• No se han encontrado resultados

Les roques ígnies i els magmes al Sistema Solar (I): Introducció, Mercuri i Venus

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Les roques ígnies i els magmes al Sistema Solar (I): Introducció, Mercuri i Venus"

Copied!
24
0
0

Texto completo

(1)

TEMES DE PETROLOGIA

TEMES DE PETROLOGIA Í

ÍGNIA

GNIA

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al

gnies i els magmes al

Sistema Solar (I):

Sistema Solar (I):

Introducci

Introducci

ó

ó

, Mercuri i Venus

, Mercuri i Venus

Pere Enrique

Pere Enrique

2

2

Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica. Facultat de Geologia. U.B.

1 2012

2012

2

(2)

El planeta Venus davant del Sol, vist des dels Pirineus. (C. Coutard, J-M Malherbe, S. Rondi, T.Vevaud) Observatoire Midi-Pyrénées / Pic du Midi Lunette Jean Rösch

2011.- http://ljr.bagn.obs-mip.fr/

3

4

TEMES DE PETROLOGIA

TEMES DE PETROLOGIA Í

ÍGNIA

GNIA

2

2

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

1.

1.

-

-

Introducci

Introducci

ó

ó

.

.

2.

2.

-

-

Revisi

Revisi

ó

ó

dels conceptes

dels conceptes

de magma i roques

de magma i roques

í

í

gnies en l

gnies en l

entorn del

entorn del

Sistema Solar.

Sistema Solar.

3.

3.

Les roques

Les roques

í

í

gnies en altres cossos astronòmics

gnies en altres cossos astronòmics

.

.

4.

4.

-

-

Les roques

Les roques

í

í

gnies al planeta Mercuri

gnies al planeta Mercuri

5.

(3)

1.

1.

-

-

Introducci

Introducci

ó

ó

.

.

Podem definir les roques

Podem definir les roques íígnies com aquelles roques que sgnies com aquelles roques que s’’han format han format per la consolidaci

per la consolidacióód’d’un magma.un magma. Per tant, en un sentit

Per tant, en un sentit ampli, es consideren roques ampli, es consideren roques íígnies les roques gnies les roques que han assolit o superat la seva temperatura m

que han assolit o superat la seva temperatura míínima de fusinima de fusióó (

(temperatura temperatura ““solidussolidus””)) 

 A la Terra i als altres cossos planetaris anomenats A la Terra i als altres cossos planetaris anomenats ““terrestresterrestres”” les les roques

roques íígnies estan formades principalment per gnies estan formades principalment per silicatssilicats, els quals son , els quals son

els constituents essencials de les escorces i els mantells respe

els constituents essencials de les escorces i els mantells respectius. ctius.

Aquests materials es caracteritzen per tenir elevats punts de fu

Aquests materials es caracteritzen per tenir elevats punts de fusisióó

(

(““materials refractarismaterials refractaris””).).

Els nuclis estan formats principalment per aleacions de ferro en

Els nuclis estan formats principalment per aleacions de ferro encara cara

m

méés refracts refractààriesries..

5

Les roques

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

1.

1. IntroducciIntroduccióó



 En el Sistema Solar extern (a partir de JEn el Sistema Solar extern (a partir de Júúpiter) els planetes gegants piter) els planetes gegants

estan constitu

estan constituïïts majoritariament per gasos i fluids supercrts majoritariament per gasos i fluids supercríítics, amb tics, amb densitats similars a l

densitats similars a l’’estat lestat lííquid, i amb composicions dominants quid, i amb composicions dominants d

d’’hidrògen (molecular i methidrògen (molecular i metààll··lic). lic).



 No obstant això, cal destacar que aquests planetes tenen nombroses No obstant això, cal destacar que aquests planetes tenen nombroses llunes (algunes de dimensions planet

llunes (algunes de dimensions planetààries) i tambries) i tambéé existeixen planetes existeixen planetes nans (Eris, Plut

nans (Eris, Plutóó) asteroides i cometes que estan formats per materials ) asteroides i cometes que estan formats per materials sòlids i, per tant per

sòlids i, per tant per ““roquesroques””. . 

 Jupiter te 64 llunes, Saturn 62, UràJupiter te 64 llunes, Saturn 62, Urà 27 i Nept27 i Neptúú 13. Cal afegir que el 13. Cal afegir que el planeta nan Plut

planeta nan Plutóó, en te quatre m, en te quatre méés. Això fa un total de s. Això fa un total de 170 llunes170 llunes

formades totalment o en part per material sòlid. formades totalment o en part per material sòlid. 

 Les temperatures superficials d’Les temperatures superficials d’aquests cossos saquests cossos sóón molt fredes, des dn molt fredes, des d’’ els

els --160160ººCCals satals satèèll··lits de Jlits de Júúpiter fins a uns piter fins a uns --230230ººCCa la superfía la superfície de cie de Plut

Plutóó..

6

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

1.

(4)



 2.1.Definició2.1.Definicióde magma a la Terrade magma a la Terra

--En les condicions de la En les condicions de la superfsuperfíície terrestrecie terrestrees consideren magmes als materials es consideren magmes als materials d

d’’origen natural que contenen una fase fosa i que es troben a alteorigen natural que contenen una fase fosa i que es troben a altes temperatures.s temperatures. Per tant, queden excloses de la definici

Per tant, queden excloses de la definicióóles fases lles fases lííquides a baixa temperatura, quides a baixa temperatura,

de les quals les m

de les quals les méés importants ss importants sóón ln l’’aigua i les solucions aquoses.aigua i les solucions aquoses.

--Els conceptes dEls conceptes d’’alta i baixa temperatura salta i baixa temperatura sóón intencionadament ambigus i volen n intencionadament ambigus i volen

destacar essencialment els diferents processos geològics en que

destacar essencialment els diferents processos geològics en que es troben es troben

implicats (per exemple: volcanisme i plutonisme en el cas dels m

implicats (per exemple: volcanisme i plutonisme en el cas dels magmes, erosiagmes, erosióói i

sedimentaci

sedimentacióóen el cas de len el cas de l’’aigua).aigua).

-- Les temperatures dels magmes silicatats a lLes temperatures dels magmes silicatats a l’’escorescorçça terrestre varien entre uns a terrestre varien entre uns

650

650ººCCfins a uns fins a uns 12001200ººCC, tot i que els magmes komatiitics de l, tot i que els magmes komatiitics de l’’ArqueArqueààsuperaven superaven els

els 15001500ººCC. A l. A l’’altre extrem trobem els magmes carbonataltre extrem trobem els magmes carbonatíítics (formats per tics (formats per

carbonats alcalins i alcalino

carbonats alcalins i alcalino--terris) amb temperatures dterris) amb temperatures d’’uns uns 500500ººCC..

7

--DD’’altra banda, laltra banda, l’’aigua i el gel a la superficie terrestre es troben, aproximadameaigua i el gel a la superficie terrestre es troben, aproximadament, nt,

limitats entre 50

limitats entre 50ººC i C i --5050ººC, encara que la temperatura terrestre mitjana C, encara que la temperatura terrestre mitjana éés ds d’’uns uns

14

14ººC. En condicions subterrC. En condicions subterràànies, no obstant, lnies, no obstant, l’’aigua es pot mantenir en aigua es pot mantenir en estat estat

l

lííquid fins als seu punt crquid fins als seu punt críític (373tic (373ººC).C).

-- AixAixíídoncs, els conceptes de temperatura alta o baixa sdoncs, els conceptes de temperatura alta o baixa sóón conceptes relatius n conceptes relatius

basats en la comparaci

basats en la comparacióó amb les temperatures superficials del planeta (o cos amb les temperatures superficials del planeta (o cos

astronòmic) corresponent.

astronòmic) corresponent.



 2.1.Definició2.1.Definició de magma de magma a la Terraa la Terra expandida fins a condicions expandida fins a condicions extremes.

extremes.

A la terra es poden donen temperatures molt superiors a les magm

A la terra es poden donen temperatures molt superiors a les magmààtiques tiques

“normalsnormals””en algunes circumsten algunes circumstààncies:ncies:

a

a) Impactes meteor) Impactes meteorííticstics b) Impactes de llamps b) Impactes de llamps c) Explosions nuclears c) Explosions nuclears 8

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

(5)

--a) a) Impactes meteorImpactes meteorííticstics..--La caiguda dLa caiguda d’’objectes meteorobjectes meteoríítics de grans dimensions tics de grans dimensions (asteroides, cometes) allibera prou energia per arribar a la la

(asteroides, cometes) allibera prou energia per arribar a la la fusifusióó tant de les tant de les

roques terrestres com del mateix objecte astronòmic. Això genera

roques terrestres com del mateix objecte astronòmic. Això genera magmes de magmes de

composicions at

composicions atíípiques que depenen del materials implicats.piques que depenen del materials implicats.

Un exemple s

Un exemple sóón les n les suevitessuevites(Le Maitre el al, 2002), impactites amb parts (Le Maitre el al, 2002), impactites amb parts hialineshialines

o

o pumpumíítiquestiques que es troben als astroblemes). Tambque es troben als astroblemes). Tambéé mostren textures i mostren textures i mineralogies caracter

mineralogies caracteríístiques del metamorfisme dstiques del metamorfisme d’’impacte. Uns minerals molt impacte. Uns minerals molt

caracter

caracteríístics sstics sóón les fases dn les fases d’’alta presialta presióóde la sde la síílice (coesita i stishovita) i la fase lice (coesita i stishovita) i la fase

amorfa (v

amorfa (víítria) lechatelierita, i els diamants.tria) lechatelierita, i els diamants.

Un altre exemple de vidre format per refredament r

Un altre exemple de vidre format per refredament rààpid dpid d’’un fos dun fos d’’impacte simpacte sóón les n les

tectites

tectites, que cauen en , que cauen en ààrees extenses al voltant dels crrees extenses al voltant dels crààters dters d’’impacte desprimpacte despréés s

d

d’’haver assolit grans altituds sobre la superficie terrestre.haver assolit grans altituds sobre la superficie terrestre.

En realitat les temperatures poden ser tant elevades que una par

En realitat les temperatures poden ser tant elevades que una part del material t del material

supera les temperatures d

supera les temperatures d’’ebulliciebullicióódels silicats i es vaporitzen (dels silicats i es vaporitzen (temperatures molt temperatures molt

superiors a 3000

superiors a 3000ººCC). Posteriorment per refredament es formen gotes ). Posteriorment per refredament es formen gotes magm

magmààtiques per condensacitiques per condensacióó..

9

Les roques

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

2. Revisió dels conceptes de magma i roques ígnies en l’entorn del Sistema Solar.

10 Suevita

Suevitadel crdel crààter del Ries de Nter del Ries de Nöördlingen (Bavaria, Alemanya).rdlingen (Bavaria, Alemanya). Vidre i fragments de roca.

Vidre i fragments de roca.

Raab,H. (2007)

Raab,H. (2007)

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

(6)

11

Tectita

Tectita(Moldavita)(Moldavita)

Vidre d

Vidre d’’origen meteororigen meteoríític procedent de la fusitic procedent de la fusióóde les roques terrestres per lde les roques terrestres per l’’impacte.impacte. Mp (2004)

Mp (2004)

http://en.wikipedia.org/wiki/Tektite

http://en.wikipedia.org/wiki/Tektite

--b) b) Impactes de llamps.Impactes de llamps.-- Tenen nomTenen noméés una imports una importàància simbòlica pel petitncia simbòlica pel petitííssim ssim volum que generen però formen productes de fusi

volum que generen però formen productes de fusióóde les roques a temperatures de les roques a temperatures

superiors a les volc

superiors a les volcààniques. Les fulgurites sniques. Les fulgurites sóón masses de vidre de formes n masses de vidre de formes

ramificades principalment de composici

ramificades principalment de composicióó silsilíícica (lechatelierita) per la fusicica (lechatelierita) per la fusióó de de

grans de quars que requereixen temperatures superiors a 1700

grans de quars que requereixen temperatures superiors a 1700ººC.C.

12 Wilson, G. (2011)

Wilson, G. (2011)

Southern British Columbia. Stanley sample 1697.

Southern British Columbia. Stanley sample 1697. Fulgurita

Fulgurita. .

Vidre de s

Vidre de síílice format per lice format per

la caiguda d

la caiguda d’’un llampun llamp

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

(7)

-- c) c) Explosions atòmiques.Explosions atòmiques.-- La gran quantitat dLa gran quantitat d’’energia alliberada per les bombes energia alliberada per les bombes

nuclears fon i volatilitza les roques dels seus voltants, ja sig

nuclears fon i volatilitza les roques dels seus voltants, ja sigui en explosions a ran de ui en explosions a ran de

terra o subterr

terra o subterràànies. El material vitri radiactiu format (nies. El material vitri radiactiu format (semblant a una obsidianasemblant a una obsidiana) que es ) que es

va formar per la fusi

va formar per la fusióó i evaporacii evaporacióó de la sorra del desert, rica en quars, en el primer de la sorra del desert, rica en quars, en el primer

assaig nuclear (

assaig nuclear (““TrinityTrinity””) es va anomenar ) es va anomenar trinititatrinitita. Es podria considerar una . Es podria considerar una roca artificialroca artificial..

13

Trinitita

Trinitita. .

Vidre format per la fusi

Vidre format per la fusióói volatilitzacii volatilitzacióó de la sorra del desert a

de la sorra del desert a Tularosa Tularosa Basin, Alamogordo,

Basin, Alamogordo, NNew Mexico, ew Mexico,

USA.

USA. a causa de la causa de l’’explosiexplosióó nuclear nuclear

“TrinityTrinity””al 1946.al 1946.

Foto: Shaddack. 13 February 2009

Foto: Shaddack. 13 February 2009

Les roques

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

2. Revisió dels conceptes de magma i roques ígnies en l’entorn del Sistema Solar.



 2.2.Definici2.2.Definicióó de magma de magma al Sistema Solaral Sistema Solarexpandida fins a condicions expandida fins a condicions extremes (en els nivells Escor

extremes (en els nivells Escorççaa--Mantell).Mantell).

-- En els En els planetes interns o terrestresplanetes interns o terrestresels materials rocosos i els processos que els materials rocosos i els processos que

donen lloc a la seva fusi

donen lloc a la seva fusióóssóón similars a grans trets als que es donen a la Terra. n similars a grans trets als que es donen a la Terra.

Inclouen essencialment una composici

Inclouen essencialment una composicióósilicatada, lsilicatada, l’’energia interna dels cossos energia interna dels cossos

astronòmics i l

astronòmics i l’’energia ocasional aportada per les colisions denergia ocasional aportada per les colisions d’’asteroides i asteroides i

cometes.

cometes.

--En els En els cossos sòlids externscossos sòlids externs, principalment les llunes dels planetes gegants, els , principalment les llunes dels planetes gegants, els

planetes nans i els cometes, els constituents materials i els pr

planetes nans i els cometes, els constituents materials i els processos ocessos ““geològicsgeològics””

estan governats per les

estan governats per les baixes temperaturesbaixes temperatures..

Els materials SÒLIDS que els formen, en els planetes terrestres

Els materials SÒLIDS que els formen, en els planetes terrestres serien volserien volààtils tils

(liquids o gasos). El m

(liquids o gasos). El méés important s important éés el gel de Hs el gel de H22O. A temperatures de O. A temperatures de --160160ººC o C o

inferiors el gel

inferiors el gel éés gairebs gairebéétant dur com el granit o altres roques terrestres.tant dur com el granit o altres roques terrestres.

--En aquests cossos de dimensions planetEn aquests cossos de dimensions planetààries (Ganries (Ganíímedes medes éés ms méés gran que s gran que

Mercuri, i Calixt quasi igual), la

Mercuri, i Calixt quasi igual), la fusifusióóde les de les roques corticals (gel)roques corticals (gel) dona lloc a la dona lloc a la

formaci

formacióó dd’’aigua laigua lííquida, la qual es comporta com un magma. Aquest fenòmen quida, la qual es comporta com un magma. Aquest fenòmen

s

s’’anomena anomena CRIOMAGMATISMECRIOMAGMATISME ((Kargel,Kargel,J.J.S., 1990; Wilson & Head,1999).S., 1990; Wilson & Head,1999).

14

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

(8)

15

CRIOMAGMATISME

CRIOMAGMATISMEGrans sortidors de Grans sortidors de criomagmacriomagmaaquaquóós a s a EncEncèèladlad(sat(satèèll··lit de Saturn)lit de Saturn)

PIA07800

PIA07800. NASA Photojournal (10/3/2006) PIA08386. NASA Photojournal (10/3/2006) PIA08386NASA Photojournal (11/10/2007)NASA Photojournal (11/10/2007)

-- El El CRIOMAGMATISMECRIOMAGMATISME engloba tots els processos relacionats amb el engloba tots els processos relacionats amb el

magmatisme però a molt baixes temperatures. Per tant es parla de

magmatisme però a molt baixes temperatures. Per tant es parla decriomagmes, criomagmes,

criolaves

criolaves, , processos processos intrusius intrusius ((crioplutonismecrioplutonisme), ), processos processos extrusius extrusius (

(criovolcanismecriovolcanisme).).

--En el satEn el satèèll··lit de Jlit de Jùùpiter Europa spiter Europa s’’han descobert estructures que suggereixen un han descobert estructures que suggereixen un

criovolcanisme d

criovolcanisme d’’aigua. Hi ha estructures dòmiques, planes de gel, probables aigua. Hi ha estructures dòmiques, planes de gel, probables

dipòsits

dipòsits criopiroclcriopiroclààsticsstics de gel. El de gel. El criomagmacriomagma aquaquóós sembla formar part de s sembla formar part de

mescles eut

mescles eutèèctiquesctiquesamb sulfats de sodi i de magnesi que cristalamb sulfats de sodi i de magnesi que cristal··lizarien formant lizarien formant

roques

roques ““crioplutòniquescrioplutòniques”” o o ““criovolccriovolcààniquesniques”” formades per aproximadament un formades per aproximadament un

50% de gel i 50% de sals hidratades de sodi i magnesi (Wilson &

50% de gel i 50% de sals hidratades de sodi i magnesi (Wilson & Head, 1999).Head, 1999).

-- Les Les criolavescriolavesaquoses poden variar en composiciaquoses poden variar en composicióódes de salmorres ddes de salmorres d’’aigua i aigua i sal, solucions criog

sal, solucions criogèèniques amb amonniques amb amonííac, possiblement incloentac, possiblement incloent--hi metanol, hi metanol,

sulfur d

sulfur d’’amoni i altres clorurs alcalins (Kargel, 1990).amoni i altres clorurs alcalins (Kargel, 1990).

--Els primers Els primers volcans de gelvolcans de gelvan ser observats per primer cop a van ser observats per primer cop a TritTritóó(sat(satèèll··lit de lit de

Nept

Neptúú) al 1989. Posteriorment, a part de ) al 1989. Posteriorment, a part de EncEncèèladlad, ja esmentat, s, ja esmentat, s’’han trobat han trobat

evid

evidèències de criovolcanisme a ncies de criovolcanisme a Europa, TitEuropa, Titàà, Ganimedes i Miranda, Ganimedes i Miranda..

16

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

(9)



 2.3.Definició2.3.Definició de magma de magma al Sistema Solaral Sistema Solar expandida fins a condicions expandida fins a condicions extremes (a nivell del Nucli).

extremes (a nivell del Nucli).

--Les dades geofLes dades geofíísiques de les que es disposa en lsiques de les que es disposa en l’’actualitat indiquen que la part actualitat indiquen que la part

exterior del nucli terrestre es troba en estat de fusi

exterior del nucli terrestre es troba en estat de fusióóamb baixa viscositat, i a molt amb baixa viscositat, i a molt

altes temperatures i presions. L

altes temperatures i presions. L’’estimaciestimacióó de temperatures en el nucli extern de temperatures en el nucli extern

oscil

oscil··la entre uns la entre uns 37003700ººCCen el len el líímit amb el Mantell i uns mit amb el Mantell i uns 47004700ººCCen el len el líímit amb el mit amb el

nucli intern (

nucli intern (BoehlerBoehler, 1996)., 1996).

Les fases minerals majorit

Les fases minerals majoritààries serien cristalls de ferro i nries serien cristalls de ferro i nííquel dquel d’’alta presialta presióóque que

anirien precipitant cap al nucli intern immersos en una fase l

anirien precipitant cap al nucli intern immersos en una fase lííquida de composiciquida de composicióó

similar (Anderson, 2002).

similar (Anderson, 2002).

--Es pot considerar, per tant, com un Es pot considerar, per tant, com un magma de molt alta temperaturamagma de molt alta temperaturaque dona lloc que dona lloc

a unes

a unes roques plutòniques formades essencialment per cristalls de ferroroques plutòniques formades essencialment per cristalls de ferroi ni nííquel o quel o

d

d’’aleacions entre ells. aleacions entre ells. Es creu que les grans presions que es donen al nucli Es creu que les grans presions que es donen al nucli

terrestre afavoreixen una

terrestre afavoreixen una estructura hexagonal del ferro (hcp)estructura hexagonal del ferro (hcp)que pot explicar la que pot explicar la

forta anisotropia observada en el nucli intern

forta anisotropia observada en el nucli intern((Stixrude & Cohen (1995).Stixrude & Cohen (1995).

--Magmes i roques Magmes i roques íígnies similars poder formargnies similars poder formar--se o haverse o haver--se format en el passat se format en el passat en altres nuclis planetaris, en nuclis de llunes dels planetes,

en altres nuclis planetaris, en nuclis de llunes dels planetes, o en asteroides.o en asteroides.

17

Les roques

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

2. Revisió dels conceptes de magma i roques ígnies en l’entorn del Sistema Solar.

--En el lEn el lììmit nuclimit nucli--mantell planetaris o asteroidals les roques de ferromantell planetaris o asteroidals les roques de ferro--nnííquel poden quel poden

incloure fases silicatades (forsterita) com s

incloure fases silicatades (forsterita) com s’’observa en els meteorits anomenats observa en els meteorits anomenats

palasits

palasits..

-- Encara que els magmes terrestres directament observables procedEncara que els magmes terrestres directament observables procedeixen de eixen de zones del mantell bastant superficials (

zones del mantell bastant superficials (menors de 200 km, 6 GPamenors de 200 km, 6 GPa), estudis ), estudis

recents apunten a que poden existir

recents apunten a que poden existir magmes silicatats en zones molt profundesmagmes silicatats en zones molt profundes, ,

fins i tot al limit nucli

fins i tot al limit nucli--mantell (a 2890 km de profunditat i 136 GPa) (Ni Sun, 2008) mantell (a 2890 km de profunditat i 136 GPa) (Ni Sun, 2008)

(Zona s

(Zona síísmica dsmica d’’ultra baixa velocitat, ultra baixa velocitat, ULVZULVZ, , Garnero & Helmberger (1995Garnero & Helmberger (1995).).

-- Una excepciUna excepcióó podrien ser les podrien ser les komatiiteskomatiitesde lde l’’ArqueArqueààque semblen procedir de que semblen procedir de zones profundes del mantell superior (

zones profundes del mantell superior (500500--670 km670 km) o incl) o inclúús del mantell inferior s del mantell inferior

(Herzberg, 1995; Miller et al., 1991)

(Herzberg, 1995; Miller et al., 1991)

18 L

Lààmina prima de komatiita amb textura spinifexmina prima de komatiita amb textura spinifex

Cheadle

Cheadle, , M. et al. (2003)M. et al. (2003)

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

(10)

En l'estudi de les roques

En l'estudi de les roques

í

í

gnies a altres cossos

gnies a altres cossos

astronòmics cal fer una distinci

astronòmics cal fer una distinci

ó

ó

clara entre

clara entre

:

:

(I)

(I)

els

els

cossos astronòmics

cossos astronòmics

anomenats

anomenats

"

"

terrestres

terrestres

" o "

" o "

interns

interns

(II)

(II)

els

els

"

"

externs

externs

(III) Exoplanetes

(III) Exoplanetes

19

Sistema Solar: 1) Planetes

Sistema Solar: 1) Planetes

terrestres

terrestres

; 2) Planetes

; 2) Planetes

externs

externs

20

Planetes terrestres

Planetes terrestres

Modificat de: NASA (2011), Photojournal. Jet Propulsion Laborato

Modificat de: NASA (2011), Photojournal. Jet Propulsion Laboratory (JPL). California ry (JPL). California Institute of Technology Institute of Technology Plane tes ex terns Plane tes ex terns

(11)

(I) Els cossos astronòmics "terrestres"

(I) Els cossos astronòmics "terrestres"

corresponen als

corresponen als

planetes i altres objectes formats en

planetes i altres objectes formats en

òrbites m

òrbites m

é

é

s pròximes al Sol

s pròximes al Sol

que el planeta J

que el planeta J

ú

ú

piter

piter

. Est

. Est

à

à

n formats essencialment

n formats essencialment

per minerals

per minerals

refractaris

refractaris

(de punt de fusi

(de punt de fusi

ó

ó

elevat), entre els que dominen els

elevat), entre els que dominen els

silicats i el ferro met

silicats i el ferro met

à

à

l

l

·

·

lic

lic

•EN AQUEST GRUP ES TROBEN

EN AQUEST GRUP ES TROBEN:

:

1) Mercuri

1) Mercuri

2) Venus

2) Venus

3)

3)

la Terra

la Terra

4

4) la Lluna

) la Lluna

5

5) Mart

) Mart

6

6) els sat

) els satè

èl

·lits de Mart: Phobos i Deimos

lits de Mart: Phobos i Deimos

7

7) els Asteroides (Ceres, Vesta, etc).

) els Asteroides (Ceres, Vesta, etc).

8

8) els Meteorits

) els Meteorits

21

Les roques

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

3. Les roques ígnies en altres cossos astronòmics.

MERCURI

Estructura interna:

Estructura interna:





Nucli: El m

Nucli: El m

é

é

s gran en proporci

s gran en proporci

ó

ó

(forma el 70% de la massa planeta)

(forma el 70% de la massa planeta)





Mantell

Mantell





Escor

Escor

ç

ç

a (> 100 km)

a (> 100 km)

Composici

Composició

ó

petrològica probable:

petrològica probable:





1) Nucli: Ferro i n

1) Nucli: Ferro i n

í

í

quel

quel

±

±

±

±

±

±

±

±

Sulfur de ferro

Sulfur de ferro

(en part fos)

(en part fos)





2) Mantell: Silicats (acumulats Fe

2) Mantell: Silicats (acumulats Fe

-

-

Mg: Peridotites?)

Mg: Peridotites?)





3) Escor

3) Escor

ç

ç

a (superficie):

a (superficie):

(

(

Sprague et al., 1994)

Sprague et al., 1994)

Basalt (49% SiO

Basalt (49% SiO

22

)

)

Anortosita (amb labradorita)

Anortosita (amb labradorita)

Diorita (55% SiO

Diorita (55% SiO

22

)

)

22

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

4.

(12)

23

Densitats

Densitats

5.43 g/cm

5.43 g/cm33 5.24 g/cm5.24 g/cm33 5.52 g/cm5.52 g/cm33 3.35 g/cm3.35 g/cm33 3.93 g/cm3.93 g/cm33

Mercuri Venus La Terra

Mercuri Venus La Terra La Lluna MartLa Lluna Mart

NASA

NASA(2010): (2010): terrest_int.jpg.Terrestrial Planet Interiorsterrest_int.jpg.Terrestrial Planet Interiors

24

MERCURI

MERCURI

Vista global del planeta

Vista global del planeta

amb una superficie

amb una superficie

intensament crateritzada.

intensament crateritzada.

Raigs radials molt visibles

Raigs radials molt visibles

surten dels cr

surten dels crààters ters

relativament joves

relativament joves.. Messenger, (

Messenger, (Oct. 6, 2008)Oct. 6, 2008)

NASA NASA

Sense atmosfera Sense atmosfera apreciable, i , per tant, apreciable, i , per tant, sense processos erosius, sense processos erosius, la seva superf

la seva superfíície recorda cie recorda molt la superf

molt la superfíície de la cie de la Lluna

Lluna

El seu interior, en canvi, El seu interior, en canvi, s

s’’assembla massembla méés al de la s al de la Terra.

Terra.

NASA

NASA(2008) (2008) Image ID: PIA11245Image ID: PIA11245

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

4.

(13)

25

MERCURI

MERCURI

Cr

Crààter Machaudter Machaud

Es reconeixen extenses

Es reconeixen extenses

colades de lava a

colades de lava a

l

l’’interior del crinterior del crààter, amb ter, amb les caracter

les caracteríístiques stiques

espectroscòpiques del

espectroscòpiques del

basalt

basalt

Messenger, (

Messenger, (Oct. 6, 2008Oct. 6, 2008))

NASA

NASA

281601main_flyby2_20081007_5_540.jpg

281601main_flyby2_20081007_5_540.jpg

NASA

NASA(2008) (2008) Image ID:Image ID:

Les roques

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

4.

4.--Les roques Les roques íígnies al planeta Mercurignies al planeta Mercuri

26

MERCURI

MERCURI

Diverses estructures Diverses estructures volc

volcààniques que niques que

inclouen grans colades

inclouen grans colades

de lava i fins i tot

de lava i fins i tot

edificis volc

edificis volcàànics. nics. (Hemisferi Nord) (Hemisferi Nord) Messenger, (Sep. 29, Messenger, (Sep. 29, 2011 2011)) NASA NASA NASA

NASA(2011) (2011) Image ID: PIA14848Image ID: PIA14848

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

4.

(14)

27

Geoqu

Geoquíímicamica

La figura mostra les

La figura mostra les

relacions K/Th de les

relacions K/Th de les

roques de la superf

roques de la superfíície cie

de Mercury obtingudes

de Mercury obtingudes

per la Missi

per la MissióóMesenger.Mesenger.

A difer

A diferèència de la Lluna, ncia de la Lluna,

on s

on s’’observa un fort observa un fort

empobriment en

empobriment en

elements vol

elements volààtils (p.e. el tils (p.e. el

K) respecte als K) respecte als refractaris (Th), a refractaris (Th), a Mercuri es troben Mercuri es troben relacions similars a la relacions similars a la

Terra i als altres

Terra i als altres

planetes terrestres.

planetes terrestres.

Això, junt amb la

Això, junt amb la

pres

presèència de sofre, ncia de sofre,

suggereix que no ha suggereix que no ha perdut aquests perdut aquests elements en grans elements en grans impactes catastròfics. impactes catastròfics. Head Head (1999(1999--2012)2012) 28

VENUS

VENUS

Vista global del planeta

Vista global del planeta

en colors reals. De mida

en colors reals. De mida

molt similar a la Terra es

molt similar a la Terra es

troba totalment cobert de

troba totalment cobert de

n

núúvols en una densa vols en una densa atmosfera amb

atmosfera amb 96% de 96% de

CO

CO22i 3% de Ni 3% de N22. A la . A la

superf

superfíície la presicie la presióóéés s d

d’’unes 92 atm terrestres i unes 92 atm terrestres i

les

les temperatures varien temperatures varien

entre 446 i 490

entre 446 i 490ººCC. Els . Els

n

núúvols svols sóón dn d’à’àcid sulfcid sulfúúric ric però les gotes s

però les gotes s’’evaporen evaporen abans d

abans d’’arribar a terra.arribar a terra. Mariner 10, (

Mariner 10, (Feb. 5, 1974)Feb. 5, 1974)

NASA NASA A la superf

A la superfíície hi ha grans cie hi ha grans extensions de roques extensions de roques volc

volcààniques.niques. Images processed by Ricardo Nunes (2008)Images processed by Ricardo Nunes (2008)

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

5.

(15)

Venus

Fotografies de les roques de la superfície del planeta.

Venera-9 i 13 (URSS). NSSDC NASA . (Venera 9: 485ºC; 90atm. Venera 13: 457ºC; 89atm)

29

Nasa (2003) Venera

Nasa (2003) Venera--13 (URSS). ID: 13 (URSS). ID: vg00261, vg00262. vg00261, vg00262. 7.5 S, 303. E, east of Phoebe Regio (1/ 3/ 1982)7.5 S, 303. E, east of Phoebe Regio (1/ 3/ 1982)

NASA (2003)

NASA (2003)VeneraVenera--9 (URSS). 9 (URSS). Image ID number: Venera 9 lander processed image Image ID number: Venera 9 lander processed image ((Mitchell, D., 2003Mitchell, D., 2003)). . 32 S, 291 E (22/10/75).

32 S, 291 E (22/10/75).

V14.

V14.--Les dades de fluorescLes dades de fluorescèènciancia--X indiquen que sX indiquen que sóón similars als basalts tolen similars als basalts toleíítics ocetics oceàànicsnics(NASA, 1981b).(NASA, 1981b). La composici

La composicióóde la mostra, determinada per fluorescde la mostra, determinada per fluorescèència de raigsncia de raigs--X, se sitX, se sitúúa entre els gabroides a entre els gabroides alcalins melanocr

alcalins melanocrààtics poc diferenciats tics poc diferenciats (NASA, 1981a).(NASA, 1981a).

Venus

Venus

VeneraVenera--13 (URSS)13 (URSS)

Fotografia de les roques de la superf

Fotografia de les roques de la superfíície (460cie (460ººC)C)

Foto re

Foto re--processada per Don P. Mitchell a partir de les dades originals sprocessada per Don P. Mitchell a partir de les dades originals sovioviéétiques (1 de Martiques (1 de Marççde de

1982) en projecci

1982) en projeccióóesfesfèèrica a una projeccirica a una projeccióóen perspectiva.en perspectiva.

30

Mitchell, D. (2006)

(16)

31 Vista global simulada per

Vista global simulada per

ordinador, a partir

ordinador, a partir

d

d’’imatges obtingudes per imatges obtingudes per

radar, centrada a 180

radar, centrada a 180ººde de

longitud E.

longitud E. Magellan

Magellan((Oct. 29, 1991)Oct. 29, 1991)

NASA NASA Els colors s

Els colors s’’han adaptat a han adaptat a partir de les fotos de la partir de les fotos de la superficie obtingudes per les superficie obtingudes per les naus sovi

naus soviéétiques Venera.tiques Venera. Les

Les ààrees de colors mrees de colors méés s clars representen zones clars representen zones elevades (la part central elevades (la part central esquerra corresp esquerra correspóón a n a Afrodita Terra

Afrodita Terra).).

NASA

NASA(1996a) (1996a) Image ID: PIA00104Image ID: PIA00104

32

Wikipedia

Wikipedia(2010) (2010) (from (from Pioneer Complete Venus Map. NASA).Pioneer Complete Venus Map. NASA). (Explicació a la diapositiva següent)

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

5.

(17)

Maxwell Montes

Maxwell Montes(amb 11.000 m d(amb 11.000 m d’’altitud, per sobre del dialtitud, per sobre del diààmetre mitjmetre mitjààdel planeta) del planeta) éés la serralada ms la serralada méés s

elevada. Les muntanyes m

elevada. Les muntanyes méés altes estan recobertes per un material llis, reflectant i conds altes estan recobertes per un material llis, reflectant i conductor de uctor de l

l’’electricitat que es creu que electricitat que es creu que éés el resultat de la precipitacis el resultat de la precipitacióóde neu de galenade neu de galena(PbS) i (PbS) i BismutinitaBismutinita (Bi

(Bi22SS33), o fins i tot, pot ser ), o fins i tot, pot ser telurtelur(Te) ((Te) (BrackettBrackettet al., 1995; Otten, 2004)et al., 1995; Otten, 2004)

NASA (1978): Pioner Venus, (

NASA (1978): Pioner Venus, (Dec. 4, 1978)Dec. 4, 1978)..

33

VENUS

VENUS

Mapa Topogr

Mapa Topogrààfic de Venus (Projeccific de Venus (Projeccióóde de

Mercator). Els colors blaus mostren les

Mercator). Els colors blaus mostren les

zones deprimides i els grocs i vermells

zones deprimides i els grocs i vermells

zones progressivament m

zones progressivament méés elevades. Es s elevades. Es destaquen dues grans masses d

destaquen dues grans masses d’’aspecte aspecte continental (

continental (IshtarIshtar i i AfroditaAfrodita). En cas de ). En cas de

trobar

trobar--se en equilibri litostse en equilibri litostààtic haurien tic haurien

d

d’’estar constituestar constituïïdes per materials de des per materials de

menor densitat.

menor densitat.

Pioner Venus, (

Pioner Venus, (Dec. 4, 1978)Dec. 4, 1978)

NASA NASA Ishtar Terra Ishtar Terra Afrodita Terra Afrodita Terra

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

5.

5.--Les roques íLes roques ígnies al planeta Venusgnies al planeta Venus

34

VENUS

Localització del lloc d’aterratge de les sondes Venera Composició petrològica de les mostres estudiades per les sondes Venera a la superfície de Venus. La composició de les roques van ser determinades “in situ” per les sondes Venera 13 i 14 mitjançant un espectròmetre de fluorescència de raigs-X. Ishtar Terra Ishtar Terra Afrodita Terra Afrodita Terra 1)

1) La composiciLa composicióóde la mostra del de la mostra del VeneraVenera--1313correspon a la dcorrespon a la d’’un un gabroide alcal

gabroide alcalíímelanocrmelanocrààtictic. . (NASA, 1981a)(NASA, 1981a)

2)

2) En canvi, la del En canvi, la del VeneraVenera--1414éés similar als s similar als basalts tolebasalts toleíítics ocetics oceàànicsnics. . (NASA, 1981b)

(NASA, 1981b)

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

5.

(18)

35

VOLCANISME

VOLCANISME

La major part de la superf

La major part de la superfíície de Venus estcie de Venus estàà recoberta de roques volcrecoberta de roques volcààniques i el nombre niques i el nombre

d

d’’estructures volcestructures volcààniques niques éés varies vegades superior al que es troba a la Terra. La morfolos varies vegades superior al que es troba a la Terra. La morfologia gia

dels edificis volc

dels edificis volcàànics pot arribar a ser fornics pot arribar a ser forçça diferent dels que hi ha a la Terra i en molts da diferent dels que hi ha a la Terra i en molts d’’ells ells

encara es desconeix la seva significaci

encara es desconeix la seva significacióó. Hi ha m. Hi ha méés de 100 volcans de dimensions superficials s de 100 volcans de dimensions superficials

superiors a Hawaii però que sovint no superen els 1000m d

superiors a Hawaii però que sovint no superen els 1000m d’’altura. Saltura. S’’han observat grans han observat grans

calderes, xarxes denses de l

calderes, xarxes denses de líínies que podrien ser dics, grans doms que semblen havernies que podrien ser dics, grans doms que semblen haver--se se

format per acumulaci

format per acumulacióóde laves viscoses (de laves viscoses (““pancake domespancake domes””o doms en forma de pasto doms en forma de pastíís). Una s). Una

activitat volc

activitat volcàànica recent nica recent éés bastant probable per la rs bastant probable per la rààpida variacipida variacióóde les concentracions de de les concentracions de

sofre atmosf

sofre atmosfèèric detectada.ric detectada.

Tot i les elevades temperatures de la superf

Tot i les elevades temperatures de la superfíície, i en contra del que es podria suposar en cie, i en contra del que es podria suposar en

conseq

conseqüüencia, la litosfera de Venus encia, la litosfera de Venus éés fors forçça ma méés gruixuda que la de la Terra. Segons Warner s gruixuda que la de la Terra. Segons Warner

(1979) la

(1979) la litosfera de Venuslitosfera de Venuspodria ser dpodria ser d’’uns uns 150 km de gruix150 km de gruix. Aquest fet es podria derivar . Aquest fet es podria derivar

d

d’’una concentraciuna concentracióódd’’aigua inferior en el mantell de Venus amb un augment de la tempeaigua inferior en el mantell de Venus amb un augment de la temperatura ratura

del solidus. del solidus. 36

VENUS

VENUS

VOLCANISME (cont.) VOLCANISME (cont.)

Segons Nimmo & McKenzie (1998): Segons Nimmo & McKenzie (1998):

L

L’’ESCORESCORÇÇAAde Venus de Venus éés de s de composicicomposicióóbasbasààltica i te uns 30 km de gruix.ltica i te uns 30 km de gruix. El

El MANTELLMANTELLéés similar al de la Terra i ests similar al de la Terra i estààsotmsotmèès a processos convectius que donen lloc a s a processos convectius que donen lloc a l

l’’ascens de ascens de diapirsdiapirsprocedents de zones profundes (procedents de zones profundes (““plomallsplomallsmantmantèèll··licslics””).).

Les temperatures de la part superior del mantell s

Les temperatures de la part superior del mantell sóón similars a les del mantell terrestre (uns n similars a les del mantell terrestre (uns

1300

1300ººC) però tC) però tééuna viscositat superior (una viscositat superior (~10~102020Pa s).Pa s).

El gruix de la

El gruix de la litosferalitosferadeu estar limitat entre uns deu estar limitat entre uns 80 i 200 km.80 i 200 km.

Moltes de les difer

Moltes de les diferèències entre els processos de Venus i la Terra es poden explicar ncies entre els processos de Venus i la Terra es poden explicar per per

l

l’’absabsèència dncia d’’aiguaaigua..

Venus va patir una

Venus va patir una reconstruccireconstruccióóglobal de la seva superfglobal de la seva superfííciecie entre entre 300 i 600 Ma300 i 600 Maenrera, la enrera, la

causa de la qual encara es desconeix en gran part.

causa de la qual encara es desconeix en gran part.

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

5.

(19)

37

VENUS

VENUS

VOLCANISME VOLCANISME Sachs Patera

Sachs Pateraéés una caldera s una caldera

d

d’’enfonsament per buidat denfonsament per buidat d’’una una

cambra magm

cambra magmààtica, de 40 km de tica, de 40 km de

longitud m

longitud mààxima i 130 m de xima i 130 m de

profunditat. Es troba situada a 49N i

profunditat. Es troba situada a 49N i

334E. A la zona N de la caldera es

334E. A la zona N de la caldera es

veuen nombroses colades

veuen nombroses colades

(probablement de molt baixa

(probablement de molt baixa

viscositat) que s

viscositat) que s’’estenen en longituds estenen en longituds

compreses entre 10 i 25 km.

compreses entre 10 i 25 km.

NASA

NASA(1996b) (1996b) Image ID: PIA00473Image ID: PIA00473 Magellan, (Nov, 20, 1996)

Magellan, (Nov, 20, 1996)

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

5.

5.--Les roques íLes roques ígnies al planeta Venusgnies al planeta Venus

38

NASA

NASA(1996c) (1996c) Image ID: PIA00246Image ID: PIA00246 Magellan, (Mar, 13, 1996)

Magellan, (Mar, 13, 1996)

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

5.

5.--Les roques íLes roques ígnies al planeta Venusgnies al planeta Venus

VENUS

VENUS

VOLCANISME

VOLCANISME

Marge oriental de la zona

Marge oriental de la zona

Alfa Regio.

Alfa Regio. Es tracta dEs tracta d’’una una estructura d

estructura d’’uns 2400 m uns 2400 m

d

d’’altitud formada per altitud formada per

l

l’’associaciassociacióóde 7 de 7

estructures dòmiques. El

estructures dòmiques. El

di

diààmetre mitjmetre mitjààdels doms dels doms é

és ds d’’uns 25 km i uns 750 uns 25 km i uns 750

m d

m d’’altura. Les muntanyes altura. Les muntanyes

semblen haver

semblen haver--se format se format

per l

per l’’erupcierupcióóde gruixudes de gruixudes

capes de lava viscosa amb

capes de lava viscosa amb

una escor

una escorçça consolidada, a consolidada,

o b

o bééper intrusions molt per intrusions molt

superficials que van

superficials que van

aixecar els nivells externs.

(20)

39

NASA

NASA(1996) (1996) Image ID: PIA00487Image ID: PIA00487 Magellan, (Nov, 14, 1996)

Magellan, (Nov, 14, 1996)

VOLCANISME

VOLCANISME

Doms volc

Doms volcàànics a lnics a l’’E de la E de la

Regi

Regióódd’’Ovda. Ovda. La imatge, La imatge,

de 90 km de longitud,

de 90 km de longitud,

mostra petits doms

mostra petits doms

volc

volcàànics en el flanc del nics en el flanc del

volc

volcààMaat. Els doms Maat. Els doms

volc

volcàànics snics sóón molt comuns n molt comuns

a la superf

a la superfíície de Venus el cie de Venus el

que posa de manifest que

que posa de manifest que

ha hagut una gran activitat

ha hagut una gran activitat

volc

volcàànica. Les dimensions nica. Les dimensions

calculades donen 688 m

calculades donen 688 m

d

d’’altura i 8.2altura i 8.2ººde pendent, de pendent,

dimensions molt similars a

dimensions molt similars a

alguns volcans terrestres.

alguns volcans terrestres.

40

VENUS

VENUS

VOLCANISME

VOLCANISME

A Venus, una litosfera

A Venus, una litosfera

molt gruixuda, calenta i

molt gruixuda, calenta i

relativament poc relativament poc densa, no es veu densa, no es veu sotmesa a subducci sotmesa a subduccióó cont

contíínua. Es produeix nua. Es produeix

una gran acumulaci

una gran acumulacióó

de calor que fon

de calor que fon

l

l’’astenosfera en gran astenosfera en gran

part, fent que la

part, fent que la

litosfera sòlida es trobi

litosfera sòlida es trobi

en desequilibri i en desequilibri i periòdicament es periòdicament es desencadeni una desencadeni una subducci

subduccióóparoxparoxíísmica smica

a nivell planetari que

a nivell planetari que

pot durar 100 Ma.

pot durar 100 Ma.

La darrera sembla

La darrera sembla

haver

haver--se produse produïït fa 500 t fa 500

Ma. (Merk, 2010)

Ma. (Merk, 2010) MerkMerk(2010)(2010)

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

5.

(21)

41

VENUS

VENUS

VOLCANISME VOLCANISME La figura La figura representa el representa el diferent gruix de diferent gruix de les litosferes a les litosferes a Venus i a la Venus i a la Terra, si b

Terra, si bééles les

seves

seves

caracter

caracteríístiques stiques

s sóón similars. No n similars. No obstant això la obstant això la tectònica de tectònica de plaques sembla plaques sembla estar absent a estar absent a Venus i això Venus i això s s’’atribueix a la atribueix a la manca d

manca d’’aigua al aigua al

Mantell.

Mantell.

Nimmo & McKenzie

Nimmo & McKenzie(1998)(1998)

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

5.

5.--Les roques íLes roques ígnies al planeta Venusgnies al planeta Venus

42

VENUS

VENUS Geoqu

Geoquíímicamica

Estudi

Estudi

geoqu

geoquíímic mic comparatiu del comparatiu del K i el Th entre K i el Th entre les roques les roques í

ígnies de Venus gnies de Venus

(Missi

(MissióóRusa Rusa

Venera

Venera--Vega) i Vega) i les Mart i la les Mart i la Terra. Les Terra. Les dades dades suggerixen de suggerixen de que es tracta de que es tracta de roques roques bas

basààltiques ltiques bastant bastant evolucionades evolucionades (en un estadi (en un estadi comparable a comparable a

les dels hot

les dels hot

spots i arcs spots i arcs insulars insulars terrestres). terrestres). Basilevsky et al Basilevsky et al(2006)(2006) Venera

Venera--VegaVega

Les roques

Les roques

í

í

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

gnies i els magmes al Sistema Solar (I)

5.

(22)

43

BRACKETT, R. A., FEGLEY, B., Jr. ARVIDSON, R. E. (1995): Volatil

BRACKETT, R. A., FEGLEY, B., Jr. ARVIDSON, R. E. (1995): Volatile transport on Venus and implications e transport on Venus and implications for surface geochemistry and geology. J. Geophys. Res., Vol. 100

for surface geochemistry and geology. J. Geophys. Res., Vol. 100, No. E1, pp. 1553, No. E1, pp. 1553––15631563 COUTARD, C., MALHERBE, J

COUTARD, C., MALHERBE, J--M, RONDI, T.VEVAUD S. (2011): Scientific Gallery. Observatoire MM, RONDI, T.VEVAUD S. (2011): Scientific Gallery. Observatoire Midiidi- -Pyr

Pyréénnéées / Pic du Midi. Lunette Jean Res / Pic du Midi. Lunette Jean Röösch.sch.--http://ljr.bagn.obshttp://ljr.bagn.obs--mip.fr/mip.fr/ CHEADLE, M

CHEADLE, M.., SILVA, K., JERRAM, D., with SPARKS, D., ARNDT, N.T, GEE, M. &, SILVA, K., JERRAM, D., with SPARKS, D., ARNDT, N.T, GEE, M. &NISBET, E.G. (2003): NISBET, E.G. (2003): Komatiite (image 007),

Komatiite (image 007), httphttp://faculty.gg.uwyo.edu/cheadle/#_Rock_Textures://faculty.gg.uwyo.edu/cheadle/#_Rock_Textures. (01/02/03). (01/02/03) GARNERO, E.J. and HELMBERGER, D.V. (1995): On seismic resolution

GARNERO, E.J. and HELMBERGER, D.V. (1995): On seismic resolutionof lateral heterogeneityin the of lateral heterogeneityin the Earth's outermost core. Physics of the Earth and Planetary Inter

Earth's outermost core. Physics of the Earth and Planetary Interiors, 88: 117iors, 88: 117--130130.. HEAD, J.W. (1999

HEAD, J.W. (1999--2012): 2012): Messenger, Mercuri surface, space, environment, geochemistry andMessenger, Mercuri surface, space, environment, geochemistry andranging. ranging. JHU/APL, NASA.

JHU/APL, NASA.

HERZBERG, C., 1995. Generation of plume magma through time: an e

HERZBERG, C., 1995. Generation of plume magma through time: an experimental perspective. Chemical xperimental perspective. Chemical Geology, 126: 1

Geology, 126: 1--16.16. KARGEL,

KARGEL,J.J.S., (1990):Cryomagmatism in the outer solar system. S., (1990):Cryomagmatism in the outer solar system. Ph.D. Thesis Arizona Univ., Tucson.Ph.D. Thesis Arizona Univ., Tucson. LE MAITRE, R.W. (Ed.)

LE MAITRE, R.W. (Ed.) (2002). A classification of Igneous rocks and glossary of terms.(2002). A classification of Igneous rocks and glossary of terms.Recommendations Recommendations of the International Union of Geological Sciences Subcommision o

of the International Union of Geological Sciences Subcommision on The Systematics of Igneous Rocks. n The Systematics of Igneous Rocks. Cambridge University Press. 236 p.

Cambridge University Press. 236 p. MERK, J.., (2010):

MERK, J.., (2010):Geol212: Planetary Geology. Department of Geology. University of Mariland.Geol212: Planetary Geology. Department of Geology. University of Mariland.

44

Bibliografia

Bibliografia

MILLER, G.H., STOLPER, E.M. and AHRENS, T.J. (1991): The equatio

MILLER, G.H., STOLPER, E.M. and AHRENS, T.J. (1991): The equation of state of a molten komatiite 2: n of state of a molten komatiite 2: Application to komatiite petrogenesis and the hadean mantle Jour

Application to komatiite petrogenesis and the hadean mantle Journalof Geophysical Research, 96(B7): nalof Geophysical Research, 96(B7): 11849

11849--11864.11864.

MITCHELL, D. (2006): Images of Venus, CS_Venera_Perspective.jpg.

MITCHELL, D. (2006): Images of Venus, CS_Venera_Perspective.jpg.Mental Landscape LLC. Research Mental Landscape LLC. Research and Development in Computer Graphics and Server Software.

and Development in Computer Graphics and Server Software. http://mentallandscape.comhttp://mentallandscape.com. . MP (2004): Moldavite.

MP (2004): Moldavite.--http://en.wikipedia.org/wiki/Tektitehttp://en.wikipedia.org/wiki/Tektite NASA

NASA(1981a): Venera 13. (1981a): Venera 13. Descent Craft.Descent Craft.NSSDC ID:NSSDC ID:19811981--106D106D. . http://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraftDisplay.do?id=1981

http://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraftDisplay.do?id=1981--106D106D

NASA

NASA(1981b): Venera 14. (1981b): Venera 14. Descent Craft. Descent Craft. NSSDC ID:NSSDC ID:19811981--110D.110D.

http://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraftDisplay.do?id=1981

http://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraftDisplay.do?id=1981--110D110D

NASA

NASA(1996a): Venus (1996a): Venus --Computer Simulated Global View Centered at 180 Degrees East Longitude.Computer Simulated Global View Centered at 180 Degrees East Longitude.Image Image ID: PIA00104. Credt: NASA/JPL.

ID: PIA00104. Credt: NASA/JPL. http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/PIA00104http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/PIA00104 NASA

NASA(1996b):(1996b):Venus Venus --Sachs Patera.Sachs Paterahttp://www.jpl.nasa.gov/spaceimages/details.php?id=PIA00473http://www.jpl.nasa.gov/spaceimages/details.php?id=PIA00473 NASA

NASA(1996c):(1996c):Venus –Venus –Alfa Regio.Alfa Regiohttp://www.jpl.nasa.gov/spaceimages/details.php?id=PIA00246http://www.jpl.nasa.gov/spaceimages/details.php?id=PIA00246 NASA

NASA(1996d):(1996d):Venus Venus ––Ovda RegioOvda Regio.http://www.jpl.nasa.gov/spaceimages/details.php?id=PIA00http://www.jpl.nasa.gov/spaceimages/details.php?id=PIA00487487 NASA (2003): Image ID number: Venera 9 lander processed image. N

NASA (2003): Image ID number: Venera 9 lander processed image. NSSDC Data Set ID (Photo): 75SSDC Data Set ID (Photo): 75--050D050D- -01A (Image from Don P. Mitchell

01A (Image from Don P. Mitchell).

http://nssdc.gsfc.nasa.gov/imgcat/html/object_page/v09_lander_pr http://nssdc.gsfc.nasa.gov/imgcat/html/object_page/v09_lander_proc.htmloc.html NASA (2003): Venera 13 Lander, VG00261,262

NASA (2003): Venera 13 Lander, VG00261,262. NSSDC. NSSDC.

http://nssdc.gsfc.nasa.gov/imgcat/html/object_page/v13_vg261_262

(23)

45

Bibliografia

Bibliografia

NASA (2006):

NASA (2006): PIA07800.PIA07800.Enceladus the StorytellerEnceladus the Storyteller(10/3/2006). NASA/JPL/Space Science Institute(10/3/2006). NASA/JPL/Space Science Institute http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/pia07800

http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/pia07800 NASA (2007):

NASA (2007):PIA08386. Jet BluePIA08386. Jet Blue (11/10/2007). NASA/JPL/Space Science Institute. (11/10/2007). NASA/JPL/Space Science Institute. http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/pia08386

http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/pia08386 NASA (2008): Image ID: PIA11245_modest.jpg.

NASA (2008): Image ID: PIA11245_modest.jpg. Mercury as Never Seen Before.Mercury as Never Seen Before.Image Credit: Johns Image Credit: Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Carnegie Instituti

Hopkins University Applied Physics Laboratory/Carnegie Institution of Washington (2008on of Washington (2008--1010--07). 07). http://photojournal.jpl.nasa.gov/jpegMod/

http://photojournal.jpl.nasa.gov/jpegMod/PIA11245_modest.jpgPIA11245_modest.jpg NASA (2008): Machaud Crater. Mercury. Image ID: 281601main_flyby

NASA (2008): Machaud Crater. Mercury. Image ID: 281601main_flyby2_20081007_5_540.jpg. 2_20081007_5_540.jpg.

http://www.nasa.gov/mission_pages/messenger/multimedia/flyby2_20

http://www.nasa.gov/mission_pages/messenger/multimedia/flyby2_20081007_5.html. 081007_5.html. (2008-(2008-1010--07).07). NASA (2010): Image ID: terrest_int.jpg.Terrestrial Planet Interi

NASA (2010): Image ID: terrest_int.jpg.Terrestrial Planet Interiors. Solar System Exploration. ors. Solar System Exploration. http://sse.jpl.nasa.gov/multimedia/display.cfm?IM_ID=168

http://sse.jpl.nasa.gov/multimedia/display.cfm?IM_ID=168. (. (Last Updated: 22 Sep 2010Last Updated: 22 Sep 2010). NASA (2011):

NASA (2011): Photojournal. Jet Propulsion Laboratory (JPL). California InstitPhotojournal. Jet Propulsion Laboratory (JPL). California Institute of Technology. ute of Technology. http://photojournal.jpl.nasa.gov/index.html

http://photojournal.jpl.nasa.gov/index.html NASA (2011):

NASA (2011): Spectacular Volcanic Features on Mercury.Spectacular Volcanic Features on Mercury.Image ID: PIA14848_modest.jpg. Image ID: PIA14848_modest.jpg. Image Credit: Image Credit: Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory. http://phot

Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory. http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/PIA14848 ojournal.jpl.nasa.gov/catalog/PIA14848 (2011

(2011--0909--29).29).

NIMMO, F. & McKENZIE, D. (1998): Volcanism and tectonics on Venu

NIMMO, F. & McKENZIE, D. (1998): Volcanism and tectonics on Venus . Annu. Rev. Earth Planet. Sci. s . Annu. Rev. Earth Planet. Sci. 1998. 26:23

1998. 26:23––51.51.

NUNES, R. (2008) Ricardo Nunes Astronomy Page. Venus Images. Ima

NUNES, R. (2008) Ricardo Nunes Astronomy Page. Venus Images. Image identification: mosaic_rgb2.jpgge identification: mosaic_rgb2.jpg. . http://www.astrosurf.com/nunes/explor/explor_m10.htm http://www.astrosurf.com/nunes/explor/explor_m10.htm. . http http://www.astrosurf.com/nunes/explor/mariner10/venus/mosaic_rgb2.jp://www.astrosurf.com/nunes/explor/mariner10/venus/mosaic_rgb2.jpgg 46

Bibliografia

Bibliografia

OTTEN, C.J. (2004):

OTTEN, C.J. (2004): ““Heavy metalHeavy metal””snow on Venus is lead sulfide. Newsroom, p. 633. Washington snow on Venus is lead sulfide. Newsroom, p. 633. Washington University in St. Louis.

University in St. Louis. NASA (1978)

NASA (1978) Pioner Pioner Venus (en Wikipedia, 2010).Venus (en Wikipedia, 2010). RAAB,H. (2007): Suevite.jpg.

RAAB,H. (2007): Suevite.jpg. http://en.wikipedia.org/wiki/File:Suevite.jpg; http://en.wikipedia.org/wiki/File:Suevite.jpg; http://de.wikipedia.org/wiki/Benutzer:Vesta

http://de.wikipedia.org/wiki/Benutzer:Vesta SHADDACK (2009): 13 February 2009.

SHADDACK (2009): 13 February 2009. http://en.wikipedia.org/wiki/File:Trinititehttp://en.wikipedia.org/wiki/File:Trinitite--detail2.jpgdetail2.jpg SPRAGUE A. L., KOZLOWSKI, R.W.H. & WITTEBORN, F. C. (1994): Mer

SPRAGUE A. L., KOZLOWSKI, R.W.H. & WITTEBORN, F. C. (1994): Mercury: evidence for anorthosite cury: evidence for anorthosite and basalt from mid

and basalt from mid--infrared (7.3infrared (7.3--13.5 micron) spectroscopy. ICARUS 109, 15613.5 micron) spectroscopy. ICARUS 109, 156--157,157, STIXRUDE, L. & COHEN R.E., (1995):

STIXRUDE, L. & COHEN R.E., (1995):"High"High--Pressure Elasticity of Iron and Anisotropy of Earth's Inner Pressure Elasticity of Iron and Anisotropy of Earth's Inner Core,"

Core," ScienceScience267, 1972-267, 1972-7575 SUN, N. (2008).

SUN, N. (2008). Magma in EarthMagma in Earth’’s Lower Mantle: first principle molecular dynamics simulations os Lower Mantle: first principle molecular dynamics simulations of silicate f silicate liquids. Ph Thesis. Univ. Michigan. 83 p.

liquids. Ph Thesis. Univ. Michigan. 83 p. WARNER, J. L. (1979):

(24)

47

http://de.wikipedia.org/wiki/Datei:Venus_map_with_labels.jpg

http://de.wikipedia.org/wiki/Datei:Venus_map_with_labels.jpg. (Versi. (Versióóactualitzada: 12:51, 13. Sep. actualitzada: 12:51, 13. Sep. 2010).

2010). WILSON, G. (2011):

WILSON, G. (2011):Turnstone Geological Services Limited. Campbellford, Ontario, CaTurnstone Geological Services Limited. Campbellford, Ontario, Canada. nada. http://www.turnstone.ca

http://www.turnstone.ca

WILSON, L. & HEAD, J. W. (1999). Cryomagmatism : processes of ge

WILSON, L. & HEAD, J. W. (1999). Cryomagmatism : processes of generation, ascent and eruption and neration, ascent and eruption and application to Europa. Lunar and Planetary Science, 30 (1689).

Referencias

Documento similar

lución política y social, sobre la base de enormes disparidades sociales; estructu- ración de ía propiedad agrícola en grandes latifundios; acelerado crecimiento demo-

Quizá esta cortesía del autor para con eí lector provenga de dos causas: la pri- mera, de esa misma pregunta que el autor se hace en uno de los estudios que se contienen en el libro,

canzarán los próximos tres siglos. Bue- na prueba de ello habrá de ser la exis- tencia del Estado soviético, la creación de una serie de otros Estados socia- listas a su

Al constituirse en 1870-71 el Estado ale- mán, las primeras explicaciones fueron de tipo polémico tanto por parte de los histo- riadores franceses como por parte de los alemanes.

videncias , y reconvenidos, para que pidiesen en la forma acostumbrada y prevenida, no obstante de que sus pasos para el logro no son de ordinario gravo- sos , pues como compañeros

Aunque no sea del todo cierta la afirmación de que la situación ge- neral de sumisión en que el administrado se encuentra es fundamento exclusivo de la policía' (pues esta

CEDA Confederación Española de Derechas Autónomas CEDI Centro Europeo de Documentación e Información CENS Central de Empresarios Nacional Sindicalista CESEDEN Centro Superior

La teoría del Estado como teoría del Estado de Derecho ha tomado poca con- ciencia, hasta ahora, del desarrollo de la teoría sistemática de la política, es decir, del análisis