QUADERN D ESTIU. Ciències Naturals

(1)

Institut Martí i Franquès

Nom de l’alumne:...

Grup:...

QUADERN D’ESTIU

Ciències Naturals

(2)

ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ

ESQUEMA MUT 1

1

RECURSOS PER A L’AULA

F

Aigua

Proteïna

(3)

ESQUEMA MUT 2

1

L’ESTRUCTURA D’UNA MEMBRANA PLASMÀTICA

EL NUCLI I EL MATERIAL GENÈTIC

(4)

ESQUEMA MUT 3

1

ELS ORGÀNULS CEL·LULARS

(5)

ESQUEMA MUT 4

1

ELS APARELLS DEL COS HUMÀ

(6)

ESQUEMA MUT 5

1

ELS TEIXITS DEL COR

ELS SISTEMES DEL COS HUMÀ

(7)

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

AMPLIACIÓ

1

Completa el quadre següent.

Què són els principis immediats orgànics i inorgànics i quins són els més importants?

Quantes cèl·lules hi ha, aproximadament, en el cos humà? En què es diferencien les unes de les altres?

Posa’n exemples.

La membrana cel·lular i la membrana nuclear són el mateix?

Què és un mitocondri? En quina part de la cèl·lula hi ha els mitocondris? Quina funció exerceixen?

Respon les preguntes següents sobre la cèl·lula.

a) Què és la cromatina i en quina part de la cèl·lula es troba?

b) Què és un ribosoma? On es localitza?

c) Què és el nuclèol? On es troba? Quina funció té?

d) Què signifiquen les sigles ARN?

e) Què signifiquen les sigles ADN?

Descriu els tres tipus de teixit muscular i esmenta’n algun exemple.

Quins tipus cel·lulars són els propis del sistema nerviós? Quina és la funció de cada tipus de cèl·lula?

Explica en què consisteix el sistema esquelètic.

Quin orgànul de la cèl·lula s’encarrega d’emmagatzemar i transportar les proteïnes que se sintetitzen en els ribosomes? Descriu-ho.

Quins tipus de glàndules hi ha i de quin teixit estan formades? Posa exemples de cada tipus.

Escriu a quins teixits del cos humà pertanyen les cèl·lules següents.

a) Adipòcits. d) Osteòcits.

b) Neurones. e) Cèl·lules de la glia.

c) Condròcits. f) Fibres musculars.

En què es diferencia un sistema d’un aparell? Posa un exemple de cadascun, i esmenta els òrgans 13

12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Nivells d’organització Exemples de cada nivell en el cos humà

(8)

REFORÇ

1

Completa el quadre següent sobre els nivells d’organització.

Respon les preguntes següents sobre la cèl·lula.

a) Què és una cèl·lula?

b) De quin tipus són les cèl·lules humanes: eucariotes o procariotes?

c) Quines són les tres parts més importants d’una cèl·lula humana?

Explica com són i quina funció fan el complex de Golgi i els lisosomes.

Esmenta tres elements del nucli i explica’n la funció.

Respon les preguntes següents sobre els teixits.

a) Quins són els quatre tipus fonamentals de teixits?

b) Quins dos tipus de teixit epitelial coneixes?

c) Quines varietats de teixit connectiu hi ha?

d) Com s’anomenen les tres varietats de teixit muscular?

Respon les preguntes següents sobre el teixit nerviós.

a) Quina funció fa el teixit nerviós?

b) Quines cèl·lules d’aquest teixit compleixen la funció anterior, i quines altres les acompanyen, protegeixen i alimenten?

En quin teixit s’acumulen els lípids? Explica altres funcions d’aquest teixit i descriu les cèl·lules que el formen.

Respon les preguntes següents sobre els òrgans.

a) Què és un òrgan?

b) De què formen part els òrgans?

c) Com s’anomena la ciència que estudia el desenvolupament, l’estructura i la morfologia dels òrgans?

Explica les diferències que hi ha entre els elements següents.

a) Una cèl·lula i un teixit. b) Un teixit i un òrgan. c) Un òrgan i un sistema.

Elabora una llista amb els sistemes més importants i una altra amb els aparells fonamentals del cos humà, 11

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Nivells d’organització Exemples

Subatòmic Atòmic Molècula Cèl·lula Teixit Òrgan Sistema Aparell

Parts de la cèl·lula Què és i com és?

Membrana plasmàtica Citoplasma

Nucli

(9)

FITXA 1: LA MATÈRIA VIVA

PROPOSTES D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

1

Recorda que...

• Els éssers vius són molt complexos i tenen l’interior molt ben ordenat. Gairebé no hi ha res disposat a l’atzar:

tot és al lloc corresponent. També s’organitzen entre si i s’agrupen de maneres molt definides.

• Des dels elements més petits, àtoms i molècules, fins als més grans, ecosistemes i biomes, tot respon a un ordre magnífic. Pel contrari, els materials de les roques, per exemple, tenen una organització inferior.

Completa amb dibuixos i noms els requadres següents. Per fer-ho, fixa’t en l’esquema del llibre (pàg. 8).

1

En l’esquema de l’activitat anterior, on situaries la frontera entre «el que és viu» i «el que no és viu»?

Indica quins altres nivells d’organització superiors hi falten.

• Un virus és un ésser viu? Per què?

2

(Nivell subatòmic) menys d’1 A

(Àtoms) 1 – 5 A

(Molècules) 1 nm – 10 nm

(Orgànuls, virus, bacteris) 10 nm – 3 µm

(Organismes)

(Òrgans i sistemes d’òrgans) uns quants cm

(Teixits) uns quants mm

(Cèl·lules) 3 µm – 100 µm NIVELL

PLURICEL·LULAR

(10)

NUTRIENTS ORGÀNICS

ELABORACIÓ DEL PA

ESQUEMA MUT 1

2

Glúcids o hidrats de carboni Són els nutrients més abundants en els aliments d’origen vegetal.

Tenen com a funció principal aportar energia de manera immediata a l’organisme.

Els més senzills tenen un gust dolç; entre aquests destaquen la glucosa i la sacarosa, que es troba en la remolatxa. Els més complexos són grans molècules, com la cel·lulosa, que aporta fibra, i el midó, format per la unió de moltes glucoses i present en la patata, els llegums i els cereals.

Lípids o greixos És un grup molt divers de nutrients insolubles en aigua.

Proporcionen energia, formen part d’algunes estructures, actuen com a aïllants i són la reserva energètica en els animals.

Els d’origen vegetal són líquids i es coneixen com a olis (oliva, gira-sol, etc.). Els d’origen animal són sòlids i es coneixen com a greixos o sèus (cansalada, llard, etc.).

Els greixos es poden

descompondre en àcids grassos i glicerol.

Proteïnes

Són macromolècules formades per unitats més petites, anomenades aminoàcids.

Proporcionen la matèria amb la qual es formen les cèl·lules, transporten l’oxigen per la sang, intervenen en la defensa contra les infeccions, etc.

Es troben tant en els aliments d’origen animal (carn, peixos, ous, llet) com en els d’origen vegetal (cereals i llegums), tot i que els aliments vegetals en contenen menys quantitat.

(11)

ELS DIFERENTS TIPUS D’ALIMENTS

ESQUEMA MUT 2

2

(12)

Completa el quadre següent sobre els nutrients.

Indica per a què necessitem els tipus d’aliments següents i esmenta exemples de cadascun.

a) Un aliment ric en energia.

b) Un aliment plàstic.

c) Un aliment regulador.

Explica què és la nutrició i què és l’alimentació. En què es diferencien?

Què són els nutrients? On es troben? Quins són els nutrients inorgànics? Què li passaria al teu organisme si deixessis de prendre aliments que continguin calci?

Per què és important incloure glúcids a la dieta?

Com obté l’organisme l’energia dels aliments? Com es mesura aquesta energia?

Quina informació ens facilita la taxa de metabolisme basal (TMB)? De quins factors depèn? Fes el càlcul de la teva taxa de metabolisme basal.

Explica què és una dieta completa, equilibrada i variada.

Quins tipus d’additius són els més comuns en els aliments? Quins tipus són gairebé imprescindibles i quins serveixen exclusivament per realçar-ne o millorar-ne el gust?

Defineix els termes següents.

a) Liofilització.

b) Anorèxia.

c) Aliments plàstics.

d) Caloria.

e) Vitamina.

Quines són les malalties relacionades amb l’alimentació? Descriu-les breument.

Què significa que els aliments són peribles? Explica les tècniques de conservació que utilitzen la temperatura com a agent de conservació.

12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

AMPLIACIÓ

2

Tipus Nutrients Característiques Funcions

(13)

REFORÇ

2

a) Alimentació.

b) Nutrició.

c) Aliments.

d) Nutrients.

Identifica els nutrients que es troben en els aliments següents, classifica’ls i explica quina funció compleixen en l’organisme.

Per què és imprescindible incloure les vitamines en una dieta equilibrada?

Per què l’organisme necessita energia? D’on l’obté i de quina manera? Què és una caloria?

Què és el valor energètic dels aliments? Quins tipus de nutrients aporten més energia?

Posa’n exemples.

En quines condicions el nostre cos requereix més energia i oxigen? Quins factors intervenen en els requeriments energètics? Posa’n un exemple.

Explica quin tipus d’aliments són el iogurt, la carn i el formatge, i quina funció compleixen en l’organisme.

Què és la dieta mediterrània? En què consisteix i per què es considera que aquest tipus de dieta és bo per a la salut?

Quines malalties estan relacionades amb una alimentació insuficient i amb un excés d’ingestió de greixos i dolços? Explica en què consisteixen i quina relació tenen amb el desenvolupament d’un país.

Respon les preguntes següents sobre la conservació i la manipulació dels aliments.

a) En què es basa la congelació com a mètode de conservació?

b) Esmenta una tècnica de conservació que destrueixi els gèrmens que hi ha en els aliments.

c) En què consisteix la conservació d’aliments per deshidratació?

Què són els aliments transgènics? Per què han de passar controls molt estrictes abans de l’autorització per consumir-los?

11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

A B

(14)

2

Recorda que...

• Els microorganismes, com els fongs (floridures) i els bacteris, alteren, podreixen i descomponen els aliments, de manera que els inutilitzen i, de vegades, els transformen en tòxics. Les putrefaccions són processos químics que modifiquen els nutrients i produeixen substàncies pudents que avisen del perill. Algunes putrefaccions són molt perjudicials, com quan el vi es fa agre o la llet es fa àcida.

• Hi ha tècniques que impedeixen el desenvolupament d’aquests microbis, i així faciliten la conservació dels aliments: assecatge, salaó, fumatge, refrigeració, congelació i esterilització (pasteurització).

• No es poden destruir tots els microorganismes sense destruir també l’aliment o sense alterar-ne per complet el valor nutritiu. Per això, els aliments tampoc no es poden conservar indefinidament, motiu pel qual figuren les dates de consum preferent i de caducitat als envasos.

En què consisteixen les tècniques següents?

a) L’esterilització.

b) La pasteurització.

c) El fumatge.

d) La salaó.

e) L’assecatge.

• Anota dos exemples d’aliments de casa teva que s’hagin sotmès a cadascuna de les tècniques de conservació esmentades.

Busca al rebost o a la nevera uns quants aliments i escriu el temps que els queda des d’avui fins a la data de consum preferent i de caducitat.

Explica tres precaucions que s’han de prendre a la cuina d’un restaurant per poder manipular els aliments.

a) b) c)

• Anota tres errors comuns i perillosos que hagis observat als bars i que poden provocar alteracions de l’aliment.

a) b) 3 2 1

FITXA 2: OBTENCIÓ I CONSERVACIÓ D’ALIMENTS

Llet Macarrons

Sardines en conserva Tomàquet fregit Cigrons

Producte Consum preferent Caducitat

(15)

ÒRGANS QUE INTERVENEN EN LA NUTRICIÓ (I)

FITXA 1

3

Observa la silueta humana que es representa en aquesta fitxa. Col·loca cada òrgan i estructura

que hi ha a la pàgina següent en el lloc adequat, tenint en compte quins van al davant i quins van al darrere.

(16)

RECURSOS PER A L’AULA FITXA 2

3

APARELLS RESPIRATORI I DIGESTIU

Retalla els òrgans, les glàndules i els tubs dels aparells digestiu i respiratori, i enganxa’ls sobre el dibuix de la pàgina anterior.

Pulmons

Pàncrees

Estómac

Glàndules salivals Esòfag

Fetge i vesícula biliar

Intestí gros

Intestí prim

Cavitat bucal amb les estructures corresponents:

llengua, dents

Fosses nasals Tràquea i bronquis

ÒRGANS QUE INTERVENEN EN LA NUTRICIÓ (II)

(17)

ÒRGANS QUE INTERVENEN EN LA NUTRICIÓ (III)

FITXA 3

3

ELS DIVERSOS ÒRGANS

EL DUODÈ

Si s’ha de destacar una part de l’aparell digestiu, aquesta ha de ser la corresponent al duodè i a la zona de confluència dels fluids procedents del fetge i del pàncrees, ja que tots aquests sucs digestius tenen una funció fonamental en la digestió final dels aliments, per a l’absorció posterior al tram de l’ili i el jejú.

EL PULMÓ

És l’òrgan essencial en l’intercanvi de gasos amb l’exterior de l’organisme i amb els circuits interns d’aquest. La seva missió és fonamental per mantenir una vida sana. Per fer-ho, cada vegada que l’omplim de substàncies contaminants (com el fum del tabac o la contaminació de la ciutat) l’estem agredint.

EL COR

És l’òrgan que bomba la sang cada minut, d’unes seixanta a cent vegades, perquè tot el cos s’irrigui i pugui rebre la quantitat de nutrients que necessita i perquè se’n retiri el material de rebuig o catabòlit que expulsa. L’exercici físic moderat determina que l’acció de bombeig sigui més eficaç i mantingui la salut en el punt adequat; per tant, recorda que has de fer esport de manera regular.

EL RONYÓ

És l’òrgan més característic

del sistema excretor, ja que s’encarrega de filtrar i depurar la sang. Però, què passa quan un òrgan falla? Es pot substituir per un altre, i això es fa amb un trasplantament d’òrgans, o bé es pot reemplaçar per una màquina que faci la funció corresponent, en aquest cas, un dialitzador.

LA NUTRICIÓ implica molts òrgans diferents. Observa’ls en els dibuixos següents i retola’ls.

(18)

ELS APARELLS IMPLICATS EN LA NUTRICIÓ

ESQUEMA MUT 1

3

(19)

LA INGESTIÓ I LA DIGESTIÓ

ESQUEMA MUT 2

3

(20)

L’ABSORCIÓ I L’EGESTIÓ

ESQUEMA MUT 3

3

F F

(21)

LA RESPIRACIÓ I L’INTERCANVI DE GASOS

ESQUEMA MUT 4

3

L’INTERCANVI DE GASOS ALS ALVÈOLS I ALS TEIXITS

(22)

Completa el quadre següent sobre la nutrició humana.

En què podem diferenciar els òrgans que formen el tub digestiu dels altres òrgans que componen l’aparell digestiu? Per què anomenem aparell el conjunt de tots aquests òrgans i no sistema?

Defineix els quatre processos bàsics que duu a terme l’aparell digestiu. Especifica en què consisteixen aquests processos, i quin òrgan o òrgans s’encarreguen de cadascun.

Descriu els processos següents.

a) La funció digestiva de la boca.

b) El transport d’aliments per l’esòfag cap a l’estómac.

c) L’acció química i mecànica a l’estómac.

Defineix els conceptes següents.

a) Sucs intestinals.

b) Sucs gàstrics.

c) Bilis.

d) Saliva.

Per què l’organisme necessita captar l’oxigen de l’aire? Quins òrgans, conductes i cavitats formen l’aparell respiratori?

Quina és la funció de l’aparell circulatori i de l’aparell excretor en la nutrició?

Descriu el recorregut de l’oxigen des que és captat de l’exterior fins que es produeix l’intercanvi gasós, i esmenta els diferents òrgans que intervenen en aquest procés.

On es produeix l’intercanvi gasós? Explica el procés.

Per què moltes malalties infeccioses estan relacionades amb el tracte respiratori? Quines altres causes tenen les malalties respiratòries? Explica’n una.

11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

AMPLIACIÓ

3

La nutrició humana

Quines substàncies entren a l’organisme?

Què es transporta pel cos?

Quines substàncies s’expulsen del cos?

Òrgan Funció

Boca Esòfag Estómac Fetge Pàncrees Intestí prim Intestí gros

(23)

REFORÇ

3

Quins dos conjunts d’òrgans formen l’aparell digestiu? Esmenta’n els elements.

Respon les preguntes següents sobre les funcions digestives.

a) En què consisteix la digestió mecànica?

b) Quins moviments dels òrgans del tub digestiu estan associats a la digestió mecànica? Explica’ls.

c) En què consisteix la digestió química i en quins òrgans es duu a terme?

Respon les preguntes següents sobre la digestió química.

a) Quin òrgan produeix els sucs gàstrics?

b) En quina zona de l’intestí es produeixen els sucs intestinals?

c) Quin òrgan produeix la bilis?

Respon les preguntes següents sobre l’absorció dels nutrients.

a) Quines substàncies són les que s’absorbeixen?

b) On es produeix l’absorció?

c) Què succeeix amb el que no s’absorbeix?

d) On s’acumula la femta?

Descriu els òrgans següents.

a) Fetge.

b) Pàncrees.

c) Pulmons.

Què és l’estrenyiment? Com es pot corregir?

Retola el dibuix següent.

Què és i com es duu a terme la ventilació pulmonar? Quins músculs hi intervenen?

8 7 6 5 4 3 2 1

Aparell

(24)

ÒRGANS IMPLICATS EN LA NUTRICIÓ

FITXA 1

4

LA NUTRICIÓ implica molts òrgans diferents. Observa’n dos en els dibuixos següents i retola’ls.

EL COR

És l’òrgan que bomba la sang cada minut, d’unes seixanta a cent vegades, perquè tot el cos s’irrigui i pugui rebre la quantitat de nutrients que necessita i perquè se’n retiri el material de rebuig o catabòlit que expulsa.

L’exercici físic moderat determina que l’acció de bombeig sigui més eficaç i mantingui la salut en el punt adequat; per tant, recorda que has de fer esport de manera regular.

EL RONYÓ

És l’òrgan més característic del sistema excretor, ja que s’encarrega de filtrar i depurar la sang. Però, què passa quan un òrgan falla? Es pot substituir per un altre, i això es fa amb un trasplantament d’òrgans, o bé es pot reemplaçar per una màquina que faci la funció corresponent, en aquest cas, un dialitzador.

(25)

RUTA DE LES MOLÈCULES (I)

FITXA 2

4

SI HAS ENTÈS BÉ els processos de la nutrició i el funcionament dels aparells que hi intervenen, podràs completar les següents rutes de les molècules més representatives del procés de la nutrició, tant les que ingerim com a aliment com les que expulsem després de metabolitzar-les.

RECORREGUT DE LES MOLÈCULES PEL NOSTRE ORGANISME

RUTA DE LA GLUCOSA:

RUTA DE LA CEL·LULOSA:

2 1

INDICA ELS ALIMENTS RICS EN GLUCOSA

• ... • ... • ... • ...

INDICA ELS ALIMENTS RICS EN GLUCOSA

• ... • ... • ... • ...

FES SERVIR ELS TERMES SEGÜENTS:

– CÈL·LULA

– APARELL CIRCULATORI – RESPIRACIÓ CEL·LULAR

– BOCA

– INTESTÍ PRIM – ESÒFAG

– ESTÓMAC – ALIMENT

– BOCA

– INTESTÍ PRIM – FEMTA

– ESÒFAG – ANUS – ESTÓMAC

– ALIMENT – INTESTÍ GROS

(26)

RUTA DE LES MOLÈCULES (II)

FITXA 3

4

RUTA DE L’AMONÍAC:

RUTA DEL O₂:

RUTA DEL CO2:

5 4 3

– RONYÓ – ORINA – APARELL CIRCULATORI – CÈL·LULA – URÈTER – BUFETA URINÀRIA – URETRA

– CÈL·LULA – LARINGE

– FOSSES NASALS – TRÀQUEA

– APARELL CIRCULATORI – ALVÈOLS

– BRONQUÍOLS – FARINGE

– BRONQUIS

– CÈL·LULA – LARINGE

– FOSSES NASALS – TRÀQUEA

– APARELL CIRCULATORI – ALVÈOLS

– BRONQUÍOLS – FARINGE

– BRONQUIS

(27)

ESQUEMA MUT 1

4

EL COR

(28)

ESQUEMA MUT 2

4

EL SISTEMA ARTERIAL I VENÓS

(29)

ESQUEMA MUT 3

4

L’APARELL EXCRETOR

(30)

ESQUEMA MUT 4

4

EL SISTEMA LIMFÀTIC

(31)

AMPLIACIÓ

4

Quina és la funció de l’aparell circulatori? Quins són els òrgans excretors que reben els productes de rebuig que transporta la sang?

Per què cal que hi hagi un sistema de filtració de la sang? On es duu a terme i quin és el resultat d’aquesta filtració?

Explica les funcions dels sistemes que formen l’aparell circulatori. Quina relació hi ha entre tots dos?

Per què se separen en dos sistemes diferents?

Com circula la sang pel cos? Explica-ho.

Quins són els components de la sang? Descriu-los i explica’n les funcions.

Respon les preguntes següents sobre el cor.

a) Què són les vàlvules auriculoventriculars? Quines són?

b) En què consisteix la diàstole auricular?

c) Quins moviments fa el cor?

d) En quin moment deixa d’haver-hi sang al cor?

Explica com circula la sang oxigenada pel cos, tant en el circuit pulmonar com en el general, i també els moviments del cor que la impulsen.

Quins són els factors que augmenten la incidència de malalties cardiovasculars?

Quins són els òrgans d’excreció? A quins aparells o sistemes pertanyen?

Explica com té lloc la filtració de la sang al ronyó. Defineix la càpsula de Bowman i el glomèrul de Malpighi.

Quines són les malalties més comunes relacionades amb l’aparell excretor? Explica-les.

Defineix els conceptes següents.

a) Plasma intersticial.

b) Homeòstasi.

c) Capil·lars.

d) Vàlvules sigmoides.

e) Sístole ventricular.

f) Nefró.

12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

(32)

REFORÇ

4

Explica quin sistema formen el cor, els vasos sanguinis i la sang. Quina funció exerceixen en l’organisme?

Explica què és el cor i descriu-ne l’estructura.

Enumera els vasos sanguinis que es comuniquen amb les aurícules i els ventricles, i indica el sentit de la circulació sanguínia en cadascun.

Què és el cicle cardíac i quins moviments s’hi donen?

Respon les preguntes següents sobre el circuit general de la circulació.

a) Què transporta la sang des del cor fins als òrgans del cos?

b) Des de quina part del cor és bombada la sang cap al cos?

c) Què succeeix en els capil·lars?

d) Quin vas sanguini transporta la sang des dels òrgans del cos de tornada al cor?

Quina funció té el sistema limfàtic? Quins òrgans el formen?

Menciona les malalties cardiovasculars més comunes.

9 8 7 6 5 4 3 2 1

Components de la sang Descripció Funció

Plasma

Transporten l’oxigen i el diòxid de carboni.

Cèl·lules més grans i amb nucli.

Intervenen en els processos de coagulació de la sang.

Interior del

(33)

FITXA 1: QUÈ ÉS I COM FUNCIONA L’APARELL CIRCULATORI? (I)

4

Recorda que...

• L’aparell circulatori sanguini exerceix el transport d’oxigen, diòxid de carboni, nutrients i residus per l’interior del cos. Hi ha un segon sistema circulatori, el limfàtic, que intervé en altres missions, com la defensa immunitària.

• El primer consta d’un cor doble amb quatre cambres (aurícules i ventricles), del qual surten vasos grans (les artèries) i en el qual entren d’altres (les venes). Hi ha altres vasos de gruix mitjà o petit (els capil·lars).

El cor es contreu (sístole) i es relaxa (diàstole) rítmicament durant tota la vida; alhora, la sang flueix a borbolls pels vasos. Tan sols les artèries poden eixamplar-se i fer-se més estretes per facilitar-li el pas.

• Les velocitats del ritme cardíac i del pols poden variar segons l’activitat de l’organisme.

Fixant-te en aquest model de la circulació sanguínia doble i completa, descriu quin tipus de sang passa per aquests punts:

• Explica en cada cas per què ho has deduït.

1

Les venes pulmonars • L’artèria aorta • Les artèries pulmonars • Les venes caves • La part dreta del cor • Entrant al fetge • Sortint dels músculs • del braç • Sortint dels músculs • de la cama •

• Amb molt oxigen

• Amb molt diòxid de carboni

(34)

ESQUEMA MUT 1

5

L’ESTRUCTURA DE LES NEURONES

(35)

ESQUEMA MUT 2

5

EL SISTEMA NERVIÓS

F

LA MEDUL·LA ESPINAL

(36)

ESQUEMA MUT 3

5

EL SISTEMA ENDOCRÍ

L’ENCÈFAL ELS ELEMENTS D’UN ARC REFLEX

(37)

AMPLIACIÓ

5

Respon les preguntes següents sobre la relació i la coordinació.

a) Quins organismes intervenen en la relació i la coordinació?

b) Què és un efector?

c) El sistema endocrí és efector, coordinador o les dues coses? Per què?

Quina és la funció del sistema nerviós central? Quins components té? Descriu-los.

Retola l’esquema següent d’una sinapsi entre dues neurones.

Retola l’esquema següent. Especifica si es tracta d’un acte reflex o d’un acte voluntari.

Completa el quadre següent sobre el sistema nerviós perifèric.

Respon les preguntes següents sobre el sistema endocrí.

a) Què és una glàndula? Descriu breument els dos tipus de glàndules endocrines que hi ha.

b) Què són les hormones? Quines hormones regulen el metabolisme de l’organisme? On es produeixen?

c) Com es manté l’equilibri hormonal en l’organisme?

Respon les preguntes següents sobre les malalties del sistema endocrí.

a) Què és la diabetis? Menciona els tipus de diabetis i la característica principal que té cadascun.

b) Què és l’hipertiroïdisme?

7 6 5 4 3 2 1

Sistemes i subsistemes nerviosos Funció

5. 4.

3.

2.

1.

(38)

REFORÇ

5

Retola l’esquema següent de l’encèfal.

De quines funcions s’encarrega el cervell?

Completa l’esquema següent corresponent a la divisió del sistema nerviós.

Defineix, amb paraules senzilles, els conceptes i els fets següents.

a) Neurona motora i neurona sensitiva.

b) Acte reflex.

c) Acte voluntari.

Completa el quadre següent sobre les hormones.

Respon les preguntes següents sobre l’equilibri hormonal.

a) Què passa amb la secreció de l’hormona insulina quan augmenta la concentració de glucosa a la sang?

b) Què passa amb la mateixa hormona, en canvi, si la concentració de glucosa a la sang disminueix?

Descriu les característiques dels trastorns següents.

a) Alzheimer.

b) Depressió.

7 6 5 4 3 2 1

SISTEMA NERVIÓS

Medul·la espinal

Somàtic

Hormones Funció Glàndula

Estrògens Adrenalina Calcitonina Prolactina Oxitocina Insulina

(39)

FITXA 1: QUÈ ÉS I COM FUNCIONA EL TEIXIT NERVIÓS? (I)

5

Recorda que...

• Santiago Ramón y Cajal va ser un gran científic del principi del segle XX. Va descobrir que l’encèfal, la medul·la espinal i els nervis estan formats per milers de milions de cèl·lules especialitzades, les neurones, interconnectades entre si, però separades per petits espais sinàptics, a través dels quals es transmeten els senyals, segons el que es va saber després.

• Una neurona és una cèl·lula ramificada.

Les prolongacions més petites i abundants són les dendrites, i la més gran, l’axó.

Cada senyal o impuls nerviós és un corrent elèctric de molt poca intensitat que es trasllada per la membrana plasmàtica de les neurones.

Alhora tenen lloc uns processos químics a l’interior d’aquestes cèl·lules.

• Un impuls es pot moure tan sols en un sentit, des de les dendrites fins al final de l’axó. Quan arriba a aquest punt, s’alliberen de l’axó unes substàncies, els neurotransmissors, que «salten»

l’espai sinàptic fins a les dendrites de la neurona següent, i així sorgeix un segon corrent

d’electrons que repeteix el mateix moviment per aquesta.

Completa els requadres del dibuix.

• Indica amb tres fletxes més gruixudes:

a) El moviment de l’impuls nerviós a les dues neurones.

1

(40)

FITXA 3: COM ÉS EL SISTEMA NERVIÓS?

5

Recorda que...

• El sistema nerviós es troba per tot l’organisme. No hi ha cap part (tret de les zones més externes dels cabells, els pèls, les ungles, les dents i la pell) que no estigui dotada de neurones, les quals ho tenen tot ben controlat.

• Per estudiar-lo, se’n consideren dues regions:

a) El sistema nerviós central, constituït per l’encèfal i la medul·la espinal.

b) El sistema nerviós perifèric, és a dir, els nervis i les seves ramificacions. Hi ha nervis principals, connectats a l’encèfal (dotze parells de nervis cranials) i a la medul·la espinal (trenta-un parells de nervis raquidis), i nervis secundaris, menors.

• Els centres nerviosos analitzen les informacions que arriben dels receptors i ordenen les respostes. Els nervis tan sols transmeten informació entre receptors, centres nerviosos i efectors.

Omple els requadres del dibuix.

• Llegeix el llibre i respon les preguntes següents.

a) Quina és la missió del cerebel?

I la del bulb raquidi?

b) Quin òrgan controla les conductes instintives de l’agressió, l’alimentació i la sexualitat?

En què consisteix un acte voluntari? Quina part del sistema nerviós el controla?

• Enretirar la mà si sentim un dolor és un acte voluntari? Necessitem pensar per fer-lo? Quin òrgan el controla?

• Esmenta uns altres quatre exemples d’actes involuntaris.

a) b) c) d)

Tots podem observar alguna vegada que respirem i, fins i tot, podem notar canvis en el ritme

de la ventilació pulmonar després de fer esport, per exemple. Passa el mateix amb el pas de l’aliment al llarg de l’intestí (sorolls i moviments). Aleshores, per què diem que el control del ritme respiratori o digestiu és inconscient i involuntari?

• Quina diferència hi ha entre els actes conscients i els voluntaris?

• Esmenta uns altres quatre exemples d’actes conscients.

a) c)

3 2 1

(41)

EL GLOBUS OCULAR

L’ÒRGAN DE L’AUDICIÓ

ESQUEMA MUT 1

6

(42)

ESQUEMA MUT 2

6

L’ÒRGAN DEL TACTE

L’ÒRGAN DE L’OLFACTE

L’ÒRGAN DEL GUST

F

(43)

Completa el quadre següent sobre els receptors.

Quines són les funcions de l’aparell locomotor? Inclou-hi les que no estan directament relacionades amb el moviment.

Què és l’ossificació?

a) Articulació mòbil.

b) Sutura.

c) Líquid sinovial.

d) Disc intervertebral.

Què són les fractures i com es produeix la reparació d’un os fracturat?

7 6 5 4 3 2 1

AMPLIACIÓ

6

Tipus de receptors Quines sensacions capten i on es troben Fotoreceptors

Termoreceptors Mecanoreceptors Quimioreceptors Nociceptors

(44)

REFORÇ

6

Escriu els tipus de receptors que podries trobar en els punts següents.

a) La retina de l’ull.

b) La llengua.

c) La pell d’un dit.

Retola el dibuix següent de l’ull.

Retola la imatge següent de l’esquelet.

3 2 1

(45)

L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

ESQUEMA MUT 1

7

(46)

ESQUEMA MUT 2

7

L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ

(47)

ESQUEMA MUT 3

7

ELS CICLES DE L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

LA FECUNDACIÓ

L’EMBRIÓ

(48)

ESQUEMA MUT 4

7

L’EMBARÀS I EL PART

LA FECUNDACIÓ IN VITRO

(49)

Fes una llista dels caràcters sexuals secundaris que es desenvolupen durant la pubertat. Indica tan sols els que són diferents en noies i nois.

a) Gàmetes. b) Gònada. c) Zigot. d) Pubertat. e) Menstruació.

Completa el quadre següent sobre els òrgans de la reproducció.

Enumera els òrgans de l’aparell reproductor masculí que contribueixen a la fabricació del semen i especifica la substància que produeixen.

Respon les preguntes següents sobre els gàmetes i la fecundació.

a) Quina és la vida mitjana d’un òvul després de separar-se de l’ovari?

b) Quina és la vida mitjana que pot assolir un espermatozoide a l’interior de l’aparell reproductor femení?

c) Si es produeix un coit quaranta-vuit hores abans de l’ovulació, l’embaràs és possible? Per què?

Respon les preguntes següents sobre els cicles de l’aparell reproductor femení.

a) Cada quant de temps es produeix l’alliberament d’un òvul?

b) Com està la paret de l’úter en el moment de l’ovulació?

c) Què passa immediatament després si l’òvul no és fecundat?

Defineix els termes següents amb paraules senzilles.

a) Embrió. b) Fetus. c) Nidació. d) Bossa amniòtica. e) Cordó umbilical.

En què consisteix la inseminació artificial? En què es diferencia de la fecundació in vitro?

Explica els fets següents.

a) En els processos de fecundació in vitro és bastant comú que es produeixin embarassos múltiples.

b) Una obstrucció en una trompa de Fal·lopi redueix considerablement la fertilitat de la dona afectada.

c) Les alteracions en la morfologia dels espermatozoides redueixen considerablement la fertilitat de l’home afectat.

9 8 7 6 5 4 3 2 1

AMPLIACIÓ

7

Òrgans de la

reproducció Aparell reproductor Funció que exerceix

Testicles Vulva Úter Pròstata Penis Vagina

Trompes de Fal·lopi

(50)

Retola els dibuixos dels aparells reproductors femení i masculí.

Respon les preguntes següents sobre els aparells reproductors masculí i femení.

a) En quina part de l’aparell reproductor masculí es produeixen els gàmetes?

b) En quina part de l’aparell reproductor femení es produeixen els gàmetes?

c) En quina part de l’aparell reproductor femení es produeix la fecundació de l’òvul? I la implantació de l’embrió?

Identifica les imatges següents i retola les parts indicades.

Explica els canvis del fetus durant l’embaràs. Completa’l amb alguns canvis que puguis observar en el cos de la mare.

Explica què són i per a què serveixen el cordó umbilical i la placenta.

Explica els processos més importants que tenen lloc durant el part, en l’ordre correcte.

6 5 4 3 2 1

REFORÇ

7

Estructura d’un Estructura d’un

(51)

Identifica cada part marcada amb fletxes en l’esquema. Per què l’aparell reproductor femení és dins de l’abdomen de la dona? Per què el masculí és més extern?

Busca en les pàgines 118 i 119 del llibre de l’alumne les funcions més importants de cada òrgan i escriu-les:

a) Ovaris:

b) Pròstata:

c) Matriu o úter:

d) Vesícula seminal:

e) Testicles:

f) Vagina:

g) Penis:

2 1

FITXA 1: ELS APARELLS REPRODUCTORS MASCULÍ I FEMENÍ

7

Recorda que...

• L’ésser humà és un ésser sexuat: la nostra naturalesa d’homes i dones és un mecanisme per assegurar una bona descendència i procurar-nos la felicitat personal.

• Els dos aparells reproductors estan molt ben organitzats, per tal d’aconseguir la màxima eficàcia reproductiva possible. Cada sexe està dotat d’uns òrgans reproductors propis, que produeixen unes cèl·lules especials anomenades gàmetes: un òvul cada mes en la dona i uns quants milions d’espermatozoides cada dia en l’home. La fecundació és la unió de dos gàmetes per formar un zigot o ou, que es transforma en embrió i, després de nou mesos d’embaràs, en un infant.

4 3 2 6

1

5 5

4 1

2

3

(52)

Defineix què entens per caràcter sexual primari i secundari. Fes una classificació dels caràcters sexuals següents:

Creixement del pèl a les axil·les i el pubis, canvi del to de veu, menstruació, ejaculacions de semen, desenvolupament de la musculatura, creixement de les glàndules mamàries, interès per l’altre sexe, desenvolupament de l’aparell genital, necessitat d’independència i rebel·lia personal.

• Caràcters sexuals primaris:

Què són?

Quins són?

• Caràcters sexuals secundaris:

Què són?

Quins són?

Anota per ordre d’importància, segons el teu parer, els canvis de l’activitat anterior; després, compara’ls amb els d’un company o companya i, entre tots dos, ordeneu-los en la taula següent.

2 1

7

FITXA 2: ELS CANVIS DURANT LA PUBERTAT I L’ADOLESCÈNCIA

Recorda que...

• Infantesa, pubertat, adolescència, maduresa i senectut: tots els éssers humans canviem al llarg de la nostra vida seguint aquestes cinc etapes, entre les quals no hi ha uns límits clars; variem tant físicament com en la manera de pensar i de comportar-nos.

• Tu ara comences l’adolescència i deixes enrere la infantesa i la pubertat. El teu cos continuarà canviant fins que tinguis entre disset i vint-i-un anys, quan assolirà la maduració definitiva de totes les funcions, incloent-hi la reproductora. També la teva ment i el comportament van canviant i aquestes variacions són la causa de molts malestars i malentesos amb tu mateix.

Caràcters sexuals Importància personal (de més a menys)