Gaseta municipal de Barcelona. Any 072, núm. 31 (10 des. 1985)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari

Acta sessió 29-X-1985 802

Acords sessió 29-XI-1985 817

Disposicions Generals Acords dels_{òrgans degovern:}

Modificacióde la _{categoria fiscal de vies públiques 819}

Decretsde l'Alcaldia:

Constitució _{Ponència per a l'Estudi dels Regla¬}

mentsde Districte i de_{Participació i}nomenament

membres de l'esmentada Ponència 819

Delegaciód'atribucionsenel Conseller Delegat del

Servei_{Municipal de la CandidaturaOlímpica}

. . 819 Cartipàs:

Nomenament membre delConsell d'Administració

del "Parc_{Zoològicde Barcelona, S. A." 820}

Circulars de Secretaria General:

Signatura d'escriptures 820

Consells_{Municipals de Districte} Districte 3._{Sants-Montjuïc. Acords}

sessió 21-XI-1985 821

Districte 9. Sant Andreu. Acords sessió 27-XI-1985 822

Conseil_{Municipal Permanent}

Acta sessió 25-X-1985 823

Personal

Circulars de Secretaria General:

Retirada d'estufes 827

Anuncis

Notificacions 828

¡PCIft

ita

iftJNICI'i

Ajuntament

ffjr

de Barcelona

CONSELL PLENARI

Acta de la sessió del 29 d'octubrede1985, apro¬ vada el 29 de novembre de 1985.

Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consistorial

de la ciutat deBarcelona, el vint-i-nou d'octubre de mil

nou-cents vuitanta-cinc, es reuneix el Consell Plenari,

sota la_{presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual}

Ma-ragall i Mira, hiconcorrenels IHms.

Srs. Tinents d'Alcal¬

de, Jordi Parpal i Marfà, Joaquim de Nadal i

Caparà i

Raimon Martínez i Fraile, els ll·lms. Srs. Regidors amb

rang de Tinent d'Alcalde, Pau Cernuda i Barrios i

Ra¬

mon Trias i Fargas, i els IHms. Srs. Regidors, Guerau

Ruiz i Pena, Maria Aurèlia Capmany i Farnés, Eulàlia

Vintró i Castells, Josep M. Serra i Martí, Joan Clos i

Matheu, Francesca Masgoret i Llardent, Enric Truñó i

Lagares,Joan Torres i Carol, Juan

José Ferreiro i

Suà-rez, Albert Batlle i Bastardas, Mercè Sala i

Schnor-kowski, Jordi Vallverdú i Gimeno, Germà Vidal i Rebull, Josep Antoni Garcia i España, Xavier Valls i

Serra,

FrancescBorrell iMas, Antoni Comas i Baldellou, Joa¬ quimaAlemany i Roca, Josep Thió i de Pol, Antoni

Fa¬

bregati Fabregat, Sebastià Alegre i

Roselló, Jordi Bo¬

neti _{Agustí, Joan Garcia i Domingo, Josep Bascompte} i _{Solà, Josep M. Pujadasi Porta, Manuel Rial i Ferrer,} Mercè Muñoz i Ramonet, Ferran Clemente i Solsona i

Jordi Conill i Vall, assistits perl'IMm. Sr. Secretari Ge¬

neral,Jordi Baulies i Cortal,quecertifica.

Excusen la sevaassistència els ll·lms. Srs. Francesc

Segura i de Lunai Antoni M. Satorras i Roji.

Hi és _{present l'Interventormunicipal, Sr. Martí}

Pago-nabarraga iGarro.

Oberta la sessió per la Presidènciaa les deu hores i

dinou minuts, és llegida i aprovada l'acta de la sessió

anterior celebrada el dia 1 d'octubre de 1985. En el _{despatxd'ofici, el Consell Plenari acorda:} Quedar assabentat de l'acord de la Junta Electoral

de Zona de Barcelona, de 24 d'octubre de 1985, que admet la renúncia al càrrec deRegidorpresentadaper l'IHm. Sr. Alexandre Pedrós i Abellóintegraten laCoa¬

lició Popular (AP-PDP-UL), i nomena per substituir-lo

l'Il·lm. Sr. Ferran Clemente i _{Solsona, el qual ha pres}

possessiódelcàrrec de Regidor davant l'Excm. Sr. Al¬

calde, el29d'octubre de 1985.

El Sr. Alcalde dóna labenvinguda al nou Regidor tot esperant que col·laborarà en les tasques municipals

amb el mateix entusiasme que els altres membres del

Consistori.

Quedar assabentat dels acords de la Comissió de

Govern, de 2 i 16 d'octubre de 1985, que reconeixen exempcions tributàries de la taxa de sanejament i nete¬ ja,a lespersonesi enels Districtesques'indiquen; i de

l'acord del 16 d'octubre, que aprova modificacions de

crèdit_{mitjançanttransferències dins el Pressupost Or¬} dinari de 1985.

S'entra,tot seguit, enel debat de l'ordre del dia, les

dues_{primeres propostes delqualtenen,} un copcorregits

elserrors materials de_{transcripció, la següentredacció.}

COMISSIÓDE GOVERN

Ratificar els acords de laComissióde_{Govern,adop¬}

tats a la sessió del 16 d'octubre de 1985 _{pels quals}

s'aprova:

a) Inicialment els Plans especials de definició de volums, reequipament imillora del sectordelimitatpels

carrers _{d'Arquímedes, de Campeny, de Bartrina i del}

Pregó; i d'ordenació volumètrica i ajust d'alineacions

de la finca del Museu de la Ciència, situada entre els

carrersd'AdriàMargarit, deManuel Ramon i de Teodor

Roviralta, i el Torrentdel Frare Blanc.

b) Inicialment l'Estudi de detall d'ordenació devo¬ lums de la finca núm. 8/1 de la carretera del Prat; i

c) Definitivamentels Estudis de detall d'ordenació

volumètrica de les parcel·les 40, 46, 48i 50 del carrer del BisbeCatalà, qualificades de20a/9b; d'alineacions

i rasants del carrerde la Maladeta entre els d'Andraitx i del Doctor Pi i Molist; i d'ordenació de l'illacompresa

entre elscarrersde Cartellà, de Sebastida, de l'Escul¬

torLlimona i del Pintor Cases.

Ratificar els _{següents acords adoptats per la Co¬} missió de Govern a la sessió del 16 d'octubre de 1985:

Aprovar la contractació de préstecs a llarg termini,

finsa61.774.909.283_{ptes., amb el tipusd'interès, ter¬} minis i condicions que determini el Ministeri d'Econo¬

mia i Hisenda, d'acord amb allò que disposen la Llei

24/1983, de 21 de desembre, de Mesures urgentsde

sanejament i regulació de les Hisendes locals, l'art. 73

de la Llei50/1984, de30de desembre, de"Presupues¬

tos _{generales del Estado", i l'acord del Consell de}

_Mi¬

nistresde 19 de_{juny de 1985; concertar}

_{l'operació amb}

el "Banco de Crédito Local de _{España"; i facultar} l'Excm. Sr. Alcalde o, en el seu cas, el membre de la

Corporacióen qui delegui, peratorgarla

documentació

necessària i laseva_signatura.

Aprovar la contractació d'un préstec sindicat a

llarg

termini, pervalor de 8.000.000.000 de pessetes,

amb

un _{tipus d'interès anual fix del 10 %, essent}

_els

8.000.000.000_{ampliablesfinsa12.000.000.000en}

_vir¬

tutde la _{capitalització anual de ladiferènciaentre}

_el

_ti¬

pus d'interès anual resultant d'afegir un marge

del

7/8 % al "mibor" i el _{tipusd'interès fix del 10}

_%;

_amb

una_{duració de 8 anys iunperíode de gràcia de 5anys;}

préstec que tindrà per agent el "Bank of

America,

S.A.E." essentla destinació delsseusfons lasegüent:

l'equivalenten pessetesde 21,8 milionsde dòlars

USA

(data valor: 12 de novembre de 1985), serà

destinat

a

amortitzar_{anticipadament el préstec de 21,8 milions}

_de

dòlars contractat el 20 de marg de 1983ambun

sindi¬

cat bancari _dirigit per "The Mitsubishi Bank

Ltd.",

la

resta del _{préstec estarà destinat a finançar part}

_del

Pressupost d'Inversions de 1986; i facultarl'Excm.

Sr.

Alcalde o, en el seu cas, el membre de la

Corporació

en_{qui delegui, peratorgarladocumentació}

necessària

NÚM. 31 10-XII-1985 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 803

S'aproven ambduespropostesper unanimitat i, per

tant, amb el quòrum de l'art. 47.3 de la Llei 7/1985.

La Presidència amb l'assentiment del Consistori, disposaque es passi adebatre, amb la redacció infor¬

mada_{pel Consell Municipal}Permanent, el dictamen re¬ latiu a la revisió de les Ordenances municipals per al proper

exercici,

que

constitueix el

punt

principal

de la

sessió d'avui, per continuar després per les restants

propostes

incloses

a

l'ordre del dia.

S'incorporen a la sessió els il·lms. Srs. Antoni Dal¬

mau i Ribalta, Josep Espinàs i Xivillé, Josep Bueno i Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, Enric Vilai Andreu i

Jordi_Borjai Sebastià.

SEGONATINÈNCIAD'ALCALDIA

Modificar les Ordenances fiscals _{següents: "Orde¬}

nança General", núm. 1 "De la via pública", núm. 2

"Taxes per serveis generals i per aprofitaments de béns _{municipals", núm. 3 "Taxes} per serveis espe¬

cials", núm.4 "Museus i parcs", núm.5 "Taxaper ser¬ veis_{mèdics, assistencials ihigiènico-sanitarisi presta¬} cions dels laboratoris", núm.6 "Serveis fúnebres i ce¬

mentiris", núm. 7"Serveisde Bombers", núm.8 "Pres¬

tacions de la Guàrdia Urbana i circulacions_especials", núm. 9_{"Mercats", núm. 10 "Llicències per aconstruc¬} cions i instal·lacions", núm. 11 "Llicència d'obertura d'establiments", núm. 12"Neteja", núm. 13 "Taxes de

clavegueram i de depuració idesguàsdelesaigüesre¬

siduals", núm. 14 "Arbitri sobre solars, amb finalitatsur¬

banístiques", núm. 16 "Arbitri sobre tinència i circulació

de _{gossos", núm. 18 "Arbitri sobre la radicació", núm.} 19_{"Impost sobre la circulació", núm. 20 "Impost munici¬}

pal sobre les despeses sumptuàries", núm. 21 "Impost municipal sobre la publicitat", inúm. 22"Contribucions

especials"; derogar l'actual Ordenança fiscal núm. 15 "Recàrrecs"; aprovarles Ordenancesfiscals sobre la

"Contribució Territorial Urbana" i "Llicències fiscals

d'activitatscomercials i industrials, i _{professionals}i ar¬

tistes"; ifixar lanova numeració ales Ordenances fis¬

cals de 1986 talcoms'indica en el document_adjunt. En defensa de l'anteriordictamen, el Segon Tinent

d'Alcalde, Sr. deNadal,comença expressantunsenti¬

ment indefinit entre la continuïtat i _{l'esperança: en pri¬}

mer_{lloc, de continuïtat, perquè és la terceravegadaen}

deu anys en què presenta el projecte de revisió anual

de les nostres Ordenances_{municipals iaixòhapermès}

una _{continuïtat de gestió aconseguida}

gràcies

a

l'es¬

forçdels funcionarisi _{responsables de l'Area de Finan¬}

cesiala_{permanència de dos objectiusbàsicsde lapo¬}

lítica_{municipal, la simplificació fiscal(perquèel ciutadà}

no es_{vegi enganyat per un bosc de petits tributs) i la}

moderació, aspectes ambdós quecaracteritzen lesre¬

visions fiscals_{operades peraquestAjuntament durant}

el_{període democràtic;}

en segon lloc, d'esperançaen la_{promulgació (promesa des de fa}

un any, però que,

segonssembla, finalment,_{s'aconseguirà}dintre de l'ac¬

tual _{període legislatiu) d'un nou marc regulador del fi¬}

nançamentlocal, quemodernitzi les figures actuals ob¬ soletesi _{difícils,tant des del puntde vista delseurendi¬}

ment _econòmiccom de laseva _{adaptació a la realitat}

actual.

Explicaque en els últims anysel conjunt de lesexac¬

cions_{municipals excloses la llicència fiscal i la contribu¬}

ció_{urbana,hantingut}

uncreixement relativament mode¬

rat_{passant, en pessetes constants, de 10.967 milions}

de _{pessetes el 1983, a11.306 milions de pessetes el} 1986 ambun_{creixement acumulatiu de1,25%que,ul¬}

tra no ésser_{superior al creixement anual del producte} interior brut de laCiutat, inclou, amés, milloresdeges¬

tió;quetotaixò palesaunamoderaciótanten la pressió fiscal,com en la incidència_{específica de les exaccions} municipals en la vida econòmica de la Ciutat; que

aquest _{procés ha respectat el principi, defensat} per

l'equip de govern, de procurar la màxima moderació possible en la tributació sobre l'activitat econòmica i

concentrar els nous_{ingressossobre la propietat, puix}

l'activitat econòmica ha estat _{gravada perdessota de}

l'increment del _{producte interior brut de la Ciutat, i s'ha} fet un_{esforç d'actualitzacióen els tributsqueafectena}

la _{propietat, esforçque haurà de coincidir amb la revi¬} sió dels valors_{cadastrals;que la gestió global delsnos¬}

tres diversos recursos és cada _{vegada millor perquè}

mentreel 1983 les resultes i les altes totalitzaren 7.466 milions de _{pessetes, equivalents al 16,76 % dels in¬}

gressosde tal any, la recaptació esperada de los millo¬

res de_{padrons, de la major seguretatal'hora de girar} els _{impostos als ciutadans i de les altes, representarà}

l'any vinent un 23,32 % dels ingressos de tal exercici;

que tot això té una traducció política perquè s'està aconseguint, cada dia més, que paguin elsque, sigui

pel frau sigui perl'imperfecteconeixement de la realitat

per part de l'Ajuntament, no pagaven, sense incre¬

ments _{importants,encanvi,peraquells queja ho feien.}

Destaca que, per donar compliment al manament

constitucional del _{justrepartiment de lescàrregues fis¬} cals i evitar queel contribuent complidor hagi desopor¬

tar la part de despesa pública que correspondria al fraudulent, la Llei General Tributària ha estat modifi¬

cada perla Llei 10/1985, de 26 d'abril, en matèria d'in¬

fraccionstributàries;quel'Ajuntament had'adequarles

seves Ordenances als nous _{preceptes perquè l'admi¬}

nistració local no és un _{graó menorde l'àmbit}

obliga-cional de la Llei GeneralTributària, i peraixò s'hacan¬ viat_{quasi totalment la redacció delcapítol 6è. de l'Or¬}

denança Fiscal General, és adir, elsarts. 53 a 65,on

es determinen les infraccions tributàries i les seves

sancions, establint una línia divisòria claríssima entre

les faltes greus i les lleus, castigant durament les pri¬

meres _{-aquelles conductes antisocials que directa¬}

ment _{produeixin de forma indeguda una disminució}

delsingressos públics,les qualsen lessevesmanifes¬

tacions més extremes constitueixen el delicte fiscal- i

corregint les segones -aquelles que impliquen una

mancade col·laboració directa o_{indirecta, amb l'acció}

tributària-;quetambé s'han recollita l'Ordenança Fis¬

cal General les modificacions introduïdes _{pel Reial De¬}

cret 338/1985, de 15 de març, al Reglament General

de _{Recaptació, acomodant els terminisd'ingrés de la}

quotatributària, i establintl'autoliquidació, pràcticaque

s'imposaen els sistemes tributaris moderns.

Comenta _{que l'autoliquidació evitarà determinats}

errors _{d'interpretació o de transcripció i defectes es¬}

tructurals i procedimentals de l'Administració que escapenal seupoder dispositiu; que noexigirà l'assis¬ tència de _{professionalsque ajudin alcompliment dels} deures tributaris _{perquè paral·lelament s'ha procedit} a

una _{simplificacióde tot el sistema tributari municipal, i}

comportaràunadisminucióde lapressió tributària indi¬

rectaen _{agilitar elsprocessosde gestió;que la implan¬}

tació _{d'aquest sistema ha exigit definir, de manera} ordenada i_paral·lelaencadaundels tributs, el fet impo¬

bonifica-cions, el subjectepassiu, la base imposable, la base li¬

quidable, i el tipus impositiu i les seves correccions;

que lasimplificació operada en el contingut dels dife¬

rents tributs _{pretén, sense perdre els principis fona¬} mentals de cadascun d'ells, evitar una casuística

excessiva que, en lloc de servir de criteris de justícia,

introdueixi factors de greudistorsiócar en la història de

les nostres Ordenances fiscals és ben palèscom l'in¬

tent _{per adaptar-Ies a una realitat complexa ha anat}

acumulant modificacions quesubsistienquanjal'espe¬

rit _{políticque les inspirava, s'havia perdut;que els tri¬} buts _{subjectes a autoliquidació seran solars, plus và¬}

lua, neteja, obertura d'establiments, radicació, publici¬

tat, circulació, tinença de gossos,idespeses

sumptuà-ries-en les tres modalitat_vigentsencaradesprés de la implantació de l'impost sobre el valor afegit- però en aquelles figures enquèesconfeccionen padrons, l'au-toliquidació deixaràdepracticar-se quanel fet imposa¬

ble s'hi _{hagi incorporat;que s'estanpreparantdosmo¬} dels_{simplificats de declaracions aptes}perconfigurar la

totalitat de les ques'hagin de realitzar enaquestAjun¬

tament;que l'autoliquidació s'haurà de practicaren els

trentadies _{següentsa la producció del fet impossable,}

transcorregut l'esmentat termini s'aplicarà un recàrrec

del 10 % i el procediment sancionador començarà

quan l'Administraciódescobreixi l'existència d'un frau;

que els canvis operats no es justifiquen tantsols pels

avantatges que acaba de descriure sinó també pel fet

que l'Administració tributària local no és desegona ni

detercera_{categoria i ha d'anarevolucionanten conso¬}

nància amb els _{principis vigents al'Estati a les Comu¬} nitats Autònomes.

Indica que unaaltra de lescaracterístiques de lare¬ visió _{d'enguany és la moderació perquè} una sèrie

d'exaccions _{municipals importants mantenen} o han

disminuït llurstarifes, perexemple: a) es manté el vo¬ lum _{globala recaptaratravés de l'Ordenança denete¬}

ja, continuant la tendència a la baixa, en pessetes constants, de les diverses exaccions compreses dins

de tal _{Ordenança des de 1983 ençà; b) en l'arbitri de}

radicació, amb el propòsit de contenir lapressió fiscal

sobre l'activitat _{econòmica i perefectes de la simplifi¬} cació_{operadaen tal tribut, 40.000 dels 70.000càrrecs} del _{padróexperimentaran}unadisminucióen llurs quo¬

tesi enelscasos en_{quèesprodueixi augment, la clàu¬}

sula desalvaguardaimpediràqueaquestsigui superior

al 8 %;c) l'impost decirculaciótampocsofreixcappuja

per haver assolit els límits màximsautoritzats, tanma¬

teix caldria una reflexió sobre la contribució dels auto¬

mobilistesa lesdespeses provocades pel trànsit urbà i

sobre la incentivació de l'ús deltransport públic;d) les

tarifes de l'Institut _{Municipal de Serveis Funeraris es}

contenenperdessota del creixement del cost de la vida

com el resultat de _{l'equilibti entre la bona gestió}

d'aquest Organisme (que ha reduït el passiu del seu

compted'explotació permetent oferir als usuaris millors

serveisa _{preus que pugen menysdel cost de la vida) i}

la voluntat_{municipal de responsabilitzar tal Institut del} manteniment de tot _{l'equipament relacionat amb els}

seus serveis, dotant-lo dels recursos necessaris per afrontar tant les inversions_{pertinents com la prestació} dels serveis.

Afegeixque lestarifesengeneral pugen un8%,per¬

centatgeequivalental'increment esperat del'índexde

preus al consum i que se situa dos punts perdessota del creixement_{esperatde la renda de laCiutaten pes¬}

setes constantsiencarala revisió_{proposada comporta}

la _{derogació de l'Ordenança dels Recàrrecs munici¬}

pals, mesura que simplificarà la gestió tributàriai aug¬

mentarà la claredat del sistema per al ciutadà; que

excepcions a l'esmentada puja generalitzada del 8 % derivades de la _{legislació actual són la llicènciafiscali} la contribució urbana_{puix el Projecte de llei de Pressu¬}

postos preveu un increment del 10 % en lestarifes de

la _{primera iunarevalorització del 20 % enles basesde} la segona;i que l'esmentatpercentatgedel8 %també

se_{supera: a)en la taxade clavegueramafi queel ciu¬}

tadà, mitjançant lesexaccions recaptades através de

la Junta de _{Sanejament de Catalunya} o a través de

l'Ajuntament, aporti els cabals necessaris per canalit¬

zari_{depurar les aigüesresiduals dedicant-hi cinquanta} cèntims per cada pesseta d'aigua consumida, propor¬ ció inferior a la de molts _països europeus i de moltes

ciutats _{espanyoles; ib)en la plusvàlua, subjectaal pla} triennal per a l'aplicació del plànolde valors.

Menciona de manera_{especial l'esforç de simplifica¬}

ció realitzaten_{l'Ordenança de Contribucions especials}

(que ha quedat reduïda de 52 a 12 pàgines) pertal d'adaptar-la alanovasituació i dotar els Organs dego¬

vern de l'Ajuntament delselements necessarisper po¬ der _{distingir amb exactitudl'interès públic ielprivatcon¬}

current en cadascuna de les obres _{municipals; i} con¬

creta _{que amb tal fi: s'estableix la participaciódels Dis¬}

trictesenel _{procés tant del projectetècniccomde l'apli¬} cació de les contribucions_especials, perconèixer millor

la realitatsocio-econòmicaafectada;esconsideren d'in¬

terès _{públic totes les actuacions adreçadesaeliminar si¬} tuacions deficitàries en _{comparació a la mitjana de la}

Ciutat; i, salvant els casos d'aplicació estricta de la Llei

del _{Sòl, es manté el criteri que les contribucionsespe¬} cials no_{sobrepassin el 20 % del cost de l'obra.}

Resum, finalment, el Sr. de Nadal laseva exposició

dient que es presentenunesOrdenances: 1) més mo¬

dernes, encara que per assolir plenament aquest as¬

pecte, cal la promulgació de la nova Llei de Finança¬

ment _{local; 2) moderades, perquè el seu creixement}

previst és del 2 % si no es computa lacontribució ur¬

bana i lallicència fiscal i del 7,5siescomptenaquests tributs, percentatge que encara se situa mig punt per

dessota del creixement delcostde la vida i dos _puntsi

migperdessota del creixement econòmic de la Ciutat;

i _{3) més senzilles, característicaque permetràuna re¬} volució administrativa en benefici dels ciutadans i de

l'economicitat:_{aprovant-les, doncs,esfarà unbonser¬} vei a la Ciutat.

El Sr. _{Pujadas, en representació del Grup popular,}

es refereix_primeramental'Ordenança Fiscal

General,

tot manifestant queconsidera plausible lasevaadapta¬

ció a les modificacions _{operadesen el Reglament}

Ge¬

neral de _{Recaptació pel Reial Decret 338/1985, i a}

_la

Llei Genetal Tributària per la Llei 10/1986 aixícom a

la

reestructuració_{orgànica i competencial derivada}

_de

_la

nova Llei de Bases de _{Règim Local, tanmateix}

_ha

_de

reiterar laseva_{preocupació: a) enprimer llocperla}

_de¬

saparicióde la via económico-administrativasense

ha¬

ver-se_{garantit prèviament la gratuïtat de la via conten¬}

ciosa, determini aquest que deixa en la més

absoluta

indefensió els _{petits contribuents locals que, quan}

_els

costos del recurs contenciós administratiu_superen

les

100.000_{pessetes,es veuen privats d'unainstància}

_mí¬

nimament neutral fora de l'estructura administrativa municipal, de manera que els Ajuntaments

semblen

NUM. 31 10-XII-1985 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 805

els canvis produïts en el règim de consulta i l'enduri¬

mentoperaten la qualificació de les infraccions tributà¬

ries i lasevasanció fa,a_juíseu, necessària la via eco¬

nómico-administrativa -que se suprimirà a _l'any de l'entradaenvigor de la Llei 7/1985-, puix difícilmentes

pot esperar

de l'òrgan consultiu establert

a

l'art.

137 de

l'Ordenança Fiscal General per informar preceptiva¬

mentels recursosde reposició de naturalesa tributària,

unaindependència i _una qualificació parangonables a lesdel Tribunal Econòmico-administratiu, atesa la des¬ confiança generada durant moltsanys perla conducta

del'Administració _{municipal de norectificar mai, ni tan}

sols quan es cometendisbarats.

b) En segon lloc,perla introducció de

l'autoliquida-ció_obligatòriaendeterminats arbitris itaxes,laqualsu¬ posauna

doble càrrega fiscal perquè,

en

transferir

part

de la _{gestió tributària} vers els subjectes passius, aquests d'ara endavant hauran d'aprendre omplir im¬

presos complicats i, en traslladar-los la responsabilitat

dela_{liquidació, els}exposa asancionsperles incorrec¬

cions que puguin cometre, sancionsque noestan gra¬ duades en el seuimportper un barem objectiu.

c) Ientercerlloc, pel mimetisme exageratde l'adap¬

tació a la _{legislació estatal, fenomen ben explícit a} l'art. 58 de _{l'Ordenança Fiscal General}on esdetermina

la _{pèrdua de subvencions o crèdits municipals quan} s'incorrien infraccions tributàries.

Recomana, en conseqüència, que s'aprofiti el pe¬ ríode d'informació _{pública perrevisar els textos refor¬}

mats,especialment el capítol 6è. de l'esmentadaOrde¬

nança.

Creu que l'augment de recursosestimat per a l'any

vinent és molt inferior al real _{perquè el Projecte de Llei} de _{Pressupostos generals de l'Estat, conté les se¬}

güents previsions:

a) En la contribució urbana s'augmenten un 20 %

tots _{aquells valors cadastrals que tinguin més de tres} anysd'antiguitat-cas enquèestroben tots els de Bar¬

celona- mantenint la renda cadastralenel 4%, raóper la _{qual ha de recordar el compromís assumit per}

l'equipde govern durant la discussió de les Ordenan¬

ces_{fiscals per a 1985, de reduir enforma equivalenta}

l'augmentde valor cadastral el tipus impositiu de tal tri¬

but que enaquell moment s'apujava del 20 al 36%, de

manera _{que per fer honor a tal compromís tal tipus} s'hauria de reduir ara el 30 _{%, altrament, les avalua¬} cions dels _{ingressos corresponents s'han d'elevar} en

un20 _{%, ésadir, en2.570 milions de pessetes.}

b) En la llicènciafiscal s'eleven les tarifesun 10%

mesura _{que representarà 450 milions de pessetes} més.

c) La participació de Barcelonaenel Fons Nacional

de_{Cooperació creixerà un2,5 %.}

d) AquestAjuntament, noel de Madrid, rep unado¬

tació_{compensatòria,noinferiora1.500 milions depes¬} setes _{pels perjudicis derivats de la seva menor pobla¬} cióen la distribució de l'esmentat Fons.

e) Que els 2.850 milions de _pessetesper ala Cor¬

poració _{Metropolitana venen a minvar també l'aporta¬} ció_{d'aquestAjuntament.}

f) _{Les compensacions}per la desaparició de deter¬ minats _{conceptes de l'impost sobre despeses} sump-tuàries en _{virtut de laimplantació de l'Impost sobre el}

valor_{afegit poden suposaraltres 650 milions.}

Afegeix que sumantels majors ingressos resultants

de la contribució urbana -2.750milions-, de la llicència fiscal-450 _{milions-, i de lacompensació per la}

mirio-ració de_{l'impost sobre despeses sumptuàries -650 mi¬}

lions-, estotalitzen 3.670 milions depessetes que re¬

presentenunsincrements addcionalsdel 8% sobre les

xifres de _1985,de maneraque, afegint-hi el 2,04 % re¬

conegut en el quadre facilitat per l'equip de govern,

l'augment global de la pressió fiscal seria, l'any vinent,

del 10_{% llevat queelgovern municipal rebaixi}ara, fins

el 30 % el_{tipus impositiu de la contribució urbana,car,} sino esfaaixí, ell haurà de preguntarsi el compromís

assolitala sessió del 28 de setembre de 1984_tampoc

es_{complirà quan s'aprovi la revisió del cadastre urbà.}

Després d'advertirque l'augment vegetatiu del 8 %

sobre les tarifes_{vigents enguany constitueix} una apli¬

cació _{exagerada de l'actualització prevista en funció} dels_{percentatges d'augment de la inflació, repassales} modificacions introduïdesen les diferents Ordenances

en els_{següents termes:}

a) Ordenança núm. 1: resulten altes les tarifes de

lestaxes _{de la Unitat del Plànol de la Ciutat correspo¬} nents a les_{publicacions i edicions cartogràfiques; i se}

suprimeix la bonificació del 50 % de la quotaper ales parades d'estacionament i càrrega i descàrrega ocu¬

pades pervehicles de diverses empreses.

b) Ordenança núm. 4: escongratula de la reducció

de tarifes d'entrada al Zoo, en la línia reiteradament propugnada pel seu Grup.

c) Ordenança núm. 8: és excessiu l'augment del

20% de la tarifa dels aparcamentsvigilats.

d) Ordenança núm. 9: l'increment del 8 % en tots

elsconceptes comporta unapressió fiscal superiora la desitjable sobre els preus dels articles de primerane¬

cessitat, raóperla qual la puja s'hauria de limitar al 4o al 5%; i abans de pujar els subministraments d'aigua i

llum _{d'aquelles parades que no tenen instal·lació prò¬}

pia, caldria mirar si això és factible, però en qualsevol

cas, els augments previstos superen el 100 % en lloc

de limitar-seal 50 % indicat en la nota explicativa for¬

mulada per

l'Àrea.

e) Ordenança núm. 12: troba exagerat l'increment

del 12 % en les tarifes dels serveis mèdics, el qual no és el sistema més adient perequilibrar elspressupos¬

tossanitarisi s'hauria de limitar al 6 % millorant_l'assig¬ nació de recursos _{personalsa unsobjectius revisats i}

precisats permillorar la productivitat: les tarifes de La¬ boratoris _{municipals augmenten novament de forma}

vegetativa i més alta de la necessària sensehaver-se

ofertuninforme_{adequat sobre els costos}analítics dels

diferents serveis.

f) Ordenança núm. 13: el tipus impositiu passadel

25al 30 % _però, amés, hi ha la incidènciaque la puja

de preus de l'aiguatindrà sobre la recaptació de ma¬

nera _{que l'augment excedirà del 20 % previst: conse¬}

güentment, caldria mantenir el tipus impositiu

actual

del 25 %;i s'ha canviat la fórmulade càlcul de la base imponible de les aigües subterrànies expresant-la en quilovats en lloc de cavalls de vapor com fins ara,

sensedonar-se la_{correspondència entre} una i altra.

g) Ordenança núm. 28: on s'han produït, una ve¬ gadamés, profunds canvis que impedeixenque

el ciu¬

tadà arribi aconèixer-la: s'eliminen les reduccionsso¬ bre les superfíciesdestinades apassadissos,

escales,

etc.; esdisminueixen les reduccions per a lesplantes

superiorsala tercera;esdisminueix la tarifa

dels locals

de 2.000 a 6.000 m2 però s'augmenten lescorrespo¬ nents als de més de 6.000 metresi encara_que latarifa

mínima peralscarrersd'inferior categoriaes

rebaixi de

comporten un grau d'incertesa importnt; s'apliquen en determinats casos -com les sales de cinemes- uns

coeficients de reducció de tarifes quesemblen correc¬

tes_{però, en canvi, les entitats financeres, discoteques,}

sales de festa i clubs de nit vénensubjectesa uns coe¬ ficients _{d'augments difícils de justificar; sembla dub¬}

tosa la intenció de l'art. 5.1, que possibilita l'atorga¬

ment de subvencions a _{les empreses que coadjuvin}

amb _{l'Ajuntament en la solució dels problemes urba¬}

nístics, i a totes aquelles que promoguin o fomentin

l'ocupació perquè, en ésser aquest últim supòsit apli¬

cable atotes _{les empreses,taldisposiciósemblarefe¬}

rida ales Societats anònimes laboralso ales_Coopera¬ tives si bé això pugnaamb el concepte de bonificació;

quela clàusula de salvaguardaque ve alimitar al 8 % l'augment màxim de le quotes, suposa la constatació

del fet que ningú no sap quan pot augmentar la seva

quota; i que és il·lògic i injust penalitzar mitjançant els

coeficients correctorsd'aquest tribut-aixícom através de la llicència d'obertura- determinades activitats

-pubs, discoteques, casinos i bingos- ja subjectes a

gravàmensespecials de la Generalitat.

h) Ordenança núm. 21:el nousistema tarifari, amb

la _{supressió de la destinació de tipus impositius entre} la_{publicitat exterior i la interior i l'establiment de factors}

correctors _{segons la classe de publicitat,}ve a penalit¬

zar els anuncis lluminosos elevant en un 54 % llurs

quotes.

Opina que els municipis amb govern socialista, se¬

guint la política fixadaperla Comissió d'Hisenda de la

Federació de_{Municipis de Catalunya, estan apujant les}

seves Ordenances al voltant d'un 8 _{%, percentatge} discutible i indiscriminat queobeeixaduesraons:la de

no _{superar demagògicament l'índex de preus al con¬} sum i la de moderar la_{pressió fiscal davant la}convoca¬ tòria d'eleccions_{generals peral 1986 i per prepararel} camí d'un any préélectoral a l'Administració local, afi de fer oblidara _{l'electorat les puges dels anys 1984 i}

1985;que tal percentatge no estroba avalat pels perti¬

nents estudis econòmico-financers o, si ho són, no en

pugués disposar; que l'expedient, com es potcompro¬

var _{consultant-lo, presenta els següents defectes for¬}

mals: li manquen la Memòria de l'Alcaldia, l'informe

tècnic de naturalesa econòmico-financera que acrediti

a les_{Ordenances, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,12i 13,els cos¬}

tosdels diferents serveis i el rendiment econòmic real,

no _{pressupostari, de les respectives Ordenances; l'in¬}

forme del'Interventor; l'informe delaSecretaria Gene¬

ral i el dictamen de la Comissió Assessora_previstaala

Llei 7/1985. Estima que la discussió de la revió de les

Ordenances fiscals s'ha d'emmarcar dintre el debat

pressupostari perquè: 1) l'increment pressupostari que se'n deriva no _{superarà el 2 % segons previsions de}

l'equip de govern i obeeix a criteris polítics i nofinan¬

cers; 2) les retallades en el Fons de Cooperació local,

decidides_{pel governcentral, afectenala credibilitat del} govern local en la prestació de serveis finalistes; 3) l'Ajuntamentestroba sotmès alrègimd'intervenció ad¬

ministrativaenvirtut de la Llei24/1983, de Sanejament

de les hisendes _{locals; 4) s'ha enfonsat el Pla qua¬} driennal per la disminució de 20.000 milions en els Pressupostos; tot això el portaainquirirperquè es pro¬ posa un augment modal del 8 % quan això no obeeix

a criteris _{financers, s'han congelat les transferències} de l'Estat i s'ha enfonsat el Pla_{quadriennal, i si}no ens trobem davant d'unanova_{demagogia delgovernmuni¬}

cipal més perillosa perésser de caràcter financer.

Després de reiterar que la política financera no es

potdeslligar mai de la política pressupostària, toma a

preguntar per què es proposa un augment modal del

8%,totadvertintquesi éspercomplir la legalitat admi¬ nistrativa, caldrà treure'n les degudesconseqüències;

que li semblaria pueril justificar-lo per la necessitat d'adequar les Ordenances al cost de la vidaquanaixò

no està recolzat en els _{deguts estudistècnic del cost} dels serveis; que els diversos percentatges d'incre¬

ment_{tampoces poden basaren la resultant dels cos¬}

tosdels serveis i la_{recaptació prevista puix tal resultant}

no _{té cap suport tècnic: creu, doncs, que tal vegada}

l'equip de govern ha esgotat la seva emancipació fi¬

nancera, esprenles finances molta lalleugerao,pitjor

encara, fa política electoral.

Subratlla que quan esdónauna políticapressupos¬ tària restrictica com la _{d'aquest Ajuntament perquè hi} haunaintervenció administrativa derivada de la Llei de

Sanejament, el Govern Central ha centrifugat el seu dèficitalesrestantsAdministracions_{territorials, la càr¬} rega financeraredueix dia a dia el marge operatiu de

les_{despeses i la pressió fiscal dels ciutadans comença}

a ésser _{angoixant, només hi ha una possibilitat d'ac¬}

tuarsensedisminuir la _{prestació de serveis: procedir}a l'estudi seriós del funcionament i delscostos delsser¬

veis per acomodar-los a les necessitats socials, cosa que nos'ha feto, almenys, noels ha estat facilitada.

Assenyala,perúltim, que enanteriors exercicis s'ha¬

vien dedicat moltessetmanes i, fins itot mesos, al'es¬

tudi de les Ordenances fiscals per no caure en errorsi

injustícies però enguany nos'ha disposat de la docu¬

mentació i informació _{adequades per conèixer els in¬}

gressosde les diferents taxes i els costos dels diferents serveis.

Acaba anunciant que, per les raons exposades, el

Grup popular votarà negativament la totalitat de lapro¬

posta.

El Sr. de Nadal, en contestació a la intervenció del

Sr. Pujadas, començaprecisantque la dretano hauria

d'extremar el sentit de la_{propietat fins el punt de refe¬} rir-se al Govern de l'Estatcom_{govern delssocialistes}

quan és el governde tots ique l'anypassat elGruppo¬ pular l'elogiàperhaver reflectitales nostres Ordenan¬

ces fiscals les innovacions tributàries introduïdes per

l'Administració estatal i, per tant, enguany, esperava

rebre un _{elogi similar: sospita, doncs, que l'actitud}

adoptada avui pertal Grup, és fruit de la crítica siste¬

màtica_{perquè les fórmules del'autoliquidació són molt} més senzilles que les emprades per l'Estaten figures

similars ino esdónatampocel mimetisme exageratim¬

putatpel Sr. Pujadas, carl'Administraciótributàriamu¬ nicipal se situaen el mateix nivellque la de l'Estat i

ni

els nostres tributs ni els nostres _{inspectors sónde ter¬}

cera_categoria.

Indica que en el càlcul dels ingressos no s'ha

de

computarl'increment del 2,5 % del Fons de

cooperació

municipal, iensems, la pèrdua de determinatsconcep¬ tes de _{l'impost sobre despeses sumptuàries}

_perquè

unai altraes_{compensen i la pressió fiscal enel sector} no _{quedarà alterada donat que tal impost sobre}

_les

despeses sumptuàries se substitueix per l'impost so¬

bre el valor afegit, el qual no ha d'ésser diferentde

la

resta de_{sectors; que no és arael moment de}

_discutir

els increments de la contribució urbanajaque

l'Ajun¬

tament es va_{comprometre a rebaixar el tipus si en}

_el

moment de la revisió del cadastre urbà, no en unaltre,

NÚM. 31 10-XII-1985 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 807

quela

mitjana d'increment dels

ingressos propis,

pres¬ cindint de la contribució urbana i de la llicència fiscal seràdel7,5%;que enl'impostde radicació-quedesa¬

pareixerà amb la

nova

Llei de Finançament Local, però

que

malgrat

ésser obsolet,

deixava

un

cert

marge

de

política

fiscal al Municipi,

a

través de la graduació dels

coeficientssectorials iper carrersi de les bonificacions,

possibilitat aquesta

que

l'Ajuntament hauria de

conser¬

var-hi ha 62.744càrrecs queel 1985 tenen unaimpo¬

sició_{global de 2.920,6 milions}

_de

_pessetes

_la

_{qual des¬}

prés

de la

simplificació operada

passarà

a

ésser de

2.576,4 milions amb una baixa de 44 milions respecte l'exercici anterior mentre que altres 8.233 tindran una

puja

inferior

al

8

% i altres 7.767 quedaran protegits

per

laclàusula desalvaguardademanera queel padró bai¬

xarà en _{conjunt 143 milions de} pessetes en relació a l'anyanterior;que l'Ajuntament

ha de desplegar,

quan

sigui

possible

com

ho és

en

el

cas

de

la

radicació,

una

política

fiscal

a

través de les

bonificacions, la

transpa¬

rència de les quals quedaassegurada pel fet que, en ésseruna _{competència delegada del Plenari}en la Co¬

missió del Govern, el Consell Municipal Permanent

també entindrà coneixement.

Comenta que els càlculs de l'increment del 8 %

s'han realitzat teninten comptelesnecessitats munici¬

pals i, pertant, aquestpercentatgees proposa

perquè

garanteixl'equilibri econòmic

municipal i

no pas

perquè

tal _{hagi estatl'evolució del cost de la}

_vida

_o

_la

_recoma¬ nació de la Federació de Municipis de Catalunya; que la seva _{resposta a les imputacions de}

demagògia

_i

electoralisme efectuades pel Grup popular és la se¬

güent: les finances municipals estracten avui amb

la

mateixa_{serietat que durant tot el període democràtic,}

cercant_{l'equilibri de les necessitats municipals amb la}

menor _{pressió fiscal i la major eficàcia}

_{recaptatòria}

possible, ésadir, procurantlluitarcontrael frau, obtenir

els recursossuficients en la mesurapossible i no per¬ dre el valor_{adquisitiu dels diners.}

Afirma,perúltim,quel'expedientestrobava complet

quan ahir l'examinà per preparar la seva

intervenció;

que en el fet d'haverestudiat durant moltes setmanes

les Ordenances fiscals, es troba la causa de la seva

complexitat històrica:quanles necessitatssónconegu¬

des amb_{temps,bastenpetites modificacionsqueafec¬} tinala_{recaptació previsible iespotprocedira unasim¬}

plificacióde la normativatributàriagràcies a la qual les

més de _{cinquanta Ordenances fiscals existents abans} de 1982 s'han convertit en _{dinou, si no} es tenen en

compte les novesOrdenances de contribució urbana i

lallicènciafiscal.

El Sr. _{Pujadas replica}que ell no posa en dubteque

el_{Govern de l'Estatsigui el governdetots}

_però

_{no sap} si així ho creuen també tots els ciutadans de Barcelo¬ na; que els fets de l'any passatjustificaven l'elogi del

seu _{Grup però no pas els d'enguany; que l'expedient} no _havia d'estar _{complet ahir sinó abans perquè els}

Regidors

puguessin estudiar-lo degudament; i que no

consten a _{l'expedient ni es facilitaren a lasessió del}

Consell _{Municipal Permanentque havia d'ésser infor¬}

mativa_peròque no ho fou, dades suficientsperjudicar

si el 8 %ve aestablir_{l'equilibri necessari percobrir els} costos dels serveis.

El Sr. de Nadal observa que enlaseva resposaante¬

rior ha oblidatcontestarel tema, plantejatpel Sr. Puja¬

das,de la indefensió del ciutadà perladesaparició dels

Tribunals Econòmico-administratius i al respecte pre¬

cisa_quetalsTribunalstenenvidaencaraperdosanysi

que no es pot araaventurar ja unjudici sobre la inde¬

pendència de l'òrgan consultiu que es crea per infor¬

mar les reclamacions dels contribuents i amb el qual l'Ajuntament dóna un pasendavantper obviarles difi¬

cultats que puguin crear-se als ciutadans mentre l'ac¬ cés als Tribunals Contenciós-administratius no _sigui

gratuït o no s'hi puguin portar assumptes de petita

quantia.

El Sr. Comas,en nomdelGrup convergentcomença dient que peralseu Grupcontinuavigent el principi de

no _{acceptar la permanència de la discriminació en la}

pressió fiscal quepateixen elsbarcelonins, principique motivà lasevasortida de_{l'equip de}governicondiciona

de formaespecial el seupuntde vistaen relacióa les

Ordenances avui proposades, lesquals tenen, amés,

els_{següentsdefectes:}

1_{) Presenten manca de transparència respecte} a l'increment real que suposen.

2) Graven bàsicamentel fetde la residència.

3) Comporten, unavegada més, un altgrau de re-gressivitat socialpercréixerperdamunt de l'increment

salarial_{esperat-quans'afecta als ciutadansen funció} de lesseves_{rendes, nosón adequades lesreferències}

al _{producteinterior brut de la Ciutat- iperlamancade} consideració _{respecte als ciutadans més desvalguts}

econòmicament; i

4) Introdueixen un alt grau de prepotènciaenvers

elsciutadans,perquè,en implantarl'autoliquidació jun¬

tamentamb lesnoves sancions, comporten unasitua¬

ció_{greumentperjudicial.}

Referint-se a l'increment _{d'ingressos, argumenta} que la mitjanadel 7,5odel 8 % no

és

certacom espot

fàcilment demostrar amb les mateixes dades facilita¬

des per l'equip de govern; que en la

sessió d'avui

no

s'ha d'analitzar, com es faria en tractar dels Pressu¬ postos, ladiferència entreels ingressos de l'any

vinent

i els_{d'enguany sinó l'increment}

_{de les tarifes}

_satisfetes

per aquells contribuents que ja compleixen

les

seves obligacions fiscals car els increments o

decrements

fruit de la funcióinspectoratambécauen fora de lava¬

loració estricta de lesmodificacions fiscals;quesumant

els ingressos de les Ordenances que

són objecte

de

padró i de lesque no entenen,

resulta

un

increment

de

l'11 % i nopasdel 7,5odel 8 %; que en

determinades

Ordenances, a més d'apujar els tipus,

s'introdueixen

aspectes nous que també

incidiran

en

la

recaptació:

així en la de mercats s'incorporen els permisos per

obres i_{s'apugenles tarifes d'aigua}

_{i llum}

_{per a}

_les

_para¬ dessense_{comptador; que enla taxade}

_{recollida d'es¬}

combraries, lareducció per costos derivada de

la ins¬

tal·lació de contenidorsno _{potconceptuar-se pas com}

una rebaixapuix_{els valors}nosónpas

homogenis

amb

els existents quan nohi havia contenidors;queen

l'ar¬

bitri de radicació-enel qualno esvol entretenir ateses

les noves dades al·ludides pel Tinent d'Alcalde-,

s'ha

intentat incrementar el rendiment de tal Ordenança,

que havia arribat alseu

límit, variant la

fórmula de

càl¬

cul i _{suprimintexempcions i}

_{així: la tarifa}

per

als locals

fins a2.000 m2, resultarà més cara peralgunes cate¬ goriesdecarrers-la primera

i la

segona- que

l'anterior

fins a 1.000 m2 iapartirdels 2.000 m2 totes,

excepte

el cas dels carrers de 9a. categoria, resulten

també

méscares,s'hansuprimit lesexempcions de

les

super¬

fícies_{corresponents}aserveis

de

personal (sales d'ac¬

i _{ocupats pel titular de la planta baixa, s'ha rebaixat al} 15 % la reducció corresponent ales plantes superiors

a latercera, s'ha eliminat la reducció del 10 % perals

comerços, i desapareix la clàusulade salvaguarda de

lesOrdenances anteriors, que beneficiava uns 15.000

contribuents;que segonss'ha deixat translluiren algu¬

nes _{converses, amb l'eliminació de determinades}

exempcions per als establiments hostelers es pretén compensarla pèrdua derivada de la derogació de de¬

terminats tributs com a _{conseqüència de l'entrada en}

vigor de l'impost sobre el valor afegit, comportament

que seria durament criticat si l'adoptaven els particu¬

lars; que a l'Ordenança núm. 2 es produeix un incre¬

ment _{general del 8 % llevat d'alguns conceptes que}

arriben a_{sofrir puges del 27, del 30, del 40 i, finsi tot,}

del 200 i del 240%,quelògicament,han d'incidirsobre

elscàlculs de_{l'equip degovern; que,consegüentment,} el _{percentatgede l'11 %,que, segonsha indicat al prin¬}

cipi, palesaven les dades de l'equip degovern, arriba

fins al 13 % segons els seuscàlculs.

Respecte a la regressivitat de la revisió proposada,

considera que no és progressiu limitar l'exempció de

lestaxesde recollida de brossa i dels serveis personals

a uns _{ingressos inferiors a l'import del salarimínim in¬}

terprofessional, ni les bonificacions per a la prestació

d'aquests darrers serveis, al doble d'aquesta xifra; i

quetampoc ho és incrementar un 15 % les Ordenan¬

ces _{que graven particularment la residència, com són}

les núms. 3,6,12,13 i 17, perquè tal percentatge coin¬

cidirà amb unsincrements salarials detansols el 7 %,

ni _{permetre el predomini de l'increment de les taxes,} amb_{particular les relatives als serveis personals, sobre} els dels impostos, seguint latònica del Govern socia¬

lista d'incrementar més els _{impostos directes}que els

indirectes.

Tocanta la incidència dels increments sobre el fet de la _{residència, assenyala que, malgrat les inundacions}

que, quan plou, pateix una part de laCiutat, la taxa de clavegueram, ha augmentatun200%elsúltimsquatre

anys i un 100 % els dos últims anys, pagat indirecta¬

ment a través del consum _{d'aigua; que la contribució}

urbana també ha pujat més d'un 200 % en els últims

quatreanysi el 107 %enels dos darrers exercicis;que l'últim increment de valors de l'impost de plus vàluare¬

percutirà greument sobre la gent humil que hagi d'es¬ cripturar el seu pis, puix les puges han estat del 10 al

40 % a la Zona Universitària, del 30 % a la plaça de

Francesc Macià i del 25 % a Sant Gervasi _{però han} arribat al 250 % alaTeixonera, al 200%a laVerneda,

al 150 % al BonPastor, i al 100 % al Poblenou i al Po¬

ble Sec.

Pel que fa a la prepotència de l'Ajuntament, la veu ben _palesa:

1_{) En la implantació de l'autoliquidació (que també} és _{regressiva perquè exposa el contribuent} a incórrer

en sancions i _{l'obliga a recórrer} agestors administra¬

tius amb la consegüent despesa addicional), perquè s'imposa al practicar-laque el fet imposable no s'hagi incorporat als corresponents padrons -és adir, que si l'Ajuntamentnocompleix lessevesobligacionsen rela¬

ció a una declaració d'alta, el ciutadà queda obligat a

anarfent _{l'autoliquidació tantsanys com calgui- i per¬}

quèesfaculta l'Alcaldiaperestendre aquest sistemaa altres exaccions.

2) En el règim de sancions perquè: a) cada infrac¬

ció simple (ho són l'incompliment del deure de declarar

el domicilifiscal, lano indicació del document nacional

d'identitat o del codi d'identificaciófiscal, i la presenta¬ ció fora de termini de declaracions i_{comunicacions)es}

pot sancionar amb multescompresesentre les 1.000 i les 100.000 _{pessetes; b) el retard de més de quatre}

mesos en el _{portament de la comptabilitataquè esre¬} fereixen les Lleis mercantils i tributàries se sanciona amb multes de 10.000a200.000_{pessetes;c) lamanca} dedeclaracionso relacions i la no_{aportació de lesda¬}

des indicades a l'article 125 se _{sanciona amb tantes}

multes de 1.000 a 200.000 _{pessetes, com dades ha¬}

guessin de figuraren aquelles o d'ésser aportadesen

virtut dels _{requeriments; d) les infraccions greus (ho} sónno _{ingressar dins dels terminis assenyalats latota¬}

litat o _{partdel deute tributari, els pagamentsa compte} o lesquantitats retingudes o que s'haguessin de rete¬ nir) tenen encara unes sancions mésgreus; e) lagra¬ dació de _{l'import de les sancions aplicades depèn de} factors _{subjectius i discrecionals; f) i aquest règim de} sancions s'implanta, precisament, l'anyque comença

a _{aplicar-se el sistema d'autoliquidació i en què, per}

tant, són fàcils els oblits i els descuits; i

3) En la novaregulació de les consultes on es de¬

termina que la contesta notindrà caràcter vinculant si

la Llei no_{disposa altrament, i que si l'Administració no}

proporciona les dades necessàries per al'autoliquida¬

ció de la _{plus vàlua, el subjecte passiu haurà de} pre¬

sentar _{l'oportuna declaració en el termini de trenta}

dies.

Observa que la bonificació establertaa l'article 5 de l'Ordenança fiscal núm. 18enfavor de tots aquells que

promoguin l'ocupació deixaun amplimarge a la discre-cionalitat; que cal comptar aviat amb el nou marclegal regulador de les finances locals si bé es tracta d'una qüestió no dependent del Consistori però sí del Partit

de _{l'equip de}govern; que en un programaradiofònic el

Segon Tinent d'Alcalde va prometre que si l'Estat in¬

crementava el 20 % de les bases de la contribucióur¬

bana, esrebaixaria al màxim l'increment del 8 %.

Significa,finalment,quel'any passatentancarel de¬

bat sobre el mateix _{tema, l'Alcalde cità} un estudi del

Sr. _{Magí Pont i Mestres, segonsel qual aquest Ajunta¬}

mentestrobava molt endarreraenel_{rànking dels Ajun¬}

taments que més havien augmentat llurs impostosita¬

xes, els primers llocs del qualerenocupatspelsAjunta¬

ments de Falset, la Seu d'Urgell, Banyoles i Figueres;

que ell no va poder respondre llavors perquè no tenia

a mà les dades_però avui,encanvi, disposa de lexifres

corresponents als esmentats municipis i, excepte la

Seu _{d'Urgell, resulta queFigueres, Falset i Banyoles,}

tenenunatributació local_{(deduïdes les aportacions}

_del

Fons nacional d'hisendes _{locals) de 15.600, 12.600}

_i

15.000 _pessetes per habitant, respectivament, quan aquí estem perdamunt de les 30.000: demana, doncs,

que les respostesque avui l'equip degovern doni a

la

seva_{intervenció, presentin aspectes concrets.}

El Sr. de Nadal contesta _{que, efectivament, Barce¬}

lona _{pateixuna pressió fiscal superiora la d'altres po¬}

blacions;que l'any 1984, pelquefa als impostosdirec¬

tes, la pressió fiscal erad'11.000 pessetesperhabitant

a Barcelona i de 9.700 pessetes aBilbao, mentreque

en els impostos indirectes hi havia una diferència

de

700 milions de _{pessetes entre aquella ciutat i lanostra}

però la ciutat bascarep unsfluxos molt importants

de

recursos de la seva Comunitat Autònoma com suc¬

ceeix tambéa_{Saragossa,aValladolid iaMadrid,}

_ciutat

aquestaque experimenta una notabledisminució de

la

NÚM. 31 10-XII-1985 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 809

Comunitat Autònoma malgrat els avatars d'unanorma

que

implantava

determinats tributs;

que

tots

els Grups

reconeixen la ncessitat de negociar, tant directament

amb el Govern central com indirectamentatravés de

laGeneralitat,unacompensaciópels serveis de capita¬

litati de substitucióque noforen valoratsen el moment

delstraspassos;queel camí perresoldre la pressió fis¬

caldiferencial de Barcelonaalineant-la amb la delsres¬

tantsmunicipis espanyolsno són,doncs, les Ordenan¬

ces fiscals i per això el creixement d'aquestes serà

l'anyvinent el més moderat

possible.

Indica quefa dosanysel Sr. Comas,perdefensar les

seves estimacions sobre el creixement de la pressió fiscal, es basàen la sumadels padrons i en canvi en¬

guany opta per una

anàlisi singularitzada,

Ordenança

per Ordenança;

hauria de tenir, doncs,

una

mica

més

decoherènciaen talpunt; quesumantels Padrons l'in¬

crement d'ingressosés del 2,5 %;que la mitjana d'in¬

crement de la _{pressió fiscal,} trets elscasos específics

queja haesmentat, és aproximadament, del 8

%,

amb

baixes significatives, en tributs residencials, com és la

taxad'escombraries.

Reconeix que les opcions del'equip degovernquant

al creixement delsingressos municipalsesbasenen la

constatació que la tributació percontribució urbana es trobava desfasadaen relacióala realitat_{perquè els ha¬}

bitatges i els locals comercials i industrials estan sub¬

valoráis i, consgüentment, la fiscalitat havia d'insistir

en_{aquest puntpertalcomBarcelona nos'ha de}

desin-dustrialitzaren _{aquellesindústries compatibles amb la}

residència i la_{qualitat de vida i, essent}comésunaciu¬

tatfonamentalmentterciària, calanaramb compte amb

la_{pressió sobre l'activitatcomercial i professional, tan¬} mateix la_{gestió municipal procura queelscostos de la} residència _{tinguin el menor creixement possible,} con¬

següentment: el fet de residira la Ciutat haestat

dife-rencialmentmés_{gravatqueelfet de treballar-hio} tenir-hi activitats comercials o_{professionals.}

Sosté quela progressivitat del'acció municipal ha de

venir perla via de laprestació de serveis,

concentrant-los i estenent-concentrant-los vers _{aquelleszones o sectors de la}

població que en tenen més mancança; que només

queden dos impostos indirectes, el decirculació i el de despeses sumptuàries (en aquells conceptes encara

subsistents) i els fons locals més importants provenen dels _{impostos directes que el ciutadà paga pel fet de}

posseircoses en funció de la seva renda: tant el valor

de la residència comel de la indústria hi _guarden una

relació;que gràcies a l'autoliquidació, tantel compra¬ dorcomel venedor tindran coneixement de_{l'import de} la_{plus vàlua generadaper lacompra-venda d'un pis i} això _{permetrà corregir la pràctica de traslladar tal des¬} pesa alcomprador, i incidir sobre els preusdels pisos de segonamà;quel'article del'Ordenança núm.17es¬ mentat _{pel Sr. Comas, pretén protegir precisament al}

ciutadà, el qual, obtingudes les dades facilitades per

l'Ajuntament,

podrà recórrerno la plusvàlua sinó lava¬

loraciódel solar.

Desitja

saber si peral Grup convergent aquestAjun¬

tamentés o no una Administració al mateix nivell que

l'estatal o _{l'autonòmica i si quan l'Estatpromulga una}

novaLlei_{vàlida, perla sevavocació, per atotsels ciu¬}

tadans_{i per atots els nivells del'Administració, l'admi¬} nistració local ha d'ésser considerada més_prepotent, més_{agressiva i més incapaç d'apreciar la bonaomala} fe dels _{infractors, la} seva capacitat econòmica, la rei¬

teració de les infraccions, la resistència negativa o

obstrucció dels infractors a l'acció _{investigadora, la} transcendència de les infraccionscomeses _{per a l'efi¬}

càcia de la _{gestió tributària,} o la quantia del perjudici

econòmic sinó que ésun seràvid dels diners dels ciuta¬

dans que, posataelegir entreunasanció de 1.000pes¬

setes iunade _100.000, s'inclinarà_{sempre per}aquesta

última_quantia.

Remarca quel'Ajuntament ésunaAdministracióque intenta ésser seriosa i ho _aconsegueix en un altíssim percentatge de casos perquè el nombre de recursos econòmico-administratius ha baixatradicalment, s'han

fetmés flexibles les relacions amb els contribuents ies crea un_{òrgan consultiuperinformar les interpretacions}

contradictòries que se suscitin entre els ciutadans i l'Ajuntament: per tant, no ha de renunciar als instru¬

ments amb què es dota l'Administració Estatal per a l'eficàcia de laseva_{gestió;que la Llei General Tributà¬}

ria_{regula la facultat sancionadora de l'Administracióen}

totsels seusnivells i la novanormativa_{municipal conté} notables _{avantatges peral contribuent: a) mentre una} infracció no _{sigui descoberta per la inspecció, podrà}

posar-seal corrent ambunincrement del 10 %; b) l'en¬

trada en via executiva no es _{produirà sense coneixe¬}

mentdels afectats i les executivesnoactuaran_{fins que}

la _{inspecció hagi comprovat els fets i hagi recaigutuna} sanció _{específica; c) no es podran rebrerecàrrecs per}

períodes anteriors sense tenir-ne un coneixementex¬

plícit; d)els propietaris devehiclesvenutss'estalviaran

les molèsties derivades d'haver oblidat cursarles bai¬

xes_{perquè aquestaestramitarà conjuntament amb les}

altes; i d) l'import de la plus vàlua deixarà d'ésseruna sorpresa i en el momentde l'obertura jaes coneixerà

el cost de la respectiva

llicència.

Observa quedesapareixla clàusula de salvaguarda

per raó del canvi dezones, que afectava a un nombre limitat de contribuents _{perquè en opinió de l'equip de} govern resultaven injustes les diferències dequotespel

fet d'haver obert el _{negoci en un temps o en altre,tan¬} mateix _{aquesta mesuras'ha adoptat de forma gradual} al _{llarg dels exercicis de 1981 a 1985; que la tarifa}

_de

la radicació s'ha rebaixat a 44 pessetes m2, però el

coeficient 1,12recuperales 50 pessetesendetermina¬

des activitats, ara bé, si l'any que ve no es produeix

una modificació del sostre de tal _{impost, l'Ajuntament} hauria de revisar la política de premiar determinats

sectors; i que la Ciutat ha d'invertir en clavegueram perquè, si bé actualment les inundacions tot

i

essent

greus i inacceptables, no revesteixen

la

gravetat

d'abans quan no hi havia taxa de clavegueram o aquestano permetiala deguda

conservació,

no espot

tancarels ullsales dificultatstècniquesde la infrastruc¬

tura urbana.

Posa de relleu, senseànim d'entrarenpolèmica so¬ bre les manifestacions del Sr. Pont i Mestres, que el

creixement dels _{ingressos municipals propis}

_és

un

fe¬

nomen _{generalitzata tot Espanya}

_{però vivim}

_una

_crisi

generalitzada i els ciutadans

han de fer

un

balanç

entre

els_{serveis quese'lsofereix i elcostqueels representa;} quetotes les administracions de

forma directa

o

indirec¬

ta_{exigeixen impostosiquan una}

_{d'elles reclama}

_{més di¬}

ners_{seran, sense excepcionsde Partitso Ajuntaments,}

els ciutadans qui, en últim terme, hauran

d'aportar-los;

que podria adduir unacolla d'Ajuntaments

(Santander,

Bilbao, Saragossa, Premià i

Vilassar)

on,

independent¬

mentde _{quin siguiel Grup políticque}

_els

_{governi, s'està}