Arxiu Municipal de Girona Fons Ajuntament de Girona Llibre Groc de la ciutat de Girona
9
1628 novembre 21. Girona
Cap ítols redactats entre els comissaris de la ciutat de Girona i del Capítol de la Seu de Girona per a reformar l’administració de l’Almoina del Pa de la Seu.
[A]. Original perdut
B. AHCG. Llibr e Gr oc, f. 42v-45.
Reg. L. Batlle i P r a t s, «Las rúbricas del “Llibre Gr oc”…», doc. 21, ex B.
+
Capitulació entre los comissaris de la present ciutat y del Capítol de la Seu sobre la administració de la Almoina dita del «Cortó.» En nom de Déu, nostre senyor, sia, amen.
Com lo il· lustre y molt reverent Capítol de la Seu de Gerona a qui conforme la admissió del benefici sots invocatió de Santa Anastàsia en la dita Seu instituït y fundat, la pobordria1 de la Almoyna del Pa de dita Seu nuncupat, y de la consuetut antiquíssima en què ha estat y està de statuhir y disposar la forma com se han de distribuir las rendas, fruyts y emoluments de la dita almoyna segons apar de diversos statuts que per temps són estats fets, ha tocat y toca la disposició de despèndrer y distribuir ditas rendas en usos dels pobres, y los il· lustres y molt magnífichs senyors jurats y consellers de la universitat de dita ciutat a qui particularment com ha pares de la república y administradors d’ella2 y caps principals dels que se utilen y aprofiten de la distributió de ditas rendas y emoluments, ab la llarga experiència que han tingut del modo que se ha distribuït fins ara la renda de dita almoyna, donant un cortó de pa a tots los que concorren y van en las casas de dita almoyna, axí pobres com richs, hajan vist que en dita distributió ha hagut y ha molts inconvenients y danys, tant per lo que la major part de ditas rendas se gàstan en salaris de criats y criadas, moços, procur[a]dors y ministres, y sustento de aquells, y de animals per la provisió dels grans y altres serveys de aquella, compra y manutentió de dits animals, passant axí bé los grans y farinas, pasta y pans per moltes mans y de vegades manco fiadas ab què lo que venia a restar per a distribuir-se en profit dels que a ella concorrían venia ésser la menor part de las entrades y rendas, y per ço se acabava la dita distributió ab pochs dias, utilant-se y subvenint-se los pobres en cosa de molt pocha concideració respecte de la multitut de gent que acostumave anar y concórrer a ella, com també perquè los menestarals y gent de treball y porta, vahent que la dita almoyna és comuna y que se ha de donar a tots los que· y vàjan y que tenen dret acquirit a ella tant com los verdaderament pobres, y per lo ús que de anar-y han tingut y tenen, no reparant en los danys y pèrduas que fan en sas casas dexant de treballar per spay de dos horas o poch manco que se ocúpan en anar, estar y tornar iunctament ab sos moços, apranents y fadrins, faltan tot aqueix temps a la fahena ab molta pèrdua y dany llur y per los desòrdens que succeheixen en lo acte de dita distributió entre los que a ella van, y per la gran perdició que· s fa del dit pa que· n reben, que per ésser moreno y no totas vegades ben sahonat y cuyt o altrament se dóna molta part a menjar als animals sens aprofitar-se d’ell las personas. Moguts de un piadós zel y desitg de què ditas cosas se redresen y posen en tal forma que ditas rendas, sens agravi de aquells que de ellas participaven, se’ls donen y distribuèscan en altres usos a ells més utilosos y convenients, evitant los excessius gastos dalt dits y los demés inconvenients, desòrdens y danys que /43/
se han ponderat, hajan determinat unidas entre si y de comun acordi de fer y elegir comissaris que hagut entre si tractat y mirat lo que més sie convenient al servey de Déu, nostre senyor, bon estat de la cosa pública y utilitat dels que de dita almoyna han acostumat de participar y utilar-se, determinassen lo modo y forma que· ls aparexeria més a propòsit per a què ab quietut communa ditas rendas en avant se distribuissen en usos dels que de aquella han sempre participat. Y per ço sien estats elegits per lo dit il· lustre y molt reverent Capítol de dita Seu en comissaris los senyors Baldiri Vergonyós, ardiacha de Empurdà, Onofre Ciurana y de Bellafilla, Matia Cella y de Canet y Joan Gomfans, canonges de dita Seu, y per los dits il·lustres y molt magnífichs jurats y consellers de la universitat de dita ciutat los senyors don
Arxiu Municipal de Girona Fons Ajuntament de Girona Llibre Groc de la ciutat de Girona
Ramon de Farnés, donzell, Miquel Vives, ciutadà honrat, Joan Clapés, mercader, y Gaspar Garrich, llibrater de dita ciutat, los quals han tingut moltas y diversas juntas entre si aserca de ditas cosas a ells comesas y mirat y ponderat molt lo que aserca de ellas convenia fer, y havent trobat que si restava en peu la dita distributió de pa cuyt o altra a què comunament la gent pogués acudir a sa voluntat sempre restarían molts inconvenients que se han representat y entre si ponderat. Per ço, usant de la facultat3 a ells donada y concedida ab ditas comissions respective, y reportat y referit per cada un d’ells a sos principals respectivament, y haguts entre si diversos tractats, y ben mirat y ponderat lo que apar més a propòsit que· s dega y hage de demanar al reverent senyor bisbe de Gerona en la visita que sa senyoria reverendíssima està fent de la administratió de dita almoyna o altre superior a qui demanar se dega, unànimes y concordes y sens descrepar algú d’ells han resolt las cosas baix scritas y següents:
Primerament, attès y conciderat que lo beneficiat de Santa Anastàsia en la Seu de Gerona, pobordria4 de la Almoyna del Pa de la Seu de Gerona communament nuncupat, administrant la dita almoyna, tenia y rebia molts profits y emoluments de aquella, los quals és just que tinga y se li reserven eo que no obstant la resolució que baix se dirà aserca del modo que en avant se han de distribuir ditas rendas, se li done una equivalència de aquells en lloch y recompensa dels que com és dit tenia y rebia, se ha resolt que de las rendas de dita almoyna y ultra del que ja té y reb per rahò de la dotatió de dit benefici de santa Anastàsia tinga per a si y en utilitat sua, ell y sos successors obtenints lo dit benefici y pabordria, quiscun any sinch-centas lliures moneda barcelonesa,5 las quals reba per mitjà de la taula ab tres iguals terças, comensant la primera per lo últim de octubre, la segona per lo últim de febrer, y la tercera y última per lo últim de juny, y axí consequtivament per tots temps perpètuament, y tinga axí mateix a son profit y utilitat la casa de la dita6 almoyna ahont està y habita, y lo forn a ella contiguo ab sos drets, y lo bosch que és de dita almoyna situat en la paròchia de Celrà, y totas7 las jurisdictions que dita almoyna té en lo terme y paròchia del castell de Brunyola y demés baronias ab tots los drets y pertinèntias que aquellas tenen y vénen en conseqüèntia de jurisdictió y no altres, algunas que sían rendas tant de directo domini com de útil y proprietari, las quals iurisdictions lo dit pobordre8 ni sos successors en dita pobordria9 y benefici en ningun temps puga /43v/ ni púgan vèndrer, enfeudar, ni en qualsevol altra manera alienar en favor de persona alguna ni comunitat ecclesiàstica ni secular, ni demanar per ço consentiment de la Sede Apostòlica, ans bé en cas que tal, en ningun temps se fes ipso iu re et fa cto sían vistas ser acquiridas y se acquirissen a la administració de dita almoyna, de la qual no és estat ni és intenció ni voluntat separar-las sinó que lo regiment de ellas sia y lo tinga lo dit pobordre10 sol, sens dependència ni assistència dels coadjutors que per la administratió de dita almoyna baix ab altre capítol se dirà ha de tenir lo dit pobordre,11 lo qual y sos successors, sempre que· ls aparagués ser gravats en la sustentatió y deffentió de ditas iurisdictions o per qualsevols altres respectes se volgués abstenir de administrar-las sol, los dits sos coadjutors las administren y beneficien a tota utilitat de dita causa pia del modo y manera los aparaxerà y a la major part d’ells, tant ecclesiàstica com secular, y que lo dit pabordre y sos successors en dita pabordria no puguen tenir ni demanar per dita abstentió de administratió més de las sinch-centas lliuras annuals alt assenyalades, y sempre que ell sol se retinga la dita administratió de ditas jurisdictions y baronias reste a son càrrech la conservatió y deffensa de aquellas y de la casa, forn y bosch sens que las restants rendas de dita administratió hàjan de contribuir ni donar-li cosa alguna més de las ditas sinch-centas lliures pagats tots los càrrechs, mals y obligacions de dita almoyna; y tenint lo dit pabordre les dites sinch-centes lliures se ha resolt de què totas las restants rendas annuals en las quals12 no se comprenen los foriscapis sían fetas tres iguals parts, las dos de ellas per a donzellas a meridar, studis, afavorir casas necessitades y presos de la presó, tots de la present ciutat, y l’altre y restant tercera part per la Cantoria de dita Seu, de la qual part se n’hagen de llevar quiscun any cent lliures per ajuda de la distribució se farà en afavorir cases necessitades de dita ciutat en la forma que ab altres capítols se dirà.
E per quant per l’administratió de tant gran azienda com ha tingut y té la dita almoyna, los pobordres13 que per temps són estats han acostumat tenir procuradors y altres que· ls
Arxiu Municipal de Girona Fons Ajuntament de Girona Llibre Groc de la ciutat de Girona
ajudaven, y per auctoritzar y engrandir-la y fer las demés coses que ab altres capítols se diran que se han de fer, y per a la conaxensa y aprobatió de les donzellas que han de ser inseculades per a concórrer a la participatió de dita causa pia y altres coses se necessite de què haja personas intel·ligents y pràthicas que ajuden y descansen al dit pabordre, se ha resolt de què lo dit il· lustre y molt reverent Capítol y la dita ciutat de Gerona hàjan ara y per lo sdevenidor elegir y deputar vuyt comissaris, ço és per part de dit Capítol14 quatre y per part de dita ciutat altres quatre, los quals en nom y per part del dit pabordre y com ha coadjutors y ajudants seus tíngan y aporten la dita administratió y se haja de fer y seguir lo que ells o la major part d’ells, axí ecclesiàstica com secular, ordenaran y determineran, y ells en dit nom ab interventió de dit pabordre si intervenir-hi voldrà hàjan quiscun any en lo temps de la Sínodo Diocesana y en la plaça de la Seu arrendar al més donant tots los delmes, censos,15 taschas, censos, terços y heretats y altres cosas si las hi haurà, obligant als arrendadors que deposen los preus dels dits arrendaments per terças en la taula dels comuns depòsits de la dita ciutat, dits y scrits a dits vuyt comissaris y a la major part de ells, dels quals per a gastar de dita taula· y haja de haver per lo menos tres capitulars y tres de la ciutat, la qual administratió tíngan com ha comunicada per lo pabordre y en son nom per auctoritat que ab lo consentiment que en estas /44/ cosas prestarà los dóna y concedeix per a tots temps, y que per statut que usant de la facultat fa lo dit Capítol ab la aprovatió d’estas determinations los dóna y atribueix, y que lo superior que estas cosas lloarà, aproverà y ratifficarà los ne dóna, axí que sien perpètuament generals coadjutors de dit pabordre y com a tals regèscan, administren las ditas rendas, posant en esta administratió qualsevols treballs personals tant per aportar lo llibre que per ella serà necessari com altrament per com és cosa de pobres sens rèbrer, ni pèndrer, ni retenir-se, demanar, ni preténdrer salari algú. Salvo emperò si algú o alguns com actor dels demés o altrament convenia exir fora de la present ciutat per negocis de dita administratió, que en tal cars los comissari o comissaris que axí exiran hàjan de ser satisfets de son treball y gasto a coneguda de la major part de dits comissaris, axí capitulars com seculars, y de dita sa administratió hagen de donar compte y rahó a dit pabordre de la almoyna que ara és y per temps serà perquè ell la puga donar an aquell a qui tocha pèndrer-lo de ell, eo de sa voluntat y consentiment lo donen los dits comissaris an aquell qui tocarà y donar se deurà.
E donant forma a la dita distributió de ditas parts que axí com està dit seran aplicadas, han resolt que quiscun any en lo dia que· s demanarà se haja de fer extractió de nou donzellas y donar a quiscuna16 de las que seran extretas en temps y per col· locatió de son matrimoni cent lliures de dita moneda en la forma y ab los pactes que baix se dirà, y que a la dita extractió no hi púgan concórrer sinó fillas de artistas en avall inclusive y no de personas que tíngan ni presumèscan tenir stament, y que sían fillas de la present ciutat o de personas que hàjan tingut sis anys contínuos de pròpria habitatió en ella, que sían ditas donzellas habitants de la present ciuat.
Y que consembla[nt]ment17 se fassa extractió de altres quatre donzellas quiscun any en lo mateix dia de las que vindran ha servir en la present ciutat y hauran servit en ella quatre anys contínuos y per lo menos dos anys en una casa y dos anys en altra, y que sían casas de personas honradas de bon nom, vida y fama, y de las fillas afillades de l’Hospital de Santa Catharina de la present ciutat, y se done a cada una de las que axí seran extretas sinquanta lliures18 en temps y per col· locatió de son matrimoni, a la qual extractió no puguen concórrer ni ser admesas las que serviran en hostals, tavernas, bodegons19 y altres cases de vici, ans bé sían exclosas de dita sort; y lo mateix sia servat en quant a las fillas de la present ciutat, que si estaven en las sobreditas cases tanpoch púgan concórrer a dita extractió y sort, si no era que estiguessen ab llurs pares que tinguessen algú dels sobredits officis.
Y com sia cosa iusta que fillas de personas axí artistas com manestarals y altres que· s veu clarament que viuen pròsperament y tenen bastant azienda llurs pares per la col· locatió de ellas, que las tals que als dits comissaris aparexerà tenir lo sobre referit, que no púgan entrar a sort de rodolí, que no sían votadas per scrutini per dits comissaris, y per concórrer a dita sort hàjan de tenir la major part dels vots y no altrament.
Que se haja de assenyalar20 diada per la extractió y lloch ahont se farà, la qual se haja de
Arxiu Municipal de Girona Fons Ajuntament de Girona Llibre Groc de la ciutat de Girona
fer pública y patentment per llevar tota suspita, fent los rodolins de cera y passant las membranas per mans de dits comissaris y del pabordre, si assistir-hi voldrà, axí y conforme en la Diputació de Cathalunya y casa de la ciutat de Gerona se fa y en altres parts.
Que en dita extractió per los primers sinch anys no puguen concórrer donzellas algunas que no tíngan catorze anys complits, y finits dits primers sinch anys hy puguen concórrer en tenir dotze anys complits, y totas de bon nom, vida y fama, y no tenint tal nom no púgan en dita sort concórrer.
Que quinze dias antes de dita extractió se fassa crida pública ab tabals per tots /44v/ los llochs acostumats de la present ciutat a effecte de què sia a tots notori per a què dins dit termini púgan donar en scrits lo nom y cognom de la tal donzella que tindrà las calitats refferidas per a poder concórrer en dita extractió, aportant fe auctèntica de l’acte de batisme, la qual, scrita y assentada en lo llibre que per dit effecte se ha de tenir tinga necessitat altra vegada de fer-se scríurer, ans bé haja de concórrer en totas las extractions que· s faran tant com estarà donzella si ja aprés d’escrita no li sobrevingués causa molt notòria en contrari per no poder concórrer, la qual causa sia y reste a judici de dits comissaris y votada per ells per scrutini, y haja de tenir per a concórrer la major part dels vots y no altrament.
Que las fillas de l’hospital y altres que hàjan estat y estígan en la present ciutat des de xicas o servint en la forma sobredita que per no saber qui són ni poder constar de acte de batisme no se pot saber ab certitut la edat de aquellas, que las tals se hàjan de presentar devant de dits comissaris perquè aquells púgan fer judici de si tindran edat o no per a poder concórrer.
Que lo dia aprés següent feta la dita extractió21 hàjan los dits comissaris de anar en la dita taula de la present ciutat y girar a quiscuna de las extractas, ço és a las nou que seran fillas de la present ciutat cent lliures a quiscuna, y a les quatre que haurà dit temps que serveixen en dita ciutat sinquanta lliuras a quiscuna, en temps y per col· locatió de son matrimoni y no altrament, ab condició que si morran ans de ésser casadas que las ditas cent lliures y sinquanta lliures respective hajen y dègan a tornar a la dita administratió, y de la mateixa manera casant aquellas y morint sense infants y sens fer testament tornen a la dita administratió, y no tenint infants y fent testament púgan en dit cars dispondre de la mitat, de manera que se’ls done la mateixa forma que un pare quant casa una filla acostuma ha donar- se, y lo que succehirà y tornarà a la dita administratió per les causes referidas se haja de tornar en dita taula, dit y scrit22 als dits comissaris y en altre compte a part, y que no· s púgan llevar si no per esmers en lloch tuto y segur y en augment de dita causa pia y per major número de col·locatió de donzellas, exceptat que si ninguna de ditas donzellas extractes, axí las que han de tenir las cent lliures quiscuna com las de sinquanta, volguessen ésser religioses que en tal cas los sie donat a quiscuna de ellas lo que se’ls haurà de donar lo dia que faran professió a totas ses líberas voluntats, havent de servir per lo monastir ahont seran religiosas y no en altra manera.
Que lo que tocarà a quiscuna de las tres parts rellevant lo sobredit hàjan dits comissaris en dit nom girar en dita taula, ço és lo que tocarà a la Cantoria a la persona o personas que per lo il·lustre Capítol seran anomenades a effecte de distribuir aquellas en rahó de dita Cantoria, y mil y cent lliures als mateixos comissaris capitulars y seculars en altre comte per la col· locatió de dites tretze donzellas, y trenta-sis lliuras per caritat de un real23 quiscun dia que· s done de pa cuyt als pobres de la presó de la present ciutat, y quatre-centes sexanta- quatre lliures als senyors24 jurats y adjuncts dels Studis par a pagar los salaris de una càthreda més de Philosophia, quatre càthedras de Theologia, ço és tres de Scholàstica y una de Positiva a rahó de vuytanta lliuras per any quiscuna, y una càthedra de Instituta y altra de Medicina a rahó de trenta-dos lliuras per quiscuna, que tot pren summa de ditas quatre-centas sexanta- quatre lliures, y ab les mil y cent per les tretze donzellas y trenta-sis per los pobres de la presó serà tot mil y sis-centas lliures. Y tot lo restant que resultarà de ditas dos parts y las ditas cent lliures més que se han de girar de compte de la Cantoria hàjan dits commissaris en dit nom de distribuir en casas necessitades de la prasent ciutat a coneguda de la major part d’ells, y que lo notari de la taula que ara és y per temps serà puga ab pòlissa y firma de la major part d’ells assentar y fer se done dita caritat a la persona que intercedirà per la tal casa
Arxiu Municipal de Girona Fons Ajuntament de Girona Llibre Groc de la ciutat de Girona
necessitada, no excedint en major número de sinquanta reals, y que dita distributió fassa hu dels comissaris capitulars que aparexerà, ço és que lo tal /45/ comissari fassa la pòlissa de la summa que li aparexerà conforme la necessitat y calitat de la persona que se li serà assenyalada sens tenir obligatió de dir als demés comissaris la tal persona qui és, exceptat que per a gastar de la taula sia la pòlissa firmada de la major part dels comissaris, y que no puga ser de major número de sinquanta reals com dit és.
Que dels foriscapis que succheiran se hàjan de pagar tots los gastos que seran necessaris per conservatió dels delmes, censos, taschas, censals, terres y altras cosas que dita almoyna reb y per pagar advocat y procurador y anar fora de la present ciutat si convindrà, y los demés que de dits foriscapis sobrerà, pagadas las sobreditas cosas, se haja de distribuir en subvenir les casas necessitades ab la forma y modo ab altre capítol referida y a coneguda de dits comissaris.
Que totas las scripturas de dita almoyna sian recòndidas en dita Seu y en la part que a dits comissaris aparaxerà ab tres claus, la una de les quals tinga lo dit pabordre que ara és y per temps serà, l’altre lo comissari capitular y altre clau lo comissari de la ciutat que· ls aparexerà.
Que la superintendència que los molt reverents sacristans major y mitjà y thezorer de dita Seu han tinguda en dita administratió de la almoyna sia ni reste en manera alguna prejudicada, ans bé acistèscan si voldran y axí com a cada hu los tocarà personalment quant se feran los arrendaments, y en ohir los comptes y examinar si lo procehit de las rendas se gastarà en la forma sobre apuntada, y en pèndrer y acceptar los homenatjes, y en lo fer gràtias dels foriscapis; y resten dits sacristans major y mitjà y thresorer ab les perrogativas que aserca de ditas cosas han tingut y los tocarà.
Que si ara o en algun temps aserca de les presents resolutions e intel· ligència de ellas o alguna d’ellas haurà o se sussiterà alguna malignitat, dupte o dificultat que necessite de declaratió, interpreta-ció o explicatió, los dits comissaris o la major part d’ells, la púgan determinar, declarar, interpetrar y explicar y se haja de estar al que serà per ells fet y declarat.
En fe de las quals cosas los dits comissaris han volgut que de ditas resolucions per ells de comú acord presas y assentadas se fassa acta per los notaris baix scrits ensemps stypulants y rebents perquè conste en sdevenidor y se’n púgan donar hu o molts a qui los vulla y demane y li convinga.
Que fuerunt acta Gerunda, dictis dominis commissariis simul iunctis, dempto dicto don Raymundo de Farnes, vita functo, die vigesima prima mensis novembris, anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo vigesimo octavo. Praesentibus nobis Ioanne Riurans, notario publico Gerundae, vice et nomine et cetera, Raphaelis Albert, notarii publici Gerundae et secretarii domus Consilii et universitatis dictae civitatis, et Michaele Mascord, etiam notario publico Gerundae et negotiorum dicti Capituli, simul stypulantibus et recipientibus, et pro testibus nobile don Didaco de Paz, iuris doctore Gerundae populato, et Balthezare Baco, presbytero priore prioratus Sancti Salvatoris de Cugulells, dioec[es]is25 Gerundensis, ad ista vocatis specialiter et assumptis.
Eg(Signe)o Franciscus Vinyoles, notarius publicus Gerundae, regia auctoritate substitutus ab herede don Ioannis Çarriera et de Gurb, quondam publico civitatis, baiuliae et vicariae Gerundae suarumque pertinentiarum nottario, tenens in comandam pro dicto herede scrip- turas publicas don Michaelis Mascord, quondam etiam notarii publici Gerundae, hec a notis dicti quondam don Michaelis Mascord, notarii, fideliter sumpta scribi, feci, subscripsi et clausi in fidem rogatus.
1. pobordria per pabordria. 2. pares … d’ella subratllat. 3. Per… facultat subratllat. 4. pobordria per pabordria. 5. any … barcelonesa subratllat. 6. casa de la dita subratllat. 7. totas subratllat. 8. pobordre per pabordre. 9.
pobordria per pabordria. 10. pobordre per pabordre. 11. Ídem. 12. de què … quals subratllat. 13. pobordres per pabordres. 14. deputar … Capítol subratllat. 15. y en la plaça ... delmes, censos subratllat. 16. extractió … quiscuna subratllat. 17. nt omeses. 18. sinquanta lliures subratllat. 19. hostals, tavernas, bodegons subratllat. 20. que se haja de assenyalar subratllat. 21. que lo dia … extractió subratllat. 22. Segueix un espai de 15 mm cancel·lat. 23. trenta-sis … un real subratllat. 24. quatre-centes … senyors subratllat. 25. Falta el
senyal d’abreviació.
