Generalitat de Catalunya Departament d'Educació
Camps d'Aprenentatge
CAMP D’APRENENTATGE DEL DELTA DE L’EBRE
Quadern de treball
Educació Secundària Obligatòria: 1r cicle
QUAN EL RIU ARRIBA AL MAR
EL GALATXO D’EN SORRAPA
Camp d’Aprenentatge del delta de l’Ebre
Sant Carles de la Ràpita, 2012 ©
Quadern de treball
Educació Secundària Obligatòria, 1r Cicle
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació
3
Conèixer l’Ebre:
el galatxo d’en Sorrapa
Nom ________________________________________ nivell __________ Centre ________________________ Localitat ______________________
4
Activitats que s’han de fer abans de vindre:
Pàgina 7 Els rius i els deltes de Catalunya. Pàgina 8 Els preconceptes del riu.
Pàgina 17 Utilització del microscopi
Quan facis aquestes activitats, marca-les
5
A TINDRE EN COMPTE
Material que cal portar:
“Cangur” o anorac (segons climatologia) Peça d’abric per a la barca
Calcer de camp. Cantimplora.
Motxilla d’esquena.
Carpeta, llapis, goma i colors. Prismàtics (recomanable). Càmera de fotos (opcional). Gorra.
Loció contra els mosquits (al maig, juny i octubre).
Sobre el comportament:
A les sortides caldrà respectar les pertenències i faenes de les persones que
treballen i de l’entorn natural (no llançar papers, menjar, etc.) Respecta també la faena dels teus companys, participa del treball del teu grup i de tota la classe en general.
6
Descobrim l’Ebre
El riu Ebre és el responsable de l’existència del Delta. Amb 908 Km de llarg i 85.000 Km2 de conca -el 17% de la superfície de la península ibèrica- és el 42è riu
més gran del món i un dels més importants dels que desemboquen al Mediterrani. La gran extensió de la conca i l’alçada de les muntanyes que hi formen part -especialment els Pirineus- fan que el cabal de l’Ebre siga molt important si el comparem amb altres rius de la Península.
Aquest cabal, però, és molt variable, segons les estacions de l’any, amb uns màxims a la primavera i uns mínims a l’estiu. En circumstàncies climatològiques
determinades hi pot baixar molta aigua en poc temps i formar-se riuades fet que pot produir la inundació temporal d’algunes terres pròximes al riu. Això ho saben molt bé els habitants de les Terres de l’Ebre.
Tot això ha canviat molt des de mitjans del segle XX. La construcció de grans embassaments al llarg del riu, fets per a produir electricitat o emmagatzemar aigua per a regar conreus, ha permés regular a voluntat el cabal del riu i evitar l’efecte de les riuades.
Per un altre costat, aquests embassaments retenen quasi tots els sediments que transporta el riu i que són necessaris per a continuar formant el Delta, i també poden reduir els cabals d’aigua que arriben a la desembocadura.
Per a investigar totes aquestes qüestions, i d’altres, et proposem que realitzes un viatge en barca per dins del riu fins a la desembocadura. Podràs així observar bé com és, quina és la fauna i flora que l’habita i quines són les activitats que realitza la gent que viu del riu, i d’aquesta manera comprovar si l’Ebre és com esperaves, si ha canviat en el temps i fins i tot si canvia al llarg del teu itinerari.
Esperem que t’agrade!
7
ELS RIUS I ELS DELTES DE CATALUNYA
Amb l’ajut d’un atles localitza i escriu el nom, en aquest mapa mut, dels següents rius catalans: l’Ebre, el Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, el Francolí, el Llobregat, el Besòs, la Tordera, el Ter, el Fluvià, i el riu més proper a la teua ciutat o al teu poble. Pinta de blau els que formen part de la conca de l’Ebre.
Pinta de color groc els deltes dels rius: la Tordera, el Besòs, el Llobregat i l’Ebre. Situa el teu poble o ciutat.
Quin riu o riera hi passa a prop?
8
COM T’IMAGINES L’EBRE?
Ara que ja has expressat la teua opinió sobre aquestes qüestions al voltant del riu Ebre, se t’ocorre què
fer per a comprovar-les?... La gent del Cd’A, veritables “llops de riu”, et proposem l’observació dels darrers quilòmetres del riu Ebre. T’hauràs de fixar què passa a les vores i a dins el riu. En acabar et tornarem a plantejar les mateixes qüestions.
Anota tres diferències i tres semblances, fàcils de comprovar avui, entre l’Ebre i el riu que tens més a
prop de casa teua:
L’Ebre i el ... es diferencien en ... L’Ebre i el ... s’assemblen en ...
estic d’acord
no
n’estic
no ho sé
Després de l’exploració
A les vores del riu, trobarem més arbres quan més a prop del mar hi siguem Quan més a prop del mar estem, més ocells podrem veure L’arròs és l’únic conreu que pot fer-se a la vora del riu Navegant veurem tot d’elements relacionats amb el que es fa a la vora del riu Tota l’aigua del riu és, evidentment, aigua dolça L’aigua del mar pot entrar pel riu En una gota d’aigua podrem trobar molts d’animals i moltes plantes La llum del sol pot travessar l’aigua del riu i arribar al fons L’aigua del riu és de color verd perquè al fons hi ha plantes verdes arraïlades estic d’acord
no
n’estic
no ho sé
9
Emplena aquest plànol amb el nom
de les parts que conegues (illes, goles, pobles, etc.)
Marca l’itinerari de la barca en
línia discontínua sobre el plànol.
Marca les parades de treball
sobre el plànol amb els següents símbols, segons les mesures o mostres recollides que es fan: Recollir aigua:
Mesurar transparència: Recollir plàncton:
0 2 9Km
10
11
Cristòfor Despuig, 1580 Un bosc a la vora
del riu molt ample Llúdrigues pescantal riu Cèrvols pel bosc
Porcs senglars
abeurant al riu Moltes salines abanda i banda del riu
Torres de defensa a les salines
Barraques per als saliners i els pescadors
Caixes d’anguiles, angules i
sangoneres
Una nau pirata amagada a l’entrada del riu
El “bingo” del riu
12
El que he vist:
Relacionat amb la vegetació natural
Relacionat amb els animals
Fet per la gent
Relacionat amb el riu
El bingo del present El bingo del passat
En general, què ha canviat al riu durant els darrers segles?
Quina fauna i vegetació ha desaparegut amb els anys?
Compara com l’home aprofitava el riu fa cinc-cents anys i com l’aprofita avui.
Segons tu, ¿Qui depenia més del riu la gent de fa cinc segles o la gent d’avui dia?
Qui surt beneficiat de tots aquests canvis? Els beneficis aconseguits són per a uns pocs o per a molts?
13
El riu: dolç o salat?
Hi ha gent que assegura que l’aigua del mar pot muntar riu amunt alguns dies o èpoques de l’any. És possible això? Investiguem-ho!
Et proposem que, des de la barca, agafeu mostres d’aigua del riu a diferents llocs i profunditats al llarg de l’itinerari. Per a fer-ho utilitzareu una ampolla que hem dissenyat per aquesta funció i guardareu l’aigua recollida en diferents
recipients.
Posteriorment, al laboratori del Camp d’Aprenentatge analitzareu -seguint els passos que us indiquem- la salinitat d’aquestes mostres per veure si es tracta d’aigua dolça, salada o salobre.
ANÀLISI D’AIGÜES: TALLER DE SALINITAT
1. Filtra 250 ml d’aigua de la mostra que vols analitzar, amb l’ajut d’un embut i un paper de filtre. D’aquesta manera separem els sediments sòlids si n’hi ha.
2. Escalfa l’aigua en un pot d’acer inoxidable al foc d’un fogó fins que tota l’aigua s’evapore i el pot estiga ben sec.
3. Quan el pot es refrede, veuràs com la sal que portava l’aigua s’ha quedat al fons del pot. Rasca’l amb una cullera i
buida-la en una càpsula.
4. Finalment, si pots, pesa la sal mitjançant una balança de precisió, i anota la quantitat en grams.
5. Fent la conversió correcta, calcula la salinitat de l’aigua en mil·ligrams per litre.
En el quadre de la plana següenttens diferents tipus de
salinitat patró perquè ho pugues comparar amb la mostra
analitzada.
14
Mostranúmero Lloc derecollida Profunditaten metres Densitatde l’aigua Mil·ligramsde sal en 250 ml d’aigua
Color de les sals
Dades recollides a la barca
Dades recollides al taller Salinitat
en mg/l
QUADRE DE DADES
15
Situa, sobre el dibuix de la part inferior, els punts de mostreig d’aigües i la
penetració de la falca salina tal com l’has trobada el dia que has fet l’activitat. Quadre de salinitats patró
Tipus d’aigua Ambients Salinitat (mg/l) Color sals Densitat
Destil·lada Pura Dolça Salobre Salada Molt salada Llacs pirinencs Ullals Rius Embassaments Llacunes litorals Mar Salines 0 0-15 15-39 39 -30.000 30.000 -36.000 36.000 -370.000 -Marró Marró Beix Blanca Blanca 1000 1000-1001 1000-1005 1005-1015 1015-1030 >1030
16
EL TRANSVASAMENT DE L'EBRE ES PODRIA COMPENSAR AMB 5.000 MILIONS DE PESSETES
El Punt, 6 setembre 2000
La Guerra de l'aigua
El País, 10 setembre 2000
PHN: Algunos ganan, casi todos pierden
Revista Ecologista, desembre 2000
EL CABAL MÍNIM DE L'EBRE PREVIST AL PHN ÉS QUATRE VEGADES INFERIOR AL QUE NECESSITA EL DELTA PER VIURE
El Punt, 9 abril 2001
ALARMANT CRESCUDA DE LA SALINIT-ZACIÓ DEL DELTA DE L'EBRE
El Periòdico, 3 març 1984
MIG MILIÓ DE PERSONES ES MANI-FESTEN CONTRA EL PHN, AL CENTRE DE MADRID I A SARAGOSSA
El Punt, 12 març 2001
ELS REGANTS POSEN PREU A L'AIGUA
L'Ebre, 5 gener 2001
SOBRA AIGUA AL RIU EBRE
El Punt, 13 setembre 2000
EL PLA HIDROLÒGIC NACIONAL VEU LA LLUM
Planteja aprofitar al màxim l'aigua a tot Espanya
L'Ebre, 7 juliol 2000
Reflexionem una mica més. Aquí tens alguns titulars de premsa que relaten fets i opinions relacionats amb la gestió de l’aigua del riu.
17
La vida en una gota
d’aigua
UTILITZACIÓ DEL MICROSCOPI
REVÒLVER LENTS OBJECTIUS
2
Col.loca la preparació en laplatina
1
Il.lumina el tub movent l’espill4
Una vegada tens la gota benenfocada ja pots observar
5
Si vols augmentar la imatge posal'objectiu següent
3
enfoca la preparació girant elscaragols d'enfocament
PLATINA LENT OCULAR
Diuen que a l’aigua dels rius, llacs i mars hi viuen també una multitud de petits organismes microscòpics que no veiem a simple vista i que donen de menjar a molts dels animals que hi viuen. És el que els científics anomenen “plàncton”.
Et proposem que, des de la barca, utilitzes una mena de xarxa especial feta per a poder “pescar” aquests diminuts organismes i que els científics anomenen “mànega de plàncton”. És una mena d’embut fet d’una xarxa de niló molt fina i que s’arrossega submergida dins del riu durant una estona, a poca velocitat per què no es trenque.
Com aquests organismes són microscòpics, posarem l’aigua filtrada dins d’un pot menut i posteriorment la portarem al laboratori del Camp d’Aprenentatge per tal de
mirar-la al microscopi, a veure si hi trobem alguns d’aquests organismes i els podem
observar i estudiar.
OBSERVACIÓ DEL PLÀNCTON
Si mirem al microscopi l’aigua filtrada amb la mànega de plàncton podem veure que hi ha multitud d’organismes vius amagats en una gota d’aigua. Fixa’t en un que t’agrade i
completa la fitxa:
Color: Dibuix: Nombre d’augments:
Transparent?: Forma: Moviment?: Comportament?: Fitoplàncton?: Zooplàncton?: Classe: Observacions:
Color: Dibuix: Nombre d’augments:
Transparent?: Forma: Moviment?: Comportament?: Fitoplàncton?: Zooplàncton?: Classe: Observacions:
Treball de laboratori
Color: Dibuix: Nombre d’augments: Transparent?: Forma: Moviment?: Comportament?: Fitoplàncton?: Zooplàncton?: Classe: Observacions:
Color: Dibuix: Nombre d’augments:
Transparent?: Forma: Moviment?: Comportament?: Fitoplàncton?: Zooplàncton?: Classe: Observacions:
Anota la profunditat del riu i la del disc de Secchi corresponent a una de les
pa-rades realitzades en la barca.
Diada
del Riu
Què ens indica el disc de Secchi?
On se situa el fitoplàncton? Perquè?
Creus que hi ha plantes aquàtiques al fons del riu? Per què?
Av. Constitució, 67 / 43540 Sant Carles de la Ràpita Tel/Fax. 977 74 17 10 Correu-E: cda-delta@xtec.cat http://www.xtec.cat/cda-delta Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Camps d'Aprenentatge
