Vilarreal en la guerra dels moros de la Serra d'Espadà

VILARREAL EH LA GUERRA DELS

MOROS DE LA SERU D' ESPADA

VILARREAL EH LA GUERRA DEL!

MOROS DE LA SERRA D' ESPADA

0,---11-1

Port que pren2ué Vllarreal en la 2uerra contru 'Is moros rebels de la serra d' Espadd

Monografia premiada en los Jocs FIa- rais~elebra"enValen~la per la culta So~ledalLO R/lT PElf/lT en lo anv 1922

PER

HaDot TraVOf Garola, _Pr~YOrB

Cronlste de \lIIarreal, I\rxlver de l' ~relprestal

de la mateixa elutat, Individuo e. de les Reals I\eademles de Belles I\rts de San Fernando de Madrid I de la de B.1\.IClendes HIst6riques de Toledo, Yoeal de la Junta provincial de Monu- ments de Casteli6, Socl e. de Lo Rat Penat I DI- reeior del Centre de Cultura Yaleneiana, Soel de n6mero I Delegat espeelal de la Creu ~oja Es- pan'i0la, Col-laborador del Dleelonarl general de lIengua eatalana idel I\rxlu d' etnograffa I

Folklore de Catalun'ia

-

L-.I ~ ~ ^{D ,}

~( l1rLdf <j[-(usfre clPenyor

Vr. 9~n lIrLanud clRiu5 ~rrufaf

Cfanonge 'l/.rci.presle: de [a <$anfa JgJe- sia Cfaledra[ 9f3asdica de 'ttorlosa, predar .~[[ de 9Pifarrea[ dds 1nfanls i ama;nf enlu- siasfa de [es g[odes i fradici.6ns pafdes, [i dedica esfe modesf freva[[ com

a

9~( 14ufor.

\/i1arreal en la guerra deis moros de la serra' d' Espadá

Lema: ^{GARBAU DE} ÁLGAR

Sempre l' Historiamos dona exgelents ensenyanses pera pode~nosconduir per camins ~erters, si atenta- mentmos mi1'em ah l' espill deIs seus antepasats fets;

los quals tenint10s sempre presents, servixen de nort i despert13n en l' humanitat el ver amor patrio

Custodis de anota'iáns, de documents púhlics o particulars son e1s argius; depositaris de memories histáriques pera guía i ensenyansa deIs veniders;

pero susuix moltes vega des que aquells documents, aquells escrits, no se traben sempre, perque 'n les guerres, en les lluyte5 intestines, la tea in«endiaria s' ha encarregat de ferJos desapareixer, si no tots, la major part d' eIls; motiu per el qual no s' ha po- gut encontrar res pera '1 nost1'e ohjecte, en los argius de Onda, Tales, Sueras i Ahín,j ham tengut que acu- dir tapt solament al de Vi1arreal ahon se conserven

- 8 -

alguns documents i llibres de consells referens a este particular, i son part deIs que se lliuraren de la creo ma del any 1706 en la guerra de suyesió q uant les trapes de Felip V asaltaren ignominiosa:nent la sang i foc la poblagió de Vilal'real, incendiant la curia del Justicia i moltes de aquelles cases.

Gracies n estos liibres i documents vells, havem po- gut cumplimentar el tema proposat per el Centre de Cultura Valenciana en los Jocs Florals de Lo Rat Pe- nat en el present any.

El punt históric de la regió valentina que havem elegit i jusdfiquem a b documents inédits, com ha dcmana aquell Centre cultural, es el que va encabesat en este !Ilodest trevall i creem que '1 tal punt históric es de malta trascendencia i mol aproposit pera des- prJrtar el entusiasme patriótic del poble de Vilarreal i de les poblacións de la contornada.

En tres parts el dividirem; tractaot en la primera, del alsament deis moros en Benaguacili de la rebel- día dds mateixos en la serra d' Espada, {jns la derro- ta deIs ~ristians; en la segona, de la nova eixida deis cristians al cam p de la guerra fins la victoria alcansá pels nostres apoderanse de les forlalees d' Artesa i Ahín, ahon s' encontraven els valents de Vilarreal;

i finalmenL, en la, tercera nos ocuparem del últim combat i completa derrota deIs moros en aquelles tan.. trencaes i brenyoses montanyes de la serra d' Espadá.

y -

Pera major clal'itat de la materia, posarem apart i al final d' este trevall, els anotamens de consel! de Vilarreal en aquell temps i algún altre document in- teresant.

.&JIIIIU~ .4l1l11il~

~lIl1l11l1lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll:III1I1H~'llIIlIl~IIII1I1I1I111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIHIIlIIIIIIII"W

1

Estava el cetre d' Espanya 'n mans del rey Car- ies 1 (1525) i Emperahor V del seu nom de Alemania.

Com en la guerra de les Germanies (cuatre anys étntes) els moros pelearen al costat deIs nobles, i en part contribuiren a la gran derrota del poble valen- ciá, éste no ho ignoraba, i si bé olvidá o disimulá el odi que contra la noble~a tenía, no obstant, persiEtí en el pensament .de vengansa contra la ra,a arabo Vá contribuir molt a la propagalió del odi contra 'ls moros, els desembarchs de pirates africans que posa- ven peus en nostres plajesi convenguts en algúns moros i morischs del regne, i aprofitant un descuit d' algunes de les poblasións marítimes, feien cautius als cristiáns.

En varies ocasións, va rebre '1 Rey séries queixes contra 'ls moros i morischs del regne; i después de.posar l' asunt al exament de persones juisioses al mateix tcmps que il-lustraes, i oit el parer d' estes,

p ^{- - -}- - - -

12 -

dictá una providensia despajant una cédula en 4 d' Abril de 1525 ordenant que tots els mahometans que habitaren encara en Aragó, Valencia i Catalunya, adjuraren sa creensia dins del terme d' un any. Mes tart s' els vá prohibir vendre alhajes d' ^01' i plata, ropajes de seda i altres riquesesj i en el mes de Nohembre del mateix any, ss puclicó un bando a só de trompeta per tots els pobles, obligant als moros a que acudiren als sermóns, a entregar les armes, ^:.J que portaren surmontats en els seus turbans, nna mija lluna de drap blau del tamany de mija tarouja, a des- cubrirse al pas del Santísim Saerament, a que no fe- ren reunións entre e11s, ni practicaren els actes de la seua religió, i a que tancaren en pany i clau les seues mesquites.

El poc cas qu' els moros feien de estes severes amonestasións, obligá al monarca a dictar i posar en obra la expulsió completa de la ra~a mahometana, la que crebía tindre 110c a últims de Decembre.

Mentres tánt, el1pobles costers al mar, preníen me·

dides preven tives, per lo que pugnera sosuir, com ho va fer Vilarreal (poble no molt lluny del mar) comprant pólvora i utensilis de guerra [Jera la artel- lería que posá estava sobre els murs y torres de la població, sens descuidarse de posar guardiáns en els portals, com també en el campanar alternantlos en altres que guardaben per la nit (1).

(1) Arch. M. Reunións. de cancel! del día 21 Nbre.i del 3

de Decembre de 1525. .

----

13 -

Estes precallsións que els vilarrealenchs preníen, no eren sens fundament, perque apenes acabat el temps concedit pel Rey als moros, pera sa con versió, i affe- rrats éstos"en les seues creensies reli~ioses, se mos- traren altius i donaren el primer crit de rebelió en Benaguacil declarantse independents ajudats pels de Vilamarjant, Paterna, Bétera i Bbnisanó, impulsats i alentats per un agareno procedent de Calanda que 's

decla~áquefe deIs rebels, i els moros aragonesos que s' uniren pera engrosar el número i pendre part en_

el moviment ini~iat.

Al tindre noticia d' este moviment el Governahor Cabanilles, acudí ensegnirla al camp de batalla per obs de sofocar la rebelió, en dos mil peons i mes de cent cavalls i acompanyat del seu tinent Eu Lluís Ff.- 1'rer i del abanderat En Gimen Peres de ertusa.

Demprés d' una encarnisá lluyta entre 'ls dos rivals eixersits, se entregaren e]s moros a les armes 'victo- rioses del Governahor incondicionalment prometén ademés satisfer per gastos de guere3 12.000 ducaL:;;.

Al entrar el Governahor Cabtlnilles en Benaguacil i dispondre el aiojament de la seua divisió, el agareno de Calanda, aprofitant un clescuit deIs enemics, se fugá i es dirigí a la serra d' Espadá, sublevant de pas el Vall d' Almonilcit, vila de Onda, Eslida, Uxó i Segorb.

No bé havía passat un mes, quant alsaren el crit d' alarma 'ls moros refugiats en les fragositats de la serra d' Espadá, i com alé el' un contagi, vá cundir

14 -

la sedició por tates bandes acudint der.repent els seus correligionaris d' Aragó i Andalucía.

Esta serra trencá qu' en el seu 110m forma algunes - plassetes rodejades de grossos· canta] s, d' escarpaes pendens, pedres sol tes, barrancs j grans penyes ta- llaes que fan difícil l' as'ens, té '1 naiximent en les inmedimrións d' Almenara seguint aumcntant de lati- tud i altura vers al nort declinan t al ponentj prop de Vilahermosa sc confon en '1 elevat i soberb mont de Penyagolosa i acaba en els confins d' Aragó.

En éstes brenyes es ahón se retragueren o refu- giaren els que pugueren escaparse de Benaguacil en- tre élls, el nomenat morisch de Calanda, prinlipal promotor d' aquella rebelió.

Reunits ya en esta serra algÚlls centenars de mo- ros, pensaren en elegir un quefe pera la organisasió d' aquelles masses i vá recaure lá elecsió en un moro de Algar denominat Garbal1 (qua per sert esta va tort) molt nlcnt i entremetent, el cual, va pendre '1 títul de rey, ab el nom de Zelim Almanzor.

Este, ordená la seua gent per companyíes posan·

les sots la direcCió de bans capitánsj va ter construir rústiques cabanyes pera que serviren de amagatalls i resguarts als islamits, fortificá algúns punts de la se- rra ab senciJls murs, amontoná pedres i mes pedres alredeuor dt3 les plassetes per ubs de que 1i serviren de castells com punts ele defensa, els guarní ab es- pingardes i bal·lestes, i se proviren de pólvora, armes i demés utensilis de buena.

15

Estos preparatius posaren en recel als crisliáns;

i sens perdre moment, enviá el duc de Segorb al seu preceptor en Miquel Aragonés a VilarreaJ, al objecte de donar, conter als Jurats, del actiu moviment sarra- cen de aquelles montanyes i ordenanlos que prepara- ren gent pera combatir als moros, en cars necessario Es de supondr,j que la mateixa ordre degué donar a leademés pobJacións del contorn; pero de la men- aioná vila, sabem que contestá -al duc en 3 de Decem- bre de 1525, que tots sens distinció de c1asses, esta ven promptes a servir al Rey pel hé de la Religió i de la patria, pero no menejaríen un peu si no ha manava expresament el Monarca (1).

Als pocs díes, l' Lactinent general del regne escri- gué a tots els pobles de les in dia,ións de la serra d' Espadá, inclus Vilarreal, pera que reren gent de guerra en nom de sa magestad, per obs de atacsr als moros rebels (2).

Vilarreal 'lue sempre ha demostrat ser obedient al seu rey, organisá enseguida una compallyía do cinc- quanta homens, disposanLho el consell de la vila, de esta manera: se posarán en albarans els noms de cada cap de familia o casa i es colocarán aquells ab una capsa, rescipient o sac, i mesos, se traurán d' entre ells cincuanta noms equivalens a 50 homens, els

(1) Arch. M.-Llibre de Consells.

(2) Consell del 30 Janer de 1526.

- 16 -

quals, ben armats anirán al combat contra 'ls moros de la serra d' Espadá, i si algú d' ells no puguera o vulguera escusarse d' anar, deurá posar en son lloch persona competent i entenguda a juí i discreció deIs Justicia i Jurats i que cada qual persibirá per salari deIs seus servissis tres ducats al mes; i que se seguix- . ca ab semblant manera, si necessari fora, en los me- sos sigüens; disponent al "mateix temps, que de tot assó se donara conte a la Loctenensia general del regne (1).

Organi.ada esta companyía de aguerrits vilarrea- lenchs, sots la obediencia i direcció del Justicia En Pere Gil que anava per capitá i En Pere Tener per alférez, emprengueren la marja en busca dels ene- mics de la religió i de la patria ab bandera cle&plega- da i fent sonar los tambors, en la matinada del 5 de Febrer de 1526, uninse :al batalló que ixqué de Va- lencia ab dos mil homena al mando de Don Diego Ladron i D. Pere Zanognera, al mateix ;témps qu' el duc de Segorb nomenat general en quefe, se disposava a eixir ab la seua gent al carnp de batalla pera dirlgir les operaQióDs.

El día anterior al que ixqueren nostres aguerrits al camp de operalións, varen rebre els Jurats de Vilarreal una lettra del Loctinent general del regne, en qu' els dernanava cent cincuanla hornens de gue-

(1) Consel! del 30 deJaner de 1526.

17 -

rra, e incontinent, se contestá al dit Loctinent, dien·

li que no 's pot dispondre de més de cinquanta com está delliberat en acorts anteriors, per la gran difi- Qultat que hiá en la paga i per la poca gent que té la vila (1).

A últims de Febrer, s' encontrava sitiat pels mo- ros, el castell de Ohinqueta, el qual estava situat en- tre les viles de Onda i Bechí, i allí s' apresuraren a socórrerlo els nostres arriscats vilarrealeros ajudats per un destacament deIs de Valencia, obligant incon- tinent als moros a alsar el siti, fentlos fugir a mes d' a pas, funs al 110c aon teníen les seues guari des

o amagatalls.

El capitá general del regne, demanava ah molta frecuencia gent d' armes a Vilarrealj cIar está, coro esta vila estava sempre prompt a a obehir al rey, empero notant el Justisia i Jurats qu e'ls era impo- sible atendre als tans continuats manamets de la su- perioritat i lo retrets qll' estaven els de les altres viles reals, se varen vare obligats a contestar, contra la seua voluntat, e14 de Mars, que «....quant Morella, Oastelló i aUres viles reals taran gent e trameferan aquella contra los dits mOt"os, que la present vila per

.1,0 semblant la tará e trameterá. E si les aUres viles reals ho {aran que per lo 8emblan~ ho tará la dita pre- sent vila segons be ha aeostumat» (2).

(1) Consell del 4 de Febrer de 1526.

(2) Consell del dia 4 de Mars de 1526.

18

Pero, no obstant d' haver contestat de la s3mblant manera, el día 19 del mateix mes, per acort del día 14, trameteren els ,Tur.ats de Vilarreal al camp de la guerra sens' esperar nou avís xixanta ho:nens dels mes fornits, anant per capitá en Bertome.u Vidal, (lb el son acostumat de nou ducats al mes i per alféreg o abanderat son germá en Miquel ab el sou de sis ducats en sustitusió del capitá Gil i el alférec;. Tener que s' encontraven indisposts p'3r malaltía, lo que sens dupte fa pensar i hasta creure fora algún percans su- frit estant bregan contra 'ls moros.

Va emprendr'o esta cornpanyía la marja i als pocs díes d' estár en el punL senyalat pel general, dema- naren els de Onda _refor~osals de Vilarreal, perque5B día i e9 Lenía per sert, qu' els moros pensaven do- nar un atac decisiui tirarse com a llops sobre On- da (1),

Vilarreal no va ser desatent als precs deIs onde- ros, ni tampoc a la petició del capitá general (segóns lettra fetjada en 8 d' Abril) de xixanta homens de guerra, cumplimentantho enseguida per socorrer als seus vollguts convehinsj i mentres s' enllistaven baix la bandera del rey els po bIes cristiáns i els vila- rrealencs preníen majors precaucións en la pobla- ció fen tancar els portals a les lO de la. nit; impo- sant certes penes als que faltaren a la guarda deIs

(1) CanselI del día 8 de Abril de 1526.

19 -

dits portals¡ manant entregar les claus al Justtsia a la horQ. senyalá anda la matiná en que 's tornaven a obrir; i mentres se afanaven per instruirse més i més en el maneig de les armes, els moros rebels d' Espadá amuntonaven en lo alt de les crestes de les montanyes, multitud de troncs d' arbres, penyes i pedrots pera ferlos redolar per aquelles escarpaes pendens en un moment donat.

Pareixenli al duc de Segorb que un atac par sor- presa donaría excelents resultats, ho vá empendre el día primer de Maig, trepant els soldats per aque- lles brenyes i caminant per barrancs tots sembrats de pr-druscall, desplegant aquells intrepits guerrers una energía major a les seues forces, i antes d' aple- gar a les penyes que guardaven la móla, un horrorós foc d' escopetería, les grans pedres i troncs d' arbres .que redolaven par aquelles abruptes pendens i una ploguda de pedrusca i saetes que caíen sobre els caps d' aquells infelisos, els obligá a retrocedir més que de pressa precipi tanse per aquelles costeres, sembran el camp ab multitud de morts y ferits.

Desanimats els nos tres soldats per la inesperá de- rrota i censurant al duc per haver procedit contra 'ls moros en excesiu blanura, l' abau.donaren la major part, retirantse a les seues cases trists i abatuts, pero senso decaure un pél¡ per aixó, els ánims i el odi con- tra 'ls enemics de erist, esperansats de que promte i en major entusiasme i energía tornaríen altra volla al combat.

- 20 -

Una companyía de soldats se retiraren pera unes díes a Vilarreal alojanse per les cases com ho indica el acort <:le consell del día 18 dtl Maig, anotant, que sien acullits en la dita present vila i aposentats per ca- ses segons es acostumat(l).

Al vores el duc de Segorb tan ait'llat per l' abandono

f~n que l' avíeu deixat, i actuant solaments ab un in- significant número de soldat5, pensá torn!:lraen a'Se- gorb i dend' allí, passar a Valencia no soIs per obs de vindicar sa persona, sino també al mateix temps, de prop()sar a la generalitat al tres mijos millors i mes eficacis pera seguir la guerra i combatre mes brofe- cament als odiosos, a!s reMls, al moros 1'etrets de la serra d' Espadá.

(1) En aste l'lcort da consal! del 18 da Maig da 1526, se Ii concedix al carnicer de la vila. puga vendre la carn un dinar mes cara par lliura del que justa forma astá convangut en los capitols de venta, empero obligant, apres qu' els soldats sien anats de la vila, haja' de donar e vendre el carnicar un diner menys per \Iiura altres tan tes días i tamps com haurá vanut las dites carns un dinar mes per lliura para que se iguale un temps en l' altre.

II

La derrota que sufriren els eristians en els rises dI aquelles montanyes, va donar 110c pera que 'ls mo- ros SI ompliren dI orgull, i els alentá de tal manera, que de tates bandes afluíen eorreligionuris seus pera mantindre encesa la tea de la discordia i no pa~aven

en fer provisions de pólvora, armes i demés coses necesaries pera seguir hostejant, com també procura- ven fer acopi pera sa alimentaeió almacenantho tot en les crestes de les montanyes, <;.0 es, en puestos assegura ts.

També s' endugueren allí totes les riqueses en vista de que les ordens del rey D. CarIes no 'ls permitía véndreles ni emportárseles al seu desterrij i rnentres els vells guardaven els improvisats castells, els jovens, aprofitan els descuits deIs cri8tians, feyen algunes co- rrerías pels contorns de la serra, als quals, favorits par la foscor de la oit, no deixaven de molestar una que altra vegada aquelles poblacions, apleganse anda

•

- 22 -

mes allá de Nules, empero les inmediates eren les que més sufriren les molésties deIs enemics.

La vila de Onda fon una de les més amena,ades, la qual se vá vore obligá a demanar a Vilarreal ad- jutori i consel1, yels Jurats d' esta població sempre atens ah seus convehins onderos, Ee 'ls exposá la con- veniencia i necesitat de manifestar, quant antes, al capitá general i Loctinent general del regne el inmi- nent perill en que s' encontraven les viles de Onda, Bechí i demes de la Plana per les continues correríes que feyen els móros rebéls de la serra d' Espadá eixe- cutanl en dites poblacions tota mena d' iDSUItS, robos i atropells.

Pasats uns díes aná a Vilarreal en representació deIs Jurals de Onda en Guillem Vallmoll pera exposar als de aquella població lo a,ertatque sería escriure al rey en nom de totes les viles de la Plana i manifestarli la grave situació en que s' encontraven i donarli no- ticia .dels actes e casos e insults tan neffastísims e de- testables que los pé1'fidos moros qui están retrets en la serra d' Espadá, tora de la 'obediencia de sa Mt. e quas- cun día fan en tan gran deservey de nostre Senyor e de sa Oesa ^aMt. e menypren de nostra santa fe catholiea e dels perills que 'stan preparats en pédres la dita vila de Onda i les altres viles de aquesta plana per la propinqüitat del loe, si sa Mt. promptament noy pre- veheis.• (JJ.

(1) Arch. M.-concell del día 18 de Mnig de 1526.

23

Al maleix temps que 's feyen les diligensitls sobre- dites para enterar al Rey, al capitá gellf\ral i als Ju- rats de Valencia del estat lamentable en queSI encon- traven els pobles del contorn de la serra d' Espadá, el Concell de Vilarreal sempre celós pele seus vehins, ab mol d' interés prenía noves medides cabcioses pera '1 millor resguart de la vila, determinant en 27 de Maig renovar i aumentar les guardies de cavall en les estre- mitats del terme, especialment per la part que mira a la montanya, fer acopi de pólvora i armes pera la defensa de la població i al tancament del portal del mig ab pedra i argamasa com ya estaven els deméSJ

ago es, los nomenats de Burriana, de Onda i deIs Juheus esceptant els que miren a la part de Valencia i CasteUó, els quals tendríen que seguir custodíats com danda entonces,--télevantse les guardies entre'1 día y per la nit (1).

Estes precaucions qua 'els vilarrealeucs preníen eren ban fundades, per quant se sabía que 'ls moros no paraven de far escaramuces i correríes per ca- mins ocults e intransitables, los quals aprofitan la fos-

COl' de la nit se tiraven coro ^II llops famolencs sobre 'ls pobles que 'Us compreníen eren més débils y me-

nos fortificats.

En una d' estes eixides nocturnes, i aprofitant un moment de descuit, se precipitaren sobre Chilches, poble inmediat aNules i prop del mar; i demprés de

(1) Consell del día 27 de Maig de 1526.

- 24 -

saquejar la major part de les cases i degollar a rnols indefensos penetraren en la 'Sglesia y robaren el copó o caixeta del Santíssim Sacrament en les seues for- mes i dernés alhajes d' 01' i plata qu' encontraren al pas. Esta profanació fon mol sentida pels cristians i particularment per l' Arquebisbe de Valencia, el qual maná endolar les Esglesies com en semana de passió en senyal de gran tristor, secundant la ordre els bis- bes de Tortosa i Segorb.

Este acte deIs moros tan sacrilec com cobart, irritá de tal manera el ánim deIs valensians, quí encengué més la [oguera del odi contra 'ls sarracens; i daná mo- tiu pera organisar promptament en Valencia un segón batalló de soldats arriscats i entusiastes per la gloria de Deu i servici del Rey.

Preparat ya este batalló en número de tres mil em- prengueren la marja el día 11 de Joliol vers a Morve- dre ahon s' els uniren alguns nobles cavallers. El go- vernahor D. Geroni de Cabanilles que anava al front d' est.e batalló s' adelantá per obs de concertar el plá de la jornada áb el duc de Segorb, el quals' encarregá de 1mando en general, en llom del rey, a l' alplegá de la tropa ^II Nulas.

Al passar l' eixersii valenciá per les inmediacions de Vilarreal, engrossaren les files una companyía de xixanta valens d' esta vila, capiianejats per en Pere Gil, menor, qui portava par alferey a En Pere Tener.

Quant ya s' encontraven props a la vila de Onda, uns trecens moros tractaren de molestarlos, trabanse

Q

- 25 -

un combat que durá algunes hores, en el que sobreix- queren de entre altres cavallers, Zanoguera i D. San-

cho Ladrón.

Apenes aplegá a la mencioná vila de Onda l' eixer- sit cristiá, (19 de Joliol) SI uniren a eH pera pendre part actiua en la refrega, cinccens soldats valens de MoreBa, que tan se distinguiren per sa HeaItad~i bi-

<;arría en la passada guerra de les germanies.

Mentres els soldats en actiu servici peleaven ardoro- sos en el camp de batalla, els vehins que quedaven en Vilarreal, no permaneixíen ociosos, puix se eixer- sitaven cada día en el maneig de les armes, especial- ment en el joc de ballesta pera '1 qual, se compraren mija dotcena de cculleretes d' argent de pes e valor de deu sols quascuna de aquelles~ pera donarles en premi als que sobreixqu~en dit eixercisi o joc consistent en perfeccionar la pnntería (1).

Reunit tot l' eixersit cristiá en Onda, cuartel gene- ral, pensá el duc posar en ordre de batalla a la seua tropa i atacar decididament als subdits de Zelím; i així ha va fera ultims de Joliol.

Brofecs. ardorosos i sedients de vengane<a ab gran valentía varen aCOlnetre 'ls cristians per set vegades als moros, segons diu Escolano, havent segut rejae<ats all.res ta.ntes, perque de lo alt de les brenyes se des- ploma ven enormes penyes que aplasta ven a aquells

(1) Arch. MI.-Llibre de cons. del 2 de Joliol de 1526.

26

valerosos soldats de la ereu, al mateix temps que re·

dolaven per aquelles abruptes pendents multitud de troncs d' arbres que 's confoníen ab la gent en el fon deIs barrancs danda que, atacant els nostres ab més entusiasme i fent un suprem esfors, eonseguiren de- salojar als rebels moros deis seus punts, perseguint- los per totes bandes i apoderarse de les fortalees d' Artesay Ahín, les que saquejaren incontinent im- portant mes de 30.000 ducats, segons els historiadors d' aquells temps, les pérdues sufrides pels moros.

Dende este últím punt (de Ahín) escrigué el Gober- nahor Cabanilles als Jurats de Vilarreal demanant mes gent de guerra; i1a pesar de la situació precaria que este poble s' encontrava i de enviar al camp de la guerra al notario eseri vá de la vila En Francesc Mas- carelI a notificarli de paraula al Gobernador o Locti- nent que 'ls era imposible reclutar mes gent no obs- tant, ah gran entusiasme patriotic, sens esperar nou avís, enviaren al dit carnp i al propi lIoc de Ahín, 40 hornens capitanejats per En Joan Cardona qui por- tava per alferes a Esteve Rubert, ademés deIs qu' es- taven en servici actiu, i acordaren que 'ls salaris que s' acostumaven a donar als soldats, els bestraguera el síndic deIs diners de la vila (1).

Vilarreal trametía de cantina al camp de la guerra, com s' ha vist, homens valerosos, habils i ben armats

('1) AcOrL de consell del 2 d' Agost de 1526.

- 27 -

portan al front bons capitans. els quals per lo regular se renovaven de quince en quince díes, per obs de proporcionarlos el necessari descans, i,encara no obs- tant, mentres permaneixíen en la vila, s' ocupaven a certes hores del día, en eixercisis guerrera pera per- feccionarse en el maneig de les armes, los que 'ls va- ren valdre en mes d' una ocasió, pera demostrar la seua valfmtía i aptitu,d, i el no tindre que deplorar moltes baixes en esta guerra contra'18 perfils moros.

-

- ,

-

III

La victoria que acabaven d' aIcansar els cristians, doná motiu als moros pera que deixaren

d'

dits de Zetim.

També va servir-6:1:festimul pera que malta gent noble ab els seus vasal1s, donaren el seus noms per' asentarlos en la ceda per obs d' engrossar el número deIs nos tres i hostejar baix la bandera de la creu. Em- pero en. tot aix6, al duc de Segorb, li pareixía impo- sible sofocar per complert aIs rebcls islamites sens pérdua general de les seues tropes, per l' inmensitat de perills i trapisondes que devíen correr ans de bao tre la serra; i per aixó suplicá'1 Emperador molt acero tadaÍnent tifasilitara 'Is soldats alem~nys ans d' efec·

tuar el embarc en Barcelona pera Italia.

Havent accedit el Emperador a la justa petició del due, es varen vpre _entr~r, d' allí a pocs díes, en el

- 30 -

cuartel general a 3.000 alemanys, soldats vetusts, ex- perimentats i ben deciplinats.

Dns cent cinquanta d' e"tos que forma ven la reta~

guardia se detingueren dos díes en Vilarreal, alojan- se en les cases i Hospital del raval de Valencia, pa- gant el síndic el gasto de menjar i bel,lre del comú de la vila, con tribuín també per Jo mateix alguns particu- lars vehíns (1).

Pocs díesdespués (l."" de Septembre) el concell de Vilarreal, acordá enviar un' altra remef>a de gent d' a:'mes al camp de la guerra al mando del capitá en Guillem Guimerá i del alféree;. en Pere Atmella;

acordant també al mateix temps, se donara avís al capitá general de que' ls J urats de Vilarreal esta ven dispots i se comprometíen mentres permaneixqueren els soldats alemanys en el camp de batalla, a trame·

tre al dit campament quatre cárregues de pá cada día i mes si necesari fora, ademés del ví corresponent (2);

i es que Vilarreal fiel al seu rey i entusiasta per la fé religiosa, no 's perdonava sacrifici algú en tal fora per' al cansar el repos, la pau benefactora del regne, tan desijá per tots.

El duc, reanimat ab gran manera al vores rodejat de tanta gent ds guerra i en especial deIs valerosos alemanys i el entusiasme patriotic que 's notava en els semblans deIs fiels cristians, que no era altra cosa

(1) Consell del 21 Agost de 1526.

(2) Consell de 1."de SepLembre de 1526.

- 31

que manifestacions externes del seus purs cors, -no tardá en formar un n<Ju plá de batalla.

1 en efecte, demprés de mil aproigs, el 19 de Sep- tembre, vá fer dividii tot l' eixersit en tres grans es- quadrons pera que a un mateix temps i per la art d' Almedíjar, qu' era ahón s' encontrava ::nillor forti- ficada la serra, atacar de sopetó a Zelim. Si conse- guíen per esta part fer retrocedír al enemic, tenían assegurada la victoria, perque les demés forti 5cacions eren de poca resistensia.

En la matinada del día senyalat, embesliren al ene·

mic tots els soldats cristians a una mateix' hora í per diferents parts de la serra.

Els térsos de Vilarreal que s' enconlraven en la di- vísió d' Ahín, baix 01 mando del duc de Segorb i el governador Cabanill~ostejarencom a héroes mos·"

transe infatigables en la pelea.

Ni les grans penyes que 's desborda ven per aque- lles pende!1s aplastanl a tots aquells que no podíen rugir del perill, ni la mu!ti lud de saetes que com a centelles eixíen de les mans deIs moros bal-lesters, ni les cárregues d' escopetería, ni ningún altre tro- pegó, va fer retrocedir als cristians, cimenlals per la fé, antes al contrari, cada company que veíen caure ensangrentat al seus peus, era moti ud' estim ul pera continuar la marcha ab més entusia:3me í ardor, ser- vint d' escaló pera véncer els trencaments del terreno i les asprors de les brenyoses moütanyes.

- 32 -

Arribaren per fi al110c desijat ahon estava la forc;a moruna, fatigats a mes no pod6l' i casi sense alé de vida; Martí Vizcaíno fon el primer qu' aplegá implan- tant lo penó de la creo en la _fortale~ principal, se- guint a éste O Diego Ladrón que vá sufrir una ferida de poca monta.

. Una vegada dalt, i al crit magic de: ¡San Jaume i a ells! se tiren el soldats cristians com a fieres del de- sert sobre' ls musulmans, deixant morts en el camp a mes de2.000 moros. i apresant aIs demés que no pu- gueren escaparse en la fugida.

Mol tes pérdues i baixes tingueren eIs cristians en esta célebrti batalla, pero cantaren al fí victoria, que·

danse per complert amos de la serra d' Espadá, arre- plegant tal quanl se deixaren el rebels moros, venent

lo sobr:ant en Valencia, que vá importar mes de 200.000 ducats.

E!s nostres valens vilarrealencs, ademés d' arreple- gar lo que a cada qual de per sí 'ls perteneixía en dret s' emportaren pera la vila, entre altres ilr!DeS, una carabatana segóns consta en el anotament de_e concel! del día 23 de Septembre, important el acarreig dende la serra d' Espadá a Vilarreal, setanta dos sous pagats pe! sindic deIs dinés del comú de la vila, a Pere Atmetla i altres.

El copó o caixetJ del Santísim Sacrament robá pels moros a l' Esglesia parroquial de Chilches, no se pu- gué encontrar; segons se digué daspués, vá !':er deseu- bcrt l' amagatall, que era un cavo de una penya, per

- 33 -

un soldat alemá i per ser dita .caixeta d' 01'iplata, se la emportá furtivament aguell soldat a Italia cegat per l' ambició.

Vilarreal esperaba ansios a1s seus valerosos soldats, que al entrar en la poblarió a só de trompetes i tam- bors, de~pentolatsi p1ens de'pols danda les celles i empunyant lo peno de la creu, foren vitorejats en ar- dent entusiasme per la multitud..

jVerament devía estar ufái satisfet el poble de Vi- 1arreal, per haver cumplit els seus fills ah son deure, com a bons patricisi haverse portat fiels i lleals da·

vant de Deu i davant del rey!

r

SUPLEMENT

pocumets maf'\uscrits del ,Arxiu Municipal de VHarreal

ACORTS y DETERMINACIDNS DEL CONCELL

Die XXI Novembris anno MDXXV

«ltem, mes lo dit honoJable consell ajustat mana esser notat que quascuna nit guarden dos homens se- guint lo orde acostumat de les cases de la dita vila a quascun portal deIs dos cassers de la dita vila que sien persones de discresió a coneguda del honor.'Jus- ..ticia de la dita vila, la qual guarda, hajen a fer de les nou hores de la nit fins a les sis hores del mati a pe- nes de dotze diners.» .

- 36

Die dominica, tercia .Decembris anno MDXXV

«Consell cridat e ajustat en la sala de consell de la vila de Vilarreal de manament e previsió df\ls hono- rables Justicia e Jurats de la dita vila ab so de trom- peta e veu de crida pública per mija de Ferrando de muntalba ... lo dit honorable consell ajusl.at mana effer notar que sien comprades per obs de lá dita vila dos arro,ves de pólvora per apoder tirar ab la artelle·

ría de aquella en defensió e custodia sua i per coses que conserneixquen 10 servey de la Ces.aReal Md. del emperador i rey nostre Sor.

Item, mes 10 dit honor. consell ajustat attes qui per part lo Ill.· duch de Segorb per En Miguel Aragones receptor de sa senoría es d'emanat de paraula a la pre·

sent vila segons per lo honorable En Berthomeu aznar hu deIs dits consellers en lo dit consell es stat reportat i referil, que per quant sa S. ha sabut que en la serra de Spadá se fa alsa de molts moros no va- lent obehÍl' los manaments del emperahor i rey nos- tre Sor. Sa senoria dellibera anar ab gent de guerra contra ells i per so la dita vila apersebixca la mes gent que pora per a la hora que será nesessari .per anarcontra -los dits moros. Et coro aso sia cosa de malta importancia i la previsió fahedora se sguarde a la prefata Ces", Real Mat. o en lo loc d' aquella a la sereníssima senara Reyna locht. et ge~eral de sa Mat. en lo present regne a obediencia de la qual se·

nora la dita vila stá. Per tal, lo dit honor, consell

- 37

mana essér notat que la dita vila nos moga ni fara gent alguna per lo. dit duch si no concorrera expres manament de la predita Ces.^a Real Mat. o en persona e loch de aquella ele la sobredita :sereníssima senora Reyna lochtinen general de sa Mat. Et sia donada la res posta al dit duch per part de la dita vila conforme a la dila delliberasió e present notament de consell.»

Díe XXX Janer anno MDXX VI

<<ltem, mes lo dit honor. Consell ajustat vista una letra del respetable regent la lochtinencia general e portaveu de genef3.Í governaor en 10 present regne de Valencia ab la qual sa Respetable S mana als honrats Jurats de dita 'Vila que apersibixquen la mes gent que poran de la dita vila per anal' allá hon meUf'lster sia contra los moros illimichs de nost1'a santa fe catholica e rebetles e inobediells als manamens de la Ces.^a Real MaL. e que aquells per tal lo dit honorable consell aj ustat mana effer notar, que tota la gent caps de ca·

ses de la dita vila sia posada en nómina e alba1'ans e aquells los noms daquells serán scrits quis hage de anal' a ape1'sebir ab ses armes per anar alla .... o donar persones abils que vagen enbes de aquelles a conegu-

da e discresió deIs honor. Justicia e J urats...»

- 38 -

Die dominica, quarta Februari anno M DXX VI

«Consell cridat... vista una lettra del respetable portaveu de gobernador general e lochtinent general del present regne de Valencia, ab la qual sa respeta- ble senoría mana que la dita vila e universitat rara cent dnquanta homens de guerra per anal' contra los moros rebetles e inobediens a la Ces.^a Cath." Real Mal. E com la dila vila e universltat justa los nota·

meots de consells rets en los díes propassats han fet elecció de cinquanta homeos per al que de sus es dit lo sou deIs quals ab molta dificultat se pora pagar, e ser major númNo deIs dits cinquanta homens segons la poquetat de la dita vila sería imposibl'3, per so lo ditbonor. consell mana effer notar, que la dita vila fará los rlits cinquanta homens segolls sta ja dellibe- rat puix mes fer non pot.»

Oontestació dels Jurats a la lettra que reberen de la Loctinencia gene'ral del regne

«Molt mago e Respetable Sr.-Nosaltres han ajustat lo consell de aquesta vila a costa del que per vos es stat e?Cplicat de part del respetable portaveus de ge- neral Govo^n• e regent la lochtinencia general en lo

- 39 -

present regne de Valencia. Ejatsia lo sou de la gent de guerra que fins agi la dita vila ha tengut en carop contra los moros per la molta necesitat e pobrea ,que es en la major part deIs particulars de dita vila no se ha pogut ~el tot pagar e tornar afer gent la dita vila per la falta del poder e forses de dits particulars es quasi imposible. Empero per esser lo negosi de tanta importancia e concorrer lo servey de nostre Seuyor Deu i de la Ces.a Real Mat. e lo benefisi e repos del dit Regne, no deparelll de fer la mes gent que a D.O-

saltres será possible ultra los cinquanta homeos que fins así t~im delliberats e concordats, puix lo ma teix faren toCes les altres viles reaJs de ¡;;a Mat. i senyala- dament la insigne ciutat de Valencia la qual es cap de tot lo dit regne Regons per vos nos es stat dit e affer- mato Suplicant a lafi)ivin8 Magestat que les coses su·

seixquen de tal fofma quaJ tots desijam e vostra mag- nífica persona tinga en sa continua protecsió. De Vi·

lareal a VI .de Mars anny MDXXVI.-Senyor-Los Justicia e Jurats de la viJa de Vilareal.»

Die dominioa, ootava Aprilis anno predioto MDXX VI Item, mes lo dit honor. conselJ ajustat mana effer notar, que per quant los ofisiaJs de la vila de Onda han scrit a la present viJ¡:\ que per quant tenen nova serta que los moros de la serra de Spadá volen venir

- 40 -

ma armada contra la dita vila de Onda e habitadors de aquell~, demanant socórs a la present viJa, per <]0 lo dit consell nota e dellibera que de continent vajen a fer lo dit socors-per part de la dita vila sexanta ho- mens los millors e mes habils per al dit effecte apara- ran als dits Justicia e jurats los quals puguen com- pellir e forzar uh los remeys necesaris, de forma que lo dit socors se fara promptament.»

«Item mes lo dit honorable consell ajustat mana effer notar que per que la guarda de la dita vila de- nil se fará ab major cumpliment de así avant, los porta!, de la dita vila en tocant les deu hores de la nit sien tancats ah clau e de continent aquells tan- cats donades per les guardes deIs dits portals les di- tes claus al honorable Justicia de la dHa vila o loc- tinent d' aquel!.»

Die lune, septima Madii anno predicto MDXX VI

«Consell cridat e aj ustat en la sala de consell de la vila de Vilareal de manament e previsió deis hon- rat8 Justicia e ,Jurats de la dita vila ab so de trom- peta e veu de crida pública per mija de ferrando de muntalba nunci e crida c!'ides public del dit ho- norable ~onsell ut moris est per les coses de sus

- 41

scrites lo dit honorable consell ajustat, vista una let- tra de la Ces.· Catho.aReal Mat. dada en Sevilla a XXVIII del propassat mes di Abril en e ab la qual manasa Mt. que la dita vila servixca en fer gent con- tra los moros retrets en la serra de Spadá. E vistes dos altres lettres la una del respetable portant veus de general Gov.o~ e regeot la loctinencia general ~n

lo present regne de Valencia, e la altra deIs magnÍ- fichs Jurats de la ciutat de Valencia oiroa lo mateix negosi. E atenent e considerant que es cosa que oon- serneix principalment lo servey de nostre Sor. Deu i de la prefata Ces.^a Real Mt. i Jo beneffisi i repós de tot lo regne jatsia que la dita vila axí en general com en particular stiga en tanta necessitat que sería cosa prou scusada. Empero per los dits sguardats lo dit ho- norable consell mapá esser notat, que la dila vila fará sexanta homens per anal' al dit campo E que sien trets per sorts de la gent que resta a traure de la caixa de la nómina de la díta viIa en la forma acostumada per a quinze díes, e apres sien trets altres sexanta homens en la mateixa forma per a altres quinze díes si necessari sera e tant durara. E que los quí eixiran per anal' al dit camp sien franchs de la paga del dit sou així com los al tres que servintasí son anats. Empero per quant traure lo dit son promptament deIs singulars de la dita vila sia impossible per la molta necessitat que yha en molts deis dits singulars, per so lo dit consell nota e dellibera que presehint licensia del dit suplent

44

Item, mes lo dit honorable consell ajustat mana effer notar que sia comprada polvora, passadors e qualsevols altres coses que als dits honor. Justicia e Jurats appareguen nesessaries' per la cu¡;todia e guar- da de la dita vila. E noresmenys sien retes qualsevol coses e provisions que a aquells ben vistes serán ha- vents respecta a la dita guarda e custodia de la dita vila segons les necessitats ocorreran deixantho a co- neguda e discresió de aq uel1s i senyaladament sia reffet lo terrer del joch de ballesta per que la gent se puga exersitar en tirar e jugar al dit joch de ballesta.»

Acort deconsell del dia 2de Jolinl de1526

«Item mes lo dit honor. consell ajustat mana esser notat, que perque la gent de la dita vila se abilite en saber tirar ab ballesta per als temps de necessitat consembJants per la necesitat de la rebeli6 deIs perfi- dos moros qui stant ret1'ets en la serra de Spadá, que per so sien donades per la dita vila al dit joch de ba- llesta en la forma acostumada mija dotzena de culle- retes d' argen de pes e valor de ,deu soIs. quasquna d' aquelles.»

- 45 -

Die marUs, XXJulif. anno MDXXVI

Item mes lo dit honor. consell ajustat mana esser notat, que ::lia reta e pagada la despe:3a a un home qui sana lo atambor de la dita vila fins tant que vaja la gent de guerra que ha danar al camp contra los pe- rros _moro~de la serra de Spadá per lo honor. Sindich de ]a dita vila de diners de aquella.:I}

Die lune, XXX Julii ann9 predicto MDXXVI

«Consell cridat e ajustat en la sala de consell de la vila de Vilareal...lo ynor. consell ajustat mana esser notat que si alguns deIs barrils o carretells que los magnífics batle, Justicia e Jurats de la dita vila per mans del Respetable regent la lochtinensia general del present regne han pres de alguns singulars de la rlita vila e tramés al cq.mp per atenir vi eaygua se per- drani nos cobraran sien paga Ls de diners de la dita vila als senyors de aquells segons la justa valor e preu de aquells.»

- 46 -

Die martis, XXI augusti anno predicto MDXXVI

«Consell cridal e ajustat en la sala de consell de la viJa de Vilareal... .... vista una letra del Respetable locht. general e portanvClls de general G:' A regentJa locht.^a general en lo present regne de Valencia dada en Ayn a denou del present IIles de agost ab la qual scrill a la present vila e prega aquella de part de sa Mt. que vulla receptar e acullir cent trenta o cent quaranta homens que venen deBcotats per temps de hun día natural e que aquel! día los vulla fer la des- pesa demenjar e beure mana per so eser natal lo dít honor. consel! que att~se considerat que los díts sol- r1ats venen per reformar lo real caLnp e exersir con- tra los perros moros de la Berra de Spadá que aquells sien apoBentats en lo hospital e cases del raval de Va·

lencia e quels sia aCa pta t per la vila per a la despesa de aquells e que lo que faltara queu pague lo sindích de dinerB de la mateixa víla.»

Die sabbati, prima Septembris anno predicto MDXXVI

«Itero, mes lo dit honor. consell ajustat mana effer notar que per quant lo resp. locht. general mana que la dila víla scriga al noble locht. de Gov:' de la pla-

- 47 -

I1a e diga quan tes carregues de pa para trametre la dita vila ... al camp contra los moros de la serra de Spadá per provehir los alerrianys quant seran en lo dit camp, par so lo dit honor. consell nota e dellibera que sia resposta al dit noble locht. de Govo" que la dita vila quascun día trametra al dit camp quatre ca- rregues de pa.»

Die dominica XXnl

/

«Consell cridat e ajustat en la sala de consel! de la vila de Vilareal.. ... lo dit honor. consel! ajustat mana esser notat, que sien presos en compte al honor. en Jaume martorell sindich de la dita vila setanta dos sol. los quals aquell de manament deIs dits honor. Ju- rats ha pagats al honor. en pere ametla e altres per portar una garabatana de la serra de Spadá a la dita vila.»

<<Item, meslo dit honor. consell ajustat mana esser notat. que puix mijansant lo adjutori de nostre Señor Den los moros de la serra de Spadá son stats expellits e foragitats de aquella e per al present no yha tanta necessitat de guardar la vila per <;o de asi a vant no guarden sino tant solament dos homens quascuna nit

,.

- 48

al portal de Valencia. E que sia ubert lo portal den mig de l~ dita vila. E noresmenys guarden altres dos homens al portal de Castelló.»

El sigüent Document es copia d' un certificat fet per En Francesch Mascarell, notari escri vá de la sala del cancel! de Vilarreal en el que se anoten totes les da- tes del sindic respecte a la paga d' ha bers deIs soldats de la mateixa vila durant la guerra dels moros retrets en la serra d' Espadá en lo a'ny 1526.

«Al molt mago senyor e de gran sabiesa mossen Joan de Romaní e de Scriva, cavaller conseller de les Ces.^as Ca.^es Mag.tl\S Reals e mestre rational de la Regia corl en la ciutat e preseut Regne d'e Valencia. Certifich yo Fransesch Mascarell per autoritat Rea I e de Valencia uot. public e scriva deis honor. Jurats e consell de la vHa de Vilareal. Com en lo compte del libre del sindi- cat e clavariat de la dlia vHa den Guillem guimera sindjch e clavari de la mateixa vila del any MDXXV comensant en lo endemá del día e festa de Pascua de pentecostes del dit any e finint en lo endemá del dja e festa de pascua de pentecostes del any MDXXVI donat e retret per aquell al honorable

49 -

sindich e clavari de la mateixa vila del any apres inmediate sE:'güent en presencia mia i deIs honor. Jurats i en poder e ma deIs h.onor. Jujes comptadors deIs comp es de la dita vila a quatre del mes de Juny del any MDXXVII lo qual sta tancat e guardat dins lo armari del arehiu de la sala de consell de la m'ltexa vila,~continuades i serites e adme- ses en compte al diL en Guillem Guirnera en lo dit noro tres dates fetes per aquell, la una de les qua\s es de mil siscens vint i set solidos i sis dinel's moneda real de Valencia par lo sou de mija mesada de cin- quanta homens de guerra que la dita vila a V del mes de febrer del dit any MOXXVI Lramete ai camp rAal que tenis temporis lo respetable don hieronim de Ca- banylles tenent regent la 10e-hLinentia general e por- tant veu de general G.or en lo present regnede Valen- cia tenía contra los perfidos erebelles moros qui sta- ven retrets en la serra de Spadá per reduhir aquells a la obediencia de sa ^M,at a raho de tres ducats lo me$

per guaseun home compres10 avantatje dels capitá e alferis, la qual gent se tramete per la dita vila al dit camp de 1l!::mament del ditregent la lochtinentla ge- neral e per notament e deliberasions del consall de la dita vila fets en calendar} de XXI, XXX i XXXI del D;les de Janer dit anv MDXXV1. La altra es de doeens soIs. sis diners feta "per lo mateix sindieh e clavari als dits cinquanta homens per lo sou deIs dies que servi- ren mes de la dita mija mesada en lo dit camp i en la defensa de la gent que ana de la dita vila pera soco- rrer Jos christians del dit camp qui stann assitiats

50 -

per los dits moros en lo castell de Chinqueta. E la altra es de mil noucents soIs. i sis riiners per lo so\.1

de altra mija mesada de sexanta bomens de guerra que la dita vila tramete al dit camp per la dita rahó per notamellt o delliberació del dit concel! fets ut supra e a XlIII del mes de Mars dit any MDXXVI. La qual dita mija mesada comen3a a correr a XVIIIl deIs prop- dits mes e any. E així mateix en lo compte del libre - del sindicat e clavariat de la dita vila den Jaume Martorell sindich e clavari de la mateixa vila en lo any appres inmediate següent comensant en lo ende- ma del día e fesl.a de pasqua de pentecostes del dit any. MDXXVl e flnirá en la endemá del dia e festa de pasqua de pen tecostp,s del any apres inmediate següent MDXXVrr' retrat per aquell al honor. Sindich e clavari de la mateixa vila del any apres inmediate següent en presensia mia i deIs ho- Dors. Jurats i en poder e ma deIs honorables Juges comptadors deIs comptes de la dita vila a XXVIlII del mes de maig del any MDXXVIII lo qual per lo semblant sta tancat i guardat dins lo armari o archiu de la sala de consell de la mateixa vila son continuades i scrites e admeses en comFte al dit sindich, dos dates retes per aquell en lo dit nomo La una de les quals eS de mil noucents buytanta sois i sis diners per lo sou de mija mesada de se- xanta homens de querra que 1<> dita vila tramete al dit camp per la dita rahó a XVIII del mes de Jo- líol del dit any MDXXVl per notament o dellibe- rasió de consell reta a Vrr del mes de Maig dit any

'"

- 51

MDXXVI. La altra es de mil quatrecens quatorze soIs. i si.; diners per lo, sou de mija mesada e díes mes de quaranta h.,9IDens de guerra que la dita vila tramete al dit camp per la dita rahó a II de] mes de agost del dit any MDXXVI per notament o de- lliberasió de consell feta en los propedits día mes e any. La a1tra es de mil trecens cinquanta qua- tre solidos i sis diners per lo sou de al tra mija mesada de quaranta bomens de guerra que la dita vila tramete al dit camp per la dita rabó aXVIIIldel dit mes de agostdit any MDXXVI per notamento de- lliberasió de consell feta a XVI deis propedits mes e any. La a1tra es de mil trecents cinquanta quatre soIs. i sis diners per lo sou de altra mija mesada de quaranta bomens de guerra que la dila vil a trame·

te al dit camp per la dita rabó a JIU del mes de Septembre del any MDXXVI per notament o delli- berasions de consell fetes ]0 primer día e a Vlll deIs propedits mes e any. La altra es de trecens quinze soIs. per lo sou de la gent de guerra que serví per la dita vila en 10 dit eamp complida ja la propdita mija mesada per los dies que uquells serví- ren ::nes de la dita míja mesada en los quals díes fon debellada e presa la dita serra de Spadá, per dos notaments o delliberasions de consell retes ]a una aXVlll e la altra aXXlll del dit mes de Septem- bre dit any MDXXVl. E la altra es de nou soIs. los quals lo ditsindich paga per fer adobar los dos atam- bors de la dita vila qui foren aportats al dit eamp ab

- 52 -

dita gent e serviren en aquell e per posar dos perga- mins nous en, aq aeUs. En testimoni de les quals coses e perque a aquelles plena e indubia fe per vostra señoría previxa e ser donada yo dit notari he fet e fas la pl'esent certificació scrita de la mia propia ma feta en la dita vila de Vilareal a XXX del mes de Juliol del any de la nati vita t de nostre Señor, Mil cinchcens trenta ql1atre e ab mon acos- tumat en cartes publiques apposar de art de no-

~---- ne segnada.»

taria sig

PRINCIPALS ERRATES

Págiol Roogl6 Biu

Dln

- - - -

7 4i7 nos mos

9 2 anotamens anotaments

11 13 _p~b!asions poblacions

» 17 JUlSlOses juicioses

12 18 rasa raya

» 20 el els

13 10 engrosar engrossar

» 11 inisia t iniciat

» 17 encarnisá encarniQá

14 16 queje quefe

» 22 direcsió direcció

15 5 ordenan10s ordenantlos

16 6 servissis servicis

» 9 cante conter

17 18 manamets manaments

18 23 i 1

21 18 apleganse aplegantse 22 3 amenasades amena<¿adec¡

» 14 Pasats Passats

» 16 aserta acertat

» 23 menpreny menypreu

26 1'7 gentno gent, no

29 14 fasilitara tacilitara

30 15 dispots disposts

31 25 al aIs

32 3 vida, vida;

» 21 carabatana c;arabatana

35 2 Dacumets Documents

40 11 fará fara

INDEX

PAgo Vilarreal en la guerra deIs moros de la

serra dI Espadá. Pro1egómen 7 1 part: Rebeldía deIs moros 11 II part: Nova eixida deIs cristians al camp

de la guerra. 21

111 part: Ultim combat i derrota dels moros rp-trets en laserra dI Espadá 29

Sup1ement . 35

,

.

•

Obras publicadas del mismo autor

"Historia de Villarreal". Un volumen en4.° de 562 pá- g'inas, con multitud de fotograbados intercalados en el texto y láminas sueltas.

"La paz de la iglesia y lá milagrosa imagen de Cristo Crucificado venerada en Villarreal". Folleto en 4.° de 26 páginas. ilustrado con fotograbados intercalados en el texto.

"Los músicos de la provincia de Castellón". Ensayo bio-bibhográfico en 8.° de 175 páginas.

"Apuntes históricos".

"Galería de personajes ilustres que han visitado el se- pulcro de San Pascual desde FelipelIT hasta los tiem- pos :Qresentes".

"Reglas pedagógicas.... para el canto de los ninos".Tra- bajo premiado en los Juegos Florales celehrados en El- che el año 1920.

"Conceziones y privilegios que los Reyes de Arag'ón y Valencia otorgaron a Villarreal" (1273-1412). Impresión aparte de la Memoria presentada por su autor al III COngreso de Historia de la Corona de Aragón en la se- sión celebrada e14 de Julio de 1923.

'~VillaTreal en la guerra de sucesión". Volumen en 4.°

menorde77páginas con fotograbados. Premiado en los Juegos ]'lorales celebrados en Valencia por la Sociedad LO RAT PENAT en 1922.

"Influencia de la múcica en la educación popúlar".

Premiado en los Juegos Florales celebrados en Cheste el ano 1925.

q

q e

g u uso inmod

g¡¡

o

¡¡

o

g

:o

,

Laimpresi6 d' este opusc:ul fon termina- ~^I da en Vilarreal en la Tipografía

de loan A. Botella e dfa XXVII de Abril e

MXCXXVI