Els Consells de barri són la mane-ra més directa i propemane-ra de parlar amb els representants municipals sobre els assumptes relatius al nostre barri. Els polítics i tècnics del Districte es reuneixen amb els ciutadans en el seu propi territori per explicar-los les actuacions que s’han fet en el transcurs de l’any i recollir opinions i suggeriments. Tot i que és un mecanisme de par-ticipació democràtica molt proper i que acostuma a celebrar-se cada any per les mateixes dates, molta gent encara en desconeix l'e-xistència. Per augmentar la infor-mació, el Districte penja cartells pel barri i reparteix targetons als comerços dies abans per anunciar la convocatòria.
Consells de barri: el diàleg
més directe amb el Districte
Sant Antoni acull més de 80
activitats per la Festa Major
Als consells de barri s’expliquen les actuacions que s’han fet al territori.
XARXA
Més de 100 col·lectius
han col·laborat en
l’organització
L’EMBLEMA
Els Tres Tombs
volen aconseguir
més participació
PREGÓ
El pastisser Cristian
Escribà pronunciarà
el parlament inicial
EIXAMPLE
B A R C E L O N A
Pàg. 3
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • G e n e r 2 0 0 7
w w w. b c n . e s
Pàg. 5
E N T R E V I S TA Pàg. 8
La Porca
Bèstia sagrada de Sant Antoni“Els personatges
públics marquem
tendència”
PLE DEL DISTRICTEPàg. 4
Sis nous
interiors d’illa
Seran batejats amb noms de donesP O L I E S P O R T I U Pàg. 7
La natació, un dels
esports més complets
per als invidents
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Convocatòria de
subvencions 2007
E D U C A C I Ó Pàg. 6
EIXAMPLE
2 Gener 2007
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)
Aragó, 311.
Telèfon d’informació 010
(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.
Centre Cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
Centre Cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.
Centre Cívic Sagrada Família 93 256 28 30 Mallorca, 425-433.
Centre Cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.
Casal d’Associacions Juvenils 901 515 253
de Barcelona
Ausiàs March, 60.
Espai Jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.
Bibl. Inf. i Juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.
Biblioteca Pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.
Biblioteca Pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.
SERVEIS SOCIALS
CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.
CSS Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.
CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.
CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 24.
GENT GRAN
Casal de Gent Gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.
Espai de Gent Gran
M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.
C. de Gent Gran Sant Antoni 93 451 67 36 Sepúlveda, 181, principal.
Espai de Gent Gran Esq. Eixample93 410 82 65 Rosselló, 78-80.
Espai de Gent Gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
ALTRES SERVEIS
Punt d’Informació i Atenció
a les Dones (PIAD) 93 256 28 19 Mallorca, 425
Of. de l’Habitatge Proeixample 902 077 307 València, 307, bxos.
Institut Català de la Dona (ICD) 93 495 16 00 Viladomat, 319, entl.
Arxiu Municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.
Agència Tributària 93 291 11 00 Pl. Letamendi, 13.
C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana Eixample
Nàpols, 42-62.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Gran Via, 456.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088 SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Ausiàs March 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.
CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.
CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.
CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.
CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.
CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.
CAP València 902 500 179 València, 377-379
Dispensari del carrer València 93 227 93 00 València, 184
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
FESTA MAJOR DE SANT ANTONI
Dissabte 13 de gener
Cercavila
A les 11.30 h. Sortida: avinguda Mistral
Amb la participació del grup Xarop de Canya, l’Àliga de Barcelona, els Gegants de la Ciutat –el Jaume i la Vio-lant–, la cuca del CEIP Ferran Sunyer, els Capgrossos de l’A.V. de Sant Antoni –el Joan Isard i el Sanpietro–, la Por-ca de Sant Antoni, el Cuc de Molins de Rei...
Inauguració de l'interior
d'illa Tete Montoliu
A les 18 h. Sepúlveda (entre Viladomat i Calàbria) Concert de jazz en homenatge al popular músic. Lloc: A l'interior d'Activitat gratuïta
Diumenge 14 de gener
29a Cursa atlètica barri de Sant Antoni
A les 9.30 h. Sortida i arribada: davant de l’Esportiu Rocafort (Floridablanca, 41)10 km en ruta. 11è Memorial Antonio Rodríguez.
Dissabte 20 de gener
Cavalcada dels Tres Tombs
A les 10. 30 h. Sortida: Calàbria/RocafortBenedicció del Tres Tombs i animals davant de l’Escola Pia de Sant Antoni (Rda. St. Pau, 72). Recorregut: Calà-bria, Floridablanca, Borrell, Parlament, Ronda de Sant Pau, Urgell, Floridablanca, Ronda de Sant Antoni, plaça Universitat, Pelai, Rambla (descendent), Colom, Rambla (ascendent), Ferran i plaça Sant Jaume, on quedaran exposats carros i cavalls.
Dissabte 20 de gener
Gran Ball de Festa Major
A les 23 h. EnvelatAmb l’actuació de la Orquestra Aquarium.
Diumenge 21 de gener
Tabalada infernal
A les 19.30 h. Inici: Rda St. Antoni-Floridablanca Els tabalers de Sant Antoni faran un recorregut que ens conduirà fins al punt d’inici del correfoc en el qual continuaran tocant per animar l’últim dia de festa.
Correfoc de Festa Major
A les 20 h. Inici: Av. Mistral / Entença
Els Diables i la Porca de Sant Antoni i La Malèfica del Coll es congreguen en una nit de foc, i serveixen els seus seguidors més malèfics amb un correfoc.
Castell de focs
A les 21.30 h. Lloc més recomanat per veure’l: ronda Sant Antoni/Urgell
Com inici del actes de celebració del 125è aniversari del Mercat de St. Antoni.
Dissabte 27 de gener
Els nyitus i els nyetus
A les 12 h. Bib. Fort Pienc (Ribes, 12) Narració d’un conte tradicional català.Dijous 1 de febrer
De quin planeta ets Anna Tarambana?
A les 18 h. Bib. Sofia Barat (Girona, 64)L’Anna està molt trista perquè estan a punt de tallar un arbre centenari del seu carrer. A partir de 3 anys.
Dijous 8 de febrer
Música a la carta
A les 18 h. Bib. Sofia Barat (Girona, 64)
Un llibre de música, endevinalles musicals, jocs rít-mics i petits instruments. A partir de 3 anys.
Del 18 de gener al 10 de febrer
Mama fam
Casa Golferichs (Gran Via, 491)
Fotos de Marina Espriu. Col·labora Acción contra el Hambre.
Fins al 28 de febrer
Miquel Barceló. Divina Comèdia
Fundació Círculo de Lectores (Consell de Cent, 323) Un conjunt d'aquarel·les inspirades en l’obra de Dante que es veuen per primera vegada a Espanya.Fins al 4 de març
Nova York 1626-1990. Un relat gràfic
de Carles Fontseré
Espai Cultural Caja Madrid (Pl. Catalunya, 9) Una revisió de l'obra exposada al Palau de Pedralbes el 1984, en la qual destaca un gran mural de l’skyline de NY.
Dijous 18 de gener
Joves i consum responsable
A les 19 h. Casa Golferichs (Gran Via, 491) Xerrada adreçada als joves sobre préstecs, crèdits al consum, publicitat enganyosa, telefonia mòbil...Dissabte 20 de gener
Dels Apenins als Andes
A les 17 h. Casa Àsia (av. Diagonal, 373)Adaptació coreana de la coneguda història del Marco.
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Jordi Martí, Joan Conde, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert i José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Isabel Pagès. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Mireia Baiges. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
E I X A M P L E
B A R C E L O N A
Gerard Maristany
B
arcelona força la màqui-na festiva –la ciutat tot just acaba de sortir de les ce-lebracions nadalenques– i Sant Antoni celebra la seva Festa Major a mitjan gener. Enguany, el programa arriba tan carregat d’arguments com sempre: des de diven-dres 12 fins a diumenge 21, hi haurà gairebé de tot. En un primer cop d'ull al progra-ma topem amb el tradicional Correbars pel barri, activitats per als amants de les últimes tendències informàtiques, el sopar jove, activitats esporti-ves, havaneres, música alter-nativa, molt de teatre…El públic més fidel d’aquesta Festa Major probablement hi notarà un canvi de dates força rellevant: la cavalcada dels Tres Tombs, que sempre s’havia celebrat el dia 17 de gener (dia de Sant Antoni), passa a fer-se el dissabte dia 20. Amb aquest canvi es pre-tén arribar a un públic més nombrós, que no hi podria accedir si la cavalcada se cele-brés entre setmana. Trobareu més informació sobre els Tres Tombs en el número d’a-quest mes de la revista muni-cipal Barcelona Informació. Altres elements destacables del programa són el pregó, que pronunciarà el pastisser
Cristian Escribà, la cursa po-pular de la Festa Major (29 edicions!) o el conjunt d’acti-vitats que hi haurà a l’enve-lat… I també hi ha novetats com un tastet de tallers del centre cívic Cotxeres Borrell,
un campionat de dòmino, un concert de chirigotas, un kara-oke popular… la llista és llar-ga, i el que és o no destacable és una decisió personal que tothom pot prendre revisant el programa de la festa, que ja està penjat al web del districte de l’Eixample (www.bcn.cat/ei-xample).
En total, s’hi pot trobar una vuitantena d’actes convocats, i encara s’hi podrien afegir sor-preses d’última hora. Darrera de tots els actes de la Festa
Major hi ha una comissió or-ganitzadora d’una seixantena d’entitats i col·lectius
dife-rents, als quals cal sumar una llista de col·laboradors de sei-xanta col·lectius més.
EIXAMPLE 3
Gener 2007
Una imatge de l’edició anterior de la Festa.
Sant Antoni inaugura l’any
amb una Festa Major que aquest
2007 compta amb més de 80
actes. Els Tres Tombs han viscut
canvis organitzatius per tal
de rellançar la participació en
aquesta passejada
Sant Antoni està de Festa Major
entre el 12 i el 21 de gener
Els Tres Tombs
passen a fer-se en
cap de setmana per
tal d’arribar a més
públic
C I U TA D A N S O P I N E N
Gerard Villarubia
Cuiner
Doncs els actes que es fan per a joves a dins del mercat. El correfoc també m’agrada.
Ricarda Carranza
Mestressa de casa
A mí, la verdad que ya no me gustan tanto como me gustaban antes ya no son lo que eran, ahora todo es estrés.
María Esteban
Professora
Cuando mi hijo era pequeño nos gustaban los gigantes e íbamos detrás de ellos, pero actualmente ya no los seguimos.
Maria Ortega
Mestressa de casa
Que és molt variada i té molts colors. Els nanos es diverteixen molt veient tots els colors que hi ha.
Montse Serra
Lingüista
Jo vaig molt a les acti-vitats infantils. Tinc una nena de cinc anys i li agrada molt la cerca-vila, els gegants i aquestes coses.
Gisela Sánchez
Estudiant
M’agrada molt quan es posen a ballar davant de l’Aigua joc i quan surten els gegants amb el porquet.
4 Gener 2007
P L E D E L D I S T R I C T E
Daniel Romaní
“A
l llarg de la història, els noms de les do-nes han estat ocultats; ara ens toca contrarestar-ho”, va afirmar el president del Con-sell del Districte de l’Eixam-ple, Jordi Portabella, al dar-rer Plenari, celebrat el passat 30 de novembre, en el qual es van aprovar –per unani-mitat– els noms de set inte-riors d’illa: Laura Albéniz, di-buixant i pintora modernista (interior d’illa Pau Claris-Rosselló-Diago-nal-LlúriaProvença); Ermes-senda de Carcassona, que va ser muller del comte de Bar-celona Ramon Borrell (París- Viladomat-Còrsega-Calà-bria); Magdalena Giralt, esposa del general Moragues (Urgell-Mallorca-Borrell-Pro-vença); Anaïs Napoleón, primera fotògrafa profes-sional de Catalunya (Mari-na-Casp-Sardenya-Gran Via); Enriqueta Sèculi, pro-fessora de l’Institut de Cul-tura i de la Biblioteca Popu-lar de la Dona (passatge Simó-Sardenya-Rosselló-Marina), i Mercè Vilaret, realitzadora de televisió(Floridablanca-Villarroel-Se-púlveda-Casanova). Tan sols un interior d’illa va rebre un nom masculí: Joan Oliver, escriptor (Borrell-Manso-ronda Sant Pau-Parlament). En el mateix Consell Plenari es va aprovar –també amb la unanimitat de tots els grups
polítics– el nou planejament per definir el sòl i el volum de dues noves escoles: l’IES Angeleta Ferrer i el CEIP Fructuós Gelabert. D’altra banda, tant Raimon Blasi (CiU) com Javier Mulleras (PP) van afirmar que calen
més esforços per millorar la seguretat al Districte i que, al seu parer, el procés d’instal·lació de Punts Verds segueix un ritme massa lent. Finalment, es va aprovar una nova delimitació de bar-ris: Dreta de l’Eixample, Sant Antoni, Fort Pienc, Sagrada Família, i –la novetat– els dos barris que conformen l’Esquerra de l’Eixample: l’Antiga Esquerra de l’Eixam-ple i la Nova Esquerra de l’Eixample (la línia divisòria és el carrer Urgell). La regi-dora del Districte, Assumpta Escarp, va lamentar que els grups de l’oposició hi votes-sin en contra i trenquesvotes-sin el consens a última hora, quan havien participat en el procés d’elaboració del projecte que té com a ob-jectiu el reconeixement i impuls dels barris. El carrer d’Urgell fa de frontera entre l’Antiga Esquerra de l’Eixample i la Nova Esquerra de l’Eixample.
L’Esquerra de
l’Eixample es
divideix en dos
barris, la Nova i
l’Antiga Esquerra
EIXAMPLE
La seu del Districte de
l’Eixample
En plena expansió de l’Eixample, l’Ajuntament de Barcelo-na decidí comprar els terrenys que configuraven gairebé la totalitat de l’illa delimitada pels carrers d’Aragó, Bruc, València i Girona, per construir un edifici on instal·lar nous equipaments. L'operació de compra dels terrenys a diver-sos propietaris va quedar enllestida el 13 de desembre de 1884, davant del notari J. Bruguerol. El cost va ser de 343.000 pessetes. L’arquitecte municipal, Pere Falqués i Urpí, va encarregar-se de la distribució d’aquests equipa-ments. Un d’aquests edificis va ser la Tinença d’Alcaldia del Districte IV, avui seu del Districte de l’Eixample. Obra del mateix Falqués, es va construir al xamfrà del carrer Aragó amb Bruc. El projecte, datat el 1893, no va arribar a la seva culminació fins al 1904. Frederic Farreras va ser-ne el mes-tre d’obres i Josep Isbert el seu contractista. De gran enver-gadura, la façana de l’edifici va ser concebuda de forma mo-numental amb elements goticitzants de pedra picada combinats de ferro forjat dins d’un historicisme medieva-lista, amb tres grans arcades apuntades que marquen l’ac-cés al vestíbul des del carrer. La seu de la Conselleria del Districte Quart va compartir l'espai, en el transcurs dels anys, amb el laboratori de toxicologia del Ministeri de Jus-tícia, una comissaria i una oficina de multes de la Guàrdia Urbana, un negociat de lleves dels joves que havien d’anar a fer el servei militar, com també algunes classes de l’escola municipal de la Concepció (CEIP Escola de la Concepció). Finalment, en la segona meitat de la dècada de 1980, l’edi-fici va ser refet per l’arquitecte Tomàs Morató per acollir la seu del Districte IV de l’Eixample.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28
Edifici de la Tinença d’Alcaldia del Districte Quart –avui seu del Districte de l’Eixample– l’any 1904. (Foto: Arxiu del Districte de l’Eixample).
J.M. Contel
À L B U M H I S T Ò R I C
El darrer Consell
Plenari va aprovar
batejar set interiors
d’illa –sis dels quals
amb noms de
dona– i una nova
divisió dels barris
EIXAMPLEB A R C E L O N A 5
Gener 2007
N O T Í C I E S
f
Exposició “Trans-Art”
La sala d’exposicions del Centre Cívic Fort Pienc, car-rer Ribes, 14, acollirà del 12 de gener al 7 de març la mostra final del laboratori de pràctiques artístiques “Trans-Art”. Després de mesos de rodatge treballant amb sis projectes artístics als diferents equipaments de l’illa de Fort Pienc, l'exposició permet entendre els resultats finals d’aquesta experiència de treball conjunt entre els artistes i els usuaris i usuàries d’a-quests centres.
Programa de salut
Les persones que vulguin participar en el programa de salut de la gent gran del primer trimestre d’en-guany hauran d’inscriure-s’hi el 15 i 16 de gener, de 16 a 18 hores, a la planta baixa del carrer Aragó, 311. La programació consta de tallers i xerrades, totes gratuïtes. Per tal de poder fer la proposta més prope-ra, el programa es desenvolupa en tots els casals i es-pais municipals de gent gran del districte.
Informàtica per a gent gran
Aquest mes comencen diferents cursos i tallers d’in-formàtica adreçats a la gent gran del districte. Les propostes tindran lloc als centres Carlit i l’Esquerra de l’Eixample. Les inscripcions es faran al carrer Ara-gó, 311, baixos els dies 22 i 23 de gener, de 16 a 18 hores. L’Ajuntament, en conveni amb la Fundació La Caixa, ofereix a aquest col·lectiu ciutadà aquests cur-sos i tallers perquè puguin aprendre i experimentar amb Internet, la fotografia o el voluntariat.
Inscripcions als centres cívics
El 8 de gener, els cinc centres cívics del districte tor-nen a obrir les inscripcions per al cicle de cursos i ta-llers d’hivern. El centres són la Casa Elizalde, Sagra-da Família, la Casa Golferichs, l’Ateneu Fort Pienc i Cotxeres Borrell. Els centres ofereixen un ampli ven-tall de propostes per a tots els públics, per a tots els gustos.
Núria Mahamud
E
ls problemes del barri de Sant Antoni no són els mateixos que els de la Sagra-da Família, ni els de la Dreta de l'Eixample que els de l’Es-querra. En un districte tan populós com l’Eixample, cada barri té la seva pròpia perso-nalitat i els Consells plenaris no poden abraçar tots els sug-geriments i reclamacions dels ciutadans. Per pal·liar aquesta limitació, van néixer fa sis anys els Consells de barri, uns mecanismes de participació democràtica més propers als veïns –s’acostumen a celebrar als centres cívics–, on els inte-ressats poden parlar cara a cara amb els polítics i tècnicsmunicipals sobre els aspectes que més els preocupen. Cada barri celebra un Consell anual. El primer és el de la Dreta de l’Eixample, al final de gener o principi de febrer;
al març es fa el de Sant Anto-ni; al juny el de l’Esquerra; al final d’octubre o principi de novembre el de Sagrada Fa-mília, i al desembre el de Fort Pienc.
El Districte vol fomentar la participació en aquests con-sells ciutadans i fa servir tots els mitjans al seu abast per difondre aquestes convocatò-ries, ja sigui mitjançant car-tells pel barri i targetons in-formatius a forns i farmàcies, o enviant la convocatòria a les entitats i associacions veï-nals. També es penja l’ordre del dia al web del Districte i es pot consultar dia, hora i lloc al telèfon 010 (preu 0,55 euros+IVA/cada 3 minuts o fracció). La convocatòria no acostuma a sortir a la revista municipal Barcelona Informa-cióa causa de la seva periodi-citat mensual, perquè s’anun-cia uns 15 dies abans de la data del Consell per tal d’a-justar-se a les agendes dels representants polítics. Al principi d’any es va canviar la imatge corporativa dels car-tells i fullets dels Consells de barri per fer-los més atractius i identificatius amb el ter-ritori, amb l’objectiu de cridar l’atenció dels veïns, ja que s’ha constatat que molta gent en desconeix l'existència.
El de la Dreta de
l’Eixample serà al
final de gener o
principi de febrer
Fotografia inclosa a la mostra “Segones Versions”.
Els Consells de barri donen
veu a ciutadans i entitats
Quan les paraules són la font principal de comunicació
Redacció
A
rran de la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el 3 de desembre passat, l’Ei-xample ha acollit dues activi-tats que posaven un èmfasi especial en la millora de la co-municació dels ciutadans amb les persones cegues i amb visió reduïda. La Taula d’Enti-tats de Persones amb Disca-pacitat del districte va orga-nitzar l’exposició de fotografia“Segones Versions”, que es va poder veure al Centre Cívic Casa Golferichs del 30 de no-vembre al 9 de desembre. “Se-gones Versions” mostrava, mitjançant fotografies empa-rellades, dues versions de si-tuacions quotidianes similars, una de les quals adaptada a persones cegues o amb qual-sevol altre tipus de discapaci-tat. El 4 de desembre, el Cen-tre Cívic Golferichs també va acollir la xerrada “Veure pel
teus ulls: la comunicació amb les persones cegues”, a càrrec de Pilar Basterrechea, tècnica de l’ONCE. Basterrechea va recordar que no hem de muti-lar el llenguatge quan parlem amb persones cegues, precisa-ment perquè elles tenen en el llenguatge verbal la font prin-cipal de comunicació. Sí que hem de tenir en compte de substituir el llenguatge ges-tual amb contingut de comu-nicació per paraules.
Són el mecanisme
de participació
democràtica més
proper als veïns i es
fan un cop a l’any
per atendre, en el
propi territori, els
suggeriments i
opinions dels seus
habitants
Punt de trobada entre Administració i ciutadania.
CO M F U N C I O N A U N CO N S E L L D E B A R R I ?
A
EIXAMPLE
6 Gener 2007
E
n un espai tan privilegiat com és l’avingu-da Gaudí, que uneix la Sagral’avingu-da Família i l’Hospital de Sant Pau, fa set anys que va obrir la pastisseria Mora. L’establiment és més que una pastisseria convencional, ja que disposa de servei de cafeteria al pis superior, on servei-xen entrepans calents de bacó, sobrassada, bi-kinis i on podem gaudir també d’una terrassa. És un lloc on s’aturen molts turistes pel fet de ser una via ineludible en la ruta de la Barcelona modernista. A més de la pastisseria clàssica,Mora fa una aposta per la innovació. Destaquen els seus bombons, de fruita de la passió, coco, conyac, cava… com també les seves mousses, amb sabors tan temptadors com mango-llima, plàtan-xocolata, menta-xocolata, coco-pinya… Porten la pastisseria la M. Carmen, l’Ester, la Tània i l’Anna, molt orgulloses d’endolcir la vida als clients.
Pastisseria Mora
Av. Gaudí, 60 / Tel.: 93 436 38 43
E L T A U L E L L
Una pastisseria moderna en un entorn modernista
A més de la pastisseria clàssica, Mora fa una aposta per la innovació.
Joan Anton Font
E D U C A C I Ó
David Sabaté
L’
1 d ’octubre de 1881 obria les seves portes per primera vegada el col·legi dels jesuïtes al carrer Casp de Barcelona. Hi entraren 108 alumnes. L’escola va ser fun-dada per la Companyia de Je-sús, juntament amb una re-sidència i un temple, amb la voluntat d’oferir als ciuta-dans de Barcelona un col·legi on educar els fills en un am-bient cristià. Actualment són més de 1.700 els nens, nenes i joves que es mouen per les seves aules. En la seva llarga trajectòria, s’hi han format prop de 25.000 alumnes, que representen la contribució del centre a l’educació moral i intel·lectual de moltesgene-racions de barcelonins, amb el rigor intel·lectual, el creixe-ment integral de la persona i el compromís amb la societat i la seva millora com a eixos fonamentals. El col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús té també la voluntat de projectar-se cap al futur renovant-se i
res-ponent a les noves necessi-tats de la societat, tal com re-flecteix el lema triat per a l’aniversari: “125 anys de tra-dició i renovació educatives”. La commemoració inclourà
diversos actes al llarg del pre-sent curs. Després de l’Euca-ristia, presidida per l’arque-bisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, el passat 2 d’octubre i de la inauguració, al novembre, de l’exposició commemorativa del 125è aniversari del col·legi, amb la participació dels historiadors jesuïtes Manuel Revuelta i Josep M. Benítez, s’esperen altres actes especials com la presentació d’un llibre sobre la història del centre o una taula rodona amb antics alumnes. Ja al tercer trimes-tre escolar se celebrarà una jornada esportiva i un acte de cloenda, al final de maig, al Palau de la Música Catalana.
Més informació
Col·legi Casp C/Casp, 25 Tel.: 93 318 37 04 www.casp.fje.edu
El centre compta
amb 5 línies
de Primària, ESO i
Batxillerat
El col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús
celebra 125 anys d’història amb diversos
actes repartits durant tot el curs escolar
Els alumnes també celebren els 125 anys de l’escola Casp.L’escola dels Jesuïtes de Casp
commemora el 125è aniversari
S E R V E I P Ú B L I C
Bea Sanchís
L’Ajuntament de Barcelona convoca com cada any el pro-cés de subvencions, que té per finalitat donar suport a projectes i activitats, tant a escala de districte com de ciutat, en els àmbits de la Cultura, Participació ciutada-na, Relacions ciutadanes, Immigració, Medi Ambient, Esports, Salut pública, Dones, Drets civils, Joventut, Be-nestar social, Educació i, com a nova modalitat que s’hi incorpora en aquesta edició 2007, Civisme i convivència. El període de presentació de les sol·licituds és del 8 de gener al 8 de febrer de 2007. Les bases de la convocatò-ria, com també els impresos normalitzats per formular la sol·licitud, es troben disponibles, des del passat 18 de desembre, a les Oficines d’atenció al ciutadà i la resta de punts de lliurament: Oficina d’Informació Cultural Palau de la Virreina; Centre de Recursos Barcelona Sostenible; Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ); Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona (Transforma-dors), i Institut Barcelona Esports i Sector de Serveis Personals. Els documents es poden obtenir també a la pàgina web de l’Ajuntament, http://www.bcn.cat. Per tal de facilitar a les entitats el procés de sol·licitud de sub-venció s’ha simplificat la documentació que s’ha de pre-sentar.
Com cada any, per resoldre dubtes, atendre i acompa-nyar les entitats i persones sol·licitants al llarg del procés de tramitació, de la subvenció a cada Districte o àrea central responsable resten a disposició dels sol·licitants els equips tècnics de cada modalitat prevista. Només cal adreçar-s'hi amb l'antelació suficient. Les adreces i hora-ris estan inclosos a la documentació.
EIXAMPLE 7
Gener 2007
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139. Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
Revista Esquerra de l’Eixample
Associació de Veïns i Veïnes Av. Roma, 139, bxs. Tel. 93 453 28 79
Revista Cor Eixample
Consell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43
Revista Fort Pienc
Nàpols, 146. Tel. 93 231 11 46
Revista Sagrada Família
Associació de Veïns Sagrada Família. València, 417, local 4. Tel. 93 459 31 64
Sant Antoni 2000 L’Informatiu
Associació de Veïns de Sant Antoni Av. Mistral, 30, bxs.
INTERNET
Bcn cap de setmana
Cada dijous, el web bcn.cat us ofereix la guia cultural i d'oci, que conté diverses propostes per a tots els gustos i edats per gaudir més intensament del cap de setmana a la ciutat. Hi trobareu informació i reportatges de les estrenes de teatre, les exposicions, concerts, activitats per a nens, les estrenes de cinema, rutes per la ciutat i moltes coses més.
www.bcn.cat
Web d'esports
En aquest apartat del web bcn.cat, hi tro-bareu tota la informació de l'activitat esportiva a la ciutat, com ara una agenda amb els actes esportius que tenen lloc a Barcelona i també una secció de notícies amb les darreres novetats. El web també us ofereix un directori amb les instal·lacions esportives de la ciutat i un arxiu fotogràfic amb imatges d'actes espor-tius que s'hi han celebrat a Barcelona.
www.bcn.cat/esports
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S.Paredes
J
aume Marcé és entrenador de na-tació de l'ONCE i sota les seves ordres ha tingut i té molts nedadors i nedadores deficients visuals o cecs totals. Per a ell, el més important és que es comenci al més aviat possible la pràctica de la natació.“És un esport molt complet i com més petits comencin, millor”, diu Marcé, “ja que la repetició que fan els nedadors dels seus entrenadors, s’en-darrereix en persones que no hi veuen gaire o gens. El monitor ha d’estar, en aquest últim cas, molt a sobre del nedador”.
Quan decideixen dedicar-se a la na-tació, les primeres diferències es tro-ben sobretot en el fet que els cecs totals tenen molt poca autonomia. “Un nedador cec”, explica l’entrena-dor, “pot saber que s’aproxima al fi-nal del seu carril, per exemple, grà-cies a una petita boia a la punta d’un pal que et toca l’esquena en un mo-ment determinat o comptant les braçades. Hi ha nedadors que poden distingir sorolls que els indiquen que estan a prop de la paret”. Els deficients visuals poden orien-tar-se per les boies dels carrils, per les banderetes que creuen la piscina o pels dibuixos del fons dels carrers. Tant els uns com els altres s’esfor-cen i practiquen els mateixos estils que tothom, i en alguns poliespor-tius comparteixen les hores de clas-se o els entrenaments amb neda-dors sense problemes visuals. D’aquests esforços surten nedado-res com l’Anaïs Garcia, cega total i
campiona olímpica a categoria B-1 a les Paralimpíades d’Atenes i de Sid-ney i heptacampiona dels mundials de Canadà del 2003. “ Vaig co-mençar a nedar als dos anys i als onze ja competia. Faig esport com qualsevol persona i m’ajuda a supe-rar-me a mi mateixa, com pot fer qualsevol altra noia”.
Per a Daniel Llambrich, nedador deficient visual, de 31 anys, “el meu somni és participar als Jocs de Pequín el 2008 i retirar-me. És un esport molt dur, però que té moltes compensacions com fer-te sentir que fas coses que altres tam-bé fan”.
El fet que una persona
sigui cega total o
deficient visual no
impedeix que pugui fer
natació com a activitat
lúdica i arribar a guanyar
una medalla en uns Jocs
Paralímpics
Anaïs Garcia, cega
total, ha guanyat l'or
als Jocs Paralímpics
d’Atenes i Sidney
Un nedador cec pot saber que s’aproxima al final del carril gràcies a una petita boia a la punta d’un pal que el toca a l’esquena.
La natació, un dels esports més
complets per als invidents
EIXAMPLE
8 Gener 2007
Per què li diuen “la porca” i no “la truja”?
Se suposa que sóc una bèstia de foc: re-sulto amenaçadora i hauria de provocar un cert terror. El meu esperit és una mica punky, no sé si m’entén. Dir-me “truja” a mi és com dir-li “sargantana” al drac de Barcelona. Vostè creu que la gent se’l prendria seriosament?
Suposo que té raó. Li he de dir que els pírcings als mugrons impres-sionen una mica.
Jo els llueixo des de fa temps, i ara veig que molta gent s’ha apuntat a la moda. Algunes vegades penso que el carrer és un reflex del que la gent veu en grans desfilades, com les cercaviles i els corre-focs en què jo participo. Els personatges públics marquem tendència.
Veig que vostè ja no només llança foc. També és cosa de les noves tendències, això?
Sí, pensi que jo no solament em deixo veure en correfocs, sinó que també par-ticipo en cercaviles a plena llum del dia.
Els meus representants –o la meva co-lla, com en vulgui dir– van aconsellar-me que incorporés nous efectes, com ara el fum o l’aigua, perquè el foc, de dia, no quedava bé. Ara fins i tot tinc un canó que llança confeti. Renovar-se o morir, ja ho veu.
A Catalunya, hi ha altres bèsties de granja que passegen en cercavi-la, com el Gall de Parets, el Ruc de la Granada o el Bou de Reus. Qui s’emportaria a una granja deser-ta?
Si no li fa res, jo m’hi enduria algú de la meva espècie. El Senglar del Bruc o el de l’Espluga serien les dues úniques eleccions que puc fer. Per desgràcia, de porcs no en som gaires, al bestiari. Sem-bla que no hi hagi res més que dracs. Mai entendré aquesta mania que tenen els catalans amb aquestes bestiotes.
La llegenda de Sant Jordi ha fet molt de mal,oi?
Sí, suposo que la cosa va per aquí.
Per cert, a vostè no la porten a co-llibè, sinó sobre rodes. Com és això?
Quan vostè va al mercat a fer una com-pra important, hi va amb el carret o prefereix portar bosses?
…
No, seriosament, jo sóc més vertical que horitzontal, com pot veure. Les ro-des són necessàries, i a més, d’aquesta manera em pot portar tothom, sigui forçut o no.
La Porca de Sant Antoni va néixer fa uns onze anys.
Sí, va ser cosa de la colla de diables de Sant Antoni. Segons que em diuen els meus pares, els correfocs anaven una mica de baixada i ells sentien que s’esta-ven fent grans i volien afegir alguna cosa nova a les seves actuacions. La idea era fer un drac, naturalment, però de seguida va sorgir la idea de fer-me por-ca, perquè és un animal que se sol asso-ciar amb Sant Antoni. Entre un que sa-bia dibuixar i un altre que sasa-bia fer decoracions de teatre, van anar-me do-nant forma, van recollir diners pel bar-ri… i aquí em teniu. Em van construir entre voluntaris, no hi va haver profes-sionals. Per això sóc una de les bèsties més barates del bestiari català!
M’han dit que al començament vostè portava porra.
Bé, això era en els dibuixos inicials. Em volien donar un aspecte gairebé ame-naçador, però després ho van rebaixar
una mica.
D’amenaçadora, no en sembla gai-re. Fins i tot diria que és un ídol infantil!
Bé, no ho sé, però la veritat és que els nens m’adoren. Els alumnes de les esco-les que hi ha a la vora del local de l’asso-ciació de veïns solen venir a veure’m. Van passejant pel carrer amb els seus pares i avis i, de sobte, els veus que vé-nen cap aquí, demavé-nen permís per en-trar i em vénen a saludar i a passar una estona. Es queden bocabadats.
Com enfoca la Festa Major d’a-quest any?
Es podria dir que obro i tanco la Festa; surto dissabte 13 en la cercavila d’inici i després surto dues vegades més: l’últim dia, el diumenge 21, amb el seguici de Festa Major i el correfoc. Que tothom es calci, perquè sempre, al correfoc, hi haurà sorpreses.
Voleu portar la Porca?
La colla de la porca i els diables de Sant Antoni estan fent una crida per créixer en nombre de socis. Per sa-ber-ne més, podeu trucar al telèfon de l’Associació de Veïns de Sant An-toni, al 93 423 93 54.
E N T R E V I S T A
La Porca
, bèstia sagrada de Sant Antoni
Se suposa que és una bèstia de foc, amenaçadora, que hauria de provocar terror.
