Edita: Secretaria de Política Sindical de la UGT de Catalunya Salut Laboral Disseny/Maquetació: Juan A. Zamarripa/Gabinet de Comunicació de la UGT de

Dubtes sobre gestió de la salut

dels treballadors i treballadores

Quadern

Qui és qui?

Quan i on

he d’anar

si...?

Edita: Secretaria de Política Sindical de la UGT de Catalunya – Salut Laboral

Disseny/Maquetació: Juan A. Zamarripa/Gabinet de Comunicació de la UGT de Catalunya Imatges: Thinkstock

Introducció

L’objectiu d’aquesta guia és orientar als treballadors i treballadores sobre les preguntes més freqüents que rebem tant l’Àrea de Mútues com la Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals (OTPRL). Molts treballadors, en moments delicats de la seva salut, quan més necessiten claredat en la gestió de la seva salut i repòs en molts casos, es veuen embarcats en «via crucis» de diferents finestretes, visites de control, etc. que escapen a les seves situacions habituals.

Hem intentat per tant, donar informació clara i concisa sobre la gestió de la salut dels treballadors, amb un llenguatge entenedor però rigorós.

En la primera part Qui és qui?, s’explica qui són cadascun dels actors de la salut dels treballadors. Catalunya, igual que la resta de comunitats autònomes, té transferida la gestió de la sanitat i té per tant, una estructura pròpia de gestió, on es donen figures úniques com L’ICAMS. És important, per a conèixer els procediments adequats, saber qui són, les funcions i atribucions que tenen i de qui depenen.

En la segona part Quan i on he d’anar si...? s’expliquen els procediments que s’han de seguir en cadascun dels casos que es pregunten amb la següent estructura; explicació del concepte, esquema resum si hagués, exemples de casos per a clarificar conceptes, la normativa relacionada amb el tema i finalment, les publicacions realitzades per la UGT de Catalunya que tractin el tema per a ampliar informació.

Des de la Secretaria de Política Sindical Salut-Laboral esperem que aquesta guia sigui de la vostra utilitat i que contribueixi a millorar els coneixements dels delegats/des i treballadors/es al seu dia a dia.

Índex

1a part. Qui és qui?

1. Metges atenció primària ...7

2. Mútues ...8

3. Servei de prevenció...15

4. Unitats de salut laboral ...17

5. INSS ...19

6. ICAMS...21

7. Delegats i delegades de prevenció...22

8. Empresa...23

9. Inspecció de treball ...24

2a part. Quan i on he d’anar si...? M’han diagnosticat una malaltia professional, quin procés té? ...27

No estic d’acord amb l’alta mèdica de la mútua?...31

He patit una recaiguda d’un accident de treball o malaltia professional, on he d’anar i què he de fer? ...35

Estic de baixa per malaltia comuna i la mútua em vol fer proves complementàries, ho pot fer?...37

Estic de baixa per malaltia comuna i m’ha trucat per telèfon una empresa de gestió de l’absentisme contractada per la meva empresa perquè vagi a un centre assistencial seu? Hi he d’anar?...40

Està a punt de fer 12 mesos del primer comunicat de baixa d’incapacitat temporal, i ara, què? ...43

Estic de baixa per ITCC i en llista d’espera per una operació i la mútua em proposa operar-me ella, ho pot fer?...45

Què he que fer si estic disconforme amb l’alta mèdica de l’ICAMS per malaltia comuna? ...48

El control de la gestió econòmica de l’ITCC que porta a terme la mútua em genera despeses econòmiques. Qui es farà càrrec d’aquestes despeses? ...50

He patit un accident quan anava a treballar, és un accident laboral? ...52

La mútua m’ha enviat a un centre lluny de casa o de l’empresa per a atendre’m...55

La mútua no em vol atendre sense el volant d’assistència...57

Que he de fer si entenc que la mútua no m’ha atès correctament? ...60

Si la mutua em deriva a la Seguretat Social i el meu metge d’atenció primària creu que està relacionat amb el treball? Si el metge d’atenció primària creu que la meva malaltia és d’origen professional?...64

Quan i on he d’anar si estic embarassada i hi ha risc en el meu lloc de treball? ...70

Quan i on he d’anar si estic sol i tinc un accident? ...75

1. Atenció primària

L’atenció primària és el nivell bàsic i inicial d’atenció, que garanteix l’atenció sanitària a la persona. Comprèn principalment l’assistència sanitària així com activitats de promoció de la salut, educació sanitària, prevenció de la malaltia, manteniment i recuperació de la salut, així com la rehabilitació física i el treball social.

L’atenció primària de salut es caracteritza, entre altres coses, per prestar una atenció integral a la persona, tot tenint en compte les característiques de l’entorn i que es desenvolupa al llarg de les diferents etapes de la vida.

Els centres d’atenció primària estan constituïts per metges especialistes de família, també coneguts com metges de capçalera o generals, infermers, auxiliars, assistents socials, odontòlegs i personal administratiu.

El metge de família es converteix en el coordinador i responsable immediat tant de l’atenció directa, com de la informació sanitària generada des de diferents àmbits.

Funcions

Les funcions relacionades amb la salut dels treballadors són:

— L’atenció sanitària de tots els processos de malaltia o lesió que es presentin en persones que acudeixin als centres del servei de salut.

— Valorar l’existència d’una situació d’incapacitat temporal i gestionar-la en les seves diferents tipologies, conjuntament amb els serveis mèdics de les MATMPSS, el INSS o el Institut Social de la Marina.

— Proposar al INSS situacions d’incapacitat permanents quan no hagi hagut un procés de recuperació de la salut.

— Implementar el coneixements de les patologies amb el treball, es a dir, millorar els coneixements que relacionen les causes de les malalties amb les condicions de treball.

De qui depenen?

El 80% dels centres d’atenció primària depenen del Institut Català de la Salut (ICS), una empresa pública centre proveïdor del Servei Català de la Salut (CATSALUT) que depèn del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. La resta de centres estan gestionats per diferents entitats proveïdores que concerten amb el Departament de Salut mitjançant el CATSALUT les prestacions i activitats sanitàries a càrrec dels pressupostos de la Generalitat

2. Mútues d’accidents de treball i malalties professionals

de la seguretat social (MATMPSS)

Què o quí són?

Associacions d’empresaris de caràcter voluntari

L’empresari pot optar entre formalitzar la cobertura dels accidents de treball amb les entitats gestores de la Seguretat Social o associar-se a una mútua.

Tenen que estar autoritzades pel Ministeri de Treball i Immigració i sotmeses a la seva vigilància i tutela.

Tenen personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar.

Constituïdes amb el principal objecte de col·laborar en la gestió de la Seguretat Social, sense perjudici de poder realitzar per als seus associats altres prestacions, serveis i activitats que els siguin legalment atribuïdes.

No tenen ànim de lucre i actuen mancomunadament, basant-se en el principi de solidaritat.

Funcions

Col·laborar en la gestió de la Seguretat Social.

Aque

Aquesstta ca col·laborol·laboració cació compromprèn leèn les ss següenegüents activitts activitats:ats:

La gestió de les contingències d’accidents de treball i malalties professionals: — Treballadors per compte d’altri:

S’entén per accident de treball tota lesió corporal que el treballador pateixi amb ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte d’altri.

— Treballadors per compte propi:

S’entén per accident de treball del treballador autònom l’ocorregut com a conseqüència directa i immediata del treball que realitza pel seu propi compte i que determina la seva inclusió en el camp d’aplicació del règim general.

Davant d’un accident de treball, les mútues satisfan les següents prestacions:

— Prestacions d’assistència sanitària, i atorguen a l’accidentat el tractament sanitari en tota la seva extensió i continguts per tal de restablir la seva salut.

— Prestacions econòmiques derivades de la incapacitat temporal del treballador, abonant al treballador accidentat des del dia següent a la baixa en el treball, sense necessitat Quadern: Qui és qui? Quan i on he d’anar si...?

de període previ de cotització per l’empresari. La quantia és del 75% de la base reguladora durant tot el temps en que es trobi en situació d’incapacitat. Prestacions econòmiques per incapacitat permanent, mort i supervivència, finançant el cost de les prestacions a preu fet derivades d’incapacitat permanent parcial i lesions permanents no invalidants que han estat declarades i efectua directament el pagament de les mateixes als treballadors que tingués protegits. Així mateix, la Mútua assumeix el cost de les pensions d’incapacitat permanent total, absoluta i gran invalidesa derivades d’un accident de treball, mitjançant el ingrés del capital cost de renda a la Tresoreria General de la Seguretat Social, efectuant, però, el pagament de la corresponent pensió per l’INSS.

Malaltia professional

S’entén per malaltia professional la contreta a conseqüència del treball executat per compte d’altri en les activitats que s’especifiquen en el quadre de malalties professionals i que estigui provocada per l’acció dels elements o substàncies que en aquest quadre s’indiquen per a cada malaltia professional.

La col·laboració en la gestió de la prestació econòmica d’incapacitat temporal derivada de contingències comunes

Les mútues d’accidents de treball en la seva activitat de col·laboració amb el Sistema de la Seguretat Social, poden col·laborar en la gestió de la prestació econòmica d’incapacitat temporal per contingències comunes (ITCC), és a dir, l’accident no laboral i la malaltia no professional.

Aquesta competència de gestió, que en alguns casos es confon amb la incapacitat temporal per contingències professionals, va ser atorgada a les mútues l’any 1996 i des de llavors la gestionen amb la mateixa professionalitat amb la que venien desenvolupant la cobertura per accident de treball i malaltia professional.

Res canvia a l’hora d’abonar la prestació.

Per fer front a les obligacions assumides a la gestió de ITCC, les mútues perceben una compensació econòmica, que els transfereix la Tresoreria General de la Seguretat Social en forma de fracció de quota i que és fixada cada any en l’ordre de cotització.

Independentment que la cobertura de la prestació la realitzi una mútua o una entitat gestora de la Seguretat Social, l’empresari ha d’ingressar la mateixa quota a la Seguretat Social.

Quadern: Qui és qui? Quan i on he d’anar si...?

10 | Secretaria de Política Sindical de la UGT de Catalunya – Salut Laboral

Pel que fa al contingut bàsic de la gestió de la ITCC realitzada per les mútues, comprèn les següents actuacions:

— Declaració del subsidi, així com les funcions de denegació, suspensió, anul·lació i extinció del dret.

— Abonament de la prestació econòmica. — Gestió administrativa.

— Actuacions de control i seguiment de la prestació i de les situacions d’incapacitat temporal.

Embaràs i lactància

Amb l’entrada en vigor de la Llei de la Igualtat (24 de març de 2007) les MATMPSS, com a entitats col·laboradores de la Seguretat Social, s’han fet càrrec per el seu col·lectiu de treballadores protegides, de l’anomenada prestació per riscos durant l’embaràs i risc en la lactància, concedint una prestació econòmica en els mateixos termes que la incapacitat temporal derivada de contingències professionals.

Activitats preventives

Les mútues d’accidents de treball, dins de la col·laboració amb el Sistema de Seguretat Social en la gestió de les contingències professionals, poden realitzar les següents activitats preventives:

— Anar a les empreses que realitzin activitats de cert risc per a assessorar-les sobre la manera de reduir o eliminar aquests riscos

— Elaborar i distribuir, entre les empreses que realitzen activitats, codis de bones pràctiques preventives

— Elaborar i distribuir, entre empreses o autònoms que treballin conjuntament en un mateix centre de treball, codis de bones pràctiques per a la coordinació de la prevenció de riscos laborals entre aquestes empreses

— Investigar sobre la prevenció dels trastorns musculoesquelètics i divulgar les investigacions per tal de conscienciar a empresaris i treballadors

— Estudiar l’evolució de la notificació de les malalties professionals

— Comprovar en quines activitats es produeixen més baixes provocades per soroll, vibracions, camps electromagnètics i radiacions òptiques, i elaborar bones pràctiques per al control d’aquests riscos.

— Desenvolupar altres programes de R + D + i .

— Ajudar els treballadors autònoms a complir les seves obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals.

Dins de la programació anual dels Plans d’Activitats Preventives, es determinen les activitats preventives a realitzar per les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social, en desplegament del que disposa l’Ordre TAS/3623/2006, de 28 de novembre, per la qual es regulen les activitats preventives en l’àmbit de la Seguretat Social i el finançament de la Fundació per la Prevenció de Riscos Laborals. dirigides a empreses entre 9 a 50 treballadors, on les mútues poden desenvolupar entre d’altres les següents accions:

1. Programa d’assistència tècnica a les PIMES per fomentar la integració de la prevenció en l’empresa i la millora de la seva gestió a través de visites als centres de treball de les empreses associades.

2. Programa de visites i accions per promoure la reducció de la sinistralitat en empreses amb alts índexs d’accidents laboral.

3. Programa d’elaboració i difusió de codis de bones pràctiques per activitat.

4. Programa d’elaboració i difusió d’un codi de bones pràctiques relatives a la millora de la integració de l’activitat preventiva a l’empresa o de la coordinació de l’activitat preventiva.

5. Desenvolupament de diferents programes de R + D + i.

6. Programa de conscienciació i assistència tècnica al treballador autònom.

7. Programa d’activitats preventives d’àmbit suprautonòmic o supranacional que s’encomanin a les mútues, en relació amb la competència atribuïdes a les mateixes en matèria d’higiene i seguretat en el treball incloses en l’àmbit de la Seguretat Social.

Cessament d’activitat dels treballadors autònoms

La Llei 32/2010, de 5 d’agost, per la qual s’estableix un sistema específic de protecció per cessament d’activitat dels treballadors autònoms, recull per primera vegada en l’ordenament espanyol un sistema de protecció per a aquests treballadors per compte propi que, podent i volent exercir una activitat econòmica professional hagin cessat en la mateixa per determinades causes de caràcter econòmic, productives o organitzatives. Aquesta norma va entrar en vigor el 6 de novembre de 2010, si bé no es podrà demanar la prestació fins que s’hagi cotitzat un període de 12 mesos.

Mort i supervivència

Els treballadors en situació d’alta, i en certs casos no alta, els subsidiats i els pensionistes poden causar dret, a la seva mort, a les següents prestacions en favor dels familiars al seu càrrec:

a) Un auxili per defunció.

b) Una pensió vitalícia de viduïtat. c) Pensions d’orfandat.

d) Indemnització especial a preu fet si la mort ha tingut lloc per accident de treball o malaltia professional.

e) Una pensió vitalícia o, si s’escau, subsidi temporal a favor de familiars.

Patrimoni Històric / Societats de prevenció

Aquelles mútues que van optar per constituir una societat de prevenció en el moment de la segregació dels serveis de prevenció de les mútues (Reial Decret 688/2005) van passar a ser soci únic i majoritari de la Societat de Prevenció mitjançant aportació de part del Patrimoni Històric de la Mútua.

Per tant, encara que amb control de la Seguretat Social, la mútua que disposi d’una societat de prevenció (Servei de Prevenció) mante el control d’aquesta societat.

Arrel de la Resolució de 5 de novembre de 2010, de la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, i la modificació de l’article 32 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, les societats de prevenció de les MATMPSS a hores d’ara poden, oferir els seus serveis a quelcom empresa estigui o no associada a la mútua titular del capital social de la societat de prevenció.

A la vegada les mútues que disposem de societat de prevenció podran dissoldre i/o liquidar la societat de prevenció o, fins i tot, transmetre la seva participació en aquesta societat a tercers sigui o no una altre mútua.

Comissió de Control i Seguiment

El número 5 de l’article 39 de la Llei 42/1994, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social, estableix com a òrgan de participació institucional en el control i seguiment de la gestió desenvolupada per les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social, una Comissió de control i seguiment que haurà de constituir i actuar en cadascuna de les entitats.

12 | Secretaria de Política Sindical de la UGT de Catalunya – Salut Laboral Quadern: Qui és qui? Quan i on he d’anar si...?

Posteriorment l’article 37.3 del RD 1993/1995, de 7 de desembre, anomena les competències d’aquesta comissió:

— Conèixer els criteris d’actuació de la mútua.

— Participar en l’elaboració de l’avantprojecte dels pressupostos de la mútua. — Informar del projecte de memòria anual, previ a la remissió a la Junta General. — Tenir coneixement previ de les propostes de nomenament del director gerent. — Tenir coneixement i ser informada de la gestió duta a terme per l’entitat.

— Proposar totes les mesures que s’estimin necessàries per al millor compliment de les fites de la mútua, en els àmbits de gestió autoritzats...

— En general, poder sol·licitar tota la informació genèrica adient a la gestió duta a terme per l’entitat...

— Les comissions de control i seguiment restaran informades de les propostes d’alta fetes per les mútues, per seguir l’evolució dels processos d’incapacitat temporal al seu càrrec. Amb la finalitat específica de proposar totes les mesures que es considerin necessàries per al millor compliment d’aquesta activitat... hi una darrera competència afegida recentment que fa referència a la societat de prevenció en la que la mútua no podrà fer aportacions del seu Patrimoni Històric vers la Societat de Prevenció sense la autorització de la Direcció General de l’Ordenació de la Seguretat Social i la sol·licitud tindrà que anar acompanyada d’un pla de viabilitat, una auditoria patrimonial, les tres auditories dels anys anteriors i l’informe de la Comissió de Control i Seguiment.

Comissió de Prestacions Especials

Quan una treballadora o treballador pateix un accident de treball, i si com a resultat d’aquest se li generen unes despeses econòmiques no previstes, o bé cal fer reformes per condicionar el seu habitatge o bé la seva situació econòmica té com a resultat una precarietat crònica, s’ha de recórrer a la Comissió de Prestacions Especials de les mútues, ja que aquestes tenen per llei l’obligació de dotar-les econòmicament per poder ajudar els treballadors que es trobin en una situació de precarietat per motiu o a conseqüència de l’accident.

Aque

Aquessttees obligacions es obligacions essttan ran rececollideollides a l’s a l’ararticle 6ticle 677..1 del RD 1993/19951 del RD 1993/1995, de 7 de de, de 7 de dessembrembree,, on diu: L

on diu: La Ca Comisomissió de prsió de preessttacions eacions especials a què especials a què es rs reefferereix l’eix l’ararticle 3ticle 32.4 tindr2.4 tindrà al sà al seu ceu càrràrrecec la c

la conconceesssió dels benesió dels beneficis de l’ficis de l’asassissisttència sència social que hagin de social que hagin de ser ser satisfatisfeets per la mútua.ts per la mútua. LL’’asassissisttència sència social cocial consisonsistirtirà en la cà en la conconceesssió dels ssió dels serverveis i auxilis eceis i auxilis econòmics queonòmics que, en, en at

atenció a eenció a essttats i situacions cats i situacions concroncreettees de necs de neceesssitsitatat, e, es cs considerin neconsiderin neceessssarisaris..

LLees prs preessttacions d’acions d’asassissisttència sència social, de cocial, de cararàctàcter poter poteessttatiu claratiu claramenament dift difererenciat de leenciat de less pr

af

afectectats per malaltieats per malalties prs profofeesssionalssionals, e, es trs troben en els eoben en els esmensmenttats eats essttats o situacions deats o situacions de nec

neceesssitsitat.at.

La UGT disposa de representants tant a les comissions de control i seguiment com a les de prestacions especials de totes les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social. El llistat d’aquests representants el podràs sol-li citar a la teva federació del sector on treballes.

De qui depenen?

Les Mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la seguretat social (MATMPSS) estan autoritzades pel Ministeri de Treball i Immigració (actualment Ministerio de Empleo y Seguridad Social) i sotmeses a la vigilància i tutela mitjançant l’Institut Nacional de la Seguretat Social.

Depenen bàsicament de la Direcció General de Ordenació de la Seguretat Social i de la Intervenció General de la Seguretat Social.

Les MATMPSS es gestionen econòmicament d’uns pressupostos anuals que s’integren en el pressupost de la Seguretat Social.

La seva comptabilitat es regeix pel Pla General de Comptabilitat de la Seguretat Social, les MATMPSS han de retre comptes de la seva gestió davant el Tribunal de comptes. (Òrgan fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica de l’Estat i del sector públic, dependent de les Corts).

Quadern: Qui és qui? Quan i on he d’anar si...?

3. Serveis de prevenció

És el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per a realitzar les activitats preventives que garanteixin la seguretat i la salut dels treballadors i treballadores, donant assessorament i assistència a la empresa, treballadors i treballadores, delegats i delegades de prevenció i òrgans de representació en salut laboral com ara el comitè de seguretat i salut.

Els serveis de prevenció poden ser propis (quan siguin desenvolupats per la pròpia empresa), aliens (quan siguin desenvolupats per societats particulars acreditades amb la fi de ser contractades per les empreses) o mancomunats (quan siguin constituïts per aquelles empreses que desenvolupin simultàniament la seva activitat en el mateix centre de treball, edifici o centre comercial o inclòs el mateix polígon industrial). També pot fer-se càrrec de la prevenció un treballador designat però s’hauria de subcontractar la vigilància de la salut amb un servei de prevenció aliè.

Els serveis de prevenció són de caràcter multidisciplinari, tot desenvolupant coordinadament les següents especialitats ;seguretat, higiene industrial, ergonomia i psicosociologia i vigilància de la salut.

A la gestió de la salut dels treballadors destaca l’especialitat de vigilància de la salut formada per personal metge especialitzat en medicina del treball i personal infermer especialitzat en empresa o treball.

Funcions

L’activitat a desenvolupar pels serveis sanitaris o vigilància de la salut dels serveis de prevenció de riscos laborals inclourà:

— Funcions específiques recollides en l’apartat 3 de l’article 37 del Reglament dels Serveis de Prevenció. Això és,

– Una avaluació de la salut dels treballadors i treballadores inicial després de la incorporació al treball o després de l’assignació de tasques especifiques amb nous riscos per a la salut.

– Una avaluació de la salut dels treballadors i treballadores que tornin al treball desprès d’una absència prolongada per motius de salut amb la finalitat de descobrir els seus eventuals orígens professionals i recomanar una acció apropiada per protegir als treballadors.

— Efectuar sistemàticament i de forma contínua la vigilància col·lectiva de la salut dels treballadors, en funció dels riscos als quals estan exposats, elaborant i disposant d’indicadors d’aquesta activitat.

— Estudiar, quan es tingui coneixement d’això, les malalties susceptibles d’estar relacionades amb el treball, únicament als efectes de poder identificar qualsevol relació entre les causes de malaltia i els riscos per a la salut que puguin presentar-se en els llocs de treball.

— Comunicar les malalties que podrien ser qualificades com professionals.

— Proporcionar l’assistència de primers auxilis i l’atenció d’urgència als treballadors que ho necessitin, en els casos de presència física dels professionals sanitaris en el lloc de treball.

— Impulsar programes de promoció de la salut en el lloc de treball, en coordinació amb el Sistema Nacional de Salut, en Catalunya això és, el Departament de Salut- CATSALUT. — Desenvolupar programes de formació, informació i investigació en el seu àmbit de

treball.

— Participar en les actuacions no específicament sanitàries que el servei de prevenció realitzi.

— La realització del control de l’absentisme dels treballadors està prohibida pel servei de prevenció.

De qui depenen?

Els serveis de prevenció o formen part de l’empresa o són una empresa per si mateixa però la seva activitat de gestió de la prevenció és controlada:

— Els serveis prevenció propis o mancomunats han de passar auditories del sistema de gestió de la prevenció periòdicament i enviar-les a l’Autoritat Laboral, que a Catalunya és el Departament d’Empresa i Ocupació.

— El serveis de prevenció aliens estan controlats per l’Autoritat Laboral, a Catalunya, el Departament d’Empresa i Ocupació.

Quadern: Qui és qui? Quan i on he d’anar si...?

4. Unitats de salut laboral (USL)

Les unitats de salut laboral són unitats especialitzades en salut laboral integrades a la xarxa sanitària pública i formades per metges especialitzats en el treball que donen assessorament i suport als professionals sanitaris i a altres agents implicats, i realitzen la vigilància i el control de la qualitat de les actuacions sanitàries dels serveis de prevenció que actuen a les empreses de Catalunya.

Pretenen ser la línia de serveis de referència per a la salut laboral dins de l’organització general de salut pública per a la promoció de la salut laboral i la contribució a la prevenció dels riscos laborals.

Funcions

La missió de les Unitats consisteix en liderar la contribució a la millora de la salut de la població treballadora i a la prevenció de riscos laborals, a través d’estratègies i accions de promoció de la salut laboral i de contribució a la prevenció dels problemes de salut relacionats amb el treball.

— Assessorament, suport i formació en matèria de salut laboral als professionals sanitaris del sistema sanitari públic.

– Suport i assessorament als professionals del sistema sanitari públic per a la detecció, gestió I notificació dels problemes de salut relacionats amb el treball. – Formació en matèria de salut laborals als professionals del sistema sanitari públic. — Vigilància epidemiològica de les malalties relacionades amb el treball.

– Vigilància de les malalties relacionades amb el treball notificades a través del sistema de notificació de patologia laboral.

– Col·laboració amb les unitats de vigilància epidemiologia en la gestió de brots epidèmics de naturalesa laboral.

— Vigilància postocupacional de la salut dels treballadors. – Dels treballadors exposats a l’amiant.

– Assessorament en vigilància postocupacional.

— Suport als professionals sanitaris dels Serveis de Prevenció.

– A les activitats de vigilància, prevenció i promoció de la salut laboral mitjançant l’elaboració i difusió de guies i protocols i facilitant formació continua.

– A l’avaluació de la qualitat de les activitats sanitàries dels serveis de prevenció col·laborant en l’avaluació dels protocols de vigilància de la salut.

— Sistema d’informació en salut laboral.

– Disseny i gestió d’un sistema d’informació en salut laboral que incoporpori informació de diferents registres d’interés.

– Promoció i colaboració en la inclusió d’informació laboral en els sistemes d’informació sanitaria.

– Elaboració de documents i aportació d’informació per a la presa de decisions de les administracions públiques i altres agents implicats en la salut laboral. Per exemple, l’aplicació de la Instrucció de l’ICAMS sobre determinació de contingència. — Divulgació, comunicació i sensibilització.

– Difusió i divulgació en diferents àmbits de la importància i els continguts de la salut laboral.

– Col·laboració en la sensibilització, comunicació, assessorament i formació de diferents col·lectius en matèria de salut laboral amb programes que millorin la vigilància i el control de la salut dels treballadors i treballadores.

— Coordinació, cooperació, col·laboració i enllaç. – Amb els agents de la salut pública.

– Amb els altres departaments del Departament de Salut. – Amb els altres sectors de l’Administració catalana.

– Organitzacions, associacions i societats científiques i professionals. — Docència.

– Col·laboració en la formació d’especialistes en medicina del treball i infermeria del treball.

– Col·laboració en la formació continuada de professionals sanitaris en la salut laboral.

— Recerca.

– Desenvolupament de projectes d’investigació en salut laboral.

– Promoció de la realització d’investigacions i estudis relacionats amb la salut laboral.

De qui depenen?

Les USL depenen del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya coordinada per la Unitat de Salut Laboral Central.

18 | Secretaria de Política Sindical de la UGT de Catalunya – Salut Laboral Quadern: Qui és qui? Quan i on he d’anar si...?

5. Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)

i Institut Social de la Marina (ISM)

Quí són?

Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)

És una entitat gestora adscrita al Ministeri de Treball i Immigració, amb personalitat jurídica pròpia, que té encomanada la gestió i administració de les prestacions econòmiques del sistema públic de Seguretat Social i el reconeixement del dret a l’assistència sanitària, amb independència que la legislació aplicable tingui naturalesa nacional o internacional.

Funcions

El reconeixement, gestió i control de les següents prestacions: — El reconeixement del dret a l’assistència sanitària. — Incapacitat temporal.

— Incapacitat permanent (nivell contributiu).

— Indemnitzacions econòmiques derivades de lesions permanents no invalidants. — Mort i supervivència (viduïtat, orfandat, a favor de familiars i auxili per defunció). — Maternitat.

— Risc durant l’embaràs. — Jubilació (nivell contributiu).

— Prestacions familiars (fill a càrrec, naixement de tercer o successius fills i part múltiple (nivell contributiu i en nivell contributiu i no contributiu).

— Prestacions econòmiques i socials de la síndrome tòxic. — Assegurança escolar.

— La gestió i funcionament del Registre de Prestacions Socials Públiques.

— La gestió del Fons Especial de Mutualitats de Funcionaris de la Seguretat Social. — En l’àmbit internacional, la participació en la mesura i amb l’abast que se li atribueixi

pel Ministeri de Treball i Immigració, en la negociació i execució dels convenis internacionals de seguretat social, així com la pertinença a associacions i organismes internacionals.

Institut Social de la Marina (ISM)

Funcions

La gestió, administració i reconeixement del dret a les prestacions del Règim Especial de la Seguretat Social dels treballadors del mar.

En col·laboració amb la Tresoreria General, la inscripció d’empreses, afiliació, altes i baixes de treballadors, recaptació i control de cotitzacions.

L’assistència sanitària dels treballadors del mar i els seus beneficiaris dins del territori nacional. L’assistència sanitària dels treballadors del mar a bord a l’estranger, utilitzant els seus propis mitjans, com ara el Centre Ràdio-Mèdic, Banc de Dades, Centres a l’Estranger, Vaixells Sanitaris i altres que puguin implantar-se, o acordant l’evacuació i repatriació de treballadors malalts o accidentats.

La informació sanitària als treballadors del mar, l’educació i distribució de la Guia Sanitària a Bord, la pràctica dels reconeixements mèdics previs a l’embarcament, la inspecció i control dels mitjans sanitaris a bord i de les condicions higièniques de les embarcacions, i qualssevol altres funcions de medicina preventiva i educació sanitària que li puguin ser delegades.

La formació i promoció professional dels treballadors del mar, així com atendre el seu benestar a bord o en ports (nacionals o estrangers) i al de les seves famílies, en compliment de la Recomanació 138 de l’Organització Internacional del Treball.

En compliment del Conveni nº. 9 de l’Organització Internacional del Treball, promoure en col·laboració amb l’Institut d’Ocupació, Servei Públic d’Ocupació Estatal, les accions que competeixen a aquest, quan es refereixin als treballadors del mar, tant en la gestió de les prestacions d’atur com pel que fa a la col·locació de la gent del mar.

Realitzar estudis, informar o proposar projectes de normes o programes i participar en l’elaboració de convenis internacionals que afectin el sector marítim-pesquer.

De qui depenen

Orgànicament tant l’Institut social de la marina com l’Institut nacional de la seguretat social son ens públics amb personalitat jurídica pròpia. Depenen directament de la Secretaria d’Estat de la seguretat social d’on també depenen la Tresoreria general de la seguretat social, la Gerència d’Informàtica de la seguretat social, com a òrgans de gestió, com a òrgans de control hi ha, la Direcció general d’Ordenació de la seguretat social, la Intervenció general de la seguretat social i el Servei jurídic de l’Administració de la seguretat social.

Tots aquest ens configuren el cos del Ministeri de treball i immigració.

20 | Secretaria de Política Sindical de la UGT de Catalunya – Salut Laboral Quadern: Qui és qui? Quan i on he d’anar si...?

6. Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries (ICAMS)

L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries és un organisme autònom amb la finalitat de realitzar la inspecció, l’avaluació i el seguiment dels processos mèdics i sanitaris corresponents a les prestacions del sistema de la Seguretat Social en matèria d’incapacitats laborals, i també la realització d’avaluacions mèdiques dels treballadors i treballadores amb possibles incapacitats, per exercir determinades activitats o les funcions pròpies del seu lloc de treball.

A la resta d’Espanya són els Equipos de Valoración de Incapacidades (EVI) els qui realitzen aquestes funcions.

Funcions

Les funcions relacionades amb la salut dels treballadors són:

— Control de les baixes laborals, d’ofici i/o a petició dels metges i metgesses d’atenció primària, de les empreses, de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, de l’Institut Social de la Marina, de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social, de l’Administració Pública catalana (local i autonòmica) i de l’Administració Central de l’Estat.

— Determinació de contingències, és a dir, determinar si la malaltia és de origen comú o laboral.

— Avaluacions preceptives inicials en les peticions d’Incapacitat Permanent, revisió de grau en incapacitats ja concedides, jubilació per incapacitat de funcionaris.

— Valoració de les seqüeles d’accidents de treball i malalties professionals.

— Activitats de peritatge i avaluació com les reclamacions prèvies contra altes mèdiques i/o demandes davant els Jutjats Socials, risc en l’embaràs, reclamacions patrimonials etc.

— Estudis relacionats amb la salut laboral i les activitats que l’envolten.

De qui depenen?

L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) és un organisme autònom de caràcter administratiu, adscrit al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que es regeix, entre altres normes, pels seus estatuts.

7. Delegats de prevenció

Els delegats i delegades de prevenció són els representants dels treballadors i treballadores amb funcions específiques en matèria de prevenció de riscos en el treball.

Funcions

— Col·laborar amb la direcció de la empresa en la millora de l’acció preventiva. — Promoure i fomentar la cooperació dels treballadors i treballadores a la execució de

la normativa sobre prevenció de riscos laborals.

— Ser consultats per la empresa, amb caràcter previ a la execució sobre decisions relatives a la gestió de la prevenció de riscos laborals.

— Exercir una labor de vigilància i control sobre el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.

— Formar part del comitè de seguretat i salut (CSS), òrgan paritari i col·legiat de participació a la empresa destinat a la consulta regular i periòdica de les actuacions de la empresa en matèria de prevenció de riscos. Al CSS, a més dels delegats de prevenció, formen part representants de la empresa en igual número que delegats de prevenció.

De qui depenen?

Els delegats i delegades de prevenció poden prendre les seves decisions de forma independent. Tanmateix disposen del assessorament i recolzament de la UGT de Catalunya. Quadern: Qui és qui? Quan i on he d’anar si...?

8. Empreses

Segons la Unió Europea es considera empresa tota entitat, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica. S’han de exceptuar els autònoms sense personal al seu càrrec.

Funcions

Les funcions relacionades amb la salut dels treballadors i treballadores són:

— L’empresariat te deure de protegir als treballadors i treballadores enfront als riscos laborals.

— L’empresariat te el deure de protegir els treballadors i treballadores especialment sensibles a determinats riscos, a la maternitat i als menors d’edat.

— Oferir als treballadors i treballadores el servei de vigilància periòdica del seu estat de salut en funció dels riscos inherents al treball.

— Disposar de la documentació pràctica dels controls del estat de salut dels treballadors relatius a la vigilància de la salut.

— Notificar per escrit a la Autoritat Laboral els danys a la salut dels treballadors i treballadores al seu servei que s’hagin produït amb motiu del desenvolupament del treball.

— Donar als treballadors i treballadores el comunicat d’assistència per que siguin atesos a la seva corresponent Mútua d’accidents de treball i malaltia professional.

De qui depenen?

9. Inspecció de treball

La Inspecció de Treball i Seguretat Social és un servei públic al qual correspon exercir la vigilància del compliment de les normes d’ordre social i exigir les responsabilitats corresponents en cas d’infracció o incompliment.

A més de la funció de policia social, que vetlla perquè es respectin els drets i les facultats establerts a l’ordenament jurídic, la Inspecció ha de desenvolupar, en tant que operador jurídic en l’àrea sociolaboral, funcions d’informació, assessorament i advertiment per tal de facilitar als agents socials el compliment dels deures i les obligacions respectius, així com funcions de conciliació, mediació i arbitratge en els conflictes o les situacions de tensió que es produeixin en l’àmbit de les relacions laborals. La Inspecció desenvolupa també funcions d’informació i assessorament tècnic als òrgans jurisdiccionals o administratius quan aquests ho sol·liciten. Finalment, la Inspecció de Treball atén les consultes, queixes, reclamacions o denúncies que els ciutadans presenten verbalment o per escrit.

Funcions

— Serveis de vigilància i exigència del compliment de les normes legals, reglamentàries i el contingut normatiu dels convenis col·lectius en relació a prevenció de riscos laborals.

— Actuacions inspectores derivades dels serveis prestats per la Inspecció de Treball i de Seguretat Social en relació a:

– Proposta davant l’organisme competent del recàrrec de prestacions econòmiques en cas d’accident de treball o malaltia professional causats per manca de mesures de seguretat i higiene a la feina.

– Proposta de recàrrecs o reduccions en les primes d’assegurança d’accidents de treball i malalties professionals en el cas d’empreses pel seu comportament en la prevenció de riscos i salut laboral.

– Ordre de paralització immediata de treballs o tasques per manca d’observança de la normativa de prevenció de riscos laborals, si concorre risc greu i imminent per a la seguretat i la salut.

24 | Secretaria de Política Sindical de la UGT de Catalunya – Salut Laboral Quadern: Qui és qui? Quan i on he d’anar si...?

De qui depenen?

Hi ha coexistència de dues administracions responsables en matèria d’Inspecció de Treball i Seguretat Social coordinades mitjançant el Consorci Inspecció de Treball i Seguretat Social de Catalunya que ofereix a la ciutadania un servei comú d’informació i atenció ciutadana en una oficina comú a cada província.

Per una banda, la Inspecció de Treball de Catalunya (ITC) que depèn del Departament de Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya que tracta els temes de relacions laborals i prevenció de riscos laborals i, per l’altre, la Inspecció de Treball i Seguretat Social que depèn del Ministeri de Treball i Immigració que porta a terme els temes de seguretat social.

Quan i on

he d’anar

si...?

M’han diagnosticat una malaltia professional, quin procés

té?

Explicació Concepte

Segons l’article 116 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, 1/1994 de 20 d’agost, s’entén per malaltia professional la contreta a conseqüència del treball executat per compte d’altri en les activitats que s’especifiquin en el quadre que s’aprovi per les disposicions d’aplicació i desenvolupament de aquesta Llei* i que estigui provocada per l’acció dels elements o substàncies que en aquest quadre s’indiquin per a cada malaltia professional.

*REIAL DECRET 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen criteris per seva notificació i registre. (vincle per accedir-hi http://ves.cat/bJMd)

Procediment

El primer pas és sol·licitar atenció mèdica a l’entitat amb la que la nostra empresa té contractada la cobertura dels riscos laborals, normalment sol ser una mútua d’accidents de treball, encara que també pugui ser l’INSS o la pròpia empresa, si és autoasseguradora. Allà on ens adrecem haurien d’expedir-nos un comunicat de malaltia professional que pot ser sense baixa si no ens impedeix treballar o amb baixa si la malaltia ens impedeix treballar. De totes les maneres han d’emplenar un comunicat en què consti expressament que és per malaltia professional.

Si la Mútua es nega a reconèixer la malaltia professional pot argumentar que el que tenim no té que veure amb feina o que la nostra patologia no està amb la relació de les malalties professionals, i que tinc que anar al metge de capçalera perquè la patologia es de caire comuna. Què fem, doncs?

Si el nostre estat de salut ens impedeix treballar, hem d’anar al nostre metge de capçalera i explicar-li la situació constatant que quan no estàs a la feina i que intueixes que es una malaltia professional i si ho creu oportú ens donarà la baixa, encara que sigui per malaltia comuna, que empari la nostra absència del treball. A continuació haurem de demanar al facultatiu que iniciï la Instrucció 1/2007 de l’ICAM per especificar una determinació de contingència perquè així sigui l’INSS qui resolgui si la contingència es

També podem iniciar la determinació de contingència directament a l’INSS que mitjançant l’ICAM ens practiqui un reconeixement mèdic i determini si la nostra malaltia és professional o no (de vegades l’INSS ho fa per iniciativa pròpia) . Si l’INSS es manté en la negativa de la Mútua, denegant la nostra petició per resolució expressa o per silenci, caldrà presentar una demanda davant el Jutjat del Social, perquè sigui el jutge qui en última instància decideixi si la nostra malaltia és professional o no.

Hi ha casos en que el facultatiu que ens atengui, pot sol·licitar un període d’observació, període que pot variar segons el facultatiu tingui clar que es tracta d’una malaltia professional o no. Mentrestant estarem de baixa per malaltia professional, si al final considera que no és una malaltia professional es donarà l’alta mèdica i ens derivarà al metge de capçalera. Un cop amb el metge de capçalera podrem iniciar el procediment de la Instrucció 1/2007 que ja em explicat a les línies anteriors o la determinació de contingències directament a l’INSS.

(Llei Gener

(Llei General de la Segural de la Segureettat Socialat Social

Article 133. - Períodes d’observació i obligacions especials en cas de malaltia professional. 1.1. Als eAls effectectees del que disposs del que disposa l’a l’aparaparttat 1.b) de l’at 1.b) de l’ararticle 12ticle 128 del R8 del Reial Decreial Decreet Lt Legislatiu 1/1994egislatiu 1/1994

de 2

de 20 d’0 d’agosagost del Tt del Teexxt Rt Reeffós de la Llei Generós de la Llei General de la Segural de la Segureettat Social, eat Social, es cs consideronsidera períodea període d’

d’obsobservervació el tació el temps necemps neceessssari per a l’ari per a l’eesstudi mèdic de la malaltia prtudi mèdic de la malaltia profofeesssional quan hisional quan hi hagi nec

hagi neceesssitsitat d’at d’ajornar el diagnòsajornar el diagnòstic detic definitiu.finitiu. 2.

2. El que disposEl que disposa l’a l’aparaparttat anat antterior s’erior s’enenttén sén sensense perjudici de lee perjudici de les obligacions es obligacions essttablerablertteess,, o que puguin e

o que puguin essttablirablir-s-se en endave en endavanantt, a c, a càrràrrec d’ec d’aqueaquesst rt règim generègim general o dels empral o dels empreessarisaris,, quan per c

quan per causausa de malaltia pra de malaltia profofeesssional s’sional s’acacorordi rdi reespectspecte d’un tre d’un treballador el treballador el trasllat deasllat de lloc de tr

lloc de treball, la seball, la seevva baixa baixa en l’a en l’emprempreessa o altra o altrees mes mesursurees anàlogues anàloguess.).)

Quina cobertura té l’assistència sanitària per accident de treball i malaltia professional?

L’art. 12 del Decret 2766/1967, de 16 de novembre, diu que: «l’assistència sanitària per accident de treball i malaltia professional es durà a terme des del moment que es produeixi l’accident, o es diagnostiqui la malaltia professional i durant el temps que el seu estat i patologia ho requereixi, això vol dir, que serà a criteri dels metges de la mútua».

El lliurament de medicaments, pròtesis i altres, és gratuït en el cas d’accident de treball o malaltia professional? El mateix decret que s’ha esmentat abans diu que: «l’assistència sanitària per accident de treball i malaltia professional s’ha de fer arribar al pacient de la manera més completa, i ha de comprendre:

El tractament mèdic i quirúrgic, les prescripcions farmacèutiques i totes les tècniques diagnòstiques. Aparells de pròtesi i renovació. La cirurgia plàstica i reparadora de les deformitats o mutilacions».

Pel que fa l’apartat econòmic, el subsidi de la Incapacitat Temporal per Malaltia

Professional es el mateix que en el cas d’accident de treball, no hi ha període mínim de 28 | Secretaria de Política Sindical de la UGT de Catalunya – Salut Laboral

cotització axó vol dir que des de el dia següent del reconeixement de la malaltia professional percebrem el 75% de la Base Reguladora, que per conveni col·lectiu pot millorar fins el 100%.

Si la causa de la nostre malaltia professional es deguda a la manca de les mesures de prevenció o seguretat la prestació que percebi el treballador es pot incrementar entre un 30% a un 50% en funció de la gravetat. En aquests supòsits cal que estiguis ven assessorat /rada per un advocat del sindicat.

Article 123. Recàrrec de les prestacions econòmiques en cas d’accident de treball i malaltia professional.

1. Totes les prestacions econòmiques que tinguin la seva causa en accident de treball o malaltia professional s’han d’augmentar, segons la gravetat de la falta, d’un 30 a un 50%, quan la lesió es produeixi per màquines, artefactes o en instal·lacions, centres o llocs de treball que no tinguin els dispositius de precaució reglamentaris, els tinguin inutilitzats o en males condicions, o quan no s’hagin observat les mesures generals o particulars de seguretat i higiene en el treball, o les elementals de salubritat o les d’adequació personal a cada treball , tenint en compte les seves característiques i de l’edat, sexe i altres condicions del treballador.

2. La responsabilitat del pagament del recàrrec establert en l’apartat anterior recaurà directament sobre l’empresari infractor i no podrà ser objecte de cap assegurança, i és nul de ple dret qualsevol pacte o contracte que es realitzi per cobrir-la, compensar o transmetre-la.

3. La responsabilitat que regula aquest article és independent i compatible amb les de tot tipus, fins i tot penal, que puguin derivar de la infracció.

Exemple

La Mònica treballa en una benzinera, les seves tasques són molts variades, des de ficar pa al forn, reposar l’estand de les revistes i diaris així com les tasques relacionades en el subministrament de combustible al vehicles.

Ja fa una setmana que te la pell de les mans estranya com ara una mica inflamada, vermellosa. Avui s’ha descobert una erupció a la zona i l’hi pica molt fins i tot gaire be l’hi fa malt.

Ho ha comentat amb en Josep el seu cap i aquest l’ha aconsellat que anés a la mútua d’accidents que per sort està molt a prop del treball, donant-li el volant d’assistència.

A la mútua la Dra. Rodríguez l’hi ha diagnosticat una dermatitis irritativa de contacte, segurament perquè últimament anava tant de bòlit que a l’hora de subministrar combustible no es posava els guants de protecció. Ella sempre es rentava les mans per

A la mútua l’hi han donat la baixa, i ha de tornar al cap d’una setmana a la mútua per comprovar que la pell estigui bé. Si està bé, tornarà a treballar, aquesta vegada sí, amb guants sempre que hagi de manipular el combustible. Li han donat dos tubs diferents de crema perquè es vagi posant a casa.

El Josep li ha comentat que com la baixa es per la mútua cobrarà el 100% de la seva base reguladora. Afortunadament, la seva empresa te per conveni la compensació fins al 100% del sou sencer perquè la seva amiga Silvia, l’havia comentat una vegada que ella havia patit una crisis asmàtica a la seva feina i va haver estar de baixa bastant de temps i només va a cobrar el 75% del seu sou. A sobre de que a la seva empresa no havien posat mesures preventives, perdia diners.

Legislació relacionada

— Decret 2766/1967, de 16 de novembre pel qual es dicten normes sobre prestacions d’assistència sanitària i ordenació dels serveis mèdics en el Règim General de la Seguretat Social.

— Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social.

— Reial Decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen criteris per la notificació i registre.

Publicacions relacionades UGT de Catalunya

— LLa inca incapacitapacitat tat temporemporalal / LLees cs conontingèncietingències cs comuneomuness / LLees cs conontingèncietingències prs profofeesssionalssionals (Tríptic 2007)

— LLees prs pregunegunttees mes mes frs freqüeneqüents sts sobrobre lee les mútues mútues d’s d’acaccidencident de trt de treball i malaltieeball i malalties prs profofeesssionalssionals (Quadern-2007 i 2008)

— DubDubttees/Rs/Reespospossttees: Mútues: Mútues d’s d’acaccidencidents de trts de treball i malaltieeball i malalties prs profofeesssionals de la ssionals de la seguregureettatat ssocialocial (Quadern-2009)

— 10 malaltie10 malalties prs profofeesssionals: hipoacusia laborsionals: hipoacusia laboral per sal per sororoll, síndroll, síndrome del túnel come del túnel carpià, asmaarpià, asma labor

laboral, dermatitis laboral, dermatitis laboral, brucal, brucel·losis laborel·losis laboral, epical, epicondilitis laborondilitis laboral, malaltieal, malalties ins inffececcioscioseess en l’àmbit s

en l’àmbit sanitanitari: VHBari: VHB, VHC, VIH, malaltie, VHC, VIH, malalties prs profofeesssionals per tsionals per toluèoluè, silic, silicosis laborosis laboral,al, me

messototelioma laborelioma laboralal

— Nou quadrNou quadre de malaltiee de malalties prs profofeesssionalssionals (Tríptic 2006)

30 | Secretaria de Política Sindical de la UGT de Catalunya – Salut Laboral Quadern: Qui és qui? Quan i on he d’anar si...?

No estic d’acord amb l’alta mèdica de la mútua?

Procediment administratiu per revisar les altes mèdiques emeses per les mútues

(RD 1430/2009)

Una de les prestacions més modificades per la Llei 40/2007, de 4 de desembre, en matèria de Seguretat Social, ha estat la de la incapacitat temporal.Com potser tots ja coneixem, la incapacitat temporal (IT) és el període de temps que un facultatiu d’una mútua d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social considera que no som aptes per treballar, a causa d’un accident de treball (AT) o una malaltia professional (MM.PP.).

El Reial decret 1430/2009, d’11 de setembre, a l’art. 4, ens explica el procediment administratiu de com actuar en el cas que un/a treballador/a estigui en situació d’IT per contingències professionals (AT o MM.PP.) i la mútua els doni l’alta mèdica per anar a treballar, però el treballador/a discrepa d’aquesta acció i vol que es revisi l’alta.

Aquesta nova via de reclamació es suma a la ja existent: presentar reclamacions d’impugnació mitjançant formularis disponibles a l’INSS.

Procediment

Passos a seguir:

1. En primer lloc, perquè es pugui revisar l’alta, aquesta alta ha de ser anterior als dotze mesos des de l’inici de la baixa.

2. El treballador/a té 4 dies naturals de termini un cop li lliurin el comunicat de l’alta. A la web de l’Institut Nacional de la Seguretat Social ( http://www.seg-social.es/prdi00/groups/public/documents/binario/129495.pdf), us podeu baixar l’arxiu amb els documents oficials que necessiteu.

3. Un cop emplenat l’imprès, cal lliurar-lo a l’INSS adjuntant-hi l’historial mèdic o còpia de la sol·licitud de l’historial. El/la treballador/a ha de comunicar a l’empresa l’inici d’aquest procediment el mateix dia que l’hagi lliurat o el següent dia hàbil. 4. Un cop s’inicia el procediment, queden suspesos els efectes de l’alta mèdica, i s’entén

que queda prorrogada la baixa per contingència professional durant la tramitació, i es manté l’abonament de la prestació econòmica mitjançant el pagament delegat, això és que ens seguirà pagant la nostra empresa.

5. L’INSS comunicarà a la mútua l’inici del procediment especial de revisió, perquè en el termini de dos dies hàbils aporti la documentació que va motivar l’alta mèdica. En

32 | Secretaria de Política Sindical de la UGT de Catalunya – Salut Laboral Quadern: Qui és qui? Quan i on he d’anar si...?

6. La mútua, podrà reconèixer la improcedència de l’alta emesa, i motivarà que s’arxivi immediatament el procediment iniciat pel treballador/a.

7. Si, arran de l’alta emesa per la mútua, el treballador no es veu capacitat d’incorporar-se a la feina i, independentment d’haver iniciat aquest procediment, va al metge de capçalera (ICS) i aquest facultatiu li dóna la baixa per contingència comuna; quan la presenti a l’empresa, l’empresa haurà d’informar l’INSS, perquè coordini les circumstàncies que esdevinguin motivades per aquest fet.

8. Si el treballador va al metge de capçalera (ICS), i aquest facultatiu detecta un procés previ derivat d’una contingència professional amb resultat d’alta mèdica, ha d’informar el treballador que té quatre dies des del dia que li van donar l’alta per iniciar el procediment de revisió, i comunicarà a l’INSS immediatament que hi ha dos processos de contingències diferents que poden estar relacionats. Si es dóna aquest cas, el treballador rebrà com a prestació econòmica la que correspongui per una malaltia comuna fins a la data de la resolució de l’INSS. Si aquesta resolució surt a favor del treballador, la mútua haurà d’abonar-li la diferència de la prestació econòmica comuna a professional.

9. El director provincial de l’INSS dictarà, en el termini màxim de quinze dies hàbils a comptar des del dia que la mútua hagi presentat la seva documentació, la resolució

que correspongui, una vegada rebi l’informe preceptiu de l’ICAM (Institut Català

d’Avaluacions Mèdiques).

Resolució

La resolució que es dicti determinarà la data i els efectes de l’alta mèdica o el manteniment de la baixa, i fixarà la contingència (comuna o professional) així com la improcedència d’altres baixes, per contingències comunes, emeses durant el procediment especial de revisió. En conseqüència, el procediment acabarà en alguns dels procediments següents: a) Confirmació de l’alta mèdica emesa per la mútua.

Es confirma l’alta mèdica.

b) Manteniment de la baixa, perquè es considera que el treballador/a continua patint la malaltia que no el permet treballar.

L’alta queda sense efecte.

c) Determinació de la contingència a tots els efectes.

d) Si el treballador/a durant el procediment recupera la capacitat laboral, l’alta és nul·la perquè es considera prematura. En aquests casos, la resolució determinarà la data de l’alta mèdica i l’extinció del procés d’incapacitat temporal.

Quan l’INSS confirmi l’alta mèdica emesa per la mútua o l’empresa asseguradora, es considerarà com a percebudes indegudament les prestacions econòmiques a partir de la data que marqui la resolució.

La resolució emesa per l’INSS es podrà considerar com a reclamació prèvia, per tant, si no hi estem d’acord, podrem presentar demanda judicial.

Exemple

L’Antonia treballa en un entitat financera que va ser atracada amb violència. Alguns treballadors inclosa l’Antonia, va haver d’esser atesos pels serveis metges de la mútua d’accidents de treball. A l’Antonia l’hi van diagnosticar ansietat que posteriorment va desembocar en un estrès posttraumàtic. Pel seu tractament l’hi van assignar un psicòleg com a professional de suport.

Passats dos mesos el psicòleg l’hi va dir a l’Antonia que ja la trobava en condicions per incorporar-se a la feina. L’Antonia l’hi va confessar que encara no es veia en cor de reincorporar-se al seu lloc de treball ja que encara tenia episodis d’angoixa i malsons dormint i inclòs des de el dia de l’atracament no havia pogut entrat en altres entitats financeres, ni com a client.

Tot i això, l’hi van donar l’alta.

El dia que va tornar a la feina va parlar d’aquest tema amb la seva companya Adela que es Delegada de Prevenció de la seva empresa, que va informar a l’Antonia que hi havia aquest procediment per suspendre temporalment l’alta fins que la Inspecció mèdica i l’INSS determinin si l’alta es procedent o no. Així o va fer l’Antonia, es va baixar d’internet l’imprès i junt amb la història mèdica o la sol·licitud de l’historial metge que ha demanat a la mútua i ho va presentar a una Delegació de l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social), comunicant seguidament (el mateix dia) a l’empresa, que havia iniciat aquest procediment.

No havien passat més de quinze dies de l’alta emesa per la mútua, quan l’Antonia va rebre la resolució de l’INSS que en aquest cas i segons l’informe de la inspecció mèdica (ICAM) determina que l’Antonia no està en condicions de ser reincorporada a la seva feina.

Legislació relacionada

— Reial Decret 1430/2009 d’11 de setembre, pel qual es desenvolupa reglamentàriament la Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de Seguretat Social, en relació amb la prestació d’incapacitat temporal.

34 | Secretaria de Política Sindical de la UGT de Catalunya – Salut Laboral Quadern: Qui és qui? Quan i on he d’anar si...?

Publicacions relacionades UGT de Catalunya

— Tríptic: PrPrococedimenediment administ administrtratiu Catiu Com rom reevisvisar lear les alts altees emes emessees per les per les mútues mútues i les i less empr

He patit una recaiguda d’un accident de treball o malaltia

professional, on he d’anar i que he de fer?

Explicació

Les recaigudes són aquella situació en la què el facultatiu de la mútua li dóna la baixa mèdica al treballador / ora per l’aparició de símptomes relacionats amb un accident de treball o malaltia professional prèvia, i de la qual ja ha causat alta. (sempre que entre aquesta última alta i la baixa no hagi passat més de 6 mesos còmput a efecte de prestacions).

En aquest cas, es considera que és el mateix accident o malaltia professional i la prestació econòmica no es torna a calcular: es cobrarà el mateix que es cobrava durant el període de baixa anterior (art. 9 Ordre de 13 d’Octubre de 1967 actualitzada el 19-01-2012).

En canvi, si el temps de separació entre l’alta i la baixa és superior a 6 mesos, no es considera recaiguda, sinó nova contingència (AT o MMPP) i es confeccionarà un nou comunicat d’accident de treball o malaltia professional.

Procediment

En aquests casos el treballador / treballadora es el subjecte passiu que busca atenció mèdica d’una patologia ja viscuda i que la mútua ja havia donat l’alta mèdica, per tant el treballador / treballadora quant es presenti al centre assistencial de la mútua te que fer constar que ja havia rebut tractament per la mateixa causa. A partir d’aquí serà el facultatiu el que determini si es tracte d’una recaiguda o ja han passat els 6 mesos posteriors a l’alta i s’ha d’obrir un expedient nou.

A efectes econòmics el treballador o treballadora no te que notar cap canvi a no ser que la base reguladora hagi canviat, a efectes mèdics si es considera recaiguda, el temps de baixa que generi la nova baixa es sumarà a l’anterior. Si es considera un nou expedient aquest temps no es pot sumar.

Cas / Exemple

En Lluís va estar de baixa per accident de treball 3 mesos, quan feia quinze dies que treballava es va trobar malament de la mateixa patologia per la que va estar de baixa. Va demanar el volant d’assistència al responsable de la seva àrea a l’empresa i va anar al centre assistencial de la mútua, on el va atendre el mateix facultatiu que va dur el seu

procés, fent-li una exploració va detectar que podia quedar quelcom efecte residual i l’hi va estendre la baixa mèdica donat que va considera que era una recaiguda del mateix procés anterior i estava dins del termini per considera-ho com recaiguda pel que en Lluís va tenir que rebre unes sessions de rehabilitació amb un fisioterapeuta.

En Lluís va quedar sorprès quan a final de mes a la nòmina hi havia descomptat un dia que coincidia amb el dia que va anar a la mútua i l’hi van donar la baixa, va preguntar a RR.HH i l’hi van dir que com que era una recaiguda tenia que ser la mútua qui es fes carrer d’aquell dia ja que era la continuïtat de la primera baixa. No content amb aquesta explicació en Lluís va anar a la mútua i l’hi van informar que RR.HH havia aplicat malament aquest concepte i que es posaran en contacte amb ells per esmenar aquesta errada, ja que l’article 8.b de l’Ordre de 13 de setembre, actualitzada el 19 de gener de 2012 en el Capítol II diu, «Es tindrà dret al subsidi per incapacitat temporal»

b) En cas d’accident de treball, des del dia següent a aquell en què s’hagi produït o des del dia següent al de la baixa a la feina quan aquesta és posterior a la data de l’accident.

Per tant la mútua ha de pagar el subsidi el dia desprès de la baixa per això te que ser l’empresa qui aboni al treballador el dia que va anar a la mútua encara que l’hi donessin la baixa mèdica.

Legislació relacionada

— Ordre de 13 d’Octubre de 1967 per la qual s’estableixen normes per l’aplicació i desenvolupament de la prestació per incapacitat laboral transitòria (Incapacitat Temporal) en el Règim General de la Seguretat Social (actualitz(actualitzada el 19-0ada el 19-01-1-220012)12)

36 | Secretaria de Política Sindical de la UGT de Catalunya – Salut Laboral Quadern: Qui és qui? Quan i on he d’anar si...?

Estic de baixa per malaltia comuna i la mútua em vol fer

proves complementàries, ho pot fer?

Explicació

Per donar una explicació a aquest tema hem de fer memòria legislativa i anar a buscar el Reial Decret 575/1997, de 18 d’abril, pel qual es regulen determinats aspectes de la gestió i control de la prestació econòmica de la seguretat social per incapacitat temporal. A l’article 6. Requeriments als treballadors per reconeixement mèdic.

1. Les entitats gestores de la Seguretat Social poden disposar que els treballadors que es trobin en situació d’incapacitat temporal siguin reconeguts pels metges adscrits. Mateixa facultat correspondrà a les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social, respecte als treballadors perceptors de la prestació econòmica, derivada de contingències comunes, i inclosos en l’àmbit de la col·laboració d’aquelles.

2. Els reconeixements a què es refereix l’apartat anterior s’han de dur a terme respectant, en tot cas, el dret a la intimitat i a la dignitat dels treballadors, i garantint la confidencialitat de les informacions referides al seu estat sanitari, que gaudiran de la protecció prevista en els apartats 3 i 4 de l’article 3.

3. La negativa infundada a sotmetre a aquests reconeixements donarà lloc a l’expedició de la proposta d’alta, en els termes que assenyala l’article 5.

(Article 5. Declaració d’alta mèdica a proposta dels serveis mèdics de l’entitat gestora o de la Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social: 1. Les entitats gestores de la Seguretat Social o les mútues d’accidents de treball i

malalties professionals de la Seguretat Social quan, a la vista dels informes mèdics de baixa o de confirmació de baixa, així com de les informacions a què es refereixen els articles anteriors , considerin que el treballador pot no estar impedit per al treball, podran formular, a través dels metges adscrits a una o altres, propostes motivades d’alta mèdica.

2. 2. Les propostes d’alta es faran arribar, a través de les unitats d’inspecció mèdica dels serveis públics de salut(ICAMS), als facultatius o serveis mèdics corresponents, els quals hauran de pronunciar en el termini de deu dies, bé confirmant la baixa mèdica, assenyalant les atencions o controls mèdics que considerin necessaris, o admetent la proposta d’alta, a través de l’expedició del corresponent part d’alta mèdica. Si no es rep alguna d’aquestes respostes dels facultatius o dels serveis mèdics,

en el termini assenyalat, o en cas de discrepar amb les mateixes, la Inspecció Mèdica del corresponent servei públic de salut(ICAMS) podrà acordar l’alta mèdica, efectiva i immediata, i comunicarà, en tot cas i dins del termini dels cinc dies següents, l’actuació realitzada a l’entitat gestora de la Seguretat Social o la mútua, segons correspongui.)

Procediment

Per el que llegit en les línies anteriors el mes sensat es accedir a que la mútua realitzi els reconeixements relacionats amb la patologia i el motiu de la baixa mèdica. En el supòsit de que no fos així o que la prova complementaria pugui atemptar contra la integritat de la nostra salut a causa d’una patologia anterior i que no tingui res a veure amb el procés actual, caldrà informar al facultatiu de la mútua i si aquest manté el fer la prova, tindrem que notificar-ho a Inspecció Mèdica. (ICAMS)

Cas / Exemple

El Lluís estava de baixa per un síndrome d’angoixa a conseqüència d’un assetjament laboral a la feina. Feia mes de mig any que estava ens mans d’un psiquiatre del servei públic de salut (CatSalut), hi anava periòdicament a les visites sense que tingues que iniciar un període de baixa mèdica, fins que va patir un assetjament mes fort per part d’un cap de l’àrea on ell treballava i en Lluís es va enfonsar anat al metge de capçalera i aquest coneixent la problemàtica del Lluis li va estendre el comunicat de baixa mèdica i li va donar hora pel seu psiquiatre.

Quan la mútua el va citar al seu centre assistencial per el control de la IT per contingència comuna, el Dr. que va atendre al Lluís li va dir que l’hi donava dia i hora perquè en Lluís anés a la consulta d’un psiquiatre de la mútua. En Lluís l’hi va dir que ell ja tenia un psiquiatre en el que hi tenia confiança i que no pensava anar a l’altre visita. El Dr. el va informar que si feia això la mútua tenia la potestat legal de fer una proposta d’alta a l’Inspecció Mèdica i que seria aquesta qui decidiria si se l’hi donava l’alta mèdica. Passats quinze dies en Lluís va rebre una carta de l’INSS en la que l’hi comunica que al dia següent de rebre la carta s’ha d’incorporar a la feina.

Legislació relacionada

— R.D. 575/1997, de 18 d’abril, pel qual es regulen determinats aspectes de la gestió i control de la prestació econòmica de la seguretat social per incapacitat temporal.

38 | Secretaria de Política Sindical de la UGT de Catalunya – Salut Laboral Quadern: Qui és qui? Quan i on he d’anar si...?