Els ciutadans
de
Barcelona
han estat el
dream
teamdels Jocs
Olímpics
El
Centre
Municipal
d'Operacions
Els
Jocs de totel món
a
Barcelona,
els recordarem
sempre Des de
l'àmbit civil
Lolo
Ibern,
un atleta
olímpic
al'Ajuntament
Jo
vaig
ser
reporter
dels
JocsOlímpics
Què
et
vasemblar
lacerimònia
d'obertura
dels
JocsOlímpics?
El Museu
Nacional
d'Art
deCatalunya
obre les sevesportes
25
—asetembre
^1992
President: Guerau Ruiz Pena
Consell Assessor:
Francisco
Longo, Ferran
Mascarell,
Josep M. Figueras, Manuel de Fom,
ManuelTuñí, Enric Casas,Angela Vinent, Carme Turró,
ManuelVillalante, Manel Blasco,Director: Toni
Puig
Coordinació: Irene
Pagès
Adjunta
aRedacció:
Dolors PinartEdita:
Regidoría de Presidència
Ajuntament de Barcelona
Autoedició, fotomecánica i
impressió:
Impremta
Municipal. Exp.9227372
Dipòsit legal: B. 14.742-1990
Disseny gràfic:
FerranCartes/Montse Plass
Maquetació:
Impremta
Municipal. Beatriz González
Fotografia:
Jaume Soler.Canetti.
Oficina Tècnica
d'Imatge,
fotògrafs:
AntonioLajustícia, Rafael Escudé.
Col·laborenenaquestnúmero:
RamonAlberch, Marta
Balaguer,
JaumeBarnada,TxemaCastiella, Cesc, JaumeColomer, Núria Costa,SantiGiménez, MontseGinesta, RafelTorrella, Joan Tudela. A lasecció Debat Obert: MaribelBenito, Lluís Boada, Mercè
Castany, Anna Conde,
CarmenDuque,
Rafael Escudé,
M. TeresaFontan, M. Jesús Herreros, MeritxellJosa, ManuelaLepe,
AntòniaLiébanas,Assumpta Manils,
AnnaMarín, Cristina Mas,Carolina
Rodríguez, Daniel Romaní,
MariaSuárez, Carme Valero, MaiteVillar,RosaM. Viu.Adreça:
Plaça
de Sant Jaume,
Regidoría de Presidència.
08002-Barcelona
Tel. 402 7000
P-H
<*3
&
Ganyotes
Editorial
Fets i
projectes
Des de la ciutatEls quatre
cantons
Pel setembre,
les
platges de
Barcelona!
4
Els ciutadans de Barcelona hanestat el drcam 5
team dels Jocs
Olímpics.
Enspodempermetre una
editorial d'«autobombo»,
oi?
Notícies de
primera plana.
6
Des de l'àmbit civil. 8
Lacol·laboracióentre
municipi i
associacions.
Musa Museus o la mirada
contemporània.
10
Com miren elsfotògrafs els
museusde
la ciutat?
L'Eixample
ja
veula
mar.11
I laveurà molt més encara.Eliminar per conservar.
12
De tot el paperam que
produïm,
què cal
guardar?
El nou Jardí Botànic rep
el
suportinternacional.
13
Laflora del món en unjardí de
ciutat.
Entrevista
Ajuntament
endins
Dossier
Reportatge
Jocs
Olímpics
Debatobert
Amanida de notícies
Ciutatd'Art
Taula de
joc
El funcionariRomagosa
LoloIbern, un atleta
olímpic
al'Ajuntament.
14
Quanvaentrar a l'Estadi amb la banderaolímpica,
amolts d'aquestacasa
el
corels
vafer
toc-toc.El Centre
Municipal d'Operacions.
19
Recolliatotallò que passava ala ciutat i facilitava
la presa
de decisions.
Els Jocsde tot el món aBarcelona,
els
D/193
recordarem
sempre!
Volem recordar-los i assaborir-los.
Jo
vaig
ser reporterdels Jocs Olímpics.
23
Elsperiodistes han
anat tande corcoll
comels
ciutadans que
han seguit
totesles competicions.
Aquesta
ciutat
oberta
queés Barcelona...
28
Un discurs de l'Alcalde Maragallqueés un programa deciutat.
Què
etvasemblar la
cerimònia
d'obertura dels Jocs
30
Olímpics?
Total, total i total.
Unaamanida més breu
però amb calories.
34
El Museu Nacional d'Art de
Catalunya obre
les
seves36
portes.
I ho fa amb dues
exposicions i
unarestauració
impecables.
Què hi faungat
aquí?
38Pa icirc, amic Feliu.
L'últimaentregad'en Feliu abans
d'anar-se'n de merescudes
40
vacances.Esperem amb
impaciència el
seuretorn!
• r—H
P-H
O
Els
ciutadans
de
Barcelona
han
estat
el
dream
team
dels
Jocs
Olímpics
Aquesta
ciutat,
quancal,
sapquè
ha defer. Ho ha demostratamb
ex-creix amb els Jocs
Olímpics.
Laciutat—totselsciutadans— hanestatel grandream
teamqueha
donatunsuport
entusiasmat
atot
allò
quefeia olor de Jocs
Olímpics des de
la cerimònia d'oberturaal'Estadi. Haassistit massivament ales
competicions, ha
acollit els visitants
com ahostes
personals, ha omplert
de gom a gomles
Rambles, les Fonts
de
Montjuïc, ha
viscut enganxada als
esdeveniments de cada hora deldia,
ha
agraït
l'esforç anònim dels volun¬
taris, ha entés elsmissatges
d'euro-peïtat,
ha fet
un pasde
gegant
capa lasuperació d'antics hàbits davant
d'alguns
signes d'identitat de l'Estat
espanyol...
Tots elsciutadans han vibrat amb Barcelonaels dies dels Jocs. Hance¬
lebrat lasevavoluntat renovadade ciutatoberta, culta,
universal, soli¬
dària, creadora,
plena
d'energia i
d'il.lusió
pel futur.
Algú
encaradubtava de
l'organit¬
zació, la catalanitat, la col·laboració
entrelesinstitucions, elpaper
dels
atletes delnostrepaís,
la capacitat
d'acolliment de la ciutat... Tot s'ha supertat
amb
unexcel·lent.
Hanestatelsmillors Jocs Olím¬
pics de la
història
perla passió,
l'en-tusiasme i laparticipació d'una ciu¬
tatque
s'ha enllaçat
amb els joves
atletes detotel mónen unagran
fes¬
tade la pau,
la
tolerància i la
comu¬nicació que
signifiquen
unsJocs
Olímpics
perdamunt
d'allò
que comportencom abusiness
ode sim¬
ple espectacle.
A Barcelona ha triomfat lagent.
I
elsvalors detolerància, llibertat,es¬
perit d'equip i
competitivitat
perl'objectiu
queel millor
esport
sem¬ prepotencia.
Els dies delsJocs,el millor termò¬
metrede la ciutat anònimaerenles
botigues. Allà
escomentavaquebé
que
s'ho
havien
passat
en unport
que no
sembla el
mateix,
en unesfontsde
Montjuïc
que eren una reve¬ tlladiària,
en unaplaça
Reial
que congregavaciutadans de
tot
el món,
la meravella de
contemplar
comles
banderes de
Catalunya
i
Espanya
sesumaven,
l'empenta
d'un l'Alcalde
que
ha sabut aprofitar els
Jocs
per transformar laciutat, lesganes d'usarunsequipaments
esportius
olímpics i visitar les àrees olímpi¬
ques que
constantment
veien
perte¬
levisió...
L'Alcalde
Maragall
ha
repetit
moltes
vegades,
enaquests
últims
temps,quela
ciutat és la
gent.
Ja
ho
deia
Shakespeare,
això.
Avui, el
grandramaturg
anglès
diria
quela
gent
de
Barcelona és el dreamteamque
fa,
d'una ciutat renovadaurbanística¬ ment,la ciutat de la
convivència
oberta, de la
civilitat
esplèndida i de
la cultura
qualitativa de la vida
quo¬ tidiana.Durantels Jocs
Olímpics, ho hem
fet. Hem viscuten unaciutatque se sap segura,organitzada,
esperança¬ da, solidària i ambfutur. Tot
això ho
hemviscutenclau de festa
esportiva.
Ara,caldrà viure-ho
enclau de
vida
quotidiana
encada
institució,
cadaorganització, cada barri, cada
família,entreamics, al
transportpú¬
blic,enel
trànsit, la sanitat,
les rela¬
cions
laborals, l'escola,
l'oficina, la
plaça
i el
carrer, al'Ajuntament
i
ala
Generalitat,en
l'esport
i
enl'oci,
en lacultura ienel silencicreador.Quan
es vaapagarl'última
espur¬ nadelfoc rutilant del'Estadi Olím¬pic
de Montjuïc,
començava unanova eraperaaquesta
ciutat
ques'ha
guanyata
pols l'èxit
mundial de la
XXVOlimpíada.
Depèn de
tots.Icom enl'èxit delsJocs, també
depèn
d'aquest Ajuntament
que ara, alsetembre, torniaposar en marxa lamàquina
de
serveis després de les
vacances.Bon
viatge
enaquesta ■Mesures
de
seguretat
a
la
Casa
Gran
L'aigua
és més bona
a
Barcelona
Els
arxius
municipals
a
l'abast
de
tothom
Amb motiu dels Jocs
Olímpics
es va posaren marxa unpla
de
mesures pergarantir
la
seguretat als edificis centrals del'Ajunta¬
ment.
Aquestes
mesuress'han ba¬
sat en la centralització de les en¬ trades perles
portesde la plaça
Sant
Miquel,
i
es va reservarla
porta
de
la plaça Sant Jaume
per a autoritats ipersonalitats
olímpi¬
ques.També
es vaprocedir
ala
indentificació de tothom
qui
ac¬ cedia a lesdependències
munici¬
pals,
bé pel sistema d'exhibició
de la targeta que
acredita
com a treballadormunicipal
o, enel
cas dels ciutadans quenecessitaven
gestionar
els
seus assumptes,pel
sistema d'identificació amb el
carnet d'identitat.
De sobte totva ser transparent: sabies amb
qui viatjaves
al'as¬
censor,i
podies
posar nom a tots els rostres només en fer un cop d'ull a latargeta quetotsdúiem
penjada
en unlloc visible.
Aquest pla
ha
estatcoordinat
per
la
Regidoría
de Presidència i
l'haexecutat la Guàrdia Urbana i el
personal subaltern. Tothom
s'ha comportatamb
unagrandosi
de
professionalitat,
tantpel
que faa la col·laboració inicial delsdirectius,
que vancórrer
afer-se
la targeta
d'identificació,
comper partdels
ciutadans
que,després
d'una
primera
reacció de
sorpre¬ sa, van col·laborar deseguida,
aixícom els
qui demanvem
la
identificació en les portes d'accés.Tots ens felicitem
pel
bon
desenvolupament d'aquestes
me¬sures.
La
qualitat
de l'aigua
de
pro¬ veïmentde Barcelona i la de di¬ noumunicipis més millorarà grà¬
cies a les noves instal·lacions delComplex
de Tractament de
l'Aigua
aSant Joan
Despí. L'am¬
pliació
consisteix
enla
incorpora¬
ció a laplanta potabilitzadora
d'un tractament abase d'ozó i d'un doble filtrat ambsorra i car¬ bó actiugranular. Aquestes
mi¬
llores afectaran el 40% del'aigua
que esconsumeix
al'àrea
metro¬politana.
D'aquesta
manera,abans d'ar¬
ribar a la xarxa de
distribució,
l'aigua
del
Llobregat
se sotmet aun
procés
quecomportales fases
deprecloració, floculació i
de-cantació, filtració amb sorra,injecció
d'ozó, filtració de
carbó actiu i cloració final.Amb la recent
posada
en marxad'aquestes
instal·lacions,
l'aigua
de Barcelona tindrà més bon gust, més bona olor i millor color. A més, s'incrementa l'eficàcia
pel
que
fa
al'eliminació
d'algues,
compostos
orgànics, cianurs i
amoníac.
Actualment,
elComplex
de
Tractament de
l'Aigua
de Sant
Joan
Despí
sesitua
entreels
pri¬
mers del món perla
sevacapaci¬
tat i la
tecnologia
queaplica.
Entre les innovacions més re¬cents hi ha l'estació d'anàlisi au¬ tomàtica de
l'aigua d'El
Papiol.
Aquesta estació
permetconèixer
amb antelació
quina
és la
qualitat
del'aigua
quearribarà
ala planta
potabilitzadora de Sant
Joan Des¬pí.
Entre els
projectes
de futur, la
Societat té
prevista la construcció
d'uns llacsprevis
d'estabilització
que permetran una
homogeneïtza-ció del'aigua
perpotabilitzar.
L'accés a la informació contin¬
guda
enla documentació de les
institucionspúbliques
noha
estat, tradicionalment, una tascafàcil iplanera.
Més enllà dels
justificats
obstacles
legals
queassenyala la
Constitució —derivats de l'evi¬ dent necessitat de preservarel
dret a la intimitat dels adminis¬ trats—, és constatable lamanca
d'hàbit del ciutadà en el fet de reivindicar unamillora en l'accés a la documentació
pública i
tam¬ bé lapervivència d'una
actitud
pocpermeable
per partde les ad¬
ministracions
públiques.
En aquest context,
l'edició de
la «Guia de l'ArxiuMunicipal de
Barcelona» per partde la
Regido¬
ría de Presidència respon a
la
vo¬ luntat de posar al'abast
dels ciu¬
tadans la immensa
riquesa
del
patrimoni documental de
l'Ajun¬
tament, des dels antics
pergamins
medievals fins als
expedients ad¬
ministratius mésrecents. En sín¬ tesi,es presentenles dades més
remarcables referides a l'Arxiu Històric de la
Ciutat, l'Arxiu
Mu¬nicipal
Administratiu i els deu
Arxius
Municipals
de Districte
d'unamanera sistemàtica ien versió catalana, castellana, fran¬ cesaianglesa.
L'extraordinari volum de docu¬
mentació,
i per tantd'informació,
produïda
perl'Ajuntament
de
Barcelonacomporta
necessària¬
ment
l'obligació
de dotar els ciu¬
tadans dels instruments d'accés
—guies, inventaris, catàlegs—
que
li
permetin
de conèixer allò
que
hi ha i
on es pottrobar. Per
tant, es tractade fer més
planer
JAUME SOLER
IIQSA
j
HOLDING
OLÍMPIC
DE BARCELONA, S.A.
;éo
Cabines
d'Informació
Turística
El Patronat de Turisme de Bar¬ celona haposat en
servei
durant
aquestestiu
un noumodel
d'oficina d'informació —selec¬ cionat per
als Premis Delta ADI
FAD 1991—,
especialment
dis¬
senyada
per serinstal·lada
ala
via
pública.
Aquest
noudisseny cobreix
l'escassa oferta existent al mer¬ cat,
pel
quefa
aestructuresd'a¬
questa mena.
El
desenvolupament
del
projecte,
acàrrec de Toni
Rosselló,
ha estatsupervisât pel
Servei d'Elements Urbans de
l'Ajuntament
de Barcelona, i
res¬ pecta totsels
requeriments
quel'Ajuntament exigeix
actualment
als elements que
s'han d'empla¬
çar a
la via
pública.
Aquest
model és
apte per ro¬ mandrellargs períodes
de
temps a l'aire lliure —solidesa iestan-queïtat—, té
capacitat
per ados
informadors i és fàcil d'instal·lar i de traslladar. Això fa que ser¬ veixi tant per a un acte
puntual
com per a
la
permanència
en un lloc d'interès durant latemporada
alta turística.
Aquest estiu han
estatinstal·la¬
des 6
d'aquestes
oficines,
tres quehan
romàs obertes de
juny
a setembre, i les altres tres només durant els dies dels Jocs Olím¬pics.
El
personal
d'informació
del
Patronat, els
populars Casaques
Vermelles,
han estatels encarre¬gats
d'atendre les consultes de
caràcter turístic que
fan els visi¬
tants.
Preservar
la memòria
olímpica
El mes d'abril
d'enguany,
l'alcalde de Barcelona i elpresi¬
dent de BarcelonaHolding
Olím¬
pico
SA —HOLSA—
signaven
un convenipel
qual
esformalitzava
la transferència de la documenta¬ ció
generada
perl'esmentada
so¬ cietat a l'ArxiuMunicipal
Admi¬
nistratiu. La voluntatd'aquesta
cessió ésgarantir la conservació i
l'accessibilitat d'unllegat
docu¬
mental queconté la
concepció i
la
materialització de bonapart
de
les obres mésemblemàtiques
de
la Barcelonaolímpica.
No cal dir que
la
integració
d'aquest important fons
enriquirà
el
patrimoni documental
munici¬
pal i permetrà
avançar enel
co¬ neixement d'una etapaintensa
de
transformació de la ciutat. La do¬ cumentació conté una partmolt
important de material cartogràfic
i àudiovisual i de les memòries de
construcció,
així com unseguit
de normesque
ordenen i sistema¬
titzen elprocés
de classificació,
ordenació i cessió de la documen¬ tació d'AOMSA, VOSA i IMPU-SA.Ara només resta formalitzar la destinació de la documentació ge¬ nerada
pel COOB 92
afi
quela
ciutat
compti amb
unfons de
gran rellevància i que,juntament
amb
els documents conservats de les
exposicions del 1888
i el 1929,
ens
ajudarà
avalorar la transfor¬
mació de la Barcelonacontem¬porània.
Tot
Barcelona,
a
Barcelona
Metròpolis
En el número trimestral de Barcelona
Metròpolis Mediterrà¬
nia uspodeu
informar de
totel
quevoldríeu saber sobre la ciutat.
«Tot Barcelona» recull 168 en¬ trades distintes ordenades alfabè¬ ticament. Des de les acadèmies li¬ teràries i
científiques
al Zoo,
també s'hi fa unrespàs actual
i
molt atractiu dellegir.
Hi trobareu informació sobre el Museu Nacional d'Art de Cata¬
lunya —MNAC—, els arbres de
la
ciutat,
el ParcTecnològic del
Vallès, elBarça,
unaentrevista
ambl'Alcalde,
el retrat de TeteMontoliu,
la fàbrica de cervesesDamm, la casa de
Maternitat,
l'impacte
econòmic
dels Jocs...
Qui
nohagi
tingut
tempsde
llegir
tota aquestapila d'infor¬
mació per
capbusar-se
enla
ciutat
per
usar-la
més bé,
queaprofiti
aquest
setembre i
li dediqui algu¬
nes tardes o
algun
capde
setma¬ na. Recomanada.1
Des
l'àmbit civil
de
De tanten tant,a
La Munici¬
pal, hem
anat presentant
l'opinió
de
ciutadans
que re¬ flexionen sobre temes d'interès ciutadà o queplantegen
reptes
a l'administraciópública.
Hem demanat aJoan
Tudela,
periodista
lligat
ala
premsa barcelonina des de fa molts anys, untext
d'actualitat. No
va dubtar ni un momenta l'hora de proposar-nosel
tema:
la vi¬
talitat de la societat civil a Bar¬
celona.
Joan Tudela pensa que
la
bona col·laboració amb les or¬
ganitzacions
nolucratives de la
ciutat
és,
especialment,
undels
reptes
ques'ha de
proposarel
municipi i
les
associacions.
¿Existeix
la
societat civil? De
la famosa societatcivil se'n
parla
tant que
podem dir, amb
tota
se¬guretat, que
existeix, si més
no,com a temade conversa. Però deixem-nos de bromes. Existeix realment? Sí i no. La nostra so¬
cietat és una,
però alhora són
tres. A veure siens entenem.És
com el misteri de la Santíssima Trinitat —Pare,
Fill i
Esperit
Sant—, que
serveix
per no com¬prendre Déu
através de la raó, i
fa necessària lafereligiosa.
És
com la Trinitat— la
teològica,
nola barriada de Barcelona—
però
a l'inrevés. Sí,perquè
serveix
per veure lanostra societat amb els ulls delcervell, perentendre-la,
sense quecalgui
capacte
de fe.
Però noemboliquem
la
troca,i
anemal quefa
al
cas.Quan
em tocaexplicar la
natu¬ ralesa de la societat civil, sempre començodient
queel
cossocial
és, comel cos
humà,
tridimen¬
sional. Té tres cares, com les mo¬ nedesautèntiques.
Són l'espai
personal, les
administracions pú¬
bliques i
l'àmbit civil. La llar és
el
temple de la
privacitat, i les
fronteres del'espai personal són
estrictes,sagrades, inviolables.
Tal coml'ha definida Salvador
Giner, la societat
civil és
unàm¬
bit de llibertat. Es defineix per
contraposició.
És
civil allò
que noés una altracosa.Antigament,
allò que no eraeclesiàstic. Avui
dia,
allò que noés administració
pública; és
adir,
perentendre'ns
ràpid, allò
quenoés del domini
dels
polítics.
La
zonafronterera
entreel que
és
institucional i el
que
és social és
extensai és flexi¬
ble. Lasocietat civil —i això tambého ha dit Salvador Giner— ésuna cosa estrictamentcontem¬
porània i occidental. No n'hi ha¬
viaen altres
èpoques;
non'hi ha
al Tercer Món ni als pocsrègims
comunistes que encara
queden. I
és
perquè,
perrespirar, la
societat
civil necessita elmercat i la de¬ mocràcia. Sense mercat i sensedemocràcia
s'ofega,
mor.La
sort que vamtenir
quanFranco
va deixar aquestmón
per anar al'infern, és
que,des
del 1959, hi
havia una sòlida activitat econò¬ mica civil
i,
elsúltims
anysdel
franquisme, havíem
pogut
cons¬ truirunacerta democràciaasso¬ciativa i cultural, de manera que la democràcia
política
no vaha¬
ver d'arrelar en undesert civil,com els hapassat
als pobres
euro¬ peusd'est
enllà.
Perquè els
actorscivils són les
empreses,
les
entitats i els mit¬
jans de
comunicació: l'activitat
econòmica, la vida
associativa i
l'opinió
pública.
A
l'Europa dels
anys noranta,
superada la
guerra amort entre larevolució i la reac¬
ció, vivim unconsens
molt
ampli
en el sentit que
cal
respectarl'espai íntim, i
mantenir
unequi¬
librientre l'àmbitcivil i el sectorpúblic, i
unaharmonia
entre
el
mercat i la democràcia. En aquest sentit,subscric
—i
propago sem¬ pre quefa
al
cas—aquesta
idea
de Xavier Rubert de Ventós: l'Es¬ tat,
sol,
totho
convertiria
enbu¬
rocràcia; el mercat,sol,
totho
convertiria en mercaderia. Peraixò, un delsgrans temes de la nostra
època,
aBarcelona i
arreu, és larelació
—sempre ten¬ sa, sempreproductiva—
entre allò que esfa
des
de la iniciativa
pública i
allò
que esfa des de
l'àmbit civil.Tenimsectors sencers que
són
meitatpúblics i
meitat privats (el
sistemaescolar, elsmitjans de
comunicació). Els
mercatsmuni¬
cipals són equipaments
públics
"Un dels grans
temes
de la
nostra
època,
aBarcelona i
arreu,és la relació
—sempretensa,
sempreproductiva—
entre allò que esfa des de la
iniciativapública i allò
que esfa des de Vàmbit civil. "
"La
cooperació
entre
l'Ajuntament de Barcelona
i
l'àmbit associatiu de la nostra ciutat hauria de ser un dels
temes
principals de la
Barcelonapost-olímpica. "
Però és en l'associacionisme on l'entesa amb l'Administració hauria de ser més fàcil.
Perquè
ni
les entitats ni les instituciónspú¬
bliques
no tenenànim de lucre.
La voluntat d'obtenir beneficis econòmics per partde les
empre¬ ses no solament no és capdelicte,
sinó queés
un motorde
progrés.
Però la
lògica associativa
i la ins¬
titucional coincideixen a buscar la rendibilitat social.El nostre teixit associatiu és notable. Les confederacions sin¬ dicals, els
col·legis professionals,
la Cambra de
Comerç, Indústria i
Navegació,
el Reial Automòbil
Club, les associacions empresa¬ rials, els clubs i les federacions de diferents esports,
les entitats
juvenils,
les culturals i les de la
gent gran, sense
oblidar
l'Esglé¬
sia catòlica, que,
actualment, és
un dels
principals pilars
de la
nostra societat civil. Hi ha també una mena d'entitats molt arrela¬ des a l'entorn urbà, que
són les
associacions de pares
d'alumnes,
i sobretot les associacions de veïns d'un barri determinat, les de carrer —com les que
organit¬
zenla FestaMajor de Gràcia— i
les debotiguers
d'una
avinguda
comercial. Lacooperació
entrel'Ajuntament
de Barcelona i
l'àmbit associatiu de lanostra
ciutat hauria de ser un dels temes
principals de la
Barcelona
post-olímpica. Aquesta cooperació
potanardes del revifament dels es¬
pais compartits
—comel del
Consell de la Joventut o el de la Gent Gran— fins a la
delegació
defuncions,
queés
unavia
pocexplorada: així
comels
col·legis
professionals
exerceixen,
perde¬
legació, el control
deontològic,
les associacions de veïns
podrien,
perexemple,
inspeccionar
l'estat
del mobiliari urbà.
L'esglesia ésundels pilars de la societat civil barcelonina. Elsmercatsmunicipals en-JOdií I uaela cabeixen petitesempresesprivades.
F.ONTAÑÓN
Musa Museus
o
la
mirada
contemporània
"S'ha
passat
de la fotografia
amb
funció documental
ala
fotografia amb voluntat
estètica. "
10
El
maig del 1991
es vainaugu¬
rarl'exposició «Museus
i Espais.
1879-1935», on esmostraven
fo¬
tografies dels
museus que van créixera la ciutat durant aquestperíode.
Eren
les visions dels fo¬
tògrafs de l'època, imatges
d'ar-xiu que ens
parlaven dels espais
totdescobrint-los amb mirada acurada. Justamentun anydes¬
prés
secelebra
una novaexposi¬
ció al Palau de laVirreina amb el títol «Musa Museus», on
els refe¬
rents tornen a serels museus i l'ull
fotogràfic esdevé
novamentprotagonista. S'hi observa, però,
un canvi substancial en la mirada que
ha
escrutatels
museus, re¬ flectitenel tractament nou quemostren les
imatges. Es podria dir
ques'ha
passatde la fotografia
amb funció documental a la foto¬
grafia amb voluntat estètica.
Moltes
vegades, la fotografia
ha estatl'útil emprat perrealitzar
un inventari delsobjectes
que es¬tan davant de
l'objectiu. Realitzar
unaimatge
tanfidel
ala
realitat
quepermetés
serutilitzada
com unafont de consulta era unafina¬ litat bàsicaenels inicis de la fo¬tografia. Avui,
toti
quecontinua
existint aquestamena
de fotogra¬
fia, s'han
encetatcamins
nous quepermetencontemplar
—que no vol dir mirar— lesimatges.
El fet que unafotografia pugui
assoliruna
qualitat estètica inde¬
pendent del
seucontingut docu¬
mental ha obertnous camps
als
fotògrafs, i
la
interpretació del
referent haestat el seu
llenguat¬
ge.«Musa Museus» haapostat per aquesta
via deixant el camí lliure
als artistes de la llum i el resultat haestatunacol·lecció de
fotogra¬
fies quedeixen
entreveuredos
punts
importants: el primer és
que els museusja
nosón els
magat¬ zems mésomenysendreçats de
l'antigor i la
sevadinàmica cultu¬
ral trastocala visió
espacial i ob¬
jectiva
perfer-nos
copsarel
con¬tingut
quehi
romanguardat;
el
segon puntés
queel
fotògraf
pot
interpretar
allò
quemira
dotant-ho d'un
contingut manifestament
subjectiu.
Podríem agrupar
els
fotògrafs
presenta
l'exposició
endues
lí¬
nies de treball: lainterpretació
del museu com aedifici a través de l'observació de
l'arquitectura
i
les relacionsentre elsespais; i
en una segonalínia
de
treball, els
quetreballen
amb els objectes
museològics
com aelements
de
síntesi del'espai
queels conté.
En la línia delsprimers
hi ha
representacions escenogràfiques
—Ferran Freixa—,
oníriques
—ManelEsclusa—, abstractes —Javier Vallhonrat—o,
fins i
tot,
l'explicació
del
museu segons l'exterior quel'envolta
—Gabrie-le Basilisco—. Les
fotografies de
les peceshan
permès obtenir des
d'inquietants
retrats—Valentín
Vallhonrat, Humberto
Rivas, Pere
Formiguera—
fins
aextrapola¬
cions curioses —els caps
reduïts
del Museu
Etnològic esdevenen
grans carasses enles
ampliacions
de Joan Fontcuberta, i
Manel Ser¬
ra s'endinsa
microscòpicament
dins dels fòssils del Museu deGeologia—
passant perinterpre¬
tacions coloristes de la cultura ro¬ mana—Jordi Guillumet—.
El muntatge
de
l'exposició
re¬ cull, amés, la creació d'uns
en¬torns que
alguns
fotògrafs han
proposat per a
les
sevesfotogra¬
fies.D'aquesta
manera es trans¬ forma la salad'exposició
en una metàfora dels museus.Destaquen,
en aquest aspecte,les
aportacions
de ToniCatany,
Christina
Milo-vanoff,
ValentínVallhonrat
i
Joan Fontcuberta.
Rafel Torrella
Arxiu
Fotogràfic de
Museus
AFMIJ.CALAFELL-R.FELIU
• 4
AFMIJ.CALAFELL-R.FELIU
L'Eixample
ja
veu
la
mar
"Un dels
problemes
més
greus ambquè
s'enfronta la ciutat
és la manca de sòl nouper aús residencial. "
Barcelona té unaestructura
molt definidaon és fàcil
llegir
la
història. Però un delsproblemes
més greusamb què s'enfronta la
ciutat és la manca de sòl nou per aús residencial.
És
peraixò
que cal fer larecomposició d'algunes
partsde la ciutat.
Ja s'han iniciat transforma¬ cions en Districtescom ara el de Sant Martí, sector ocupat
fins
ara per a usosindustrials obsolets
que, en
molts
casos,fan molt di¬
fícil la seva coexistència amb elshabitatges.
Per
aquestfet
concret és moltimportant el projecte
d'estendrel'Eixample fins
ala
mar.Barcelona ha
gaudit
de
gransprojectes
queli han
aportat un grandinamisme
i millores evi¬
dents, però
que enel
casdel lle¬
vant urbà maino havien cris¬ tal·litzat.
L'Eixample Cerdà
—1859— només ha sobreviscut en aquestaàrea
com una trama. El Pla Macià—1934—,
quehi
proposava
la construcció d'un
gran sector
residencial, mai
no esva realitzar.
El certés que
el
que va serel
Manchestercatalà, avui només és
unapeça que
precisa
unatrans¬ formació urgenti
oncalen
uns eixos bàsics ques'expressen
en unseguit d'operacions
urbanísti¬
ques.Aquestes actuacions
es po¬ den classificarenles de caràcterperifèric
al
barri
on escontempla
la necessitat d'accessibilitat que ens va
obligar
asolucionar dèfi¬
cits històrics soterrant les vies del ferrocarril quesortien
de l'Esta¬
ció de
França i
aanular la
línia
de la costa, igarantir, al mateix
temps,
el
passobre la trinxera
de la Gran Via. També haestat
necessari fer
dissenys molt ajus¬
tats a la Ronda del Litoral —Parcs delLitoral i les noves
platges— perquè
nosuposi
una novabarrera cap ala
mar.PERI de laDiagonal-Poblenou. Lacosta al 1985 i al 2000. Barri de Nova Icària.
Altres actuacions són de caire
residencial,
on destacala Nova
Icària —Vila
Olímpica—, i
repre¬senten el
primer bastió d'aquesta
renovació. Alhora demostren que l'elecció no va ser un fetgratuït.
Aquestes
actuacions, però, han de
tenir unacontinuïtat en les noves
propostes
d'ordenació del Front
de Mar i en elnou centre terciari de l'ANC
Diagonal-Prim,
unides
ambelsprojectes de
millora i
re-definició del Besòs.Actuacions com l'ANC de les Glòries que, a
més de
suposar una remodelació viària interior de la ciutat moltimportant,
configuren
un noucentre d'activitat cultural ambedificis en fase de realitza¬ ció.Després hi ha els eixos de
ver-tebració interna com el PERIDia-gonal-Poble Nou,
una gran opera¬ ciód'habitatge
enel
centredel
sector,compativilitzada amb els
usos industrials i els
terciaris, i
una gran reservad'espais dedi¬
cats a
equipaments i
zonaverda.
Els elements que suposenla
millora de l'accessibilitat i dels
equipaments
esfan palesos amb
el Pont deFelip
II-Bac
de Roda,
en la reconversió de
l'antiga fà¬
brica Catex en Centre Cívic, enel
parc
del Clot
oels
remodelatges
de la Rambla Prim i del Poble¬ nou.
Finalment, caldriaesmentar els grans
projectes
pendents
de
l'en¬
torn: l'ANC de la
Sagrera, els
margesdel Besòs, la continuïtat
de la costa cap a
altres
munici¬
pis...
Certament, moltes
d'aquestes
actuacions no afecten tan sols Barcelona sinó la seva àrea me¬
tropolitana i
és
en aquests mo¬ments que
la visió ha de
sermolt
més
global: de
territori.
Jaume Barnada
Eliminar
per
conservar
"Les
oficines i els òrgans de
la nostra administració pro¬ dueixen anualment propd'un
quilòmetre i mig de
metres
lineals
d'informes, dossiers i
expedients. "
12
La Comissió de Tria i Elimina¬ ció de la documentació
municipal
del'Ajuntament de Barcelona
va ser creada perdecret
d'Alcaldia
el 10 de desembre del'any 1990.
El seuobjectiu és procedir
a l'anàlisi de la documentació que general'administració municipal
afi de destriar d'una manera ri¬ gorosa
la
quecal
conservar peral
futur en atenció als valors testi¬ monials i informatius que
conté
—o que
són d'obligada
conserva¬ ció perllei—
i
aquella altra
que es potdestruir
un copha
superat elperíode de vigència administra¬
tiva.La necessitat d'intervenir de maneraracional ve donada
pel fet
queles
oficines i
els òrgans de la
nostra administració
produeixen
anualment propd'un
quilòmetre
i
mig de
metreslineals d'infor¬
mes,
dossiers i
expedients,
i
que delsgairebé
trenta-tresquilòme¬
tres de documents que
conformen
el
patrimoni
documental munici¬
pal,
propde la meitat haurà de
ser sotmès a aquestprocés d'avalua¬
ció pertal de determinar-ne
la
conservació o la destrucció. Cal
assenyalar
queel
paperde la Co¬
missió—presidida pel regidor
de
Presidència i formada perarxi¬
vers,
administritivistes,
juristes
i historiadors— consisteix fona¬ mentalment aestudiar acurada¬
ment cadascuna de les sèries
d'expedients i establir, mitjançant
criteris
administratius,
jurídics i
històrics, els
seus terminis de conservació.Per tant, l'acció de la Comissió
se centra en la reducció del vo¬ lum de documentació i afacilitar l'accés a la informació amb lavo¬ luntat de col·laborar enel
procés
d'agilització
de l'administració,
sense que
això
signifiqui
cap minvaen la sevaqualitat i quanti¬
tat. A
ningú
nos'escapen
els
avantatgesque reportaconstituir
uns arxius benagençais,
ordenats
i amb unes directrius clares quant a la destinació de la documenta¬ ció. Amb tot, la Comissió és ben conscient quel'anàlisi
de la do¬
cumentació s'ha de fer ambuna clara
perspectiva de futur. Cal
pensar queels documents
queel
segle XIX podien semblar inútils
per a
l'esdevenidor
—relacions
d'allistament,
estadístiques
de
producció,
etc.—són,
ahores
d'ara, de
graninterès
perals
estu¬ dis mèdics iantropològics
ohan
suposatla
florida
de la història
quantitativa.
Fins al moment,
la «Comissió»
s'ha reuniten deu
ocasions,
enquè ha analitzat
trenta-nousèries
i haproposat
l'eliminació
de
prop de milmetres lineals de docu¬ mentació. En el moment ques'hagi
avaluat
unvolum signifi¬
catiu de
documents,
la Comissió elaboraràun «Calendari de con¬ servació de ladocumentació»,
ones
consignaran les característi¬
quesi els terminis de
conservació
i que es
trametrà
ales oficines i
dependències municipals
peral
seu coneixement i
aplicació.
Enprincipi, i
d'acord amb la
normativa establerta perla Gene¬
ralitat el 1990, només es pot
eli¬
minar,
en termesgenerals, la do¬
cumentació que
ha
superatels
cinc anys
d'ençà de la
seva apro¬ vació. Amb tot, des de laComis¬
sió es vetlla per
garantir la
con¬ servació de la documentació amb valor històric ojurídic,
de
manera que unaactuació decidida
en l'eliminació escompatibilitzi
amb la necessàriapreservació de
la memòria històrica de la ciutat.El
nou
Jardí
Botànic
rep
el
suport
internacional
"Fins ara s'han rebut prop
de
2.000
plantes
i 200 llavors de
400espècies diferents. "
El
procés de renovació i millo¬
ra de Barcelona generatamb
mo¬ tiu dels JocsOlímpics del 1992,
ofereix unaoportunitat única
per dotar la ciutat d'un Jardí Botànic al Parc delMigdia de Montjuïc
adequat
ala
sevacategoria,
ala
seva tradició cultural i científica i a les necessitats de la societat ac¬ tual. D'altra banda, elpotencial
de l'Institut Botànic i de les insti¬ tucions
científiques ja existents
permetde
reemprendre la
seva creació amb totes lesgaranties.
Precisament per aquesta
volun¬
tat de crear un
espai adequat
i
complet
per ala ciutat, l'alcalde
Maragall
vafer
unacrida, el
se¬ tembre del1991,
a un nombrós grupde ciutats de
totel
món
per sol·licitar la sevacol·laboració a la construcció del noujardí,
mit¬
jançant
l'aportació
de plantes
ca¬racterístiques dels
seusterritoris,
aixícom també a totes les institu¬ cions de les comunitats autòno¬ mes i de les comarquescatalanes.
Laresposta
ha
estatexcepcio¬
nal isignifica
un nouèxit
quecal
afegir
ala llista de beneficis
que els Jocs han aportatala
ciutat.
La
generositat
de
les ciutats
de
totel
món ha fet
possible
quefins
aras'hagin rebut
propde 2.000 plan¬
tes i 200 llavors de 400
espècies
diferents.Les
aportacions
estrangeres han arribat de tots els continentsi,
enalguns
casos,de diverses
ciutats d'un mateix
país. En
total,
hi hanparticipat 47 ciutats
es¬ trangeresi 28
països
diferents.
Les comunitats autònomes també han respost
esplèndidament al
projecte i
han
enviat
nombroses
plantes representatives de cada
lloc.
Calfer una menció
especial de
la col·laboració de Codena, a la Comunitat Valenciana, queha
en¬ viat un tràilerple de plantes,
al'Expo 92, el
COOB 92,
Parcs
i
Jardins i Vila
Olímpica SA.
Aquesta tardor
cada
comarca catalanaaportarà
unarbre
repre¬ sentatiu de les seves zones.Entre les missions
d'aquest jar¬
díhi ha la de conservar lesespè¬
cies enperill d'extinció i el sub¬
ministrament de granesi
de
plantes
vives
aentitats i
persones interessades.Núria Costa Jardí Botànic
Lolo
Ibern,
un
atleta
olímpic
a
l'Ajuntament
"Sobretot m'he emocionat molt quan,
després
de la
cerimònia, alguns amics de
tota la
vida,
companysd'esport,
col·legues
de
l'Ajuntament m'han dit
que havienplorat
quanm'havien
vist dur la banderaperquè, de
certa manera,ells també
en duien un tros.""Als barris hi ha molts
clubs,
hi ha una tradició
esportiva
important. Barcelona,
en clubsesportius
sesitua
entre
les
primeres ciutats del món.
"
Una
pregunta
obligada: què
va sentir quan vaentrar
amb la
banderaolímpica
al'Estadi
de
Montjuïc?
La veritat és que, quan vam
fer
aquell
recorregutde 4 minuts
per l'Estadi, emvaig
sentir buit.
Les
emocions més intenses les havia sentides abans i les
vaig
sentir
després.
Quan
vanhissar la bandera
vaig recordar el
meu pare, que no vapoder
assistir
ala
festa perquè
havia mort dos anysabans. Va
serqui m'ho
vaensenyar totde
l'es¬
port.
Les
gransemocions de
re¬ cordar el meu pare,els amics
i
to¬tes les sensacions que
he tingut
hanestat
després.
Sobretot m'he
emocionat molt quan,
després de
la
cerimònia, alguns
amics de
tota lavida,
companysd'esport, col¬
legues de
l'Ajuntament m'han dit
que
havien
plorat
quanm'havien
vist dur la bandera
perquè, de
certa manera,
ells també
enduien
un tros. Ha estatquan tots
ells
m'hanmanifestat que es van emocionar, que
jo he sentit
l'emoció mésintensa.Com a
expert
d'esports,
què
li han semblat lesolimpíades de
Barcelona?Crec que
el
nostreAlcalde
i
el
President del CIO
podran
dir
que, aquests,han
estatels millors
Jocs
Olímpics de la història. En
aquestcas han estatuns Jocs únics que ens han
permès —i això és el més
important— definir
més bé què
som. I són únics
perquè la
ciutat
els ha viscutplenament.
Jo he estat encinc
olimpíades i
sé queallò
querecorden
fona¬
mentalment els atletes són dues coses: la ciutat i els ciutadans —la manera comels han rebut— i recorden les gestes
esportives.
Això també és el quequeda
enla
memòria dels
periodistes
i de
tota la famíliaesportiva.
Vam
quedar amb
Lolo Ibern
davant de l'estàtua de Ferrer iGuàrdia,
just
allà
on comença l'AnellaOlímpica.
Aquell
dilluns al matí,
una multitud de ciutadans de tot elmón,
després
del
pasde l'equa¬
dor dels
Jocs,
pujaven les
esca¬ lesmecàniques.
Barcelonaera com una gran
postal, amb
uncel de
primera
pluja d'agost.
Lolo Ibern eraallà. Venia de les Piscines
Picornell, vestit
d'àrbitre. S'hi ha
passat tots
els
JocsOlímpics,
commolts treba¬
lladors
municipals.
Ens vam asseure en un
banc,
sota els
pins i,
mentre
escol¬
tàvem elsaplaudiments de
l'estadi i lespiscines, Lolo
Ibern,
undels portadors de la
bandera
olímpica
ala cerimònia
d'obertura dels Jocs i coordina¬ dor dels serveis del'Àrea
d'Esports
de
l'Ajuntament,
ensexplicava,
amb
unto
personal i
emocionat,
què
han
estat,
són i
seran els Jocs
Olímpics
per a Barcelona. I moltes coses més.Mentre baixàvem les
escales,
i comentàvem que
,entrevistes
com
aquestes,
ensdonen
ànims:
hi hagent,
enaquesta
casa, que treballa ambprofessionalitat,
esperit d'equip i
et
fa sentir
còmplice d'una
manerade
tre¬
ballar per a
la
ciutat.
A la
fotografia
quetanca
el
Dossier, Lolo Ibern
entrala
bandera
olímpica
al'Estadi
de
Montjuïc.
} :i)liliiillllMnk /iiiiiiiiiiiiiiinm /i/iiiiiiiiiiiiiiiintf
A través de
l'esport hem
viscut,
també
durant aquestes
olimpíades,
perprimera
vegada juntes,
les
banderes
espanyola
i catalana
en
les
zonesde
competició i
enels
medallistes.Crec que
podem
dir
queBarce¬
lona —elsciutadans—ha guanyat medalla d'or ambel seu entusias¬ me, amb
el
seuabocament
pels
Jocs i el seu acolliment a la famí¬ lia
esportiva.
Diu que
ha
estat
encinc
olim¬
píades,
enquines
i
com aquè?
He estat com aesportista,
membre del'equip de
water-polo,
als JocsOlímpics
de
Mèxic.
D'aquells
Jocs,
en conservo un record inesborrable,perquè
la
certa informalitatalegre dels
mexicans els vaimprimir
un ca¬ ràcter únic. Pensem que era unaèpoca
enquè
encara noexistia la
psicosi de
la
seguretat,
i llavors
aquestes coses tan
sagrades
com les acreditacions i els controls d'accessos eren relativament pas¬ sables.Això vadonarunaire molt festiu als Jocs. Crecque no¬ saltres, aBarcelona,
malgrat
l'inconvenient de la seguretat, també hemaconseguit donar-los
un ambient de festa.Després
vaig
estar com aentre¬
nador de
l'equip
nacional de
water-polo als Jocs Olímpics de
Moscou i als de Los
Angeles.
Posteriorment,
com adirectiu,
vaig
ser capde la delegació
de
water-polo als Jocs de
Seül. I
els
darrers,
els Jocs
de Barcelona,
on heparticipat
com aAjuntament,
com amembre del
COOB,
mem¬ bre de la Federació Internacional de Natació i com aciutadà, que és el quem'agrada més.
A nivell
personal, més
que no pas com aCoordinador de
l'Àrea
d'Esports,
¿comha
vis¬
cut tot el
procés
de
preparació
ciutadana iesportiva fins
arri¬
bar ala celebració delsJocs
Olímpics?
Molt intensament. Hem
tingut
moltes fases. Una
primera fase
de
preparació de la candidatura,
quevatenir el seu encant, la seva an¬
goixa... Penso
que va ser unafase
preciosa
perquè els
ciutadans
tambéhi vanposar tot
allò
que calia. Enaquells
moments,
si
l'Alcalde els
hagués
demanat
que es llancessin des deMontjuïc,
ho
haurien fet. Va sertambé unafase de lluita, on vam posartotes les nostres forcesper
aconseguir
els Jocs.Després
hi ha hagut
la
fase depreparació dels Jocs
ensi:
moltesdificultats,
molts
proble¬
mes, hem
assistit
atotel
procés
detransformació dela ciutat,
hem
afrontat els dubtes de
qui
nocreia
enla
capacitat
quepodiem
tenir
decapgirar
unaciutat
comho
hem fet...
Ara assistim al'última fase que
és la de
l'obra
en marxa, que té unescaracterístiques
diferents,
però
quepenso que vamolt
bé.
I
després de les olimpíades,
què?
Després
dels Jocs
començauna fase tan interessant com les altres. Crec que
és la fase d'ex¬
plosió de les
possibilitats
de
la
ciutat. De fet, en
moltes
coses, l'execució materialdels Jocs és l'inici d'una altra fase. Perexem¬ple,
amb
l'esport, és
unfet
molt
clar:gràcies
ala
inversió
esporti¬
vai a allò que suposa una cam¬ panyade
promoció
—els Jocs
han
estat la mésimportant—, l'esport
ha arribat a les cases amb més in¬tensitat que
mai. Els
nensmai ha¬
vien vibrat tant ambl'esport,
mai
s'havien visttantesdisciplines
distintes.Som a l'inici d'una
explosió de
caireesportiu, amb
l'obligatorie¬
tat
d'explotar
afons
aquest
patri¬
moni que ens
deixen
els Jocs.
I
no només aescala
esportiva, sinó
tambéturística. Defet,
a unaciu¬
tat on secelebren unes
olimpía¬
des, només
hi
vael turista
espor¬tiu,
aquell
queté interès
perles
competicions.
Però
s'ha
compro¬vat estadísticament que
l'explosió
turística de les ciutatsolímpiques
es
produeix
—si realment
han
tin¬
gut
èxit amb la
sevapresenta¬
ció—
després. La
campanyade
promoció
turística de
Barcelona
l'hem feta amb els Jocs.
Quan la
gent
torni
acasa,l'opinió
quehan
forjat de
Barcelona
esfarà
ressò
en tot el món.
Després
dels Jocs
començala
fase de
gaudir-ho
tot.
La
ciutat
desenvoluparà
afons les
sevespossibilitats.
Com i per
què li
vacomençara interessar
l'esport?
Jo sóc de la Barceloneta
i,
en comptesde
carrer,he
tingut plat¬
ja.
De petit,
el
meu pareja
em duiaa laplatja. Allà
onhi havia
els«xiringuitos», hi
havia
una barraca: era el Club Natació Bar¬ celoneta. I dic unabarracaper¬què, de debò,
no eraresmés:
duesdutxes i una habitacioneta
per
canviar-se.
Així és que,
des
de ben petit,
he viscut un ambient molt espor¬ tiu
i, al
mateix
temps,molt lligat
a la Barceloneta que, en
aquella
època,
era unespai molt
protegit
de l'ambienttrist de lapost-guer-ra, gens
estimulant. La
Barcelo¬
netaera unaillade no-feixisme, perentendre'ns,
onl'educació,
els valors quet'ensenyaven,
eren molt naturals, moltlligats
al'esport,
molt
sans,de
valoració
de
l'esforç
i de l'entrenament, de
l'amistat i lacompanyonia. Pre¬
cisament permantenir
aquests
va¬ lors eslluitaconstantmentenl'àmbit de
l'esport.
Com definiria la tradició es¬
