• No se han encontrado resultados

Tres carabases en un pomell : juguete bilingüe en un acto y en verso

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2023

Share "Tres carabases en un pomell : juguete bilingüe en un acto y en verso"

Copied!
36
0
0

Texto completo

(1)
(2)

¡TR~S C1R1B1SES EN UN POMILL!

JUGUETE DILINGUE

EN UN ACTa Y EN VERSO~

ESCRITO POR

1'.\11..\~u AMIGO EL PRDIER ACTOR Y DIRECTOR DEL GÉè\E-

RO CÓ!lUCO D. ASCENSIO MORA, Y REPRESE:"ITADO POR PRÚIERA VEZ ABE:\EFICIO DEL ~IIS~IO E:\ EL TEATRO DE CASTELLÚ;\',

la I10che del 6 de

~Iayo

de t8iO.

J

CASTELLON.-18iO.

Imprenla y Iibrel'Íil Llo la viuda de Vicenle Perales.

plaza da la l:ouslilucioll, núm. '25.

(3)

""'l e c- c CI>

(4)

-

~

==

~ ~ ~

... ::= --- ~!

~ ~

-= ~

~ ~ ~

.-

(5)

La accion puede SUpollol'se on cualquier pueblo de la hum'ta de Valencia.

ACTORES.

]Jofia Juana Mond(t;"a1'.

» Bienvenida Ma1'tin.

]J. Ascensio Mora.

» Vicente Plu1ne1'.

» F1YtnciscoH~te1'tas.

» N. A1'a1nbol.

» J1Ianu6l (Jo1'tés.

» (JCt1'1nelo (Josta.

QUIQUETA. . LA TIA INÉS.

CHIMO. • EDUARDO.

EL SÚ RAFEL.

SENTO. . BATISTOT.

D. JAVIER.

.tERSONAS.

(6)

,!li histiuBuihu esrritur naleudauur el

~r. !J. 1raurisru @arrÉs he JIDtar- dUar ]3 aruu he j! uhilla.

A V. que tiene ya conq?tistado 1t1t nmnb?'e en la 1'e- pública de las letms, dedico mi sefJ?tnda produccion d?Yt- mdtica, q?te a?tnq?te de escasa valía, jJuede se?'virse acep- tarla, como deMl p1'ueba de la J?tsta consider-adon que le 'jJ1'ofesa, Sit rifectísimo 8. S.

Q. B. S. M.

EL AUTOR,

\1

I~

(7)

~$ \Ilt1

ACrO

~

UNICO.·~t:,~ I~\t';'~"

;~omp,..""yV~i$.~'5-

'"

~~,*,,'Pl."'·'VAlc¡u;ià

¿"il.,".'"

Casa blanca. Puerta al foro y laterales: la del foro cornun'icaCOll

la calle por la derecha, y por la izquierda con el interior de la casa. Varios instrurnentos de labranza.-AI levantarse el te- lon,aparece el So I\afèl sentado leyendo un periódico y Sènto de cuclillas escuchando con rnucha atencioD..

El So Ra:fél, eMmo, SentoWQ1tiqueta. '

RAFEL.

SENTO.

RAFEL.

SENTO.

(Leyendo.) "Al moro, al moro, pues. Suene la vos de los parches ronca

yel clamor dp, las tromi?etas que guerra y muerte preg-onan.

Trabóse el combate: fuego tenas la espindar.c¡a arroca mientra.s laaud1s bayoneta los dispersa y los acosa.I)

¡Grans trifulques! (.DeJando de lar.)

iQui~... iTetuaH , Chust; l' Afríca. Bòn pasó

va resibir de canó eixa cbentòla bestial.

jEls dona~emgran quefer!

(8)

-8-

SENTO.

RAFEL. Sobre tot cuant la trompeta tocaba a la bayoneta

qu'es pichor que un revoltiér.

¡SO Rafél! ¿Sap lo qu" ha dit?

Revoltiér.

¡Vacha un parlar!

Chec, un arma pea matar sis hòmens en un bufit.

Sera nòva la invensió de tan at.ròs fulminant:

en pòcs d'eixos, reculant es fa anar un batalló.

RAl~EL. Tu vechòs; té sis canons y amòlles iguals ronquits com al gatillo en los dits li vaches pegant tirons.

SENTO. ¡Qu' astursies aldeyen ara!

iVosté vecha! ...

(Chimu que desde elprúwip~'ode la escena nohab1~d cesado de mirar d hurtadzïlas todos los rnovirnientos de Quiqueta: dice ahora fijdndose rnucho en ella.)

CRIMO. (¡Votp a sanes!. ..

me van entrant unes ganes de darli un bes en la para!) Pas si la' chent d' espardeña

Ótropa de'"camalets

guerrechara en los neg¡'ets no durien fluixa lleña;

qu'el qu" esta fet de fadrí

a

rondar en son trabuc

baix la manta;- dir ho puc,- als mòros s'els fica así.

(Enseñando el J?U1ío.) QUIQUETA. No hu prengues tan fòrt, Visente.

CHIMO. (¡Quina vehueta mes dolsa!. .. )

RAFEL. ((El estada de la bolsa ... (Leyendo)

SENTO.

RAFEL.

SENTO.

RAFEL.

SENTO.

....

'.\

(9)

~9-

SENTO.

RAFEL.

QUIQUETA.

(No biú remey, hui revente~)

«Esalarmanle on MadrH.ll (ContinuandoJ tQu' et pareix, Ohi.ma?

¿Qué hia? ...

¡Qu' esta la balsa alarma!

Pos que et fusa bònprofit.(Sin hace1'le caso.) No sigues bestia y repara....

(Yo li vaigúdir) ... iQuiqueta? ...

(Con deàsion y yendo hdcia ellaJ (¡POS no'fil' tremòJe, palleta!)

iQué vòls? (Ara se declara.) 1I (Levantdndcsé muy aleg1"eJ

CHl~IO. iY ta mare? ... íDesp~tesde ~tnapausaJ

QUlQUETA. Dell estar

en casa María Cuana.

(¡Quina éixida de pavana!) l,euant vindra?

No deu tardar.

(¡Mia que ha segut banderilla!) . (Volviendo d sentarseJ (U es un cobart ú es un asc.) (A este pas engu'aú no' ro case:)

«Notisias degasetilla. (LeyendoJ ])oiía Lucresia Ratera

à causa d'un sofocon s' lla ti rado d'un balcoll y esclnfado la mollera.» .

Sera Ull milacre si viu (Declamando.

si sc la feta una coca.

¡Refoll! iEstaria loca? ,

Lo que es el paper no hu diu. .

«Gran sortido depamelas~» (Leyenda:) ((Correyo del astrel'iol'.Jl .

(Leyenda en atra parte.)

«Monsieúr l' Ampedraòr s'h~Jla enfermo de vivllelas.ll fandO.

RAFEL.

SENTO.

CalMO.

SENTO.

CInMo.

SENTO.

CHIl\lO.

ClI[1\'IO.

QU~QUEn.

emMO.

RAFI!:L.

(10)

SENTO.

CHIMO.

CHIMO.

RAFEL.

SENTO.

-10- iY això quina enfermetat

es~

Pigòta.

¡Re-conill!

Pos si ~s borda dú perill.. ..

RAFEL. iDe qué~

SENTO. De quedar ratat. ,: I

RAFEL. Es sèrt.

QUIQUETA. (Sent ell tan l'e-fí

com es) ... (Mirando d Chimo de reo}o.) (Sent ella tan fina) ...

(MÍ1'dndola tambz·en.)

QUIQUETA. (Ma de quedar yo fadrina) ...

CHIMO. (iMa de quedar yo fadrí, podent ser ya ma muller~) QUIQUE'fA. (iPodent mon marit ser ya1

Vamos soc molt desgrasia.) Vamos, soc .... un femater.

:mSOENA III

Dz'chos y la tia Inés, con mantilla y cesta.

lNÉs.

QUIQUETA.

RAFEL.

INÉs,

RAFEL.

1NÉs.

RAFEL.

Hía tenim arma1(ascòla.

¡Mal'e!(Saliendo d su encuentro.) iDòna, vols callar?

tPoro que sempre has d( estar ca1fante la testeróla1

¡Mia qu( es treball!

. Y qu(en casa no has d ( entrar si no gruñint!

iPoro qué traus1 ...

iQué? Llechint (Con g1"avedad cómica.) sé tot lo que huí mos pasa.

Sé qu( el globo es una viña

,

(11)

bÉs.

RAFEL.

bÉ8.

RAFEL.

SENTO.

INÉs.

RÀ~EL.

SEl'\TO.

!NÉS.

SEl'ilTO.

lNÉS.

RAFEL.

SENTO.

bÉs.

-11-

ahon vivim pardals divèrsos y sé qu'en ella els pervèrsos menchen sòls; els de' rapiña.

M' han eixit blanques les selles de saber eixa cansó:

casi es tan vella com yo.

Ria cansons que may son velles.

Pos olvidanles se guaña Rafèl; no sempre convé saber si van mal ú bé els asunts d'eixa calaña.

Deixa p' atres eixos bucs

y que vacben com ells vul1guen, que sembren aquells quo cuUguen que pèle qui tinga cucs.

Bravo, bravo.

Ben charrat.

D'8SÒ que nos parle mes.

Pèrt cuidado.

Diga, pues, iQué hia de bó en la Siutat~

Lo que hui m' ha rist....yo hu sé.

iEn casa la siñoreta~

Pos qué ahon1

Conta...

Apreseta. .

AlIa vaig; atengau bé. (Todos la ródean.j En la entra de resibir

estaba yo en Salvadora fent temps

a

que la siñora s'acabara de vestir,

cuant òixc la veu d'un criat que dia així: «pase ostétli y es fica en el gabinet un siñor molt astirat,

preguntant: '-¿Cdmo se pasa?

'.

(12)

-12-

-lJfuy rebien. - i Y el Sz'ñorito?

-Hoy suUó muy t1'empan#0..

poro SCancuentra ya en casa.

Si ostet h"ene un poco aguante voy d pasarli recado.

-Pos pronto.-Pierga, cuz·dado..

se lo di1"é en el estante.

S'en ,ra,y a pòc, movent guèrra veig entrat' al So Almingol y al llevarse el porriòl bate la pel uca en tèr,ra, y me se queda el pobrét per davanty per darrere en el cap tan peladet

com si fòra el de Sen Pere. (Risas.) Esclata una carcalla "

el siñoròt, y s' asenta, ) cuant la siñora es, presenta en la cara enfarina:

con mep.iñaque d' asero, en corbata, en senturó en hebilla, en pantaló, en chaquéta de -torero"

yen cuernos...

jCòsa mes mm!

En grans p'3ndientes penchant yen una cúa arrastrant que tiralJar micha vara.

¡Poro tu saps lo que has dit!

iEn la caraenfarina~

Sí., ysegons diú la cria li- la pinta son rmarit; I yaixí la dú A'reunions

a

misa,~a les cuarant' hòres

.-y

al pasejg

a

totes hòres

¡Qué no seran ells..~ cals(lns!

INÉs.

RAFEL.

INÉs.

RAPEL.

RAFET"

-"

3'~

(13)

INÉS.

l\AFEL.

lNÉII.

-13- iY Don Jarbie/'?

iQuí~ iFachenda~

Esta dins.

AlIa vaig. (Vdse.) Ves.

H

ESOE1T.A III.

Los mismos m8nos el So Rafel.

SENTO.

CHIMO.

SENTO.

CmMO.

QUIQUETA.

CHIMO.

iChimo, t'en vens li la tenda~

Agllardat un poquet mes.

(Va qlle>Rafèl 's'en anat vaig

a

dirli al meu amor)...

. ' l,QuiquetaL. -CiAy" quina suor que m'entra!' ya estic torbat.)

QUIQUETA. iQué vòls1,l '

CHIMO. ¡Roseta de Maig! (BaJo.)

QUIQUETA. Vamos digues~..

CHIMO. ) iUY estrèla! ...

QUIQUETA. Paro... (ya va,isant la vèla.) EspHcat...

iOne) vens~ <)

1 I IJI ,Yavaig.

iPero qué vòls dirme~...

. Yo ...

(Con indecz'sionJ

QUIQUETA. SL..

CHIMO. Quo ... m'en vaig...

QUIQUETA. iYqué mes? ..

CHIMO. Y quo tornaré demprés, \ . y... (que soc un motiló.)

(Vpse corJ'iendo.)

(14)

~14-

msom1TA IV.

Quiqueta é Inés.

QUIQUETA. Poro siñor, que apocat

es este chic; tqui ho ,creguera1 yo me :figuraba qu'era

un poquet mes descarat.

(La tia lnés durants esta escena entra y sale co- mo f1.,tendiendo fialgunas (aenas de la casa.)

Yo lidiré a. eixe mosqueta mòrta, sens cap de reparo, ya qu' aparenta ignoraro, quins punts calsa esta chiqueta.

iPoS qué no hia. mes~ ¡Refoll!

¿quin Mme ú tiera nos doma sòls al persibir l'aroma d'esta roseta en capoll?

Qu' estes flòrs qu" el temps no abórta, que enchamay desfulla el vent,

per mes que diga la chent tan sòls es tròven en l' Mrta.

Yo al cap el tinc que atrapar;

m' empeñey ho lograré;

que esta. muU pos yo faré que els sèls el'fasen parlar.

msom1T¿ V.

Las mismas" el So Rafel

y

Don Javier.

INÉs.

JAVIER.

iCom

va

es01

Lo concIuí.

(15)

-15-

QUIQUE'l'A.

RAFEL.

lNÉS,

JAVIER •

RAFEL.

JAVIER.

RAFEL.

JAVIER.

INÉs.

RAFEL.

JAV1ER.

INÉs.

JAVIER.

INÉS.

JAVIER.

RAFEL.

JAVIER.

RAFEL.

Amigo, para escribano tendria ostét una mano d' alló que no' s tróva huí.

Digo aqui en el memorial partiendo de aquel supuesto que es demasiado el impuesto que se exijc... '

No esta mal.

tHa llechido los diarios1 Vienen poco interesantes.

Pos traye algunos sesantes d' albeitars vreterinarios.

Nada quiero ya saber

de lo que en el mundo pasa.

Com aixi Rafèl no hu fasa ...

Te quieres callar, muquer1 Perd i la Secretaría

de esta carta vecindad, Yde entonces, la verdad, odio la empleomanía.

iQu" hase ostét sin ascribir1 Bago vida de estudiante

soy solo, y para vivir con poco tengo bastante.

No vingafe~mosel pòbre.

Yo señora... jUl'O a usté...

Don Grabiel, anemoné

a

la seq uia del Manòbre.

Tinc la caña a' punt d'armar...

iY la de óst61

Egta corriente.

Es que me va por la miente queIeanguila ha de picar.

iQuiqueta1

iQué vòl1 La caña

(16)

-16-

Bueno.

Basta despues.

Adios.

INÉs.

JAV1ER.

INÉsyQUIQ

y cI saquet) así... enseguida.

h.ViEl?. ¿,Me quieres'? Dita mi vida.

(Bajo

et

Quíqueta)

QUJQUE1'A. Yo voler'lo) ostét s' eñgaüa.

(Entrasep01" un 'iJwrnento.)

RAFEL. Las sequias mos vindran plenas.

JAVIER. Con eso tendremos barro.

, RAFEL. Con tal que pique elllobalT,l me rio yo de las penas.

QUIQUETA, Tinga) pare) así esta tot.

(Sacando lo que se ha pedt'do.)

JAVIEH,. ¿,Con que no~

(Bajo d Quiqueta en tono de 1'econvencíon.)

RAFEL. Vamos andando.

~AViER. ¿Usté vé? siempre tentando. (A Inés.)

QUIQUETA. (Y no vòl atre el monòt.)

RAFEL. Vora) tindrém diversion y es quiLarém una arruga;

.ro la verdat) mientras puga no uestierro l' afision.

INÉs. Es ofisi de.... cal mós.

RA~EL, Poro sins' atre defècte. l ~l...' Parlali d'aquell suchècte.

(Bajo et Inés p01' Quiqueta.)

ESCENA VI.

Inés y Qt~z·queta.

[NÉS. Quica, deixa eixos quefers y acòstat.

(17)

-17-

iQué .vòl manarme?

'. (Dejando la labor.)

,. -INÉS. Asentatasí.~ .

QvlQUET~. I\a,estlc .l

sentada. .t ,

INÉS. Vaig é,lparlarte

d'un asunte.mol formal que t' interesa..

QUIQUETA. Pos parle.

(iQuina 'embaixa,sera esta?) INÉs. Ahir de 'Vesprada, ton par~

en.contra anant

a

la plasa a Batistòt el de Nacher~ , "

el tornabrasos del pòble... .Jo<h~l QU1QUETA. 803 qui diu: seguixca,.mare. r

INÉS. Yen gran interés,.despues '"

de'preguntar com estabes".

li digué si Chimo en <lasa "

entraba; si festeohabes ! ara en éll tu; y'si illosatros pensaben' al fí en casarte.

QUlÇUETA. Yque

a

Batistòt11',importa' el que yo.\~. .

INÉS. , Guardat que acabe.

Ton pare li 'contesta - en unes rahons pròu clares.1

que es sèrt que Chimo entra en casa,' pera qu ( ignora les causes

per que vinga.

QU~QUETA.. : ••~Ya: hu- còmpl'ene.)

INES. Qu'en euant

a

lo de donarte 'marit.> ell may ha cregut'

quetu en ser mònoha:'pensares) y per consiguient qu( es tròva mol clesidit. li lligade

Cll 1( hòmo qllO tu elichíl'úS 2

...

(18)

-18-

QUIQUETA.

sempre què les sircunstansies y condisions que reunixca siguen bònes y aseptables.

QUIQUETA. ¿Y qué coniesta a d'aixó Batistòt?

Que tu ya estabes -entera de que et volia,

y que tenia esperanses de qural fi èl correspondries y per si acas li donabem consentiment, s'en vindria a vóremos hui a les cuatre.

QUlQUETA. iY vindra:?

lNÉs. Pronte hu sabrém:

les cuatre ya estim al caure.

¿Con que tu que penses fer?

,QUIQUETA. Yo... lo que vostés me manen.

INÉ8. A ton pare li pareix~

ya mi també ¡qué diantre!

. un bòn'cbic, y si tu el vòls y no hasdat paraula a un atre ara cuant vinga li hu dius

. y. caseuse. (Aparece Batistot en el foro.

Calle, calle que ya' I tenim fi la pòrta.

INÉs. ¡Oy, Batistòt!. ..

BATlSTOT. Buenas tardes.

mSOE1TA VII.

Los misrnos y Batistot; poca despues CMmo y Sent . que quedan al paño en el fora.·

INÉs. Pasa sens reparo avant y sentat.

(19)

-19-

BATISTOT. M'asental'é.

(Se sientan los tres.) Vinc

a

parlar .!3n v-osté-

d'un asunt pròu important.

hÉs. Digues. '

QUIQUETA. (Vorém com s" esplica.) . BATISTOT. Pos, siñor... yo..• ~sí he vingut....

9UIQUETA. (¿Este també es tartamut~)'

'BATISTOT. A dirli que vullc a Quica.

INÉS. No me puc d'aixó espasmar que e1.voler es de fadrins;

al cap, hasta els teulahins se vòlen ... y ...

QUIQUETA. Pos es clar.

BATISTOT. Pos bé; lo que vullc saber es si ella del mateix mòdo em vòl; que no' s fa· aeomodo sinse parlarse primer.

(Apa?'ec~'endoahora Chimo y\S'I,¿ eornpaiíeroJ RIMO. (¡Refoller! ... ¿qu'es lo que ha ohuit~)

(Es sèrL que parla Quíqueta en Batistòt...irepalleta!

iYo estic despèrt ú dormit~) NÉS. Obres rècte yaixí atines.

ATISTOT. Ya hu sé, y sapia en confiansa que la vullc, fòra de chansa com el gall

-a

les--gal1ines.

Ella té mon còr posat d'un presipisi a la vòra y si no"1 replega en l' hòra pronte el veura d-espeñat.

En el desich d'abrasarIa migraña tinc per les nits y sent que em pega glapits

e~ còr de tant d'adoraria.

QUIQUETA. (¡Chimo escolta!) Digne es fa ....

(20)

-20-

(sèls en ell) de que 1(asèpte:

com en mereix bòn eonsèpte no de 'mí se queixara.

iEsta eontent~

Pròu que si. .

CHIMO.

SENTO.

BATISTOT.

QUIQUETA. Y yo també.

BA1'ISTOT. ¡CÒS presiós!

CHIMO. (¡Fuig!' hui mate a eixe babós.) (Bojo d Sento) BATISTOT. iY cuant et casaras~ .

QUIQUETA. iQui~ '.

BATI1STOT. Dòna, tu.

CHUIO. (¡Uy!)

QUIQUETA. Còses son estes

que mereixen estudiarse, no fie reduix el casarse sòls a chacòta y

a

festes.

Tinga calma hasta dema' que les còses ben p~nsaes

sòlen eixir asertaes segons mos diu el refra ..

BATISTOT. Pos m'en vaig.. estrèla clara:

tt'aume pronte d' este toll.

QUIQUETA. Vacha descansat: .

BATISTOT. ¡Refòll!

Quin còr mes ample tinc ara.

A la pòrta cau estés. (Bajo d Sento) iQué vas a fer~ Tin chaveta.

(Bajo tambien.. deteniéndole y obligandole desaparecer .) BATISTOT. Adios, y hasta espues, Quiqueta.

QUIQUETA. Bastiste, adios, y hasta espues.

(21)

-2.1-

mso:mlTA VIII;

lnés y Quiqueta.

INÉs. iQuét' ha paregut Batiste~

QUIQUETA. Tal cual bé; pareix formal

y lo que m"- ha dit...(jAy, Chhno!) (Quin rato qu':haura pasat

tal oruel.) . . . . bÉs. . Mi ra, Quiqueta..;..

QUIQUETA. (iSi li haurà seguit el pas~)

lNÉs. Aném

a

arreglar la cuina·. (VdseJ

QUlQUETA. ¡PÒ'bre Chimo! iSiyindra~

Deu que ho fasa'poro -enllengua,

que vinga .enll~mgu~ ~en.Blay.(Yénaase)

CHIMO.

SENTO.

CHIl\W.

SENTO.

CHIMO.

SENTO.

emMO.

SENTO.

CHIMO.

SENTO.

CHIMO.

'·eMma y Sento.

iAy, Sento! Yo tinc tresiana.

Chec, tin calma, recaram ....

Tinc unes 'calots, J .... un fret. ..

Això es· que estas costipút. ' . l'òca anemsen.

iAhon~

A casa, Déixam que l~ parle avans.

Ara no' t convé.

~Per qué1 Per que estas mol sofocat,·

Paro, Sènto, reflexiona com m' ancontre.

"t,'

(22)

SENTO-.

CHIMO.

SENTO.

CHIMO.

SENTO.

CRIMO.

SENTO.

CHIMO.

SENTO.

CHIMO.

SENTO.

CHIMO.

SENTO.

CHIMO.

SENTO.

CmMO.

SENTO.

-.22-

Pos n'obstant.. ..

iNQ has vist eixa sintureta - eixos pehuéts, eixes mans,

eixe c10tét de la barba, eha boquetà, eixe nas y eixos ulléts que pareixen dos luseros matinals~

Lo que veig es que a les gabies et va eixa chica a portar.

y eix~ pastís deixaría

'qu'atre es poguera menchar:

alla ahon el tròye, d'insults l' ha de posar com un tué.

¡Chec!... (Conteniendole...;·

Tinc que dirli retrogrédo,

• l' Ypillo, y mal siruchà....

¡Ohec! ....

_-Y cafre, y baduino....

y vestrús....

i¡Ohec!!

Yanimal, y demprés l'unfle agaltaes y el pateche....

" _, Vòls calla-r~

y-si em c.ontèsta mol fòrt, de la primer cullera

li òbric un ruedo en la pancha per ahon puga cabre un gat.

Venen l' agüela y la chica.

Tòca apresa.

. Si enrolla tinc un aserp en les garres que no' m deixa acaminar.

Chec, que venen;

. ¡¡Qué bonica!!

Chec, tòca y no fases cas.

(23)

-23-

Quiqueta é Inés.

iTú tens confiansa en ml?

Molta. .

Pos si estas callat..•.

¡,Qué'?

Chure per

el

meu_nòm

qu~ en Quica t' has de casar.

¡Ay Visiente! si tal feres ...•

Tòca y calla; tu ho voras. (llase.)

CHIMO.

SENTO.

eHIMO.

SENTO.

CHIMO.

SENTO.

INÉs.

QUIQUETA.

INÉs.

Poro atén lo mes bonico:

(SaUendo Inés y Quiquetc,:.) el menescal me con taba

que Don Jarbiel...

¡,Qué?

S'alaba de que tu el vòls. .

QUIQUETA. ¡El So mico!

Aixó diu.

Publicant va

que sap tant y que es tan destre y que així que el fasen mestre en tú, Quica, es casara.

QUIQUETA. iDe veres? iPQs no li ha dit ans.... (Asò bilis enchèQdra?) Oy, iqué vòls? a la pell tèndra

y sanc dolsa va el mosquit.

Eres guapay tens a ~stall

els novios: huí s' eQ nguarda un atre pues. _

QUIQURTA. - i Atre?

INÉs. Tarda

1NÉs.

1NÉs.

(24)

.};.,

Las mismàs y el So Rafel.

RAFEL. :¡'l .;¡Qúih calor!

, l,Em;pareix~que

he tard{(L~

INI~S. Mol pronte lf1ivòlta has ~at~.f RAFEL. Pas dòoa'si

-a

16 millor..) .

s' bam)quedat ~~ñs molïhaes.. I

QUIQUETA. 2);" 'hafn d,ivé'rtit~l l ' . . :

RAFEL. . - Ya's~\7é;. ,f.

abi VQS pOI·te el saquét plé"

d'anguiles) tenques,y oràes.

Com]' aigua venià ròcha les besties tenien' fam y acabi per traure en l' am) sens mentir) hasta una fòcbu.

-24-

ya.

QUIQUETA. ¡Pas ser guapa es treball!

iYquí es ell~

INÉs. Un sabater '"

de Valensia) en mans divines pera'fer sabates fines~

QUlQUETA. Algun.dòcte'deúra ser.-

. No; no; ya-hu tlnè desid1t; ,-- buscar vullc ampr y arrimo . en Cbimo; no mes que en Chimo encara.q.ílenO.t ;pit, ...7'

lNÉs, iY BatistòU ¡Bòna feta!. .'.

QUlQUETA. Hia veura tuant torne:a'casa.

lNÉs. l,Penses darli carabasa~

QUIQURTA. Yde les gr9ses. " .,,;, .

bÉs. " ~'-Quiqueta,

ton pare vé.· '.' ¡ . . (.

T

I

(25)

hÉs.

l:\És. -

INÉs.

RAFEL.

RAFrà,.

Il'fÉs.

RAFEL.

iY Jarbiel? .

Pèrt el peròl;

es martil d' èixa ansió:

Ii picaha, y al tüó

casi va dins d'un Eequiòl.·

iPoro caigué~

No, voras:

tira la-.caiia y..saquét y me digué: - "Con ostét . ya no vuelvo a"peixcar mas.D' i8aps que Batiste así ha estat,

a

declarar son amor '

a

Quiquetà:f

. . Ah, si? millor.

iY qué J,'el'pòsta s' han dat~ ) . L' ha esperansàt, pera a-ella

mol pòca gtasia li'fa;' ' com en Chimo va torba ....

RAFEL. iEn Chimet~ 'j'Mal~femella!' pos è~tant Batiste bé, ,' .•

r, ,t'{ ,':(Reconv,út.iendo d su hi,ja)

iper' qué~n'cll no' t vòls,càsar~

QUIQUETA. Perque nòJme p8t'entrat. I •.

RAFEL. iY l' atre t' entra~ ,

QUIQUETA. l ' r, : . Nohu sé .

. ' (Dd,una rabotada y vd.se.)

L\És.

RAFEL.

:mS~lT.A. r .'

XII.

~.

Los mt'smos ~e~bs Qt.tt·qúela.

Pos mia què èstem'bé.

~. L'asunt es complica:' per In pòrta pasaba, y he vist en l' hòrta

(26)

-26----..:

un' valensia alIa a lo llúnt y atre·no crec, que sera qu'el sabater qu' e~ diguí:

¡Oy! mira, ya''I ten.s ahí..

I\"És. Pohrét, l!uít quedara., .

Los mismos y Edum"do" li poco Quiqtteta.

J

RAFEL.

IN-ÉS.

EDUAROO.

RAFEL.

I:\És.

EDUARDO.

RAFEL.

I:\És.

EDUARDO.

hÉS.

EDUARDO.

El fill

de

Dpp'

.c~st<?,. h¡~~:

Quiqueta ix. (LlamandoJ Mols añs ho siga.

Grasies.

. ~n y~noes ~\ qiga qu' esta c~sa's~hqa es.

Así no v,eura fenura franquea sí y vo.~úntat..

¡Ay, qué chica! .•• ¡recarat!

D;l',el~ctrisasah~rmo~ura.

Vosté v~ll,lra descap~r; (A poco vdse.) Pendra, p~es,una friolera

alla dins.... ,

" ])e cap manera.

~ose fasa de pregar.

iYeixe cort~es de vosté?

(A Inés por Qttiqueta)

I:\És. Sí señor.

EDUARDO. ¡Vacha un cheròl!

QUIQUETA. i,Eh? iqu' h~ dit?, Ulu' es 1<;> que vòl?

EouAIWO. Bòna planta.... ¿J cuants añs te?

bÉf1. Setse, y no ha tingut pallòla ni atres mals..•.

EDUARDO. Ni cap tacó....

ni çap-.. ;.

(27)

I\'És.

EDUARDO.

QUlQUETA. ¿Pos qué soc yo?

EDuARDo. ¡OU'has de serl'Dojopipiòla.

en molta sandunga· y sa:!.

Per lo:vist li agr~., . (. . ¡No !re,,! . Si estic abrasanme•..:. en-sé.s.

QOIQUETA. Pas amorres al puat, INÉs. Yo' ls deixe. .

QUIQOEJ.'A. Nò, mare, ·esperes.

I\'És. Tinè quefer, adios. .(Ydsej

EDUARDO. Aüiós.

Escoltam, Quica,'quCèls'dos tením"que parlar de veres.

QUIQUETA. No' s canse.

EDuARDo. I (Vaig

a

ti'rar; I . el resto, sapia que'po .

soc ningun cuansevòl,yo") , Si tuno' m pòts.despresiar.

l'o soc dc un art mollluit,

-no' t penses que diè brabates- pues puc ferte. u-nes sabàtes

de raso fi, ¡,hu' as oliuit?:

Tinc p" aporrechar.1a' sòla . ./ un martell... ¡vacha un mal'tel,l!

ni el de GÜe1ïa ... sòls per ell deus ,vf>lerme..•

QUIQUETA. ¡Com ni·' amòla!

EDUARDO. Si et cases en mí .seras' reina de cuàtre tallers y tropa de sabaters

a

ta obediènsia tindras.

Si éll perills, te veus, enormes no' t 11iuraran (lIs fusils;

pero sí lesnes sutils, els tirapèus y les formes.

Estara.s de 'sòl it sM

(28)

-28- al meu costat asentada, persíbint... embelesada la grata olor del seròl;

iY pa qué millors chesmihd Pera que JO temps no pèrda posaras e.ls. fils en sérda J em serolaras els fils;

donaras negre a la sòls,

els parells

m'

apararas, 1

y a rèmulla em posaras . tapetes en la casòla:

te faré boretaora,

t' amostraré fiaporreehar.

y dependras a. tallar botes de chic ysiñora:

també depen9ra.s de gana a. triarme per 10fí, pelleta, cheròl, chagrí, rosél, besèrro y badana;

yper últim, sera.s tu la siñora mestra, iesta~?

y tú allí en tots manara.s y ningú manara. en tú. , Y com yo tinc valimento posarém en los lletreros:

«Paca y Guardo.> sapateros del siñor Ajuntamiento.

1'ienen premios de París y C1"USeS de varios ladosj sonsus~'os dr honor rnornb1"ados dels amzj¡os del país.»

Con que ya veus quins plasers y honres pera ser felís;

da.m el sí, y l' Amperatrís sera.s tú dels sabaters. '

QUIQUETA •.No' m fasa pla. niproyècte

(29)

-29-

.

ningú, que es faena pel'dl:lda;

yo ya hu veu; soc masa l'Uda pea tan distingl1ít suchècte.

Tinc .... ¿huc entén'? .. un llaurador d'allò que es diu de lo fi,

que el pobrét es veu per mí loco, frenètic d'amor; , pel'o seli ha encasquetat que declararseli una chica es posar quisa una pica en Flandes....

EDUARDO. ¿Y esta embobat?....

Un llaurador, ¡quin salero!

un ruc de calsa en traveta, y de rosi y granereta ..

es el dir, un fematero ..

En espardeñòts d' 'espart, en dos pèus com adoquins, y unsj~lanetes capa dins que ca ú pareix un cart.

Pos viu eh ell advertida perq ue si estas descuida te deü::a d'una chafà coixa pa tota la vida.

Pos.tu ho peI1'saras 'millor y em diras despues que sÍ;

(mes calguera que per mÍ no' s deixara al llaurador.) INÉs. A verenar, que esta fet.

EDUARDO. U,Si em donara carabasa1)

r .

NES. iQ'mca....I

QUlQUETA. Vaig.. ;. r

1NÉs. " No tardes masa.

EDUARDO. D' hasta luego, clavellet. (VdseJ

(30)

mSOE1TA XIV.

; .

Quiqueta y Batistot que entra.

B.-\TISTOT. Salut) siñor.aó. (Con ironía) QUlQUETA. . >_ ..C¡AdibS!)

¡,Vo¡;téJper~sí1 .'.

BATISTOT. . ¿Estils sega?

Qu' et compre qui no' t conega.

QUIQUETA. ¡Bos no tuos vé pòc furiós!

BAT1STOT. Acabe de ~hber ~ra" t

mol bé) de ~ue

a

DOll;Cabier, fi Chimo y un sabater,

estils posant bòna cara;

y ya qu' el so. serò1 verena, pa B9&tres del .verenar, corn puga, li he de trencar l' encañisàt de l' asquena.

No et tingues gue riure, ¿hu sents?

que el cas es serio, . ' ,

QUJQUETA. No pòc. (Pisgandose.)

BATISTQT. Hui mateixa vote fòc .

a

tu, :yals teu~ pretenents.

ESOENA XV.

RAFEL.

SENTe>.

RAFEL.

l "

Quiqueta~ el So Rafel y Sento.

¡,Quica1 (Llamando

J

Rafèl, en l1isènsia(Saliendo.J de vosté, diró

a

la chica

dos paraules.

Oules, Quica.

(31)

Asi estic yo.

~-31-

SENTO. Es que se me fa consènsia el veure patir a dos perq ué l' u tanca la boéa.

Chimo et vòl com a la coca de bòn forment vòl el gos;

y no poquetes vegaes hauràs tingut ocasió d'observar eixa pasió que es retràta en les mirae3.

QUlQUETA. Sènto, si que huc e observat y fora una ingratitut no pagar com os degut a qui sempre m' ,ha adorat.

RAFEL. ¿Desidida'l .

QUlQUETA. Desidida.

Desd' ara me compromet

a

queli diga a Chimet que li consagre nia. vida.

Que vinga;. yo li diré, sinse que siga gran còsa, que hasta abaixar

a

la fbsa asòles pera e1.1 viúré, y no li pesara, no, enchamay ser mon marit.

SENTO. Aixó es parlar en sentit.

Vaig corrent....

Los mismos y Chirno que ha àparecido momen- tos antes.

CHll\1O.

QUJQtJETA ¡Chimo!

CHIMO. ¡Quica! Amic Ileal.

(32)

-32-

SENTO. Ya tot hu sapy te vòl,

eRlMO. iDc veres? Llúbèrna, sòL•.

QUIQUEL\.. Sí que et vullc.

RAFEL. . (¡Pòbre chaval!)

elllMO. ennsat de tirar la fèl

sempre

a

salto de barrera;

desiche esta primavera pasar la lluna .de."mèlj

yentre el vèrl. dels taroncbers y los frondoses llimeres, y entre escollides pereres . chunt

a

florits chesmilers,

y el pel'flim. que sò!eni dar;

vullc tindret allí;. Quiquet8, tocant careta im "careta y el téu alé llespirarj ..

que es ta'n gran el meu amor que nesesita pea viure- - l'aire lliure, ~l aire .lliure, t'- el esplicaré millor..

¡Con que puc canLar victòria despues de tan llarga!-guèrra!

Quica 1'- amor de la tèrra . es la visllú~de la glòria.

Es el amor terrenal;' el don del enteniment, llubèrna del firmament

en mes llum que en te un fanal;

es l'alegria,

el

plaér, -. . el gòig, la felisitat,

l' honradés, lacastitat, el sèl, la glòria, el voler, el bé, l'encant, el primor, lo millor que ha criat Deu ...•

y per fi, te arréu, arréu, color, olor ysabor.

(33)

-33-

QllJQUET.\.Fores mut; pero has parlat

. ' seguit,

b.e

y'a:temp&'6Iíèàra;"~ .

.;) pel"ono'm,descrigués ara lo que sent8en8morat~ '" . -'\ . en estar alla v'Orkm \ .' \ .•

, ". si

son-ilO' mel ihlrnons'I~ r.'.

II grrate8<S8'ti8fac8Um:.~ . .' l estes que dolse8q>intém •.

1:

,No. podia l!&listit "." ' ya el furo~del'·batalla .. , "

¿Co~tf has pogut'aguaflt~l'?

CHIMO. No me sabia at,revir., - '.

ESOE1TA XVII.

. ... "

...

r- '-'"I -.,.. .

Dichos~la. Na Inés" Bati~toty Edum'clo.

.' .

.

' . ' \ . ,...

I

I ,.

EDUARDO. ¡Li vaig 8, esclafar els nasos!

rAmenazand01d~ai.istot.; RafeZ"./e CO?'tiène.)

RAl<'EL. ' ¿Qué\son estosa.lhoÍ'òis? ..IJ _"

1NÉs. Què~'. haD.untlil.t·a.¡aà.lhb~· . Edual'do'1'el 'fÓl'uabrasos:

¡Lo traidod -.: ~ ':' ,1, ••'1)

Nd pqc"ohuü''¡;: "

. &2l1iógu,.Jlue novio esdiga de Quica, d' eix-a"ènemiga.

RAFEL. Pó.8N.estèli'.' ' ¡ J ' :!.

BATISTO'!'.' ,;l)l \ ·ginse¡{el·ir.

r .{);Don [8f\biel y al mateix .,' Chimo,IlY':Jal:~.t6

r.,.:

CHIMO. ; ••;. ,ol!"., iJ\aní?"' )~

EnUARDO. , .:j f:'J .Tunante:

de taPll'ñÍlIq-¡{}e-li p,tante:i ..

no lilqued..a damunt .greix .

(Eduard.o

va

dembesti1~d Batistot con el puñÇl del

3 .

RAFEL.

BATISTOT.

(34)

SJ&.--

rnismo modo que:Jo~ haae {}:/tiflUJ,:pern depr:01:ptal.e rJ,salta la idea.~.que h"ae.nav"Ja.l'fI:~~'Pa de ella: Inés se precip#a 4:,g.ut·tdrJ~l:a.... f,MtUJhodes..órden. El. So Rafel se lanza en..tmedio,.at·mado dlfuna süla óesco- ba y domina e} tum'/Jltvj .·í,)~ " ) ; 1 . I -

INÉs. Amague:~jB' arma¡fa~h.'<

rA

Edua1'do)

RAFEL. Todo el

(mundo.

.est6ya·oqtli~tó

quesimf(~&faaoarremieto lo me.smo qU~llllll bòu l'eYld, y soy.,b'apaSo~d1haserJ J 1 ,·.qu'res-penietre,la.,Nasion ,.:

de la gran ~ebulliBibn f( .• /, ...UII.

de casa Rafèl Braguer.

~ ." ! ·t-

mSOm:tT.I. tJ'tTIKA.

~'...'f. I ~ \ I,"l' ,f\ ;". \ l)"' fo' \. ~.~

Losmúmos Y D. Ja1/ier.

~ ~f .~ l·~ lt,"'t'I, ;:..., ,~ ~If ' " ~ 1

l'i .•

RAFEL.

JAVIBR. I En..;la. ¡iuerta·.ha)li varias ·geates.!- iQué bulla, 'ElS'es1.&1 tQllapRSi'1

RAFEL. Que a,-Quica<;pe'r lYaldne. masaf¡sQbl'an~ló$'pretenienOO8;Í Que ella elijay se aaaoo~ "o ,

Pos ya'ha elequ~d ..

_: f" ',:' ' tAíxÒ 'es~èrt1

aya.qu·í?:· .'"~h ,::''' ")

,L.

Al que estames <èI't: . ,;.

detots.'1'" , (Stlñalando d Chimo q'uc en

. í ~u Ol : ,:e(tJclo:ei.ld.m'l.tYlieso.)

CHIMO. La satisfacs.i~.:(8òn1"iendoj hÉs. ¿Con què:perl{j en Chimo et cases?

QUIQUETA. Sí,lmare~ me case en ell; ,', he dona ttes:çaraba~es .' y·restres en,un·pomell. ,11

RAFEL. ~ 'tQu' el'8"pafeix~\',/ " \\

JAVIER.

RAFEL.

bÉs.

(35)

J.·\VIER.

EDUARDO.

" RAFEL.

-35-

:Par1ant en plata,

( , ~ ..,

n? m

.agr.a.. :. ',: '1 #~,

JAv!ER. ..,:; to o oNi· ,a· ml. .o 1 QmQUETA. o . ' . , .Pasènsia.

BATISTOT. Un eap siilse .ehens de sènsia, ...

(Volv~'endola espalda d·:Chimo despreèiativarnentej

CHIMO. Perque

la.

.ti!1o en la.pata. . (Aplicdndole.. el pié e'f? las posaderas.) BATISTO'!'. ¡Atrevit[·1." ". :: ...

(Vtl d agarrarse çon Chúno. El So Raféllo únpide..) RAFEL. Qu' aixó vé

a

ser.

Yo soc de ma casa el dueño y si hia qui pòrta empeño d' enfadarme va al carrer.

Ma filla he.cl0Mt al que ella ha volgut~

y"s"

~a acabat:

al que l' hacha aixó amargat que l,;e penche en una anella.

EDUARDO. (¡CaSa la conquistaré!) Pel' mi que es case.

Y per mi.

(Yo

a

menudo vendré aqu.í.) hÉs. ¿Y per tu? (A Batistot fisgdndose.j QUIQUETA. ¡Ah, sí! vosté!. •. (Id. lom~·smo.j BATISTO'!'. ¿Qué vòls que te diga yo?

M' has engañat,y això, Quica, em pica.

Pos si te pica pêgat un bòn refregó.

Al camp per sendes segures

aneu ara, tu al taller: (A Edua1'do.j m..archen, ¡au! Osté

a

leyer;(A D.J(I,1)1'e1:) y tu, Batiste, a fer cures.

iNi ha pròu~

BATISTOT. Masa y sobrat.

QUIQUETA. ASÍ, avans que ~e m' olyide

(36)

-·36- dec .convidary convide fieste públic'ilustrat•.

Alla.... al entrar en la plasa,

· 'número.... no' I sabré dir,

· .si es quevòlen acudir ) .

a

la boda, tenenc'asa. "

Cl-mlO. iY que elsdonarém, Qúiqu~ta~

QUIQUETA. Unes prunes'contitaes . . en cambi de dos palmaes1

· d''~queIles.de... campaneta.

Referencias

Documento similar

quiero también a Liseo porque en mi alma hay lugar para amar a cuantos veo... tiene mi gusto sujeto, 320 sin que pueda la razón,.. ni mande

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

En suma, la búsqueda de la máxima expansión de la libertad de enseñanza y la eliminación del monopolio estatal para convertir a la educación en una función de la

3. El régimen de concesiones. La posición de la concesionaria pública a) Como ya hemos adelantado, el artículo 2 de la Ley 223/1990 esta- blece que la actividad de difusión de

Coleccion de las mejores obras escritas tanto en caStellano como en dialecto del pais. TRES GARABASES EN UN POMELL.. Todos los ejemplares llevarán una contraseña

[r]

(Irene entra l)or los Aséntense una miqueta; vasos.) séntense y descansarán. Ahora sacaré cad iras. Tarné em s' havía olvidat. Es pintoresco a cual más. Pues si

Necessary and su fficient conditions for their existence in an approximate dynamics of order k are obtained and we give explicit expressions of these equilibria, use- ful for the