GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 9-111-1990 950
Disposicions generals
Decrets de l'Alcaldia
Nomenament d'auditor municipal permanent a la
Fira Oficial i Internacional de Mostres de Bar¬ celona
Designació representant a la Mancomunitat
de
Municipis del'Àrea
Metropolitana de Barce¬lona
Modificació dels decrets de creació del Consell
Municipal d'Esports i laseva nova
composició
Bans
Censelectoral
Cartipàs
Rectificació del cognom en el nomenament de la
Conselleradel Districte deCiutat Vella
Nomenament membre del Consell Municipal del
Districtede Gràcia
Consell Municipal Permanent
Actasessió 8-111-1990
961
961
961
962
963
963
964
Personal
Nomenaments
Nomenament funcionària eventual per desenvolu¬
par funcions de Responsable del
Departament
de Suport Empresarial
968
Nomenamentfuncionari eventual perocuparel lloc
de treball d'Assessor de la 2a Tinència d'Al¬
caldia 968
Nomenament funcionari eventual per ocupar un
lloc detreball en elDepartament de Premsa . . 968
Nomenamentfuncionari eventual perdesenvolupar
funcions de Cap del Programade Projecció del
CentreGestor de Museus i Patrimoni Cultural . 968
Nomenamentfuncionari eventual perdesenvolupar lestasquesde Director de l'Oficina de Coordina¬ ció d'Obres de la plaçade Catalunya 968
Nomenament funcionària eventual per ocupar un
lloc detreball en el Departament de Premsa .. 968
Anuncis
Concursos 969
Notificacions 969
Anuncis publicats en el BOP dels dies 1 al 28
d'abril de 1990 970
pu mi
Ajuntament
11
y
de Barcelona
CONSELL PLENARI
Actade la sessió de 9 de marçde 1990, aprovada
el 27 d'abril de 1990.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat
de Barcelona, el nou de març de mil nou-cents noran¬ ta, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària,
sota la presidència de l'Excm.
Sr. Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira, i hi concorrenels ll ims.
Srs. Tinents
d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i
Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs.
Regidors, Guerau Ruiz i Pena,
Josep M. Serra i
Martí,
Joan Torres i Carol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu, Mercè Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i Bastardas, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim deNadal iCaparà, XaviefValls
iSerra-,
Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Borja i Sebastià,
Enric Truñó i Lagares, Josep
Espinàs
iXivillé, Núria
Gispert i Feliu, Joan Fuster i
Sobrepere,
AntoniLuc-chetti iFarré, Josep M. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud
i de Lasarte, Enric Vila i Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas i Falp, Teresa
Perelló
iDomingo, Artur Mas i Gavarró,
Fèlix
Amatl
Parcerisa,Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, Joan
Puig-dollers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard Cardona i Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Joan
Anton Audet i Novell, Josep Lluís Olmedo i López,
Enric Lacalle i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, i José Alberto Fernández i Díaz, assistits perI'll lm. Sr. Secre¬
tari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Marti
Pago-nabarraga i Garro.
Excusen la seva assistència la ll ima. Sra. M. Aurèlia
Capmany i Famés i I'll lm. Sr. Josep Bueno i Escalera.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i vint-i-cinc minuts.
Es donen per llegides les actes de les sessions
anteriors, celebrades el 26 de generi el 9 i 12 de febrer
de 1990, els esborranys de les quals han estat trame¬ sos a tots els membres del Consistori; i s'aproven, la segona amb les precisiones del Sr. Amat.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia de 12
de febrer de 1990 que designen representants a la Junta Rectora de l'Institut Municipal de Disminuïts: a) del sector de població amb disminució física: el Sr. Vicente Lahiguera Moreno, la Sra. M. José Vázquez Arias i els Srs. Antoni Molina i Vall-llobera i Juan Moscat i Martínez (NC-14); b) del sector de població amb
disminució psíquicael Sr. Francesc Coll iMonné, la Sra. Pilar Sarrias i Batista i el Sr. Ramón Vives i Vives
(NC-15); i c) del sector de població amb disminució
auditiva el Sr. Guillem Carles i Gonell (NC-16).
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 15 de febrer de 1990 (NC-18)que: A) designa membres de la Junta Rectora de l'Institut Municipal de Música de Barcelona: a) President la ll·lma Sra. Eulàlia Vintró i Castells; b) membres de la Corporació: els ll ims. Srs.
Germà Vidal i Rebull, que n'és designat
també
Vice-president, Joaquim de Nadal i Caparà i Josep M.
Ainaud i de Lasarte; c) el Coordinador de Cultura,
Sr.
Ferran Mascarell i Canalda, que n'és designattambé
Coordinador Executiu; d) tècnics Sr. Joan FrancescMarco i Conchillo, i Salvador Pueyo i Fons; e) experts Sr. Francesc Bonastre iBertran, Oriol Martorell i Codinai Josep Mestres i Quadreny; representantde l'Orquestra,
el Sr. Miquel Serrahima i García; i g) representant de la Banda Municipal, el Sr. Josep Mut i
Bernabé;
i B) designa Assessors de l'esmentada Junta Rectora elsSrs. Romà Escales i Llimona i Jaume Masferrer i Orris, i
les Sres. PilarFigueras i Bellot, Pilar Marsans i
Alvàrez, i
Francisca Ruiz i Ortega.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 8 de
febrer de 1990 (NC-17) que nomena representants de
l'Ajuntament de Barcelona a la
Comissió
de SeguimentParitària prevista en el Conveni per a la
construcció de
l'Auditori de Música la ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró iCastells
i I'll lm. Sr. Germà Vidal i Rebull, designa al Sr. Josep
Antoni Acebillo i Marín responsable tècnic del segui¬
ment de les obres, crea la Comissió Municipal de
l'Auditori i en nomena els membres.
Quedar assabentat de la variació anual del Padró Municipal d'Habitants de la ciutat de Barcelona, que
dóna una poblacióde dret d'1.707.286 habitants l'1 de
gener de 1990.
Ratificar eIs decrets de l'Alcaldia de 19 de febrer de
1990 pels quals, en virtut de concurs, es nomena:
la
Sra. LydiaSitjà i Torrent, Cap de la UnitatOperativa de
Població i Atencions de l'Estat (P-170); els Srs. Josep M. González i Valcàrcel, Cap de Nucli Orgànic d'Obres,
Edificis Públics del Districte de lesCorts, el Sr. Joaquim
Pascual i Sangrà, Cap de Nucli
Orgànic d'Obra Nova i
Manteniment de la Via Pública del Districte de Nou Barris, i el Sr. Mariano Serrano i Sancho, Cap de Nucli Orgànic d'Obra i Mantenimentd'Edificis
del Districtede
Nou Barris (P-175); i el Sr. Joan B. Bartra i
Ripollès, Cap
de la Divisió de Serveis Tècnics del Districte deSants-Montjuïc (P-181).
Ratificar els decrets de l'Alcaldia de 26 de febrer de
1990, pels quals, en virtut de concurs, es nomena: el
Sr. Pedra Gil iGiménez, la Sra. Teresa Vallverdú i Millàn i el Sr. Asensio Madrid'iMartínez, Cap de Nucli Orgànic
de Gestió Econòmica dels Districtes de l'Eixample, de
les Corts i de Gràcia, respectivament, i el Sr. Jordi
Aguilari Monferrer, Gestor Pressupostari de
l'Àrea
d'A¬
fers Socials i Joventut (P-195); el Sr. Emili Rodríguez
Morales, Anna M. Muñoz i Farell, el Sr. Joan Morón i Aliaga i el Sr. Horacio Calvera i Bruballa,
Gestor
Pressu¬postari de
l'Àrea
de Projectes i Obres de laDirecció
Tècnica de Descentralització, dél'Àrea
d'Esports i de l'Oficina Especial per a la millora del PaisatgeUrbà,
respectivament (P-196); laSra.
PilarHernández i Roig, i
el
Sr; Manuel Rodríguez i Buñuel,
Gestor Pressupostari
de l'Àreade Proveïments i Consum i de laRegidoríadet*
u
Ratificar els següents Convenis:
A) Amb el Ministeri per a
les
Administracions Públi¬
ques, relatiu ala
cooperació
enmatèria
d'inspecció de
serveis.B) Amb el Departament
d'Ensenyament
de la
Gene¬
ralitat de Catalunya, relatiu a laconcessió d'un ajut
econòmic destinat al sosteniment de les llars d'infants. C) Amb l'Escola de Policia
de
Catalunya, relatiu al
Curs de formació bàsica de la novapromoció
deseixanta-cinc Guàrdies urbans (Protocol addicional al
Conveni de 21 de novembre de 1988).
D) Amb laGeneralitat de
Catalunya, relatiu al
finança¬
mentde les obres d'adequació dels locals de la
Federa¬
ció Internacional de Natació Amateur.
E) Amb l'Institut
Català
deTecnologia,
per ala
realització del programa d'assessors entelecomunica¬
cions per apetites i mitjanes empreses.
F) Amb l'Institut
Valencià d'Art Modern,
per ala
realitzacióa Valènciade l'exposició sobre LeandreCris¬
tòfol.G) Amb la Cambra Oficial de
Comerç,
Indústria
i
Navegació, relatiu al pagamentfraccionat de la
taxa d'equivalència.Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Govern de 23 de febrer de 1990, pel qual s'encarrega als Serveis de Projectes Urbans la
formulació d'un
projecte d'urbanització del sector de les
avingudes de
la Catedral i de Francesc Cambó, que analitzi les
possibilitats de penetració en el nucli
antic i reconsideri
l'edícola situada en la traça central de l'esmentat es¬ pai.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Govern de 23 de febrer de 1990, que consideraneces¬ sari el deballestament dels anomenats «Esfèrics d'Hor¬ ta» i l'establiment de mecanismes perquè s'injcíín els tràmits de modificació^del Pla General Metropolità a fi que el sector recuperi el caràcter de zona
forestal dins
el Parc de Collserola.
El Sr. Alcalde comenta que tal acord es limita a
expressar una opinió desfavorable al manteniment
de
les esmentades estructures perquè la decisió definitivapertoca a la Mancomunitat de Municipis de
l'Àrea
Metropolitana, que l'ha de prendre atenent les circums¬
tàncies del cas i l'estat de tramitació del concurs
convocat peradjudicar
l'explotació
de tals estructures.Quedar assabentat de la interlocutòria de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del
TribunalSuperior de Catalunya, de 6 de març de 1990,
que no dóna lloc a la suspensió de l'executivitat de
l'acord de la Conselleria de Cultura, de 14 d'abril de 1989, que denegà lainscripció de la Plaça de Braus de
les Arenes com a bé d'interès cultural.
Quedar assabentat de la interlocutòria de la Sala
Especial del Tribunal Suprem, de 23 defebrerde 1990,
que suspèn l'execució de la sentència de la Secció
Cinquena de la Sala Tercera d'aquell Tribunal, de 10
d'octubre de 1989, impugnada en revisió i relativa al
recursinterposat pel Foment del Treball Nacional contra
la creació d'Iniciatives, SA.
El Sr. Alcalde significaqueaquestadecisió judicial no comportarà canvis en l'expedient de
modificació
delsestatuts d'Iniciatives, SA.
El Sr. Bonet demana que se li faciliti còpia d'ambdues
resolucions judicials i observa que en la
reunió
delConsell Municipal Permanent es convingué la
ratificació
pel Plenari de l'acord de la Comissió de Govern, relatiu a l'edícola construïda enmig de l'avinguda de Francesc
Cambó, ja que cal un posicionament
polític
sobre
aquesta construcció -que,
des del
seupunt
de vista,
no és adequada ni a l'entorn ni a lesnecessitats del
barri- per definir l'abast de la
reconsiderado
quese'n
farà, sobretot atès que el seu Grup
n'havia preconitzat
l'enderrocament mitjançant una
moció. Igualment
de¬
mana, tal com es convingué
també
en lareunió
del
Consell Municipal Permanent, la
ratificació de l'acord
de
la Comissió de Govern sobre la supressió dels di¬ pòsits esfèrics de gas d'Horta,l'explotació dels quals
decidí la Mancomunitat deMunicipis del'Àrea
Metropo¬litanaamb el vot delsrepresentants del Grup socialista i
sobre els quals el Grup convergent
havia
presentat també una moció que n'urgia eldesmantellament i
queavui formalment hauriad'ésser debatudacom apropos¬
ta d'acord.
El Sr. Alcalde respon que no li consta que en
el
Consell Municipal Permanent
s'hagués
optat perla
ratificació i no pas per l'assabentament -queés
la
forma idònia per poder discutir temes que no
s'han de
votar perquè la competència correspon aaltres nivells
orgànics, superiorso inferiors-amb el qual
esvol
donar
satisfaccióa la inquietud perambdues qüestions expo¬
sada pels Grups de
l'oposició,
als quals estindrà
al
corrent del procés d'elaboració del nou projecte relatiu
a l'avinguda de Cambó -que s'ha encarregat a
tècnics
municipals- perquè puguin expressar la sevaopinió.
El Sr. Albesasignificaque la Presidència
té
la facultat d'apreciar o no la urgència de les mocions queels
Grups municipals sotmeten al Plenari,
però, després,
aquells escrits han de seguir el seu curs
reglamentari;
que el seu Grup s'hauria donat per
satisfet amb l'acord
de laComissió de Govern sobre l'edícola de l'avinguda de Francesc Cambó si hagués estat una resposta a la interpel·lació formulada per ell temps enrera i no pas
una reacció a l'allau de mocions que s'han presentat
darrerament sobre aquest assumpte; i que
l'edícola,
construïda per decisió de la Comissió de
Govern,
haafectat tots els barcelonins però, particularment, els
veïns de la zona, que s'han adreçat als Grups de l'oposició: per tant, cal un posicionament del
Plenari
sobre aquest afer. Troba incorrecte que els Grups de
l'oposició s'hagin hagut d'assabentar de l'acord de la
Comissió de Govern pels mitjans de comunicació; reite¬
ra que lesmocions que l'Alcaldia noconsidera urgents,
s'han d'incorporar al'ordre deldia de la sessiósegüent; i indica que en el Consell Municipal Permanent s'accep¬
tà la ratificació de l'acord de la Comissióde Govern.
El Sr. Alcalde demanaexcuses per no haver-se reunit amb els Portaveus per comentar laformade resoldre la qüestió de l'edícola de l'avinguda de Francesc
Cambó,
però destaca que s'ha fet una cosa molt positiva:encarregar un nou projecte als tècnics municipals.
El Sr. Albesaes congratulaque elnou projecte s'hagi
encomanat als tècnics municipals estalviant així els
costos addicionals de planificació, edificació i, algunes vegadescom araaquesta, d'enderrocament,que gene¬
ren els encàrrecs a professionals externs.
El Sr. Bonet insisteix que l'Alcaldia i el Grup conver¬ gent mantenen, quant al tractament de les mocions,
unes discrepàncies que avui s'han posat novament de manifest; que en el Consell Municipal Permanent es
convingué la ratificació de l'acord de la Comissió de
proposta d'acord; i que en l'acord de la mateixa Comis¬ sió relatiu al'edícola de l'avingudade Francesc Cambó s'hi hauria de definir amb claredat l'enderrocament de talconstrucció, com propugna la mociódelseu Grup, la qual, altrament, haurà d'ésser debatuda com a propos¬
tad'acord en la properasessió perquè l'Alcaldiano pot
negar la facultat dels Grups de sotmetre a la decisió
d'aquest Plenari els temesqueinteressin els ciutadans. El Sr. Alcalde matisa que procura respectarels crite¬ ris del Consell Municipal Permanent; que l'ordre del dia del Plenari el determina el seu President que és l'Alcal¬
de; i que els temes abordats en les mocions esmenta¬ despel Sr. Bonet, no s'han detornara debatre perquè
ja són cosajutjada, puix que la Comissió de Govern ja ha resolt.
El Sr. Lucchetti considera que si bé l'acord de la Comissió de Govern és suficient, la fórmula de ratifica¬
ció -que seguraments'hauria acordatper assentiment-decidida ahir al Consell Municipal Permanent després d'una llarga discussió, era políticament més satisfactò¬ ria en haver-hi iniciatives de diversos Grups municipals sobre el mateix assumpte.
El Sr. Alcalde puntualitza que cada nivell de govern ha de resoldre allò per a la qual cosaté atribucions.
El Sr. Raventós precisa que durant bona part de la reunió del Consell Municipal Permanent es discutiren, amb força confusió, temes secundaris com el
que es debat en aquest moment;
que com a resultat de tal discussió es convingué la inclusió en el despatx d'ofici
dels indicats acords de la Comissió de Govern per
donar resposta a les inquietuds dels diversos Grups sobre ambdós assumptes, respecte als quals la Comis¬ sió de Govern ja havia pres el determini d'actuar, cosa que, en el cas de l'edícola de l'avinguda de Francesc Cambó, exigia una visió de globalitat, comprensiva de la zona de l'avinguda de la Catedral i els seus en¬ torns.
El Sr. Alcalde matisa que quanels acords del Consell Municipal Permanent no són prou clars, l'Alcaldiaassu¬
meix la responsabilitat d'interpretar-los; que és criteri reiterat de la Presidència nosotmetre a votació propos¬
tes que no siguincompetència del Plenari, llevat que es tracti de pronunciaments declaratius que concitin la unanimitat del Consistori; i que les ratificacions
que
figuren en l'ordre del dia, corresponen a qüestions que el Consell Plenari té delegadesala Comissió de Govern
condicionadament a la sevaulterior ratificació.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a l'ordre de dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar els acords de la Comissió de Govern de23
de febrer de 1990 pels quals s'aproven:
A) Inicialment: 1) el Pla especial d'ordenació del
conjunt de la Casa de la Caritat; 2) l'Estudi de detall
d'ordenacióde volums de l'edifici, destinata úsdocent, situat a la carretera d'Esplugues núms. 92-96,
carrers
de Miret i Sans núms. 10-16 i dels Cavallers núms. 43-47; 3) l'Estudi de Detall de
l'Àrea
dels equipaments costaners - Vila Olímpica;4) el Pla especial de reforma interior del sector delimitat per la plaça del Turó de la Trinitat, la Via Barcino, i els carrers de la Foradadai del Pare Pérez del Pulgar; i 5) el Pla especial de reforma interior
d'enllaç
de la Rambla amb el carrer del Rull (Frontó Colón i el seu entorn).B) Provisionalment, el Pla especial d'ordenació i deter¬ minació del tipus d'equipament del sector delimitat pels
carrers de Tarragona, de la Diputació, la Gran Via de les Corts Catalanes, el carrerde Llançà i el seu entorn.
Es dóna compte que, en virtut de l'informe del Consell Municipal Permanent, en l'apartat A)-3, el mot «equipaments» s'ha de substituirper «edificis».
El Sr. Albesa fa avinent que a pesar que el Districte no ha emès encara cap informe, el seu Grup votarà
favorablement l'Estudi de detall de l'edifici docent de la carretera d'Esplugues, però
l'Àrea
de Circulació hauria d'analitzar acuradament la capacitat de l'aparcament que s'hi preveu; ique l'Estudi dels edificis costaners dela VilaOlímpica regalaals promotorsunaedificabilitatde 2.235 m2 per esmenar l'error comès en la redacció del
projecte de l'hotel: consegüentment el seu Grup opta perl'abstenció en aquest assumpte.
El Sr. Serra i Martí contesta que l'aprovació de l'Estudi de detall de la finca núms. 92-96 de la carretera
d'Espluguesno es pot ajornarpermés tempsal'espera
de l'informe -demanat el 2 de febrer proppassat- del Districte, queverbalment ja ha expressat laseva confor¬ mitat; que l'aparcament de dues plantes projectat en l'immoble supera els requeriments establerts en les
Ordenances municipals, però s'estudiarà acuradament aquesta qüestió; que l'Estudi de detall dels edificis
costaners de la Vila Olímpica, amb unaedificabilitatde 134.000m2, comporta un ajustament d'edificabilitat d'uns 2.000 m2 -que estreuen d'un projecte ja realitzat que no necessita els 8.000 m2que teniaassignats- per fer possible la realització dels edificis en el seu dia ac¬ ceptats.
La Sra. Perelló assenyala que l'Estudi de detall de la finca núms. 92-96 de la Carretera d'Esplugues ha
obtingutja l'informe favorable de la Comissió d'Urbanis¬
me del Districte i figura, amb el mateix pronunciament,
en l'ordre del dia de la sessió plenària
que es tindrà el proper 15 de març.
El Sr. Bonet anuncia l'abstenció del seu Grup en
l'Estudi de detall dels edificis costaners de la Vila
Olímpica tot demanant: a) que durant el tràmit d'infor¬ mació pública s'emeti un informe complet sobre la destinació dels 2.235 m2 de sostre edificable que avui
s'afegeixen alsvenutsanteriorment alasocietat promo¬ tora de l'hotel, donat que no li resulta prou convincent que sigui únicament, com s'indicàa la reunió informati¬
va, per a la construcció dels ascensors, perquè tal
superfície permetria instal·lar-ne vint; i b) s'estudiï la possibilitat d'aconseguir, amb l'augment de sostre,
unes compensacions similars ales
obtingudes per Vila
Olímpica, SA amb la venda de les unitats de projecte del seu àmbit, ja que avui s'estan regalant als
promo¬ tors 2.235m2 de sostre que en el futur es faran valer
com a aprofitament urbanístic del solar.
El Sr. Lucchettianticipa el vot favorabledel seu Grup a l'Estudi de detall dels edificis costaners de la Vila
Olímpica, atès que es tracta de l'aprovació inicial d'un projecte que no convé endarrerir, però expressa les seves reserves quant a l'augment de l'edificabilitat, tot
confiant que quedaran aclarides abans de l'aprovació
provisional.
S'aproventots els apartats del paràgraf A) del dicta¬ men núm. 1 amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Amat, Alsina, Bonet,
En iniciar-se el debat del paràgraf B) del dictamen s'absenta de l'hemicicle el Sr. Cardona.
El Sr. Serra i Martí informa que, durant la fase d'infor¬
mació pública del Pla especial
d'ordenació
i determina¬ ció del tipus d'equipament del sector delimitat pelscarrersde Tarragona, de laDiputació, la Gran Via de les
Corts Catalanes, el carrer de Llançà i el seu entorn, només s'han rebut dues al·legacions, l'una de la Socie¬
tat General d'Aigües, relativa al desplaçament de la
seva xarxa de distribució, i l'altra, de l'arrendatari d'un
bar; i que el documenten debates limita afer possible
lautilització de terrenyde la plaça de braus per a palau firal i a atribuir-li una edificabilitat sense definir-se sobre la conservació o no de l'edifici actual, decisió que s'haurà de prendre quan la Fira presenti el projecte
constructiu corresponent.
El Sr. Lucchettisignificaqueelseu Grup tornaràavotar negativament avui, com ja ho féu en el moment de l'aprovacióinicial, perquè si bé estàplenament convençut de la necessitat d'ampliar les instal·lacions de la Fira de
Mostres, puix que el seu volum de serveis i les seves disponibilitats d'espais queden per dessota de les que qualsevol ciutat europea necessita, no queda justificada
l'edificabilitat que el pla atribueixa tal finca.
El Sr. Albesa opina que subjacent a l'aprovació del dictamen hi ha l'enderrocament d'un edifici d'estil
neo-àrab que predeterminà l'arquitectura de la plaça d'Espanya i que, a pesar de no estar catalogat, ha
marcat unaempremtaen la fisonomiade la Ciutat; que, com demostra lasimple superposició de plànols, el Pla
en debat no guarda cap relació amb el projecte que
segons un document expedit el 20 de febrer de 1990
pel Sr. Enric Crous en representació de la Fira de
Mostres, guanyàel concurs del Pavelló Firal i preveia la
conservació de la façana actual; que no ha estat contestada la interpel·lació del seu Grup, de 20 de desembre de 1988, sobre el manteniment de lafaçana
de les Arenes, cosa que en la contestació a una altra, formulada un any després, el Regidor de
l'Àmbit
d'Ur¬ banisme, Obres i Serveis, feia dependre de l'estat de conservació actual; que la interlocutòriadictada recent¬ ment per la secció 3a. de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Catalunya no estima procedent suspendre l'actuació perquè la Fira s'ha compromès a mantenir lafaçana actual i la cons¬ trucció del pavelló firal té un interès públic innegable,però, en la seva opinió, la construcció del nou pavelló s'ha de compatibilitzar amb l'interès dels ciutadans pel manteniment de l'edifici, com feia un projecte anterior del qual s'ha prescindit perquè comportava un sobre¬ cosí de 1.000 milions de pessetes; que és unallàstima que per aquest motiu hagi de desaparèixer un edifici que des de fa noranta-cinc anys perfila l'entrada de la Ciutat per la Gran Via; i que, en conseqüència, el seu
Grup no pot donar el vot favorable al Pla en debat i fa
reserva expressade les actuacions procedents.
El Sr. Serra i Martí replica que els dos projectes elaborats -el quemanté lafaçana actual i elque preveu l'enderrocament total de l'edificació- són compatibles amb el Pla en debat; i que aquest no determina quin s'executaràfinalment, sinó queladecisió, en un sentito
altre, s'haurà de prendre en el moment d'aprovar-los. El Sr. Albesa reitera queels dos projectes nosón pas iguals, de manera que si l'Ajuntament es definiaarapel que respecta la façana, el Pla en debat rebria el suport del seu Grup, que reconeix la necessitat d'ampliar els espais firals.
El Sr. Alcalde indica que s'estan elaborant, encara
que amb una certa parsimònia, els quatre documents
que esmentà en el tràmit d'aprovació inicial com a dades prèvies per prendre unadecisió sobre la façana de les
Arenes;
quela Generalitat hacontestatclaramentde forma negativa la qualificació de l'edifici com a
bé
d'interès cultural, posició aquesta que ha estat confir¬mada en la interlocutòria d'un recurs sobre el tema en
debat; que no li consta, de moment, cap pronuncia¬ ment similar del Ministeri de Cultura sobre la mateixa
qüestió, però a l'escala estatal; que si bé l'Institut de
Tecnologia de l'Edificació de Catalunya és
declarà
incompetent per dictaminar sobre l'estat de conserva¬ ció de l'edifici, traslladà l'encàrrec als Degans dels quatre Col·legis professionals que en formen part, els
quals han dictaminat que l'edifici cau; i que queda
pendent encara l'estudi de lacoherència dels projectes amb l'ordenació general de la Plaça.
S'aprova l'apartat B) del dictamen núm. 1 relatiu al
Pla especial d'ordenaciói determinació del tipus d'equi¬ pament del sector delimitat pels carrers de Tarragona,
de la Diputació, la Gran Via de les Corts Catalanes, el
carrerde Llançài elseu entorn, amb elvotencontrade
la Sra. Vintró i dels Srs. Lucchetti, Lacalle, Albesa i Fer¬ nández.
Torna a entrar en l'hemicicle el Sr. Cardona.
ALCALDIA
Informe sobre l'estat de les obres a la Ciutat. El Sr. Lacalle demana que l'exposiciód'aquest infor¬ me s'ajorni fins a la propera sessió per permetre als Regidors analitzar la documentació que els ha estat lliurada aquest mateix matí.
El Sr. Alcaldepuntualitzaquetal documentació éstan sols unguió perseguir lasevaexposicióoral, enla qual, seguint una línia inhabitual en els equips de govern
explicitarà, en un esforç de transparència, dades i
compromisos de conclusió de diverses obres. Entrant ja en el contingut del seu informe explica: a) Quant a l'Estadi de Montjuïc: que la data d'acaba¬ ment de les obres complementàries serà, segons l'em¬
presa que les executa, el 30 d'abril d'enguany; que el cost total de la remodelació, comptant-hi les obres
complementàries de millora, totalitza 7.275 milions; i que no creu convenient entrar a discutir ara si s'hi
jugarà la lliga de rugby americà.
b) Quant al Palau Sant Jordi: que té un caràcter polivalent i lasevaestructura s'ha aixecat mitjançantun sistema que, a escala mundial, només s'ha emprat en altres dues ocasions; que té un cost de 7.800 milions de pessetes,finançatsen bona partperlaDiputació, i la data d'acabament serà el maig de 1990; i que actual¬ ment s'està muntant ja la pista de gel, que és una de les utilitzacions més raonables perfer-lo rendible.
c) Quant a la urbanització de l'Anella Olímpica: que constava de dues fases, places i cascades, i vials i
nusos; que s'aprofità l'avinentesa per ampliar fins a 60.000 m3 lacapacitat del dipòsitd'aigües; que comple¬ mentada amb el camp d'escalfament d'atletisme, el d'hoquei i el de beisbol -que li fa recordar sempre la
previsibleporta unabona
antelació
respectede
les
fites
olímpiques.
d) Quant a
l'Àrea
olímpica de la
Diagonal:
quela
majoria de les instal·lacions ja
existeixen i
només
hi
calen obres d'adaptació i condicionament, a
càrrec
delCOOB-92, la data d'acabament de les quals és sense precisar; que
l'execució
de les obres
d'urbanització
depèn de
l'expropiació
de terrenysi
del'interrogant de
l'hotel de Torre Melinaperquè els promotors noacaben de prendre un determini respecte a la
cessió
dels terrenys que és inexcusable per atorgar-los lallicència
de construcció.
e) Quanta
l'Àrea
olímpica de la Vall d'Hebron: que estroben molt avançats i es podran donar per acabats
ben aviat els moviments de terres, i està ja adjudicada la construcció de murs i obres de fàbrica; que malgrat
haver-sereconsidérât l'edificabilitat, la densitat del barri serà enormement més baixa d'allò que preveia el Pla General Metropolità; i que les dificultats
jurídiques
deri¬vades de la sol·licitud de reversióformuladapels antics propietaris del terreny han entrat en vies de
solució
iavui començarà el procés
d'inscripció
en el Registre de laPropietat.f) Quant al Cinturó Litoral: que, com reflecteix el
quadre sobre l'estat d'execució, només resten pen¬ dents d'adjudicaciólasegonafase deltramSant Adrià I i el tram Sant Adrià II; i que, malgrat haver-hi encara alguns interrogants, com el finançament del pont de Calatrava, confiaque dintre el segon o tercer trimestre de 1991 es podrà sortir de la Ciutat cap a Mataró per aquest nou itinerari.
g) Quant al II Cinturó: que segons l'estat d'execució
dels diversostrams, elspunts més problemàtics són les anomenades Pota Sud i Pota Nord i és pendent d'adju¬ dicació el tram Trinitat-Meridiana, que correspon al nus de la Trinitat, del qual parlarà a part; que si bé en les obres dels trams que discorren per la Ciutat hi ha un certendarreriment, no desitja discutir-ne les responsabi¬ litats atès l'esperit de col·laboració tècnica que ha imperat; que aixecat l'interdicte que travà l'execució dels accessos de la banda de la Ciutat, els treballs del Túnel de Vallvidrera avancen amb potènciai els proble¬
mes d'assimilació de trànsit inherents a laseva entrada
en servei no seran tan forts com s'ha pronosticat; que les obres del II Cinturó marxen a bon ritme de cara a 1992, les dues Potes podrien estar acabades, i haurien
d'estar-ho, dintre l'any 1991; que en la Pota Sud, des del punt de vista de l'equip, dirigit amb molta compe¬ tència per la Sra. Rosa Pomes-que durant un any imig
ha expropiat uns 1.000.000 dem2 de terreny-, que tramita les expropiacions, desnonaments i desplaça¬
ments de serveis, elpuntcrític pot trobar-seen l'acaba¬
ment de la construcció a càrrec de l'Institut Català del
Sòl-que ho fa amb molt bona sintonia- dels habitatges que han d'acollir els veïns afectats, ara bé, hi ha previstes algunes solucions alternatives; que en la Pota
Nord no s'albiren dificultats en el traçat fins a la car¬
retera de la Conreria, circumstància que assegura la connectivitat dels habitatges per als periodistes previs¬ tos a Montigalà, amb les quatre
Àrees
olímpiques, però es presenta més problemàtic l'acabament del tramcomprès entre l'esmentada carretera i Montgat perquè
aquest terme municipal ha estat trinxat per diverses infrastructures; ara bé, com a factors favorables hiveu
ladescongestió de la carretera de la costa quetal tram comportaria i el seny i realisme de l'Alcalde de tal Municipi itambé del de Tiana; i que, en definitiva, no li
semblen impossibles d'assolir les dades d'acabament
que ha indicat abans, atès que els projectes executius
jasón enllestits i aprovats, exceptuatelcorresponental
tram de la Conreria a Montgat, on l'execució de les
obres es podria allargar unstres mesos més.
h) Quant al nus de la Trinitat: que és un tema enormement controvertit per les dificultats del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme de maniobra, en ésser més lluny de la realitat concreta, i de connexió amb les determinacions de disseny municipals que volen tenir presents no tan sols els aspectes tècnics del trànsit,
sinó també les aspiracions dels col·lectius afectats per l'obra, ja que mentre les autoritats autonòmiques han
estat moltcomprensives amb la posició municipal -que
cercava una solució més humana-, el Ministeri té una
concepció més rígida dels requeriments de les grans infrastructures; queel projecte constructiu, que quedarà enllestit el 31 del correntmes de març, s'està redactant en estreta relació amb les associacions de veïns de la Trinitat, ja que aquest barri també ha estat fragmentat
per diverses infrastructures, ha hagut de suportarl'am¬
pliació de la presó i ara veia afectada l'única àrea
d'expansió que li restava, tanmateix amb la solució
arbitrada, el soterrament d'un segment del nus, el barri
no perd qualitat urbanísticai guanyaràun mirador; i que en aquests moments estan, doncs, resolts ja els proble¬ mes de definició i de connexió amb la Pota Nord.
i) Quant a nova Icària: que ja en la constitució de
Nova Icària, SA hi hagué el perill de no aconseguir accionistes en haver ofert als grans promotors uns valors de repercussió del sòl de 21.000 pessetes/m2
que, lògicament, no foren acceptats, i en l'adjudicació
de les obres s'ha produïtun fenomen similar perquè no han pogut ésser acceptades les ofertes de les grans empreses constructores i actualments'estàcontractant amb empreses més petites; i que tot aixòha comportat un retard d'un parell de mesos en l'execució, que tècnicament no és difícil de recuperar.
j) Quant als habitatges de la Vall d'Hebron: que ja s'ha referit als problemesjurídics que s'havien plantejat
en aquesta zona i espera poder posar-ne aviat la primera pedra.
k) Quant a l'Aeroport: que ha estat motiu de polèmi¬
ques però actualment, acabada l'ampliació de la plata¬ forma, s'està treballant enla Terminal Internacional i veu
factible l'acabament, abans dels Jocs Olímpics, també
de la Terminal Nacional; que hi ha un acord de principi per posposar fins després dels Jocs l'enderrocament del mòdul actual del pont aeri perquè serveixi específi¬
cament a la família olímpica; i que l'aspecte més preo¬ cupant és l'horitzó del dimensionat del projecte (12
milions de passatgers anuals) vista l'acceleració que,
d'ençà de 1986, ha experimentat el volum de viatgers, puix que el 1989 s'han assolit els 8 milions de viatgers que s'havien previst per a 1992.
Destaca que la documentació lliurada fa referència també a diverses obres incloses en el catàleg del Holding olímpic i que impliquen un cert reconeixement fàctic de la capitalitat de les estructures urbanes de la Ciutat; ien faun repàs tot dient: que, acabat el tram de la rambla de Prim comprès entre els carrers de Cristó¬ bal de Mourà i de Llull, els restants, fins al triangle
ferroviari, han estat ja adjudicats i se'n preveu l'acaba¬
ment pel gener de 1992, però queda per precisar el
connexió delscarrers d'Aragói de Guipúscoaavança a bon ritmei, malgrat els problemes plantejats pel
col·lec¬
tor dels carrers de Bilbao-Navas de Tolosa, confia tenir-la llesta peralfebrer de 1991; quela
documentació
facilitada concreta l'estat de les obres i les dades d'acabament de cadascuna de les tres illes del Parc de Renfe-Meridiana; que en l'arranjament de l'avinguda de les Drassanes, la Junta Tècnica ha de resoldre la incidència plantejada per un dels concursants; quela
primerafase del projectede Sant Pau del
Camp queda¬
rà enllestida l'estiu de 1990; que en laxarxa de col·lec¬tors del front marítim encaraqueden algunes obresper fer, però les parts de la
Ciutat amb
cotesmés
baixes
estan essent rescatades del perill d'inundacions; que l'Auditori de Música, el Teatre Nacional i l'Arxiu de la Corona d'Aragó estan entranten la fase
de
realització;
que, concretament, superats els problemesde
concep¬ció i participació, la Ciutat
podrà
comptaramb l'Auditori
que es mereix i queserà complementari
del Palau de la
Música, per poder-hi escoltar les interpretacions de les
grans orquestres mundials i fercongressos; que
també
s'ha arribata un acord sobre lalocalització de l'Arxiu dela Corona d'Aragó en el Parc de
l'Estació
del Nord,damunt del qual esconstruirà un pont, ja adjudicat, per enllaçar les dues parts del carrer de
Sardenya
que araqueden tallades; que s'està acabant el
procés
de projecció i disseny i d'acords institucionals,referents al
Museu d'ArtContemporani i pel maig podran començar les obres, però nopot precisar si seran enllestides o no abans de l'estiu de 1992; que la primera fase de la
remodelació del Palau Nacional ha de permetre l'exhibi¬ ció de les col·leccions d'art romànici gòtic i la utilització de la Sala Oval durant l'estiu de 1992; que malgrat la
diligència posada per l'Ajuntament, la
situació del Pla
d'hotels no és del tot boiant, però no desitjaestendre-s'hi per no haver defer comentaris crítics; que l'hotel de
la VilaOlímpica, amb unaestructura enormementsingu¬
lar, podràadmetre clients elmarç de 1992en
opinió
dela consultorad'enginyeria més important d'Europa; que actualment s'està perforant a 25 metres de profunditat per a la fonamentació de la Torre de Telecomunica¬
cions de Collserola que permetrà suprimir antenes del Tibidabo i que té un complement en la Torre de Mont¬
juïc que ha de facilitar la telefonia mòbil i
l'eliminació
d'instal·lacions en l'Anella Olímpica.
Declina, perúltim, referir-se, llevat quealgun Grup ho
demani expressament, a altresprojectes que sónenca¬
ra en el forn com és el cas dels relatius al Monestir de
Pedralbes, al Palau deCongressos, alaquartaUniversi¬ tat, a la Casa de la Caritat, a la Plaça de Braus de les Arenes, al Convent dels
Àngels,
al Museu d'Història, alFòrum Nord, a les galeries de serveis i a l'Observatori
Fabra, sobre ia remodelació del qual el Sr. Valls ha negociatun conveni amb la Generalitat i la Mancomuni¬
tat de Municipis de
l'Àrea
Metropolitana.El Sr. Lacalle valora positivament l'informe i reconeix la il·lusió de l'Alcaldia i de tots elsGrups municipals per tirar endavant ia colla de projectes que s'han esmentat, alhora que lamenta que, per no haver rebut abans la
documentació, hagi ara d'expressar la seva discrepàn¬
cia perlamanera com s'han fet algunes coses, ja que,
concretament, tocanta l'Estadi de Montjuïc, malgrat el
seu suport a la idea de celebrar-hi la cerimònia d'inau¬
guració dels Jocs Olímpics, es pregunta si, vist el cost de 7.275 milions depessetesquelaremodelació assoli¬ rà, no hauria estat millorabandonar el romanticisme de recuperar-lo, fer la inauguraciódels Jocs en l'estadi del
FC Barcelona i aplicar els diners aaltres obres
d'interès
per a la Ciutat.Demana que se li faciliti el pressupost
inicial de cada
obra a fi de poder analitzar les desviacions quehan
tingutelscostosfinals; i
també
volsaber: qui
pagarà les
obres complementàries que s'hanhagut de
fer
en l'Estadi de Montjuïc, quin cost han tingut elscrèdits-ponts estipulats per cobrir determinades
imprevisions
financeres, i quinshan estatel pressupost
inicial i el final
del Palau de Sant Jordi.
Expressa, per últim, la seva
preocupació:
perla data
d'acabament de l'AnellaOlímpica que consideramassa
pròxima a la celebració dels Jocs per poder
salvar
eventuals retards en l'execució de les obres; per la no concreció del nombre de noushabitatgesque tindran la
qualificació de socials; perles
instal·lacions d'aire
con¬ dicionat de la Vila Olímpica; i per una notíciasegons laqual els arquitectes no lliuren els projectes
relatius
ala
Vila Olímpica perquè no els cobren.
El Sr. Alcalde demana queelSr. Lacalle liconcreti els
seus punts de vista sobre la
qüestió
del'habitatge
social; i el Sr. Lacalle contesta que li lliurarà un informeescrit.
El Sr. Bonet, haventescoltat amb interès l'informe de l'Alcaldia, manifesta que la Ciutat portava un retard de
més de quinze anys en la realització d'infrastructures i això ha comportat una concentració d'actuacions; que
les actuacions que el Sr. Alcalde hamencionat, podien
havertingut uns inicis més feliços si
s'haguessin evitat
actituds deconfrontació; que algunesde les actuacionsnecessàries surten del marc territorial del Municipi però
hi tindran una incidència indiscutible; que la concentra¬ ció d'obres provoca una certa sensació d'empatx,
encara que tot allò que es fa sigui necessari perquè la
Ciutat s'ha de modernitzar i posar al dia; i que el seu
Grup s'alegrarà dels èxits i no pas dels fracassos que
l'equip de govern pugui tenir en l'acompliment dels
seus objectius.
Creu que, atès elvolum d'obres en marxa,tal vegada
caldria dedicar alguna altra sessió plenària i alguna
reunió informativa a l'anàlisi de lamarxai estat d'execu¬
ció dels diferents projectes i les seves desviacions
pressupostàries: pertant, agraeix l'informe del Sr. Alcal¬
de i li demana l'oportunitat de poder fer un seguiment de les diverses actuacions des del conjunt delsòrgans
polítics municipals, d'alguns dels quals elseuGrup s'ha
vist exclòs per una decisió presa, almenys en part, per l'Alcaldia.
Opina que la concentració d'obres es deu, en certa
mesura, a manca de previsió ja que, per exemple, fa
unsanys la majoria enelgovern no era partidària de fer
els cinturons, si bé després s'ha adonat que havia de
canviaraquestcriteri, que no erabo per ala Ciutat, i
així
ho ha fet, de la qual cosa el Grup convergent es congratula; que la
concentració
d'obres ha tingut unes conseqüències negatives sobreel trànsit, que la gestió de cada dia ha d'afrontar d'unamanera més decidida, amb determinis sobre les zones de càrrega i descàr¬ rega de les cantonades de l'Eixample i amb una pre¬ sència més gran de la Guàrdia Urbana en els carrers; ique tal concentració té també una incidència en l'esta¬
bilitat pressupostària de l'Ajuntament i això fa necessari
un seguiment de les desviacions que puguin experi¬
mentar els costos.
Pensa que la Ciutat no quedarà acabada amb la relació d'obres que l'Alcaldia ha facilitat, ja que hi falten
d'Horta (que haurà d'ésser un objectiu a
afrontar
quan quedi tancada la circumval·lació del IICinturó
i el CinturóLitoral), el Metro (ja que, per no haver d'agafar el seu vehicle privat, el
ciutadà
necessita unes alternatives de mobilitat que passen pels autobusos, el metro i altressistemes i, noobstant això, l'equip degovern considera prioritari el metro de Montjuïc, que el seu Grup no exclou, sense tenir-ne garantit el finançament de les
obres ni tampoc, per mitjà del Contracte programa, el del dèficit de lesCompanyies ni el de les inversions del Pla de Metros de 1984), i el Pla d'habitatge social, del qual s'ha de parlar en unaaltra ocasió.
Acaba reiterant que el seu Grup, que vol el bé de Barcelona, no s'alegrarà dels fracassos que l'equip de govern pugui tenir enla realització de les obres esmen¬
tades; i que laCiutat no s'acabarà amb tals obres, sinó
que en necessita moltesaltres, ales quals el Sr. Alcalde no s'ha referit, per posar-se al dia i convertir-se en una ciutat moderna i progressista, tascaper a la qual el seu Grup ofereix la seva col·laboració.
La Sra. Vintró, després d'advertir que, evidentment,
quan es facilita un informe sobre l'estat de les obres a la Ciutat hom pot entrar a considerar si metodològica¬
ment les dades facilitades són suficients, reconeix l'es¬ forç de l'Alcaldia en l'elaboració del document i es mostra interessadaa conèixerquina ha estat l'aportació de les diferents Administracions al finançament decada
obra, jaque sovint s'esbomben xifres en els mitjans de comunicació.
Indica que el resum presentat avui posa en relleu la virtualitat de la nominació olímpica per resoldre, en un termini més breu de temps, els dèficits d'infrastructura provocats per anteriors condicionaments econòmics i, sobretot, polítics; queel seu Grup vol reiterar, doncs, el seu suport al Projecte olímpic des d'unaconcepció que l'aprofitano tan sols peradequar unesinstal·lacions per
unamanifestació quenomés dura quinze dies, sinó per
ferunes inversions que contribueixen areequilibrar una
ciutat que el procés de creixement havia fet pregona¬
ment desigual, principi aquestquela programació esta¬
blertacompleix.
Subratlla també que l'esforç olímpic havia de servir per donar un impuls paral·lel a obres no estrictament lligades als Jocs -és a dir, les obres de barri- per trobar-los un finançament extern; que això s'està fent i
n'és prova el dictamen sobre l'Ens Municipal d'Urbanis¬
me, amb el qual es vol aconseguir per a tals obres la mateixa agilitat de gestió econòmico-financera que te¬
nen les grans operacions olímpiques; i que els ciuta¬
dans han de conèixer aquest doble joc inversor de l'Ajuntament, que posala mateixa capacitat i imaginació
en la realització de les grans infrastructures que en les
obres queels afecten més directament.
Recorda queelseu Grup dóna suporta lacreaciódel Holding olímpic perquè, en la seva opinió, l'alleugeri¬ ment que comportava de la càrrega financera faria
possibles altres obres a la Ciutat: li plau, doncs, com¬ provar ques'haestatcapaçde fer-ho així alhoraque ha de reiterar el seu disgustperquèaleshores la Generalitat nofes l'esforç d'integrar-s'hi -encara que, segons sem¬
bla, aravol arbitrar unafórmulasimilar- puix que consi¬ dera bol'esperit d'unióen projectes que van més enllà d'un moment i d'un grup polític concret.
Celebra que l'Alcaldia, en unaintervenció molt cons¬
tructiva, no hagi volgut assenyalar culpes i responsabili¬ tats, si bé hi ha unes fites marcades en el calendari i
unes dates d'acabament; i expressa la seva recança
perquè el Grupconvergent s'hagi limitata noalegrar-se de l'eventual incompliment dels compromisos assumits perl'Alcaldia en lloc d'oferirla seva contribució a quefi
les altres Administracions, per interessos de partit, no busquin excuses per evitar acabaments en èpoques significatives, com pot ésserel períodeelectoral que es viurà l'any vinent.
Creu també que la relació d'obres no està completa
perquè hi manquen punts, en els quals el seu Grup ha
mantingut criteris discrepants -avui millor entesos-, com són el Port vell, i la xarxa de metros i les seves
prioritats ja que, malgrat l'obertura dels Cinturons -el disseny dels quals ha estat debatut acuradament en el si de l'equip de govern per evitar la distorsió dels barris afectats i les friccions amb els veïns-, cal ampliar la xarxadelstransportspúblics i, bàsicament, dels metros de manera que, no tenint encara signat el
Contracte-programa que n'asseguri el finançament, el seu Grup
had'expressar les seves reserves al metro de Montjuïc -tot i creure'l necessari- en funció del seu ordre de prioritats, en habitatge, sòl i benestar, que tracta de portar al debat de l'equip de govern.
Destaca, en resum, que el seu Grup continuarà
procurant la col·laboració de tothom peral compliment del calendari fixat perl'informe de l'alcaldia, i suggerint la incorporació al catàleg d'aquells assumptes que considera més constructius.
El Sr. Alcalde agraeix les intervencions anteriors i el
seu to, es compromet a tenir la Corporació informada
de lamarxa de les obres i comentaque elgrup informal
de treball, on són presents les diverses Administra¬ cions,el Holding olímpic-queestàjugant un papermolt rellevant- i el COOB'92 encarregarà a empreses espe¬ cialitzades en consultoria un seguiment de les obres
més importants,centrat principalmenten els terminis, la qualitat i els costos, per reforçar-ne el control que es
gairebé tan important com l'execució mateixa; que en expressar el mes d'octubre proppassat el propòsit de dedicar-se més intensament als assumptes olímpics,
feia, precisament, referència no a la marxa del COOB'92, que funciona ja prou bé, sinó a la necessitat de sintetitzar el compliment de les diverses obres apli¬ cant-hi els recursos humansi, sobretot, tecnològicsque calguin; ique en aquestes qüestions tracta de respectar el paper de la Corporació i els seus membres, que
tenen la sort depresidir unaetapa històricade transfor¬ mació de la Ciutat.
Remarca que elcas del Restaurant del'Exposició de 1888, encarregatperRius i Tauleta Domènechi Monta¬
ner, que no pugué inaugurar-se a temps per causa de l'oposició de Manuel Girona, és una mostra de les
tensions que se solen produir entre els polítics, els arquitectes i els financers, però ell pot assegurar que les obres que ha esmentat, es duran aterme.
Lamenta queJaconstrucció del metro de Montjuïc no hagi concitat un suport més decidit, ja que les seves
raonsdevien tenirTokio, Munic, Montreal i Seül quan no desaprofitaren l'ocasió dels Jocs per a construir un
metro olímpic, i la mateixa autoritat autonòmica ha ofert
donar suport al projecte si s'aconseguia el finançament necessari.
que hi
manté
laCiutat; la
segona, quetal
presència
noimpliquiuna
ampliació correlativa de la
representació
de
l'Estatperquè amb això tindrien una
configuració
massanombrosa i, pertant, poc operativa.
Acabasignificant que la
Ciutat observa
l'actuació
de
l'Ajuntament amb un cert esglai,perquè
esfan moltes
coses, però també amb
confiança,
perquè
novol
serunaciutat esquifida.
El Sr. Ainaud observa que l'encàrrec del restaurant
de l'Exposició de 1888 fou fet a
Domènech i Montaner
per Elies Rogent; ques'acabà
la primera
fase del
projecte però no la segona, corresponent al'aplicació
de rajoles policromades; i quetanmateix el
restaurantfuncionà.
El Sr. Alcalde matisa que ha tret les dades de l'article
d'unarevista urbanística, editada pel Sr. Rosell, que ha fet a mans del Sr. Ainaud .
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
ÀREA DE FINANCES
Pressupostos i Comptes
Resoldre les reclamacions presentades durant la in¬
formació pública del Pressupost de
1990;
i aprovar definitivament les Bases d'execució i el Pressupost General de l'esmentat exercici, en què es troben inte¬grats el de la
Corporació,
elsdels Organismes
autò¬
noms dependents d'ella, i els de les Societats mercan¬tils, elcapital de les quals pertanyíntegramenta l'Entitat local, segons l'aprovació inicial que es va acordar pel
Consell Plenari el 26 de gener de 1990.
El Sr. Albesa manifesta que el dictamen no dóna
resposta satisfactòria ni a les al·legacions dels particu¬
lars ni a les objeccions exposades pel seu Grup en el
debat d'aprovació inicial; que no ha trobat els ajusta¬ ments que adequïn les partidesa la plantilla pressupos¬
tària; que les expropiacions priven, per causa del
bé
comú, les persones físiques d'uns béns amb els quals
se senten lligats per haver-los heretat dels seus avant¬ passats o per haver-los adquirit amb molts sacrificis i, això no obstant, l'apreuament de tals béns no coinci¬
deix amb els valors del mercat i, amés, els Pressupos¬
tos no inclouen previsions específiques, com al·leguen
els diversos reclamants, que assegurin el pagament d'aquelles expropiacions en
què
s'ha arribat a una entesa; que, peraixò, elseuGrup ha presentat avuiunapregunta per conèixer l'import de les expropiacions
pendents de pagament després que la Llei de Saneja¬
ment deixés a zero les obligacions municipals per aquest motiu; i quetrobaa faltarunapartidapressupos¬
tària per atendre els interessos de demora meritats en virtut dels articles 56 i 57 de la Llei d'Expropiació for¬
çosa.
Deplora que els Pressupostos de
1990
no hagintingut en compte cap de les objeccions que
formulà
elseu Grup en el debat d'aprovació inicial, agreugin les
càrregues fiscals i comportin un empobriment dels
ciutadans; i que les al·legacions es despatxin atenent
criteris tan sols tècnics i no pas polítics.
El Sr. Mas es dol igualment que no s'hagi tingut en compte el gruix de les al·legacions formulades pel seu
Grup, cosa que per altra banda no li estranya, perquè
tenien un marcat sentit polític. Recorda que
denuncià
-demostrant-ho en xifres- com una greu irresponsabi¬
litat políticaposar en el mateixsacla
Generalitat i
l'Estat
a l'hora de cercar culpables de la manca definança¬
ment d'aquesta Ciutat, i que el President
del
seuGrup
formulà una oferta constructiva, perla via de presenta¬ció d'esmenes alsrespectius pressupostos, a
fi
queles
diferents Administracions contribuissin a resoldre els
gravíssims problemes de finançament
d'aquest
Munici¬
pi; tanmateix observa que posteriorment nos'ha
apro¬fundit en la materialització de tal iniciativa, cosa que pertocava al govern municipal recollir.
El Sr. Armet observa queelCap del Grup convergent
es reuní amb l'Alcaldia per fer alguna proposta en el
sentit indicat pel Sr. Mas; i que de moment els
Pressu¬
postos de la Generalitat
només
contenendotacions
per alesComarques sense ques'hi albiri uncanvid'actitud
a favor dels Municipis.
El Sr. Lucchetti assenyalaque el seu Grup ha insistit,
com l'any passat, en les obres
d'execució dels plans
especials de reforma interior; quesi
bé, comparada
ambl'import de les gransobres, lasuma
-5.750 milions
de pessetes- destinada a tal fi potsemblar
irrisòria,
usadaamb imaginaciópot multiplicar lasevaefectivitat,
com demostrarà en un dictamen posterior el Sr. Serra i Martí; i que el seu Grup ha plantejat
també diversos
suggeriments en matèria de benestar
social,
descentra¬lització i transports públics.
Reitera, unavegada més, laseva
preocupació
per lamanca de signatura del Contracte-programa, per la distribució del 50, 25 i 25 per100 dels recursos públics
entre els tres nivells de
l'Àdministració
i per les despe¬ ses de capitalitat, totopinantquetal vegada s'ha arribata un límit de la capacitat de negociació amb les altres
Administracions, motiu pel qual propugna un canvi qualitatiu en l'actitud municipal a fi que, evitant el victimisme, apel·li a l'opinió pública i inicií unanegocia¬
ció unitària fent valer tota la força que dóna la unanimi¬
tat de les forces polítiques representades en el Consis¬ tori, ja que la pressió fiscal, que enguanyha augmentat novament, i l'endeutament han assolit les seves cotes màximes tolerables i, pertant, les altresAdministracions
tenen l'obligació d'escoltar les exigències de la Ciutat.
El Sr. Mas insisteix que damunt lataula hi havia una oferta que, defugint del recurs fàcil de limitar-se a constatar la mancadeconsignacionsen elspressupos¬
tos de les Administracions superiors, preconitzava un. posicionament conjunt de tots els Grups per fer una força superior ala resultant de les accions unilaterals de
cada un.
El Sr. Armet puntualitza que l'estratègia arbitrada davant tal oferta pretén un esforç de l'Administració
autonòmica per reclamar un esforç complementari de l'Estat; que la bona intenció del President del
Grup
convergentno s'ha plasmaten capfet
simbòlic mínima¬
ment operatiu en aquesta direcció; i que, tanmateix,
comparteix la necessitat que tot el Consistori treballi
conjuntament per assolir l'objectiu fixat.
El Sr. Raventós, referint-seales qüestions concretes plantejades pel Sr. Albesa, comentaque, recollint l'al·le¬
gació de l'Agrupació de Funcionaris Independents,
s'han incorporat a l'expedient pressupostari les dades
que tal al·legació reclama; que les al·legacions de
contingut econòmic relatives al pagamentd'indemnitza¬
cions es desestimen perquè ja hi ha consignació sufi¬ cient en el Pressupost de 1989, perquè demanen quantitats diferents a les exigibles o perquè la cor¬
