• No se han encontrado resultados

RELACIÓ DE RECURSOS FOTOCOPIABLES PER AL MESTRE/A

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "RELACIÓ DE RECURSOS FOTOCOPIABLES PER AL MESTRE/A"

Copied!
26
0
0

Texto completo

(1)

RELACIÓ DE RECURSOS FOTOCOPIABLES PER AL MESTRE/A

ÌNDEX

 Proposta d’àlbums il·lustrats

 Circular: carta de presentació del projecte per a les famílies.

 Bateria de preguntes de la sessió 1: Arribada de la maleta misteriosa i lectura del conte Gigante poco a poco

 Bateria de preguntes de la sessió 4: Vídeo “Yo no soy trapacero”

 Bateria de preguntes de la sessió 5: Vídeo “La Leonor real y otros niños reales”

 Suggeriments per a la sessió 7 sobre la lectura de Podries .

 Suggeriments de preguntes a realitzar en les entrevistes a les famílies en la sessió 8.

 Bateria de preguntes de la sessió 13: Actvitat d’autoavaluació

 Poema

 Full amb les paraules traduïdes al caló

 Exemples d’invitacions

 Rúbrica d’avaluació dels contnguts

 Creació de portafoli

 Proposta d’àlbums il·lustrats

(2)

CARTA DE PRESENTACIÓ DEL PROJECTE PER A LES FAMÍLIES Estimades famílies:

Volem conèixer més el poble gitano, la seua cultura i tradicions.

Durant aquestes setmanes, l'alumnat portarà a casa activitats per a investigar, amb la vostra ajuda, sobre aspectes de la cultura gitana.

Ningú millor que vosaltres perquè ens ajudeu a descobrir la riquesa d'aquesta cultura.

És un projecte important perquè veiem molt necessari que el nostre alumnat conega la diversitat cultural present en el nostre centre, i també que coneguen i s'identifiquen amb la seua pròpia.

Aquest projecte serà supervisat per Conselleria d'Educació i ens encantaria que hi participàreu. Podeu fer-ho des de casa, investigant amb els vostres fills/es o amb la vostra visita a classe perquè us puguem entrevistar. El dia i l’hora de l'entrevista la pactaríem amb les persones interessades.

Estic interessat/ada a assistir un dia a la classe per a ser entrevistat/ada pels alumnes.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Sou part important en l'educació dels vostres fills i filles.

Una salutació

(3)

BATERIA PREGUNTES SESSIÓ 1: Arribada de la maleta misteriosa i lectura del conte Gigante poco a poco.

PREGUNTES PER A GENERAR REFLEXIÓ, DIÀLEG I DEBAT A L’AULA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Recurs motiacional: arriba a l'aula una maleta misteriosa que conté l'àlbum il·lustrat Gigante poco a poco, un espill, una lupa , una brúixola , fotos antgues de diferents famílies gitanes i il·lustracions i un parell de sabates velles. L'objectu és crear un clima màgic que ens permeta iniciar la unitat didàctca des de la curiositat, el descobriment i la motvació. El punt de partda és el conte Gigante poco a poco en el qual es tracta el tema de la diferència com a qualitat enriquidora de l'escola i de la vida; així com la necessitat de conèixer per a respectar, cuidar i voler.

D’altra banda, els elements simbòlics que conté la maleta ens permetran generar diàleg i refexió a l'aula. Tots aquests presenten una simbologia relacionada amb el tema de la unitat didàctca proposada. L’espill ens pot orientar a conèixer-nos millor, saber qui som, mirar-nos amb atenció... La lupa a la cerca d'allò més diminut, d'aquestes xicotetes coses que ens fan iguals i tan diferents al mateix temps, saber on mirar per a trobar, el descobriment ... La brúixola ens orienta en el camí, ens indica cap a on caminar, ens acompanya i evita que ens perdem... Les sabates són símbol de camí i moviment, però també d'ancoratge i arrels. Poden ser un punt de partda excel·lent per a treballar l'empata des de “posar-se en les sabates de l'altre”. Finalment, les fotos antgues, ens poden ajudar per a parlar de la importància de la família, de les diferències i similituds entre elles, dels diferents tpus de família que existeixen, de la nostra pròpia família...

Possibles preguntes després de l’arribada de la maleta a l'aula:

- Qui haurà portat a classe aquesta maleta?

- Què penseu que hi ha dins de la maleta?

- Què us agradaria que hi haguera dins de la maleta?

- Per a què usem una maleta?

Després d'obrir-la, traem a poc a poc els objectes i deixem per al fnal el conte.

- Sabeu què és això i per a què s'utlitza? (amb cadascun dels objectes).

- Per a què ens mirem a l’espill?

- On podem trobar un espill?

- Coneixeu algun conte en el qual aparega un espill?

- Penseu que pot haver-hi espills màgics?

- Quins podrien ser els seus poders?

(4)

- On ens podria ser útl una brúixola?

- Qui pot necessitar una brúixola?

- Per què hi haurà unes sabates dins de la maleta?

- Sembla que han caminat molt o poc i per què?

- De qui serà aquest parell de sabates?

- Quins llocs haurà visitat?

- Per què i per a què usem sabates?

- Les sabates de totes les persones són iguales?

- Qui apareix en les fotos? Què fan?

- De quin color són les fotos? Són iguals que les que fem ara?

- Tenen tots les mateixes edats?

- Com van vestts? Van tots iguals?

- Teniu fotos a casa? Quan ens fem fotos?

- Per a què ens fem fotos?

Després de la lectura del conte podem realitzar les següents qüestons:

- En què s'assembla Manuel als xiquets i les xiquetes de la seua edat?

- Per què són especials els pares de Manuel?

- En què es diferencia Manuel dels altres xiquets i xiquetes?

- A qui s'assembla Manuel?

- Per què s'espanten els companys i companyes de Manuel quan veuen acostar-se a l'escola uns peus gegants?

- Vosaltres us espantaríeu si en abocar-vos per la fnestra véreu acostar-se un gegant?

- Què passa quan s'adonen que els peus gegants són de Manuel?

- Per què creieu que Manuel pensa que ha d'anar-se’n a una altra escola per a xiquets amb peus i ulls gegants?

- Quan Manuel es senta malament, com el va ajudar Maria?

- Creus que Manuel té uns bons companys i companyes? Per què?

- Per què es van espantar tant els del poble del costat quan van veure la mà gegant de Manuel?

- Per a què penses que els amics i amigues de Manuel van decidir organitzar una festa?

- Ací a classe, tots i totes ens coneixem bé?

- Què podríem fer per a conèixer-nos millor?

(5)

BATERIA PREGUNTES SESSIÓ 4: Visionat del iídeo de la Campanya

#YoNoSoyTrapacero

PREGUNTES PER A GENERAR REFLEXIÓ, DIÀLEG I DEBAT EN CERCLE DE DIÀLEG.

Visionat del iídeo de la campanya #YoNoSoyTrapacero, promoguda pel Consell Estatal del Poble Gitano, amb motu del Dia Internacional del Poble Gitano (2015), amb el qual es pretenia sensibilitzar i reivindicar amb protestes en contra de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) per considerar que aquesta insttució contribueix a mantndre i reforçar la imatge social i negatva de les gitanes i els gitanos.

Sota el lema “creiem que una defnició discriminatòria genera discriminació”, els col·lectus de gitanos/es i del Defensor del Poble, demanaven modifcar les accepcions pejoratves i injustes que apareixen en la defnició de gitano/a: “la societat ha d'entendre que ni els gitanos ni cap altre grup hauria de tndre una imatge lligada a prejudicis i estereotps.”

La resposta de la RAE després de les protestes va ser la de substtuir l'accepció “el que estafa o enganya” per la de “trapella”, un sinònim amb la mateixa càrrega pejoratva.

Després de veure el vídeo, llegirem la defnicii de gitano/a en el diccionari. Dins del diccionari trobarem unes etquetes amb accepcions pejoraties que trobem en la defnició:

estafador/a, mentder/a, el/ la que enganya, astuts/es, falsos/es, bruts/es, esparracat/esparracada...

En cercle de diàleg refexionarem sobre el vídeo que hem vist i els adjectus que ens dóna el diccionari sobre les gitanes i els gitanos. La idea és adonar-nos dels molts prejudicis que tenim sobre aquest col·lectu. Adjectus injustos que no defneixen el col·lectu gitano.

- Com us heu sentt en veure el vídeo i en escoltar les paraules que defneixen les gitanes i els gitanos?

- Com penseu que es senten els gitanos i les gitanes quan escolten que són lladres, bruts, mentders, estafadors...?

- Tots aquestos adjectus es refereixen a coses bones o dolentes?

- Vosaltres sou així? Les gitanes i els gitanos que coneixeu són així?

- Penseu que totes les gitanes i els gitanos són així?

- És just que incloga això en el diccionari i que tot el món puga llegir i pensar això?

- Per què penseu que les gitanes i els gitanos volen que es canvie aquesta defnició i no s'utlitzen aquestes paraules?

- Què els diríeu a les persones que escriuen els diccionaris?

Després d'escoltar les opinions de tot l’alumnat, li suggerim trencar eixes etquetes que no ajuden a conèixer de debò les gitanes i els gitanos. Ens passem les etquetes i les trenquem, com a símbol de protesta davant els adjectus injustos plens de prejudicis i estereotps que tant mal fan i que generen discriminació social.

(6)

BATERIA DE PREGUNTES SESSIÓ 5: Visionat del iídeo

«La Leonor Real y otros niños reales»

PREGUNTES PER A GENERAR REFLEXIÓ, DIÀLEG I DEBAT A L’AULA

Visionat del iídeo «La Leonor Real i altres xiquets reals», promogut per la Fundació Secretariat Gitano en 2015, per a sensibilitzar, en l’àmbit social, sobre l'abandó educatu de xiquetes i xiquets gitanos. La Fundació Secretariat Gitano, ha centrat gran part dels seus esforços en la promoció educatva de la comunitat gitana, a tots els nivells i en totes les edats.

L'educacii és un pilar bàsic del desenvolupament de les persones, i un dels elements que afavoreix la inclusió social i la igualtat d'oportunitats. Tots els xiquets i xiquetes tenen els mateixos somnis, però per a la majoria de xiquetes i xiquets gitanos és molt difcil poder complir-los. 6 de cada 10 xiquets gitanos abandonen l'ensenyament obligatori. Les xiquetes abans que els xiquets. Conèixer la seua realitat és el primer pas.

- Amb quin membre de la seua família comparteix nom Leonor?

- Què vol ser Leonor de major?

- Amb què somien els xiquets i les xiquetes del vídeo?

- Quins ofcis apareixen en el vídeo? (Relacionar amb l'actvitat Puzle dels referents gitanos/es i ofcis).

- Els gitanos i les gitanes poden triar els mateixos ofcis que els paios i les paies?

(Relacionar amb l'actvitat Puzle dels referents gitanos/es i ofcis).

- En el vídeo es parla que si t'esforces molt, guanyes. Què vol dir això? Esteu d'acord?

- Com penseu que eixos xiquets i eixes xiquetes aconseguiran complir els seus somnis?

- Qui els pot ajudar a aconseguir els seus somnis?

- Penseu que vindre a l’escola és important? Per què?

- Vosaltres, què voleu ser de majors?

(7)

SUGGERIMENTS SESSIÓ 7:

Lectura de l’àlbum il·lustrat Podrías

SUGGERIMENTS PER A GENERAR REFLEXIÓ, DIÀLEG I DEBAT A L’AULA

Llegim en gran grup l'àlbum il·lustrat ttulat Podrías, de Joana Raspall i Ignasi Blanch, de l’editorial Takatuka, 2017.

Sinopsi: El color de la pell, la llengua, el menjar, la roba, els jocs... tot podria ser diferent, si haguérem nascut en un altre lloc. Algunes coses podrien ser millors, d’altres pitjors, però la veritat és que tots som éssers humans amb sentments i necessitats comunes, i que ningú està a resguard de possibles desgràcies. És per això que la solidaritat amb la qual pateix, la desgràcia en qualsevol de les seues formes, hauria de ser el primer imperatu de tots i totes.

Aquesta senzilla refexió en forma de vers sobre la condició humana, dirigida a xicotets i adults, és un emotu homenatge a totes les persones que han hagut d'abandonar la seua casa involuntàriament.

Després de la lectura, reflexionem sobre cadascun dels aspectes als quals fa referència el conte, i els relacionem, en la mesura que siga possible, amb aspectes que coneguem de la nostra pròpia cultura, poble... fns i tot tenint en compte les diferents nacionalitats que puguen haver-hi en el mateix grup.

El color de la pell: podem comparar la nostra pròpia pell amb la d'altres companyes i companys.

Idioma: comentem si coneixem paraules en altres idiomes. Preguntem si algú coneix l’idioma caló, romaní... Si saben què és i qui el parla. Si coneixen alguna paraula. Donem visibilitat als diferents alumnes de l'aula que parlen altres idiomes…

Costums, ball, música: refexionem sobre si totes les persones de totes les parts del món escoltaran la mateixa música, si ballaran igual... Els preguntem si coneixen el famenc, els instruments famencs...

Jocs: refexionem sobre si totes les persones del món jugaran als mateixos jocs. Si coneixen diferents tpus de joc. A què juguen ells i elles i amb qui. Si alguna vegada la iaia, el iaio o algun familiar els han ensenyat algun joc...

Vestmenta: refexionem sobre si totes les persones del món vestran igual. Comentem com ens vestm per a anar a l’escola, a una festa, a unes noces...

Somnis de futur: refexionem sobre la importància de l'educació per a aconseguir els nostres somnis. Què volem ser de majors? (Recordem el que vam estar parlant després del visionat de

«La Leonor real i altres xiquets reals», en relació amb les oportunitats, l'esforç, l'acttud...) Menjar: refexionem sobre si totes les persones del món tndran alguna cosa per menjar. Si en totes les parts del món es menjarà el mateix. Els nostres plats preferits. Qui cuina a casa...

Guerres (internes): guerres, pobresa, malalta, delinqüència, presó…

Nomadisme: parlem sobre l'adjectu nòmada. Sobre si els agradaria ser-ho. Quines coses serien positves i quines coses negatves. Aquest concepte ens pot servir per a parlar de la forma de vida dels primers gitanos i gitanes i per a conèixer el signifcat del símbol de la roda en la bandera del poble gitano.

(8)

SUGGERENTS PREGUNTES SESSIÓ 8:

“Som reporters”

SUGGERIMENTS PER A LES ENTREVISTES ALS FAMILIARS DEL GRUP

-

Com és la teua família?

- Teniu alguna norma bàsica en la família? Quins valors són importants per a vosaltres?

- Quins treballs realitzen els membres de la família?

- Com és el teu habitatge?

- Quins són els costums de la teua família que et fan sentr més orgullós/a?

- Quines altres manifestacions culturals t'agraden?

- Quins són els plats tpics que més es cuinen en la teua família?

- Quins són els contes i les cançons de tradició oral que es mantenen en la vostra família?

- Coneixes el caló? En quines situacions l'utlitzes? Ens pots dir alguna paraula en caló?

- Com t'agradaria que fóra el futur per als teus flls i flles?

- Quin és el teu somni?

(9)

BATERIA PREGUNTES SESSIÓ 13: actiitat d’autoaialuacii La meua iisii actual del gitanos i les gitanes

PREGUNTES PER A REFLEXIONAR SOBRE QUÈ HEM APRÉS DURANT LA UNITAT DIDÀCTICA

Per a dinamitzar l'actvitat d'autoaialuacii amb la tècnica del Foli giratori, es poden anar realitzant a l'alumnat preguntes que els porten a la refexió, la introspecció, la comparació, l'anàlisi ... Que prenguen consciència del que sabien sobre el tema de la unitat didàctca i el que saben a la f d'aquesta. Així com també si han incorporat nous aprenentatges sobre altres temes. Al fer-ho en grup, les aportacions de les i els companys ajudaran a refexionar. Tot això facilitarà la realització de les rúbriques d'autoaialuacii: Què he aprés sobre el poble gitano?, Com ho he fet?, Com m'he sentt?

- Pensarem en el dibuix d'un gitano o gitana que vam fer a l'inici de la unitat didàctca.

Ho tornaríem a dibuixar igual? Canviaríem una mica d’eixe dibuix?

- Quines paraules sobre els gitanos i gitanes m'agradaria que acompanyaren el meu dibuix?

- Quines coses no sabia de les gitanes i els gitanos i ara en sé?

- Què és el que més m'ha agradat d'aquesta unitat didàctca?

- Què és el que menys m'ha agradat d'aquesta unitat didàctca?

- Quines coses he aprés que han comptat els meus companys/es?

- Quines coses ens han comptat les persones a les quals hem convidat a classe que no sabíem?

- Què m'ha comptat el meu mestre/a sobre les i els gitanos que no sabia?

- Si algú em pregunta pels gitanos/es, què els puc contar?

- Com m'he sentt en conèixer coses sobre les gitanes i els gitanos?

- M'agradaria saber més sobre el poble gitano?

(10)

PODRIES

SI HAGUERES NASCUT EN UNA ALTRA TERRA, PODRIES SER BLANC, PODRIES SER NEGRE...

UN ALTRE PAÍS FÓRA CASA TEUA, I DIRIES “SÍ”

EN UNA ALTRA LLENGUA.

T’HAURIES CRIAT D’UNA ALTRA MANERA MÉS BONA, POTSER;

POTSER, MÉS DOLENTA.

TINDRIES MÉS SORT O POTSER MÉS PEGA...

TINDRIES AMICS

I JOCS D’UNA ALTRA MENA;

DURIES VESTITS DE SAC O DE SEDA,

SABATES DE PELL O TOSCA ESPARDENYA, O ANIRIES NU

PERDUT PER LA SELVA.

PODRIES LLEGIR CONTES I POEMES, O NO TINDRE LLIBRES NI SABER DE LLETRA.

PODRIES MENJAR COSES LLAMINERES

O NOMÉS COSTRONS EIXUTS DE PA NEGRE.

PODRIES... PODRIES...

PER TOT AIXÒ, PENSA QUE IMPORTA TINDRE LES MANS BEN OBERTES

I AJUDAR QUI VE FUGINT DE LA GUERRA

DEL DOLOR I DE LA POBRESA.

SI TU HAGUERES NASCUT A LA SEUA TERRA,

LA TRISTESA D’ELL

PODRIA SER TEUA.

(11)

VOCABULARIO DEL POEMA “PODRÍAS” QUE TRABAJAREMOS EN CALÓ.

VOCABULARI DEL POEMA “PODRIES” QUE TREBALLAREM EN CALÓ.

Fuentes consultadas / Fonts consultades: https://aulex.org/es-rom/

https://fun.cica.es

CASTELLANO VALENCIÀ CALÓ

NACER NÀIXER ARDIÑARAR

TIERRA TERRA CHIQUÉN

BLANCO BLANC PLASNÓ

NEGRO NEGRE GRESNÓ, GALLARDÓ,

CALLÍ

PAÍS PAÍS CHIM

SI SI OCIÓN

LENGUA LLENGUA CHIPÍ

CRIADO CRIAT LACRÓ, SUCARRÓ

MÁS MÉS TA

BUENA BONA LACHÍ

SUERTE SORT SUSTIRÍ

AMIGO AMIC MONRÓ

ZAPATO SABATA CALCÓ, TIRABAÑÍ

LEER LLEGIR LIBENAR

LIBRO LLIBRE ARMENSALLÉ

COMER MENJAR JALAR

DULCE DOLÇ BUÑÉ, BULLÁN

PAN PA MANRÓ

MANO MA BA

DOLOR DOLOR DUQUIPÉN

POBREZA POBRESA ERDICHA

(12)

MODELS D'INVITACIONS Recursos obtnguts de:

https://invitaenunclic.com/images/previe//895907911_cca.png

https://invitaenunclic.com/images/previe//575988938_cca.png

(13)

Ens complau a convidar-los a la representació teatral del poema «Podries»

que tindrà lloc:

El dia 8 d'abril, a les 10.00 hores. En el teatre Tivoli de Burjassot.

Ens complau a convidar-los a la representació teatral del poema «Podries» que tindrà lloc:

El _____________

a les_____________ hores.

(14)

RÚBRICA D'AVALUACIÓ DELS CONTINGUTS.

M

olt bé. Bastant bé Bé Regular Gens bé

1. Formula preguntes sobre aspectes del passat familiar.

2. Comunica alguns fets del passat familiar.

3. Mostra predisposició a desenvolupar actvitats de forma cooperatva.

4. S'esforça i manté l'atenció durant les actvitats.

5. Partcipa i gaudeix de l’ús de les TIC.

6. Registra dades en un diagrama de barres, amb ajuda de la pissarra digital.

7. Reconeix el paper de la família per a atendre les necessitats bàsiques.

8. És capaç de reconèixer alguns dels elements de la cultura gitana (bandera, dia internacional del poble gitano...) 9. Presenta acttuds positves i de valoració de les persones

gitanes.

10. És capaç d’esmentar diferents referents culturals gitanos i explicar per què ho són.

11. Coneix algunes de les tradicions del poble gitano.

12. Coneix algunes paraules del vocabulari caló treballades al projecte.

13. Partcipa en diàlegs i converses guardant el torn de paraula.

14. Capta el sentt global de la informació de textos orals.

15.Produeix textos orals utlitzant un vocabulari, to de veu i pronunciació adequats.

16. Elabora oralment i de forma cooperatva poemes senzills.

17. Memoritza textos orals .

(15)

CREACIÓ DE PORTAFOLIS.

- Finalitat: Augmentar la comunicació dins de la comunitat educatva, ressaltar el paper dels alumnes com a protagonistes del procés d'ensenyament – aprenentatge, fomentant els processos d'autoregulació i metacognició.

- Acordar criteris per a la selecció dels treballs: és important que els alumnes seleccionen els treballs que volen incloure en el seu portafoli i que el professorat anote per què l'alumne o alumna va triar aqueixes actvitats concretes.

Els criteris per a la selecció de treballs que nosaltres proposem són els següents:

Amb aquest treball he gaudit de la seua elaboració.

Amb aquest treball he aprés alguna cosa que abans no sabia.

Amb aquest treball m'he sentt orgullós/a o content/a per com m'ha quedat.

Amb aquest treball he col·laborat amb els meus companys i companyes perquè tots i totes millorem.

Possibles mostres de treball per a integrar en el portafoli:

Enquesta emplenada pel mateix alumne amb la seua família.

Diagrama de barres elaborat a partr de les dades recollides en les enquestes.

Fitxa: Què pense sobre els gitanos?

Fitxa del poema: “Podries” amb algunes paraules escrites en caló superposades al propi poema.

Fotos: del mural col·lectu, del desenvolupament de les entrevistes, dels assajos de la representació teatral, de les carpetes de projecte creades, foto del foli giratori (on es refectrà el nou concepte col·lectu representat per tots els membres del grup.) - Acordar criteris per a l'avaluació del portafoli:

Els alumnes i les alumnes podrien respondre a les següents preguntes per a valorar els diferents components del portafoli. Les respostes a aquestes preguntes poden ser dictades als professors, escrites com a comentaris en els treballs.

Com has fet el treball?

Què t'agrada més d'ell?

Hi ha alguna cosa que t'agradaria canviar d'ell? El què?

T'agradaria saber més de tot això?

- Establir els moments d'intercanvi d'informació i presentació dels

portafolis: una vegada elaborat, convidarem les famílies perquè els

alumnes mostren i compartsquen els seus portafolis, explicant com ha

sigut el procés d'elaboració.

(16)

PROPOSTA D'ÀLBUMS IL·LUSTRATS PER A REFLEXIONAR DURANT EL CURS I EL DESENVOLU- PAMENT DE LA UNITAT DIDÀCTICA:

UNA GRAN FAMÍLIA

JUSTIFICACIÓ

Per a Gianni Rodari, el primer coneixement de la llengua escrita no ha trobat cap itne- rari més ric, més ple de color i més atractu que el d’un llibre de contes”.

Els contes i àlbums il·lustrats són una eina fonamental per a treballar amb l'alumnat a les aules. Són un punt de partda excel·lent per a fomentar el diàleg i la refexió individual i gru- pal. A més, afavoreixen el vincle afectu entre el narrador i els oïdors. El conte es converteix en una carícia càlida per a tractar temes complexos, que ens preocupen, que ens acompanyen en el dia a dia… A través d'aquests, podrem donar resposta a moltes de les inquietuds del nostre alumnat, ja que els contes actuen com a mirall on ens veiem refectts en els i les protagonistes d’aquests.

Són molts els benefcis de la lectura de contes en veu alta en l'etapa d'Educació Infantl i Primària. Destaquem per exemple: augmenten el vocabulari; estmulen la imaginació, la crea- tvitat i el llenguatge; desperten el gust per la lectura i l'escriptura; generen emocions que els ajudaran a comprendre situacions personals de la seua vida...

Hem fet una seleccii d'àlbums il·lustrats des dels quals podem partr per a generar a l'aula diàleg, reflexii i debat. Tots ells recullen valors, acttuds, principis, emocions … relacio- nades amb la unitat didàctca: «Una gran família». La diversitat, la tolerància, el respecte, la multculturalitat, la convivència, l'autoconcepte, l'amistat, la solidaritat, la bondat, la llibertat, l'harmonia… són sols alguns dels molts aspectes a tenir en compte durant tot el curs escolar, i de manera més concreta, durant el desenvolupament de la unitat didàctca proposada. És ne- cessari partr d'un clima d'aula on sentm que les nostres diferències ens uneixen tant com allò que tenim en comú.

TÍTOLS

(17)

Idees clau per a la reflexii:

- Tots som iguals, tots som diferents.

- L'acceptació de les diferències en un mateix i en els altres.

- El respecte davant les diferències.

- La por davant el desconegut.

- La curiositat.

- Conèixer i reconèixer-se a un mateix.

- Conèixer i reconèixer a l'altre.

- Tolerància i convivència.

- L'autoestma.

- L'amistat.

- La celebració de les diferències.

- La diversitat com a motor d'aprenentatge, creixement i enriquiment.

Salvaje

. Emily Hughes. Edit. «Libros del zorro rojo».

“Un dia qualsevol, un estrany cadell va aparéixer enmig del bosc i, mal- grat ser diferent, els animals el van acceptar com a un més. Aqueix ca- dell va resultar ser una xiqueta, un ésser humà, a la qual tots els ani- mals del bosc van ensenyar a viure, a menjar, a jugar... Però un dia van passar per allí uns éssers estranyament semblants a la xiqueta, que la van recollir i van traslladar a la ciutat. Un psiquiatre l'acull, amb la in- tenció d'educar-la, de civilitzar-la. Però, ai!, l'empresa és molt més

complicada del que sembla: la xiqueta no entén per què li intenta corregir tot el que fa, per a ella la forma correcta de viure és la que ha aprés amb els animals, no aqueixa vida encotllada que intenten imposar-li. Un dia no aguanta més i fuig al bosc, després de deixar-lo tot potes enlaire, on es retroba amb els animals. Allí ella és realment feliç.”

Idees clau per a la reflexii:

- Cant a la llibertat.

- Respecte a la naturalesa més profunda de l'ésser humà.

- El respecte davant altres formes de vida.

- La incomprensió.

- La imposició dels nostres esquemes culturals per a comprendre l'altre.

- L'instnt.

- L'acceptació.

- L'equilibri i l'harmonia.

- La necessitat de respecte per a l'acostament i la convivència.

- La tolerància.

- La infelicitat i la felicitat.

- Respecte a les eleccions personals.

- Acceptació de la pròpia identtat. L'autentcitat.

(18)

Monstruo Rosa

. Olga de Dios. Edit. Apila Ediciones.“

Monstruo Rosa és un conte sobre el valor de la diferència. Una història per a entendre la diversitat com a element enriquidor de la nostra societat.

Monstruo Rosa en un crit a la llibertat.”

Idees clau per a la reflexii:

- L'acceptació de la diferència.

- La cerca del nostre lloc en el món.

- La cerca de la felicitat i la llibertat.

- La valenta.

- L'optmisme.

- Enfrontar-se a allò desconegut.

- Trencar amb allò culturalment i socialment establert.

- La riquesa que proporciona una societat diversa.

Elmer

. David MCkee. Edit. Vicens Vives.

“Elmer és un elefant especial, diferent; no és color elefant, no és gris com la resta dels components del ramat. La seua pell és de molts i preciosos colors:

groc, ataronjat, roig, rosa, morat, blau, verd, negre i blanc. Elmer és molt di- vertt. Els seus companys riuen amb ell, però creu que riuen d'ell per ser dife- rent. És per això pel que decideix anar-se lluny del grup. Quan aconsegueix tndre el color gris, després d'haver-se fregat amb els fruits d'un arbre d'aquest color, decideix tornar-hi. En arribar, comprova que el ramat està més seriós i avorrit que mai. Ell aconsegueix fer-los riure de nou, alhora que

l'aigua de la pluja fa que Elmer mostre els seus antcs i vertaders colors. D'ara endavant cele- braran un dia de festa a l'any dedicat a Elmer en què tots els elefants del ramat es disfressaran de colors i Elmer ho farà de color elefant.”

Idees clau per a la reflexii:

(19)

Por cuatro esquinitas de nada

. Jérôme Ruillier. Edit. Juventud.

“Cuadradito vol jugar a casa dels seus amics Redonditos, però no passa per la porta perquè… la porta és redona com els seus amics! «Haurem de retallar-te les cantonades!», li diuen els redonditos. «Oh, no! –diu Cuadradito– Em doldria molt!» Què hi podem fer? Cuadradito és diferent. Mai serà redó.”

Idees clau per a la reflexii:

- L'amistat.

- La diferència.

- L'exclusió i la inclusió.

- La necessitat d'acceptació per part d'un mateix i dels altres.

- La convivència.

- Els prejudicis.

- La cerca de solucions.

- La frustració.

- L'adaptació.

- El treball en equip.

Si un día juntásemos todas las camas del mundo.

Félix Albo i Marta Lanzón. Edit. Palabras del Candil.

“Si un dia ajuntàrem els llits de tots els pobles, ciutats, països i contnents, s'originaria la primera guerra mundial de coixins. Després, cansats de jugar, veuríem multtud de llits de diferents formes, grandàries i colors, pertot arreu.

Seria fantàstc perquè totes les persones que habitem el planeta Terra tndrí- em un llit per a dormir, descansar, somiar...”

Idees clau per a la reflexii:

- Els somnis.

- Les utopies.

- Els desitjos.

- La imaginació.

- La justcia.

- La solidaritat.

- Les desigualtats socials.

- L'anhel d'un món millor.

(20)

Todo lo que sé de la gente

Jaume Copons – Guridi. Edit. Combel

“Segur que coneixes molta gent, perquè aquest llibre parla de la gent. De tota classe de gent: gent molt diferent a tu i gent que t’assembla molt. I parla, tam- bé, d'una cosa molt important: som tots diferents o som iguals?”

Idees clau per a la reflexii:

- Tots som diferents, tots som iguals.

- Respecte i tolerància a la diversitat.

- Diferències culturals, fsiques, costums, afcions…

- La pluralitat ens enriqueix.

¿Por qué somos de diferentes colores?

Carmen Gil i Luis Filella. Edit. Parramón.

“Si observes el color de la pell de xiquets i xiquetes del teu voltant, veuràs que no sempre és igual. Hi ha pells més blanques, d’altres de més fosques i algunes completament negres. Aprén ara amb Marta i la seua amiga Kaelo Per què som de diferents colors?”

Idees clau per a la reflexii:

- Tots som diferents, tots som iguals.

- Respecte i tolerància a la diversitat.

- Diferències culturals, fsiques, costums, afcions…

- La pluralitat ens enriqueix.

Familiario.

Mar Cerdà. Edit. Comanegra

“Totes les famílies del món estan en aquest llibre! Els models tradicionals de famílies han canviat, i amb el Familiario de Co- manegra volem que tots els xiquets i xiquetes puguen cons-

truir la seua pròpia. La combinació de les 15 làmines que presentem permet formar més de

(21)

Orejas de mariposa

. Luisa Aguilar i André Neves. Edit. Kalan- draka

“Tindre les orelles grans, el pèl rebel, ser alt o baix, fac o gros... Qual- sevol cosa pot ser causa de burla entre els xiquets. Això és el que li va succeir a Mara, que haurà d'aprendre a fer-se fort per a ser ella matei- xa.”

Idees clau per a la reflexii:

- L'autoestma.

- L'acceptació.

- La valoració de defectes i virtuts.

- La confança en un mateix.

- Les crítques.

- L'enginy.

- La creatvitat.

- Els prejudicis i les etquetes.

- La humiliació.

- L'empata.

- El positvisme.

- La ironia.

Melodía en la ciudad.

Benjamin Lacombe. Edit. Edelvives

“Alejandro viu en una ciutat i, com la majoria dels seus habitants, està destnat a treballar a les fàbriques quan siga major. Però un bon dia una caravana d'un circ gitano arriba al lloc i Alejandro escoltarà per primera vegada les alegres melodies i veurà els balls i els números de circ. Entre els membres de la companyia està Elena, una xiqueta gitana de la seua edat, de la qual s'enamora a la primera ullada. Juntament amb els músics del circ, Alejandro descobrirà el seu talent nat per a tocar la guitarra i, després d'un primer rebuig, la seua família se sentrà fnalment orgullosa d'ell gràcies als seus assoliments.”

Idees clau per a la reflexii:

- L'alegria i la tristesa.

- La curiositat davant el desconegut.

- El respecte a la diferència.

- La convivència.

- Els prejudicis i les etquetes.

- El rebuig.

- Acceptació d'un mateix.

- L'amor i l'amistat.

(22)

La gente que nos rodea

. Sergio Folch i Patricia Geis.

Edit. Beascoa Internacional.

“En el nostre món viuen persones de diferents grandàries, formes i colors de pell. El nostre aspecte és diferent; no obstant això, les emocions i els sent- ments són molt semblants.”

Idees clau per a la reflexii:

- Diversitat fsica, cultural…

- Descobriment de tot el que ens uneix.

- Tots compartm el mateix món.

Podrías

. Joana Raspall i Ignasi Blanch. Edit.Takatuka

“El color de la pell, la llengua, el menjar, la roba, els jocs... tot podria ser diferent si haguérem nascut en un altre lloc. Algunes coses podri- en ser millors, d’altres pitjors, però la veritat és que tots som éssers humans amb sentments i necessitats comunes, i que ningú està a resguard de possibles desgràcies. És per això que la solidaritat amb el qual pateix la desgràcia, en qualsevol de les seues formes, hauria de ser el primer imperatu de tots i totes.”

Idees clau per a la reflexii:

- La diversitat i la multculturalitat.

- L'empata.

- La humanitat.

- La solidaritat.

- La grattud.

- La justcia.

- Els prejudicis.

- La nacionalitat com a “casualitat”.

- La guerra i la pau.

- La condició humana.

- La cerca d'un lloc millor i en pau.

¿De qué están hechas las niñas famencas?

(23)

- Diferents elements del famenc.

Quiero bailar famenco.

Azucena Huidobro i Mario García Arévalo. Edit. Oniro

“Balla famenc amb Sara i els seus amics! Acompanya'ls en les seues clas- ses, a comprar els vestts i els complements, aprén a tocar les castanyoles, a donar palmes al compàs i a zapatear, i prepara amb ells l'emocionant funció de f de curs! Un preciós llibre ple de sorpreses, amb el qual desco- briràs tots els secrets de l'apassionant món del famenc, de la mà de Azuce- na Huidobro, exballarina del Ballet Nacional d'Espanya.”

Idees clau per a la reflexii:

- Apropar a l’alumnat la cultura famenca.

- Diferents elements del famenc: vestuari, instruments, expressions, ball,música, actuacions...

- L’amor a l’art.

- L’esforç i la constància per a aconseguir els nostres somnis.

Canciones infantles y nanas Zíngaras.

Nathalie Soussana, Jean-Christophe Hoarau. Edit. Kókinos

“Cançons de festa, balls, cançons de bressol… músiques que consttuei- xen una invitació a viure el present profunda, alegre i intensament. I amb plena emotvitat. El repertori musical dels *rom, sempre compar- tt en cada retrobament i enriquit per les constants improvisacions, ens revela el vertader rostre d'aquest poble infravalorat i desconegut. Ex- pressa la seua alegria i el seu ímpetu de llibertat, però també la dura

realitat quotdiana d'aquells que han sigut anomenats «flls del vent». Les lletres de les can- çons estan reproduïdes en la seua llengua original i traduïda a l'espanyol. Al fnal del llibre hi ha comentaris que expliquen el seu origen i la seua història.”

Idees clau per a la reflexii:

- Música tradicional del poble rom.

- Història del poble rom.

- Idioma romaní.

- Trets de la cultura romaní.

- Himne romaní.

(24)

RECURSOS FOTOGRÀFICS I IL·LUSTRACIONS

Per a dur a terme la unitat didàctca proposada, Una gran família, suggerim que el mestre/a faça una selecció de fotografes i il·lustracions relacionades amb la cultura gitana.

Aquests recursos li seran d’utlitat com a punt de partda de la unitat didàctca (Vegeu: actvitat motvadora, La maleta misteriosa). D’altra banda, són un recurs interessant per a generar dià- leg a classe i parlar de diferents trets relacionats amb el poble gitano. A més, a partr d’aques- tes poden sorgir infnitat d’actvitats, a proposta del mestre/a, i servir de recurs visual en l’ex- posició que es faça al fnal de la unitat didàctca.

Exemple d’il·lustracions:

Les trobades a l’àlbum il·lustrat Canciones Infantles nanas Zíngaras. Nathalie Soussana, Jean- Christophe Hoarau. Edit. Kókinos

Les trobades a l’àlbum il·lustrat Melodía en la ciudad. Benjamin Lacombe. Edit. Edelvives

(25)

Exemple de fotografes i il·lustracions trobades a Internet:

http://juangarciagitano.blogspot.com/2011/01/fotos-antiguas-de-gitanos.html https://elpais.com/ccaa/2012/10/10/album/1349868505_026987.html

https://elpais.com/elpais/2008/06/20/album/1213943868_910215.html#foto_gali https://ungitanodepalabra.blogspot.com/.../galeria-de-fotos-gitanos-antigua.

https://www.accioncultural.es/es/actividades/vidas-gitanas-lungo-drom

Altres recursos gràfcs d’utlitat: Bandera Poble Gitano, Cartell Dia 8 d’abril. (Fundació Secreta- riat Gitano).

(26)

Referencias

Documento similar

Si us plau vindre r 1 llieu cant 'l'e._tat de veus, es col ten l}e arari t i el ce s 'JLé s ¡sreus :. 1\_lilÍC Salv2dor Cree les du

En relació amb l’efectivitat del tractament, a partir de les proves T per a la comparació de les mitjanes de les puntuacions pre i posttractament, es constata

La visualització dels delictes amb uns segments de població i la propagació d’estereotips negatius en relació amb els immigrants per part dels partits polítics

Per això, descrivim la relació entre la dona i el rol de gènere vigent a la societat, analitzem la relació entre el sexe femení i l‟ús de diferents drogues,

Després de la mort del general Franco, l’ambaixador va continuar conreant la seva relació amb Juan Carlos i va aprofitar totes les oportunitats que se li van brin- dar per

I, això no obstant, pràcticament no coneixem la relació de Verdaguer amb el matrimoni Montaner, per bé que s’ha apuntat que podria haver participat en les trobades d’intel·lectuals

Així, doncs, en el cas de l’àrea de Coneixe- ment del Medi Natural, Social i Cultural, ob- servem que l’expressió del temps es desplega en relació amb la comprensió del món i

Tant a la pràctica de la conversa com a l’esdevenir de la història cultural, és possible observar unes qualitats compartides amb la pràctica