TEMES DE PETROLOGIA
TEMES DE PETROLOGIA Í
ÍGNIA
GNIA
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al
gnies i els magmes al
Sistema Solar (I):
Sistema Solar (I):
Introducci
Introducci
ó
ó
, Mercuri i Venus
, Mercuri i Venus
Pere EnriquePere Enrique
2
2
Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica. Facultat de Geologia. U.B.
1 2012
2012
2
El planeta Venus davant del Sol, vist des dels Pirineus. (C. Coutard, J-M Malherbe, S. Rondi, T.Vevaud) Observatoire Midi-Pyrénées / Pic du Midi Lunette Jean Rösch
2011.- http://ljr.bagn.obs-mip.fr/
3
4
TEMES DE PETROLOGIA
TEMES DE PETROLOGIA Í
ÍGNIA
GNIA
2
2
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
1.
1.
-
-
Introducci
Introducci
ó
ó
.
.
2.
2.
-
-
Revisi
Revisi
ó
ó
dels conceptes
dels conceptes
de magma i roques
de magma i roques
í
í
gnies en l
gnies en l
’
’
entorn del
entorn del
Sistema Solar.
Sistema Solar.
3.
3.
Les roques
Les roques
í
í
gnies en altres cossos astronòmics
gnies en altres cossos astronòmics
.
.
4.
4.
-
-
Les roques
Les roques
í
í
gnies al planeta Mercuri
gnies al planeta Mercuri
5.
•
•
1.
1.
-
-
Introducci
Introducci
ó
ó
.
.
Podem definir les roques
Podem definir les roques íígnies com aquelles roques que sgnies com aquelles roques que s’’han format han format per la consolidaci
per la consolidacióód’d’un magma.un magma. Per tant, en un sentit
Per tant, en un sentit ampli, es consideren roques ampli, es consideren roques íígnies les roques gnies les roques que han assolit o superat la seva temperatura m
que han assolit o superat la seva temperatura míínima de fusinima de fusióó (
(temperatura temperatura ““solidussolidus””))
A la Terra i als altres cossos planetaris anomenats A la Terra i als altres cossos planetaris anomenats ““terrestresterrestres”” les les roques
roques íígnies estan formades principalment per gnies estan formades principalment per silicatssilicats, els quals son , els quals son
els constituents essencials de les escorces i els mantells respe
els constituents essencials de les escorces i els mantells respectius. ctius.
Aquests materials es caracteritzen per tenir elevats punts de fu
Aquests materials es caracteritzen per tenir elevats punts de fusisióó
(
(““materials refractarismaterials refractaris””).).
Els nuclis estan formats principalment per aleacions de ferro en
Els nuclis estan formats principalment per aleacions de ferro encara cara
m
méés refracts refractààriesries..
5
Les roques
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
1.
1. IntroducciIntroduccióó
En el Sistema Solar extern (a partir de JEn el Sistema Solar extern (a partir de Júúpiter) els planetes gegants piter) els planetes gegants
estan constitu
estan constituïïts majoritariament per gasos i fluids supercrts majoritariament per gasos i fluids supercríítics, amb tics, amb densitats similars a l
densitats similars a l’’estat lestat lííquid, i amb composicions dominants quid, i amb composicions dominants d
d’’hidrògen (molecular i methidrògen (molecular i metààll··lic). lic).
No obstant això, cal destacar que aquests planetes tenen nombroses No obstant això, cal destacar que aquests planetes tenen nombroses llunes (algunes de dimensions planet
llunes (algunes de dimensions planetààries) i tambries) i tambéé existeixen planetes existeixen planetes nans (Eris, Plut
nans (Eris, Plutóó) asteroides i cometes que estan formats per materials ) asteroides i cometes que estan formats per materials sòlids i, per tant per
sòlids i, per tant per ““roquesroques””. .
Jupiter te 64 llunes, Saturn 62, UràJupiter te 64 llunes, Saturn 62, Urà 27 i Nept27 i Neptúú 13. Cal afegir que el 13. Cal afegir que el planeta nan Plut
planeta nan Plutóó, en te quatre m, en te quatre méés. Això fa un total de s. Això fa un total de 170 llunes170 llunes
formades totalment o en part per material sòlid. formades totalment o en part per material sòlid.
Les temperatures superficials d’Les temperatures superficials d’aquests cossos saquests cossos sóón molt fredes, des dn molt fredes, des d’’ els
els --160160ººCCals satals satèèll··lits de Jlits de Júúpiter fins a uns piter fins a uns --230230ººCCa la superfía la superfície de cie de Plut
Plutóó..
6
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
1.
2.1.Definició2.1.Definicióde magma a la Terrade magma a la Terra
--En les condicions de la En les condicions de la superfsuperfíície terrestrecie terrestrees consideren magmes als materials es consideren magmes als materials d
d’’origen natural que contenen una fase fosa i que es troben a alteorigen natural que contenen una fase fosa i que es troben a altes temperatures.s temperatures. Per tant, queden excloses de la definici
Per tant, queden excloses de la definicióóles fases lles fases lííquides a baixa temperatura, quides a baixa temperatura,
de les quals les m
de les quals les méés importants ss importants sóón ln l’’aigua i les solucions aquoses.aigua i les solucions aquoses.
--Els conceptes dEls conceptes d’’alta i baixa temperatura salta i baixa temperatura sóón intencionadament ambigus i volen n intencionadament ambigus i volen
destacar essencialment els diferents processos geològics en que
destacar essencialment els diferents processos geològics en que es troben es troben
implicats (per exemple: volcanisme i plutonisme en el cas dels m
implicats (per exemple: volcanisme i plutonisme en el cas dels magmes, erosiagmes, erosióói i
sedimentaci
sedimentacióóen el cas de len el cas de l’’aigua).aigua).
-- Les temperatures dels magmes silicatats a lLes temperatures dels magmes silicatats a l’’escorescorçça terrestre varien entre uns a terrestre varien entre uns
650
650ººCCfins a uns fins a uns 12001200ººCC, tot i que els magmes komatiitics de l, tot i que els magmes komatiitics de l’’ArqueArqueààsuperaven superaven els
els 15001500ººCC. A l. A l’’altre extrem trobem els magmes carbonataltre extrem trobem els magmes carbonatíítics (formats per tics (formats per
carbonats alcalins i alcalino
carbonats alcalins i alcalino--terris) amb temperatures dterris) amb temperatures d’’uns uns 500500ººCC..
7
--DD’’altra banda, laltra banda, l’’aigua i el gel a la superficie terrestre es troben, aproximadameaigua i el gel a la superficie terrestre es troben, aproximadament, nt,
limitats entre 50
limitats entre 50ººC i C i --5050ººC, encara que la temperatura terrestre mitjana C, encara que la temperatura terrestre mitjana éés ds d’’uns uns
14
14ººC. En condicions subterrC. En condicions subterràànies, no obstant, lnies, no obstant, l’’aigua es pot mantenir en aigua es pot mantenir en estat estat
l
lííquid fins als seu punt crquid fins als seu punt críític (373tic (373ººC).C).
-- AixAixíídoncs, els conceptes de temperatura alta o baixa sdoncs, els conceptes de temperatura alta o baixa sóón conceptes relatius n conceptes relatius
basats en la comparaci
basats en la comparacióó amb les temperatures superficials del planeta (o cos amb les temperatures superficials del planeta (o cos
astronòmic) corresponent.
astronòmic) corresponent.
2.1.Definició2.1.Definició de magma de magma a la Terraa la Terra expandida fins a condicions expandida fins a condicions extremes.
extremes.
A la terra es poden donen temperatures molt superiors a les magm
A la terra es poden donen temperatures molt superiors a les magmààtiques tiques
“
“normalsnormals””en algunes circumsten algunes circumstààncies:ncies:
a
a) Impactes meteor) Impactes meteorííticstics b) Impactes de llamps b) Impactes de llamps c) Explosions nuclears c) Explosions nuclears 8
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
--a) a) Impactes meteorImpactes meteorííticstics..--La caiguda dLa caiguda d’’objectes meteorobjectes meteoríítics de grans dimensions tics de grans dimensions (asteroides, cometes) allibera prou energia per arribar a la la
(asteroides, cometes) allibera prou energia per arribar a la la fusifusióó tant de les tant de les
roques terrestres com del mateix objecte astronòmic. Això genera
roques terrestres com del mateix objecte astronòmic. Això genera magmes de magmes de
composicions at
composicions atíípiques que depenen del materials implicats.piques que depenen del materials implicats.
Un exemple s
Un exemple sóón les n les suevitessuevites(Le Maitre el al, 2002), impactites amb parts (Le Maitre el al, 2002), impactites amb parts hialineshialines
o
o pumpumíítiquestiques que es troben als astroblemes). Tambque es troben als astroblemes). Tambéé mostren textures i mostren textures i mineralogies caracter
mineralogies caracteríístiques del metamorfisme dstiques del metamorfisme d’’impacte. Uns minerals molt impacte. Uns minerals molt
caracter
caracteríístics sstics sóón les fases dn les fases d’’alta presialta presióóde la sde la síílice (coesita i stishovita) i la fase lice (coesita i stishovita) i la fase
amorfa (v
amorfa (víítria) lechatelierita, i els diamants.tria) lechatelierita, i els diamants.
Un altre exemple de vidre format per refredament r
Un altre exemple de vidre format per refredament rààpid dpid d’’un fos dun fos d’’impacte simpacte sóón les n les
tectites
tectites, que cauen en , que cauen en ààrees extenses al voltant dels crrees extenses al voltant dels crààters dters d’’impacte desprimpacte despréés s
d
d’’haver assolit grans altituds sobre la superficie terrestre.haver assolit grans altituds sobre la superficie terrestre.
En realitat les temperatures poden ser tant elevades que una par
En realitat les temperatures poden ser tant elevades que una part del material t del material
supera les temperatures d
supera les temperatures d’’ebulliciebullicióódels silicats i es vaporitzen (dels silicats i es vaporitzen (temperatures molt temperatures molt
superiors a 3000
superiors a 3000ººCC). Posteriorment per refredament es formen gotes ). Posteriorment per refredament es formen gotes magm
magmààtiques per condensacitiques per condensacióó..
9
Les roques
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
2. Revisió dels conceptes de magma i roques ígnies en l’entorn del Sistema Solar.
10 Suevita
Suevitadel crdel crààter del Ries de Nter del Ries de Nöördlingen (Bavaria, Alemanya).rdlingen (Bavaria, Alemanya). Vidre i fragments de roca.
Vidre i fragments de roca.
Raab,H. (2007)
Raab,H. (2007)
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
11
Tectita
Tectita(Moldavita)(Moldavita)
Vidre d
Vidre d’’origen meteororigen meteoríític procedent de la fusitic procedent de la fusióóde les roques terrestres per lde les roques terrestres per l’’impacte.impacte. Mp (2004)
Mp (2004)
http://en.wikipedia.org/wiki/Tektite
http://en.wikipedia.org/wiki/Tektite
--b) b) Impactes de llamps.Impactes de llamps.-- Tenen nomTenen noméés una imports una importàància simbòlica pel petitncia simbòlica pel petitííssim ssim volum que generen però formen productes de fusi
volum que generen però formen productes de fusióóde les roques a temperatures de les roques a temperatures
superiors a les volc
superiors a les volcààniques. Les fulgurites sniques. Les fulgurites sóón masses de vidre de formes n masses de vidre de formes
ramificades principalment de composici
ramificades principalment de composicióó silsilíícica (lechatelierita) per la fusicica (lechatelierita) per la fusióó de de
grans de quars que requereixen temperatures superiors a 1700
grans de quars que requereixen temperatures superiors a 1700ººC.C.
12 Wilson, G. (2011)
Wilson, G. (2011)
Southern British Columbia. Stanley sample 1697.
Southern British Columbia. Stanley sample 1697. Fulgurita
Fulgurita. .
Vidre de s
Vidre de síílice format per lice format per
la caiguda d
la caiguda d’’un llampun llamp
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
-- c) c) Explosions atòmiques.Explosions atòmiques.-- La gran quantitat dLa gran quantitat d’’energia alliberada per les bombes energia alliberada per les bombes
nuclears fon i volatilitza les roques dels seus voltants, ja sig
nuclears fon i volatilitza les roques dels seus voltants, ja sigui en explosions a ran de ui en explosions a ran de
terra o subterr
terra o subterràànies. El material vitri radiactiu format (nies. El material vitri radiactiu format (semblant a una obsidianasemblant a una obsidiana) que es ) que es
va formar per la fusi
va formar per la fusióó i evaporacii evaporacióó de la sorra del desert, rica en quars, en el primer de la sorra del desert, rica en quars, en el primer
assaig nuclear (
assaig nuclear (““TrinityTrinity””) es va anomenar ) es va anomenar trinititatrinitita. Es podria considerar una . Es podria considerar una roca artificialroca artificial..
13
Trinitita
Trinitita. .
Vidre format per la fusi
Vidre format per la fusióói volatilitzacii volatilitzacióó de la sorra del desert a
de la sorra del desert a Tularosa Tularosa Basin, Alamogordo,
Basin, Alamogordo, NNew Mexico, ew Mexico,
USA.
USA. a causa de la causa de l’’explosiexplosióó nuclear nuclear
“
“TrinityTrinity””al 1946.al 1946.
Foto: Shaddack. 13 February 2009
Foto: Shaddack. 13 February 2009
Les roques
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
2. Revisió dels conceptes de magma i roques ígnies en l’entorn del Sistema Solar.
2.2.Definici2.2.Definicióó de magma de magma al Sistema Solaral Sistema Solarexpandida fins a condicions expandida fins a condicions extremes (en els nivells Escor
extremes (en els nivells Escorççaa--Mantell).Mantell).
-- En els En els planetes interns o terrestresplanetes interns o terrestresels materials rocosos i els processos que els materials rocosos i els processos que
donen lloc a la seva fusi
donen lloc a la seva fusióóssóón similars a grans trets als que es donen a la Terra. n similars a grans trets als que es donen a la Terra.
Inclouen essencialment una composici
Inclouen essencialment una composicióósilicatada, lsilicatada, l’’energia interna dels cossos energia interna dels cossos
astronòmics i l
astronòmics i l’’energia ocasional aportada per les colisions denergia ocasional aportada per les colisions d’’asteroides i asteroides i
cometes.
cometes.
--En els En els cossos sòlids externscossos sòlids externs, principalment les llunes dels planetes gegants, els , principalment les llunes dels planetes gegants, els
planetes nans i els cometes, els constituents materials i els pr
planetes nans i els cometes, els constituents materials i els processos ocessos ““geològicsgeològics””
estan governats per les
estan governats per les baixes temperaturesbaixes temperatures..
Els materials SÒLIDS que els formen, en els planetes terrestres
Els materials SÒLIDS que els formen, en els planetes terrestres serien volserien volààtils tils
(liquids o gasos). El m
(liquids o gasos). El méés important s important éés el gel de Hs el gel de H22O. A temperatures de O. A temperatures de --160160ººC o C o
inferiors el gel
inferiors el gel éés gairebs gairebéétant dur com el granit o altres roques terrestres.tant dur com el granit o altres roques terrestres.
--En aquests cossos de dimensions planetEn aquests cossos de dimensions planetààries (Ganries (Ganíímedes medes éés ms méés gran que s gran que
Mercuri, i Calixt quasi igual), la
Mercuri, i Calixt quasi igual), la fusifusióóde les de les roques corticals (gel)roques corticals (gel) dona lloc a la dona lloc a la
formaci
formacióó dd’’aigua laigua lííquida, la qual es comporta com un magma. Aquest fenòmen quida, la qual es comporta com un magma. Aquest fenòmen
s
s’’anomena anomena CRIOMAGMATISMECRIOMAGMATISME ((Kargel,Kargel,J.J.S., 1990; Wilson & Head,1999).S., 1990; Wilson & Head,1999).
14
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
15
CRIOMAGMATISME
CRIOMAGMATISMEGrans sortidors de Grans sortidors de criomagmacriomagmaaquaquóós a s a EncEncèèladlad(sat(satèèll··lit de Saturn)lit de Saturn)
PIA07800
PIA07800. NASA Photojournal (10/3/2006) PIA08386. NASA Photojournal (10/3/2006) PIA08386NASA Photojournal (11/10/2007)NASA Photojournal (11/10/2007)
-- El El CRIOMAGMATISMECRIOMAGMATISME engloba tots els processos relacionats amb el engloba tots els processos relacionats amb el
magmatisme però a molt baixes temperatures. Per tant es parla de
magmatisme però a molt baixes temperatures. Per tant es parla decriomagmes, criomagmes,
criolaves
criolaves, , processos processos intrusius intrusius ((crioplutonismecrioplutonisme), ), processos processos extrusius extrusius (
(criovolcanismecriovolcanisme).).
--En el satEn el satèèll··lit de Jlit de Jùùpiter Europa spiter Europa s’’han descobert estructures que suggereixen un han descobert estructures que suggereixen un
criovolcanisme d
criovolcanisme d’’aigua. Hi ha estructures dòmiques, planes de gel, probables aigua. Hi ha estructures dòmiques, planes de gel, probables
dipòsits
dipòsits criopiroclcriopiroclààsticsstics de gel. El de gel. El criomagmacriomagma aquaquóós sembla formar part de s sembla formar part de
mescles eut
mescles eutèèctiquesctiquesamb sulfats de sodi i de magnesi que cristalamb sulfats de sodi i de magnesi que cristal··lizarien formant lizarien formant
roques
roques ““crioplutòniquescrioplutòniques”” o o ““criovolccriovolcààniquesniques”” formades per aproximadament un formades per aproximadament un
50% de gel i 50% de sals hidratades de sodi i magnesi (Wilson &
50% de gel i 50% de sals hidratades de sodi i magnesi (Wilson & Head, 1999).Head, 1999).
-- Les Les criolavescriolavesaquoses poden variar en composiciaquoses poden variar en composicióódes de salmorres ddes de salmorres d’’aigua i aigua i sal, solucions criog
sal, solucions criogèèniques amb amonniques amb amonííac, possiblement incloentac, possiblement incloent--hi metanol, hi metanol,
sulfur d
sulfur d’’amoni i altres clorurs alcalins (Kargel, 1990).amoni i altres clorurs alcalins (Kargel, 1990).
--Els primers Els primers volcans de gelvolcans de gelvan ser observats per primer cop a van ser observats per primer cop a TritTritóó(sat(satèèll··lit de lit de
Nept
Neptúú) al 1989. Posteriorment, a part de ) al 1989. Posteriorment, a part de EncEncèèladlad, ja esmentat, s, ja esmentat, s’’han trobat han trobat
evid
evidèències de criovolcanisme a ncies de criovolcanisme a Europa, TitEuropa, Titàà, Ganimedes i Miranda, Ganimedes i Miranda..
16
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
2.3.Definició2.3.Definició de magma de magma al Sistema Solaral Sistema Solar expandida fins a condicions expandida fins a condicions extremes (a nivell del Nucli).
extremes (a nivell del Nucli).
--Les dades geofLes dades geofíísiques de les que es disposa en lsiques de les que es disposa en l’’actualitat indiquen que la part actualitat indiquen que la part
exterior del nucli terrestre es troba en estat de fusi
exterior del nucli terrestre es troba en estat de fusióóamb baixa viscositat, i a molt amb baixa viscositat, i a molt
altes temperatures i presions. L
altes temperatures i presions. L’’estimaciestimacióó de temperatures en el nucli extern de temperatures en el nucli extern
oscil
oscil··la entre uns la entre uns 37003700ººCCen el len el líímit amb el Mantell i uns mit amb el Mantell i uns 47004700ººCCen el len el líímit amb el mit amb el
nucli intern (
nucli intern (BoehlerBoehler, 1996)., 1996).
Les fases minerals majorit
Les fases minerals majoritààries serien cristalls de ferro i nries serien cristalls de ferro i nííquel dquel d’’alta presialta presióóque que
anirien precipitant cap al nucli intern immersos en una fase l
anirien precipitant cap al nucli intern immersos en una fase lííquida de composiciquida de composicióó
similar (Anderson, 2002).
similar (Anderson, 2002).
--Es pot considerar, per tant, com un Es pot considerar, per tant, com un magma de molt alta temperaturamagma de molt alta temperaturaque dona lloc que dona lloc
a unes
a unes roques plutòniques formades essencialment per cristalls de ferroroques plutòniques formades essencialment per cristalls de ferroi ni nííquel o quel o
d
d’’aleacions entre ells. aleacions entre ells. Es creu que les grans presions que es donen al nucli Es creu que les grans presions que es donen al nucli
terrestre afavoreixen una
terrestre afavoreixen una estructura hexagonal del ferro (hcp)estructura hexagonal del ferro (hcp)que pot explicar la que pot explicar la
forta anisotropia observada en el nucli intern
forta anisotropia observada en el nucli intern((Stixrude & Cohen (1995).Stixrude & Cohen (1995).
--Magmes i roques Magmes i roques íígnies similars poder formargnies similars poder formar--se o haverse o haver--se format en el passat se format en el passat en altres nuclis planetaris, en nuclis de llunes dels planetes,
en altres nuclis planetaris, en nuclis de llunes dels planetes, o en asteroides.o en asteroides.
17
Les roques
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
2. Revisió dels conceptes de magma i roques ígnies en l’entorn del Sistema Solar.
--En el lEn el lììmit nuclimit nucli--mantell planetaris o asteroidals les roques de ferromantell planetaris o asteroidals les roques de ferro--nnííquel poden quel poden
incloure fases silicatades (forsterita) com s
incloure fases silicatades (forsterita) com s’’observa en els meteorits anomenats observa en els meteorits anomenats
palasits
palasits..
-- Encara que els magmes terrestres directament observables procedEncara que els magmes terrestres directament observables procedeixen de eixen de zones del mantell bastant superficials (
zones del mantell bastant superficials (menors de 200 km, 6 GPamenors de 200 km, 6 GPa), estudis ), estudis
recents apunten a que poden existir
recents apunten a que poden existir magmes silicatats en zones molt profundesmagmes silicatats en zones molt profundes, ,
fins i tot al limit nucli
fins i tot al limit nucli--mantell (a 2890 km de profunditat i 136 GPa) (Ni Sun, 2008) mantell (a 2890 km de profunditat i 136 GPa) (Ni Sun, 2008)
(Zona s
(Zona síísmica dsmica d’’ultra baixa velocitat, ultra baixa velocitat, ULVZULVZ, , Garnero & Helmberger (1995Garnero & Helmberger (1995).).
-- Una excepciUna excepcióó podrien ser les podrien ser les komatiiteskomatiitesde lde l’’ArqueArqueààque semblen procedir de que semblen procedir de zones profundes del mantell superior (
zones profundes del mantell superior (500500--670 km670 km) o incl) o inclúús del mantell inferior s del mantell inferior
(Herzberg, 1995; Miller et al., 1991)
(Herzberg, 1995; Miller et al., 1991)
18 L
Lààmina prima de komatiita amb textura spinifexmina prima de komatiita amb textura spinifex
Cheadle
Cheadle, , M. et al. (2003)M. et al. (2003)
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
En l'estudi de les roques
En l'estudi de les roques
í
í
gnies a altres cossos
gnies a altres cossos
astronòmics cal fer una distinci
astronòmics cal fer una distinci
ó
ó
clara entre
clara entre
:
:
(I)
(I)
els
els
cossos astronòmics
cossos astronòmics
anomenats
anomenats
"
"
terrestres
terrestres
" o "
" o "
interns
interns
“
“
(II)
(II)
els
els
"
"
externs
externs
“
“
(III) Exoplanetes
(III) Exoplanetes
19
Sistema Solar: 1) Planetes
Sistema Solar: 1) Planetes
terrestres
terrestres
; 2) Planetes
; 2) Planetes
externs
externs
20
Planetes terrestres
Planetes terrestres
Modificat de: NASA (2011), Photojournal. Jet Propulsion Laborato
Modificat de: NASA (2011), Photojournal. Jet Propulsion Laboratory (JPL). California ry (JPL). California Institute of Technology Institute of Technology Plane tes ex terns Plane tes ex terns
•
•
(I) Els cossos astronòmics "terrestres"
(I) Els cossos astronòmics "terrestres"
corresponen als
corresponen als
planetes i altres objectes formats en
planetes i altres objectes formats en
òrbites m
òrbites m
é
é
s pròximes al Sol
s pròximes al Sol
que el planeta J
que el planeta J
ú
ú
piter
piter
. Est
. Est
à
à
n formats essencialment
n formats essencialment
per minerals
per minerals
refractaris
refractaris
(de punt de fusi
(de punt de fusi
ó
ó
elevat), entre els que dominen els
elevat), entre els que dominen els
silicats i el ferro met
silicats i el ferro met
à
à
l
l
·
·
lic
lic
•
•EN AQUEST GRUP ES TROBEN
EN AQUEST GRUP ES TROBEN:
:
1) Mercuri
1) Mercuri
2) Venus
2) Venus
3)
3)
la Terra
la Terra
4
4) la Lluna
) la Lluna
5
5) Mart
) Mart
6
6) els sat
) els satè
èl
l·
·lits de Mart: Phobos i Deimos
lits de Mart: Phobos i Deimos
7
7) els Asteroides (Ceres, Vesta, etc).
) els Asteroides (Ceres, Vesta, etc).
8
8) els Meteorits
) els Meteorits
21Les roques
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
3. Les roques ígnies en altres cossos astronòmics.
MERCURI
Estructura interna:
Estructura interna:
Nucli: El m
Nucli: El m
é
é
s gran en proporci
s gran en proporci
ó
ó
(forma el 70% de la massa planeta)
(forma el 70% de la massa planeta)
Mantell
Mantell
Escor
Escor
ç
ç
a (> 100 km)
a (> 100 km)
Composici
Composició
ó
petrològica probable:
petrològica probable:
1) Nucli: Ferro i n
1) Nucli: Ferro i n
í
í
quel
quel
±
±
±
±
±
±
±
±
Sulfur de ferro
Sulfur de ferro
(en part fos)
(en part fos)
2) Mantell: Silicats (acumulats Fe
2) Mantell: Silicats (acumulats Fe
-
-
Mg: Peridotites?)
Mg: Peridotites?)
3) Escor
3) Escor
ç
ç
a (superficie):
a (superficie):
(
(
Sprague et al., 1994)
Sprague et al., 1994)
•
•
Basalt (49% SiO
Basalt (49% SiO
22)
)
•
•
Anortosita (amb labradorita)
Anortosita (amb labradorita)
•
•
Diorita (55% SiO
Diorita (55% SiO
22)
)
22
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
4.
23
Densitats
Densitats
5.43 g/cm
5.43 g/cm33 5.24 g/cm5.24 g/cm33 5.52 g/cm5.52 g/cm33 3.35 g/cm3.35 g/cm33 3.93 g/cm3.93 g/cm33
Mercuri Venus La Terra
Mercuri Venus La Terra La Lluna MartLa Lluna Mart
NASA
NASA(2010): (2010): terrest_int.jpg.Terrestrial Planet Interiorsterrest_int.jpg.Terrestrial Planet Interiors
24
MERCURI
MERCURI
Vista global del planeta
Vista global del planeta
amb una superficie
amb una superficie
intensament crateritzada.
intensament crateritzada.
Raigs radials molt visibles
Raigs radials molt visibles
surten dels cr
surten dels crààters ters
relativament joves
relativament joves.. Messenger, (
Messenger, (Oct. 6, 2008)Oct. 6, 2008)
NASA NASA
Sense atmosfera Sense atmosfera apreciable, i , per tant, apreciable, i , per tant, sense processos erosius, sense processos erosius, la seva superf
la seva superfíície recorda cie recorda molt la superf
molt la superfíície de la cie de la Lluna
Lluna
El seu interior, en canvi, El seu interior, en canvi, s
s’’assembla massembla méés al de la s al de la Terra.
Terra.
NASA
NASA(2008) (2008) Image ID: PIA11245Image ID: PIA11245
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
4.
25
MERCURI
MERCURI
CrCrààter Machaudter Machaud
Es reconeixen extenses
Es reconeixen extenses
colades de lava a
colades de lava a
l
l’’interior del crinterior del crààter, amb ter, amb les caracter
les caracteríístiques stiques
espectroscòpiques del
espectroscòpiques del
basalt
basalt
Messenger, (
Messenger, (Oct. 6, 2008Oct. 6, 2008))
NASA
NASA
281601main_flyby2_20081007_5_540.jpg
281601main_flyby2_20081007_5_540.jpg
NASA
NASA(2008) (2008) Image ID:Image ID:
Les roques
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
4.
4.--Les roques Les roques íígnies al planeta Mercurignies al planeta Mercuri
26
MERCURI
MERCURI
Diverses estructures Diverses estructures volcvolcààniques que niques que
inclouen grans colades
inclouen grans colades
de lava i fins i tot
de lava i fins i tot
edificis volc
edificis volcàànics. nics. (Hemisferi Nord) (Hemisferi Nord) Messenger, (Sep. 29, Messenger, (Sep. 29, 2011 2011)) NASA NASA NASA
NASA(2011) (2011) Image ID: PIA14848Image ID: PIA14848
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
4.
27
Geoqu
Geoquíímicamica
La figura mostra les
La figura mostra les
relacions K/Th de les
relacions K/Th de les
roques de la superf
roques de la superfíície cie
de Mercury obtingudes
de Mercury obtingudes
per la Missi
per la MissióóMesenger.Mesenger.
A difer
A diferèència de la Lluna, ncia de la Lluna,
on s
on s’’observa un fort observa un fort
empobriment en
empobriment en
elements vol
elements volààtils (p.e. el tils (p.e. el
K) respecte als K) respecte als refractaris (Th), a refractaris (Th), a Mercuri es troben Mercuri es troben relacions similars a la relacions similars a la
Terra i als altres
Terra i als altres
planetes terrestres.
planetes terrestres.
Això, junt amb la
Això, junt amb la
pres
presèència de sofre, ncia de sofre,
suggereix que no ha suggereix que no ha perdut aquests perdut aquests elements en grans elements en grans impactes catastròfics. impactes catastròfics. Head Head (1999(1999--2012)2012) 28
VENUS
VENUS
Vista global del planeta
Vista global del planeta
en colors reals. De mida
en colors reals. De mida
molt similar a la Terra es
molt similar a la Terra es
troba totalment cobert de
troba totalment cobert de
n
núúvols en una densa vols en una densa atmosfera amb
atmosfera amb 96% de 96% de
CO
CO22i 3% de Ni 3% de N22. A la . A la
superf
superfíície la presicie la presióóéés s d
d’’unes 92 atm terrestres i unes 92 atm terrestres i
les
les temperatures varien temperatures varien
entre 446 i 490
entre 446 i 490ººCC. Els . Els
n
núúvols svols sóón dn d’à’àcid sulfcid sulfúúric ric però les gotes s
però les gotes s’’evaporen evaporen abans d
abans d’’arribar a terra.arribar a terra. Mariner 10, (
Mariner 10, (Feb. 5, 1974)Feb. 5, 1974)
NASA NASA A la superf
A la superfíície hi ha grans cie hi ha grans extensions de roques extensions de roques volc
volcààniques.niques. Images processed by Ricardo Nunes (2008)Images processed by Ricardo Nunes (2008)
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
5.
Venus
Fotografies de les roques de la superfície del planeta.
Venera-9 i 13 (URSS). NSSDC NASA . (Venera 9: 485ºC; 90atm. Venera 13: 457ºC; 89atm)
29
Nasa (2003) Venera
Nasa (2003) Venera--13 (URSS). ID: 13 (URSS). ID: vg00261, vg00262. vg00261, vg00262. 7.5 S, 303. E, east of Phoebe Regio (1/ 3/ 1982)7.5 S, 303. E, east of Phoebe Regio (1/ 3/ 1982)
NASA (2003)
NASA (2003)VeneraVenera--9 (URSS). 9 (URSS). Image ID number: Venera 9 lander processed image Image ID number: Venera 9 lander processed image ((Mitchell, D., 2003Mitchell, D., 2003)). . 32 S, 291 E (22/10/75).
32 S, 291 E (22/10/75).
V14.
V14.--Les dades de fluorescLes dades de fluorescèènciancia--X indiquen que sX indiquen que sóón similars als basalts tolen similars als basalts toleíítics ocetics oceàànicsnics(NASA, 1981b).(NASA, 1981b). La composici
La composicióóde la mostra, determinada per fluorescde la mostra, determinada per fluorescèència de raigsncia de raigs--X, se sitX, se sitúúa entre els gabroides a entre els gabroides alcalins melanocr
alcalins melanocrààtics poc diferenciats tics poc diferenciats (NASA, 1981a).(NASA, 1981a).
Venus
Venus
VeneraVenera--13 (URSS)13 (URSS)Fotografia de les roques de la superf
Fotografia de les roques de la superfíície (460cie (460ººC)C)
Foto re
Foto re--processada per Don P. Mitchell a partir de les dades originals sprocessada per Don P. Mitchell a partir de les dades originals sovioviéétiques (1 de Martiques (1 de Marççde de
1982) en projecci
1982) en projeccióóesfesfèèrica a una projeccirica a una projeccióóen perspectiva.en perspectiva.
30
Mitchell, D. (2006)
31 Vista global simulada per
Vista global simulada per
ordinador, a partir
ordinador, a partir
d
d’’imatges obtingudes per imatges obtingudes per
radar, centrada a 180
radar, centrada a 180ººde de
longitud E.
longitud E. Magellan
Magellan((Oct. 29, 1991)Oct. 29, 1991)
NASA NASA Els colors s
Els colors s’’han adaptat a han adaptat a partir de les fotos de la partir de les fotos de la superficie obtingudes per les superficie obtingudes per les naus sovi
naus soviéétiques Venera.tiques Venera. Les
Les ààrees de colors mrees de colors méés s clars representen zones clars representen zones elevades (la part central elevades (la part central esquerra corresp esquerra correspóón a n a Afrodita Terra
Afrodita Terra).).
NASA
NASA(1996a) (1996a) Image ID: PIA00104Image ID: PIA00104
32
Wikipedia
Wikipedia(2010) (2010) (from (from Pioneer Complete Venus Map. NASA).Pioneer Complete Venus Map. NASA). (Explicació a la diapositiva següent)
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
5.
Maxwell Montes
Maxwell Montes(amb 11.000 m d(amb 11.000 m d’’altitud, per sobre del dialtitud, per sobre del diààmetre mitjmetre mitjààdel planeta) del planeta) éés la serralada ms la serralada méés s
elevada. Les muntanyes m
elevada. Les muntanyes méés altes estan recobertes per un material llis, reflectant i conds altes estan recobertes per un material llis, reflectant i conductor de uctor de l
l’’electricitat que es creu que electricitat que es creu que éés el resultat de la precipitacis el resultat de la precipitacióóde neu de galenade neu de galena(PbS) i (PbS) i BismutinitaBismutinita (Bi
(Bi22SS33), o fins i tot, pot ser ), o fins i tot, pot ser telurtelur(Te) ((Te) (BrackettBrackettet al., 1995; Otten, 2004)et al., 1995; Otten, 2004)
NASA (1978): Pioner Venus, (
NASA (1978): Pioner Venus, (Dec. 4, 1978)Dec. 4, 1978)..
33
VENUS
VENUS
Mapa Topogr
Mapa Topogrààfic de Venus (Projeccific de Venus (Projeccióóde de
Mercator). Els colors blaus mostren les
Mercator). Els colors blaus mostren les
zones deprimides i els grocs i vermells
zones deprimides i els grocs i vermells
zones progressivament m
zones progressivament méés elevades. Es s elevades. Es destaquen dues grans masses d
destaquen dues grans masses d’’aspecte aspecte continental (
continental (IshtarIshtar i i AfroditaAfrodita). En cas de ). En cas de
trobar
trobar--se en equilibri litostse en equilibri litostààtic haurien tic haurien
d
d’’estar constituestar constituïïdes per materials de des per materials de
menor densitat.
menor densitat.
Pioner Venus, (
Pioner Venus, (Dec. 4, 1978)Dec. 4, 1978)
NASA NASA Ishtar Terra Ishtar Terra Afrodita Terra Afrodita Terra
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
5.
5.--Les roques íLes roques ígnies al planeta Venusgnies al planeta Venus
34
VENUS
Localització del lloc d’aterratge de les sondes Venera Composició petrològica de les mostres estudiades per les sondes Venera a la superfície de Venus. La composició de les roques van ser determinades “in situ” per les sondes Venera 13 i 14 mitjançant un espectròmetre de fluorescència de raigs-X. Ishtar Terra Ishtar Terra Afrodita Terra Afrodita Terra 1)
1) La composiciLa composicióóde la mostra del de la mostra del VeneraVenera--1313correspon a la dcorrespon a la d’’un un gabroide alcal
gabroide alcalíímelanocrmelanocrààtictic. . (NASA, 1981a)(NASA, 1981a)
2)
2) En canvi, la del En canvi, la del VeneraVenera--1414éés similar als s similar als basalts tolebasalts toleíítics ocetics oceàànicsnics. . (NASA, 1981b)
(NASA, 1981b)
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
5.
35
VOLCANISME
VOLCANISME
La major part de la superf
La major part de la superfíície de Venus estcie de Venus estàà recoberta de roques volcrecoberta de roques volcààniques i el nombre niques i el nombre
d
d’’estructures volcestructures volcààniques niques éés varies vegades superior al que es troba a la Terra. La morfolos varies vegades superior al que es troba a la Terra. La morfologia gia
dels edificis volc
dels edificis volcàànics pot arribar a ser fornics pot arribar a ser forçça diferent dels que hi ha a la Terra i en molts da diferent dels que hi ha a la Terra i en molts d’’ells ells
encara es desconeix la seva significaci
encara es desconeix la seva significacióó. Hi ha m. Hi ha méés de 100 volcans de dimensions superficials s de 100 volcans de dimensions superficials
superiors a Hawaii però que sovint no superen els 1000m d
superiors a Hawaii però que sovint no superen els 1000m d’’altura. Saltura. S’’han observat grans han observat grans
calderes, xarxes denses de l
calderes, xarxes denses de líínies que podrien ser dics, grans doms que semblen havernies que podrien ser dics, grans doms que semblen haver--se se
format per acumulaci
format per acumulacióóde laves viscoses (de laves viscoses (““pancake domespancake domes””o doms en forma de pasto doms en forma de pastíís). Una s). Una
activitat volc
activitat volcàànica recent nica recent éés bastant probable per la rs bastant probable per la rààpida variacipida variacióóde les concentracions de de les concentracions de
sofre atmosf
sofre atmosfèèric detectada.ric detectada.
Tot i les elevades temperatures de la superf
Tot i les elevades temperatures de la superfíície, i en contra del que es podria suposar en cie, i en contra del que es podria suposar en
conseq
conseqüüencia, la litosfera de Venus encia, la litosfera de Venus éés fors forçça ma méés gruixuda que la de la Terra. Segons Warner s gruixuda que la de la Terra. Segons Warner
(1979) la
(1979) la litosfera de Venuslitosfera de Venuspodria ser dpodria ser d’’uns uns 150 km de gruix150 km de gruix. Aquest fet es podria derivar . Aquest fet es podria derivar
d
d’’una concentraciuna concentracióódd’’aigua inferior en el mantell de Venus amb un augment de la tempeaigua inferior en el mantell de Venus amb un augment de la temperatura ratura
del solidus. del solidus. 36
VENUS
VENUS
VOLCANISME (cont.) VOLCANISME (cont.)Segons Nimmo & McKenzie (1998): Segons Nimmo & McKenzie (1998):
L
L’’ESCORESCORÇÇAAde Venus de Venus éés de s de composicicomposicióóbasbasààltica i te uns 30 km de gruix.ltica i te uns 30 km de gruix. El
El MANTELLMANTELLéés similar al de la Terra i ests similar al de la Terra i estààsotmsotmèès a processos convectius que donen lloc a s a processos convectius que donen lloc a l
l’’ascens de ascens de diapirsdiapirsprocedents de zones profundes (procedents de zones profundes (““plomallsplomallsmantmantèèll··licslics””).).
Les temperatures de la part superior del mantell s
Les temperatures de la part superior del mantell sóón similars a les del mantell terrestre (uns n similars a les del mantell terrestre (uns
1300
1300ººC) però tC) però tééuna viscositat superior (una viscositat superior (~10~102020Pa s).Pa s).
El gruix de la
El gruix de la litosferalitosferadeu estar limitat entre uns deu estar limitat entre uns 80 i 200 km.80 i 200 km.
Moltes de les difer
Moltes de les diferèències entre els processos de Venus i la Terra es poden explicar ncies entre els processos de Venus i la Terra es poden explicar per per
l
l’’absabsèència dncia d’’aiguaaigua..
Venus va patir una
Venus va patir una reconstruccireconstruccióóglobal de la seva superfglobal de la seva superfííciecie entre entre 300 i 600 Ma300 i 600 Maenrera, la enrera, la
causa de la qual encara es desconeix en gran part.
causa de la qual encara es desconeix en gran part.
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
5.
37
VENUS
VENUS
VOLCANISME VOLCANISME Sachs PateraSachs Pateraéés una caldera s una caldera
d
d’’enfonsament per buidat denfonsament per buidat d’’una una
cambra magm
cambra magmààtica, de 40 km de tica, de 40 km de
longitud m
longitud mààxima i 130 m de xima i 130 m de
profunditat. Es troba situada a 49N i
profunditat. Es troba situada a 49N i
334E. A la zona N de la caldera es
334E. A la zona N de la caldera es
veuen nombroses colades
veuen nombroses colades
(probablement de molt baixa
(probablement de molt baixa
viscositat) que s
viscositat) que s’’estenen en longituds estenen en longituds
compreses entre 10 i 25 km.
compreses entre 10 i 25 km.
NASA
NASA(1996b) (1996b) Image ID: PIA00473Image ID: PIA00473 Magellan, (Nov, 20, 1996)
Magellan, (Nov, 20, 1996)
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
5.
5.--Les roques íLes roques ígnies al planeta Venusgnies al planeta Venus
38
NASA
NASA(1996c) (1996c) Image ID: PIA00246Image ID: PIA00246 Magellan, (Mar, 13, 1996)
Magellan, (Mar, 13, 1996)
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
5.
5.--Les roques íLes roques ígnies al planeta Venusgnies al planeta Venus
VENUS
VENUS
VOLCANISME
VOLCANISME
Marge oriental de la zona
Marge oriental de la zona
Alfa Regio.
Alfa Regio. Es tracta dEs tracta d’’una una estructura d
estructura d’’uns 2400 m uns 2400 m
d
d’’altitud formada per altitud formada per
l
l’’associaciassociacióóde 7 de 7
estructures dòmiques. El
estructures dòmiques. El
di
diààmetre mitjmetre mitjààdels doms dels doms é
és ds d’’uns 25 km i uns 750 uns 25 km i uns 750
m d
m d’’altura. Les muntanyes altura. Les muntanyes
semblen haver
semblen haver--se format se format
per l
per l’’erupcierupcióóde gruixudes de gruixudes
capes de lava viscosa amb
capes de lava viscosa amb
una escor
una escorçça consolidada, a consolidada,
o b
o bééper intrusions molt per intrusions molt
superficials que van
superficials que van
aixecar els nivells externs.
39
NASA
NASA(1996) (1996) Image ID: PIA00487Image ID: PIA00487 Magellan, (Nov, 14, 1996)
Magellan, (Nov, 14, 1996)
VOLCANISME
VOLCANISME
Doms volc
Doms volcàànics a lnics a l’’E de la E de la
Regi
Regióódd’’Ovda. Ovda. La imatge, La imatge,
de 90 km de longitud,
de 90 km de longitud,
mostra petits doms
mostra petits doms
volc
volcàànics en el flanc del nics en el flanc del
volc
volcààMaat. Els doms Maat. Els doms
volc
volcàànics snics sóón molt comuns n molt comuns
a la superf
a la superfíície de Venus el cie de Venus el
que posa de manifest que
que posa de manifest que
ha hagut una gran activitat
ha hagut una gran activitat
volc
volcàànica. Les dimensions nica. Les dimensions
calculades donen 688 m
calculades donen 688 m
d
d’’altura i 8.2altura i 8.2ººde pendent, de pendent,
dimensions molt similars a
dimensions molt similars a
alguns volcans terrestres.
alguns volcans terrestres.
40
VENUS
VENUS
VOLCANISME
VOLCANISME
A Venus, una litosfera
A Venus, una litosfera
molt gruixuda, calenta i
molt gruixuda, calenta i
relativament poc relativament poc densa, no es veu densa, no es veu sotmesa a subducci sotmesa a subduccióó cont
contíínua. Es produeix nua. Es produeix
una gran acumulaci
una gran acumulacióó
de calor que fon
de calor que fon
l
l’’astenosfera en gran astenosfera en gran
part, fent que la
part, fent que la
litosfera sòlida es trobi
litosfera sòlida es trobi
en desequilibri i en desequilibri i periòdicament es periòdicament es desencadeni una desencadeni una subducci
subduccióóparoxparoxíísmica smica
a nivell planetari que
a nivell planetari que
pot durar 100 Ma.
pot durar 100 Ma.
La darrera sembla
La darrera sembla
haver
haver--se produse produïït fa 500 t fa 500
Ma. (Merk, 2010)
Ma. (Merk, 2010) MerkMerk(2010)(2010)
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
5.
41
VENUS
VENUS
VOLCANISME VOLCANISME La figura La figura representa el representa el diferent gruix de diferent gruix de les litosferes a les litosferes a Venus i a la Venus i a la Terra, si bTerra, si bééles les
seves
seves
caracter
caracteríístiques stiques
s sóón similars. No n similars. No obstant això la obstant això la tectònica de tectònica de plaques sembla plaques sembla estar absent a estar absent a Venus i això Venus i això s s’’atribueix a la atribueix a la manca d
manca d’’aigua al aigua al
Mantell.
Mantell.
Nimmo & McKenzie
Nimmo & McKenzie(1998)(1998)
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
5.
5.--Les roques íLes roques ígnies al planeta Venusgnies al planeta Venus
42
VENUS
VENUS Geoqu
Geoquíímicamica
Estudi
Estudi
geoqu
geoquíímic mic comparatiu del comparatiu del K i el Th entre K i el Th entre les roques les roques í
ígnies de Venus gnies de Venus
(Missi
(MissióóRusa Rusa
Venera
Venera--Vega) i Vega) i les Mart i la les Mart i la Terra. Les Terra. Les dades dades suggerixen de suggerixen de que es tracta de que es tracta de roques roques bas
basààltiques ltiques bastant bastant evolucionades evolucionades (en un estadi (en un estadi comparable a comparable a
les dels hot
les dels hot
spots i arcs spots i arcs insulars insulars terrestres). terrestres). Basilevsky et al Basilevsky et al(2006)(2006) Venera
Venera--VegaVega
Les roques
Les roques
í
í
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
gnies i els magmes al Sistema Solar (I)
5.
43
BRACKETT, R. A., FEGLEY, B., Jr. ARVIDSON, R. E. (1995): Volatil
BRACKETT, R. A., FEGLEY, B., Jr. ARVIDSON, R. E. (1995): Volatile transport on Venus and implications e transport on Venus and implications for surface geochemistry and geology. J. Geophys. Res., Vol. 100
for surface geochemistry and geology. J. Geophys. Res., Vol. 100, No. E1, pp. 1553, No. E1, pp. 1553––15631563 COUTARD, C., MALHERBE, J
COUTARD, C., MALHERBE, J--M, RONDI, T.VEVAUD S. (2011): Scientific Gallery. Observatoire MM, RONDI, T.VEVAUD S. (2011): Scientific Gallery. Observatoire Midiidi- -Pyr
Pyréénnéées / Pic du Midi. Lunette Jean Res / Pic du Midi. Lunette Jean Röösch.sch.--http://ljr.bagn.obshttp://ljr.bagn.obs--mip.fr/mip.fr/ CHEADLE, M
CHEADLE, M.., SILVA, K., JERRAM, D., with SPARKS, D., ARNDT, N.T, GEE, M. &, SILVA, K., JERRAM, D., with SPARKS, D., ARNDT, N.T, GEE, M. &NISBET, E.G. (2003): NISBET, E.G. (2003): Komatiite (image 007),
Komatiite (image 007), httphttp://faculty.gg.uwyo.edu/cheadle/#_Rock_Textures://faculty.gg.uwyo.edu/cheadle/#_Rock_Textures. (01/02/03). (01/02/03) GARNERO, E.J. and HELMBERGER, D.V. (1995): On seismic resolution
GARNERO, E.J. and HELMBERGER, D.V. (1995): On seismic resolutionof lateral heterogeneityin the of lateral heterogeneityin the Earth's outermost core. Physics of the Earth and Planetary Inter
Earth's outermost core. Physics of the Earth and Planetary Interiors, 88: 117iors, 88: 117--130130.. HEAD, J.W. (1999
HEAD, J.W. (1999--2012): 2012): Messenger, Mercuri surface, space, environment, geochemistry andMessenger, Mercuri surface, space, environment, geochemistry andranging. ranging. JHU/APL, NASA.
JHU/APL, NASA.
HERZBERG, C., 1995. Generation of plume magma through time: an e
HERZBERG, C., 1995. Generation of plume magma through time: an experimental perspective. Chemical xperimental perspective. Chemical Geology, 126: 1
Geology, 126: 1--16.16. KARGEL,
KARGEL,J.J.S., (1990):Cryomagmatism in the outer solar system. S., (1990):Cryomagmatism in the outer solar system. Ph.D. Thesis Arizona Univ., Tucson.Ph.D. Thesis Arizona Univ., Tucson. LE MAITRE, R.W. (Ed.)
LE MAITRE, R.W. (Ed.) (2002). A classification of Igneous rocks and glossary of terms.(2002). A classification of Igneous rocks and glossary of terms.Recommendations Recommendations of the International Union of Geological Sciences Subcommision o
of the International Union of Geological Sciences Subcommision on The Systematics of Igneous Rocks. n The Systematics of Igneous Rocks. Cambridge University Press. 236 p.
Cambridge University Press. 236 p. MERK, J.., (2010):
MERK, J.., (2010):Geol212: Planetary Geology. Department of Geology. University of Mariland.Geol212: Planetary Geology. Department of Geology. University of Mariland.
44
Bibliografia
Bibliografia
MILLER, G.H., STOLPER, E.M. and AHRENS, T.J. (1991): The equatio
MILLER, G.H., STOLPER, E.M. and AHRENS, T.J. (1991): The equation of state of a molten komatiite 2: n of state of a molten komatiite 2: Application to komatiite petrogenesis and the hadean mantle Jour
Application to komatiite petrogenesis and the hadean mantle Journalof Geophysical Research, 96(B7): nalof Geophysical Research, 96(B7): 11849
11849--11864.11864.
MITCHELL, D. (2006): Images of Venus, CS_Venera_Perspective.jpg.
MITCHELL, D. (2006): Images of Venus, CS_Venera_Perspective.jpg.Mental Landscape LLC. Research Mental Landscape LLC. Research and Development in Computer Graphics and Server Software.
and Development in Computer Graphics and Server Software. http://mentallandscape.comhttp://mentallandscape.com. . MP (2004): Moldavite.
MP (2004): Moldavite.--http://en.wikipedia.org/wiki/Tektitehttp://en.wikipedia.org/wiki/Tektite NASA
NASA(1981a): Venera 13. (1981a): Venera 13. Descent Craft.Descent Craft.NSSDC ID:NSSDC ID:19811981--106D106D. . http://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraftDisplay.do?id=1981
http://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraftDisplay.do?id=1981--106D106D
NASA
NASA(1981b): Venera 14. (1981b): Venera 14. Descent Craft. Descent Craft. NSSDC ID:NSSDC ID:19811981--110D.110D.
http://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraftDisplay.do?id=1981
http://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraftDisplay.do?id=1981--110D110D
NASA
NASA(1996a): Venus (1996a): Venus --Computer Simulated Global View Centered at 180 Degrees East Longitude.Computer Simulated Global View Centered at 180 Degrees East Longitude.Image Image ID: PIA00104. Credt: NASA/JPL.
ID: PIA00104. Credt: NASA/JPL. http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/PIA00104http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/PIA00104 NASA
NASA(1996b):(1996b):Venus Venus --Sachs Patera.Sachs Paterahttp://www.jpl.nasa.gov/spaceimages/details.php?id=PIA00473http://www.jpl.nasa.gov/spaceimages/details.php?id=PIA00473 NASA
NASA(1996c):(1996c):Venus –Venus –Alfa Regio.Alfa Regiohttp://www.jpl.nasa.gov/spaceimages/details.php?id=PIA00246http://www.jpl.nasa.gov/spaceimages/details.php?id=PIA00246 NASA
NASA(1996d):(1996d):Venus Venus ––Ovda RegioOvda Regio.http://www.jpl.nasa.gov/spaceimages/details.php?id=PIA00http://www.jpl.nasa.gov/spaceimages/details.php?id=PIA00487487 NASA (2003): Image ID number: Venera 9 lander processed image. N
NASA (2003): Image ID number: Venera 9 lander processed image. NSSDC Data Set ID (Photo): 75SSDC Data Set ID (Photo): 75--050D050D- -01A (Image from Don P. Mitchell
01A (Image from Don P. Mitchell).
http://nssdc.gsfc.nasa.gov/imgcat/html/object_page/v09_lander_pr http://nssdc.gsfc.nasa.gov/imgcat/html/object_page/v09_lander_proc.htmloc.html NASA (2003): Venera 13 Lander, VG00261,262
NASA (2003): Venera 13 Lander, VG00261,262. NSSDC. NSSDC.
http://nssdc.gsfc.nasa.gov/imgcat/html/object_page/v13_vg261_262
45
Bibliografia
Bibliografia
NASA (2006):
NASA (2006): PIA07800.PIA07800.Enceladus the StorytellerEnceladus the Storyteller(10/3/2006). NASA/JPL/Space Science Institute(10/3/2006). NASA/JPL/Space Science Institute http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/pia07800
http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/pia07800 NASA (2007):
NASA (2007):PIA08386. Jet BluePIA08386. Jet Blue (11/10/2007). NASA/JPL/Space Science Institute. (11/10/2007). NASA/JPL/Space Science Institute. http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/pia08386
http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/pia08386 NASA (2008): Image ID: PIA11245_modest.jpg.
NASA (2008): Image ID: PIA11245_modest.jpg. Mercury as Never Seen Before.Mercury as Never Seen Before.Image Credit: Johns Image Credit: Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Carnegie Instituti
Hopkins University Applied Physics Laboratory/Carnegie Institution of Washington (2008on of Washington (2008--1010--07). 07). http://photojournal.jpl.nasa.gov/jpegMod/
http://photojournal.jpl.nasa.gov/jpegMod/PIA11245_modest.jpgPIA11245_modest.jpg NASA (2008): Machaud Crater. Mercury. Image ID: 281601main_flyby
NASA (2008): Machaud Crater. Mercury. Image ID: 281601main_flyby2_20081007_5_540.jpg. 2_20081007_5_540.jpg.
http://www.nasa.gov/mission_pages/messenger/multimedia/flyby2_20
http://www.nasa.gov/mission_pages/messenger/multimedia/flyby2_20081007_5.html. 081007_5.html. (2008-(2008-1010--07).07). NASA (2010): Image ID: terrest_int.jpg.Terrestrial Planet Interi
NASA (2010): Image ID: terrest_int.jpg.Terrestrial Planet Interiors. Solar System Exploration. ors. Solar System Exploration. http://sse.jpl.nasa.gov/multimedia/display.cfm?IM_ID=168
http://sse.jpl.nasa.gov/multimedia/display.cfm?IM_ID=168. (. (Last Updated: 22 Sep 2010Last Updated: 22 Sep 2010). NASA (2011):
NASA (2011): Photojournal. Jet Propulsion Laboratory (JPL). California InstitPhotojournal. Jet Propulsion Laboratory (JPL). California Institute of Technology. ute of Technology. http://photojournal.jpl.nasa.gov/index.html
http://photojournal.jpl.nasa.gov/index.html NASA (2011):
NASA (2011): Spectacular Volcanic Features on Mercury.Spectacular Volcanic Features on Mercury.Image ID: PIA14848_modest.jpg. Image ID: PIA14848_modest.jpg. Image Credit: Image Credit: Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory. http://phot
Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory. http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/PIA14848 ojournal.jpl.nasa.gov/catalog/PIA14848 (2011
(2011--0909--29).29).
NIMMO, F. & McKENZIE, D. (1998): Volcanism and tectonics on Venu
NIMMO, F. & McKENZIE, D. (1998): Volcanism and tectonics on Venus . Annu. Rev. Earth Planet. Sci. s . Annu. Rev. Earth Planet. Sci. 1998. 26:23
1998. 26:23––51.51.
NUNES, R. (2008) Ricardo Nunes Astronomy Page. Venus Images. Ima
NUNES, R. (2008) Ricardo Nunes Astronomy Page. Venus Images. Image identification: mosaic_rgb2.jpgge identification: mosaic_rgb2.jpg. . http://www.astrosurf.com/nunes/explor/explor_m10.htm http://www.astrosurf.com/nunes/explor/explor_m10.htm. . http http://www.astrosurf.com/nunes/explor/mariner10/venus/mosaic_rgb2.jp://www.astrosurf.com/nunes/explor/mariner10/venus/mosaic_rgb2.jpgg 46
Bibliografia
Bibliografia
OTTEN, C.J. (2004):OTTEN, C.J. (2004): ““Heavy metalHeavy metal””snow on Venus is lead sulfide. Newsroom, p. 633. Washington snow on Venus is lead sulfide. Newsroom, p. 633. Washington University in St. Louis.
University in St. Louis. NASA (1978)
NASA (1978) Pioner Pioner Venus (en Wikipedia, 2010).Venus (en Wikipedia, 2010). RAAB,H. (2007): Suevite.jpg.
RAAB,H. (2007): Suevite.jpg. http://en.wikipedia.org/wiki/File:Suevite.jpg; http://en.wikipedia.org/wiki/File:Suevite.jpg; http://de.wikipedia.org/wiki/Benutzer:Vesta
http://de.wikipedia.org/wiki/Benutzer:Vesta SHADDACK (2009): 13 February 2009.
SHADDACK (2009): 13 February 2009. http://en.wikipedia.org/wiki/File:Trinititehttp://en.wikipedia.org/wiki/File:Trinitite--detail2.jpgdetail2.jpg SPRAGUE A. L., KOZLOWSKI, R.W.H. & WITTEBORN, F. C. (1994): Mer
SPRAGUE A. L., KOZLOWSKI, R.W.H. & WITTEBORN, F. C. (1994): Mercury: evidence for anorthosite cury: evidence for anorthosite and basalt from mid
and basalt from mid--infrared (7.3infrared (7.3--13.5 micron) spectroscopy. ICARUS 109, 15613.5 micron) spectroscopy. ICARUS 109, 156--157,157, STIXRUDE, L. & COHEN R.E., (1995):
STIXRUDE, L. & COHEN R.E., (1995):"High"High--Pressure Elasticity of Iron and Anisotropy of Earth's Inner Pressure Elasticity of Iron and Anisotropy of Earth's Inner Core,"
Core," ScienceScience267, 1972-267, 1972-7575 SUN, N. (2008).
SUN, N. (2008). Magma in EarthMagma in Earth’’s Lower Mantle: first principle molecular dynamics simulations os Lower Mantle: first principle molecular dynamics simulations of silicate f silicate liquids. Ph Thesis. Univ. Michigan. 83 p.
liquids. Ph Thesis. Univ. Michigan. 83 p. WARNER, J. L. (1979):
47
http://de.wikipedia.org/wiki/Datei:Venus_map_with_labels.jpg
http://de.wikipedia.org/wiki/Datei:Venus_map_with_labels.jpg. (Versi. (Versióóactualitzada: 12:51, 13. Sep. actualitzada: 12:51, 13. Sep. 2010).
2010). WILSON, G. (2011):
WILSON, G. (2011):Turnstone Geological Services Limited. Campbellford, Ontario, CaTurnstone Geological Services Limited. Campbellford, Ontario, Canada. nada. http://www.turnstone.ca
http://www.turnstone.ca
WILSON, L. & HEAD, J. W. (1999). Cryomagmatism : processes of ge
WILSON, L. & HEAD, J. W. (1999). Cryomagmatism : processes of generation, ascent and eruption and neration, ascent and eruption and application to Europa. Lunar and Planetary Science, 30 (1689).