• No se han encontrado resultados

MHCB : informatiu del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. Núm. 04 (2005)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "MHCB : informatiu del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. Núm. 04 (2005)"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

La utopia necessària. El Quixot al Museu

Aquest any 2005 el museu acull un visitant il·lustre de la nostra ciutat. No és el primer cop que ens visita. És segur que ell literàriament, i Cervantes de debò, van fer camí pel passeig de la Muralla de Mar de Barcelona fa uns 400 anys. Ara, l’il·lustre representant de la utopia farà estada al Saló del Tinell de març a octubre.

Molt a prop, a la Casa Padellàs, l’exposició Abajo las Murallas!!!fa honor a un altre representant de la utopia necessària. Pere Felip Monlau fa 150 anys va proposar que Barcelona respirés més enllà de la muralla que va conèi xer Cervantes i va somiar una ciutat estesa de riu a riu. Els projectes de l’Eixample que podem veure a l’exposició ens demostren que el coratge intel·lectual i el progrés autèntic van de la mà.

A més, aquest any 2005 l’antic dormidor del Monestir de Pedralbes torna a obrir-nos les portes per oferir a la ciutat els tresors que la comunitat de clarisses ha preservat al llarg de 700 anys d’història.

Com ja sabeu, el 14 d’abril l’MHCB celebra els seus 63 anys, que no és poc, i com cada any les il·lusions renovades ens porten a elaborar noves propostes. L’equip del museu continua treballant per fer possible els nous projectes que es produiran al llarg de l’any 2005, com ara els treballs de recerca, restauració i consolidació del jaciment arqueològic del Born o l’exposició Barcelona i la fotografiaque omplirà la Casa Padellàs a partir del novembre.

Un museu de museus

Conjunt Monumental de la Plaça del Rei

Plaça del Rei, s/n, 08002 Barcelona Dilluns, tancat. De dimarts a dissabte de 10 a 14h i de 16 a 20h

Diumenges i festius de 10 a 15h Museu-Monestir de Pedralbes Baixada del Monestir, 9 08034 Barcelona

Horari de visita: de dimarts a dissabte de 10 a 14h. i diumenges i festius de 10 a 15h. Dilluns, tancat

Museu-Casa Verdaguer Vil•la Joana. Vallvidrera, 08017 Barcelona. Horari de visita: de dimarts

a divendres, per a grups amb reserva prèvia. Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14h. Dilluns tancat

Centre d’Interpretació del Park Güell

Pavelló de Consergeria, Park Güell Carrer d’Olot, s/n, 08024 Barcelona Horari de visita: de dilluns a diumenge d’11 a 15h

Informació

www.museuhistoria.bcn.es Tel. 933 190 222

[email protected]

Primer quadrimestre de 2005 Any II • Núm. 4

INFORMATIU DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA

Imatge gràfica de l’e

(2)

LA ISABELONA I PEDRALBES

Coincidint amb la inaugura-ció de l’exposiinaugura-ció Pedralbes. Els tresors del

mo-nestir, es presen-ta una nova ac-tivitat per al públic fami-liar: la Isabe-lona –perso-natge basat en sor Isabel March, que va entrar com a novícia als nou anys i va arribar a ser abadessa de Pedralbes el 1409– és la pro-tagonista d’una

col·lecció d’àlbums perquè adults amb infants desco-breixin junts el monestir. El joc inclou un àlbum de

pre-guntes i respostes i una guia d’instruccions per

conèixer més a fons el monestir en

l’è-poca de la Isabelo-na. El primer

nú-mero de la col·lec-ció Històries del

Monestir, estarà disponible a partir del mes de febrer als punts de venda del Museu-Monestir de Pe-dralbes i del

Con-junt Monu-mental de la

Plaça del Rei.

CONFERÈNCIES

Amb motiu de l’exposició

Abajo las murallas!!!, durant els mesos d’abril i maig tindrà lloc un cicle de conferències al Conjunt Monumental de la Plaça del Rei. Hi participaran Albert

Cubeles, comissari de l’ex-posició (14 d’abril, Barcelo-na i les seves muralles), Mercè Tatjer, professora del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona (20 d’abril),

El Museu per dins

El Monestir de Pedralbes conserva un dels arxius monàstics més importants del país, tant pel que fa al volum de documentació com pel fet que s’hagi preservat gairebé intacte des dels seus orígens fins al present. Aquest és un fet excepcional si es té en compte la pràctica desaparició dels arxius dels con-vents catalans, arran dels successius espolis provo-cats pels episodis bèl·lics i les lleis de desamortitza-ció. I estem davant d’un fet encara més excepcional en tractar-se d’un monestir femení.

El fons està format per tres sèries: manuals, lligalls i pergamins, segons la classificació feta a les darreries del segle XIX per sor Eulàlia Anzizu, religiosa del ma teix cenobi. Des d’aleshores aques ta classificació s’ha mantingut pràcticament intacta. És per això que des de fa un parell d’anys la comunitat, amb el su-port del Bisbat de Barcelona, conjuntament amb el Museu-Monestir de Pedralbes (MHCB) i la Universi-tat de Barcelona, està portant a terme una nova classificació del fons tenint en compte els criteris de classificació actuals, per passar després a la digita-lització, que ha de permetre la consulta documental a tots els estudiosos. Avui, gràcies a la recerca que ja s’està fent, s’ha avançat considerablement en el coneixement de la història del monument, de la se-va comunitat i de l’entorn amb què el monestir ha estat íntimament relacionat.

J. R

oigé, Imatges de la Jamància, 1843

© MHCB

Arxiu Històric del Museu-Monestir de Pedralbes ©MMP-MHCB

L’Arxiu històric del Monestir de

Santa Maria de Pedralbes

Isabelona

(3)

Antoni Riera, doctor en fi-losofia (27 d’abril, amb el tema Cerdà, Clavé, Montu-riol: utopia i intervenció social a la Catalunya del se-gle XIX), Ramon Grau, de l’Arxiu Històric de la Ciutat (5 de maig, amb Barcelona, a cavall de dos segles: l’empenta decisiva) i Maria Rubert de Ventós, professo-ra del Departament d’Urba-nisme i Ordenació del Terri-tori de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (11 de maig, amb La muralla avui: nous reptes de l’urbanisme). Les conferències seran a les 19 hores. Es recomana reserva prèvia, ja que l’aforament és limitat.

ARQUEOLOGIA AL RAVAL Darrerament s’està duent a terme una actuació arqueo -lògica a l’Illa Robadors (amb una superfície d’uns 12.000

m2), situada entre aquest carrer i la rambla del Raval, en la qual fins ara s’han documentat restes corres-ponents a dos moments. La

intervenció és de caire pre-ventiu, ja que diversos promotors preveuen la construcció d’edificis amb soterranis. Una fase pre -històrica, que se situa a més de tres metres de fondària, mostra un parell de llars de foc i diversos retalls de fun-cions desconegudes. La segona fase, d’època medieval, és fruit del procés d’urbanització del carrer d’En Robador, iniciat el se-gle XIV. Caldrà esperar fins a la finalització dels treballs per tal de poder fer una avaluació definitiva de l’in-terès arqueològic del solar.

L’any 2005 se celebra el IV Centenari de la publicació de la primera part del Quixot, una de les obres mestres de la literatura universal amb la qual neix la novel·la europea moderna. Amb motiu d’aquest esdeveniment, l’Ajuntament de Barcelona ha declarat el 2005 Any del Llibre i la Lectura. Entre els actes que se celebren en aquest marc s’inscriu El Quixot i Barcelona, una exposició produïda per l’MHCB i comissariada per Carme Riera, escriptora i catedràtica de Literatura Espanyola a la UAB, que es podrà veure al Saló del Tinell del 16 de març al 9 d’octubre de 2005.

A Barcelona dedica el Quixot paraules d’elogi. De fet, és l’única ciutat real escenari d’alguns episodis del cèlebre llibre: és aquí on Don Quixot veu el mar per primera vegada, visita una impremta i assisteix a un combat naval.

L’obra va tenir molt bona acollida per part dels impressors i llibreters ja des del segle XVII i, tot i que han passat 400 anys des de la primera publicació, la relació entre la novel·la i la ciutat manté el seu interès; aquesta exposició n’és un bon exemple.

El fil conductor de la mostra segueix l’itinerari per les pàgines del llibre, des del capítol 60 al 65, que corresponen a l’estada de Don Quixot a la ciutat. El muntatge expositiu incorpora ambientacions escenogràfiques inspirades en els llocs i els espais on té lloc l’acció. El resultat és una posada en escena atractiva, suggeridora i de gran força evocadora, que treballa amb imatges i sons relatius a l’activitat de la Barcelona de què parla el llibre.

L’exposició pretén també mostrar com Barcelona acull l’obra i es converteix en marc dels més importants estudis cervantistes, amb un epíleg dedicat a la commemoració del tercer centenari (1905) de la primera

edició del llibre, durant el qual va tenir lloc un interessant debat entorn de la famosa novel·la.

El Quixot i

Barcelona

Excavació a l’illa Robador © MHCB

EL QUIXOT I BARCELONA del 16 de març al 9 d’octubre de 2005

Lloc: Saló del Tinell del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei de Barcelona (MCHB) Organització: Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Comissària: Carme Riera

P

eto de munició, s.

XVI-XVII

(4)

TALLER D’ANDREA DELLA ROBBIA

El relleu de l’Epifania, una peça realitzada al voltant del 1475 i que pro -cedeix del taller d’aquest mestre italià, és en realitat un conjunt que aparenta un tríptic, integrat per un relleu central de terracota vidriada i dues portes late -rals decorades amb pintures de sants.

SANTA CLARA D’ASSÍS

Una de les peces més atractives que ha conservat el monestir és un oli sobre taula de manufactura flamenca del segle XVI dedicat a la fundadora de les clarisses, orde al qual pertany Santa Maria de Pedralbes.

La permanència d’una comunitat religiosa en un mateix mo-nestir des del moment de la fundació fins al present, com és el cas del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, constitueix un fet força excepcional. L’excepcionalitat es fa encara més pa-lesa en descobrir el ric patrimoni artístic que les religioses van anar aplegant al llarg del temps.

Des que l’any 1999 el Museu-Monestir de Pedralbes va passar a formar part del Museu d’Història de la Ciutat (MHCB), entre els seus objectius hi havia el de potenciar la recerca i la difusió científica per tal d’aconseguir que pogués esdevenir un punt de referència i de trobada per als estudiosos de la història i de l’art. El Museu-Monestir va encetar fa tres anys un projecte d’estu-di, recerca i restauració per tal de determinar amb precisió el valor historicoartístic de les diferents col·leccions (pintura, es-cultura, orfebreria, llibres de cor) que conserva i que, només en part, estaven exposades al públic. Aquesta valoració, duta a ter-me per Anna Castellano i pels professors d’Història de l’Art de la UAB Marià Carbonell i Rafael Cornudella (tots tres comissa-ris de l’exposició que ara es presenta), va confirmar l’alt valor artístic de moltes de les peces i el fet que conformen, a més d’u-na mostra representativa del patrimoni i la història del mones-tir, un dels pocs exemples catalans de conjunt artístic coherent i homogeni que s’ha preservat en el lloc d’origen.

Arquitectura i obres d’art

L’exposició Pedralbes. Els tresors del monestir pretén donar a conèixer al públic com s’ha format la col·lecció d’obres d’art del monestir fins arribar als nostres dies. És una expo-sició que serveix alhora per fer encara més eloqüent un edi-fici que, per ell mateix, és ja una de les joies més preuades del nostre patrimoni gòtic i, sobretot, per evocar la vida històrica de la comunitat de religioses que l’habita des de la seva fundació el 1327 fins al present. És precisament en aquest sentit que la col·lecció pròpia del monestir és verita-blement insubstituïble.

La mostra ocupa l’espai anomenat dormidor –l’antic dormi-tori de les monges–, que al llarg dels segles ha patit un se-guit de transformacions fins presentar la imatge actual: per

Pedralbes

Els tresors del

monestir

Andrea della Robbia i taller, L’Epifania, c. 1475 © Jordi Puig

(5)

exemple, el 1533 s’hi va col·locar un enteixinat de fusta que rebaixava el sostre i a inicis del segle XX es construïren dues fileres de cel·les a banda i banda del corredor central.

La formació de la col·lecció al llarg de la història

L’exposició arrenca des del vestíbul, amb una petita intro-ducció a la història de l’espai del dormidor i de la col·lecció del monestir. Les obres, que s’estenen des del segle XIV fins als nostres dies, s’articulen segons un eix cronològic que per-met establir vincles entre els objectes de la col·lecció i el seu context històric, la seva funció dins del monestir i el movi-ment artístic en què

s’emmarquen. El recorre-gut de la mostra es divi-deix en quatre àmbits: «Temps d’esplendor (s. XIV-XV)», «Temps de re-formes (1494-1600)», «Temps de recolliment (s. XVII-XVIII)» i «Temps de Renaixença (s. XIX-XX)». A través d’aquests àm-bits es mostra el procés de formació de la col·lec-ció, des dels anys en què el monestir es va conver-tir en un important cen-tre d’influència social, eco nò mica i política, pas-sant per èpoques de can-vis interns i de crisi, fins arribar al moment en què amb la Renaixença es torna a manifestar un in-terès pel monestir i per la seva revaloració com a patrimoni artístic català.

A més, al magnífic espai del dormidor es presentarà, més en-davant, un seguit d’exposicions temporals relacionades amb l’entorn del Museu-Monestir, les quals serviran per comple-mentar les col·leccions i es faran en col·laboració amb el Mu-seu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La primera d’a-questes mostres estarà dedicada al pintor Antoni Viladomat.

ARCA DEL MONUMENT DEL DIJOUS SANT

L’interès d’aquesta obra de manufactu-ra catalana (1607) se centmanufactu-ra en la deco-ració policromada, inspirada per mo-dels manieristes italians mo-dels segle XVI quant a repertori decoratiu i iconogrà-fic, a la vegada que presenta una inne-gable riquesa simbòlica.

CRIST ASSEGUT A LA ROCA FREDA Crist, en el moment previ a ser clavat a la creu, se’ns mostra com una figura aïllada en l’espai i abstreta en una reflexió introvertida. Aquesta talla de fusta pintada de mida natural és també una de les obres més im -pressionants de la col·lecció.

PEDRALBES. ELS TRESORS DEL MONESTIR

A partir del 12 de febrer de 2005

Lloc: Sala del Dormidor del Museu-Monestir de Pedralbes Nous horaris: Fins al 31 de maig, dimarts a dissabte de 10

a 14h., i diumenges i festius de 10 a 15h.

De l’1 de juny al 30 de setembre, de dimarts a dissabte de 10 a 17h. i diumenges i festius de 10 a 15h.

Retaule factici dels Rocabertí, c. 1540-1560 © Pere Vivas-MHCB

Manufactura catalana, Ar

ca de dijous Sant, 1607

©P

er

e V

ivas-MHCB

Anònim,

Crist assegut a la roca freda

, c. 1500

©Jor

di P

(6)

Des del mes de febrer s’ofereixen al públic visites guiades al Park Güell, cada dissabte, a les 11.30 hores en anglès i a les 13 hores en català i castellà. Durant una hora i mitja el visitant s’endinsarà en el món de Gaudí i en una de les seves obres més conegudes arreu del món.

Una nova activitat per a les famílies comença a partir del 19 de març. Cada dis -sabte a les 10 del matí se seguirà una ruta per la Barcelona del Quixot. Un personatge farà viure al públic les trifulgues barce -lonines del Quixot a través dels espais que la novel·la recrea. Inclou la visita a l’exposició El Quixot i Barcelona.

Al Conjunt Monumen-tal de la Plaça del Rei, a par-tir del febrer i per celebrar el final de l’hivern i l’entra-da de la primavera, es farà cada diumenge un aperitiu romà. Tant si es ve en famí-lia a fer el taller del Lucius com si es prefereix la visita temàtica al subsòl romà, es podrà gaudir d’una gustatio

per tastar el garum, el

defruc tumi les sals d’Apici, entre altres productes. Una manera original i nutritiva de conèixer la nostra histò-ria i d’apropar-nos a la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

El projecte SIGBARQ (Sistema de Gestió de la Informació Arqueològica en Suport Informàtic),

presentat en dues reunions especialitzades celebrades a Antibes (França) i a la Universitat d’Alacant, ha estat molt ben rebut. Esperem poder disposar aviat d’aquesta eina imprescindible per a la gestió del nostre patrimoni arqueològic.

Ja és al carrer Retorn a Barcino, el tercer àlbum de la col·lecció infantil La Barcelona de Lucius Mini -cius. Després de tornar de Roma, en Lucius fa un recorregut per la Barcino de fa més de 2.000 anys amb un joc de preguntes i respostes.

La peça del Museu

Aquesta magnífica peça del Reial Monestir Santa Ma-ria de Pedralbes ha recobrat l’esplendor gràcies a la restauració efectuada amb motiu de l’exposició Pe-dralbes. Els tresors del monestir. El conjunt de l’obra consta d’un relleu ceràmic atribuït a Andrea della Robbia (ca. 1475) flanquejat, a dreta i esquerra, per pintures que representen sant Onofre i santa Magda-lena (ca. 1500), respectivament. En un examen previ a la intervenció s’han fet diverses anàlisis que han aportat noves dades, una de les quals ha estat que la

caixa de fusta que emmarca l’obra tenia una policro-mia oculta sota una pintura més recent. Es tracta d’u-na decoració de formes geomètriques que alterd’u-na el color negre amb el plata o el daurat. Pel que fa l’estat de conservació, el relleu estava emmascarat per una fina capa, mal conservada, de vernís esgrogueït que impedia gaudir de l’obra. Per això s’ha procedit a l’e-liminació del vernís tot preservant els daurats, molt fràgils, que decoren l’escena. D’altra banda, les pin-tures han rebut un tractament de fixació i de retoc de les pèrdues de policromia.

Andr

ea della R

obbia i taller

Detall del r

elleu de l’Epifania

© MHCB

E L S B R E U S D E L‘ M H C B

La restauració del relleu de l’Epifania

Visita al Parc Güell

Autors

Andrea della Robbia i taller/anònim català (taller Rafael Vergós?)

Museu-Monestir de Pedralbes, ca. 1475 (relleu); ca. 1500 (pintures)

Núm. inventari

MHCB-MMP- 115.040

Mides

Alt: 81 mm., Ample: 72 mm., Gruix: 19 mm. (tancat) Alt: 81 mm., Ample: 138,5 mm., Gruix: 21 mm. (obert); Alt: 78,5 mm., Ample: 56 mm. (relleu)

>>

>>

>>

(7)

El dissabte 16 d’abril hem or-ganitzat per a les amigues i amics de l’MHCB una sortida en autocar als monestirs cister-cencs de Vallbona de les Monges i Santes Creus. Amb aquesta visita podrem establir relacions i comparacions amb el monestir de clarisses barce-loní de Santa Maria de Pedral-bes, una altra joia de l’art medieval català que durant aquests mesos presenta la mostra Pedralbes. Els tresors del monestir. Ens trobarem a les vuit del matí a la plaça Ra-mon Berenguer el Gran. En pri-mer lloc, farem una visita guia-da al cenobi cistercenc femení més important de Catalunya, Santa Maria de Vallbona de les Monges, fundat el segle XII i que encara avui dia és un cen-tre actiu d’espiritualitat, art i cultura.

Dinarem a Santes Creus i a continuació visitarem a quest conjunt monàstic, que des de la seva fundació a finals del se-gle XII, com Santa Maria de

Pedralbes i Vallbona de les Monges, també va ser protegit per la monarquia i la noblesa. És un dels monestirs cister-cencs masculins més grans i millor conservats. Podrem pas-sejar per l’església, caracterit-zada per la sobrietat, la sala ca-pitular, l’scriptorium, el gran dormitori dels monjos i el claustre gòtic del segle XIV. Per participar en aquesta acti-vitat, us preguem que feu una reserva al telèfon 93 315 11 11 (demaneu per la Sandra) o bé a [email protected]. es (places limitades). Preu: 10 euros per persona, dinar no inclòs.

F E S-T E AM I C / GA DE L’M HCB

Si t’agrada la història, si ets un assidu dels museus de la ciutat, si vols gaudir dels avantatges de ser un “Amic/ga del Museu”, no t’ho pensis més. Aconse-gueix el carnet d’amic per una quota anual i... gaudeix-ne els avantatges.

Els Amics del Museu

LA BÚSTIA

Recordeu que podeu fer-nos arribar les vostres opi-nions, idees i suggeriments sobre les activitats i les iniciatives de l’MHCB a [email protected]

A V A N T A T G E S

VISITA EXCLUSIVA A L’EXPOSICIÓ ELS TRESORS DEL MONESTIR Visita exclusiva a l’exposició Els tresors del monestir a càrrec d’Anna Castella-no, la comissària de la mostra, els di-jous 10 i 17 de març. Ens trobarem a les 18.30 hores a l’entrada del Museu-Mo-nestir de Pedralbes. Per participar en aquesta activitat, podeu fer la reserva al número de telèfon 93 315 11 11 (San-dra) o bé a [email protected]

VISITA EXCLUSIVA A L’EXPOSICIÓ EL QUIXOT I BARCELONA

Visita exclusiva a l’exposició El Quixot i Barcelona, els dijous 19 i 26 de maig a les 17.30 i a les 18.30 hores, a l’entrada del Saló del Tinell. Per participar en aquesta activitat, podeu fer la reserva al número de telèfon 93 315 11 11 (San-dra) o bé a [email protected]

Els cenobis cistercencs

Vallbona i Santes Creus

www.museuhistoria.bcn.es

V

allbona de les Monges

©L

a R

uta del Císter

Claustr

e del Museu-Monestir de P

edralbes

©P

er

e V

ivas-MHCB

L

ogotip de l’e

xposició

(8)

Propostes

Documental

Lost in La Mancha,adaptació de Terry Gilliam, 2002

Aquest documental és excepcional, la història d’una pel·lícula que no existeix i una mirada única a la dura realitat del que costa fer una pel·lícula. Abans de començar el rodatge el setembre del 2000, la producció ja havia hagut de pas-sar per diferents problemes, incloent-hi 10 anys de desenvolupament del pro-jecte. Gilliam havia aconseguit un fi-nançament de 32 milions de dòlars de pressupost per poder rodar a Europa, però els problemes que va trobar el van etiquetar, igual que Don Quixot, com un visionari somiador que lluita contra for-ces gegantines.

Barcelona a la xarxa

http://www.anyllibre2005.bcn.es

Per estar assabentat de tot allò que pas-sa en aquest Any del Llibre: qui ho organitza, com s’hi pot participar, la programació de les exposicions, els es-cenaris literaris, totes les activitats que es poden fer… És un web que caldrà te-nir present durant tot l’any.

Racons de Barcelona

SANT PERE DE LES PUEL·LES

El 945 els comtes de Barcelona funda-ren el monestir de Sant Pere de les Puel·les (plaça de Sant Pere), prop d’on ja hi havia, segons afirma l’acta de con-sagració, una construcció anterior dedi-cada a sant Sadurní. S’ha volgut identifi-car amb l’espai quadrat d’un dels braços del creuer, cobert amb volta d’aresta, sobre pilars i amb impostes decorades amb motius vegetals i geomètrics de ta-lla i bisell –elements, però, que no sem-blen anteriors al primer quart del s. XI. Destruït successivament el 985 per Al-Mansur i al s. XII pels almoràvits, el ce-nobi es va tornar a construir i consagrar el 1147.

El seu aspecte actual, tanmateix, deu molt a les restauracions que seguiren els incendis de 1909 i 1936, en les quals es modificà l’estructura de planta de creu grega de la construcció del segle XII, es destruí el campanar anomenat «dels ocells» que coronava el cimbori i s’afe-giren noves dependències que configu-ren l’anodina façana a la plaça de Sant Pere. Des del segle XII ja s’havien efec-tuat moltes modificacions a l’església, entre les quals cal esmentar l’obertura de la porta actual i la incorporació d’un gran absis poligonal del segle XV, així com la construcció d’un campanar el segle XVIII.

El claustre del segle XII, situat a ponent de l’església i ampliat amb un sobre-claustre el 1322, fou destruït el 1873 juntament amb altres dependències del monestir. Se’n conserven restes al Mu-seu d’Art de Catalunya, el Diocesà de Barcelona i el Santacana de Martorell, com també en col·leccions privades. La portada és del segle XV i conserva en-cara a l’interior algunes traces construc-tives que es poden atribuir a l’època de la primitiva capella de Sant Sadurní, com les pedres que hi ha al mur del costat de l’epístola. Actualment el presbiteri es troba en el lloc oposat de l’absis on era abans. Fins al començament del segle XIX va ser famosa la processó de Sant Magí que celebrava la confraria d’horto-lans d’aquesta església. A la capella del baptisteri va ser batejat sant Josep Oriol, el dia 27 de novembre de 1650.

Llibres

MANUELARRANZ ICARME BATLLE

La Rambla de Barcelona: estudi d’història urbana Barcelona: Rafael Dalmau, 2003

Es tracta d’una visió exhaustiva de la història del passeig des de la construc-ció de la muralla de Jaume I (segle XIII). Els autors dediquen una especial atenció als diversos projectes urbanístics que anaren apareixent durant els segles XVIII i XIX sobre el que aleshores es-devenia l’espai central de la ciutat. En aquest període la Rambla va deixar de

ser una frontera entre la ciutat pròpia-ment dita i el seu suburbi intramurs i es convertí en element de contacte i co-municació. Així esdevingué el gran apa-rador de la ciutat, l’escenari om la so-cietat barcelonina s’exhibia i es mostra-va al món, paper que ha continuat fent fins avui.

JOSEPM. HUERTAS I

GUILLEMHUERTAS

La Barcelona desapareguda Barcelona: Angle Editorial, 2004, 280 p.

El periodista Josep M. Huertas i el seu fill documentalista ens mostren imatges inèdites de la Ciutat Comtal des de prin-cipis de segle, amb fotografies de racons que el temps ha esborrat de la ciutat.

SANTIAGO IELISENDAALBERTÍ

Perill de bombardeig:

Bar celona sota les bombes (1936-1939)

Barcelona: Albertí editor, 2004

Els autors ens presenten una extensa obra que segueix, dia a dia, el martiri de Barcelona durant la Guerra Civil, amb plànols de situació, fotografies aparegu-des a la premsa de l’època i il·lustracions de les principals armes i eines utilitzades, tant pels atacants com pels defensors de la ciutat.

La Barcelona rebelde: guía de una ciudad silenciada,

Barcelona: Octaedro, 2004. 301 p.

Referencias

Documento similar

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de

que hasta que llegue el tiempo en que su regia planta ; | pise el hispano suelo... que hasta que el

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

dente: algunas decían que doña Leonor, "con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

E Clamades andaua sienpre sobre el caua- 11o de madera, y en poco tienpo fue tan lexos, que el no sabia en donde estaña; pero el tomo muy gran esfuergo en si, y pensó yendo assi

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

Este acercamiento entre Roma y la Gran Bretaña lo atribuía Azara al Padre Ricci, general de los jesuítas (1758-73), quien, siempre ateniéndonos al juicio del agente, había