis anys.

L’impost sobre vehicles de tracció mecànica té una consignació de 70,7 milions d’euros. Per a aquesta estimació s’ha tingut en compte el padró de vehicles d’anys anteriors modificat com a con-seqüència de la variació vegetativa del parc.

Per a l’any 2009, i pel que fa a l’impost sobre activitats econòmiques, s’estimen uns ingressos de 97,4 milions d’euros (7,8 milions per quotes nacionals i provincials), mentre que s’estimen uns in-gressos de 92,3 milions d’euros en concepte d’impost d’increment de valor dels terrenys (plus-vàlua), un impost que presenta una reducció superior al 12%, fruit de l’estancament del sector immo-biliari. Es manté la bonificació del 95% en transmissions mortis causa als cònjuges, descendents i ascendents dels habitatges habituals i locals de negocis en empreses familiars.

(9)

IMPOSTOS DIRECTES (en milions d’euros)

2008 % ingressos

corrents 2009

% ingressos corrents

% Variació 2007/2008

IBI 401,0 18,6 429,1 18,9 7,0

IAE 87,1 4,0 89,6 3,9 2,9

IAE (Nacional i Provincial) 7,5 0,3 7,8 0,3 4,0

Plusvàlua 105,0 4,9 92,3 4,1 -12,1

IVTM 69,6 3,2 70,7 3,1 1,7

Cessió IRPF 51,0 2,4 67,3 3,0 32,0

Total Impostos Directes 721,1 33,5 756,8 33,4 5,0

Capítol 2. Impostos indirectes

Globalment, aquest capítol pateix una reducció del 12,7%, a conseqüència de l’alentiment del con-sum, que contrasta amb l’augment de l’any anterior (un 3,21%). Es preveuen uns ingressos per aquest concepte de 67,11 milions d’euros. L’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, pressupostat en 33 milions d’euros, presenta un descens del 16,2% sobre el pressupostat el 2008. El tipus impositiu i les bonificacions es mantenen iguals que l’any anterior. Pel que fa a la cessió de l’IVA i dels impostos especials, aquesta s’ha estimat d’acord amb els criteris de la Llei de pressupostos de l’Estat per a 2009 i arriba a la quantitat global de 34,1 milions d’euros, un 9% menys que el 2008.

Capítol 3. Taxes i altres ingressos

S’inclouen com a taxes les contraprestacions per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local, així com les taxes derivades de la prestació d’un servei públic o la realitza-ció d’una activitat administrativa que no sigui de sol·licitud o receprealitza-ció voluntària pels administrats (llicències urbanístiques, clavegueram, cementiris, serveis funeraris, grua, mercats, aprofitament del domini públic, etc.). Així mateix, s’inclouen com a preus públics les tarifes per serveis de sol·licitud i/o recepció voluntària prestats per l’Ajuntament, bé directament o bé per un dels seus organismes autònoms. Dins d’aquest capítol també s’inclouen les multes i altres ingressos (venda de béns, con-tribucions especials, recàrrec d’apressament, interessos de demora i imprevistos). Els seus imports deriven tant de la normativa establerta per les Ordenances municipals per a l’exercici pressupostari 2009, com de les directrius i criteris de la Llei de pressupostos de l’Estat per al mateix any. Aquest any les taxes creixen en general el 3%.

En conjunt, el capítol 3, Taxes i altres ingressos, experimenta una variació del 10,3%, una xifra força superior als increments d’anys anteriors: un 4,9% l’any 2008 i un 3,1% al 2007. L’import pressupostat total del capítol 3 per a 2009 és de 304,55 milions d’euros.

(10)

TAXES I ALTRES INGRESSOS 2009. Milions d’euros

2008 2009 % Variació

Taxes per prestació de serveis 71,74 66,39 -7,5

Taxes per utilització del domini públic 87,66 98,28 12,1 Preus públics per la prestació de serveis 26,36 26,84 1,8

Altres ingressos * 90,40 113,04 25,0

TOTAL * 276,16 304,55 10,3

(*) Si s’exclouen els altres ingressos de neteja, els increments són del 12,4% i del 8,3% respectivament

Capítol 4. Transferències corrents

La variació global del capítol 4, amb un import pressupostat de 1.084,16 milions d’euros, suposa un augment del 4,2%, un increment inferior al d’exercicis anteriors (8% al 2008, 7,75% l’any 2007). Aquest increment s’explica en primer lloc per la previsió dels ingressos derivats de la participació en el Fons Complementari de Finançament de l’Estat (PIE), d’acord amb la Llei reguladora de les hisen-des locals, i que aquest any augmenta un 2,9%. D’altra banda, i en segon lloc, cal hisen-destacar l’important increment de les aportacions finalistes de la Generalitat, que augmenten en conjunt un 14,3%, fins a 95,22 milions d’euros (l’any anterior la pujada va ser del 26,7%), bàsicament, i de nou, per l’augment de l’aportació a l’atenció primària, que puja un 16,6%. La principal partida, no obstant això, continua sent l’aportació a l’IME, que s’incrementa un 10,9% i arriba a 53,5 milions d’euros. Finalment, s’ha de remarcar l’important increment de les Transferències d’entitats locals (bàsicament derivades de les taxes de residus), que pugen un 13,9%, fins a 59,5 milions d’euros.

TRANSFERÈNCIES CORRENTS 2009. Milions d’euros

2008 2009 % Variació

Fons complementari de Finançament 886,81 912,15 2,9

Altres transferències de l'Estat 17,66 17,18 -2,7

Transferències de la Generalitat de Catalunya 83,27 95,22 14,3

Transferències d'entitats locals 52,24 59,49 13,9

Altres transferències 0,09 0,12 36,3

TOTAL * 1.040,07 1.084,16 4,2

Capítol 5. Ingressos patrimonials

(11)

B) INGRESSOS DE CAPITAL

Capítol 6. Venda d’inversions reals

Es pressuposta en 25 milions d’euros, un 16,7% menys que al 2008, continuant la tendència marca-da l’any anterior, quan van baixar un 31,3%. Cal recormarca-dar que no es tracta d’ingressos corrents, sinó de capital i, per tant, d’ingressos excepcionals.

Capítol 7. Transferències de capital

Per a 2009 es preveu una dotació de 34,67 milions d’euros per a aquest concepte, una xifra que suposa un important increment (del 80%) respecte al 2008. Això representa trencar amb un seguit de reduccions que s’han anant produint en anys anteriors: un 8,4% menys al 2008 i un 38,8% al 2007. Cal tenir present que les subvencions que es reben d’altres administracions destinades a inversió es vinculen a aquest capítol com a finançament afectat. D’aquest import, 20,3 milions corresponen a aportacions de la Generalitat de Catalunya derivades de la Llei de barris (9,90 milions), per al futur Centre cultural del disseny (6,80 milions) i per a places d’educació preescolar (2,7 milions).

C) OPERACIONS FINANCERES

Capítol 9. Variació de passius financers

(12)

II.2 Despeses

Es preveu que les despeses totals creixin un 3,6% l’any 2009 (quan l’increment al 2008 va ser de 7,5%). Les despeses corrents pugen un 8,7%, com a conseqüència dels augments del 6% en les despeses de personal, del 13,4% en les compres de béns i serveis, i del 8% en les transferències corrents. Les despeses de capital pràcticament es mantenen al nivell de 2008 (reducció del 0,6%) i les despeses financeres, per la seva banda, es redueixen un 8%.

La distribució dels 2.438,06 milions d’euros del pressupost de despeses municipal, segons la seva estructura econòmica, és la següent:

DESPESES

En milers d’euros Pressupost

2008

Pressupost 2009

% Variació 2009/08

A. OPERACIONS CORRENTS 1.593.175,16 1.732.039,43 8,72

Capítol 1. Despeses de personal 332.537,77 352.490,03 6,00 Capítol 2. Compres béns i serveis 466.400,59 528.918,78 13,40 Capítol 3. Despeses financeres 45.428,73 41.811,48 -7,96 Capítol 4. Transferències corrents 748.808,07 808.819,14 8,01

B. OPERACIONS DE CAPITAL 591.802,03 588.018,16 -0,64

Capítol 6. Inversions reals 542.748,15 539.318,16 -0,63

Capítol 7. Transferències de capital 49.053,88 48.700,00 -0,72

C. OPERACIONS FINANCERES 167.745,44 118.000,00 -29,66

Capítol 8. Actius financers 10.000,00 8.000,00 -20,00

Capítol 9. Passius financers 157.745,44 110.000,00 -30,27

TOTAL DESPESES 2.352.722,63 2.438.057,59 3,63

Dins de les despeses corrents s’ha de destacar la reducció del capítol d’interessos com a conseqüèn-cia de la política d’amortització del deute d’anys anteriors. Quant al capítol 2, Despeses per compra de béns corrents i serveis, experimenta una variació positiva del 13,4%, un increment lleugerament superior als d’anys anteriors: 9,85% l’any passat i 8,10% l’any 2007. Aquest increment s’explica bàsi-cament, com ja va passar en anys anteriors, per l’augment de les despeses destinades a la recollida de residus i neteja viària (un 16,1%), així com l’important increment (un 20,7%) dels serveis d’atenció i promoció social. El capítol 4, Transferències corrents, té un increment global del 8%, pràcticament el mateix que l’any anterior.

Dins de les operacions de capital, el total de recursos pressupostats per a inversions directes és de 539,3 milions d’euros. Aquest capítol pràcticament no ha variat respecte l’any anterior, ja que baixa un 0,6%. Les transferències de capital, capítol 7, arriben als 48,7 milions d’euros, i la seva evolució és similar a la de les inversions: una mínima reducció del 0,7%.

(13)

ESTRUCTURA ECONÒMICA DEL PRESSUPOST DE DESPESES

Si analitzem el capítol de despeses segons la seva distribució per sectors, s’observa que el principal sector municipal per volum de despesa és el de Serveis Centrals, que s’ha creat aquest any i que controla gran part de les inversions i els Actius i Passius Financers. Aquest sector gestiona el 34,9% del pressupost total, seguit pel de Medi Ambient (amb tots els contractes de manteniment i serveis), amb el 16,2% de la despesa total, i el Sector d’Educació, Cultura i Benestar, que controla l’11,7% del pressupost. Els Districtes, per la seva part, gestionen el 10,7% de la despesa municipal, entre els quals destaquen, pel volum de despesa, Sant Martí, Sants-Montjuïch i Ciutat Vella, per aquest ordre. Des-taquen els increments de despesa, tots superiors al 15%, dels districtes de Sants-Montjuïch, Horta-Guinardó, Les Corts i Sant Andreu.

(14)

Els sectors que més s’incrementen respecte l’any anterior són Medi Ambient, que puja un 35%, Acció Social i Ciutadania (quasi un 23%), i Urbanisme i Infraestructures, amb un augment del 18,2%.

DISTRIBUCIÓ DE LA DESPESA PER SECTORS (Any 2009)

SECTORS

En milers d’euros % sobre el total % Variació 2008/09 Pressupost

2008

Pressupost 2009

Pressupost 2008

Pressupost 2009

Serveis Generals, Recursos

humans i Finances 187.057,07 196.256,09 8,0 8,0 4,92

Acció Social i Ciutadania 98.130,79 120.656,88 4,2 4,9 22,96

Medi Ambient 293.263,75 396.100,59 12,5 16,2 35,07

Prevenció, Seguretat

i Mobilitat 196.888,98 226.662,61 8,4 9,3 15,12

Urbanisme i Infraestructures 54.153,70 64.003,24 2,3 2,6 18,19

Promoció econòmica 31.068,23 36.371,61 1,3 1,5 17,07

Educació, Cultura i Benestar 264.588,28 285.258,69 11,2 11,7 7,81

Serveis Centrals 983.684,47 851.182,24 41,8 34,9 -13,47

Districtes 243.887,36 261.565,64 10,4 10,7 7,25

Ciutat Vella 29.851,79 29.235,60 1,3 1,2 -2,06

Eixample 28.848,92 29.142,36 1,2 1,2 1,02

Sants-Montjuïch 25.139,08 29.726,27 1,1 1,2 18,25

Les Corts 15.604,78 17.984,84 0,7 0,7 15,25

Sarrià-Sant Gervasi 19.608,49 21.197,25 0,8 0,9 8,10

Gràcia 19.633,29 22.422,50 0,8 0,9 14,21

Horta-Guinardó 22.998,09 26.705,14 1,0 1,1 16,12

Nou Barris 23.072,64 23.541,34 1,0 1,0 2,03

Sant Andreu 23.065,53 26.582,40 1,0 1,1 15,25

Sant Martí 36.064,75 35.027,94 1,5 1,4 -2,87

TOTAL CAPITOL DESPESA 2.352.722,63 2.438.057,59 3,63

A) DESPESES CORRENTS

La distribució de la despesa corrent, que al 2009 arriba als 1.732,04 milions d’euros, un 8,7% més que l’any 2008. El 23,3% de la despesa no financera es destina als Serveis a les persones, que pugen un 20,7%, gestionats des d’Acció Social i Ciutadania (amb un creixement del 24,7% respecte el 2008) i Educació, Cultura i Benestar. Des d’Acció Social i Ciutadania s’està implementant un nou model de serveis socials bàsics basat en el desplegament de centres socials al territori. Quant a Educació, Cul-tura i Benestar, l’increment de la seva despesa respon al fet que el 2009 serà el primer any complet de funcionament de la gerència i, per tant, ja s’han transferit tots aquells serveis de la seva competència que abans es gestionaven des d’altres sectors.

(15)

DISTRIBUCIÓ DE LA DESPESA CORRENT NO FINANCERA

DESPESES

En milers d’euros % sobre despesa corrent

% Variació 2008/09 Pressupost

2008

Pressupost 2009

Pressupost 2008

Pressupost 2009

Serveis a les Persones 350,36 394,39 22,6 23,3 12,6

- Acció social i ciutadania 95,25 118,73 6,2 7,0 24,7 - Educació, cultura

i benestar 255,11 275,66 16,5 16,3 8,1

Medi ambient 292,73 331,72 18,9 19,6 13,3

Serveis centrals 250,99 258,27 16,2 15,3 2,9

Districtes 227,34 232,80 14,7 13,8 2,4

Prevenció, seguretat

i mobilitat 192,36 204,60 12,4 12,1 6,4

Serveis generals, recursos

humans i finances 160,25 179,82 10,4 10,6 12,2

Urbanisme i Infraestructures 42,83 52,44 2,8 3,1 22,4

Promoció Econòmica 30,89 36,19 2,0 2,1 17,2

TOTAL DESPESES 1.547,75 1.690,23 9,2

Una altra àrea important de despesa municipal és la destinada a les polítiques de prevenció, segure-tat i mobilisegure-tat, que absorbeix 204,6 milions d’euros de despesa corrent, amb un augment del 6,4%. El 87% de la despesa corrent es concentra en les despeses de personal motivat pel desplegament de la Guàrdia Urbana. La plantilla prevista de la Guàrdia Urbana inclou 2.498 agents.

En el cas d’Urbanisme i Infraestructures, l’increment del 22,4% de les despeses corrents respon prin-cipalment al desenvolupament del Consorci de l’Habitatge que concentrarà les diferents oficines de l’habitatge, i al traspàs del conveni amb el Consell Comarcal del Barcelonès pel manteniment de les rondes, que abans es gestionava des dels serveis centrals.

(16)

Anàlisis per capítols econòmics

Es presenta seguidament l’estructura econòmica del pressupost de despeses corrents per capítols.

Capítol 1. Despeses de personal

LLa previsió de despeses de personal per a l’exercici 2008 suma 352,5 milions d’euros, quantitat que suposa un creixement del 6% sobre el mateix capítol del pressupost per a 2008. Aquesta quanti-tat inclou l’increment salarial previst a l’Avantprojecte de llei de pressupostos generals de l’Esquanti-tat. La promoció interna aposta per mantenir la dimensió de la plantilla. La previsió pressupostària incorpo-ra les places corresponents a l’Oferta pública d’ocupació de 2009. .

Capítol 2. Compra de béns i serveis

Les dues principals partides d’aquest capítol són les destinades als grans contractes de neteja i re-collida d’escombraries i de manteniment d’espais públics (pavimentació, xarxa d’aigua, fonts, enllu-menat, clavegueram, senyalització i patrimoni artístic), d’una banda, i al funcionament de l’activitat municipal (subministraments, arrendaments, assegurances, publicitat, altres compres i despeses, etcètera) de l’altra. El 53,6% del total del capítol 2 (283,5 milions d’euros) es destina al finançament dels grans contractes de neteja viària i recollida d’escombraries, i de manteniment d’espais públics i edificis (pavimentació, enllumenat, clavegueram, aigües, fonts, túnels, escales mecàniques, senyalit-zació i patrimoni artístic). El seu pes l’any anterior era del 53,8%.

El capítol 2 presenta un increment del 13,4% respecte a l’any 2008. Destaca l’important augment de la partida de compra de béns i serveis adreçats als serveis d’atenció i promoció social, que puja un 20,7%, i l’increment dels imports dels grans contractes de neteja i recollida de residus, que s’incrementen un 16%, i dels arrendaments, que pugen un 14,6%. Les partides més lligades al funcio-nament de l’aparell administratiu municipal, com els subministraments o la neteja d’edificis i locals presenten increments més moderats, al voltant del 8% (8,6% i el 7,9% respectivament). La contrac-tació d’estudis i treballs realitzats per empreses es manté pràcticament als nivells de 2008, ja que presenta una reducció del 0,05%.

Dins de la partida de manteniment, destaca el total de contractes de manteniment d’espais públics, que arriba fins a 51,8 milions d’euros, destacant, per la seva importància, les partides de manteni-ment de les xarxes d’aigua potable i del clavegueram (15,4 milions ambdues contractes), de les vies públiques i pavimentació (14,7 milions d’euros), de la xarxa d’enllumenat públic (12,7 milions) i del patrimoni artístic (que arriba fins als 3,8 milions).

(17)

DESPESES

En milions d’euros % sobre total Capítol 2

% Variació 2008/09 Pressupost 2008 Pressupost 2009 Pressupost 2008 Pressupost 2009

Recollida escombraries i neteja

viària 190,05 220,67 40,7 41,7 16,11

Serveis d’atenció i promoció

so-cial 54,97 66,33 11,8 12,5 20,67

Manteniment d’edificis,

patri-moni i altres 61,13 62,88 13,1 11,9 2,86

Subministraments i telèfon 31,91 34,67 6,8 6,6 8,65

Arrendaments 19,59 22,44 4,2 4,2 14,55

Estudis i treballs tècnics, publici-tat, etcètera

20,74 20,73 4,4 3,9 -0,05

Neteja d'edificis i locals 10,28 11,09 2,2 2,1 7,88

Altres despeses 77,74 90,11 16,7 17,0 15,91

TOTAL CAPÍTOL 2 466,41 528,92 100,00 100,00 13,40

Capítol 3. Interessos

Els interessos del pressupost de 2009 són d’un total de 41,8 milions d’euros, amb una reducció del 8% respecte a l’import del pressupost de 2008. L’Ajuntament de Barcelona declara que la seva polí-tica d’endeutament s’orienta a assolir un cost mitjà del deute en línia amb els tipus d’interès a llarg termini dels mercats financers, diversificant el risc de tipus d’interès.

Capítol 4. Transferències corrents

Les transferències corrents pressupostades per a 2009 són de 808,8 milions d’euros i representen un 8% més que l’any anterior (un increment similar als de 2008 i 2007, que van ser de 7,95% i 7,76%, respectivament).

El 31,9% d’aquest import es destina al sector d’Educació, Cultura i Benestar (amb transferències a l’ICUB, l’IMEB i als diferents consorcis i agències que l’Ajuntament ha signat amb la Generalitat), el 29,7% al de Serveis Centrals (per empreses municipals inversores, Mancomunitat, ATM, etcètera), i el 13,9% al sector de Medi Ambient, bàsicament adreçat al tractament de residus metropolitans, Parcs i Jardins i a diferents consorcis supramunicipals per a la gestió de serveis comuns.

(18)

DISTRIBUCIÓ TRANSFERÈNCIES CORRENTS PER SECTORS (2009)

SECTORS Import % sobre Pressupost Total

Serveis Generals, Recursos humans i finances

69,51 8,59

Acció social i ciutadania 44,32 5,48

Medi Ambient 112,52 13,91

Prevenció, Seguretat i Mobilitat 2,33 0,29

Urbanisme i Infraestructures 37,24 4,60

Dictrictes 16,72 2,07

Ciutat Vella 3,32 0,41

Eixample 2,31 0,29

Sants-Montjuic 1,31 0,16

Les Corts 0,76 0,09

Sarrià-Sant Gervasi 2,56 0,32

Gràcia 0,97 0,12

Horta-Guinardó 1,20 0,15

Nou Barris 2,00 0,25

Sant Andreu 0,57 0,07

Sant Martí 1,72 0,21

Promoció Econòmica 28,20 3,49

Educació, Cultura i Benestar 257,86 31,88

Finances i Inversions 240,12 29,69

TOTAL 808,82

DISTRIBUCIÓ TRANSFERÈNCIES CORRENTS

2008 2009

% Variació 2008/09 Import

(milions g)

% sobre Capítol 4

Import

(milions g)

% sobre Capítol 4

Instituts i empreses municipals 325,91 43,5% 356,40 44,1% 9,4

A instituts i empreses per taxes 62,54 8,4% 70,06 8,7% 12,0 Mancomunitats i consorcis 297,08 39,7% 328,88 40,7% 10,7 Altres transferències corrents 63,28 8,5% 53,48 6,6% -15,5

(19)

B) DESPESES DE CAPITAL

Capítols 6 i 7. Inversions reals i transferències de capital

Les operacions de capital (inversions i transferències de capital) pressupostades per a 2009 són de 588,02 milions d’euros, xifra que suposa una reducció del 0,6% respecte a l’any 2008 (després de dos anys amb increments al voltant del 4%), amb l’objectiu, ja manifestat per l’Ajuntament en els darrers exercicis, de mantenir el nivell d’inversió i destinar aquest esforç inversor a la millora de la qualitat dels serveis que es presten a la ciutat.

Les inversions reals es mantenen pràcticament al nivell de 2008, amb una mínima reducció del 0,6%, arribant fins als 539,3 milions d’euros, xifra que puja als 669,9 milions d’euros si es considera la inversió total del grup municipal, incloent les inversions en habitatge social que fa el Patronat Mu-nicipal d’Habitatge i en aparcaments a càrrec de l’empresa muMu-nicipal BSM, les actuacions del grup Barcelona d’Infraestructures Municipals destinades a la dotació d’infraestructura de la ciutat i les in-versions de l’Institut Municipal de Mercats en la xarxa de mercats municipals. Dels quasi 540 milions d’inversió de l’Ajuntament, 193,7 milions es destinen a infraestructures i bens d’us general ja deter-minats (dels que 79,1 van a gestió de sòl), 13,9 milions a les inversions de renovació d’equipaments públics i 322,7 milions es reserven per a inversions a determinar (dels quals 202 milions s’han adjudi-cat als diferents instituts i organismes municipals per a les seves respectives actuacions inversores).

Per la seva part, les transferències de capital (48 milions d’euros) baixen un 0,7%, després de l’important reducció de l’any passat (32,5%) fruit de la finalització de les aportacions a HOLSA. Les transferències de capital més significatives són les de l’ICUB (9,5 milions d’euros) i l’Institut munici-pal del Paisatge urbà (5 milions) i les aportacions globals fetes per l’Ajuntament de Barcelona per al contracte programa de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que pugen a 28,6 milions d’euros.

C) OPERACIONS FINANCERES

Capítol 9. Variació de passius financers

(20)

III. Valoracions

III.1 De caràcter general

El pressupost municipal per a l’any 2009 és de 2.438,1 milions d’euros (2.583 milions d’euros si tenim en compte el pressupost consolidat). Aquesta xifra representa un increment del 3,6% respecte al pressupost homogeni de l’any anterior, quan el 2008 l’increment inicial previst va ser del 7,46%. Es tracta, per tant, d’un pressupost lleugerament expansiu, però per sota dels augments d’anys ante-riors Les prioritats del pressupost de despeses es centren en la millora de l’atenció social i l’espai urbà i les polítiques de proximitat. El 23,5% de la despesa no financera es destina als serveis a les persones gestionats des d’Acció Social i Ciutadania i Educació, Cultura i Benestar. Quant a Educació, Cultura i Benestar, l’increment de la seva despesa respon al fet que el 2009 serà el primer any complet de fun-cionament d’aquest sector i, per tant, ja s’han transferit tots aquells serveis de la seva competència que abans es gestionaven des d’altres sectors.

Una altra àrea important de despesa és la destinada a les polítiques de prevenció, seguretat i mo-bilitat, que absorbeix 204,6 milions d’euros de despesa corrent. El 87% de la despesa corrent es concentra en les despeses de personal motivat pel desplegament de la Guàrdia Urbana. En el cas d’Urbanisme i Infraestructures, l’increment del 22,4% de les despeses corrents respon principalment al desenvolupament del Consorci de l’Habitatge que concentrarà les diferents oficines de l’habitatge, i al traspàs del conveni amb el Consell Comarcal del Barcelonès pel manteniment de les rondes.

Quant als districtes, l’Ajuntament de Barcelona està en un procés de reorganització amb l’objectiu declarat d’apropar al territori tots els serveis municipals. Això comporta canvis en les estructures dels sectors que han de territorialitzar els seus serveis, i alhora disposar d’interlocutors amb els districtes. El CESB no pot valorar aquesta mesura ja que no disposa la informació necessària, no obstant con-sidera positiu potenciar els barris com a unitats de referència per la gestió municipal, tal i com va sol·licitar el CESB al seu dictamen “La Barcelona dels Barris”.

Es tracta d’un pressupost que declara apostar pel no-increment de la pressió fiscal, alhora que acon-segueix generar un estalvi corrent suficient per finançar la inversió real. L’estalvi brut representa el 23,6% dels ingressos corrents, la qual cosa permet destinar gairebé un de cada quatre euros del pres-supost a despeses de capital. En termes de comptabilitat prespres-supostària, el prespres-supost està equilibrat i no genera ni dèficit ni superàvit.

La política financera i tributària de l’Ajuntament s’ha de continuar inspirant -i ha d’aprofundir- en criteris de progressivitat, equitat i suficiència per aconseguir una millor redistribució de la riquesa generada al municipi i donar resposta a les necessitats socials.

El pressupost municipal per a l’any 2008 no introdueix cap variació dels tipus en vigor als impostos locals, mentre que s’aplica un increment general del 3% a les taxes i preus públics. Es preveu que els ingressos tributaris s’incrementin un 5,1%, fruit tant de l’augment dels impostos directes com, especialment, de l’increment de les taxes, que han de compensar la caiguda, superior al 12%, dels impostos indirectes, més sensibles a les reduccions del consum.

L’estructura de la fiscalitat municipal no varia substancialment respecte de l’exercici anterior. Els tri-buts locals (impostos més taxes) mantenen el primer lloc en l’aportació de recursos, amb un 46,3%, mentre que les transferències corrents ja suposen el 44,5% del pressupost corrent.

(21)

principalment, per l’augment del 3,9% de la participació en els ingressos de l’Estat (un augment que es situa també per sota de la mitjana dels darrers anys) i per l’increment de les transferències fina-listes de la Generalitat de Catalunya, que presenten, en conjunt, un important increment (un 14,3%), bàsicament per la pujada de les aportacions als serveis d’atenció primària, que augmenten un 16,6%, i la transferència a l’Institut Municipal d’Educació, que ho fa en un 10,9%.

Es preveu que les despeses totals creixin un 3,6% l’any 2009 (quan l’increment al 2008 va ser de 7,5%). Les despeses corrents pugen un 8,7%, com a conseqüència dels augments del 6% en les despeses de personal, del 13,4% en les compres de béns i serveis, i del 8% en les transferències corrents. Les despeses de capital pràcticament es mantenen al nivell de 2008 (reducció del 0,6%) i les despeses financeres, per la seva banda, es redueixen un 8%.

Les inversions reals es mantenen pràcticament al nivell de 2008, amb una mínima reducció del 0,6%, arribant fins als 539,3 milions d’euros, fet que el CESB considera preocupant. Aquesta xifra puja als 669,9 milions d’euros si es considera la inversió total del grup municipal. Dels quasi 540 milions d’inversió de l’Ajuntament, 193,7 milions es destinen a infraestructures i bens d’us general ja deter-minats, 13,9 milions a les inversions de renovació d’equipaments públics i 322,7 milions es reserven per a inversions a determinar (dels quals 202 milions s’han adjudicat als diferents instituts i organis-mes municipals per a les seves respectives actuacions inversores). Caldria una anàlisi més acurada a partir de l’estudi del Pla d’inversions municipal (PIM) per tal de valorar-ne correctament l’impacte. Cal destacar també que les transferències de capital es mantenen també en els nivells de l’any anterior.

El deute de l’Ajuntament de Barcelona es manté en els 770 milions d’euros a final de 2009, sense variació respecte desembre de 2008. Quant al deute consolidat, calculat segons la Llei d’Hisendes Locals, puja 89 milions d’euros, de 921 a 1.010 milions. Després d’una sèrie d’anys amb reduccions del deute, el 2009 aposta pel manteniment del seu nivell.

III.2 De caràcter específic

Sobre la cohesió social

El CESB considera oportú i necessari l’augment de les despeses corrents destinades als serveis a les persones (el 23,5% de la despesa corrent no financera, percentatge lleugerament superior al d’anys anteriors), destinades a fer front a les necessitats de les persones i els col·lectius amb més dificultats, així com a l’educació i la cultura. Aquesta política resulta especialment oportuna en temps d’estancament econòmic.

La partida que suposa un percentatge més gran de la despesa municipal és la de Serveis Centrals, que controla gran part de les inversions i els Actius i Passius Financers. Aquest sector gestiona el 34,9% del pressupost total, seguit pel de Medi Ambient (amb tots els contractes de manteniment i serveis), amb el 16,2% de la despesa total, i el Sector d’Educació, Cultura i Benestar, que controla l’11,7% del pressupost. Els Districtes, per la seva part, gestionen el 10,7% de la despesa municipal.

Sobre les inversions

(22)

Constatem que aquest exercici no es produeix cap increment de les inversions previstes en el pressu-post. Malgrat que el CESB no pot entrar a valorar en la seva totalitat el capítol d’inversions ja que no disposa d’informació detallada dels projectes previstos, considera preocupant aquest estancament, atès que les inversions són un element destacat per a la renovació urbana, la millora del medi am-bient, la promoció econòmica i la creació de nous equipaments, entre altres actuacions.

Les restriccions que la Llei d’Estabilitat Pressupostària imposa a les administracions locals, a les que prohibeix tenir dèficit, es una mesura que caldria revisar, atès que limita endeutaments que perme-trien increments en les inversions públiques que resulten un element imprescindible pel rellança-ment de l’activitat econòmica i la creació d’ocupació. El CESB considera necessari desenvolupar un nou sistema de finançament de les administracions locals més adequat i menys restrictiu.

Amb posterioritat a la presentació del projecte de pressupostos 2009 de l’Ajuntament, el go-vern central va aprovar un fons addicional de 8.000 milions d’euros per a inversions de les corporacions locals. Malgrat que encara no es pot determinar l’import que correspondrà a la ciutat de Barcelona, el CESB vol ressaltar la importància d’aquesta mesura per desenvolupar nous projectes de millora de la ciutat i de promoció de l’activitat econòmica.

El CESB considera necessari poder comptar amb més informació sobre el capítol d’inversions per tal de dictaminar sobre l’activitat inversora de l’Ajuntament.

Barcelona, 11 de desembre de 2008

Vistiplau

José A. Fernández Manrique Rosa Virós i Galtier

Referencias

Documento similar

En la base de datos de seguridad combinados de IMFINZI en monoterapia, se produjo insuficiencia suprarrenal inmunomediada en 14 (0,5%) pacientes, incluido Grado 3 en 3

dente: algunas decían que doña Leonor, "con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

En junio de 1980, el Departamento de Literatura Española de la Universi- dad de Sevilla, tras consultar con diversos estudiosos del poeta, decidió propo- ner al Claustro de la

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

Administration of darolutamide (600 mg twice daily for 5 days) prior to co-administration of a single dose of rosuvastatin (5 mg) together with food resulted in approximately

A treatment effect in favour of luspatercept over placebo was observed in most subgroups analysed using transfusion independence ≥12 weeks (during week 1 to week 24),

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

La acumulación de capital y el desarrollo tecnológico han ve- nido cambiando radicalmente la estrategia de los países alta- mente industrializados en relación con