Memoria del Proyecto Básico de Rehabilitación del Edificio Histórico del Convento de la Merced

(1)

Memoria del Proyecto Básico

de Rehabilitación del Edificio Histórico del Convento de la Merced

_____________________________________________________

(2)

Rehabilitación del Edificio Histórico del Convento de la Merced

SERRANO Y VALDERRAMA ARQUITECTOS, S.L.P.

1

Hoja resumen de los datos generales:

Fase de proyecto: BÁSICO

Título del Proyecto: Rehabilitación del Edificio Histórico Convento de la Merced Emplazamiento: Passeig Eres de Sta. Llucia, 14 - ELCHE

Usos del edificio Uso principal del edificio:

residencial cultural transporte sanitario

comercial industrial espectáculo deportivo

oficinas religioso agrícola educación

Usos subsidiarios del edificio:

residencial Garajes Locales Otros: Oficinas

Nº Plantas Sobre rasante 3 Bajo rasante: 1

Superficies

Superficie total construida s/ rasante 2.650,00 superficie total construida b/ rasante 161,70

Superficie total 2.811,70 presupuesto ejecución material 2.206.305,00€

Estadística

nueva planta rehabilitación vivienda libre núm. Viviendas

legalización reforma-ampliación VP pública núm. Locales

(3)

-SERRANO Y VALDERRAMA ARQUITECTOS, S.L.P.

2

ÍNDICE

0. FICHA RESUMEN DE LA JUSTIFICACIÓN DE LAS CONDICIONES URBANÍSTICA I. MEMORIA

1. información previa

1.1 Antecedentes

1.2 Breve descripción histórica 1.3 Objeto del proyecto 1.4 Objetivo de la rehabilitación 1.5 Restauraciones

1.6 Demoliciones 1.7 Reconstrucción

ANEXO I Reseña histórica ANEXO II Bocetos de trabajo 2. Memoria descriptiva

2.1 Agentes

2.2 Legislación urbanística de aplicación 2.3 Memoria fotográfica del estado actual 2.4 Descripción del proyecto

2.5 Prestaciones del edificio

3. Memoria constructiva 3.1 Sustentación del edificio 4. Cumplimiento del CTE

DB-SI 4.1 Exigencias básicas de seguridad en caso de incendio SI 1 Propagación interior

SI 2 Propagación exterior SI 3 Evacuación

SI 4 Instalaciones de protección contra incendios SI 5 Intervención de bomberos

SI 6 Resistencia al fuego de la estructura

DB-SUA4.2 Exigencias básicas de seguridad de utilización y accesibilidad SUA 9 Accesibilidad

5. Cumplimiento de otros reglamentos y disposiciones

II. PLIEGO DE CONDICIONES III. PRESUPUESTO Resumen de presupuesto IV. PLANOS

(4)

3

PL. GABRIEL MIRÓ, 2 · 03001 ALICANTE · TEL.: 965 21 54 88

FICHA URBANÍSTICA

Proyecto Rehabilitación del Edificio Histórico Convento de la Merced

nº referencia catastral

_{1782118YH0318B0001LA}

Emplazamiento Passeig Eres de Sta. Llucia, 14

Municipio

Elche

promotor/a Excmo. Ayuntamiento de Elche

arquitecto/a autor/a SERRANO Y VALDERRAMA ARQUITECTOS, S.L.P.

Presupuesto EJECUCIÓN MATERIAL 2.206.305,00€

normativa urbanística de aplicación

Figura de planeamiento vigente

fecha aprobación

planeamiento municipal

PGOU de ELCHE

25-05-1998

planeamiento complementario

-régimen urbanístico

1. clasificación y uso del

suelo

Equipamiento

Educativo-cultural

2. zona de

ordenación

Clave 2-4

normativa urbanística planeamiento

de aplicación

en proyecto

1. superficie parcela mínima

- 1.975,00

m²

parcelación

del suelo

_{2. ancho fachada mínimo}

- 30.18

m

3. altura máxima de cornisa

- 7,75

m

4. áticos retranqueados (sí/no)

- -

alturas de la

edificación

5. altura p. semisótano s/rasante

- -

6. numero máximo de plantas

- 3

7. coeficiente de edificabilidad

-

8. voladizo máximo

- -

volumen de la

edificación

9. porcentaje cuerpos volados

- -

10. profundidad edificable

- -

11. separación a linde fachada

- -

12. separación a lindes laterales

- -

13. retranqueo de fachada

- -

14. separación mínima entre edificaciones

- -

situación de

la edificación

15. máxima ocupación en planta

- 1.286,90

Este proyecto se ajusta y cumple la normativa urbanística vigente de aplicación. (Según el Art. 484.4 del Reglamento de

Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística). Declaración que efectúan solidariamente los abajo firmantes, bajo su

responsabilidad.

Fdo: El Promotor

Fdo: Los Arquitectos

(5)

4 DECLARACIÓN SOBRE EL CUMPLIMIENTO DEL ART. 486.6.2º.a) DEL DECRETO 36/2007, DE 13 DE ABRIL DEL CONSELL

POR EL QUE SE MODIFICA EL DECRETO 67/2006 DE 19 DE MAYO DEL CONSELL POR EL QUE SE APRUEBA EL

REGLAMENTO DE ORDENACIÓN Y GESTIÓN TERRITORIAL Y URBANÍSTICA

En el presente proyecto se declara por el técnico Redactor del mismo: a) Del Cumplimiento de la Normativa Urbanística Vigente:

– Ley 8/2007, de 28 de mayo, del Suelo. (BOE 29/05/2007)

– Ley 16/2005 de 30 de diciembre, de la Generalitat Urbanística Valenciana (LUV). (DOGV 23-5-06) – Decreto 6772006 de 19 de mayo del Consell por el que se aprueba el Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística (ROGTOU)

– Decreto 36/2007, de 13 de abril del Consell por el que se modifica el Decreto 6772006 de 19 de mayo del Consell por el que se aprueba el Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística

– Plan General de Ordenación Urbana del Municipio

b) Del cumplimiento de los Requisitos Básicos de calidad de la edificación:

– Art. 3., de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre de la Jefatura del Estado por el que se aprueba la Ley de Ordenación de la Edificación (LOE). (BOE 166, de 6 de Noviembre).

– Art. 4., de la Ley 3/2004, de 30 de junio de la Generalitat Valenciana de Ordenación y Fomento de la Calidad de la Edificación (LOFCE). (DOGV 2-7-2004)

Los requisitos básicos de seguridad y habitabilidad que la LOE y la LOFCE establecen como objetivos de calidad de la edificación se desarrollan en el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE), de conformidad con lo dispuesto en dichas leyes, mediante las exigencias básicas correspondientes a cada uno de ellos establecidos en su Capítulo 3. Estas son:

– Exigencia Básica de Seguridad Estructural: Justificado en el DB-SE, DB-SE-AE, DB-SE-C, DB-SE-A, DB-SE-F y DB-SE-M. – Exigencia Básica de Seguridad en caso de Incendio: Justificada en el DB-SI.

– Exigencia Básica de Seguridad de Utilización: Justificada en el DB-SU.

– Exigencia Básica de Salubridad, Higiene, Salud y Protección del medio ambiente: Justificada en el DB-HS. – Exigencia Básica de Ahorro de Energía: Justificada en el DB-HE.

– Exigencia Básica de Protección frente al Ruido: Justificada en el DB-HR

Otras normativas con carácter reglamentario que conviven con el CTE, son justificadas:

–REAL DECRETO 842/2002. del 2 de agosto de 2002, del Ministerio de Ciencia y Tecnología por el que se Aprueba el Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión. (BOE 18/09/2002).

–REAL DECRETO LEY 1/1998. de 27 de FEBRERO de 1998, del Ministerio de Ciencia y Tecnología sobre Infraestructuras Comunes en los edificios para el Acceso a los Servicios de Telecomunicaciones. (BOE 28/02/1998).

–REAL DECRETO 1027/2007, del 20 de JULIO de 2007, del Ministerio de la Presidencia, por el que se aprueba el nuevo Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios y que deroga y sustituye el vigente Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE), aprobado por Real Decreto 1751/1998, de 31 de julio.

–REAL DECRETO 997/2002, de 27 de septiembre de 2002, del Ministerio de Fomento, por el que se Aprueba la norma de construcción sismorresistente: parte general y edificación (NCSR-02) . (BOE 11/10/2002).

–REAL DECRETO 1247/2008, de 18 de julio del Ministerio de Fomento de Acuerdo de la Comisión Permanente del Hormigón sobre la aprobación de la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE), en relación con la obligatoriedad de sus prescripciones (BOE 22/08/2008)

–REAL DECRETO 642/2002, de 5 de julio de 2002 del Ministerio de Fomento, por el que se Aprueba la «Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizados con elementos prefabricados (EFHE)» (BOE 06/08/2002)

–DECRETO 286/1997, de 25 de noviembre de 1997, de la COPUT, sobre las Normas de habitabilidad, diseño y calidad de viviendas en el ámbito de la Comunidad Valenciana. (DOGV 04/12/1997)

–DECRETO 107/1991, de 10 de junio de 1991, de la Presidencia de la Generalidad Valenciana por el que se Regula el control de calidad de la edificación de viviendas y su documentación. Modificado por Decreto 165/1991 (entrada en vigor). Desarrollado por Orden 30 de septiembre de 1991 (LC/91). ( DOGV 24/06/1991).

–Ley 7/2002, de 3 de diciembre, de la Generalitat Valenciana, de protección contra la Contaminación Acústica. DOGV 9-12-02 En Elche a 6 de Abril de 2010

A LOS EFECTOS OPORTUNOS.

FIRMADO: LOS ARQUITECTOS.

(6)

5

(7)

6

(8)

7 1.1 ANTECEDENTES

El traslado de la Comunidad de Monjas Clarisas a un nuevo emplazamiento ha liberado de su uso

conventual el antiguo Convento de la Merced, situado en el Passeig de les Eres de Sta. Llucia, que ha

pasado a ser propiedad Municipal en virtud del convenio suscrito por el Ayuntamiento de Elche y la

Comunidad citada.

Se trata de una edificación de planta rectangular que ocupa un solar de unos 1800 m2. en esquina

al Passeig de les Eres de Santa Lluçia y a la Plaça de la Merçé. Desde 1968 es Bien de Interés Cultural

(BIC) integrante del Conjunto Histórico-Artístico de Elche.

Tiene de altura tres plantas y es medianero, en los dos lados que no son fachada, con edificios de

mucha mayor altura (7 y 5 plantas) y paredes medianeras enfoscadas de cemento que afean y agobian su

emplazamiento.

La fachada al Passeig de les Eres de Santa Lluçia que mira a poniente, tiene una longitud de 37

m. y se remata en la esquina con una torre maciza y opaca realizada en sillería sobre una base cuadrada

de 4,50 x 4,50 m. cuyo últimos cuerpos fueron demolidos en 1838. No tiene esta fachada otros elementos

significativos salvo la portada del convento y su aspecto actual procede de la última reforma realizada en

1995 con escasos medios económicos.

La fachada de mediodía está dominada por el muro lateral de la Iglesia que se desarrolla a partir

de la torre en una longitud de unos 30 metros y de cuya antigua apariencia quedan hoy el zócalo y los

contrafuertes de sillería; y la Portada Renacentista (s.XVI), restaurada en 1985 como elementos más

significativos.

1.2 BREVE

DESCRIPCIÓN HISTÓRICA

Podría decirse que el Convento de la Merced se desarrolló a partir del Siglo XIII como

consecuencia de la donación que en 1270 el Infante D. Manuel hizo a los Frailes Mercedarios de Santa

Eulalia de Barcelona, entregándoles, para convertirlos en Cenobio, los antiguos Baños que, a extramuros

de la ciudadela, se situaban junto al camino de Alicante, en los aledaños de la Calahorra.

El posterior desarrollo de la Orden, dio lugar a que se ampliaran las dependencias del monasterio

hasta adquirir su máximo desarrollo en el Siglo XVIII que comprendía la totalidad del territorio que

configuran la Plaza de les Eres de Santa Lluçia y las calles San Vicente, Capitán Lagier y Puerta de

Alicante. Esta situación se mantuvo hasta la Desamortización de 1835, que supuso la desintegración del

recinto conventual y su destino a diferentes usos y propietarios, el principal de los cuales, el Ayuntamiento,

lo destinó, entre otros fines, a escuelas públicas.

En 1853 la ruina del Convento de Monjas Clarisas que ocupaba el solar de la actual Glorieta,

supuso la permuta y traslado de esa Comunidad religiosa a las instalaciones del Convento de la Merced. A

partir de entonces, y bajo la nueva adscripción, mantuvo la antigua fisonomía hasta el incendio y el

saqueo de 1936 que afectó principalmente a la Iglesia de corte académico edificada por Vicent Cebriá, que

ocupaba la esquina con la C/San Vicente. Posteriormente, nuevas enajenaciones de suelo que se fueron

efectuando desde aquella fecha, han acabado por conferirle la imagen actual, a la que han contribuido así

mismo las reformas posteriores.

De la desmembración del Monasterio, que se produjo como consecuencia de la citada

desamortización, quedaba todavía un residuo de poca superficie pero de mucha importancia. Se trata de

dos locales, hasta hace poco de propiedad privada, que ocupan la parte baja del presbiterio de la iglesia

gótica y que desfiguran y confunden su espacio interior. La liberación de estos locales por el Ayuntamiento

y su próxima incorporación al ámbito que les corresponde, es una cuestión de gran trascendencia para

entender y completar el conjunto.

Los elementos más destacables del convento actual, que mantiene todavía muy clara la

disposición en planta de los principales elementos conventuales, son los Baños Árabes, el Claustro

(9)

8 1.3 OBJETO DEL PROYECTO

La conveniencia de dotar a la ciudad de un museo acorde con la importancia de La Festa donde

puedan contemplarse sus elementos significativos fuera del ámbito religioso-festivo que le es propio, fue

desde hace tiempo una preocupación constante del Ayuntamiento y de las Instituciones directamente

responsables o relacionadas con el Misterio de Elche. Consecuencia de ello fue la creación en 1993 del

Museo que ocupa parte del edificio llamado Casa de la Festa, situado en el Carrer Mayor de la Vila y que,

desde su creación, ha prestado un eficaz servicio para su conocimiento y divulgación

La declaración del Misterio de Elche en el 2001 como Patrimonio Oral e Inmaterial de la

Humanidad ha supuesto un despegue muy importante en cuanto a su percepción por parte del público, no

sólo durante las representaciones de Agosto, si no en cualquier otra época del año. Ello ha llevado al

Ayuntamiento a considerar la necesidad de darle al Museo de la Festa una localización más representativa

y una superficie más amplia que la que tiene actualmente.

El Convento de la Merced reúne las características apropiadas para ser sede del mismo, aparte de

poseer espacio suficiente par albergar una sección de la Biblioteca y Hemeroteca de fondos locales

directamente

relacionados con la Festa y su Historia, que le proporcionen esa actividad suplementaria

que vigoriza la relación del museo con la ciudad y sus gentes.

Pero previamente a cualquier nuevo uso, el edificio requiere que se efectúen una serie de obras

para ponerlo en servicio, dado que su actual estado presenta muchas deficiencias que hay que subsanar.

Este proyecto tiene por objeto determinar tales obras y hacer una estimación de su coste, además

de una propuesta de aprovechamiento, de modo que los ámbitos que se generan, como consecuencia de

la rehabilitación, sean susceptibles de ser utilizados para las instalaciones museísticas propuestas, ó para

cualquier otro uso relacionado con la actividad pública y/o cultural que la zona en que está ubicado está

demandando, como consecuencia de su particular situación y de la política cultural que el Ayuntamiento

ha desarrollado en esta área del centro histórico.

El hecho de que los Baños Árabes, que son parte integrante de este inmueble, sean ya un hito del

cinturón museístico de la Ciudad, acompañando al MAHE, a la Calahorra y a la Basílica de Santa María,

hacen del Convento de la Merced el último edificio de valor histórico que, por calidad y proximidad, debe

incorporarse a ese cinturón, con un uso principal tan significativo como ser museo de la más importante

manifestación histórico-artística de Elche, hoy Patrimonio de la Humanidad.

1.4 OBJETIVO DE LA REHABILITACIÓN

El objetivo de la rehabilitación es, como se ha dicho, acondicionar el edificio - sin perjuicio de

mantener intactos sus principales elementos – para darle un uso público y dotarlo de las instalaciones

necesarias para actividades museísticas, exposiciones, etc. Ello supone liberar el espacio interior de

construcciones espurias y hacer así posible el desarrollo de nuevas funciones, dotándolo de los medios

técnicos y de las instalaciones capaces de permitir ese desarrollo.

La propuesta mantiene como elementos básicos para la ordenación del conjunto: el Claustro

barroco, el Jardín interior, el recinto de los Baños Árabes y la iglesia de transición

gótico-renacentista

.

El primero funcionará como distribuidor primario, articulando la circulación interior y confiando, a

su calidad formal y a su carácter, la nobleza que debe tener un edificio de esas características.

El patio situado sobre los baños árabes se reestructurará, ampliándolo, para liberar las cubiertas

de las tres naves que lo constituyen, y que hoy están ocultas. De ese modo recobrarán su primitivo

aspecto, al dejar a la vista todos los lucernarios estrellados por los que en otro tiempo recibieron las salas

la ventilación y la luz.

(10)

9 El jardín interior del convento se mantiene en su actual situación, pero se cierra su contorno con

galerías perimetrales de modo que, al tiempo que se ocultan las feas medianeras vecinas, se obtienen

nuevos espacios alrededor del jardín y se completan las circulaciones interiores, permitiendo una

circulación flexible.

La Iglesia, hoy desacralizada, recobrará su antigua disposición, con la cabecera gótica como

elemento característico y se reconstruirá su primitivo eje longitudinal al abrir la puerta claustral de los pies.

1.5 RESTAURACIONES

Aparte las pequeñas obras que por cuestión de mantenimiento se han ido realizando desde que lo

ocuparon las monjas clarisas, las reformas mas importantes tuvieron lugar en 1948 bajo proyecto del

arquitecto A. Serrano Peral que supuso la reestructuración de las celdas y el jardín; la que llevaron a cabo

G. Jaen y Marius Beviá restaurando la portada renacentista que recae a la C/ capitán Lagier y la efectuada

por mi en 1995 para ordenar y restaurar ambas fachadas y la portada del convento.

Los Baños Árabes se restauraron y abrieron al público en 1998. Se trata de un espacio

semienterrado de 10,30 x 10,70 metros, dividido en tres naves abovedadas paralelas. Cada una de las

naves presenta una planta de 3,00 metros de ancho por 10,30 metros de longitud, separadas entre sí

por dos muros de carga de 0,85 metros de espesor, siendo la longitud de la sección transversal de 10,70

metros y el grosor medio de los muros perimetrales también de 0,85 metros. La orientación de las naves

es Este-Oeste.

La sección, corresponde a un conjunto de tres naves de bóveda de cañón de 3,00 metros de

altura, construidas por debajo del nivel del suelo hasta 2,00 metros de profundidad, quedando visible en

elevación la estructura de la cubierta de las bóvedas, con una altura total de 1,50 metros, incluyendo los

0,50 metros de espesor central de las bóvedas. Las bóvedas disponen de un sistema de lucernarios

divididos en tres grupos alineados en el eje longitudinal y dispuestos en hiladas laterales a modo de

tresbolillo, variando el dibujo del lucernario (circular, octolobulado y cuatrilobulado) según la sala.

El control arqueológico se realizó bajo la dirección del Arqueólogo de la Diputación Provincial de

Alicante Rafael Azuar.

Actualmente se encuentran en uso y en buen estado de conservación. La propuesta de este

proyecto contempla mantenerlos en su actual estado e incorporar su acceso al general del edificio, de

modo que el control de entrada se realice desde el vestíbulo general del complejo. En principio, salvo

desecación de algunas humedades, no precisan ningún tipo de intervención.

El Claustro barroco está prácticamente intacto pero requiere la restauración de las bóvedas de

las dos plantas, la renovación de todos los pavimentos recuperando los que se puedan aprovechar y la

restauración de las cuatro fachadas del patio, especialmente los zócalos, así como el pozo y todos los

desagües.

La Iglesia

precisa de una renovación completa, para recuperar su posición original, invirtiendo su

orientación, de modo que el atrio se sitúe junto a la torre, con entrada desde la Plaza de les Eres de Santa

Lluçia y el presbiterio bajo la bóveda de crucería en el lado opuesto, una vez demolidos los locales citados

al principio.

1.6 DEMOLICIONES.

Las restantes dependencias del convento tienen escaso valor, aunque es destacable la

articulación de los espacios y los recorridos internos. Se propone la demolición de todo aquello que está

en mal estado o que no teniendo un valor remarcable, no tiene tampoco la resistencia necesaria para

cumplir las exigencias de la normativa vigente para edificios públicos.

(11)

10 Con ese criterio se derribarían tabiquerías y elementos secundarios y se mantendrían todos los

lienzos murarios que en su función de muros de carga configuran la estructura del inmueble y le confieren

la disposición conventual, la antigüedad y el carácter.

También se hace necesaria la demolición y posterior reconstrucción de una gran parte de las

cubiertas. En el planos nº 3.1, 3.2, 3.3 y 3.4 se grafía la relación de aquellas zonas que hay que demoler.

Así mismo se requiere eliminar las humedades de subsuelo y las colonias de termitas que se han

detectado en algunas áreas del edificio.

1.7 RECONSTRUCCIÓN.

Las zonas y áreas del edificio que como consecuencia de las demoliciones señaladas haya que

reconstruir se harán con estructura de hormigón armado, salvo algunas excepciones que por

requerimiento del proyecto requieran soportes o vigas de acero.

La iglesia

, cuyo ábside se mantiene afortunadamente en buen estado aunque requiera una

cuidadosa restauración, es el único vestigio que permanece de la configuración tardo-gótica del recinto. El

resto de de la nave, cuyas bóvedas y cubierta desaparecieron tiempo atrás sin que hallamos encontrado

datos que arrojen luz al respecto, se reconstruyó en 1948 para adaptarla al culto, cubriéndola con un

sencillo terrado a la catalana sobre vigas de madera y jácenas IPN-30 apoyadas en los muros laterales,

falseándola con cielorraso plano de cañizo enfoscado de yeso.

Hasta ahora no han aparecido vestigios de aquellas bóvedas, ni de su encuentro con los muros,

que nos permitan conocer con exactitud su posición y su forma. No es aventurado, si embargo, a la vista

del antecedente que nos facilita la del presbiterio, adelantar que, siguiendo el mismo criterio, la nave

estaría cubierta con arcos fajones ligeramente rebajados (de la misma factura que el que permanece

tapiado separando el presbiterio de la nave) y bóvedas de crucería cuatripartitas y que, por lo tanto, el

espacio visual resultante, al que sin duda debe responder la solución arquitectónica que se adopte, sería

el generado por una disposición espacial de ese tipo.

A este respecto conviene hacer mención de las apreciaciones del arquitecto Marius Beviá en su

proyecto de “La restauració de la portada de Santa LLúcia” (Revista Festa d’Elx.1994): “Les voltes que

cobrien la nau estaven formades pels arcs faixons corresponents que arrancaven de pilastres circulars

adosades als contraforts i els arcs creuers, la complexitat dels cuals desconeixem. Aquests arcs creuers

no partien del mateix capitell que els faixons, sinó de l’encontre interior del mur de tancament i el

contrafort, on existia possiblement com element d’arrancament algun tipus d’imposta molturada, solució

que també trobem en l’ermita de Sant Roc de Benimagrell construida per les mateixes dates.”

Recrear ese espacio y la atmósfera consecuente, es el objetivo que debe perseguir el proyecto de

regeneración bajo las formas que sean más acordes con las actitudes arquitectónicas de nuestro tiempo.

Pero hasta que, una vez picados y saneados los muros e investigada arqueológicamente su superficie, no

aparezcan las huellas de su inserción con las bóvedas si las hubiere, parece prudente posponer una

solución que en este momento sería en extremo aventurada.

El presente proyecto, por las circunstancias de su encargo, no permite esperar a realizar el

estudio de investigación necesario, por lo que parece oportuno dejar para una segunda fase del mismo la

solución que dé salida a la terminación interior de la iglesia.

Con las mismas precauciones hay que contemplar la torre que configura la esquina del convento,

adosada a la primitiva entrada de la iglesia que forman los dos arcos actualmente tapiados y que este

proyecto propone abrir para que tenga sentido el orden de aquella.

Por razones de seguridad pública los cuerpos altos de la torre fueron demolidos en 1838: “En

capitol del 14 de juny

, l’Ayuntament, com que trobava lleig el campanar del convent de la Mercé, ja que diu

que estava trencat i hi mancaven pedres del remat, a mes del perill que tenia, instruí l’expedient per a

derrocar els dos cossos superiors, i el va fer desaparèixser

com a tal torre.” (GasparJaen: Extracto de la

(12)

11 Con referencia a lo mismo, Marius Beviá,en el proyecto de restauración citado antes, dice: “La

torre que hui contemplem ès la resta d’un altra formada per cuatre cossos dels cuals no mes en queden

dos i mig. Aquests quatre cossos estaven separats per una moldura correguda, hui pràcticament

despareguda, i presenten la mateixa altura i amplada en la planta, per la cual cosa la seua altura total es

fàcilment reconstruible.”

Solución propuesta para la torre

El presente proyecto propone una solución muy conservadora consistente en reintegrar el cuerpo

incompleto de la torre, reponiendo las hiladas de sillería que le faltan. Propuesta que se apoya no solo en

el hecho de restaurar su papel de elemento significativo del convento si no, sobre todo, en valorar su

posición en el entorno de las plazas a las que recae como polo articulador de ambas; lo que desde el

punto de vista de su escala urbanística sería, en mi opinión, de una gran importancia.

(13)

12 ANEXO I

RESEÑA HISTÓRICA

EXTRACTO DE LA GUÍA DE ARQUITECTURA Y URBANISMO DE LA CIUDAD DE ELCHE,

VOLUMEN III DEL ARQUITECTO D. GASPAR JAÉN URBÁN.

(14)

13 ANEXO I

RESEÑA HISTÓRICA

EXTRACTO DE LA GUÍA DE ARQUITECTURA Y URBANISMO DE LA CIUDAD DE ELCHE,

VOLUMEN III DEL ARQUITECTO D. GASPAR JAÉN URBÁN.

D-36

D

ENOMINACIÓ

:

C

ONVENT DE MERCEDARIS DE

S

ANTA

L

LÚCIA O DE LA

M

ERCÈ

(comprén, bàsicament, un bany

àrab, una església gòtica i un claustre barroc; hi hagué una altra església barroca o neoclàssica)

E

MPLAÇAMENT

:Plaça de les Eres de Santa Llúcia i carrer del Parador de Tadea (of. del Capità Lagier)

A

UTOR

:

Totes les intervencions anteriors al segle

XVIII

són d'autor anònim. En aquest segle hi ha

constància de la intervenció dels arquitectes Vicent Cebrià i Joaquim Thomas i Sanz. En el segle

XX

hi ha inrtervingut l'arquitecte Antoni Serrano i Peral

È

POCA

: El bany àrab és anterior al 1270. L'església gòtica es del 1567 i la part barroca, de final del

segle

XVIII

. El 1936 el conjunt patí greus danys, incloent-hi la crema de l'església barroca. El 1948 el

que quedava dempeus fou reparat i reconstruït.

Utilització

Aquest convent està habitat actualment (1982) per la comunitat de religioses de Santa Clara (monges

clarisses de l'Encarnació, de clausura). Les monges utilitzen el bany àrab com a magatzem d'andròmines

diverses.

*

Part de l'església gòtica fou habilitada després del 1939 com a temple per al culte catòlic. A la

part baixa d'allò que fou presbiteri hi ha una botiga, que abans fou habitatge, zones deshabitades i les

taquilles de venda dels bitllets per a l'autobús de Santa Pola.

*

_{La part del jardí que no fou venuda i}

edificada els anys 1960-1970 continua sent hortet i jardí de les monges. El solar de l'església del segle

XVIII

fou venut, com tots els solars perimetrals de l'illa de cases, i ara són edificis d'habitatges de gran

altura.

Dades jurídiques

El convent i el seu solar són propietat eclesiàstica, de la comunitat de religioses. Aquest edifici i el seu jardí

estan inclosos, amb menció explícita, dins el conjunt historicoartístic declarat per la Direcció General de

Belles Arts per decret 191/1968 (DO693C) de 18 de gener (BOE, 05-02-1968). Les casetes de sota de

l'actual cor i reracor de l'església (antic presbiteri) són de propietat privada i es degueren formar quan

aquesta església deixà d'utilitzar-se amb la inauguració del nou temple, a l'altra cantonada de la plaça; pot

ser també que siguen restes de l'ocupació del convent posterior a la desamortització de Mendizábal. Tot

l'edifici es troba inclòs dins el Catàleg municipal d'edificis protegibles del 1982, amb el núm. D-23.

Descripció

El convent de Santa Llúcia fou un gran edifici dels frares mercedaris de Santa Eulari, de Barcelona, que

tenia un hort i un jardí annexe, i del qual avui en dia només en resta una petita part. Tingué una església

del final del barroc —pot ser, en part o totalment, neoclàssica— de grans dimensions, que estava en la

cantonada del carrer de Sant Vicent i de la plaça de les Eres, amb la façana principal donant en aquesta

última. Fou cremada poc abans de la Guerra d'Espanya per membres ignorants i fanatitzats de les forces

republicanes. Durant la postguerra, les religioses propietàries del solar el van vendre. També van vendre

gran part de l'hort i del jardí. I els promotors d'Elx hi van fer edificis d'habitatges de gran altura. Actualment,

el convent ha quedat reduït a un edifici de tres plantes que forma la cantonada de la plaça de les Eres i del

carrer del Parador de Tadea. Bàsicament el seu esquema és en ela, al vèrtex del qual està la torre de

pedra picada de la primitiva església. A la part que mira cap al sud hi ha el que queda d'aquesta església,

amb una portada renaixentista. A la part de l'edifici que mira a la plaça hi ha part de les cel·les de les

monges i altres cambres del convent. Dins hi ha dos patis de reduïdes dimensions, un dels quals deu ser

ben antic, ja que sota hi ha el bany àrab

*

que originà el convent de mercedaris. També hi ha un claustre de

dues plantes, ben proporcionat, de dimensions força grans. Hi destaca l'escala barroca, annexa al

claustre, que uneix les dues plantes i s'il·lumina amb una cúpula amb cupulí de teula àrab. Darrere dels

patis hi ha més ales amb diverses dependències del convent i, més endarrere encara, hi ha el tros que

*_{S’ha de tenir en compte que açò fou escrit el 1982} *_{Id. id.}

(15)

14 queda del gran jardí i de l’hort, que ara forma un pati central d'illa.

Considerats aïlladament, els elements més importants que resten a la vista, després de les nombroses i

successives destrosses que ha patit el conjunt, són el bany àrab, l'església gòtica i el claustre barroc.

Context

El convent de la Mercè és el monument més complex d'Elx i el de major interès pels múltiples elements

que conté, encara que no siga el més grandiós, paper que correspon a l'església de Santa Maria. Té un

paper protagonista en la trama urbana immediatament extramurs (pel llevant de la vila) i la seua

importància urbana és capital. Està envoltat per dues places, la de la Mercè i la de les Eres, cadascuna a

un costat de l'antiga eixida cap a Alacant, places que estan configurades en gran mesura per aquest

edifici. Molt prop hi ha les millors arquitectures burgeses de principi de segle, que anaren ocupant la

Corredora i el vall. També s'hi troben propers l'església de Santa Maria i la Calaforra. Els edificis amb

desmesurades altures construïts després del 1960 han contribuït a una pèrdua de la imatge urbana, avui

desafortunadament irrecuperable.

BANY ÀRAB

Descripció

Al bany àrab, la part més antiga i més rara del convent, s'entra des del claustre, baixant per una escala

que té vuit o nou escalons.

*

_{El conjunt del bany forma un rectangle de 9'5 x 11 m i consta de tres naus}

paral·leles cobertes amb voltes de canó, en les quals hi ha obertures que fan de lluernes. Aquestes

obertures són lobulades en l'espai central i circulars en els laterals. En la volta de la nau més allunyada de

l'entrada es conserven (si no han desaparegut, ja que anaven desprenent-se a poc a poc) pintures al fresc

consistents en llaceries geomètriques de color vermell pintades damunt d'una capa d'estuc que, a causa

de l'humitat, ha caigut en la majoria dels llocs, i en molts altres és prou tocar-la perquè caiga.

Context

El bany de la vila àrab estava extramurs, vora l'eixida cap a Alacant. Pel costat passava un braç de la

sèquia Major, des d'on es proveïa d'aigua. Cap a llevant, el cementiri musulmà, que després fou de Santa

Maria, s'allargava fins l'Alpuixarra.

Tipologia

Juntament amb la Calaforra (però amb l'inestimable mèrit de no haver estat tan destruït com aquella)

aquest bany és el monument més antic de la ciutat, l'únic vestigi islàmic que resta a Elx i un dels pocs del

País Valencià. Tanmateix, enfront de la celebritat local de la Calaforra, motiu d'orgull per al xovinisme

local, encara que fos totalment destrossada amb les reformes del segle

XIX

, aquest bany, ben conservat,

és completament desconegut a Elx i ignorat pels treballs assagístics o històrics que tracten d'assumptes

islàmics.

*

En algun moment, més d'un ignorant s'atreví a proposar-ne l'enderroc, juntament amb el de tot el

convent, per a fer cases de pisos.

En lloc del bany de planta poligonal, amb un templet enmig i un espai únic, com ho és el de Girona i el de

Ciutat de Mallorca, aquí trobem tres naus paral·leles cobertes amb voltes de canó, solució més pròxima al

bany de l'Almirall de ciutat de València, encara que allí l'espai és més unitari per la presència de fines

columnes i arcs de ferradura que separen els diferents espais; als d'Elx, aquesta missió la fan les

gruixudes parets de maçoneria. Com en els altres casos citats, en els de l'Alhambra i en altres banys

àrabs, la il·luminació devia ser aquí molt matisada i s'hi devia obtenir només amb forats al sostre, mai a les

parets, encara que en una d'aquestes hi ha oberta una finestra. No tenim notícia que pervisquen, en cap

altre lloc dels Països Catalans, pintures al fresc en banys àrabs; i aquestes són probablement originals.

*_{Açò s'escrivia el 1982. Més tard, amb l'obra de restauració, s'habilità una entrada independent des de la plaça de les Eres.} *_{Hi ha diversos estudis publicats després del 1982.}

(16)

15 ESGLÉSIA GÒTICA

Descripció

Aquesta és la que fou la primitiva església dels mercedaris, però en l'actualitat està molt desfigurada, fins

al punt que a l'interior, el gòtic no es veu enlloc. La planta és rectangular, de dimensions força reduïdes, i

als peus de l'església, a la cantonada de la plaça de les Eres i del camí d'Alacant, hi havia una torre, de la

qual només resten els dos primers cossos. El presbiteri actual es troba als peus de la primitiva església, i

on hi havia el presbiteri, en l'antiga capçalera, es féu un entresolat i ara hi ha diverses botigues i habitatges

en la part inferior, i el cor alt de les monges en la part superior. El sostre d'aquest cor és l'últim fragment de

la primitiva coberta gòtica, una bellíssima volta amb una doble clau, on es manté encara bona part de la

pintura al fresc; en una clau hi ha la llegenda "F. IOANE: FERRAÐZ. COME. AEDIF: 1567", i en l'altra hi ha

l'escut de l'orde de la Mercè. La bona conservació d'aquest tros de volta probablement es deu al fet que

durant molt de temps estigué amagada per un fals sostre d'escaiola. En la part exterior romanen els

contraforts de la paret de migdia de la nau, totalment adossats a aquesta; també hi ha una formosa

finestra de pedra calada, l'única que resta de totes les que pot ser tenia. També s’hi troba, en un estat

lamentable de conservació des de fa dècades, la portada de Santa Llúcia, feta tota de pedra picada, amb

dues columnes corínties i una fornícula amb la imatge de la santa i amb animals com grifs als dos costats.

La pedra va erosionant-se a poc a poc i no es fa res per tal d'aturar la lenta destrucció de la portada i de la

paret tota.

*

_{La resta de la coberta de la nau i de les capelles laterals, exceptuant la volta del presbiteri}

original que hem esmentat, ha desaparegut.

Context

Del conjunt del convent de la Mercè, destaca a l'exterior aquesta església, que tornà a ser posada en ús

després de la destrucció de l'antiga església del segle

XVIII

, la venda del solar i la posterior edificació

d’aquest.

Tipologia

És aquesta una església feta en temps del Renaixement, però en la qual hom seguia utilitzant esquemes

formals i constructius del darrer gòtic. El resultat sorprén pel seu eclecticisme estilístic. La volta està

datada en el 1567, i és un bon exemple del plateresc amb què acabava el gòtic isabelí del regne de

Castella. La solució espacial, amb una sola nau, és pròpia d'arquitectures menors, de poca importància

artística i cortesana que comptaven amb pocs recursos econòmics. Tipològicament —no quant a riquesa

escultòrica i ornamental— és comparable a l'església de Sant Jaume d'Oriola, també d'una sola nau. El

portal de Santa Llúcia i la finestra de pedra calada ofereixen una delicada composició renaixentista

comparable, en un to menor, a la de l'església de l'Assumpció de Biar, del 1519.

CLAUSTRE

Descripció

El claustre del convent de la Mercè està adossat a l'església gòtica original, i vora aquest, hi ha dos patis

de petites dimensions. La planta és quadrada i enmig hi ha un pou. A la planta baixa hi ha tres arcs de mig

punt en cadascun dels costats, i entre aquests hi ha pilastres que pugen fins a la cornisa de remat. A la

planta pis, i en correspondència amb aquests arcs, hi ha portes balconeres de grans dimensions amb arcs

allindatats, que tenen davant un petit balcó amb barana de ferro. La mènsula central d'aquests balcons

coincideix amb la clau dels arcs inferiors. La galeria baixa del claustre està completament oberta.

L'ornamentació és continguda, totalment geomètrica, i està reduïda a la presència de motllures, estries,

filets, pilastres, etc., sense ornaments florals ni vegetals, ni cartonatges, filacteris, núvols o volutes. Només

és remarcable l'escut, amb les armes dels frares mercedaris, que es troba repetit als quatre costats. Vora

el claustre hi ha una escala probablement de la mateixa època, que està il·luminada per un cupulí. La

coberta és a quatre aigües i la teula és de ceràmica vitrificada.

*_{Aquesta portada es va restaurar després del 1982}

(17)

16 Tipologia

El claustre és adscribible en part al neoclàssic, però les pervivències barroques hi són importants. El

conjunt està perfectament ordenat, amb tres particions verticals a cada costat, gràcies a les pilastres que

recorren tota l'altura. No res trenca l'austeritat de l'obra si no és l'escut dels mercedaris, que va repetint-se.

La composició del claustre, amb els dos tipus d'obertura, les motllures i les mènsules, és totalment

barroca. En el conjunt es nota la presència d'un arquitecte, pot ser de l'Acadèmia, coneixedor de les

solucions arquitectòniques usuals en el segle

XVIII

, encara que hi apareixen molt matisades i són poc

evidents, probablement pel tipus de client de què es tractava. Aquesta és una obra fonamental dins

l'arquitectura d'Elx.

Cronologia

1154

El geògraf àrab Al-Idrîsî, en descriure la vila d'Elx, parlà d'un bany que podria ser aquest.

1270

L'infant castellà Don Manuel donà un dels banys dels moros, el que estava a l'eixida d'Alacant, als frares

mercedaris de Santa Eulari, de Barcelona, perquè construïssen un convent, el de Santa Llúcia o de la

Mercè. Hi havia d'establir també un cementiri cristià. Aquest bany comptava amb la sèquia corresponent,

segons assenyala la documentació municipal del 1431, citada per Gozálvez.

1567

Aquesta data, inscrita a la clau de la volta del presbiteri, és la que Sanz assenyala per a l'acabament de

l'església. Arques diu que era comanador fra Joan Ramírez. Fuentes, més fantasiós, diu que aquest any

es va fer una restauració del convent que consistia, segons ell, en una ampliació de l'edifici.

1585

El 13 de desembre, el comanador de Santa Llúcia demanà al Consell que separàs la sèquia que passava

vora el convent per tal de "poder edificar amb perfecció la capella de Sant Joan del Laterà".

1587

Gozálvez dóna aquesta data per a algunes capelles, posteriors a la construcció inicial, avui

desaparegudes.

1708

Fuentes diu que es restaurà el convent segons projectes iniciats aquest any.

1782

Aquest any s'inicià la construcció de la segona església dels mercedaris, a l'encreuament del carrer de

Sant Vicent i de la plaça de les Eres. La primera pedra fou posada el 29 de juny pel mercedari fra Martí de

Torres, natural d'Elx, exgeneral de l'orde. La nova església, que substituïa el primitiu temple gòtic, fou

sufragada per ell mateix. Segons Gozálvez, el frare vingué acompanyat per l'arquitecte Vicent Cebrià,

membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.

Aquest mateix any, Arques Jover escrigué una Notícia de l'església vella del convent de Santa Llúcia de la

vila d'Elx, Orde de Nostra Senyora de la Mercè, i d'allò que dintre d'ella es conté

, citada per Ramos.

1796

S'acabaren les obres de la nova església, la qual fou beneïda el 27 de febrer per fra Pere Viel, provincial

de València.

Encara que Arques Jover, el 1782, ja citava un claustre, "petit, però curiós", suposem que l'obra del

claustre descrit adés devia estar lligada a la construcció de la nova església, entre el 1782 i el 1796. Podria

ser que l'autor d'aquest claustre fos el mateix Vicent Cebrià, que ho fou de l'església. Tanmateix, Joaquim

Thomàs i Sanz, el 1798, es declara autor d'aquest convent, sense assenyalar de quina part parla. ¿Pot ser

es tractava del claustre?

1797

Es féu un projecte de reforma de l'angle sud-oest de la façana del convent, que no es va portar a terme.

Segons Gozálvez, l'autor fou un arquitecte, pot ser el mateix Vicent Cebrià. Aquest projecte de nova

alineació de la façana regularitzava l'espai públic i endreçava la façana de l'antiga església i de la torre,

cosa que destruïa la fàbrica gòtica.

1798

Hi ha una sol·licitud titulada "Convent d'Elx", de l'arquitecte Joaquim Thomàs i Sanz, aprovada el 8 de

maig del 1798 (AASC, A-5, E-4, A-10). Pot ser que aquesta notícia es referesca a l'obtenció d'un títol o al

vistiplau de l'Acadèmia a un projecte.

1799

Amb data del 4 de març, el Rvdm. P. Provincial dels Mercedaris, s'adreçà a l'Acadèmia de Sant Carles

amb motiu d'una "taxació dels plànols de Santa Llúcia, a Elx" (AASC, llig. 69, exp. 160). Pot ser que

(18)

17 aquesta notícia estiga referida al treball de Tomhàs i Sanz aprovat l'any anterior per l'Acadèmia.

1829

Els forts terratrèmols del 21 de març deixaren "la façana del convent plena de clivells per tots els costats",

segons l'informe de l'arquitecte que hi féu el reconeixement dels danys.

1835

Desamortització de Mendizábal. Els mercedaris foren exclaustrats i l'església i el convent foren incautats

per l'Estat. Els anys següents, el convent s'utilitzà per a instal·lar-hi l'administració de rendes i correus i un

col·legi d'humanitats.

1837

En capítol del 14 de juny, l'Ajuntament acordà que el convent de la Mercè fos destinat a l'administració de

rendes i correus. El 17 de novembre s'acordà que es pesassen les campanes dels convents suprimits i, en

dos carros, les van portar a Alacant.

1838

En capítol del 14 de juny, l'Ajuntament, com que trobava lleig el campanar del convent de la Mercè, ja que

diu que estava trencat i hi mancaven pedres del remat, a més del perill que tenia, instruí l'expedient per a

derrocar els dos cossos superiors, i el va fer desaparèixer com a tal torre. En capítol del 31 d'agost,

l'Ajuntament acordà demanar permís a la "Junta d'enagenació d'edificis dels convents suprimits" perquè

Pascual Caracena hi posàs un col·legi d'humanitats. En capítol del 28 de setembre es va veure

l'autorització de la Junta.

1843

D'aquest any fou la cessió del convent de mercedaris a l'Ajuntament, segons s'exhibí en l'escriptura de

permuta. En aquesta escriptura constava que el convent estava limitat "per llevant per la posada de la

Porta d'Alacant i altres cases; per ponent, per la plaça de la Mercè; pel nord, pel carrer de Sant Vicent, i

pel migdia, a la part baixa de l'edifici, per cases que foren església vella de la Mercè, i a la part alta, pel

carrer".

1846

A l'agost d'aquest any es tancà el col·legi d'humanitats que Pascual Caracena tenia establert al convent.

1853

Amb la fortíssima tempesta d'aquest any s'arruïnà l'església de les monges de Santa Clara, les quals foren

traslladades al convent que havia estat dels mercedaris. Des d'aleshores, els usos diversos que havia

tingut l'edifici (teatre, escoles, oficines, etc.) passà a tenir-los el convent de l'Encarnació, situat on ara es

troba la Glorieta.

El 12 de desembre quedaren sota tutela de l'Ajuntament les importants biblioteques dels convents

desamortitzats dels mercedaris i dels franciscans. El motiu que es donà per a aquesta apropiació fou que

va caure un tros del trespol de la cambra on era la biblioteca dels mercedaris, volent fer veure que els

llibres no hi estaven segurs. Com sol passar, fou pitjor el remei que la malaltia, ja que, encara que es féu

un inventari per triplicat abans d'entregar els llibres i documents, tot el material es quedà a la casa del

secretari fins habilitar el saló de l'Ajuntament on havia de col·locar-se. La conseqüencia fou, com comenta

irònic Ibarra, que així s'explica "l'existència dels llibres de major mèrit, procedents dels frares, en moltes

biblioteques particulars d'Elx".

1854

En capítol del 6 de febrer, l'Ajuntament veié la sol·licitud presentada per la comunitat de religioses de

Santa Clara, on s'exposava l'estat de ruïna del seu convent, dictaminat per l'enginyer civil de la província.

Les monges acudien a l'Ajuntament, com a patró que era de la comunitat, perquè els concedís en propietat

el convent de la Mercè, amb el temple i totes les obres que pertanyien a l'edifici. A canvi, la comunitat

donaria el convent de la Corredora. Ibarra diu que la discussió d'aquest paper fou animada i detinguda.

Encara que el Consistori era conscient que n'eixia perjudicat, "atesa la solidesa i la capacitat de

l'exconvent de la Mercè i el seu formós temple", accedí al canvi, ja que "no li treia prou profit a l'edifici i les

escoles superior i d'instrucció primària i elemental de Santa Maria podrien habilitar-se en el de profundis i

en el refectori del convent de Santa Clara, encara que havia de derrocar-se gairebé tot l'edifici". La

permuta s'acceptà per unanimitat dels 14 regidors, els quals eren els "primers contribuents, segons l'ordre

de les quotes que paguen per contribucions"; és a dir, els catorze homes més rics del poble. La corporació

trobà que "era innecessària la valoració dels dos immobles, ja que la Municipalitat, en aquest negoci,

només tracta d'exercir una acte de beneficència, no un contracte lucratiu". La decisió es va fer pública per

ban del 7 de febrer, l'autorització per a la permuta del ministre de la Governació es llegí en capítol del 18

de maig, i l'escriptura de permuta es féu el 27 de maig. Una persona d'Elx, anònima pel que sembla, donà

els diners que calia per a condicionar a les monges el convent.

1917

El 21 d'abril Ibarra consigna la troballa al convent d'una escultura que figurava el cap del rei Jaume II.

(19)

18 Ibarra diu que el 27 d'abril les monges vengueren dues cornucòpies.

1919

El 9 de setembre fou venut "un altar antic del convent de la Mercè", diu Ibarra.

1936

El convent fou saquejat i les obres d’art destrossades i cremades. L'església edificada per Vicent Cebrià a

la cantonada del carrer de Sant Vicent i de la plaça de les Eres va desaparéixer. Gent fanàtica i bestial fou

responsable de la desaparició dels cinc edificis religiosos més importants d'Elx i d'una infinitat d'obres d'art

i d'objectes antics de gran valor.

1947

Datades en maig hi ha les plantes del "projecte de reconstrucció, reforma i ampliació del convent de

religioses clarisses d'Elx", fet per l'arquitecte Antoni Serrano i Peral. Els alçats del projecte estan datats en

juny del 1948. Amb aquesta obra quedava una gran part del solar disponible per a edificar habitatges i es

condicionava per dins i per fora l'antiga església per a celebrar culte catòlic.

1972

El 21 de setembre, directament i també a través del govern civil, el conseller provincial de Belles Arts es va

dirigir a l'alcalde referint-se a una notícia de premsa que "li feia saber" la possible venda del convent de la

Mercè, i li recordava els elements arquitectònics d'interès que s'hi conservaven i la declaració monumental

que afectava l'immoble. Acabava demanant que prengués mesures perquè "aquestes restes no patesquen

deteriorament ni minva". El 28 de setembre, la Comissió Municipal Permanent prengué en consideració

aquestes advertències i assegurà que no es faria cap obra sense l'autorització de la Direcció General de

Belles Arts (DGBA) i de l'Ajuntament. Tanmateix, el 27 d'octubre, el mateix Ajuntament sol·licità traslladar

una part del convent i derrocar-ne la resta per a fer un nou edifici al solar.

1973

El 13 de març, la DGBA contestà a l'Ajuntament sobre "un trasllat d'objectes artístics sol·licitat per aquest".

En opinió de l'organisme estatal, no era procedent el trasllat que s'hi proposava, ja que suposaria un

deteriorament considerable (si no una pèrdua) dels elements arquitectònics i decoratius que es pretenien

salvaguardar. En qualsevol cas, demanà una documentació completa de l'edifici existent i del que es

pretenia fer (!). Cal recordar que aquells anys foren els de la redacció i l'aplicació del Pla general del 1970,

que rebaixà en dues les plantes edificables als carrers d'Elx i que originà un boom exagerat de la

construcció immobiliària i de l'especulació dinerària a Elx.

1974

El 22 de novembre, el delegat ministerial sol·licità un informe de l'Ajuntament sobre la conveniència de

reparar el convent, segons havia demanat la mare abadessa. L'Ajuntament, aparentment preocupat,

contestà dient que calia que el Govern posàs fi als greus danys del convent: humitat del bany àrab,

desaparició de les pintures i erosió de la pedra de la façana. Aquestes mesures, demanades des de fa

seixanta anys per l'opinió pública, no s'han pres mai, i l'antic convent dels mercedaris segueix desfent-se a

poc a poc.

*

Notes crítiques i descriptives

"Els done i els atorgue els banys vells, que són a la porta de la Calaforra, amb el fossar dels moros, que és

de l'ús dels dits banys, en el camí de la porta d'Alacant, de tal manera que facen en els banys una capella

on diguen missa cada dia i que la servesquen ells, i que facen el seu ofici. I vull que el fossar dels cristians

siga en aquell lloc."

I

NFANT

D

ON

J

UAN

M

ANUEL

(1270)

"El seu temple [del convent dels mercedaris] està molt ben acabat i segons s'acabà en el 1567. [...] Té

molts sepulcres principals, tenint els senyors d'ells tan adornades les seues capelles i tan ben posades de

retaules, que imagine que l'orde no deu tenir-ne d’altre tal com aquest."

C

RISTÒFOL

S

ANZ

(1621)

"El claustre, encara que petit, és molt curiós, amb una cisterna enmig, d'aigua pluvial, puix que en aquesta

vila no n'hi ha cap altra, de dolça [...]. En el refectori hi ha una altra cisterna de la mateixa aigua del cel

perquè no en manque en temps d'esterilitat.[...] L'església és gran i molt curiosa, molt folgada per la plaça

que té en la testera i ara s'hi fa una torre per a les campanes. Té un sagrari llavorat amb molta cura. L'altar

major era de pedra, com també tota l'església amb les seues voltes; al nínxol principal estava la imatge de

la Nostra Senyora i, als costats, Santa Llúcia i Santa Àgata. Després, els quatre evangelistes de pedra,

(20)

19 que encara estan pels racons de la cambra de les esteres. [...] L'altar major estava en alt i s'hi pujava per

unes grades de 6 o 8 escalons, amb la seua barana de ferro. Els altars col·laterals de la Salut i del Rosari

estaven separats pel presbiteri. [...] L'església no observa cap dels cinc ordres de l'arquitectura; és un

compost rar, no té cornisa. Uns pilars-columnes, nugats amb els seus murets, i un capitell sense ordre

dóna arrancament a les voltes per igual en la nau i en la volta de quadrant d'esfera.[...]

Es va discutir el lloc de la nova església, es dubtava de fer-la entre l'església antiga i el parador de la porta

d'Alacant, o des de migdia a tramuntana. [...] Els més foren del parer que era millor el lloc que hi havia a la

porta dels Carros, entre el convent i el nou carrer obert per al nou barri que estan establint els clergues,

car té una gran plaça davant i un carrer al costat [...]. Aquest lloc es determinà amb el propòsit de fer-hi

una església d'una nau, sense creuer. [...] El dia 10 [de juny del 1782] es començaren a derrocar les

cavalleries i les palmeres que hi havia, i el dia 13 es començaren a obrir els fonaments, i hi posà la primera

pedra fra Martí de Torres el dia 30 de juny. Sota la pedra col·locà una ampolla amb unes monedes i una

inscripció commemorativa d'aquell acte."

A

RQUES

J

OVER

(1782)

"Hi hagué a Elx un col·legi d'humanitats establert al setembre del 1838, en virtut d'una reial ordre, objectiu

per al qual cedí el Govern el convent de la Mercè. [...] Comptava l'establiment amb 33 col·legials interns, 7

de migpensionistes i 74 d'externs. [...] Aquest col·legi estava incorporat a la Universitat Literària de

València per als efectes acadèmics. En l'actualitat ha quedat reduït a un institut de segona classe. [...] A

l'església del convent de la Mercè, celebren missa diàriament els catedràtics de l'institut, per al públic i per

als deixebles."

P

ASQUAL

M

ADOZ

(1845-1850)

"[...] deu correspondre al temps aquest [1567] una bella portada, rica en ornamentació del gust del

Renaixement [...]."

J

AVIER

F

UENTES I

P

ONTE

(1887)

"El 1564 fou construït l'antic edifici de l'església, senzill en la seua construcció, encara que sòlid i d'aspecte

sever. No té creuer ni cúpula. Sempre se'l va titular de Santa Llúcia. [...] Encara té la portada, al costat sud

de l'edifici, amb entrada per la plaça de la Mercè, anomenada antigament de Santa Llúcia. L'interior està

avui dividit i destinat a habitatges particulars. [...] La façana és de molt bon gust arquitectònic,

renaixentista, únic exemplar que queda a Elx del segle

XVI

. Llàstima que estiga tan estropellada. Mereix

conservar-se. [...] L'actual església fou començada el 1782. El retaule central és sumptuós i de talla

daurada. En un cambril està la imatge de la Mare de Déu de la Mercè. Només té una trona i no té creuer.

La nau té sis capelles a cada costat. La primera de la dreta fa avui de sagristia de l'església. Més a

l'interior es conserva l'antiga sagristia del convent, espaiosa i ben moblada. [...] Hi ha pintures sobre taula

del segle

XVI

, excel·lents, i també un quadre de Vicent López, que és una joia. Hi ha altres llenços (alguns

també de López), escultures, altars barrocs i làpides sepulcrals per terra. [...] El cor alt és espaiós i clar.

Tenia un cadiram de noguera, en dos cossos, amb cinquanta seients [...]. Lamente no poder descriure

l'interior del convent [...]."

P

ERE

I

BARRA I

R

UIZ

(1895)

"La portada és de ple Renaixement."

E

LIES

T

ORMO

(1923)

"Un dels millors monuments que hi ha a Elx és la porta de l'antiquíssima església de Santa Llúcia, contigua

al convent de la Mercè, magnífica mostra del Renaixement pur, sense les mixtificacions que hi introduí

després l'escola italiana. [...] El fris que adorna la part superior és d'una gran elegància i sobre aquest hi ha

una fornícula que conté una imatge de Santa Llúcia. [...] Una dada curiosa és la manca de

correspondència entre la bellesa i el mèrit de la portada i l'extraordinària senzillesa de la resta de l'edifici,

on no hi ha cap ornament. És probable que tot açò obeís a la manca de mitjans econòmics, com també la

dolenta qualitat dels materials emprats en la construcció, causa de la rapidíssima destrucció. [...] Vet aquí

l'únic exemplar del Renaixement que resta a Elx. Un abandó inconcebible ha permès que s'haja destruït

gairebé del tot: la part baixa ha desaparegut; en la clau de l'arc hi ha senyals de destrucció, les columnes

estan molt deteriorades en la part inferior —on ha desaparegut l'estriat—, la imatge de Santa Llúcia —

encara que millor conservada— també ha patit l'acció del temps, per tots els llocs hi ha clivells. [...] En bé

d'Elx importa no ja conservar, sinó restaurar prestament aquesta joia arquitectònica i acudir d'immediat

amb els mitjans precisos a evitar-ne la desaparició. Entre les diverses autoritats, les municipals són les

primeres que han de mediar en aquest assumpte, de gran importància artística. [...] Les pedres

venerables, destruïdes pel temps i abandonades pels homes, han vist quatre segles de la nostra història

(21)

20 [...]. Bé mereixen l'acord del nostre Consell per a restaurar-les. [...] Amb això, la generació present

adquirirà el guardó de poder llegar a les venidores allò que les anteriors no van saber conservar."

E

LCHE

(1928)

"Un vestigi d'aquella època [segle

XVIII

] és una escultura feta amb fusta de palmera que representava el

rostre d'un mercedari, que fou trobada en una cripta de l'església de Sant Josep [?] vora el cementiri del

convent, i que podria ser de Fra Martí de Torres."

A

LEXANDRE

R

AMOS I

F

OLQUÉS

(1970)

"La volta cobreix actualment una sala de 8'84 m d'amplària i 6'75 m de longitud. La paret oriental d'aquesta

cambra va pertànyer a l'absis de l'església. La volta és de creueria i el seu esquelet es compon de

múltiples nervis que es creuen, unint-se en set florons, uns decorats amb relleus vegetals i uns altres

geomètrics. Del floró central ixen deu nervis: sis van a florons secundaris, i els altres quatre van a

descansar sobre mènsules [...]."

M

ANUELA

A

NDREU I ALTRES

(1974)

"Dintre del convent de la Mercè es troben uns banys probablement taifes formats per tres naus de planta

tendent al quadrat, coberts amb volta calada amb cilindres i veneres i recolzades en pilars [?]. D'aquestes,

la de més a l'interior conserva encara part dels seus estucs de llaceria en vermell, que en l'actualitat es

troben en tan mal estat de conservació a causa de l'humitat, probablement pel seu nivell més baix que el

del carrer, que aquest Ajuntament té por que en poc temps puga arribar a desaparéixer, la qual cosa

significaria una pèrdua important no sols per a Elx, sinó per a l'art espanyol."

A

JUNTAMENT D

'E

LX

(1974, demanant diners per a reparar el convent, després que l’Estat denegàs l’enderroc)

"Els banys del convent, conservats avui en bon estat dins de l'edifici, consten de tres naus paral·leles,

cobertes de volta, amb tragallums circulars i lobulars. [...] En conjunt formen un rectangle de 9'5 x 11 m.

[...] La nau més allunyada de l'entrada és la que millor conserva en la capa d'estuc llaceries geomètriques

en vermell [...]. El cementiri musulmà, seguint el costum àrab, estava extramurs, vora el camí que eixia de

la porta principal de la muralla. [...] Aquesta formosa església fou possible gràcies a la munificiència de les

famílies adinerades de la ciutat, patrons de cadascuna de les capelles laterals, on rebien sepultura els

Ortís de Rodrigo, Ortís de Jaume, Sentpere, Escamella, Llanos, Torres, Mollans i Martí, Pomares de

Ferrera [...]."

V

ICENT

G

OZÁLVEZ I

P

ÉREZ

(1976)

"L'església gòtica és d'una sola nau, amb capelles entre contraforts i voltes [...]. Correspon a aqueix grup

d'esglésies gòtiques valencianes alçades ja en ple segle

XVI

, i on trobem elements renaixentistes —

Castalla, Xàbia, Saix— [...] El primer tram del mur de l'epístola presenta una portada que s'organitza en un

únic cos al voltant d'un ingrés en arc de mig punt recolzat directament en pilars i flanquejat per columnes

corínties de fort estriat i basament, que suporten un entaulament continu. [...] Els carcanyols estan

decorats amb escuts dels mercedaris. [...] Coronant el conjunt hi ha sobre l'entaulament una fornícula

coronada per un frontó curvat, que allotja la imatge de Santa Llúcia; als seus costats, dos grotescs fan com

si fossen volutes. [...] [Aquesta portada] s'ha vingut relacionant amb [el regne de] Castella pels elements

decoratius i per l’organització. Tanmateix, sembla més aïna derivar de les portades que Inglés va fer a

Oriola."

(22)

21 ANEXO II

(23)

22

(24)

23 Boceto de Antonio Serrano Peral del proyecto de 1.948

A.SERRA

NO P

E

(25)

(26)

(27)

26

(28)

27

2.1 AGENTES

Promotor: ECMO. AYUNTAMIENTO DE ELCHE C/ Plaça de Baix, 1

03202 ELCHE (Alicante) Telf: 966.65.80.50

Arquitecto: SERRANO Y VALDERRAMA ARQUITECTOS, S.L.P. C.I.F.: B-53414744; Colegiado nº 9343. COAA. Representada por D. Antonio Serrano Brú C/ Eugenio d’Ors nº 3, Escalera 1 - Entlo. 03203 ELCHE (Alicante)

Telf.: 965.45.62.70

2.2 LEGISLACIÓN URBANÍSTICA DE APLICACIÓN Justificación

Normativa urbanística:

Es de aplicación el PGOU de ELCHE, aprobado con fecha 25.05.98

Marco Normativo: Obl Rec

Ley 6/1998, de 13 de Abril, sobre Régimen del Suelo y Valoraciones. Ley 38/1999, de 5 de Noviembre, de Ordenación de la Edificación.

Cumplimiento parcial del Código Técnico de la Edificación. DB-SI, DB-SU Y DB-HE

Planeamiento de aplicación:

Ordenación urbanística Plan General Municipal _{de Ordenación}

vigente Categorización, Clasificación y Régimen del Suelo

Clasificación del Suelo Urbano

Categoría Equipamiento educativo-cultural

Adecuación a la Normativa Urbanística:

planeamiento proyecto ordenanza zonal

Referencia a Parámetro / Valor PGOU de ELCHE

Ámbito de aplicación Suelo urbano Plano A.2.9-F-clave 2/4

(29)

28

Parámetros tipológicos: Condiciones de las parcelas para las obras de nueva planta

planeamiento proyecto

Referencia a Parámetro / Valor Parámetro / Valor

Superficie mínima de parcela - No está determinado 1.177,50 m2

Fachada mínima - No está determinado 28,65 m

Posición de la edificación en la parcela /

figuras inscribibles mínimas - No está determinado -

Línea de edificación y patios - No está determinado -

Chaflán - No está determinado -

Parámetros de uso:

planeamiento proyecto Referencia a Parámetro / Valor Parámetro / Valor

Compatibilidad y localización de los usos

Artículo 97 de la Normativa

del P.G.O.U. Elche

Uso dotacional. Tipos de equipamientos: - Centros docentes - Bibliotecas - Museos - Otros análogos Museo/Biblioteca