ECONOMIA, HISTÒRIA ECONÒMICA I TERRITORI.
Una perspectiva teòrica
Carles Manera
carles.manera @uib.es
Universitat de les Illes Balears/Universitat de Barcelona
(*) La base essencial dels materials que s’exposen prové del treball: El concepte de districte industrial: aplicabilitat al sector menorquí del calçat, Memòria d’Investigació de Carol Beltrán (Universitat de les Illes Balears 2011), dirigida per Carles Manera; i la part teòrica del treball “La atmósfera industrial del calzado en Baleares, 1970-2002”, de Carles Manera, Ramon Molina i Miquel A. Casasnovas, al llibre editat per Jordi Catalan, J.A. Miranda i Ramon Ramon-Muñoz, Distritos y clústers en la Europa del sur,
Canvis a les Ciències Socials
• Des de la meitat dels anys 80, els dos àmbits que més han progressat des
del punt de vista de la formalització rigorosa han estat la Nova Teoria del Creixement i la Nova Geografia Econòmica.
• El progrés de la teoria econòmica en aquesta direcció té com a treballs de
referència els de Rivera – Batiz (1988), Fujita (1989) i Abdel – Rahman i Fujita (1989). Segons aquests models, l’origen de les economies externes es troba en la disponibilitat de serveis variats per a les empreses, els quals, al mateix temps, s’originen en la concentració d’empreses en un espai geogràfic. Aquesta oferta de serveis permet millorar la productivitat de les empreses allà localitzades, de manera que noves empreses es veuen atretes per l’àrea, de forma que el procés d’aglomeració territorial de l’activitat es alimentat contínuament.
• La Nova Geografia Econòmica tracta de fonamentar les idees avançades
Una nova Geografia Econòmica
•
El concepte Nova Geografia Econòmica fa referència a un
canvi teòric qualitatiu dins la Geografia Econòmica, que
emfatitza nous aspectes com els rendiments creixents o les
economies d’aglomeració.
•
La Nova Geografia Econòmica es diferencia de la Geografia
La irrupció de Paul Krugman…
•
L’inici de la Nova Geografia Econòmica està marcat per la
publicació, l’any 1991, del llibre
Geografia y comercio
, de Paul
Krugman.
•
Paul Krugman ha realitzat aportacions molt importants i influents
per a la Nova Geografia econòmica, entesa com
la localització de la
producció a l’espai.
•
Per a Krugman, una de les millors maneres de comprendre com
…tot recuperant Marshall
•
Krugman retornà a Marshall per a explicar els motius de les
localitzacions industrials, tot i donant-los consistència i coherència
amb les teories i models actuals i utilitzant-los com a exemples
justificatius de localitzacions concretes de la nostra època.
•
Per altra banda Krugman, observant la realitat que l’envoltava,
La tecnologia no ho és tot…
•
Segons Krugman, alguns sectors poc avançats
tecnològicament no són molt diferents en termes
econòmics als de tecnologia punta. Per a il·lustrar
aquest fet considera el sector de la moda a Milà,
una aglomeració d’empreses que depenen d’una
força
de
treball
altament
especialitzada
(dissenyadors,
models,
costureres,...),
de
proveïdors
especialitzats
(teles,
tints,
…ja que les sinèrgies dels
clústers són vitals
• Per a Krugman, Milà i la Route 128 són criatures similars.
• Krugman també destaca alguns aspectes relacionats amb les teories
dels clústers de Michael Porter, sobretot, pel que respecte al paper que desenvolupen les institucions, universitats i centres de recerca i investigació per a l’aglomeració de determinades indústries a localitzacions concretes. Específicament, Krugman parla del casos de Silicon Valley, Route 128 i el Triangle de la Investigació de Carolina del Nord. Tots tres tenen en comú el fet que els seus inicis estan íntimament lligats al suport inicial d’universitats i centres d’investigació. El complex La Route 128, al voltant de Boston, és el segon centre de microelectrònica del món per la seva mida, precedit només per Silicon Valley.
El pes dels serveis
•
Krugman augura que, a causa de la direcció en
Tamany geogràfic, integració econòmica
Marshall sempre present
•
Les transaccions en l’espai exigeixen uns costos i existeixen
economies d’escala en la producció. Per mor de les economies
d’escala els empresaris tenen un incentiu a concentrar la producció
de cada bé o servei en un número limitat de llocs. A causa que la
realització de transaccions en l’espai comporta uns costos, els llocs
preferits per cada empresa individual són aquells en què la
demanda és gran o l’oferta de factors és particularment
convenient; que, en general, són els llocs que també elegiran les
altres empreses. Per aquest motiu, la
concentració
de la indústria,
un cop creada, tendeix a autosostenir-se.
•
Segons Krugman, malgrat l’obvi que resulten aquestes afirmacions,
La Història conta
•
La major part de l’anàlisi econòmica continua
La importància del coneixement
•
El coneixement ha estat sempre important però, en
els darrers temps, ha adquirit una importància major
a causa fonamentalment de quatre factors:
•
El desenvolupament de les Tecnologies de la
Informació i Comunicació (TIC).
•
L’ increment dels avanços científics i tecnològics.
•
La competència global.
•
Els canvis en la demanda dels consumidors, que
Un canvi tecnològic vinculat al
coneixement
•
El ritme accelerat del canvi tecnològic en pràcticament tots
els sectors ha donat lloc a negocis absolutament nous, ha
eliminat altres i ha generat una forta demanda d’innovació
contínua. Així, els nous productes, processos i tecnologies de
distribució constitueixen poderosos factors de creació de
valor competitiu.
Un canvi veloç
•
El canvi s’ha convertit en part inherent de l’empresa. Però no
es tracta del canvi pel canvi, sinó del canvi que permeti seguir
generant valor i aconseguir crear, mantenir o potenciar els
avantatges competitius.
Les empreses front a entorns en
transformació
•
El repte de les empreses davant un nou entorn
és dissenyar estructures organitzatives flexibles
i adaptatives, que els permetin actuar
eficaçment en un context inestable i incert.
•
La capacitat de configurar una organització que
La sortida de la deslocalització
•
Actualment s’està assistint a un procés de deslocalització
productiva per part de les empreses, que traslladen les seves
instal·lacions productives a aquells països o regions que
presenten un entorn territorial més favorable a la seva
capacitat per apropiar-se del valor generat.
•
En aquest sentit, és possible topar-se amb dos casos: d’una
Empresa, regió, globalització
•
El procés de globalització accentua paradoxalment la
importància del factor territorial, ja que aquest condiciona de
forma decisiva la competitivitat de les empreses en funció de
la seva ubicació geogràfica.
•
La globalització del comerç i de les activitats econòmiques
està posant a prova, cada cop més, la capacitat que
posseeixen les economies regionals per a adaptar-se i
explotar o mantenir el seu poder competitiu.
Elements intangibles
•
En aquesta nova economia global, basada en
Els actius intangibles
•
Els actius intangibles estan constituïts pels conceptes, la
competència i les relacions:
•
1. Els conceptes són idees, dissenys o formulacions
d’avantguarda per productes o serveis que creen valor per als
clients.
•
2. La competència és la capacitat de convertir les idees en
aplicacions per als clients, de posar-les en pràctica al més alt
nivell d’exigència.
Territoris competitius
•
La possessió d’aquests recursos o actius intangibles conforma
el que s’ha denominat la competitivitat del territori, formada
pel conjunt dels factors de l’entorn socioeconòmic local que
condicionen de manera decisiva la rendibilitat de les
empreses allà instal·lades.
Condicions per a un territori
competitiu
• L’existència d’un clima empresarial hospitalari i una ètica del treball que atregui a empreses innovadores; una formació personalitzada (adequada i periòdica) dels treballadors; alts nivells de col·laboració entre empreses i entre empreses i altres agents (com les administracions, cambres de comerç, universitats,...).
• Si això succeeix, es produeix un procés de generació i distribució de
Competitivitat territorial
• A una economia oberta, la competitivitat del territori ha de manifestar-se bàsicament a dos nivells:
• 1. Competitivitat de l’organització territorial de l’àrea amb la finalitat de
satisfer les demandes de la població i contribuir al seu benestar, és a dir, millorar el nivell i la qualitat de vida dels seus habitants, de tal forma que àdhuc sigui capaç d’atreure bons professionals d’altres àrees, així com facilitar l’atracció i desenvolupament d’activitats dinàmiques i la difusió de les innovacions.
Trets carácterístics per a les
empreses
•
David Teece indica que les empreses han de complir els
següents atributs:
•
A) Límits flexibles. Han d’estar predisposades a la
subcontractació i a les aliances.
•
B) Forts incentius, de manera que es potenciïn les respostes
agressives en desenvolupaments competitius.
•
C) Sistemes de presa de decisions no burocratitzats,
descentralitzats i autònoms (en la mesura del possible).
•
D) Estructures jeràrquiques planes, que facilitin la ràpida
presa de decisions i fluxos d’informació continus des del
mercat cap als centres de decisió.
Canvis necessaris a les PIME’s
•
Aquests requisits generals es concreten
PIME’s i treball col·laboratiu
Entre els elements que aconsellen a les empreses a
treballar
en
xarxa,
destaquen
les
següents
consideracions:
•
1. Es redueix la incertesa.
•
2. Les empreses aprenen les unes de les altres i
assimilen les millors pràctiques.
•
3. Disminueixen els costos de transacció.
•
4. Aconsegueixen millores en les negociacions amb
tercers.
Les TIC com a repte
•
Els avanços en les TIC (Tecnologies de la
Factors endògens en el creixement
•
L’avanç de la globalització i la major integració
Nous elements a considerar…
•
La clàssica divisió sectorial de l’economia
tendeix a desdibuixar-se o a perdre sentit
analític ja que el vertaderament important és el
grau d’incorporació de valor afegit de
coneixement en les diferents activitats
econòmiques.
•
Les TIC estan canviant, a gran velocitat, la
…i factors decisius
• 1. La innovació. Per mantenir la taxa d’innovació necessària per encarar la competència internacional, és necessari adoptar instruments que facilitin, accelerin i estenguin les relacions entre les diferents fases productives i puguin facilitar la creació de noves empreses en els sectors tecnològics.
• 2. La integració internacional. Si les xarxes es fan més llargues, fins a
incloure la localització de fases productives en diferents contextos institucionals, resulta oportú dotar-se d’instruments de comunicació susceptibles de mantenir relacions ràpides i completes entre les distintes fases productives.
La concrecció de les TIC
•
Quan es parla de l’ús de les TIC’s per part de
Sigles:
• ISDN correspon a les sigles, en idioma anglès, Integrated Services Digital Network. Traduït al català significa Xarxa Digital de Serveis Integrada. Aquestes sigles responen a la denominació d’un sistma per a les connexions de telèfons digitals, especialmente creat per a proveir serveis com l’enviament de veu, vídeo, així com també línies telefòniques digitals o normals. És comú, per a alguns proveïdors, oferir Internet usant aquest sistema.
• Els sistemes ERP (Enterprise Resource Plannig) o sistemes de planificació de recursos empresarials són
sistemes d’informació gerencials, que integren i manegen molts dels negocis associats amb les operacions de producció i dels aspectes de distribució d’una companyia. Típicamente s’utilitzen per portar el control de la producció, logística, distribució, inventaris, enviaments, factures i comptabilitat de l’empresa. A més, el software ERP pot intervenir en el control de moltes activitats de negoci com vendes, lliuraments, pagaments, producció, administració d’inventaris, administració de recursos humans,…
• L’intercanvi electrònic de dades (en anglès Electronic Data Interchange o EDI) és un software que permet la connexió a distints sistemes empresarials com ERP o CRM. L’ intercanvi electrònic de dades es pot realitzar en diferent formats: EDIFACT (Electronic Data Interchange for Administration, Commerce and Transport), XML, ANSI ASC X12, TXT, etc.
• Software col·laboratiu o groupware es refereix al conjunt de programes informàtics que integren el treball
en un únic projecte amb molts d’usuaris concurrents que es troben en diverses estacions de treball, connectats a través d’una xarxa (internet o intranet).
• És la denominació anglesa de comerç electrònic, també conegut com e-comerç, comerç on-line, comerç en
