B a rc elona
2
La imatge
Ba rc e
El passat 21 de febrer, els 65 agents de la darrera promoció interadministrativa van ser rebuts per l’alcalde, Joan Clos, en un acte oficial de benvinguda al Saló de Cent de l’Ajuntament
3 B
a rc elona
Índex
Editorial
- Preparats per als nous reptes
De portada
- Renovació total de la flota de vehicles
A fons
- Arriben els reforços
Notícies GuB
- Bombers s’integra a la Sala Conjunta - Valoració del Pla de Comunicació Interna
Actuem
- Arrenca la primera Operació Primavera
Som notícia
Formació
- L’EPC homologa les promocions 45 i 46 - Pla de Formació’06
Marc Legal
- El règim especial del municipi de Barcelona
Seguretat Viària
- Seguim treballant per reduir l’accidentalitat
Parlem de
- Cuidant la imatge de la GU als mitjans
L’expert opina
- Rafael Jiménez: “La GU és crucial aplicant l’ordenança”
Taula rodona
- Joves, espai públic i vandalisme, a debat
Recorda
- Risc de contagi de malalties per via aèria
El reportatge
- 50 anys de seguretat viària a les escoles
La nostra gent
- Antoni Casas, el sensei del karate a la GU
Un apunt d’història
- La repressió de la venda ambulant i la mendicitat
Activitats esportives i socials
- Amistat i futbol s’uneixen a França
- La GU participa en la Cursa Trencacamens de Granollers - Missió de pau a Beirut
- Veterans a Badalona
El tauler
Els nostres convidats
Desconnecta GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana.
Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Eva
Llo-rach, Carme Pallarés, Carles Reyner, Miquel Fernàndez, Sagrario Navas, Mònica Navas, Susana Suárez
Director:Evelio Vázquez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació:Susana Suárez
Projecte gràfic i maquetació:
Joan Serra
Redacció i fotografia:
Susana Suárez, Maria Vendrell
Col·laboradors en aquest número:
Joan Rabaixet, Celestino Suárez.
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL
Dipòsit legal: B-52.027-2001
5 8 14 26 27 13 29 16 18 22 20 4 30 34 12 15 28 10 32 35
B a rc elona
4
Editorial
E
l passat dimecres 25 de gener va entrar en vigor l’Ordenança de Mesures per Fomentar i Garantir la Convivència Ciutadana a l’espai públic, que havia estat aprovada per l’Ajuntament de Barcelona amb data de 23 de desembre de 2005. Des de la seva entrada en vigor, les normes de conducta previstes a l’ordenança van passar a ser obligatòries.Per tal de fer complir amb eficàcia aquestes normes, es va dotar als mecanismes municipals de les garanties jurídiques i administratives. Així, la nova ordenança ha dotat a la Guàrdia Urbana d’aquest nou instrument per reforçar l’exercici de l’autoritat a l’espai públic. I ho fem, per una banda amb una actuació ferma, vetllant pel compliment de la norma; i per l’altra, intentant portar a terme també aquesta tasca pedagògica que busca el convenciment dels ciutadans que cal harmonitzar els interessos de tots.
La nostra ciutat és dinàmica i demana una fórmula on tots els que compartim l’espai públic, que és un bé comú, en puguem gaudir sense abús i
sense ocasionar molèsties als altres ciutadans. És en aquest escenari on l’Ajuntament torna a reafirmar el paper clau de la Guàrdia Urbana en la millora de la qualitat de vida a la ciutat, i reforça el cos municipal amb noves incorporacions, a partir de l’actual convocatòria de 135 noves
places d’agent, la darrera promoció interadministrativa i la imminent promoció interna per a la progressió dins del Cos.
En l’apartat de materials, l’aposta és clara: hem adquirit ja 82 nous vehicles quatre rodes (56 cotxes patrulla, 6 turismes sense distintiu, 18 furgonetes i 2 tot-terreny) i 36 de dues rodes (20 escúters i 16 motos de gran cilindrada). També hem renovat alguns dels elements de la
uniformitat, i està previst que durant aquest 2006 i bona part de 2007 es renovi la majoria de la flota mòbil i s’acabi de completar la renovació del material de vestuari i equipament, dotant-nos d’elements d’autoprotecció (cascs, armilles i escuts). Tota una operació de posta a punt per seguir afrontant amb garanties el repte de mantenir el nivell de servei al ciutadà.
El moment actual implica un esforç de tots els que formem part de la GU per garantir aquesta convivència i bon ús de l’espai públic, però també ens dóna l’oportunitat de seguir treballant dins l’esperit de servei a la ciutat, gestionant les noves necessitats dels ciutadans i demostrant que ho podem aconseguir, una vegada més.
Està clar que el civisme és cosa de tots i és entre tots que podem millorar Barcelona. En això seguim treballant. Perquè formem part de Barcelona i perquè tots som importants per aconseguir fer una ciutat millor.
Preparats per
als nous reptes
La nova ordenança dóna a
la Guàrdia Urbana un nou
instrument de reforç de
l’autoritat a l’espai públic
B a rc elona
5 5
Renovació
total
de la flota de vehicles
L
a renovació de material i equipaments de la Guàrdia Urbana és un fet. El passat 2 de fe-brer es van presentar oficialment els 56 cot-xes patrulla i els dos tot terrenys incorporats en una primera fase al servei, i aquest mes d’abril, s’ha dut a terme la segona fase de renovació, incor-porant 14 furgonetes policials, 16 motos de gran ci-lindrada i 20 escúters.D’aquesta manera s’incorporen a la flota mòbil de la Guàrdia Urbana, en total en aquest 2006, 82 vehicles de quatre rodes i 36 de dues. Amb aquesta ampliació, creix l’actual flota de 408 vehicles, for-mada fins ara per 151 cotxes patrulla, 173 motos escúter, 36 motos de gran cilindrada, 15 motos trail, 30 furgonetes i 3 tot terrenys, fins a un total de 424 unitats.
Tots els vehicles patrulla presentats incorporen com a principal novetat el nou sistema de senyalit-zació, amb leds de baix consum, la tecnologia GPS i emissora amb tecnologia Tetra, i millores diverses
La Guàrdia Urbana continua amb la millora de l’equipament i amplia la seva flota
amb la incorporació de 82 vehicles de quatre rodes i 36 de dues rodes. Aquesta
re-novació incorpora als vehicles dispositius de comunicació i localització avançats,
que col·loquen el Cos a l’avantguarda tecnològica dels serveis policials.
De portada
S’incorporen 82 vehicles
de quatre rodes i 36 de
dues, a més d’altres
materials i equipament
La primera presentació dels nous vehicles es va realitzar a l’Arc de Triomf, el passat 2 de febrer
B a rc elona
6 6
De portada
en l’equipament de l’interior dels vehicles, com una preinstal·lació per a l’etilòmetre o un contenidor de material ubicat al maleter, novetats que ja vam pre-sentar en l’anterior número de la revista GuB. Les furgonetes, a més, inclouen un mesurador de gàlib.
En l’elecció de tots els nous vehicles s’han prio-ritzat els elements de seguretat passiva, el comfort i l’equilibri entre potència i consum.
En total s’incorporen 62 cotxes patrulla i dos tot-terreny, 18 furgonetes, 20 escúters i 16 motos. Els turismes es destinaran a patrulles, sis dels quals s’han adquirit sense distintiu. De les 18 furgonetes adquirides, dues es destinaran al transport de senyals, quatre més són fur-gonetes d’accidents i la resta actuaran com a furgonetes mix-tes patrulla, destinades al servei ordinari de les unitats territo-rials. Pel que fa al parc de dues rodes de recent incorporació, les 16 motos de 1100 c.c. i 20 escú-ters es destinaran a patrulles.
A l’acte de presentació dels vehicles incorporats al mes d’abril, hi va assistir l’al-calde de la ciutat, Joan Clos, juntament amb el re-gidor de Seguretat i Mobilitat, Jordi Hereu, i co-mandaments de la Guàrdia Urbana. Clos va reiterar el compromís municipal de seguir renovant en els pròxims anys els recursos materials de la policia de
Amb les adquisicions, la
flota mòbil de la Guàrdia
Urbana passa de 408 a
424 vehicles
Imatges de la presentació dels nous vehicles al Moll de la Marina, el passat 7 d’abril. A dalt, una furgoneta, l’actual casc i la nova faixa
7 7
la ciutat. L’alcalde va interessar-se per conèixer de mans dels agents les explicacions tècniques sobre les novetats i prestacions dels vehicles i va saludar, un per un, els agents presents a l’acte.
El pla de renovació de la Guàrdia Urbana segueix endavant tal i com estava previst. A més de la in-corporació d’aquests 82 vehicles de quatre rodes i 36 de dues rodes, part del material de vestuari i al-tres equipaments, que s’han anat adquirint, ja estan en ús. Tot i així, la renovació s’anirà completant du-rant el 2006 i els anys successius de manera ininter-rompuda. Tota una gran operació de posta a punt de la GU que representa
una manera de dir a la ciu-tadania barcelonina que la seva policia treballa cada dia més per aconseguir oferir-los un bon servei, amb nous mitjans i més garanties.
L’última fase de la re-novació es durà a terme el primer trimestre de 2007 en què hi haurà una gran incorporació de vehicles
de dues rodes, amb un total de 109, entre escúters i motos de gran cilindrada. Paral·lelament a aques-tes renovacions, el Comitè de Seguretat i Salut ha acordat que tots els cotxes patrulla incloguin com a dotació material, dos cascs i dues armilles antibales. Amb això no es pretén canviar el procediment d’ac-tuació de la GU, sinó intentar que els agents gau-deixin d’una millor protecció. Es tracta, per tant, d’un sistema de prevenció.
El comitè també ha facilitat una faixa per a tots els agents que hagin de treballar en escúter o mo-to de gran cilindrada. La faixa ha de servir per evi-tar l’aparició de molèsties o mals a l’esquena que un cop instaurats, poden ser complicats de resoldre.
Els nous vehicles incorporen millores de seguretat passiva i comfort
B a rc elona
8 8
A fons
E
ls nous 65 agents provenen d’altres forces policials i ja han estat destinats a les dife-rents Unitats Territorials del Cos. Dels 65 nous companys, 47 provenen d’altres poli-cies locals; onze, del Cos Nacional de Policia; cinc, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra; i dos, de la Guàrdia Civil. Tots ells es van incorporar al mes de novembre de 2005, i al febrer, van ser re-buts per l’alcalde, Joan Clos, en un acte oficial de benvinguda celebrat al Saló de Cent de l’Ajunta-ment. A la recepció, també van ser-hi presents el regidor de Seguretat i Mobilitat, Jordi Hereu, i el cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró.A aquestes noves 65 places d’agent, cobertes en un procés de mobilitat entre administracions, se su-men les noves 135 places d’agent ofertades al març. En aquest cas, la convocatòria es fa mitjançant con-curs públic, i està oberta a tothom que compleixi els
requisits establerts a les bases publicades al BOP (Butlletí Oficial de la Província) i al DOGC (Diari Ofi-cial de la Generalitat de Catalunya). Es dóna compli-ment així a l’ampliació en 200 noves places aprova-da pel Consell Plenari el aprova-darrer trimestre de 2005, amb l’objectiu d’aprofundir en el procés de rejoveni-ment i incorporació de nous agents al cos de la Guàrdia Urbana.
A banda d’aquestes noves places, en aquests me-sos es completa un procés de selecció iniciat l’any passat. Els 100 aspirants del concurs públic realitzat durant el 2005 realitzen el curs de Formació Bàsica a l’Escola de Policia de Catalunya (EPC). Un cop su-perin aquest curs, al mes de juny, aquests aspirants
La plantilla de la Guàrdia Urbana es reforça. El passat 21 de febrer, l’alcalde va
re-bre els 65 nous agents provinents del concurs de mobilitat interadministrativa.
Set-manes després, es convocava el concurs públic per a cobrir 135 noves places, que
completen les 200 aprovades pel Consell Plenari el darrer trimestre de 2005.
Arriben els
reforços
A dalt, a esquerrra i dreta, imatges de l’acte oficial de benvinguda als 65 agents provinents de la promoció inter-administrativa. A la dreta, intervenció del cap de la GU
9 9
Nova promoció interna a la
Guàrdia Urbana
Al març, s’ha obert el període per a
participar en la promoció interna 2006
per a 25 places de caporal i 8 de
sergent. Aquesta promoció segueix la
línia de professionalització i rejoveniment
del Cos que l’Ajuntament de Barcelona
va iniciar l’any 2001, amb la
convocatòria d’un total de 30 places
internes, i al 2003, amb 42 places més.
La nova iniciativa continua donant
resposta a les aspiracions i expectatives
de projecció professional dels membres
del Cos, que tenen en aquesta recent
convocatòria de promoció interna una
nova oportunitat de demostrar la seva
vàlua i escalar posicions en l’organització
de la Guàrdia Urbana.
En total, l’Ajuntament ha
convocat 816 noves places
per a la GU entre els anys
2000 i 2006
s’incorporaran en pràctiques com a nous agents a la Guàrdia Urbana.
Un signe més que seguim creixent, i que són ja, en total, 816 noves places per a la Guàrdia Urbana les que ha convocat l’Ajuntament entre els anys 2000 i 2006.
Per a més informació sobre les bases de la con-vocatòria en curs es pot consultar l’apartat d’Ofer-ta Pública, al web municipal www.bcn.es.
B a rc elona
1 1 00
Notícies GuB
Bombers equipara la seva
tecnologia a la de la resta
de cossos actuants a tota
Catalunya, amb RESCAT
B
ombers de Barcelona s’integra així a la xar-xa d’emergències de la ciutat, amb nous equipaments tecnològics i un planteja-ment d’optimització de recursos compar-tits. Aquesta integració equipara la tecnologia del Serveis de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salva-ment (SPEIS) a la de la resta de cossos actuants a Barcelona i a tot Catalunya, sota la xarxa RESCAT (Xarxa d’Emergències i Seguretat de Catalunya).A més de la modernització de terminals, un dels principals avantatges d’aquesta incorporació als sis-temes informàtics comuns serà l’accés compartit a la informació d’emergències i la possibilitat d’usar canals de comunicació prioritaris i protegits d’in-tromissions.
La solució tecnològica implantada amb RESCAT permet establir comunicacions de veu, dades i loca-lització de flotes per GPS, d’una manera més segu-ra i fiable, i prioritza les comunicacions correspo-nents a les tasques de coordinació de tots els
usua-ris en situació d’emergència. Es tracta, doncs, d’un sistema de comunicacions adaptat i desenvolupat per tal de res-pondre de manera efectiva, tant en si-tuacions diàries, com en el cas de situa-cions crítiques de coordinació en les ac-tuacions d’emergència i seguretat.
El trasllat ha estat laboriós, sobretot per la complexitat tecnològica de la mi-gració de dades informàtiques, accessi-bilitat i compatiaccessi-bilitat del nou sistema. L’objectiu de tota aquesta operació és traçar un sistema que permeti a mig termini que, per exemple, quan hi hagi una situació d’incendi a un punt concret de la ciu-tat, una trucada rebuda a través de Bombers activi automàticament un dispositiu d’avís als serveis que hi han d’acudir. És un sistema protocolitzat, que ja funciona a altres grans ciutats, i optimitza el temps en la coordinació de recursos de diferents serveis que actuen en les emergències.
A partir d’aquest mes de març, a la Sala Conjun-ta de Comandament, hi presten servei per a Bom-bers de Barcelona un cap de sala i un oficial de guàrdia, i dos operadors civils de l’empresa d’aten-ció telefònica. Neix així el nou Centre de Gestió d’E-mergències de Bombers de Barcelona, integrat a la Sala Conjunta, i succeint a l’antic CECOB del parc de l’Eixample.
Bombers
s’integra
a la Sala Conjunta
Una imatge del dia de la integració a la Sala Conjunta
Des de l’1 de març, Bombers de Barcelona utilitza les instal·lacions de la Sala
Con-junta de Comandament. Un dia històric que va combinar l’abandonament del
tre de Comunicacions de Bombers del parc de l’Eixample i el naixement del
Cen-tre de Gestió d’Emergències.
1 1 11
El més valorat
+ Conèixer els projectes de futur de la GUB
+ La implicació dels comandaments i també
de l’Ajuntament
+ La informació sobre la col·laboració amb
Mossos
+ Els nous objectius i la intenció d’informar
i motivar
+ L’oportunitat de conèixer millor
l’organització
El menys valorat
- Parlar de temes que no afecten a la
pròpia unitat
- Els temes tractats són poc operatius
Suggeriments i observacions rebudes
•
Que hi hagi continuïtat en la comunicació
interna
•
Que aquest sigui un projecte participatiu
•
Més implicació de l’Ajuntament
•
Donar a conèixer als ciutadans quina és
la feina que realitza la GUB
•
Participar a l’hora d’escollir el material
operatiu
•
Més sessions informatives sobre nous
temes (ordenança)
•
Més sessions quan es publiqui alguna
nova instrucció d’interès general
L
’oportunitat de posar en marxa aquest pla ha vingut marcada per dos fets rellevants, per una banda el desplegament a la ciutat dels Mossos d’Esquadra, fet que ha significat una evolució del sistema de seguretat; i, per l’altra, l’entrada en funcionament de la nova ordenança del civisme. Aquests dos fets han posicionat la Guàrdia Urbana en un lloc estratègic dins de l’or-ganització municipal.En aquest context, el nou Pla de Comunicació Interna es crea com a un element de participació i comunicació que faciliti el coneixement del nou sistema de seguretat i que permeti fer èmfasi en tots aquells nous procediments de treball que es posin en funcionament. La posada en marxa d’a-quest pla ha comptat amb la participació i la im-plicació de tots els comandaments que han fet de transmissors del nou document. Però per poder
se-Valoració del
Pla
de
Comunicació Interna
Des de fa un mesos, a la Guàrdia Urbana es treballa en l’elaboració d’un Pla de
Co-municació Interna amb l’objectiu de poder transmetre de forma directa a tots els
que formem part d’aquest Cos les novetats que s’estan produint. Es tracta de
cre-ar un element de pcre-articipació i comunicació dinàmic, per a tots.
guir treballant en aquesta línia comunicativa és necessari que tots hi participem i, per aquest mo-tiu, s’ha demanat després de la primera sessió que tothom col·labori contestant un qüestionari sobre el pla i manifestant les seves opinions.
Es van recollir les respostes del 60% de la plan-tilla. D’aquestes opinions, se’n poden extreure al-gunes conclusions, com per exemple, la valoració positiva dels agents i comandaments enquestats del fet de rebre informació oficial sobre els projec-tes de futur de la GU, la col·laboració amb Mossos o els objectius de motivació i informació continua del personal. Com a aspectes menys positius, s’ha remarcat el fet de parlar d’aspectes que no afecten la pròpia unitat o de temes poc operatius.
En general, la iniciativa ha estat ben valorada, i el Pla de Comunicació Interna ha rebut una valo-ració de 3,9 sobre 5.
El nou Pla de Comunicació Interna
B a rc elona
1 1 22
S’actuarà prioritàriament
sobre infraccions com no
respectar els semàfors o no
usar el casc o el cinturó
L
’Operació Primavera prioritza com a objectius bàsics millorar la fluïdesa del trànsit i la se-guretat viària, davant l’arribada imminent de visitants a Barcelona i el consegüent impacte per a la mobilitat a la nostra ciutat.Pel que fa a l’ús de l’espai públic, les directrius a seguir en aquest període se centren, principalment, en augmentar la prevenció sobre la delinqüència i reduir les activitats irregulars a la via pública. Un al-tre objectiu, també destacat, d’aquesta operació que es posa en marxa per primer cop, és la reducció de la contaminació acústica. En general, amb la po-sada en funcionament de l’Operació Primavera es pretén assegurar els nivells de seguretat i mobilitat òptims a la ciutat. Quant a seguretat viària, l’objec-tiu prioritari és actuar per tal de reduir els nivells d’accidentalitat a la ciutat, i incidir en la mesura de les nostres possibilitats en minimitzar la gravetat de les lesions en les persones implicades en accidents al territori barceloní. Amb caràcter prioritari s’actuarà sobre les infraccions que causen major gravetat en les lesions com són no respectar els semàfors, no fer ús del casc o del cinturó de seguretat, envair la calçada contraria i fer ús del telèfon mòbil durant la conducció. En aquesta línia, s’activaran també dife-rents controls preventius d’alcoholèmies durant el període vacacional de Setmana Santa. Per fluidificar el trànsit es donarà major cobertura als punts més conflictius de la xarxa viària i de les rondes, així com
en els vials afectats per obres i que puguin incidir de forma important en la mobilitat viària. Respecte a la convivència i els usos de l’espai públic, s’actuarà prioritàriament en conductes que comportin una alteració de la convivència per accions incíviques, causin molèsties i motivin la degradació de l’espai.
L’operació també prioritzarà l’actuació en molès-ties derivades de les concentracions de persones en horari nocturn en espais públics que ocasionin molèsties i actes en contra de la seguretat ciutada-na. També es vetllarà per la millora del medi am-bient, actuant sobre la contaminació acústica, tant de vehicles com generats a la via pública.
Arrenca
la primera
Operació Primavera
Actuem
De l’1 d’abril al 15 de juny es posa en funcionament l’Operació Primavera, una
no-va campanya de la Guàrdia Urbana destinada a prendre mesures especials, tan pel
que fa a la mobilitat com a la convivència, però principalment a fer compatible
l’imminent augment de visitants a la ciutat amb la vida quotidiana.
B a rc elona
1 1 33 Els agents MMeerrccèè TTaarraammóónn i LLuuiiss LLaannddaa de la
UT-1, a Ciutat Vella, van patrullar amb els pe-riodistes de TV3 el dia 25 de gener amb l’ob-jectiu d’il·lustrar una notícia sobre l’aplicació de la nova ordenança de civisme i convivència.
Al passat mes de febrer, els agents AAnnttoonniioo CCoonnvveerrssaa i PPeeddrroo LLiinnaarreess van ser el blanc dels periodistes de tots els mitjans convocats, a la presentació de la campanya de seguretat viària que incideix especial-ment en la seguretat viària dels motoristes.
Els agents JJaavviieerr SSaallttoo i MMiigguueell FFeerrnnáánnddeezz,, també de la UT-1, a Ciutat Vella, van patrullar amb un altre equip de TVE per a la gravació d’imatges de l'aplicació de la nova ordenança del ci-visme, el mateix dia 25 de gener.
Imatges de la presentació dels nous sonòmetres, el dia 9 de febrer, a la cruïlla del carrer Alibei amb Nà-pols. El caporal JJooaaqquuíínn MMaarrttiinn i els agents PPaaqquuii P
Paassttoorr i JJoosséé LLuuiiss LLuuqquuee, de la UT-2, van ser els en-carregats de fer la demostració a la premsa.
El passat 12 de gener, un equip de reporters de TVE va acompanyar la patrulla formada pels agents LLuuiiss GGiimmeennoo i JJaavviieerr MMoonntteerroo de la UT-3, a Sants-Montjuïc, per tal d’elaborar un reportatge sobre el recorregut d'una denúncia municipal.
El 17 de febrer, els informatius de BTV van realitzar un reportatge per a “el personatge del dia” a l’agent PPeerree AAnnuullaa, de la promoció 77. Anula s’ha incorporat al Cos procedent de la Policia Local de Badalona.
Som notícia
B a rc e
JULIOL 1991
• La Llei 16/1991 de 10 de juliol de les Policies Locals homologa les formacions bàsiques de les promocions graduades a les escoles de policia a partir de 1981.
• Queden excloses les promocions 45 i 46 de la Guàrdia Urbana, graduades el 1979 i el 1980.
GENER 2004
• Prefectura inicia la compilació de documentació i elabora dos informes per sol·licitar a l’EPC l’homologació del curs de formació bàsica rebut per les promocions 45 i 46.
NOVEMBRE 2004
• Es presenten els informes per a la sol·licitud de l’homologació a l’EPC, per a les dues promocions.
FEBRER 2005
• El Consell de Direcció de l’Escola de Policia de Catalunya aprova l’ampliació de criteris d’homologació de cursos bàsics duts a terme a escoles de policia municipals abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/1991.
MAIG 2005
• El Consell de Direcció de l’Escola de Policia de Catalunya ratifica els cursos homologables duts a terme a l’Escola de la Guàrdia Urbana de Barcelona, corresponents a les promocions 45 i 46.
FEBRER 2006
• La Comissió d’Homologacions i Convalidacions de l’EPC aprova l’homologació definitiva.
• El 20 de febrer, l’Escola de Policia de Catalunya homologa oficialment els cursos de formació bàsica realitzats a l’Escola de la Guàrdia Urbana de Barcelona per les promocions 45 i 46.
El procés d’homologació
B a rc elona
1 1 44
Formació
D
esprés d’analitzar exhaustivament la for-mació de les diferents escoles de policia i amb l’entrada en vigor de la Llei 16/1991 de 10 de juliol de les Policies Locals, l’Esco-la de Policia de Catalunya va establir l’Esco-la promoció de processos d’homologació per a les promocions gra-duades a partir de 1981. Quedaven convalidats, en el cas de la Guàrdia Urbana, els cursos de formació bà-sica de les promocions fins a la 47. Restava pendent, però, homologar les promocions 45 i 46, correspo-nents als cursos realitzats els anys 1979 i 1980 a l’extinta Escola de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Per tal de sol·licitar l’homologació, des de Prefec-tura es va recopilar de l’arxiu de la GU, informació sobre els cursos de Formació Bàsica (FB) d’aquestes dues promocions: dades relatives a les qualificacions dels agents durant el procés de selecció, i finalitzat aquest, sobre els cursos realitzats (hores, matèries, períodes de pràctiques, etc). A partir d’aquestesda-des es van elaborar dos informes, que es van pre-sentar a l’Escola de Policia de Catalunya (EPC), junt amb la sol·licitud d’homologació de la FB per a les promocions 45 i 46, al novembre de 2004.
A partir d’aquest moment, es van seguir una sè-rie de processos legals per a l’homologació, que van passar per l’aprovació per part del Consell de Direc-ció de l’EPC de l’ampliaDirec-ció de criteris d’homologaDirec-ció de cursos bàsics duts a terme a escoles de policia municipals abans de l’entrada en vigor de la Llei; la ratificació per part del Consell de Direcció de l’EPC dels cursos homologables de l’Escola de la GUB, co-rresponents a les promocions 45 i 46; i, per últim, l’homologació definitiva de la Comissió d’Homolo-gacions i Convalidacions de l’EPC.
L’homologació equipara oficialment la titulació dels agents d’aquestes dues promocions, i reconeix la seva validesa a tots els efectes, per a tots els concur-sos de la ciutat, la Comunitat Autònoma i l’Estat.
La Guàrdia Urbana ha aconseguit l’homologació dels cursos de formació bàsica
rea-litzats a l’Escola de la Guàrdia Urbana de Barcelona per a les promocions 45 i 46.
Aquestes lleves havien quedat fora d’un primer procés de convalidacions iniciat amb
la llei de les Policies Locals, que abastava les promocions graduades a partir de 1981.
L’
EPC
homologa les
promocions 45 i 46
B a rc elona
1 1 55
Formació + Marc legal
Pla
de Formació’06
El 2006 ha arrencat amb dos reptes importants per al Sector de Seguretat i
Mobili-tat. El primer, la consolidació de la coordinació policial que implica el desplegament
dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, i el segon, la promoció de les conductes
cívi-ques en la ciutadania i vetllar pel compliment de la nova ordenança sobre civisme.
L
a formació policial permanent de la Guàr-dia Urbana, s'ha dedicat, en aquest primer trimestre, a aquestes dues temàtiques: ci-visme i convivència. Nova ordenança i Pro-tocol de coordinació i col·laboració entre PG-ME i GUB. La formació és una manera eficaç d'estar al dia i poder donar resposta adequada i de qualitat als interessos i necessitats de la ciutadania.Paral·lelament, en aquest període de formació, s'ha iniciat una innovació en la realització de les sessions específiques de formació. El conjunt de caporals de la Guàrdia Urbana han seguit sessions de formació permanent especialment pensades i
dissenyades per a ells.
Com a primera línia de l'escala de comanda-ment, el caporal ha d'assumir les pròpies respon-sabilitats que implica el seu grau. És lògic que qui és el responsable immediat d'un equip de treball en acció, ha de motivar a la seva gent i ha de co-ordinar la seva acció, tot cercant la màxima eficà-cia i eficièneficà-cia, sigui singularitzat a l'hora de rebre la formació específica per actualitzar coneixe-ments, normes i actituds. Aquesta innovació ha estat molt ben acollida pel conjunt dels nostres caporals i també per la resta dels agents que hi es-tan treballant.
L
a rellevància de Barcelona en els àmbits econòmic, social i cultura, així com la seva projecció europea i internacional, motiva l’e-xistència d’unes necessitats organitzatives i competencials diferents de les d’altres municipis.Per tal de donar resposta a aquesta necessitat, es publica la llei 1/2006 de 13 de març. Aquesta llei constitueix, juntament a la llei del Parlament de Ca-talunya núm. 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, la regulació del règim especial aplicable a la ciutat. La 1/2006 consta de 77 articles, 4 disposi-cions addicionals, una derogatòria i 4 finals i entrarà
El règim especial del
municipi de Barcelona
En el BOE de 14 de març de 2006 s’ha publicat la Llei 1/2006, de 13 de març, de
Règim Especial del Municipi de Barcelona. Aquesta llei entrarà en vigor als tres
mesos de la seva publicació al butlletí oficial de l’Estat i estableix peculiaritats
le-gals per a la nostra ciutat.
en vigor als 3 mesos de la publicació en el BOE. Sen-se perjudici d’un estudi més rigorós, cal destacar quatre aspectes de la nova llei. En ella es reforça l’autoritat de l’alcalde i els seus agents en matèria de trànsit, circulació i seguretat viària en les vies ur-banes i travesseres i en matèria de seguretat ciuta-dana. També es fomenta la participació ciutadana i de les institucions amb competències en seguretat ciutadana en l’elaboració i disseny de les correspo-nents estratègies. En tercer lloc, es consolida la jus-tícia de proximitat. I per últim, es regula el règim fi-nancer especial de l’Ajuntament de Barcelona.
B a rc elona
1 1 66
Seguretat viària
Seguim treballant per
reduir
l’accidentalitat
La disminució de l’accidentalitat a la nostra ciutat és un objectiu prioritari per l’any
2006. Per aquest motiu, és necessari efectuar amb certa regularitat campanyes
di-rigides a millorar la disciplina dels conductors, fent especial atenció a les
infrac-cions i a les situainfrac-cions de risc que poden generar.
D
urant l’any 2005 hem pogut comprovar que la tendència de l’accidentalitat ha anat a l’alça i, de manera especial pel que fa als vehicles de dues rodes. És per això, que des de l’inici d’aquest 2006 s’ha volgut posar en marxa una campanya de sensibilització adreça-da principalment als conductors de vehicles de dues rodes.El lema de la campanya és “Circula amb precau-ció, evita accidents” i s’il·lustra amb la imatge d’un motorista etiquetat com a “molt fràgil”. Es vol, ai-xí, sensibilitzar els conductors, tant de vehicles de dues rodes com d’altres vehicles que interactuen en la circulació de la ciutat, per tal d’augmentar la seguretat dels conductors en general.
Durant l’any 2005, la ciutat va registrar un 21% més d’accidents de vehicles de dues rodes respecte
de l’any anterior: un total de 3.724 accidents. Aquest increment ha estat estretament relacionat amb l’important augment del parc de vehicles de dues rodes. Durant el 2005 es van matricular 18.000 noves motos a Barcelona, i si parlem de tota la pro-víncia, constatem que s’ha passat de les 26.000 uni-tats matriculades a les 42.000, gairebé doblant la xi-fra. Aquest important increment coincideix amb el fet del canvi de normativa que permet als conduc-tors de cotxe amb tres anys d’antiguitat conduir motos de fins a 125 cc. , sense necessitat de tenir una formació prèvia.
Pel que fa als principals motius dels accidents de moto, per ordre de prioritat, aquest serien, el
realit-Presentació a la premsa de les dades d’accidentalitat
1 1 77
Durant 2005, a Barcelona
es va registrar un 21% més
d’accidents de vehicles de
dues rodes que al 2004
zar un canvi de carril indegut, el desobeir el semà-for, descuidar l’atenció, realitzar un canvi de carrer sense la deguda precaució i el fet de no respectar les distàncies.
La campanya de comunicació desplegada a la ciutat i que ha consistit en la distribució massiva de flyers, díptics, cartells i postal-free i la col·locació de banderoles pels carrers, així com les accions infor-matives dels panells informatius de la xarxa viària tenen el clar objectiu de conscienciar als usuaris de la necessitat de respectar les normes necessàries per la seva seguretat.
Aquesta campanya comunicativa-informativa serveix d’important ajut a la campanya operativa que està desenvolupant la Guàrdia Urbana, una campanya d’actuació amb la finalitat d’incrementar la seguretat viària a la ciutat, corregint les infrac-cions que originen inseguretat en la circulació, aconseguint la reducció de les conductes de risc i as-solint, en conseqüència, la disminució dels accidents.
Les quatre grans consignes per als motoristes
• Senyalitza sempre els girs i canvis de carril
• Espera que el teu semàfor es posi verd i no anticipis
la sortida
• Circula pel teu carril sense fer ziga-zagues
• Evita girs indeguts i maniobres brusques
Per conscienciar la ciutadania, l’Ajuntament ha elaborat 130.000 flyers per a motos, 48.000 flyers per a cotxes, que han repartit 12 equips de cinc persones en diverses sessions del 2 de febrer al 22. També es van enviar 2.500 pòsters a tallers de re-paració de motos i es van produir 50.000 postals-free per distribuir-les a punts susceptibles de rebre la visita de motoristes i conductors. Finalment, les línies d’autobús 14 i 28 van ser retolades amb la imatge de la campanya i van circular durant el mes de febrer amb les quatre consignes adreçades als motoristes.
B a rc elona
1 1 88
Parlem de
R
elacions Informatives està format pel ca-poral Jordi Riera, els agents Jordi VilasalóiGregorio Rueda, iFélix Romero, i està
di-rigit per l’intendent Carles Reyner que és alhora cap del servei de Relacions Públiques i por-taveu de la Guàrdia Urbana.
Aquest departament s’encarrega de gestionar la relació institucional de la Guàrdia Urbana amb els mitjans de comunicació, i per exemple, atendre’ls quan requereixen la versió del Cos, o necessiten in-formació sobre una campanya, i en general sobre qualsevol fet relacionat amb la Guàrdia Urbana. Re-lacions Informatives també gestiona les peticions de reportatges i/o entrevistes amb membres del Cos. En aquests casos, algun dels seus membres acom-panya els periodistes en aquests contactes amb
agents o comandaments de la Guàrdia Urbana tant si ha de gravar imatges com fer fotos o entrevistes, per tutoritzar el contacte amb els mitjans.
Es podria establir, doncs, una clara diferència entre la tasca realitzada activament, quant a infor-mació adreçada als mitjans com per exemple en els casos d’actuacions destacades on es veu conve-nient informar als mitjans dels resultats d’una ope-ració; i la “passiva”, que es dóna quan són els mit-jans qui formulen les seves peticions i la Guàrdia Urbana les hi respon o sol·luciona.
Cuidant la imatge de
la GU als
mitjans
D’esquerra a dreta i començant per darrere: l’agent Jordi Vilasaló, l’agent Gregorio Rueda i Félix Romero. Al davant, el caporal Jordi Riera i l’intendent Carles Reyner
El departament de Relacions Informatives és el punt d’enllaç entre la GU i els
mit-jans de comunicació. Les cinc persones que el conformen ofereixen un servei
inin-terromput les 24 hores d’atenció als periodistes i de gestió de la relació amb els
mitjans per a les notícies relacionades amb el Cos.
1 1 99
La tasca del departament
de Relacions Informatives
repercuteix directament en
els mitjans i els ciutadans
Si hem dit que aquest departament vetlla per la imatge de la Guàrdia Urbana, es pot dir que és tam-bé la seva veu, en aquest cas personalitzada en el portaveu del Cos, l’intendent Carles Reyner, que és la persona autoritzada i acreditada per donar als mitjans la versió oficial i corporativa de la Guàrdia Urbana.
El departament ofereix disponibilitat perma-nent, 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana. En al-tres paraules, hi ha una dedicació plena.
Les funcions del Departament, però, van més enllà, i també pretenen fer arribar les seves pròpies iniciatives als mitjans. La repercussió que dóna la televisió, la premsa o la ràdio pot contribuir a què la ciutadania prengui consciència de les actuacions que desenvolupa el Cos i modifiqui les seves con-ductes coneixent i adequant-se a les noves norma-tives. Moltes vegades la gent no sap quines normes regeixen la seva ciutat i pot actuar incívicament des
de la inconsciència. Si mit-jançant els mitjans s’aconse-gueix que això passi en un grau menor significarà que l’aparició als mitjans ha estat productiva.
Per al departament tam-bé és important aconseguir una relació propera amb la població, per això cada quinze dies i per BTV, Carles Reyner explica d’una manera propera i senzilla quina és l’actualitat de la GUB. També són importants les interven-cions a mode d’aclariment que sovint fan els mem-bres d’aquest departament en programes de ràdio i televisió que així ho requereixin. Per poder veure quina línia s’ha de seguir, és important assabentar-se de quina manera es reflecteixen les actuacions del Cos a la premsa. La tasca, doncs, del departa-ment és fer un recull exhaustiu i rigorós de les ve-gades que la GUB apareix a la premsa i, sobretot, en quines circumstàncies ho fa. També, ha sorgit la ne-cessitat de fer un recull del què s’emet a televisió sobre el Cos, però és una feina més laboriosa i, per ara, no s’està duent a terme tal i com es voldria tot i que està previst que es faci en un futur recent.
En definitiva, el Departament de Relacions In-formatives pretén mantenir una bona relació amb els mitjans, que sigui recíproca i estable. De mane-ra que els que n’acabin sortint beneficiats siguin els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, al mateix temps que millorem la nostra imatge com a Cos.
El departament de Relacions Informatives gestiona tots els comunicats i la informació que arriba als mitjans de comunicació en relació a la Guàrdia Urbana
B a rc elona
2 2 00
L’expert opina
“La GU és
crucial
aplicant l’ordenança”
Rafael Jiménez és el director de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona i
ca-tedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Ramon Llull. La revista de la
Guàr-dia Urbana ha volgut parlar amb ell sobre l’Ordenança de civisme i convivència en
la que ell hi ha tingut un paper destacat.
- GUB: Quin va ser el punt de partida per elaborar l’ordenança?
Rafael Jiménez (RJ): Va procedir d’una decisió polí-tica que va néixer obviament de la diagnosi que era necessari afrontar l’elaboració d’un nou marc nor-matiu que donés resposta a alguns problemes de la ciutat de Barcelona, així com a algunes transfor-macions que s’estaven produint en l’espai urbà i en la manera de concebre’l.
- GUB: Com es va formar la comissió?
RJ: L’encàrrec el van fer les autoritats polítiques als Serveis Jurídics de l’Ajuntament. A la fase inicial també hi van participar altres tècnics i professio-nals de l’Ajuntament, com Blas Alascio. A tal efec-te, es va constituir una comissió interna formada per diversos tècnics, i per dos catedràtics d’univer-sitat que s’hi van incorporar posteriorment.
- GUB: Quina ha estat la intenció d’elaborar aquesta ordenança de civisme a la nostra ciutat?
RJ: Des d’un punt de vista jurídic, l’elaboració de
l’ordenança té una intenció plural. Per una part, pretén adequar la normativa muni-cipal existent tant a la Car-ta de Barcelona de 1998 com a la reforma de la Llei de Bases de Règim Lo-cal de 2003. Per l’altra, pretén establir una tipifica-ció més tancada ja que aquest model permet més seguretat a l’hora d’aplicar la norma, tot i que hi poden haver “fugues” en tot allò que no estigui ben tipificat.
- GUB: Quins aspectes jurídics diria que són inno-vadors en aquesta ordenança?
RJ: L’ordenança, si alguna cosa té d’innovadora és la sistemàtica, així com l’intent de combinar una polí-tica de foment amb la garantia de la seva aplicació. El títol II, on es tipifiquen les infraccions i sancions,
“L’ordenança pretén fixar
únicament normes de
conducta en l’espai
públic de Barcelona”
L‘ordenança pretén adequar la normativa municipal existent tant a la Carta de Barcelona de 1998 com a la reforma de la Llei de Bases de Règim Local de 2003
2 2 11
té un valor afegit de claredat. Tots els capítols tenen una mateixa estructura: fonaments de la regulació, normes de conducta i tipificació de les infraccions, sancions i, finalment, intervencions específiques. In-novadores són també algunes previsions que hi ha al títol III, com la regulació de la responsabilitat de menors, la mediació, etc.
- GUB: Quin paper hi juga la Guàrdia Urbana?
RJ: El paper de la GU és crucial en l’aplicació de l’or-denança. Es podria dir que la GU és un “pressupost existencial” perquè l’ordenança tingui èxit. Sens dubte, aquesta ordenança significarà que una part dels recursos de la Guàrdia Urbana es focalitzin en la realització de feines de policia administrativa. S’ha de transmetre als efectius de la GU l’important paper que han d’assumir en el desenvolupament d’aquesta tasca: sense la GU no hi ha garantia de convivència en l’espai urbà. Se’ls ha de dotar de la formació adequada per exercir les seves funcions de manera més eficient i se’ls ha de dotar de mitjans i instruments per dur-la a terme amb garanties.
- GUB: Que s’espera del ciutadà?
RJ: El ciutadà és una peça cabdal en aquest engra-natge. Sense la col·laboració de la ciutadania, totes les normes són paper mullat. L’ordenança pretén fi-xar normes de conducta en l’espai públic i parteix de la idea que en l’espai públic de Barcelona els ciu-tadans han de respectar els drets dels altres, però a qui de debò pretén protegir és al propi ciutadà.
- GUB: Quin grau d’acompliment esperen en els pròxims mesos? Existeix un període d’adaptació, més flexible, o s’aplica des del primer moment?
RJ: En matèria d’aplicació de l’ordenança, s’ha de ser conscients que les conductes que es tipifiquen són moltes i que els recursos són certament escassos. La problemàtica de l’aplicació de l’ordenança es pres-suposa que es durà a terme amb proporcionalitat i, necessàriament, usant un principi no escrit com és el de l’oportunitat. S’haurà de seleccionar en cada cas quin tipus de conductes pertorben de forma més incisiva les pautes de convivència y dedicar-hi més mitjans.
- GUB: Pot donar-nos la seva percepció, si està es-sent positiva l’aplicació de l’ordenança i perquè?
RJ: La meva percepció és de simple ciutadà. L’aplica-ció de l’ordenança s’està portant a terme amb prudència i rigor. L’important es tenir perspectiva, i aquesta la tindrem quan hagin passat mesos.
- GUB: Existeix un conjunt de mesures semblants a alguna altra ciutat del món?
“L’Ajuntament ha
d’assumir responsabilitats
i solucionar els problemes
de la ciutadania.”
RJ: No només ciutats del món, sinó concretament d’Espanya i Catalunya. Malgrat el “soroll mediàtic” que ha tingut l’ordenança de Barcelona, cal dir que no ha estat la primera. Altres ajuntaments catalans, com els de L’Hospitalet, Mataró o Tarragona, ja ho havien provat abans. El cert és que el problema de la convivència en l’espai públic és un problema comú a totes les ciutats. Cal mencionar que no només és una problemàtica que estan abordant ciutats euro-pees, sinó també alguns governs, ja que algunes conductes sobrepassen l’àmbit urbà i passen a con-vertir-se en problemes nacionals.
- GUB: S’han pres altres ciutats com a model?
RJ: Es van analitzar moltes experiències però no se’n va prendre cap com a model. L’ordenança respon als problemes que es plantejaven a Barcelona, en con-cret. L’Ajuntament ha d’assumir responsabilitats i so-lucionar els problemes de la ciutadania.
Qui és el doctor Rafael Jiménez
Rafael Jiménez és Doctor en Dret per la
Universitat del País Basc, doctorat amb
la tesi “Polítiques de selecció en la
funció pública espanyola”. Ha estat
lletrat del Consell General del Poder
Judicial, i és catedràtic de Dret
Constitucional de la Facultat de Dret a
ESADE. La seva experiència docent l’ha
portat també a exercir com a professor
visitant a centres i universitats
internacionals com Paris, Rennes, Pau,
Siena, Bolònia, Santiago de Xile, Puerto
Rico i Bogotà.
Jiménez ha signat més de 14
monografies i 70 articles en revistes
especialitzades en Dret Públic i en
l’àmbit de l’Administració i la Funció
Pública. El seu paper en l’elaboració de
l’ordenança ha estat clau.
B a rc elona
22
A
l debat sobre l’ocupació de l’espai públic, hi van participar els agents David Blanca, EATOS de la UT-10; Javier C. Bujalance, d’EATOS de la UT-9; José Luis Campos, de la UT-8; Raúl Pradas, de la UT-1; Santiago Artiaga, coordinador d’UTs i EATOS; i Lluís Corominas, direc-tor de Joventut de Serveis Personals; i Gemma
Garcia, tècnica de prevenció de Direcció de Serveis
de Prevenció.
La taula rodona proposava una reflexió sobre l’ús de l’espai públic i la incidència d’aquest ús en la convivència a la ciutat. Per exemple, es va compar-tir informació sobre la manera en què el departa-ment de Joventut planteja la col·laboració amb les associacions, entitats i representants juvenils, i amb altres actors de la realitat viària com la Guàrdia Urbana. En aquest sentit, el director de Joventut, Lluís Corominas, va explicar el procés participatiu
“Projecte Jove”, finalitzat al febrer, on totes
aques-tes entitats exposaven els seus suggeriments, quei-xes, idees, i propostes per tal de conformar una proposta ajustada a la realitat social al juliol en l’ela-boració del nou pla director de la política de Joven-tut de l’Ajuntament. Ho detallem en el gràfic que acompanya aquest text (pàgina 25).
El Projecte Jove ha comptat també amb una web com a canal per recollir aquesta informació i amb la
Taula rodona
La tretzena edició de la taula rodona proposada per la revista GuB va tractar de com
ha evolucionat l’ús de l’espai públic a la nostra ciutat i va abordar com tractar els
usos intensius i com millorar l’actuació dels nostres agents en aquest aspecte i en
general, en relació a les competències de l’ordenança de civisme.
Joves
, espai públic
i vandalisme, a debat
Javier C. Bujalance, d’EATOS de la UT-9
David Blanca, EATOS de la UT-10
informació extreta d’enquestes a nois i noies de quart d’ESO a 16 instituts. Com assenyala Corominas, tota aquesta compila-ció de l’opinió d’uns usuaris de l’espai públic serveix com a base a l’hora d’elaborar el pla municipal de política de joventut.
Espai comú
Gemma Garcia, tècnica de prevenció de Direcció de Serveis de Prevenció, va voler puntualitzar el concepte d’espai públic com a “espai de relació
comú de tothom” i el de vandalisme, com a “acció
que pot ser des d’un graffiti fins a una actitud que a vegades pot incomodar a un altre cohabitant
d’aquell espai públic”. El problema, segons Garcia,
sorgeix quan l’ús de l’espai públic és intensiu i irres-pectuós, de tal manera que arriba a molestar o impedir que altres ciutadans també en facin ús.
Aquí, segons els responsables de la Guàrdia Urbana, es combinen dos grans factors que poden convergir en una sensació d’inseguretat o d’inefi-ciència dels estaments municipals, i són, per una banda, l’evolució de l’oci a la ciutat que recupera els espais comuns, i, de l’altra, la nova realitat social amb col·lectius molt donats a fer vida al carrer i els
23
espais públics de la ciutat. Aquests dos nous elements en la convivència deriven en un malestar d’una gran part de la ciutadania, que es tradueix en queixes i insatisfacció amb el servei municipal. A tot això, se li suma el fet que existeixi un grup de perso-nes dins dels nous usuaris que incorporen la degra-dació de l’espai com a element de diversió i desafien l’autoritat, perdent els valors de convivència i l’edu-cació.
Lluís Corominas, a partir de la seva experiència en els contactes amb escolars i associacions de joves, va voler diferenciar el que per a ell “ja no és una manera de divertir-se i s’ha de titllar de vandalis-me”. Per al director de Joventut de Serveis Perso-nals, “això no nomes passa en l’espai públic, també passa a l’entorn familiar, a l’entorn educatiu, passa en qualsevol àmbit en el que es mou una
minoria de joves i no només en l’espai públic”. Si
centrem el problema en l’espai públic, Corominas parla del sentiment estès entre els joves que aquell espai no és seu: “el jove no se sent propietari
col·lectiu d’aquell espai públic”. Per al director de
Joventut de Serveis Personals, la primera qüestió a plantejar seria perquè una gran part de la gent jove no sent com a seu l’espai públic, i declaren sentir-se ells mateixos “víctimes de l’espai públic”. I en segon lloc, evitar que aquesta sensació derivi en un mal ús i una degradació descarada dels béns comuns de la ciutat.
Gemma Garcia va definir els actes vandàlics com
“fer-ne un mal ús, un sobre ús o un ús indegut dels elements que existeixen a l’espai públic o del
mateix espai”. Per a la tècnica de prevenció de
Direcció de Serveis de Prevenció, és important respectar l’ús per al que està pensat i configurat l’espai públic. Per a Lluís Corominas, en canvi, cal solucionar aquesta diferent percepció d’uns grups i altres, i acceptar que l’ús per al qual es pensa o es configura una plaça o un parc pot no ser l’ús que l’usuari final li’n doni. En aquest sentit, Gemma Garcia va destacar la
importàn-cia dels processos participatius en crear espais més oberts a diferents interpreta-cions i usos ciutadans.
“És evident que abans l’espai púbic estava dividit en espai per a gent gran i petanca, espai per a nens petits, i un espai molt reduït, si n’hi havia, per a d’altres franges d’edat, però ara això ja no és així perquè els nens han crescut i continuen fent servir el carrer, amb altres necessitats i usant
l’es-pai d’una altra manera”, assegura Garcia.
També cal tenir en compte, com van assenyalar altres participants a la taula, que molt sovint es considera que els usuaris actuals de carrers, places i parcs fan un mal ús d’aquests espais simplement perquè en fan un ús diferent del què s’havia previst per a aquest espai a l’hora de construir-lo. En aquest sentit, els assistents al debat proposat per la revista GuB esperen que els processos participatius servis-sin, entre d’altres coses, per redefinir tant l’aspecte físic urbanístic d’aquest espai com de les activitats que s’hi volen desenvolupar. “El fet és que també
els ciutadans som cada vegada més exigents –va
opinar Garcia– i reaccionem a la defensiva quan algú utilitza un espai que consideràvem nostre, tot
i que nosaltres no l’utilitzem”.
L’agent José Luis Campos, de la UT-8, va fer notar als assistents l’evolució també de les exigències dels ciutadans de Barcelona, articulades principalment a través del seu entramat associatiu, que ha treballat molt per aconseguir millors equipaments i un espai públic de qualitat. Per a l’EATOS de Nou Barris, els joves no han heretat la consciència d’haver lluitat per un espai que en el seu cas els ha vingut donat, i
Segons Lluís Corominas,
“els joves no se senten
propietaris col·lectius de
l’espai públic”
Santiago Artiaga, coordinació d’UTs i d’EATOS
Raúl Pradas, agent de la UT-1
B a rc elona
24
és per tant, lògic, que no el sentin com a seu perquè, a més, no s’ha definit per a ells, sinó per a generacions ante-riors.
Gemma Garcia va insistir que aquest relleu generacional ha existit sempre entre els ciutadans i que no hauria de repre-sentar un problema especial, en aquest sentit.
L’agent Raúl Pradas, de la UT-1, opina que no s’ha pensat en els joves a l’hora de dissenyar l’espai públic, i per exemple, molts ciutadans es queixen perquè els molesta un grup de joves que juga a pilo-ta al carrer, però no han pensat que no tenen cap espai alternatiu per jugar-hi. Pradas també va voler llençar un missatge positiu en tot el debat, ressal-tant que és molt satisfactori constatar que fa uns anys a un mateix indret la majoria de trucades dels veïns per requerir la Guàrdia Urbana podien ser per sospites de tràfic de drogues o altres delictes, mentre que ara la trucada, al mateix lloc, pot ser per molèsties per soroll. “Ha passat el temps, s’han solucionat aquests temes, i amb el mateix to de veu, i amb la mateixa gravetat, et truquen perquè tenen nois jugant a pilota o gent donant de
menjar a coloms”, va explicar Pradas, “perquè ha
pujat el grau d’exigència”.
Per al coordinador d’EATOS, Santiago Artiaga,
“no és qüestió d’exigència, sinó de que hi ha una carència d’espais adients per a la seva franja
d’edat i les seves activitats”. Artiaga va remarcar la
diferència amb els espais d’oci de la seva infantesa, on no existien a penes elements de mobiliari urbà, ni es tractava potser d’espais urbanitzats, fet que faci-litava no molestar ningú.
Per a Lluís Corominas, en canvi, no ha pujat el grau d’exigència, sinó que “ha baixat el grau de
tolerància”. Des de la direcció de joventut, des del
pla d’equipament juvenil, s’intenta que hi hagi equi-paments juvenils específicament per joves i “creiem que això es molt necessari que hi hagi aquests espais específics per joves, però això no treu que
els joves no puguin fer ús de l’espai públic”. i opina
que “no s’ha pensat el model de ciutat a l’hora de
José Luis Campos, de la UT-8
Taula rodona
construir i urbanitzar amb clau jove, perquè segu-rament el jove no hagués posat cap dels elements
urbans que ara mateix hi ha”.
Gemma Garcia es va mostrar d’acord en que caldria redefinir els espais, però també va remarcar el fet que hi ha una segona part de compromís, a més dels processos participatius, que és el pacte de l’ús. Per a Garcia, l’espai públic no és exclusiu de ningú sinó que és patrimoni social de tots els ciuta-dans, i per tant s’ha de preservar molt be perquè tothom en pugui fer un ús compartit, i va introduir el concepte del “pacte per l’ús”, que, segons Garcia,
“només poden fer les persones que realment ho
volen usar”. La tècnica municipal va proposar optar
per una banda, en la participació en el disseny, d’una manera intencionada, i per l’altra, en el pacte de l’ús.
“les dues claus perquè ningú se senti ni exclòs ni agredit i tothom respecti l’espai”.
Altres iniciatives
En aquesta línia, Lluís Corominas va parlar d’ex-periències en països nòrdics, com per exemple a Estocolm (Suècia), on les escoles d’educació primà-ria tenen al seu càrrec les places del seu entorn, tant pel que és el seu disseny com pel que és el seu manteniment i ús, “fet que crea una vinculació des d’infants i un sentiment de responsabilitat envers
el seu entorn”. Per a Corominas també influeix en
l’actual situació de l’ús de l’espai públic el fet que molts dels espais siguin fruit de reivindi-cacions veïnals històri-ques, on els joves d’ara no han participat. En
Lluís Corominas, director de Joventut de Serveis Personals
L’agent Raúl Pradas va
opinar que ha pujat el
grau d’exigència dels
ciutadans cap a la GU
25
aquest punt, es va voler introduir la qües-tió de la manca d’au-toritat, i què pot fer la Guàrdia Urbana. Per a la GU es tracta d’inter-vencions conflictives pel que fa als joves, perquè no veuen l’espai com a seu, no el respecten i a nosaltres ens veuen com uns servidors d’un poder aliè que no té res a veure amb ells. La Guàrdia Urbana es troba entre dues grans corrents: per una banda, quan comprenem i inten-tem pacificar la situació, ens trobem amb què el demandant del servei critica la nostra tolerància respecte els arguments de l’altre. Tal com van expo-sar els participants de la Guàrdia Urbana a la taula
rodona, ens demanen que siguem mes expeditius i contundents, però per altra banda, es tracta d’un volum d’intervencions no tant significatiu i que gràcies a l’habilitat i la professionalitat dels nostres agents, que intenten mediar sense una intervenció massa autoritària, se solen solucionar.
Per a Gemma Garcia, “l’important és la feina prèvia, en tot aquest pacte de l´ús, però cal tenir en compte a la vegada, que si hi ha una molèstia i a més està tipificada per llei, la intervenció de la
autoritat ha de ser amb tot el rigor”. Amb aquesta
premissa es va concloure una taula rodona que pretenia posar en comú les visions dels professionals de la Guàrdia Urbana, i la seva casuística, amb les perspectives dels tècnics municipals i els responsa-bles de l’elaboració de les polítiques municipals de joventut i civisme.
La conclusió generalitzada és que encara resta un llarg recorregut, i que aquest, s’haurà de fer amb recursos per a un “treball en xarxa i la unificació de missatges” com va ressumir l’agent Raúl Pradas.
Gemma Garcia, tècnica de prevenció de Direcció de Serveis de Prevenció
B a rc elona
2 2 66
Risc
de contagi de
malalties per via aèria
L
es mesures de desinfecció després d’un con-tacte sospitós, en principi, no són necessàries, ja què la tuberculosi no es transmet per mitjà d’utensilis, ni vaixelles, etc. Tampoc el material que utilitzi el pacient necessita cap tractament fora de l’habitual amb qualsevol altra malaltia, i per tant, no ho precisa el vestuari del agents. Quant als vehi-cles, només serà necessari desinfectar-los en cas d’-haver existit expectoració sospitosa dins d’ells.La prova de la tuberculina només és necessària en casos molt precisos, especialment quan el contacte es íntim o reiteratiu, com pot ser amb membres de la fa-mília, companys de la feina, etc. En la nostra tasca, només caldria una atenció extra amb els casos de contacte més continuat, com podria ser quan el sos-pitós quedés retingut en una cel·la. Si es dóna aquest cas, hem de tenir en compte, per exemple, que la ma-la ventima-lació d’un habitacle facilita ma-la possibilitat de transmissió. Per tant, una bona ventilació fa minvar la possibilitat de contagi. La millor ventilació en aquests casos seria que l’estança tingués finestres amb
sorti-da al carrer, però, si no és possible, es pot fer ús de sistemes de ventilació forçada. En aquest cas no és gens recomanable utilitzar aire condicionat.
És important considerar algunes mesures de ne-teja a les cel·les ó habitacions d’estança perllongada d’aquestes persones. Per exemple, en aquests llocs la neteja ha de fer-se a diari, mai es pot escombrar en sec i s’ha de netejar el terra i les superfícies amb un drap humit. És recomanable també fer servir lleixiu com a desinfectant, però no cal clausurar les cel·les. El possible risc més imminent es presenta en perso-nes que viuen a la mateixa cel·la que la persona ma-lalta. Per això, en el cas de tenir un detingut que ha-gi de romandre més de sis hores amb unes altres per-sones i hagi declarat patir la tuberculosi, hauria de ser traslladat a una cel·la individual.
Davant la sospita d’un tuberculós, s’ha de comu-nicar al comandament superior, que ho notificarà al Servei de Prevenció de Riscos Laborals. Aquest servei ho comunicarà al Servei d’Epidemiologia de Salut Pública, que verificarà si és realment un malalt de tuberculosi i, en cas afirmatiu, donarà les recomana-cions adients.
En el nostre entorn, la malaltia més important que es pot transmetre per via aèria
és la tuberculosi. Aquesta afecció es transmet pel contacte íntim i continuat amb
malalts tuberculosos que tinguin tos i expectoració (via aèria), però cal saber que
el risc és molt poc probable si es tracta de contactes ocasionals.
Recorda
Pel Dr. Juan I. Paso
B a rc elona
2 2 77 B
a rc elona
S
ón 50 anys que la GU treballa conjunta-ment amb les escoles de la ciutat mit-jançant activitats que integren el programa d’Educació Viària i que els monitors i les monitores desenvolupen durant el curs conjunta-ment amb el professorat. Es tracta d’aconseguir que els nens i nenes aprenguin a valorar la importància dels comportaments responsables, la convivència, la solidaritat, el respecte i el civisme. Enguany, fa-rem un únic i gran acte de cloenda el dia 18 de maig al Recinte Fòrum, per a l’alumnat de primària, i una jornada tècnica el dia 19 per a l’alumnat de secundària i batxillerat. Esperem comptar amb tots vosaltres per celebrar aquests 50 anys junts.El reportatge
50 anys
de seguretat
viària a les escoles
El curs 1955-1956 començava a funcionar el Servei d’Educació Viària de la Guàrdia
Urbana. Enguany celebrem el seu 50è aniversari i esperem complir-ne molts més,
amb el mateix esperit de servei i la mateixa il·lusió d’aquest mig segle d’ensenyar
se-guretat viària als escolars de Barcelona.
E
n la línia pedagògica del Servei d’Educació Viària, el 9 de març,la seva responsable Maribel Crusetva participar en la gravació d’un capítol del programa infantil Telelun-nies, de Televisió Espanyola (TVE), adreçat a nens i ne-nes d’entre 4 i 12 anys. Cruset va col·laborar en l’ela-boració del guió d’una peça audiovisual de seguretat viària sobre consells bàsics a la ciutat, i va gravar amb la Lunni Luisa una conversa didàctica sobre alguns conceptes molt bàsics per moure’s a la ciutat.
Consells viaris amb
els Lunnis
B a rc elona
2
2 88
A
l’època del seu ingrés, Ca-sas ja era cinturó marró de karate, amb només 4 anys aprenent a les ordres del sensei Eiji Kaji, mestre reconegut in-ternacionalment i referència mun-dial del món del karate a Europa. Llavors, ja en comptades actuacions de les patrulles, Casas aplicava tími-dament alguns dels seus coneixe-ments d’arts marcials. La notícia va córrer entre els seus companys, i el
van batejar com el “Kung-Fu” de la GU. Això i el fet que el company agent, Tomás Tomsen, comencés a interessar-se pel karate va ajudar perquè al 1978 tots dos demanessin permís per convertir un espai de l’edifici de l’actual UT-3 en un Dojo, la sala on es practiquen les arts marcials. Van donar veus entre els companys per fer classes de karate fora de l’ho-rari laboral, i al cap de poc tenien la sala plena.
Tres anys després, la GU va introduir una assig-natura de defensa personal a la formació bàsica i va
pensar en Casas per donar les classes. La idea era fer un compendi de totes les arts marcials (karate, judo, jiu-jit-su,etc) per poder actuar davant “el que un guàrdia es pot trobar al
car-rer”. Per això, Casas se sent orgullós
de no haver ensenyat mai karate so-bre tatami “perquè al carrer no n’hi
ha, de matalassos”. Aquesta etapa
docent va finalitzar amb el trasllat de l’escola a l’EPC de Mollet. Casas no va poder llavors compatibilitzar els ho-raris amb el servei ordinari, i va abandonar la docèn-cia perquè, com diu, “abans que res era guàrdia”. Casas calcula haver tingut uns 2.000 alumnes, de la GU i diversos gimnasos a Barcelona –12 dels quals han arribat a cinturó negre–. I una de les coses que més agraeix, és com, “després de tants anys fora de l’escola, antics alumnes em saluden amb respecte
amb la salutació habitual del karate”, una forma
de recompensa per tot l’esforç i entusiasme amb què ell va donar a conèixer el karate al Cos.
