GAí)ETA_
fiUNICIPAI
DE bAKCELONA
Núm. 3-Any LXXI 30de generde 1984
Espublica
cada 10 dies
Dipòsit legal B. 1.824- 1958PREUDE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓISUBSCRIPCIÓ
Barcelona, anual
Númerocorrent
500pessetes
15
GASETA MUNICIPAL
Plaça Sant Jaume, 3a. planta
SUMARI
Pàgines
Consell Plenari
Acta sessió 12-XI1-1983 33
Acords sessió 18-1-1984 49
Comissió Municipal Permanent
Acta sessió 23-XII-1983 51
Acords sessió 13-1-1 984 57
Disposicions Generals
Decrets de l'Alcaldia: Projecte de Descentralització
Territorial 60
Cartipàs: Nomenaments de Conseller Executiu del
"Conselld'Empreses i Institucions municipals", President de la Ponència de Nomenclàtor i membre
del Consell municipal del Districte X; designació del Consell d'Administració de la Societat "Informació
Cartogràfica i de Base" 60
Juntes i Comissions
Comissió informativa de Pressupostos i Regulació
d'Exaccions: Acta sessió 28-XI-1983 62
Comissió informativa d'Ordenances i Reglaments:
Acta sessió 29-XI-1983 64
Disposicions d'interès per a l'Ajuntament.
Desembre 1983 66
Personal
Circulars de Secretaria General: Adjudicació d'habitatges . 68
Anuncis
Anuncis publicats en el BOP dels dies 10 al 23 de gener
i annex al 6 de gener 69
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió de 12 de desembre de 1983
aprovada
el 18
de
generde 1984.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consistorial
de la Ciutat de Barcelona, el dotze de desembre de mil nou-cents vuitanta-tres, es reuneix el Consell Plenari
en sessió ordinària de primera convocatòria, sota la presidència
de
l'Excm. Sr. Alcalde,
Sr. Pasqual
Mara-gall i Mira,
hi
concorrenels ll·lms. Srs. Tinents
d'Alcal¬
de, Mercè Sala iSchnorkowski, Joaquim de Nadal i
Ca¬
parà i RaimonMartínez i Fraile, els ll·lms. Sres. Regi¬
dorsamb rangdeTinent d'Alcalde, Jordi Borja iSebas¬
tià, Pau Cernuda i Barrios i Ramon Trias i Fargas, i elsll·lms. Srs. Regidors, Josep M. Serra i Martí, Guerau Ruiz i Pena, Joan Torres i Carol, Francesc Borrell i
Mas, Antoni Comas i Baldellou, Alexandre Pedrós i
Abelló, Jordi Fernández i Díaz, Antoni Dalmau i Ribal¬ ta, Jordi Parpal i Marfà, Maria Aurèlia Capmany i
Far-nés, RodolfGuerra i Fontana, Juan José Ferreiro i
Suà-rez, Jordi Vallverdú i Gimeno, Enric Truñó i Lagares, Francesca Masgoret i Llardent, Germà Vidal i Rebull, Albert Batlle i Bastardas, Josep Espinàs iXivillé, Josep
AntoniGarcia i España, Joan Clos i Matheu, Francesc Segura i de Luna, Joaquima Alemany i Roca, Josep
Bueno i Escalero, Josep Thió i de Pol, Fèlix Amat i
Par-cerisa, Antoni Fabregat i Fabregat, Sebastià Alegre i
Roselló, Enric Vila i Andreu, Jordi Bonet i Agustí, Eu-dald Travé i Montserrat, Josep Bascompte i Solà, Jo¬
sep Maria Pujadas i Porta, Manuel Rial i Ferrer, Jordi
Conill i Vall i Eulàlia Vintró i Castell, assistits per l'Il-lm. Sr. Secretarigeneral, Jordi Baulies iCortal,quecertifica.
Hi éspresentl'Interventor municipal, Sr. Martí Pago-nabarraga i Garro.
Oberta la sessió per la Presidènciaa lesdeu hores i
trenta-tres minuts, ésllegida i aprovada,ambunes ma¬ tisacions del Sr.Trias, l'actade lasessió anterior cele¬ brada el 18 de novembre de 1983.
En el despatx d'ofici el Consell Planari acorda: Quedar assabentat de l'acord de la Junta electoral de la Zona de Barcelona, de 22 de novembre de 1983, queacceptala renúncia del càrrec de Regidor d'aquest Ajuntament presentada per l'Il-lm. Sr. JordiSolé iTura, integrat en el Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC)i nomena persubstituir-lo la ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castell de la mateixacandidatura, delqual càr¬
recha pres possessió davant l'Excm. Sr. Alcalde, el dia
30 de novembre de 1983.
El Sr. Alcalde, en nom de tot el Consistori, dóna la
benvinguda
ala nova Regidora, de la qualespera va¬luoses aportacions a la gestió corporativa, donada la
sevaexperiència política i professional.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de10de novembre de 1983, quedesignaPresidentdel Patronat municipal del'OrquestraCiutat de Barcelona, l'Il-lm. Sr.
Tinent d'AlcaldeRaimon Martínez i Fraile, i Vice-presi¬
dentsels ll·lms. Srs. Regidors Maria Aurèlia Capmany i
Farnés i Germà Vidal i Rebull.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 2 de desembre de 1983, que delegaen la ll·lma. Sra. Regi¬ dora del'ÀreadeCultura iEnsenyament, MariaAurèlia Capmany i Farnés, larepresentació municipalenel Pa¬
tronatde la FundacióCongrés deCultura Catalana, en substitució de l'Il-lm. Sr. Tinentd'Alcalde, Raimon Mar¬ tínez i Fraile.
Quedar assabentat i ratificar el concertformalitzat el
17 de novembre de 1983 amb la Diputació provincial de Barcelona per a la recaptació en període voluntari de la contribució territorial urbana i rústica i de lallicèn¬
cia fiscal del Municipi de Barcelona.
Quedar assabentat i ratificarl'acord de la Comissió
Municipal Permanent, de 7 de desembre de 1983,que
aprova la realització de la inversió de 42 milions de
pessetes per a l'equipament de l'Hospital General de
la Mare de Déu del Mar, i sol·licita del Ministeri de Sani¬
tat iConsum, la subvenció de 30.900.000 pessetes, im¬ portdel 73 % de l'esmentada inversió.
Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Comissió
Municipal Permanent, de 7 dedesembre de 1983, que aprova els Plecs de condicions tècnico-facultatives i econòmico-administratives, per a concedir la instal·la¬ ció de 650 plafons informatius, 650 marquesines, 20 sanitaris i 30 plafons electrònics en espais públics de
laCiutat; iconvoca concurs per al'adjudicació delcon¬
tracte.
S'entra tot seguit en el debat de l'ordre del dia i la
Presidència disposa el debat conjunt dels dos primers
dictàmens,queestan relacionats entresí.
PLANIFICACIÓ I ORDENACIÓ DE LA CIUTAT
Modificar la relació d'actuacionsprevistesen el Pro¬ grama d'Actuacions 1983.
PRESSUPOSTOS I REGULACIÓ D'EXACCIONS
Aprovar lestransferències en el Pressupost d'Inver¬
sions1983,que esdetallenaladocumentació adjunta.
Respecte als dos dictàmens precedents, el Tinent
d'Alcalde president de laComissió Informativa de Pla¬ nificació i Ordenació de laCiutat,concretaque les altes principals corresponen a inversions en la Impremta
Municipal, a la comprade camionsisotèrmics, al Fons de lliure disposició dels Districtes, a l'adquisició d'una centraleta telefònica i a diverses inversions de l'Àrea
de Protecció Ciutadana, totesles quals es compensen amb la baixa de la instal·lació de nous ascensors en l'edifici de la plaça de Sant Miquel, aixícom d'energia
reactivaen l'enllumenat públic; i que al'anteriorrelació cal afegir-hi la incorporació -presentada inicialment
com a propostaa la Permanentenvirtut de la base5a.
fet que permetrà dedicar-hi només 30 dels 50 milions previstos inicialment mentre que els altres 20 restants
es podran destinar al Fossar de la Pedrera.
El Sr. Alcalde puntualitzaque al Fossar de la Pedre¬
ra, s'hi erigirà el monument al President Lluís Com¬ panys.
S'aproven per unanimitat ambdós dictàmens, i per
tant, amb el quòrum de l'art. 3, 2, g) i I) de la Llei 40/ 1981.
S'incorpora a la sessió l'IHm. Sr. Josep Miró i Ar-dèvol.
Aprovar el Pressupost Ordinari per a 1984, d'acord amb l'estructura orgànica i económico-funcional que
es proposa, junt amb les bases d'execució, així com
els annexos corresponents als Pressupostos del Ser¬
vei Municipal de Parcs i Jardins, i de l'Institut dels Ser¬ veisFuneraris, aixícom els dels Patronats de l'Habitat¬
ge, de Guarderies Infantils, de l'Escola Massana, de Disminuïts Físics, de DisminuïtsPsíquics i de Turisme; exposar-lo al públic; i en cas de no presentar-se recla¬
macions, tenir-lo per aprovat amb caràcter definitiu. És dóna compte que ha estat presentada una es¬
mena a la totalitat del dictamen precedent, signada pels Srs. Trias i Comas.
En eltornde defensa de l'esmenacitada, el Sr.Trias
començadientque, malgrat elseu llarg discurscontra
elPrograma d'Actuació peralproperquadrienni, lama¬ joria automàtica va aprovar la proposta de l'equip de govern amb entusiasme perquè els discursos ajuden,
a vegades, acanviar d'opinió, però no pas de vot: la seva intervenció d'ara serà, doncs, més curta; que la primera condició per l'aprovació del Pressupost Ordi¬
nari, éshaver-lo presentatamb temps suficient, i infor¬
matdegudament, però els membres del Consistorihan
rebut un projecte que després ha sofert contínues es¬ menesfinsa arribar altext lliurat el dia 3 dedesembre,
i a l'informe de l'Interventor que es produía la darrera
sessió de la Comissió Municipal Permanent, celebrada el dimecres passat;queel mateix article parla de la Me¬ mòria explicativa de la situació econòmico-financera i de les principals modificacions respecte de l'exercici anterior però no sap si per tal s'ha d'entendre un in¬ forme de tres fulls i mig, rebut el divendres, dia 8, que
eslimitaa reproduir els diversosepígrafspressuposta¬
ris; que dissabte, senseja temps per tant per a estu¬ diar-Ies, encara se li lliuraren unes modificacions de conceptes, de partides i de quantitats, així com algun altre paper que no sapsituar;que unaltre dels requisits establerts al citat article, ésuna sèrie de certificacions sobre deutesexigibles, sobre ingressos percebuts iso¬ bre ingressos i crèdits anul·lats, però no n'ha vist cap; que, no solament s'haomès documentació necessària per poder jutjar el Pressupost, sinó que també s'han produït confusions, ientals circumstànciesresulta molt difíciltreballar; queel Pressupostesredueixaésserun llistatd'ingressos, fruit d'unesestimacionsque homno
pot analitzar si sóncorrectes o no, i dedespesesque hom no sapquins objectius persegueixen; i que
detot
això enderiva una dificultat clara perdiscutirconstruc¬
tivament el Pressupost.
Entrant, tanmateix, en l'anàlisi no exhaustiva de di¬
versos punts concrets però significatius, observa, que
l'estat de despeses implicaunaugmentdel 16,7 % so¬ brel'any anterior;quedintre d'aquest conjunt lestrans¬
ferències corrents augmenten en un 55 % per causa
de l'increment del'aportació municipalaTransportsde Barcelona, S. A., laqual passade665 milions de pes¬
setes a 2.910, i caldria explicar perquè eratant baixa
l'any 1983 i perquè puja tant dràsticament, l'any 1984,
toti nobastar per acobrir el dèficit de la Companyiadu¬
rant el present exercici, que xifra entre els 6.000 i els 7.000 milions; que, en canvi, les remuneracions del
personal, només creixen un4,9 %, percentatge inferior
al previst per l'Estat per al conjunt de les Administra¬ cions públiques; que en l'esmentat capítol, la sumade les retribucions bàsiques i complementàries dels fun¬ cionaris, només augmenta el 2,4 % i això comportarà
una dràstica pèrdua del poder adquisitiu real dels fun¬ cionaris; que la contenció de la despesano ha de venir per aquest camí sinóatravés d'una bona organització del treball queles permeti de rendir mésen lloc d'impe¬ dir-los el manteniment del seunivell de vidai, endefini¬
tiva, fer-los pagar el dèficit de l'Ajuntament; que les consignacions per a retribuir el personal laboral es re¬
baixen en termes absoluts un 4 %, fet que només pot
suposar oreducció, entermes nominals, del salari real
o acomiadaments: es pregunta, doncs, si aquest és
l'esforç del'equipdegovern perpaliar l'aturaBarcelo¬
na;que, encanvi, les dotacionsper a pagarel personal
contractat, al qual no se li exigeix altre requisit que comptar amb la confiança de l'equip de govern, aug¬
menten un 64,5 %, superant la respectable suma de
476 milions de pessetes, de manera que, seguint
aquest ritme, aviat seran més els contractats que els funcionaris; i que en el detall de l'anterior apartat, es
constataque el personal especialveutriplicada laseva consignació que passa de 40 a 126 milions i, a més, apareix una nova categoria de personal eventual a la qualesdestinen unsaltres 50 milions.
Comenta també que els ingressos s'estimen en
66.885 milions depessetes, superanten0,9 milions les despeses per un error formal que espera veure corre¬
git, però tal estimació resulta massa optimista en la
seva opinió, car el 31 d'octubre d'enguany, només s'havien cobrat 27.146 milions dels 33.251 estimats per tributació, corresponents a 1982, amb una desvia¬
ció, en menys, del 18,4 %, i a la mateixa data els in¬
gressos efectivament realitzats, eren el 54,6 % dels
pressupostats enel precedent exercici; queaplicant la desviació més moderada -el 18,4 %-a les previsions
d'ingressos per a 1984, en resultauna insuficiència de
recursos de l'ordre d'uns 7.876 milions, que, com sap per lasevaexperiència anterior al front de laConselle¬
ria de Finances de la Generalitat, la tècnica d'estimar
uns recursos superiors alsque realmentespercebran,
és pràctica corrent als Ajuntaments més mal gestio¬
nats, perquè així aconsegueixen uns Pressupostos que permeten l'endeutament.
Segueixdientqueel Pressupost presentatnoquadra amb el Programa d'Actuació aprovat la darrerasessió; que en el sector públic, el Pressupost és l'instrument més important dintre d'una planificació més general i
no pot discrepar d'allò que preveu el Pla general, tan¬
mateixmentreenaquestesparla de 67.570 milions de
pessetes, el Pressupost sesituaen els66.885milions amb una diferència de 690 milions, no important des del puntde vista econòmic, però si des del punt de vista del rigor; que tal diferència no es potqualificar d'error mecànicperquè les despeses corrents per compra de béns i serveis són un 7,8 % més grans en el Pressu¬
post que en el Programa, mentre que les transferèn¬
cies són un 6,8 % més petites en el primerdocument
que no pas en el segon; i que quant als ingressos,
el
84
NÚM. 3
30-1-1984
GASETA MUNICIPALDEBARCELONA 35que
el
Pressupost
parla de 66.880,
amb
una
diferència
de1.200 milions.Posafi
ala
sevaintervenció dient
que totes aquestesdeficiències, merament
enunciatives i
noexhaustives,venen ademostrarque
els Pressupos¬
tos presentats no
són
acceptables
perquè
no
tenen
ni
elrigorni la
documentació
complementària necessaris
nojaper a
aprovar-los,
sinó
per adiscutir-los
amb
res¬
ponsabilitat:
pertant,
anuncia el
vot
negatiu del
seu
Grup i demana,alhora,
la
devolució del Projecte
a
l'equip del governperquè l'estudiï
de
noui el
refaci de
daltabaix.
ElSr.Alcalde demanaaclarimentssobre l'import del dèficit al Sr. Trias i aquest contesta que segons
els
seus càlculs el dèficit de recaptació
serà d'uns 7.000
milionsde pessetes,però
siles despeses
creixen,
su¬perarà tal
xifra.
El Sr. Pedrós significa que hi ha una esmena
del
Grup popular que, enels
seusefectes, equival
a unaesmena a latotalitat donatqueinteressala
devolució
ala Comissió Informativa, del capítol I; i la Presidència
interpretaque
té caràcter
parcial si bé
noafecta
a unapartida
sinó
atot
en uncapítol:
pertant,
serà debatuda
conjuntament
amb les
altres
esmenesparcials.
El Tinent d'Alcalde President de la Comissió Infor¬ mativa de Pressupostos i deRegulació d'Exaccions,
Sr. de Nadal, observa d'antuvi que un pla-programa
que en
opinió
del
Grup convergent
novalia
per res,ha
servit, almenys, perquè el mateix
Grup
detecti
discor-dàncies entretal document i el Pressupost en debat.En respostaa la primera vessant
de
les crítiques del
Sr. Trias, assenyala que immediatamentdesprés de
l'aprovació del Pressupost d'enguany,produïda fa
uns cincmesos s'iniciàel procés d'elaboració delde l'any
vinent, comptantatenir abansde final d'any les
dades
de política generalpressupostària
quel'emmarquen
així com les mesures derivades de la Llei de Saneja¬mentde les Hisendes locals;que facosa d'un mes es tingué la primerareunió de la
Comissió Informativa
so¬bre el tema, presentant-hi una Memòria de despeses
(objecte, després, de petitíssimes
variacions)
ons'ex¬
plicaven lesgrans dades del nou Pressupost
i
quefou
discutida, abastament, amb intervencions dels Regi¬
dors dels diversos Grups municipals; que en una se¬ gona reunió s'analitzà la corresponent Memòria d'in¬
gressos amb intervencions,també, perpartdetots els
Grups; que tals Memòries no són simples papers per
sortir del pas sinó que especifiquen la política de l'equip de govern; que a les citades reunions s'intro¬
duïrenalguns canvissubstancials a indicació
de Regi¬
dorsnointegratsen la majoriadegovern; quea ladar¬
rera Informativa, a la qual, per cert, no assistí cap re¬presentant de Convergència i Unió, s'explicà,
partida
perpartida, totel Pressuposti els seus annexos, i
fins
i tot certes dificultats per arribar aconjuminar un i al¬ tres; que s'ha repartit documentació escrita suficient i
s'han facilitat dades suplementàries als regidors que les handemanades; quetot aquestprocés palesa la in¬ tenció del'equip degovernde fer lescosesde la millor manerapossible, i aixíen cincmesoss'han aprovat les
Ordenances, el Pla iPrograma d'Actuació i els Pressu¬ postos, però, si bédes de laperspectivadels terminis
finals es funciona com un rellotge, des de la perspec¬
tiva dels terminis inicials i del temps necessari perquè
tothom estigui ben informat, es planteja encara algun
problema, superable amb bona voluntat;que l'informe
de la Intervenció pot haver estat repartita última hora
peròelSr. Interventor assistí atotes les reunions infor¬
matives i hi feu les al·legacions pertinents: per tant,
el contingut essencial de
tal escrit
eraconegut
pertothom; que, en definitiva, des de
l'acabament
formal
dels treballs fins avui hantranscorregutquinze dies du¬rant elsqualss'han introduït, evidentment,
petites
rec¬ tificacions per a no deixar-les perdesprés de la infor¬
mació pública, però ni les gransxifres
globals ni els
grans repartimentsni
lapolítica
de
contenció de les
despeses hansofert capvariació
important.Respecte la segonavessant
de les
crítiques del
Sr.
Trias, indicaque la partidadel
personal
contractat no augmentapas enel percentatgeindicat
pel
capde llista
de Convergència i Unió, puixla
novaconsignació
par¬ teix d'uns criteris diferents dels del'any passatpertald'anar ajustant les diverses
partides i
subpartides del
capítol I i, peraquesta raó, ala darrera
sessió plenària
jacalgué ampliar elsrecursos
de
tal partida
per causestan heterogènies com les
remuneracions
del personal
d'alta confiança i les suplències dels
facultatius dels
Hospitals;que la primera
pàgina de la
Memòria de des¬
peses conté unaestadística del
creixement global
i
després s'expliquen les gransdiferències, però hi
manca unataula de doble entradaperels anys 1983 i 1984, amb totes lesobservacions: cal, doncs, i
així
hopromet, anar introduint millores
metodològiques
a me¬sura que es vagi perfeccionant la
infrastructura
infor¬
màtica i espugui disposardetot un anyde
temps, permillorarels Pressupostos; queel
capítol I intenta
com¬ plir la Llei de Sanejament,però,
enfaltar
undels ele¬
ments informatius bàsics-l'equiparació de salaris en¬ treels funcionaris del'Administraciólocal de Barcelona i els del'Administració estatal a Barcelona- hauriaes¬ tatimprudentimplantarunallista decorrespondències,
queés preferible elaborarpartint d'un
diàleg
entre tots
els interessats: consegüentment, les dotacions
de tal
capítol s'han calculat extrapolantal'any 1984
l'última
nòmina coneguda-la del darrer mesd'octubre- i afe¬
gint-hi unabossa (l'importde la qual
noserà probable¬
ment elprevist,si continua latendència
areduir el
nom¬ bre defuncionaris)per acontingències i incrementsde
sou que s'aniran determinant a mesura que es
vagin
coneixent les incògnites esmentades; ique
els càlculs
precedents no
equivalen
aestablir
unsaugments
del
2,4 % perals funcionaris
municipals: són
tansols
una sortidapragmàtica i realistaperaicompliment de
la Llei
de Sanejament iaixí s'explicà reiterativament ales In¬
formatives, a la Permanent així com als mitjans de
col·laboració social.
Quant a la tercera línia decrítica, exposada pel Sr. Trias, indica que un dels elements
fonamentals
enl'elaboració del Pressupost ha estatel Programa d'Ac¬
tuació, tanmateix aquest estimava uns recursos de
68.071 milions de pessetes i l'estat d'ingressos
del
Pressupost en debat només n'importa
66.885, amb
una diferència dequasi el 2 % degudaa una esmena
introduïda pel Congrés dels Diputatsen el
repartiment
del Fons Nacional de Cooperació Municipal, esmena
que subvenciona els Ajuntaments
amb molta
escola
pública, bé perquètenen
molta
població infantil, bé
per¬ què un gran percentatge d'aquestasigui
educada
en escolespúbliques icom que aBarcelona, per unaban¬
da, el percentatge d'escola pública-el
37% i
escaig-és inferiora la mitjanaespanyola i el nombre
de
nensen edat escolar és relativament petit per l'envelliment
de la nostrapoblació, la subvenció esmentada
ha min¬
vaten 830 milions de pessetes la quantitata percebre
problemaespodia haver recorregutasobreestimar els ingressos però en canvi, s'optà per reduir fonamental¬
ment les despeses, i així, en unaComissió de govern, s'interessà de lesÀrees unadisminució del 2%en les
seves expectatives de despeses; que, malgrat tal es¬
forç, en no poder adequar les despeses als recursos, fou necessari reconsiderar diverses partides d'ingres¬
sosi taloperació ha permèsesperarmillores derecap¬ tació per uns 600 milions de pessetes que no surten d'una simple afirmació voluntarista sinó que estan re¬ colzats en estudisjustificatius dels Negociats gestors; que, mentre la recaptació pertaxes i impostos munici¬ pals havia d'importar 42.300 milions de pessetes en l'escenari més pessimista del Pla-programa, i només 39.400 en el més optimista, el Pressupost en debat l'estima en 42.800, amb unadiferència, en relació ala
hipòtesi més pessimista d'uns 500 milions, els quals,
enconcordança amb les determinacions del Programa
d'Actuació, es repercutiran més sobre els tributs que graven la propietatque no passobre aquellsque pesen damunt l'activitateconòmica;que, tocantales transfe¬ rències de recursos estatals, el Pressupost en debat,
amb 21.754 milions de pessetes, es troba, en canvi, perdessota dels 23.000 milions establerts en la hipò¬ tesi méspessimista del Programa, amb una desviació del 2 %; que la pressió fiscal quegravita sobre l'activi¬
tat econòmica ciutadana, pujarà de manera insignifi¬
cant, passant del 0,982 a l'1,01 del producte interior brut de laCiutat, però, en canvi, la de la propietat crei¬ xerà més fortament perefectes de l'increment del 36 % de la contribucióurbana, aprovatper la Llei de Pressu¬ postosde l'Estat; ique el Pla-programa, encara que no s'hagin seguit amb exactitud totes les seves xifres, ha servit de base per ala confecció del Pressupostendebat.
Per les raons exposades demana el Sr. de Nadal
que l'esmenaala totalitat del Grup convergent siguire¬ butjada.
El Sr. Trias opinaque fa trenta dies, quan s'aprovà elPrograma, ja espodien haver previst els fets adduïts
ara per justificar les discrepàncies entre Programa i
Pressupost; que aquest Ajuntament no hauria de se¬
guir la pràctica d'inflar els Pressupostos; que les Co¬ missions Informatives tenen unafunció ben palesaen el seumateix nomipertantels documentsques'hi dis¬ tribueixen, són ben diferents dels que cal presentar al
Ple, els quals han d'ésser formals i definits perquè el debattinguiunspuntsde referènciaclars;que al'expe¬ dient no hi ha la certificació determinada a l'art. 6 del Decret citaten la sevaprimera intervenció i aquells al¬
tres documents que hi figuren, són confusionaris i in¬
complets; ique ala darrera sessió plenàriavabescan¬
tar el Programa perquè no erapresentable i, continua
noessent-ho, però serveix perdemostrarque el Pres¬
supost tampocho és.
El Sr. de Nadal considera quesinoesconvoquen In¬ formatives són reclamades com aimprescindibles i, en
canvi,quan estenen,selesconsideraunsimple tràmit; que en lasevaopinió tals Comissions són fonamentals
enla formació de les diferents opcions polítiques ieco¬ nòmiques municipals;que nofa ja trenta dies, sinóavui
mateixno esconeixencaraamb exactitud la incidència
en el Pressupost, del Fons de Cooperació Municipal i
pertant s'ha preferit una opció de màxima prudència:
així en laprimera Informativaels redactors del Pressu¬ post suposaven una aportació de tal Fons, de 23.800
milions de pessetes, que l'informe de l'Interventor re¬ baixava a 23.000, de maneraque si s'hagués consig¬
nataquesta última quantitat,s'haurien complert tots els
requisits formals, a pesar que la xifra efectivamentre¬
budagirarà entorn dels 21.400 milions: s'ha fet, doncs,
un esforç per aésser realistes.
El Sr. Maragall puntualitzaque perles manifestacions de membrestant del'equip degovern comde l'oposició, li constaques'ha posatadisposició de tot el Consistori la documentació que s'anava generant: s'emetrà, doncs, un vot plenament conscient; i espera que no
s'acompleixin les prediccions delcapde l'oposicióso¬ bre el dèficit de l'any vinent. Agrega que a l'acompli¬
ment de tal pronòstic hi hauria coadjuvat l'acceptació d'una esmenade Convergència i Unió als Pressupos¬
tosgenerals de l'Estat, que rebaixava del 2,8 al 2,45el
coeficient de les ciutats de més d'un milió d'habitants, i hauriacomportat unadisminució de 4.000 milions de
pessetes en les transferències estatals a la Ciutat; i
que s'ha treballat a bon ritme i encara que en el curs del properexercici calgui alguna adaptaciómenor,s'ha complert l'obligació legal d'aprovar, dintre de l'any an¬
terior, els Pressupostos per al'exercici següent. Sotmesaavotació l'esmenaala totalitatsignada pel Grup convergent, queda rebutjada per dinou vots afa¬
vor -emesospels Srs. Trias, Borrell, Comas, Miró, Se¬
gura, Alemany, Bueno, Thió, Amat, Fabregat, Alegre,
Vila, Bonet, Pedrós, Fernández, Travé, Bascompte, Pujadas i Rial-; i vint-i-quatreen contra.
En presentar globalment el Pressupost el Sr. de Na¬ dal hi distingeix l'aspecte comptable, el tècnic, el de gestió i el polític, i destaca que els recursos propis en pessetes constants han passat de 35.873 milions el
1980, a 41.776 el 1984, la qual cosa equival a passar de 100 el primerany a 116 l'últim;que quanentre 1981 i 1984 les despeses dels Pressupostos de l'Estat han
crescut de 100 a 135, les d'aquest Ajuntament, en el
mateix període, s'han reduït de 100 a 96 i encara aquest darrer percentatge comprèn una aportació -inexistent abans- de 3.000milions per als transports
de superfície; que convertit en pessetes de 1984, el
Pressupost de 1981, hauria importat 69.642 milions i
en canvi el sotmès avui a aprovació n'importa 66.885;
que les anteriors dades palesen l'esforç desplegatper
a contenir ladespesa pública municipal, per araciona¬ lizar-la i per a augmentar l'oferta de serveis amb un
cost més baix; que quan fa cinc mesos anunciava la possibilitat de tancar el Pressupost d'enguany sense
un dèficit apreciable, estava parlant de quelcom que les tendències posteriors han vingut a demostrar; que
ara potferuna afirmació similarrespecte al'any vinent
perquè es fan esforços per ingressar més i per gastar menys; i que, problemes de tresoreria a part, estem, doncs, en l'únic camí viable per deixar l'Ajuntament
sense problemes financers profunds puixno es tracta
de la tendència d'un sol any o deguda a una persona específica, sinó d'una tendència continuada a través dels diversos responsables de les finances municipals. Enfocant el Pressupost com a documentcomptable
hi assenyala les següents novetats: 1) fer aparèixer
amb claredat la càrrega financera dels Transports pú¬ blics a conseqüència de les inversions realitzades per
la Companyia del Metro i, en menor mesura, per la d'Autobusos, inversions que no varen ésser assumi¬ des directament per l'Ajuntament i que ara es consig¬
nen per acomplir amb les escriptures d'emissió deles
respectives obligacions si bé es procurarà la
inclusió
de tal càrregaenel Pressupost de Sanejament, isi
això
NÚM. 3 30-1-1984 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 37
Pressupost
d'Inversions
atès
quederiva d'unes inver¬
sions quepertocavenàl Municipi;
2)
incloure
unaprevi¬
sió per acrèdits reconeguts
i
areconèixer derivats del
Pressupostd'enguany, carles dotacions
d'alguns
sub¬
ministraments, com l'energia elèctrica, han quedatcur¬ tes; 3) incorporarunaconsignació
peratendre el dèficit
del'Hospital Clínic, puix sibé l'Ajuntament ha mantin¬
gut reserves a
tal
obligació, la
novaLlei de Sanitat pot
comportar ungir
ental
enfocament, raó
perla qual és
aconsellableteniren compte les estimacions de dèficit facilitades perl'esmentatHospital; 4) incloureunasub¬ venció, que pot arribar als 3.000 milions si la càrrega
financerade les emissionsd'obligacionsespotatendre peralguns
dels camins
assenyalats
suara, perassumir
perprimeravegada, de forma significativa,
unsdèficits
generats perla
mancad'una llei del
transport
públic
urbà i delseufinançament puix, enopinió de l'equip de govern,ésconvenient
d'afrontar el problema i de lluitar
per lacreació, juntamentamb la Corporació Metropoli¬
tanai laGeneralitat, d'una autoritatúnica deltransport
metropolitàcapaç de trobar unasolució global;arabé,
noobstant l'esmentadaprevisió, quedarà per resoldre elcasdelsdèficits de 1983, i per això estenen pensa¬ des lessegüents alternatives: a) procurar queel Senat
allargui finsal present any l'assumpció dels dèficits de
transports enaquelles ciutats que tinguin una explota¬
ció d'àmbitmetropolità; b) entraren negociacions amb laCorporació Metropolitana i amb el Consell Executiu de la Generalitat, per avançar vers la creació de l'es¬ mentada autoritat metropolitana, amb l'oferta d'assu¬
mir un 40 % de tal dèficit mentre que el 60 % restant,
correria a càrrec, per meitat, dels altres dos Organis¬
mes; i c) congelar el dèficit, en pessetes constants, d'aquí a 1988, tal com preveu el Pla d'empresa, cosa que reduiria el pes específic de l'aportació municipal.
Des de la mateixa perspectiva comptable, explicita que els aspectes a millorar en propers pressupostos, són: 1) la dotació ala Corporació Metropolitana puix si bé, per una banda, enguany s'ha desplegat un consi¬ derable esforç de tresoreria,pertalcomaquestAjunta¬
mentés el quetéuna responsabilitat més directaa no provocar, amb el lliurament de la seva aportació, pro¬ blemes a l'Entitat metropolitana, i per altra banda, s'han assumit obligacions metropolitanes importants
com el pagament del lucre cessant -108 milions de
pessetes- a la concessionària dels túnels de
Vallvi-drera i tambées pensa assumir el costdel col·lector de
la Riera Blanca(de difícil finançamentperles dificultats de la Generalitat a percebre el cànon de l'aigua), el
1984 caldrà cercar noves formes de col·laboració mit¬ jançant inversions reals per tal de poder completar la
totalparticipació municipalenel sosteniment de la Cor¬ poració Metropolitana; i 2) el problema del sanejament
de les resultesd'ingressoscar, malgrat haver-se posat
enguany en executiva el mateix volum de rebuts que
l'executivaha retornatcobrats i convertitsendiners, ha estatimpossibledeplantejar-loenel Pressupost ende¬
bat i ho serà a partir de 1985 amb una suma aproxi¬
mada de 2.000 milions de pessetes.
Referint-se seguidament al Pressupostcom a docu¬ ment tècnic, posade relleu que la mecanització de la
Intervenció, un copseparada de la resta de l'Adminis¬ tració municipal, secentrà primerament en els ingres¬ sos; que aprovant avui el Pressupost, serà possible
abordar la mecanització de lesdespeses, relativament fàcil,si es comença apartir de primer d'any, però més complicada si escomençava un parell de mesos més
tard, després d'un període de pròrroga pressupostària que comporta unprocés d'adequació de codis; i que la mecanització de lesdespeses permetrà el controlpres¬ supostari, el seguiment dels expedients de despesa, la
liquidació del pressupostpercentresde cost, l'elabora¬ ció d'un Pla de tresoreria, i endefinitiva, el desenvolu¬ pament d'una gestió pressupostària moderna.
Contempla posteriorment el Pressupostcom un ins¬
trumentdegestió ien relacióales despeses comenta: Quant al capítol I: que s'ha emmarcat dintre la Llei
de Sanejament,on es preveu l'equiparació, en igualtat de circumstàncies, de les remuneracionsentreels fun¬ cionaris locals i estatals, així com la congelació dels efectius depersonala menys queobligatòriament s'ha¬ gin de prestar nous serveis, puntsque han servit per a delimitar la gestió de personal en el proper any i per preveure el cost del capítol, d'acord amb els següents criteris: a) compliment estricte de la Llei de Saneja¬ ment;b) inèrcia de la variació decreixent de! nombre de funcionaris i per tant correlatiu increment de la bossa per a incidències i augments deremuneració; c) evitar duplicacionsal'hora de dotar els Districtes de personal eficaç, es adir, procurarcobrir les necessitats dels Dis¬ trictes amb elpersonal actualment existent; d) negocia¬ ció del properconveni col·lectiu amb el personal amb la totalitat de tals dades sobre la taula, especialment el
tema de l'equiparació; que de la gestió derivada del Pressupost, se n'han de desprendre els principis de mobilitat del personal entre els Districtes i la Casa Gran, i, sobretot, de la mobilitatdel personalperlaseva incidència dintre elscentres de cost.
Quant alcapítol II: que s'hi posende relleu una colla de projectes de les
Àrees
que han de possibilitar, prè¬ vies determinadesinversions, unareducciódels costos correntsdel Municipiencoherència amb les determina¬ cions del Pla-programa; i que, consegüentment, s'ha estudiatquasi un centenarde centres de cost delcon¬ junt de lesÀrees
arribant acompromisos de despesa, d'ingressos i d'inversió que permetran donar llum verdaa unasèrie deprojectes -detallats en unannex-estalviadors, racionalitzadors i modernitzadors de la
despesa, els quals quantitativament afectaran 1.841 milions depessetes del proper Pressupost.
Quant als capítols III i IX: que es pretén el compli¬
ment dels compromisos financers contrets pel Munici¬ pi, recollint el conveni amb les Caixes d'Estalvis peral pagamentdels recursos utilitzatsen la inversió munici¬ pal i s'inclouen la totalitat de pagaments de maig a de¬ sembre mentreque perles resultes de 1983,espagarà el que queda pendent degener a març; que a partir del maig vinent es produirà un augment, convingut, del
12 % de la quantia global del conveni;que s'ha fet un càlcul realista de la càrrega financera tant de l'actual
com de la derivada del Pressupost d'Inversions de
1984, el qual, segons el Pla-programa, no es podia fi¬ nançar encara mitjançant estalvi, i s'ha facilitat infor¬ mació sobre la taxa interna del cost de les inversions
exteriors, situada entorn al 14 %.
Quant alcapítol IV:que hi destaquen les aportacions
aTransports de Barcelona i ala Corporació Metropoli¬
tana, la darrera de lesquals s'haurà de completar amb
inversions d'interès metropolità.
Remarca que el Pressupost s'ha convertiten un ins¬
quins instruments tenim i quant enscosten; i que una base degestió important és el coneixement perpartde cada una de les Àrees de totes les variables amb que haurà d'actuar durant l'any,que no es redueixen alca¬ pítol II, sinóque nos'han d'oblidar tampoc les del capí¬ tol I, derivades d'una política activa de personal.
Dintre la mateixa perspectiva del Pressupost com a instrument de gestió, analitza la vessant dels ingres¬
sos, significant que la política d'ingressos "pateix" la bona gestió desenvolupada els darrers quatre o cinc anys, la qual ha anat exhaurint cada vegada més, tot i ésser encara important, l'esperança d'anar trobant
buits en els padrons, en l'actuació de les Executiveso
en latasca de la Inspecció de Rendes i Exaccions, de
maneraquel'increment mitjà del 14 % de les Ordenan¬ ces fiscals estraduirà en un increment mitjà d'ingres¬
sos del 13,7 %; que els impostos directes pujaran un 22 % com a conseqüència de l'augment del 36 % de
la contribució urbana i de la revisió del plànol de valors i del'aplicació dels màxims legalsen l'impost de circu¬ lació, tanmateixla restade tributs creixeran en unapro¬ porció inferior al 14 % perquè en la base de compa¬ rança hi tenia forta influència la recuperació de pa¬
drons; que les taxes i altres ingressos creixeran una mitjana del 8,2 % però s'esperaque perefectes de les operacions de millora de padrons es pugui assolir un creixement de larecaptació del 15,8 %; que es dotarà els serveisd'inspecció fiscal de l'Ajuntament de Barce¬ lona amb elsrecursosmaterials i humans que augmen¬
tin la sevaeficàcia, però se'ls dotarà també dels estu¬
dis tècnics pertinents per assolir una incidència més justa de totes les figures tributàries pertal de portara l'ànim del barceloní, que és bon pagador, el convenci¬
mentque no paguen sempre els mateixos.
Entra a considerar, per últim, el Pressupost com a
reptepolític tot explicantque l'ajustament de lesgrans xifres facilitades al començamentde lasevaexposició -que implicaven en pessetes constants un increment del 16 % en els ingressos i una disminució del 4 % en
lesdespeses- ha tingut darreraunadiscussió ambca¬ dascuna de lesÀrees presididaperla idea del manteni¬
menti millora dels serveis actuals;que els serveis tèc¬
nics, através de la inversió i de la contenció de la des¬ pesacorrent, milloraran les seves prestacions; que la contencióoperadaal'àrea urbanística téelsuportd'un pla d'inversions important; i que enels serveis més di¬
rectament lligats a la població, la idea fonamental ha estat millorar i consolidar els nivells actuals de pres¬
tació.
Resum el Sr. de Nadal el seu informe subratllant que
la filosofia global del Pressupost Ordinari de 1984 es caracteritza per continuar el sanejament de les finan¬
ces municipals i per procurar que tal sanejament no
perjudiqui ni la qualitat ni la quantitat dels serveis del Municipi.
La Presidència obre un tornd'intervencions perde¬
fensar esmenes parcials i comentar les característi¬
quesglobals del Pressupost.
És dónacompte d'una esmenaparcial del Grup po¬ pularque demana- el retorn a la Comissió de Pressu¬
postos del capítol I de l'estat de despeses.
En defensa de l'esmena precedent el Sr. Pedrós al·legaque els últims dies de novembrei elsprimers de
desembre, s'ha produït un nou episodi de tibantoren¬ treel funcionariat i l'equipde governde l'Ajuntament,a través de l'atorgament de més de 4.000 poders per a la interposició dels corresponents recursos
contencio-so-administratius, els quals s'han d'afegir als altres 4.500 recursos dereposició formulats davant del Con¬ sistori i que, segons sembla, hi ha intenció de desesti¬
mar,de maneraque el nombre de funcionaris en con¬
flicte perdisconformitat amb lessevesremuneracions, s'acosta als9.000; que el Grup popular s'oposà al dic¬
tamen quinzè de la Comissió Municipal Permanent de
8 de juliol proppassat perquè segons la interpretació dels convenis de 1980 i de 1983, l'augmentd'enguany
per als funcionaris que treballen menys de quaranta
hores, havia d'ésser del 2,5 % i no de l'I %, percen¬ tatge aquest últim que podia donar lloca una reclama¬ ció retroactiva per als anys 1981, 1982 i 1983, per un import de 1.000 milions de pessetes mentre que
d'ha-ver-se accedita l'esmentada sessióa la petició inicial,
limitada al presentexercici, l'increment de despesano¬ més hauriarepresentat 200 milions; que la interposició del recurs contencioso-administratiu haestatacordada per unanimitat del Comité de Personal en què hi ha també representants de les Centrals sindicals vincula¬ des als partitsqueconformen la majoria degovern; que els dos diferents percentatges aprovats el 8 de juliol canvien l'estructura salarial del'Ajuntament perquè els coeficients 4 isuperiorspassavenatenirunaretribució horària que augmentava molt més que no pas la dels coeficients3,6 i inferiors;que la diferènciaen discussió afecta a la retribució compactada, raóperla qual inci¬ deix també adversament en els pagaments a pensio¬ nistes i jubilats i no es potconsiderarcom un exemple de política laboral socialment vàlida; que els funciona¬ ris descontents, que ennombre superior als 4.000 han concorreguta vuit de les notaries més cèntriques i im¬ portants de la Ciutat formant fins itotcuesalcarrer, són precisament elsquetenen la jornada de trenta i trenta-cinc hores setmanals inoels dequaranta, quan la polí¬ tica municipal hauria possiblement d'apuntaren la di¬ recciócontrària; que no s'havia d'haver marginat la in¬ cidènciapressupostària de talsrecursosjaqueels 550 milions deflexibilitat, que han de servirper afrontar di¬
verses contingències, seran insuficients per a atendre una eventual sentència estimatòria: per això, el seu
Grupdemanaque el capítol primer retornia la Comis¬ sió Informativa atès que la interposició massiva de re¬
cursoss'haproduït després del dia 28 de novembreen quèes tingué l'última reunió informativa.
Encetadesprés el comentari dels aspectes generals del Pressupostfent avinentque la proposta s'ha subs-tanciat amb notòria precipitació i l'expedient ha romàs incomplet, quantainformes, finsaúltima hora;quel'in¬ forme de l'Alcaldia no s'hi incorporà fins el divendres passat; que la convocatòria, datada el dia 3, no es dis¬ tribuí al Consistori fins el dia 5, amb una antelació de poc més de set dies naturals quan legalment havia d'ésser de vuit com a mínim; que dissabte, dia 10, és
adir, abansd'ahir, rebéel text definitiu dels Pressupos¬
tos; que elsannexos corresponentsals òrgans deges¬ tióno es van veure ala Comissió Informativa i no espo¬
dien haver, doncs, informat favorablement com s'in¬
dica en un document de data, percert, anterior a l'úl¬
tima reunió; que si s'invertien els papers de govern
i
oposició (fetque espera veurerealitzardesprésde lesproperes eleccions) l'oposició també denunciaria la precipitació amb què s'han debatut els Pressupostos, la poca fermesa dels documents, els canvis d'última hora i la pressa donada als debats; que després d'una
NÜM. 3 30-1-1984 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 39
reunions informatives
més, al començament
de
les
quals,
i
senseposibilitáis
per
a
estudiar-la prèviament,
esfacilitavaunadocumentació escrita, després
modifi¬
cada de manera àmplia; que totesaquestes
circums¬
tàncies comporten laindefensió de
l'oposició
tant
perinfracció dels terminis, com per no
haver-se-li facilitat
prèviament
la
documentació idònia;
que
en
el
curs
de
talsreunions informatives, el Tinentd'Alcalde Ponent,
l'Interventor i els funcionaris assistents varenintentar
suplir
amb les
sevesexposicions
orals i escrites les
de¬
ficiències indicades,tanmateix en el futur caldria
distri¬
buiramb tempsladocumentació pertinent,
circumstàn¬
cia queenfacilitaria l'estudi i
agilitzaria les
deliberacio¬
nesde les Informatives.
Examinaelcontingutdel Pressupost posant de
relleu
queel
document
endebat
està més
a propde la cober¬
turade les necessitats financeresde l'Ajuntament que
nopasel d'enguany;
i
queaquest
fet confirma les esti¬
macions sobre l'evolució deficitària del Pressupostde 1983, realitzades per ell a la
sessió del
mesde
juliol;
que,tanmateix,
el Pressupost de 1984 també serà de¬
ficitari -i així sembla aceptar-ho àdhuc l'equip de go¬vern- encara que per una quantitat inferior,
puix hi
constata unes estimacions excessives en l'estat d'in¬ gressos iunesconsignacions insuficients
enel de des¬
peses, malgrat nopoder
oferir
unaanàlisi realitzada
amb laserenitat i el tempsnecessaris,perquant l'estatde despeses no tingué
caràcter definitiu
fins
abans-d'ahir; que la cobertura financera
del Pressupost
Ordi¬
nari és insuficient i així esdesprèn de les sevesxifres,de la mateixa Memòria de l'Alcaldia i de l'informe de
l'Interventor; que el Pressupostno ofereixcap
possibi¬
litat d'inversió i només hi tenen cabuda despeses cor¬
rents i el servei d'interessos icapital del deute; que es confiagairebé exclusivamenten
l'ajuda derivada de
la
Llei de Sanejament i en les restriccions de lesdespe¬
ses depersonal, tanmateix el seuGrup ha d'observar
alrespecte: 1r. que el sanejament només
arribarà
fins
el 31 de desembre de 1982, amb exclusió, per tant, dels deutes contrets durant 1983 i 1984; 2n. que l'amortització dels deutes estrictament municipals noes produiràen tota la seva intensitat fins el 1985; 3r.
que les restriccions pressupostàries sobre les despe¬
ses de personal possiblement no s'aconseguiran
ple¬
nament per les raons indicades en la seva esmena
i
perquè el ritme de reducció de la plantilla
pressupostà¬
riaprobablement noassolirà els objectius previstosper
l'equipde govern.
Repassant els diferents capítols de despeses, asse¬
nyalaque la partida 126 de modificacions retributives
i
contingències serà amb tota seguretat insuficient per¬
què, deixant de banda altres eventualitats, tals aten¬ cions poden adquirir gran magnitud a
conseqüència
dels reconeixements de crèdits deguts als recursos abansindicats, i per causa,també, dels incrementsre¬tributes derivats de la Llei de Pressupostos de l'Estat laqual
segonsl'informe de l'Interventor, pot represen¬
tar 250 milions de pessetes més, en quotesa la
Mum-pal; queel capítol II resulta en generalmés folgat que enguany permetent atendre crèdits reconeguts de
1983 i alguns de 1984, però no obstant això, algunes de lessevesprevisions (com les relatives als subminis¬
traments dellum, gas i telèfon) parteixend'afirmacions
voluntaristes difícils de complir; que en les despeses dels capítols III i IX,cal subratllar-hi lagenerosaajuda rebuda de l'Estat i lesconsignacionssón satisfactòries de manera que concretament
en el capítol III, entre
1983 i 1984, es poden aconseguir economies
de
con¬signacióde l'ordre de 1.568 milions
de pessetes,
deri¬
vats del conveni amb les Caixes d'Estalvi i que són
l'únic marge pressupostari per a cobrir
altres
notables
deficiències; que, en canvi, elcapítol
IVexperimenta
respecte l'anyanterior, unaugment
del
55% (que
ve a confirmar les afirmacions del Grup popular sobreel dè¬ficitno confessat del Pressupost de 1983,equivalenta
lesdiferències reals deconsignacióental
capítol) però
serà encara insuficient, perquè: a) la
subvenció
aTransports deBarcelona, no
arriba
acobrir
en cap cas el percentatge, establertenelPla d'empresa,
del 50 %
de les pèrdues de la Companyia,i molt
menyssi
se n'ha dedestinarparta pagarelsavals de lesemissions
d'obligacions; b)l'aportació
al'Hospital Clínic
nobas¬
tarà per a atendre la partdeldèficit de l'esmentat
cen¬tre hospitalari, corresponent al
Municipi; c)
l'aportació
a la Corporació Metropolitana
també queda curta
perunaquantitatpetita peròqueobre
la
portaa unemmas-caramentdel dèficit pertrasllat de conceptesdel
Pres¬
supost Ordinaricap al d'Inversions.
En relació alsingressos, considera que el
problema
més important és la cobertura de la
rebaixa de 2.400
milionsenla participació esperada del
Fons de
Coope¬
racióMunicipal, laqualen la primeraversió del Pressu¬
postimportava 23.800 milions de pessetesi
enla defi¬
nitiva en totalitza21.400; que aquesta diferència, mal¬gratelsesforços desplegats tanten
les
previsions d'in¬
gressos com de despeses,suposa undèficit inicial
noconfesat, d'uns 2.000 milions de pessetes, com a mí¬ nim, la meitat dels qualsseràper aconsignacions
infe¬
riors i la resta per ingressos augmentatsforçadament,
que difícilmentes podran
aconseguir llevat
queles
va¬ loracions inicials s'haguessin calculat molt malament; que ha de manifestar elseuescepticisme sobre
el
ren¬ diment efectiu de lapartida de multes derivadesde les
infraccions a les Ordenances, que experimenta un in¬
crement del 53 % malgrat tenirun percentatge deco¬
brament molt baix: pertant, confiararecaptar2.000
mi¬
lions depessetes pertal concepte,a més
de desvirtuar
la missió de la Guàrdia Urbana,potexplicarundels fo¬
rats que es detectaran a l'hora de
liquidar el Pressu¬
posti elseu Grup extremarà la
vigilància sobre
l'evolu¬
ció delsingressos entals conceptesa fique no es pro¬ dueixi una deformació delveritable resultatpressupos¬ tari.Fanotar que entre laversió primitiva
del Pressupost
i lafinal, han desaparegutde l'estatde despeses unes
consignacions importants com
són,
entrealtres,
els
186 milions de pessetes per a atendre els interessos i l'amortització d'obligacions de Tabasa; que talsparti¬
des, toti ésserpròpiesd'un Pressupost Ordinari,es va¬rentraspassarald'Inversions salvant elcas
dels 30 mi¬
lions de pessetes per als contractes
d'escombraries
encabits finalment al PressupostOrdinaricom a conse¬ qüència de l'argumentació delGrup popular
ala Co¬
missió Informativa; que amb el procediment debuidar
de consignacions el PressupostOrdinari
s'està
em¬ mascarant el seudèficitinicial; que el conjuntde parti¬des que en puraortodòxia financera
s'haurien
d'haver
comprès en el Pressupost en debat isobre les
quals
l'equip degovern ha donatinformació
satisfactòria, im¬
porta 2.167 milions de pessetes, una partdels quals
-1.011 milions-es podria conceptuartambécom ain¬
versió i una altra presenta dificultats de
classificació
mi-lions s'havia d'haver incorporat inexcusablement al
Pressupost Ordinari; que dintre d'aquest darrer bloc,
s'hi comprenen:els avals aTabasa, 300 milions per a Parcs i Jardins, partde la transferènciaa laCorporació
Metropolitana, la retolació viària, la senyalització in¬
terna de l'Ajuntament i el pagament d'estudis de pro¬ jectes i d'honoraris professionals.
Resum, per últim, el Sr. Pedrós la posició del seu Grup dient que per les diferents raons analitzades i concretament, per la reducció de 2.400 milions en les
transferències del Fons de Cooperació Municipal, per la notòria insuficiència de laquantitat -2.910 milions de pessetes- prevista per a atendre el dèficit dels trans¬ ports-6.610 milionsenelcasmés optimista- i peltras¬ llat de les insuficiències del Pressupost Ordinari al d'In¬
versions, el seu Grup ha de rebutjar, votant encontra, elPressupost presentatqueincompleix laprohibicióde l'art. 12,2 de la Llei 40/1981, d'aprovar els Pressupos¬
tos amb dèficit inicial.
En preguntar-li la Presidència si dónaperacabada la
seva exposició, el Sr. Pedrós es reserva de plantejar en unsegon torn el tema del procediment de discusió
dels annexos pressupostaris i de la manca de corres¬
pondència entre el quadre financer del Programa d'Ac¬ tuació i elsPressupostos de 1983 i 1984; i la Presidèn¬ cia puntualitza que la deliberació posterior, s'haurà de circumscriure exactament a unes intervencions molt precises quant al temps.
És dóna compte de quatre esmenes parcials del Grup convergent, quetenen el següent contingut:
La primera proposa unaalta de 278.678.000pesse¬ tes, a la partida 435.03, referent al'aportació ala Cor¬ poració Metropolitana de Barcelona, compensant-la amb diverses baixesalespartidesque relaciona; lase¬ gona propugna una alta de 10.000.000 de pessetes a la part. 472.07 que s'equilibra amb una baixa pel ma¬ teiximportala part. 259.04; latercerademana unaalta de 2.000.000 a la part. 471,29 que s'anivella amb una baixa per la mateixa quantia a la part. 259.07; i la quarta preconitza una alta de 250.000.000 a la part.
462.06 per a atencions a aturats sense subsidi,
com-pensant-la amb una baixa pel mateix import a la part.
259.14.
En defensa de la primera de les esmenes anteriors, el Sr. Bonet addueix que perimperatius del Reial De¬
cret Llei 5/1974 desplegat ulteriorment pel Decret
3276/1974, els Ajuntaments integrats a la Corporació Metropolitana, han de contribuir asostenir-la amb una aportació calculada enfunció de llurs pressupostosor¬
dinaris;que segons l'informe de l'Interventorlaconsig¬ nació de 1.374 milions de pessetesper atal finalitat és inferior en un 17,24 % als 1.613 que resulten de l'art.
33,2 de l'esmentatDecret; quela majoria de governha
deixat, doncs, deconsignar 278 milions iaquestfet,en¬
caraque es pensa compensarmitjançant l'execució,a
càrrec d'aquest Ajuntament, de determinades inver¬ sions metropolitanes, preocupa al Grup convergent
tantper implicar un incompliment d'un precepte legal i
una desconsideració envers els ciutadans, envers els
altres Ajuntaments que són membres de l'entitat me¬ tropolitana, i envers tal Corporació, com també per la dinàmica que pot generar; que segons l'esmentat in¬
forme les circumstàncies econòmico-financeres impe¬ deixen-coml'any passat- de complir la Llei,tanmateix
si bé ¡'interès públic subjacenten els actes de qualse¬ vol administració es determina d'acord amb criteris
d'oportunitat política, aquests han de tenir més o
menys relleu i trascendènciasegons que hi hagi o no
unmandat legal que incideixien el contingut d'un acte
determinant;que quan tal mandat hi és, coms'esdevé
enel cas en estudi, primer s'ha de complir la Llei i des¬ prés poden jugar els criteris d'oportunitat política i les prioritats pressupostàries: consegüentment l'esmena pretén cobrir la faltaenles transferènciesala Corpora¬ cióMetropolitana dels esmentats 278 milionscompen¬ sant-los amb reduccions en partides -que s'excusa d'enumerar- que responen acriteris d'oportunitat polí¬
tica, puix en definitiva, l'Ajuntament de Barcelona, que ésunmalpagador,enlloc de realitzar determinades in¬ versions per compte de la Corporació Metropolitana, s'ha de limitar a aportar-hi la quantitat marcadaper la
Llei a fi quetal Organisme pugui desenvolupar les se¬ ves funcions.
Tocanta la segonaiala terceraesmenes,indicaque
són motivades per criteris d'oportunitat política i con¬
cretament pel propòsit d'incidir sobre partides d'inver¬
sions i transferències en lloc d'inflar el capítol decom¬ prade béns i serveis i així l'una interessa la baixa de
10 milionsen la partida 259.4per augmentarcorrelati¬
vament la partida 472.07, donades lesmancances de les entitats juvenils ciutadanes, mentre que l'altra de¬
mana una alta de 2 milions a la partida 471.29 rebai¬ xant-los de lapartida 259.07pertal d'igualar les ajudes dedicades a clubs i entitats esportives dels Districtes amb les destinades alscentresdocents dels Districtes.
El Sr. Comas justifica la quarta i última esmena del
seu Grup dientque quan eraTinent d'Alcalde d'Hisen¬
da, es va comprometre a incorporar dintre el primer pressupost presentat en el període reglamentari, una subvenció alsaturatssensesubsidi peral pagament de
les taxes i impostos municipals, ja que legalment no se'ls pot reconèixer una exempció tributària; que aquest és el motiu, doncs, de l'alta proposada en la
seva esmena, i equilibrada amb una baixa del mateix importala partida 259.14,per ales despeses derecap¬ tacióen laqual, tot i estantben calculada, s'hi potprac¬ ticar, al seu juí, la reducció puix en el seu import s'hi computen les despeses per la recaptació de la contri¬ bució urbana i ell no estima adequat d'assumir-la car finsara no ens costava resi amb tal decisió nos'incre¬ mentarà pasel seurendiment i, endemés, tampoc con¬ sidera legalment vàlida tal assumpció per quant es
tractad'un impost comprèsala Llei 41/1981, de cessió de tributs a la Generalitat, posició que és corroborada pel dictamen 43/83, del Consell Consultiu, segons el qual, la facultat dels Ajuntaments, reconeguda per la Llei dePressupostos generals de l'Estat, de recaptar la contribució urbana noés aplicable aCatalunya.
Passaa continuació el Sr. Comas, afixar la posició
final del Grup convergent sobre els Pressupostos en debat i després de donarper reproduïts els arguments
exposats pel seu cap de grup, el Sr. Trias, en la de¬ fensa de l'esmena a la totalitat, agrega que les multes han passatdel setzè al sisè lloc en importància dintre el conjunt d'ingressos de l'Ajuntament; que això és equivocat: a) econòmicament, perquè el barceloní és
un bon contribuent però judicant-lo per altres concep¬
tesque no són les multespuix l'últim exercici tancat, el
de 1982, dels 800 milions de pessetes, pressupostats se'nliquidaren 699 i se'n recaptaren només 320; b) po¬ líticament, perquècom ja manifestaven les crítiquesa