1
Escola Universitària d’Infermeria Gimbernat
Treball final de Grau
Curs acadèmic 2013-2014
Títol
PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER A LA SALUT PER MILLORAR
L’ADHERÈNCIA TERAPÈUTICA DE LA MEDICACIÓ PSICOTRÒPICA EN LA POBLACIÓ PENITENCIARIA DELS MÒDULS 9 I 10 DE BRIANS 2
Autora: Judith Valiente Soler
Tutora: Pilar Fernàndez
2
ÍNDEX
Pàg.
RESUM...3
ABSTRACT...4
1. INTRODUCCIÓ 1.1. Justificació...5
1.2. Marc Teòric...8
2. METODOLOGÍA 2.1. FASE PRELIMINAR DEL PROGRAMA DE SALUT 2.1.1. Perfil Epidemiològic...14
2.1.2. Perfil Comunitari...16
2.1.3. Anàlisi i priorització: PRECEDE...18
2.1.4.Diagnòstic Educatiu...21
2.2 .FASE DE DESENVOLUPAMENT. 2.2.1. Objectius ...23
2.3. INTERVENCIONS I TEMPORALITZACIÓ...24
2.3.1. Racó de cinema...25
2.3.2. Tallers...29
2.3.2. Què faries tu?...31
2.3.3. Jornades esportives...33
2.3.4 Cloenda...34
2.4. AVALUACIÓ...35
2.5. DISSENY DEL PROGRAMA...37
3. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS...39
4. AGRAIMENTS...42
5. BIBLIOGRAFIA...43
3
RESUM
Objectiu: Aquest Programa d’Educació per la Salut té com a objectiu disminuir la
prevalença de mala adherència terapèutica de la medicació psicotròpica dels
interns dels mòduls residencials 9 i 10 del centre penitenciari Brians 2.
Metodologia: Elaboració d’un Programa d’Educació per a la Salut mitjançant el
model de planificació per elaborar programes educatius PRECEDE. Aquest model
està basat en l’anàlisi dels factors predisponents, facilitadors i de reforç que afecten a una determinada conducta. Després de l’anàlisi es planifiquen unes intervencions educatives amb l’objectiu d’aconseguir un canvi comportamental.
Resultats: El consum de medicació psicotròpica en la població reclusa és
considerablement superior que la que s’observa en la població general i està comportant un augment exponencial en la prescripció d’aquest tipus de fàrmacs
en els centres penitenciaris del món occidental. Dins del centre penitenciari
Brians 2, els mòduls residencials 9 i 10 són els que tenen una major prevalença i
incidència tant de prescripcions d’aquest tipus de medicació com de conductes
problemàtiques de consum (sobremedicació/inframedicació) comportant un elevat
percentatge de mala adherència terapèutica de la medicació psicotròpica. Mitjançant les intervencions educatives proposades, després de l’anàlisi i priorització de problemes, s’actuarà sobre l’augment de coneixements, l’ adquisició d’habilitats i la millora en l’ actitud dels interns per tal d’aconseguir l’objectiu proposat.
Conclusions: Els Centres Penitenciaris han de ser entorns i escenaris per a la promoció de la salut. Els professionals de la Salut hem de posar la salut al servei
de la rehabilitació i inserció. La població penitenciaria és especialment desfavorida i vulnerable i la implantació de diferents programes d’educació per a la salut
beneficiaria tan als interns, com a les seves famílies i a llarg termini tindria un
ampli impacte social. Actuar en presons és actuar sobre la població general.
4
ABSTRACT
Objective: The Health Education Program aim is to reduce the prevalence of poor
adherence to the treatment of prisoners of psychotropic medication residential modules 9 and 10 of the Brians 2 prison.
Methodology: Development of a Health Education Program for health through the
planning model to develop educational programs PRECEDE. This model is based on the analysis of predisposing factors, facilitating and reinforcing a particular behavior affecting a planned educational intervention to achieve behavioral change.
Results: The use of psychotropic medication in prison population is considerably
higher than the observed in the general population. Also that fact increases in the prescription of such drugs in prisons in the Western world. Within the prison Brians 2, 9 and 10 residential modules are those with a higher prevalence and incidence of this type of medication prescriptions and consumption of problematic behaviors (overmedication or the opposite) comprising a high percentage of poor therapeutic adherence of psychotropic medication . Through educational interventions proposed after the analysis and prioritization of problems we will act by on increasing knowledge, acquisition of skills and the improvement in the attitude of the inmates in order to achieve these goals.
Conclusions: The prisons should be environments and scenarios for health
promotion. Health professionals have to put health at the service of rehabilitation and integration. The prison population is particularly vulnerable and disadvantaged. The implementations of education programs for health benefit inmates such as their families have a broad and long- term social impact. Prisons act is to act on the general population.
5
1.INTRODUCCIÓ
1.1. JUSTIFICACIÓ
Tal i com es reflexa l’últim estudi sobre salut mental en el medi penitenciari,
realitzat a Espanya per la direcció General de Sanitat Penitenciaria al 2006,(1) un
25% de la població reclusa té recollit un o més diagnòstics psiquiàtrics en la seva
història clínica. Hi ha diferents estudis comparatius(2-5) realitzats a centres
penitenciaris espanyols, que evidencien que el consum de medicació psicotròpica en la població reclusa és considerablement superior que el que s’observa en la població general. L’alta prevalença d’interns amb pautes de medicació
psicotròpica és un fet que traspassa fronteres, i una problemàtica generalitzada
en els centres penitenciaris del món occidental. (6-9)
L’administració de medicació psicotròpica és una de les tasques delegades que
realitza infermeria en els centres penitenciaris espanyols i, en definitiva, són els responsables d’assegurar la presa. Hi ha variabilitat en la manera d’administrar
aquesta medicació segons centres: es pot donar en una sola presa amb la
medicació de tot el dia o en monodosi tres cops al dia.
Als centres penitenciaris espanyols, el més habitual és dispensar la medicació de tot el dia per tal que l’intern se l’administri. Hi ha algun centre, com el centre penitenciari de Zuera, a Saragossa, on es lliura tota la medicació a l’ intern tres dies per setmana (dilluns, dimecres i divendres) obtenint l’intern en moltes
ocasions molta medicació de cop.
Als centres penitenciaris catalans, aquesta medicació psicotròpica s’administra en preses monodosi, directament observades, el que s’anomena Tractament
Directament Observat (TDO). El professional assignat per a la dispensació de la medicació prepara i administra els fàrmacs en un dispensador “potet” a l’ intern i
aquest se la pren sota la supervisió del professional. En aquest dispensador hi ha
els fàrmacs pautats i se li afegeix aigua de manera que la medicació queda
6
De tots els centres penitenciaris catalans, n’hi ha dos, el Centre penitenciari
Brians 2 i el Centre Penitenciari Lledoners (10) on hi ha una especificitat al
respecte, degut a un acord entre administracions, (Departament de Justícia, Institut Català de salut i el centre Penitenciari) amb l’objectiu d’acostar-se al nou paradigma sanitari on el pacient passa d’un rol passiu a un de proactiu en quan a la cura de la seva salut. En aquests dos centres, els d’ última construcció a Catalunya, la medicació psicotròpica s’administra igualment en monodosi i TDO
però sense dissoldre, de manera que el pacient pot veure la seva medicació
abans de la presa.
Tot i l’ estricta vigilància a l’hora del repartiment de la presa, degut a diversos
factors (de personal, organitzatius, gran habilitat dels interns) ens trobem amb una
problemàtica i és la mala adherència a la medicació psicotròpica.
A la pràctica diària s’està observant que aquest nou sistema de preparació i administració de medicació, pensat com a aportació positiva per tal d’involucrar
més l’intern i fer-lo co-partícep de la seva autocura, està facilitant l’ incompliment del tractament psicotròpic en una alta prevalença i incidència i es
crea un mon paral·lel de tràfic (compra/venda) de medicació, per diferents motius, afavorint un mal ús d’aquest tipus de medicació per part dels interns. Aquesta és
un pràctica habitual a molts centres penitenciaris i es nombrosa la bibliografia(11-14)
on es posa de manifest aquesta problemàtica.
Regimentalment, en el Centre Penitenciari Brians 2, que és on es pretén realitzar aquest Programa d’Educació per a la Salut (EpS), quan es detecten aquestes
situacions, en primer lloc es realitzen advertiments verbals per part dels
professionals (sanitaris o funcionaris de vigilància) i si l’ intern segueix amb un
comportament reincident al respecte es comunica al coordinador mèdic. Aquest és l’encarregat d’ autoritzar que a partir d’aquest comunicat a l ‘intern se li prepari
la medicació dissolta en aigua (de manera indefinida) com a mesura correctiva per
assegurar la presa de la medicació.
Es poden definir dos grups d’ interns (sobremediacats/inframedicats) sobre els
7
Per un cantó i com a grup majoritari, estan els interns amb una pauta de
medicació psicotròpica que no es prenen tots els fàrmacs prescrits (inframedicats) i a l’hora de la presa de medicació intenten amagar la medicació per a diferents
finalitats.
L’altre grup són els interns amb pauta de medicació psicotròpica o sense, que de
manera ocasional s’automediquen (sobremedicats). prenent fàrmacs
subministrats per els interns del primer grup.
Es considera necessària l’elaboració d’un Programa d’EpS sobre aquest dos grups amb l’objectiu reduir la incidència d’aquesta mala adherència terapèutica sense perdre de vista la intencionalitat inicial d’adaptar-se a un nou paradigma i aconseguir que l’ intern prengui consciencia de la seva autocura convertint-se en
agent actiu del procés.
El Centre Penitenciari Brians 2 està dissenyat per a una capacitat de 1500 interns
i té una distribució de la seva població en 14 mòduls residencials de vida
ordinària. Actualment hi conviuen 1525 interns i el 40% té una pauta de
medicació psicotròpica(15).
Degut a l’elevada prevalença i incidència en aquesta problemàtica sembla adient
dissenyar aquesta intervenció educativa per a la població interna dels mòduls 9 i 10 . Aquests mòduls són els de més prevalença d’ interns amb medicació psicotròpica de tot el centre. El 66’8 % d’ interns del mòdul pren medicació psicotròpica i d’aquests un 18% tenen ordre per part de la coordinadora mèdica
de preparar i administrar la medicació de manera dissolta, ja que són reincidents en l’ incompliment de la presa. Aquest 18% és el percentatge que de manera objectiva podem comptabilitzar, però segons dades informals extretes de l’ observació de la meva pràctica professional diària, d’ entrevistes amb interns i entrevistes amb funcionaris de vigilància del centre , el percentatge s’elevaria considerablement podent arribar a un 75% d’incompliment.
En el centre hi ha actualment programes de prevenció i promoció de la salut(16)
8
Aquesta intervenció educativa seria perfectament extrapolable altres mòduls i
centres penitenciaris.
L’objectiu de la intervenció educativa és dotar a les persones privades de llibertat d’eines i estratègies per a un consum responsable i eficaç de la seva prescripció de medicació psicotròpica seguint en la línia del nou paradigma sanitari on l’ usuari pren un rol actiu en la cura de la seva salut sota la base d’uns objectius
preventius, terapèutics i reinsertadors.
1.2. MARC TEÒRIC
El Departament de Justícia de la Generalitat té assumides les competències en
matèria penitenciària des de 1984 i les exerceix a través de la Secretaria de
Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil. El passat novembre de 2013 s’ha acordat per part del govern català la integració del personal sanitari del
Departament de Justícia adscrits als Serveis Penitenciaris i de Justícia juvenil a l’Institut Català de la Salut (ICS). D’aquesta manera s’assoleix la integració
efectiva de la sanitat penitenciaria en el sistema sanitari públic de Catalunya. El traspàs definitiu està previst per l’octubre de 2014.
Amb l’obertura del Centre Penitenciari Brians 2 s’acompleix una de les previsions
del Pla d’equipaments Penitenciaris 2013-2020(17)
que consisteix en la creació de
nous centres que permetin una política penitenciària ben planificada i anar
substituint aquelles que van quedant obsoletes. Es pretén que els centres
penitenciaris fugin de la concepció única de les funcions de custodia i vigilància de les persones privades de llibertat i que aquestes estiguin dotades d’instruments necessaris per al desplegament d’autèntics programes rehabilitadors. Un dels
eixos principals de la política penitenciària és l’especialització i individualització
dels programes d’intervenció per afavorir la rehabilitació i reinserció sociolaboral de les persones sotmeses a mesures penals així com la prestació d’una
assistència sanitària i educativa igual que la que rep el conjunt de la societat.
9
residencial, i en segon lloc, la pròpia cel·la, com a espai més íntim. El conjunt
constitueix la unitat bàsica de vida del intern. El Centre Penitenciari Brians 2
consta de 14 mòduls residencials de vida ordinària i cadascun té 3 plantes i 72
cel·les. Això representa un total de 1008 cel·les amb capacitat per a 1500 persones. Cada mòdul té una capacitat de 108 places, amb la voluntat d’assolir un
clima de convivència normalitzat i que no afavoreixi situacions de sobreocupació,
facilitant també la funció rehabilitadora.(18) Els interns d’aquest centre són en la
seva majoria penats, per tant ja han estat jutjats i estan complint la seva
condemna.
Un cop l’intern ha ingressat al centre, l’equip de tractament li assigna el mòdul de
residència on desenvoluparà la seva vida quotidiana. Els interns aniran destinats al mòdul pertinent segons el programa al que sigui assignat i el perfil de l’intern. Hi ha mòduls amb programes d’estabilització, de preparació per a la vida en llibertat,
per a programes de conductes addictives, programes de delictes violents,
violència de gènere o delictes sexuals.
Tal i com es recull en l’art. 72.1 de la Llei Orgànica General Penitenciària
(LOGP)(19), les penes privatives de llibertat s’executen segons els sistema d’
individualització científica separat en graus, l’últim dels quals és el de llibertat
condicional conforme determina el codi penal. El sistema o classificació en graus
suposa una modificació del sistema clàssic i es caracteritza per la gran flexibilitat
ja que permet la classificació inicial del penat en qualsevol grau (excepte la llibertat condicional) i la progressió o regressió individual depenent de l’ evolució de l’ intern durant el temps de condemna. Aquesta classificació en graus permet la individualització del seu tractament i l’ assignació del règim penitenciari més
adient al seu tractament. El primer grau correspon a un règim en el que les
mesures de control i seguretat són més restrictives (règim tancat), el segon grau
correspon a un règim de caràcter ordinari i el tercer grau coincideix amb un règim
obert en qualsevol de les seves modalitats. Aquest sistema de graus permet la progressió o regressió individual segons l’ evolució de l’ intern. Aquest pot ser progressat de grau si per l’ evolució del seu tractament es fa mereixedor de tal
10
El mitjà penitenciari constitueix un sistema complex. És un sistema en el que no
es poden analitzar els fenòmens de manera aïllada ja que està influenciat per
diferents aspectes (la seguretat, consum de drogues, aïllament...) que afecten en les diferents àrees d’intervenció com són les intervencions educatives sanitàries i
terapèutiques.
En quan a aquesta tasca assistencial i educativa, en el centre hi ha dos unitats o serveis que realitzen funcions d’educació, per al foment d’hàbits de vida
saludables, prevenció de riscos, estils de vida i aquests són els serveis sanitaris i l’equip multidisciplinar de l’àrea educativa del centre.
Cada mòdul rep assistència sanitària per un equip multidisciplinar format per un
metge, una infermera i una auxiliar els quals depenen de la figura del coordinador mèdic i cap d’infermeria. Actualment en el Centre Brians 2 prenen rellevància els
programes sanitaris destinats a problemes de salut com son la tuberculosi,
infecció per VIH, hepatitis, malalties de transmissió sexual i salut mental ja que
són els problemes més prevalents en l’ actualitat. Dins les tasques de l’equip
multidisciplinari sanitari estarà el control i seguiment protocolaritzat pertinent més una tasca d’educació sanitària per tal d’incidir en hàbits de vida saludable
promocionant la salut i prevenint la malaltia.
L’equip multidisciplinar de l’àrea educativa el formen un psicòleg, un jurista, un
treballador social i un educador i depenen del cap de programes del centre. La programació per part de l’equip multidisciplinar de l’àrea educativa són intervencions amb l’objectiu de buscar que els interns adquireixin i mantinguin
estratègies per a la superació de la seva problemàtica i adquireixin un estil de
vida saludable, amb pautes de conducta i valors adaptatius i prosocials de cara a
la seva futura reinserció en la societat no reclusa. En aquest sentit els educadors realitzen també una gran tasca d’educació incloent en ocasions l’educació
sanitària.
En aquesta intervenció educativa encaminada a la millora de l’adherència de la
medicació psicotròpica es tindria en compte aquests dos equips multidisciplinars per tal de treballar de manera transversal en benefici de l’intern. També tindria en
11
Salut” que està basat en estratègies d’educació entre iguals. Es tracta d’estratègies d’intervenció àmpliament utilitzades en el camp del treball social, l’
educació, la salut o la psicologia social. L’Agent de salut té com a objectius
orientar als individus en quan a poder definir els seus propis problemes i
necessitats, comprendre el que poden fer sobre aquests problemes amb recursos
que es disposen i promoure les accions més apropiades per a fomentar una vida
sana i aconseguir el benestar de la comunitat. Podríem dir que és una educació
entre iguals, que intenten activament informar, influenciar, formar i recolzar a una
majoria del seu mateix grup o població, en un tema per el que s’han capacitat(20)
. Per tant, aquesta figura seria presa en consideració a l’hora d’elaborar l’ estratègia educativa en aquest programa d’educació per a la salut per a la millora en l’adherència terapèutica de la medicació psicotròpica en la població reclusa.
D’altre banda, cal deixar clar el terme adherència terapèutica ja que en moltes
ocasions s’utilitza com a sinònim d’ incompliment(21-22)
.
Compliment és el grau en que la conducta d’un pacient, en relació a la presa de medicació, el seguiment d’una dieta o modificació d’hàbits saludables coincideix
amb les instruccions proposades pel professional sanitari. En canvi, adherència
terapèutica expressa una relació més interactiva entre professional i pacient en la presa de decisions que afecten a la pròpia salut. L’adherència terapèutica implica
que el pacient ha acceptat la importància e involucra una consideració activa de la
persona. Per tant, en aquest treball ens situarem en termes d’adherència
terapèutica ja que amb aquesta intervenció es pretén una actitud proactiva de l’ intern i no només d’obediència, de manera que l’intern comprengui i participi del
tractament conjuntament amb el professional.
La deficient adherència es pot manifestar de diferents maneres: dificultats per
iniciar el tractament, suspensió prematura o abandonament, compliment incomplet o insuficient de les indicacions, absència de modificació d’hàbits de vida saludables i es destaca també com a deficient adherència l’ automedicació.
Hi ha diferents estudis comparatius,(2, 4, 23)que afirmen que el consum de fàrmacs
psicotròpics en el medi penitenciari és més elevat que en la població no reclusa. Són diferents les raons que s’exposen. Algunes podrien ser el nombre de
12
elevat i també per les característiques pròpies de l’ internament, que condiciona
que la freqüència de consulta és superior en el medi penitenciari. Un altre estudi
realitzat a una presó madrilenya(3) fa referència una prescripció compassiva de
nous antipsicòtics fet que suposa un percentatge substancial de l’ increment de la
despesa farmacèutica amb dubtosa utilitat.
Des de l’Institut Nacional de Toxicologia es va elaborar un estudi sobre
intoxicacions en les institucions penitenciaries espanyoles. Es va fer una revisió retrospectiva i descriptiva de les consultes realitzades al Servei d’informació
toxicològica rebudes de 72 Centres Penitenciaris de 43 províncies espanyoles. i aquest concloïa que un alt nombre d’intoxicacions eren d’etiologia voluntària i dins
dels productes implicats estaven les intoxicacions per fàrmacs psicotròpics. Els
tòxics eren en primer lloc els fàrmacs psicotròpics, els més destacats van ser
benzodiazepines, anticonvulsionants i antipsicpotics(24) .
El grup de fàrmacs psicotròpics engloba fàrmacs antipsicòtics/neurolèptics,
medicació antimaníaca (estabilitzadors de l’ estat d’ànim), antidepressius,
ansiolítics, estimulants, analgèsics narcòtics, opioids i hipnòtics (inductors de la
son(25).
Alguns dels medicaments antipsicòtics utilitzats en el Centre Penitenciari Brians 2
són la quetiapina, olanzapina i risperidona que també poden ser utilitzats com a
fàrmac antímaniac, per a trastorns bipolars. Destacar que una resposta positiva al
tractament amb antipsicòtics permet a moltes persones amb trastorns mentals
severs e incapacitants portar una vida funcional dins la comunitat. Ressaltar que l’ús de la quetiapina és freqüent i demandat pels interns i també un dels fàrmacs dels que se’n fa un mal ús per part dels interns. Cal a dir que la quetiapina
funciona com a antipsicòtic en dosis altes i que és més habitual per a tractar trastorns no psicòtics com trastorns bipolars, depressió i trastorns d’estrès
post-traumàtic. Hi ha diferent bibliografia(5, 13, 26-27) que descriu com aquest fàrmac és
candidat a “abús” en els centres penitenciaris, tan a Espanya com fora de l’estat, per tal d’obtenir un grau de sedació intensa. Les persones que abusen de la
13
Entre les respostes positives a curt termini dels fàrmacs antidepressius s’inclou la millora dels patrons de la son, millora de la concentració, augment d’energia i les respostes més tardanes milloraran el seu estat d’ànim, la seva actitud i verbalitzen “sentir-se millor”. Els inhibidors selectius de la resposta de serotonina(SSRI) son
els més prescrits per tractar a la depressió. Els més dispensats en el Centre
Brians 2 son els SSRI com el citalopram, escitalopram, fluoxetina, paroxetina i
altres antidepressius de nova generació com la mirtazapina i la venlafaxina,
Els antidepressius tricíclics/tetracíclics i els inhibidors de la Monoamino Oxidasa (MAO)no són d’ús habitual en el centre. Una sobredosi de qualsevol dels
inhibidors de MAO, tricíclics, tetracíclics o altres antidepressius es greu i potencialment perillosa per a la vida del pacient. Els símptomes d’una sobredosi
poden incloure taquicàrdia, agitació, pèrdua de consciencia, midriasis,
convulsions, parada cardiorespiratoria i mort. La sobredosis amb SSRI té unes
conseqüències fatals menors.
Els fàrmacs ansiolítics son utilitzats per a disminuir l’ansietat associada a trastorns d’ansietat generalitzada, trastorns d’estrès postraumàtic, pànic, fòbies i el trastorn
obsessiu-compulsiu. Els ansiolítics més comuns i receptats en el centre són els antidepressius i les benzodiazepines. També s’utilitzen les benzodiazepines com a fàrmacs hipnòtics per tal d’ajudar a persones amb trastorns de la son. En aquest grup de fàrmacs ansiolítics es troben l’alprazolam, el diazepam, el lorazepam i el
clorazepato com els més receptats en el centre com a benzodiazepines. Aquest
tenen un efecte depressiu en el sistema nerviós central i cal destacar que és un
fàrmac que pot crear tolerància fent necessària la incrementació de la dosi. Les benzodiazepines presenten també tolerància creuada amb l’alcohol i és un fàrmac que té força demanda en el mercat de les drogues il·legals. El potencial d’abús
de les benzodiazepines és alt en persones amb història de trastorns per ús de substàncies. La interrupció de l’abús de dosis altes de benzodiazepines poden provocar una situació d’amenaça a la vida del pacient. No és recomanable un ús
continuat de benzodiazepines. En general, l’abús i dependència és menys
freqüent amb ansiolítics d’acció prolongada(clonazepam, oxacepam i clorazepat) però més probable amb ansiolítics més potents i d’acció ràpida com l’alprazolam i
14
perill la vida del pacient. La retirada de manera abrupta d’aquests fàrmacs pot
causar al·lucinacions, deliris, desorientació, dispnea, hiperactivitat i convulsions,
de manera que és necessari un protocol per disminuir gradualment les dosis dels
pacients.
L’últim grup de fàrmacs psicoterapèutic que s’administren en el centre són els
narcòtics/opioids. Aquests són els opioids naturals, els derivats purs, semi
sintètics o totalment sintètics. El més utilitzat en el centre és el tramadol. Hi ha
també interns que prenen metadona, un opioid sintètic que es fa servir en programes de tractament per a desintoxicació d’heroïna. Són fàrmacs que
presenten la possibilitat de desenvolupar dependència i tolerància així com situacions d’abús i pot provocar síndromes d’abstinència amb la seva retirada de
manera brusca. Una sobredosi pot posar en compromís la vida del pacient.
És evident doncs, que un mal ús d’aquests tipus de fàrmacs, tant per problemes
de sobremedicació (abús) com per inframedicació (omissió) pot ocasionar conseqüències greus per a la salut de l’intern. És important que en aquesta intervenció educativa es faci una transferència d’aquesta informació per a que
adquireixin millors coneixements sobre aquest tipus de medicacions i les
repercussions en situacions de mal ús.
2. METODOLOGIA
2.1. FASE PRELIMINAR DEL PROGRAMA DE SALUT.
2.1.1. Anàlisi de la situació de salut: PERFIL EPIDEMIOLÒGIC.
En els mòduls residencials 9 i 10 conviuen interns amb una gran comorbiditat. Les patologies més prevalents son la infecció per virus d’immunodeficiència, hepatitis
C, drogodependència i diagnòstics referents a malaltia mental (esquizofrènia
paranoide, depressió neuròtica, trastorn bipolar afectiu, trastorn de la personalitat
inespecífic, psicosi depressiva, reacció desadaptativa al medi, personalitat límit).
En el centre Penitenciari Brians 2 hi ha un 40% d’interns que tenen una pauta de
15
mòduls tenen una pauta d’aquests tipus de medicació. Aquests mòduls són
també, respecte a tot el centre, en els que hi ha més prevalença i incidència de mal ús d’aquests tipus de fàrmacs. Un 18% d’interns tenen registrades incidències
al respecte, sense obviar les dades no formals que eleven aquest percentatge a un 75% d’incompliment en presa de medicació psicotròpica.
A part d’una pauta de medicació psicotròpica, en els mòduls 9 i 10 hi ha un 12% d’ interns que prenen Metadona. Un 15’7% prenen fàrmacs antiretrovirals i un 26’6% medicació general degut a que pateixen algun tipus de malaltia crònica
(hipertensió arterial, diabetis mellitus, nefropaties, cardiopaties i patologies de l’aparell digestiu).
Un 46,19 % tenen registrat en la seva història com a hàbits tòxics, que són usuaris d’heroïna, drogues per via parenteral, cocaïna, opiacis, psicofàrmacs,
cànnabis, alcohol i drogues de nou disseny. Són interns que poden ser primaris (ingrés a presó per primera vegada) o provinents d’altres centres i tenen com a
factor etiològic delictiu únic o principal la drogodependència. També hi ha interns
regressats a 2n grau de tractament penitenciari per motius de drogodependència o interns que provenen de l’àrea d’estabilització per tal de realitzar el Programa
Intensiu de Drogodependència.
Els mòduls 9 i 10 del centre estan en l’àrea de conductes additives on s’aplica el Programa de Drogodependència. El nexe comú dels interns d’aquest mòduls és
que estan proposats per a aquests programes. Del Programa de
Drogodependències depenen tres subprogrames. Un programa de manteniment, amb l’objectiu de fomentar la prevenció i evitar recaigudes, un altre programa
16
DIAGNÒSTIC EPIDEMIOLÒGIC:
Els mòduls 9 i 10 tenen la major prevalença e incidència tant de pauta de
medicació psicotròpica prescrita com de mala adherència de tot el centre. Quasi el 50% dels interns d’aquests mòduls tenen hàbits tòxics relacionats amb el consum
de drogues. És una població amb molta comorbilitat (VIH, HC, diagnòstics de salut mental, drogodependència i altres malalties cròniques).Un 48% d’interns
d’aquests mòduls estan actualment inscrits en el Programa de
Drogodependències.
2.1.2. Anàlisi de la situació de salut: PERFIL COMUNITARI.
El centre té una superfície construïda de 110.000 m2 i una capacitat total de 1500
places.
A part dels 14 mòduls residencials en el centre hi ha altres edificis. Hi ha el mòdul d’ingressos amb 50 cel·les, una àrea de comunicacions amb 40 locutoris i 30
sales de visites familiars, 30 sales de visites íntimes i 8 locutoris per a jutges i
advocats, dues sales de videoconferència i dues sales per a rodes de
reconeixement.
En el centre hi ha també una àrea de tallers amb 2 aules de formació ocupacional
i 4 tallers productius de 600m2.
Situat just al centre i de manera estratègica, el centre disposa d’una àrea
educativa, esportiva i cultural amb piscina, poliesportiu cobert, gimnàs, sala d’actes per a 250 persones, biblioteca, aules i tallers d’arts plàstiques. En aquest àmbit d’educació Brians 2 ofereix també els serveis d’estudis reglats
(alfabetització, ESO, universitat a distància), estudis no reglats (informàtica,
idiomes...), activitats artístiques (pintura, ceràmica, fusteria....) i altres activitats
ocupacionals (jardineria, horticultura, lectura, esport...). També en aquesta àrea
educativa i cultural s’ofereixen programes d’educació social encaminats a la
promoció i difusió cultural, societat i ciutadania i salut i qualitat de vida entre altres. L’aplicació d’aquest conjunt de programes tenen com a objectiu fomentar les
17
interns. En aquest sentit disposen d’espais adients com aules per a la formació educativa, aules d’informàtica, aules de música, tallers d’arts plàstiques, auditori
per a 250 persones preparat per a representacions teatrals, musicals i culturals.
També hi ha una pista poliesportiva coberta, 3 pistes de mini frontó, gimnàs
cobert, piscina, biblioteca central i terrasses per a activitats de lleure(19). Brians 2
disposa d’un edifici destinat només a l’àrea mèdica i d’infermeria, a més dels
consultoris mèdics habilitats a cada mòdul residencial. En aquests edifici hi ha una
sala de cures i de raigs X , serveis d’urgències, medicina general, odontologia,
esterilització, a més d’espais preparats especialment per als residus orgànics i inorgànics. L’atenció Sanitària als centres penitenciaris vol garantir a la població
reclusa una assistència bàsica Sanitària en igual de condicions que la resta de la
ciutadania. En el cas de necessitat, un intern podria ser traslladat per rebre
atenció mèdica en hospitals de la xarxa pública situats en la seva proximitat.
Els mòduls residencials 9 i 10 al igual que la resta de mòduls del centre, disposen
3 plantes, 73 cel·les i una capacitat per a 108 interns. També disposa en el mateix mòdul d’un economat amb productes bàsics per als interns, consultori mèdic, tallers ocupacionals, menjador, sala d’estar, perruqueria, biblioteca, aules educatives i pati. És en el mateix mòdul on l’intern segueix dia a dia els plans i
actuacions establerts en el seu programa individual de tractament per a la seva
rehabilitació i reinserció.
En aquests mòduls, dels 184 interns, hi ha 137 de nacionalitat espanyola i 47
estrangers. Dels interns estrangers, un 34% són de nacionalitat marroquí, un 14%
són de la República Dominicana i Colòmbia i la resta de diferents nacionalitats
(Pakistan, Algèria, Guinea, Polònia, Bolívia, Senegal, Itàlia, Filipines, Països
Baixos, Rússia, França, Portugal, Bulgària i Líban).
Hi ha 182 interns penats i 2 preventius. El 98% estan classificats en règim
ordinari de 2on grau i el 2% restant en 3er grau. En aquest mòdul no hi cap intern
en règim de 1er grau.
En quan al grau d’instrucció, en aquests mòduls trobem que en quan a estudis de primària, que s’anomena formació instrumental i està subdividit en tres nivells, hi
ha 5 interns en el primer nivell , 35 interns en el segon nivell i 36 en el tercer .
18
interns en el primer nivell i 16 en el segon. Hi ha 4 interns amb estudis de grau
mitjà i un amb estudis de cicle formatiu. No hi ha cap intern amb estudis superiors.
Un 17% dels interns ha manifestat no entendre el català i només un intern va
manifestar no entendre el castellà en el moment del seu ingrés.
Els interns que viuen en aquests mòduls residencials tenen com a causes
delictives el robatori en un 58% (engloba diferents tipus de robatori: robatori amb
força, amb intimidació i amb violència) i delicte contra la salut pública en un 18%.
El 24% restant estan complint condemna per delictes de diversa índole en
percentatges que oscil·len entre un 0,54% i 1,63%(estafa, furt, homicidi,
assassinat, conducció temerària, conducció amb influencia de begudes o
anàlogues, falsificació de moneda, estafa, lesions, maltractament de violència de gènere i atemptat contra l’autoritat).
DIAGNÒSTIC COMUNITARI:
Els interns que conviuen en aquests mòduls són majoritàriament espanyols
(75%). La segona nacionalitat més prevalent és la marroquí. La resta són de
nacionalitat molt diversa. Són interns penats i en règim de 2on Grau. El grau d’instrucció és majoritàriament estudis de primària i secundaria (nivell 1). Només
un 17% ha manifestat no entendre el català. Les dues causes delictives
prevalents són el robatori en un 58% i delicte contra la salut pública en un 18%.
2.1.3. Identificar factors que s’associen al comportament: PRECEDE
FACTORS PREDISPONENTS
Falta de coneixement sobre la medicació psicotròpica: tipus, beneficis d’un
bon ús, riscos potencials d’un mal ús.
Falta de coneixements sobre els recursos que disposa el centre i els
mòduls residencials 9 i 10 per a oferir suport a l’intern davant d’una
19
Aïllament social. Hi ha una correlació entre pobresa, exclusió social i
desigualtats en matèria de salut. Són persones amb poca consciència de
malaltia i amb poc entorn de recolzament per a la cura de la seva salut.
Estat de salut precari degut a poca consciència de malaltia, falta de
coneixements d’estils de vida saludables i degut també a l’alta comorbilitat
per problemes amb la drogodependència, malalties infecto-contagioses o
malalties cròniques.
Nivell baix d’estudis. El fracàs escolar està relacionat amb l’aprenentatge
de conductes delictives, antisocials i amb un dèficit de conductes i hàbits
de vida saludables(28) .
FACTORS FACILITADORS
Adiccions/Drogodependència. En aquest mòduls els interns estan amb
l’objectiu de seguir certs programes relacionats amb certes addiccions, per
tant són interns que en ocasions demanden més medicació psicotròpica
per a substituir i/o paliar els efectes de la dependència a certes drogues. La
comorbilitat amb el consum de tòxics fa que el compliment del tractament
sigui irregular o que els efectes de la medicació psicotròpica quedi emmascarat per l’abús d’altres substàncies.
Famílies amb algun dels seus membres amb hàbits tòxics fet que fa que
“normalitzin” actuacions que no ho són.
La presó per sí mateixa és un factor estressant que augmenta els nivells
d’ansietat i podria comportar un augment de consum de substàncies, entre
elles la medicació psicotròpica.
Les relacions interpersonals estressants dins la presó tant entre els propis
interns (rivalitats, extorsions, violència, etc.) o amb els funcionaris de
vigilància (incidències, sancions) no faciliten l’ adherència terapèutica. En
ocasions, a l’hora de l’administració de la presa es creen també conflictes
entre personal sanitari (que ha de vetllar per la correcta administració) i
20
Horaris d’administració de la medicació psicotròpica. Els horaris
d’administració de medicació són poc flexibles i en ocasions els interns no
volen prendre la medicació de la nit a les 19 hores .
Falta de son nocturna degut a poca activitat durant el dia i això fa que
augmenti la demanda d’hipnòtics.
Falta de recursos econòmics que fa que aquesta medicació sigui moneda
de canvi per a aconseguir quelcom.
Gran accessibilitat als serveis mèdics que en ocasions pot comportar una
prescripció de complaença.
La gratuïtats dels fàrmacs psicotròpics que s’administren facilita un
augment de la demanda.
FACTORS DE REFORÇ
Evasió de sentiments negatius i benestar després de sobremedicar-se
sovint són factors que reforcen la conducta de mala adherència. Són
diversos els motius que poden conduir a l’intern a fer un mal ús de la
medicació psicotròpica per a evadir-se dels problemes. La sobremedicació
pot comportar estats de relaxació excessiva, somnolència i/o depressió
cognitiva i són aquests els símptomes que cerquen com a desconnexió de
la realitat.
Malestar per l’efecte de l’abús, conseqüències regimentals (advertiments,
comunicats, incidències, ingrés a mòdul infermeria o al departament
21
2.1.4 Anàlisi de les dades obtingudes i priorització dels problemes.
DIAGNÒSTIC EDUCATIU:
La població penitenciari en els mòduls residencials 9 i 10 és de 184 interns penats i en classificació de 2on grau. D’aquests interns un 66’8% tenen pauta de medicació psicotròpica i un 18% presenta incidències en l’ incompliment de la
presa, de manera formal, tot i que dades informals eleven aquesta xifra al 75%.
Un 48% dels interns segueixen algun programa de drogodependència dins del centre. Són interns majoritàriament espanyols i amb un nivell d’instrucció de primària majoritàriament. Les causes delictives prevalents dels interns d’aquests
dos mòduls són en un 58% el robatori i delicte contra la salut pública en un 18%.
Són molts els factors que predisposen, faciliten o reforcen la conducta, en aquest
cas la mala adherència terapèutica a la medicació psicotròpica, però després de l’anàlisi i priorització dels problemes es considera adient actuar sobre quatre dels factors per tal d’afavorir un canvi de conducta. Per tant aquest programa prioritza l’actuació sobre:
Falta de coneixements sobre la medicació psicotròpica. Seria adient reforçar
els coneixements sobre els diferents tipus, les indicacions, conseqüències d’un mal ús, beneficis d’un bon ús, interaccions amb altres substàncies tòxiques, etc,
de manera que augmentant la informació al respecte es produís un canvi de
conducta.
Falta de coneixements i utilització dels recursos que ofereix el centre. Augmentar i/o reforçar els diferents recursos que se’ls pot oferir dins del centre
davant una situació de potencial de mal ús de la medicació. Oferint als interns vies
alternatives es pot reduir la mala adherència i/o comportament de risc front la
medicació psicotròpica. En moltes ocasions els interns ingressen en els mòduls i
al cap dels dies van descobrint els recursos de que disposen i no queden clares certes vies o circuits a seguir davant d’una problemàtica. Aquest fet comporta malentesos i situacions d’angoixa. Aquest Programa d’EpS pretén que quedin
clars els circuits a seguir, a qui poden dirigir-se i com, ja que en ocasions han de
22
visita del psiquiatra del centre, com sol·licitar un canvi de pauta de medicació
psicotròpica o què fer en cas de no voler prendre alguna dosi de manera puntual, entre d’altres.
Les relacions interpersonals estressants dins la presó tant entre els propis interns (rivalitats, extorsions, violència, etc.) o funcionaris de vigilància (incidències, sancions) que poden provocar situacions d’angoixa i aquest seria seria un factor a tractar en aquest programa d’EpS. Considerem adient abordar-ho
des del foment de les habilitats comunicatives i socials. Es pretén treballar conceptes com l’empatia, l’assertivitat, l’escolta, la resiliència i la responsabilitat
entre altres. Es pretén modificar actituds davant situacions interpersonals estressants amb la millora d’habilitats comunicatives i socials.
Falta de consciència de malaltia. És prioritari també millorar aquests factor de manera que els interns no siguin únicament agents passius del Sistema Sanitari
tant per a la seva vida penitenciaria com extrapenitenciaria. En aquest augment de consciència de malaltia inclouríem també el foment d’hàbits i estils de vida saludables. L’intern ha de ser agent actiu del Sistema de Salut juntament amb l’equip interdisciplinari i tenir una actitud proactiva vers la seva salut.
En alguns casos, hi ha factors que tot i que predisposen o faciliten la conducta no
són susceptibles de ser modificats ni és l’ objectiu d’aquest programa, com per
exemple la rigidesa en els horaris d’administració de la medicació, la falta de
recursos econòmics dels interns o el factor estressant per sí mateix de l’ internament.
N’hi ha d’altres que són susceptibles d’un altre estudi i posteriors programes d’EpS. Un programa podria anar dirigit a l’entorn de l’intern per tal de poder
abordar la problemàtica més holísticament. En moltes ocasions, aquests entorn,
actua com a factor predisponent i/o facilitador de la conducta. Un altre futur programa d’EpS aniria dirigit als professionals mèdics per tal de disminuir l’elevada incidència de la prescripció de complaença en els centres
23
2.2 FASE DE DESENVOLUPAMENT.
2.2.1 Objectius del Programa de Salut.
Objectiu general:
Disminuir l’alta prevalença de mala adherència a la medicació psicotròpica
en els mòduls 9 i 10 del Centre Penitenciari Brians 2.
Objectiu intermig:
Els interns prendran consciencia del concepte adherència terapèutica.
Els interns tindran un consum responsable i proactiu de la seva medicació
psicotròpica.
Objectius específics/educatius:
o Coneixement (saber):
Els interns augmentaran els seus coneixements sobre la medicació
psicotròpica: tipus, beneficis d’un bon ús, efectes d’un mal ús i
interaccions amb altres substàncies (fàrmacs, tòxics).
Els interns augmentaran el seu coneixements sobre hàbits de vida
saludables.
Els interns augmentaran el seu coneixement sobre el concepte d’actitud
proactiva en la cura de la seva salut: conceptes d’adherència
terapèutica, compliment i actitud proactiva.
o Habilitats (saber fer):
Els interns sabran de quins recursos disposa els centre i en faran un ús
adequat per tal d’evitar un consum problemàtic de la seva medicació.
Els interns adquiriran habilitats comunicatives i socials per evitar
situacions interpersonals estressants que poden provocar situacions d’angoixa (assertivitat, empatia, escolta, respecte).
o Actituds (saber estar):
24
2.3. INTERVENCIONS EDUCATIVES I TEMPORALITZACIÓ.
Intervencions Educatives.
El Programa té una durada de 6 mesos, de setembre a febrer, coincidint amb l’inici d’activitats del centre després del període de vacances. La presentació del
Programa es realitzarà la primera setmana de setembre on es plantejaran els
objectius del Programa i les diferents intervencions educatives plantejades.
1. Sessions estructurades format Tallers.
2. Racó de Cinema. Cinefòrum.
3. Què faries tu?. Rol playing.
4. Jornada esportiva.
Les diferents intervencions educatives es realitzaran de manera esglaonada
en el temps, tant i com es reflexa en el cronograma. Seran sessions quinzenals.
Les dues primeres sessions en format tallers, es realitzaran seguides en el temps (segona quinzena de setembre i primera d’octubre) de manera que quan es
realitzin altres intervencions educatives, com el cinefòrum o el rol playing, els
interns ja hagin adquirit un augment de coneixements sobre la medicació
psicotròpica. Es plantegen els tallers i el cinefòrum de manera intercalada per tal que l’adquisició de coneixements sigui abordat des de diferents estratègies
educatives i sigui més atractiu per tots els participants. Les darreres
intervencions educatives, el rol playing i les jornades esportives estan planificades al gener i febrer, un cop s’hagin impartit quasi la totalitat dels tallers i
les sessions de cinefòrum. Al final es celebrarà un acte de cloenda on es farà l’entrega dels diplomes d’assistència al Programa i l’entrega de premis de les
25
CRONOGRAMA
SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRERPRESENTACIÓ
1. TALLERS
2. CINEFÒRUM
3. AUDIO VISUALS
4. JORNADA ESPORTIVA
CLOENDA
Degut a que no és viable un aprofundiment de totes les intervencions educatives ni pretén ser aquest l’objectiu d’aquest treball de fi de grau es detallarà una de
les intervencions, el cinefòrum, intervenció educativa 2, que serà descrita amb
més aprofundiment que la resta. Per tal que quedi reflectit en aquest treball una
visió globalitzada del Programa proposat es descriuran les intervencions
educatives 1, 3 i 4 de manera més superficial.
ACTIVITAT: Racó de CINEMA (Cinefòrum)
El cinema pot ser una eina formativa molt útil per a l’emissió i recepció de valors
amb la finalitat de millorar el coneixement, les estratègies o les actituds i opinions
dels espectadors.
Aquesta intervenció educativa pretén treballar a través del cinema aspectes
relacionats amb el consum problemàtic de substàncies i ha estat utilitzat com a eina educativa dins de programes d’educació per a la salut elaborats per
educadors socials de centres penitenciaris.(29)
Es visualitzaran 4 pel·lícules, una per a cada sessió. Les pel·lícules són :
“Efectos secundarios”
“Sin Límite”
“28 días”
26
Cada sessió tindrà la mateixa estructura. Constarà de tres parts diferenciades:
1. Explicar el perquè de la pel·lícula i fer-ne una breu sinopsi.
2. Veure la pel·lícula.
3. Comentar-la en veu alta i analitzar-la mitjançant les preguntes de les
fitxes de treball que serviran de guia per debatre i reflexionar
S’han realitzat unes fitxes per a cada pel·lícula (adjuntades en l’Annex 1) que
seran la base del treball grupal en cada sessió, un cop finalitzada la visualització .
Cal a dir, que en el moment en que es realitzi aquesta intervenció, cronològicament ja s’hauran impartit dues sessions de tallers per tal d’augmentar
coneixements i per tant aquesta activitat serveix per reforçar coneixements,
habilitats i actituds mitjançant la reflexió individual i grupal .
Hi ha pel·lícules que exposen la problemàtica tant de substàncies psicotròpiques com de substàncies d’abús com drogues, alcohol i els seus efectes. Tot i que
aquest programa no és un programa de drogoaddicció no podem obviar que el
perfil epidemiològic dels interns a qui van destinades aquestes intervencions educatives estan en els mòduls de l’àrea de conductes adictives.
També hi ha pel·lícules en les que l’objectiu és treballar valors o capacitats dels
protagonistes com són la resiliència, la capacitat per a sobreposar-se a situacions difícils i ressorgir enfortit o transformat. Pel·lícules que serveixin d’exemple per
veure la part positiva de les adversitats i transmetre als interns que de situacions
difícils es pot treure un fruit beneficiós.
Amb aquesta intervenció es poden treballar els 4 problemes prioritzats en el
diagnòstic educatiu:
1. Falta de coneixements sobre la medicació psicotròpica. Augmentant i
reforçant els coneixements sobre els diferents tipus, les indicacions, conseqüències d’un mal ús (sobremedicació/inframedicació), beneficis d’un
bon ús, interaccions amb altres substàncies tòxiques, etc, de manera que
27
2. Falta de coneixements i utilització dels recursos que ofereix el centre.
Augmentar i/o reforçar els coneixements que els interns tenen sobre els diferents recursos que se’ls pot oferir dins del centre davant una situació de
potencial de mal ús de la medicació. Oferint als interns vies alternatives es pot
reduir la mala adherència i/o comportament de risc front la medicació
psicotròpica.
3. Les relacions interpersonals estressants. Mitjançant la reflexió sobre alguna de
les pel·lícules es poden abordar certes habilitats comunicatives i socials. Es
poden treballar conceptes com l’empatia, l’assertivitat, l’escolta, el respecte i la resiliència entre d’altres.
4. Falta de consciència de malaltia. És prioritari també millorar aquests factor de
manera que els interns no siguin únicament agents passius del Sistema
Sanitari tant per a la seva vida penitenciaria com extrapenitenciaria. En aquest augment de consciència de malaltia inclouríem també el foment d’hàbits i estils de vida saludables. L’intern a de ser agent actiu del Sistema de Salut
juntament amb l’equip interdisciplinari i tenir una actitud proactiva vers la seva
salut.
Amb l’abordatge sobre aquests 4 problemes identificats, en aquesta intervenció
educativa CINEFÒRUM s’estarà treballant per aconseguir els següents objectius
específics:
o Coneixement (saber):
Els interns augmentaran els seus coneixements sobre la medicació
psicotròpica: tipus, beneficis d’un bon ús, efectes d’un mal ús i
interaccions amb altres substàncies (fàrmacs, tòxics).
Els interns augmentaran el seu coneixements sobre hàbits de vida
28
Els interns augmentaran el seu coneixement sobre els concepte
d’actitud proactiva en la cura de la seva salut: conceptes d’adherència
terapèutica, compliment i actitud proactiva.
o Habilitats (saber fer):
Els interns sabran de quins recursos disposa els centre i en faran un ús
adequat per tal d’evitar un consum problemàtic de la seva medicació.
Els interns adquiriran habilitats comunicatives i socials per evitar
situacions interpersonals estressants que poden provocar situacions d’angoixa (assertivitat, empatia, escolta, respecte).
o Actitut (saber estar):
Els interns tindran una actitud proactiva vers la seva salut. Els interns
seran agents actius del Sistema de Salut juntament amb l’equip
interdisciplinari i tindran una actitud proactiva vers la seva salut.
Recursos:
Materials:
- Projector.
- Pantalla digital.
- Ordinador.
- Pel·lícules.
- Fitxes de treball de les pel·lícules.
- Folis/Bolígrafs.
Humans:
- Infermera Programa.
- Educadora social.
- Agent de salut.
- Funcionari de vigilància.
Metodologia: Sessions cinefòrum en grups reduïts de 8-10 persones.
29
Temporalització: 4 sessions 2’5 hores per sessió.
Avaluació de procés:
Assistència.
Actitud durant la sessió: implicació, motivació, resignació, participació, etc.
Mitjançant un diari, els professionals aniran realitzant un registre anotant
aspectes rellevants durant les diferents sessions de cinefòrum.
Satisfacció/opinió: Es passarà una enquesta al finalitzar cada sessió de
cinefòrum per avaluar la satisfacció dels interns vers l’activitat.
ACTIVITAT: Sessions estructurades format TALLERS.
L’objectiu d’aquesta intervenció educativa és oferir a la població reclusa la
informació/coneixement adequat sobre la medicació psicotròpica. No només es tracta d’una xerrada sinó d’unes sessions participatives per a construir el taller
entre tots. Es pretén iniciar la consciencia en els interns de la possibilitat que el
consum esdevingui problemàtic (mala adherència).
Es realitzaran 4 sessions (tallers) on es treballaran aquests continguts:
- Tipus de medicació psicotròpica.
- Efectes.
- Recerca de les possibles causes d’ un consum problemàtic.
- Riscos d’un consum problemàtic (sobremedicació/inframedicació).
- Interaccions amb altres substàncies tòxiques.
- Recursos Penitenciaris.
- Gestió emocional. Tècniques de relaxació.
- Hàbits de vida saludables. Foment de l’esport.
Recursos:
Materials:
- Fitxes de recursos externs (imatges diferents fàrmacs).
30
- Projector.
- Ordinador.
- Presentacions en format Powerpoint.
- Folis/bolígrafs.
Humans:
- Infermera Programa.
- Psiquiatre del centre ( col·laboració en una de les sessions).
- Educadora social.
- Agent de Salut.
- Funcionari de vigilància.
Lloc: Aula del mòdul (MR9/10).
Temporalització: 4 sessions de 90 minuts per sessió.
Avaluació de procés:
Assistència.
Actitud durant la sessió: implicació, motivació, resignació, participació, etc.
Mitjançant un diari, els professionals aniran realitzant un registre anotant
aspectes rellevants durant les diferents sessions.
Satisfacció/opinió: Es passarà una enquesta al finalitzar cada sessió
31
ACTIVITAT: Què faries tu? (Audio visuals)
La proposta és que els interns elaborin un petit guió i posteriorment realitzin una
gravació de dues possibles situacions reals:
- Simulació de mal ús de la medicació psicotròpica, ja sigui per
sobremedicació o inframedicació.
o Exemples proposats:
“Estic molt nerviós per un problema amb un company de
mòdul i vull aconseguir un “tranxillium” al pati per evadir-me”.
“Avui no vull adormir-me tan d’hora perquè vull veure el partit
de futbol, així que no em prendré la medicació”.
“Estic agobiat i vull col·locar-me, a veure que trobo al pati”.
“No tinc diners i si venc la meva medicació puc aconseguir
tabac”.
“Estic neguitós i el meu company de cel·la m’ha recomanat
una pastilla que a ell li va molt bé”.
- Simulació de la utilització dels recursos penitenciaris existents per a evitar
un mal ús de la seva pauta de medicació psicotròpica i reconduir la situació
anterior.
Els interns en grups de 6/7 persones elaboraran el guió i en gravaran les
seqüències. Han de ser seqüències curtes de 5-10 minuts de durada i han de
incloure els diferents personatges que podrien estar implicats en una situació real
( personal sanitari, personal de vigilància i interns).
Al final de la sessió es visualitzaran les gravacions i es reflexionarà sobre les
diferents situacions exposades.
Recursos:
Materials:
- Càmera de vídeo.
- Projector.
32
- Ordinador.
Humans:
- Infermera Programa.
- Educadora social.
- Agent de Salut.
- Funcionari de vigilància.
Lloc: Àrea educativa, esportiva i cultural. Aula d’audiovisuals.
Temporalització: 1 sessió de dues hores.
Avaluació de procés:
Assistència.
Actitud durant la sessió: implicació, motivació, resignació, participació, etc.
Mitjançant un diari, els professionals aniran realitzant un registre anotant
aspectes rellevants durant les diferents sessions.
Satisfacció/opinió: Es passarà una enquesta al finalitzar cada sessió per
33
ACTIVITAT: Jornades esportives.
“L’esport és
Salut”.
Com a activitat final d’aquest Programa es realitzaria una jornada esportiva amb l’objectiu de fomentar l’esport com a hàbit de vida saludable i com a eina per a gestionar situacions d’estrés que es poden viure dins el centre. També facilita la cohesió del grup, treball en equip i les relacions d’ajuda.
Depenent dels participants es poden realitzar partits de futbol i bàsquet i fer una “mini-lliga” .L’equip guanyador serà obsequiat amb unes sabatilles esportives per
a cada jugador.
Recursos:
Materials:
- Pista poliesportiva.
- Pilota de futbol.
- Pilota de bàsquet.
- 6 sabatilles d’esport. (Premi per a l’equip guanyador).
Humans:
- Infermera Programa.
- Educadora social.
- Monitora de l’àrea d’esports.
- Agent de Salut.
- Funcionari de vigilància.
Lloc: Àrea educativa, esportiva i cultural. Pista poliesportiva.
Temporalització:1 sessió 3 hores.
Avaluació de procés:
Assistència.
Actitud durant la sessió: implicació, motivació, resignació, participació, etc.
Mitjançant un diari, els professionals aniran realitzant un registre anotant
34
Satisfacció/opinió: Es passarà una enquesta al finalitzar cada sessió per
avaluar la satisfacció dels interns vers l’activitat.
ACTIVITAT: Cloenda
Pica-pica de cloenda.
Entrega de premis jornades esportives i formalització de la finalització del
programa.
Recursos:
Materials:
- Pica –pica.
- Diploma de participació en el Programa.
Humans:
- Infermera Programa.
- Educadora social.
- Agent de salut.
- Funcionari de vigilància.
Lloc: Àrea educativa, esportiva i cultural. Sala d’actes.
Temporalització: 1 sessió de 1 hora.
Avaluació de procés:
Assistència.
Actitud durant la sessió: implicació, motivació, resignació, participació, etc.
Mitjançant un diari, els professionals aniran realitzant un registre anotant
aspectes rellevants durant les diferents sessions.
Satisfacció/opinió: Es passarà una enquesta al finalitzar cada sessió per
35
2.4. AVALUACIÓ D’ IMPACTE I DE RESULTATS DEL PROGRAMA DE SALUT.
Avaluació d’impacte:
Recompte d’advertiments o incidències en els mòduls respecte a la presa
de medicació psicotròpica. Cal a dir que en el moment d’ iniciar el
Programa, tots els interns que intervinguin prendran la medicació
psicotròpica sense dissoldre (tot i que tinguin ordre de dissoldre-la). L’ intern, des del moment de participar en el Programa comença a ser
agent actiu de la seva salut i se li retira la mesura coactiva regimental que
es fa servir en el centre per assegurar la presa. Aquest fet servirà perquè l’intern pugui començar amb l’actitud proactiva que es pretén i també
perquè es pugui avaluar el Programa eficaçment.
Registres dels recursos penitenciaris utilitzats pels interns durant la durada
del Programa.
Qüestionaris pre i post intervencions educatives. Per tal d’avaluar els
coneixements adquirits sobre els diferents continguts a tractar, els interns respondran a uns qüestionaris. Un primer qüestionari serà entregat a l’inici del Programa, en la primera sessió de taller i el mateix qüestionari s’haurà
de respondre un cop finalitzades totes les intervencions educatives. Amb el resultat es podrà avaluar els coneixements adquirits pel interns i si s’ha aconseguit l’objectiu corresponent a l’ augment de coneixement.
Entrevistes equip multidisciplinar (agents de salut, funcionaris de vigilància
del mòdul, cap d’unitat del mòdul, metge de mòdul, psiquiatre del centre,
equip de tractament coordinadora mèdica). En aquestes reunions es pretén obtenir informació sobre l’actitud dels interns des de les diferents
perspectives de tots aquells professionals que estan en contacte amb ells.
No oblidem que hi ha unes dades objectives que avalen la identificació del
problema de mala adherència, però hi ha unes dades subjectives i
obtingudes de manera informal que eleven la xifra considerablement.
36
comportament dels interns davant la mala adherència de la medicació
psicotròpica un cop finalitzades les diferents intervencions educatives.
Avaluació de resultats:
Estadística sobre l’ordre d’administració de medicació psicotròpica dissolta
(llistat elaborat per la coordinadora mèdica). Disminució del percentatge de
mala adherència a la medicació psicotròpica.
Reunió equip multidisciplinar (agents de salut, funcionaris de vigilància del
mòdul, cap d’unitat del mòdul, metge de mòdul, psiquiatre del centre, equip
de tractament coordinadora mèdica). Aquestes entrevistes/reunions
serviran per fer una valoració global del comportament respecte a la mala
37
