INFORME DE L’ENQUESTA DE LA
UNITAT D’IGUALTAT AL PAS, PDI
I ALUMNAT SOBRE LA IGUALTAT
DE GÈNERE A LA UNIVERSITAT
DE BARCELONA
Mireia Duran i Brugada Elisabet Puigdollers i Mas
1 ÍNDEX
La Universitat de Barcelona i la Igualtat de Gènere ... 2
o Perfil de la mostra ... 4
o Priorització del PAS, PDI i alumnat en relació als futurs eixos del III Pla d’Igualtat de la Universitat de Barcelona ... 8
o Coneixement del PAS, PDI i alumnat dels recursos de la Universitat contra les violències masclistes ... 15
o Interès del PAS, PDI i alumnat sobre l’aplicació de mesures d’igualtat de gènere 20 o Percepció del PAS, PDI i alumnat sobre l’existència de violències masclistes a la Universitat de Barcelona ... 26
o Anàlisi qualitativa de la percepció de les desigualtats de gènere a la Universitat de Barcelona ... 31
Conclusions ... 37
Índex de gràfics... 40
2
La Universitat de Barcelona i la Igualtat de Gènere
La Universitat de Barcelona compta amb una Unitat d’Igualtat fruit del compromís del Rectorat i de tota la comunitat universitària per la igualtat de gènere.
Aquesta Unitat d’Igualtat té com a finalitat donar suport i seguiment a les polítiques de democràcia, justícia, igualtat i solidaritat a tota la comunitat universitària i també complir amb l’article 4rt. dels Estatuts de la Universitat de Barcelona.
Aquest informe i l’enquesta que el precedeix són una de les accions de la Unitat d’Igualtat per diagnosticar la situació de la igualtat de gènere a la Universitat. Tanmateix, aquest informe no pretén ésser una diagnosi completa, sinó que recull informació concreta sobre les percepcions de l’alumnat, el PAS i el PDI en uns temes concrets i detallats. Amb aquest informe, la Unitat d’Igualtat obté informació valuosa de la comunitat universitària i sobre la seva visió en relació a les línies estratègiques a seguir en un futur per la Unitat.
En el Consell de govern del dia 15 de febrer, la Delegada del Rector per temes d’igualtat de gènere va presentar l’informe de l’avaluació del II Pla d’igualtat i la composició de la Comissió que vetllaria per l’elaboració del III Pla. Aquesta comissió va ser la encarregada d’elaborar l’enquesta sobre igualtat de gènere a la UB.
El març de 2016 la Unitat d’Igualtat va sol·licitar una consultoria externa per a l’anàlisi de dades de l’enquesta online que es duria a terme des de la Unitat. Aquesta enquesta es va difondre a tota la comunitat universitària durant el mes de juny i juliol i l’anàlisi s’ha finalitzat el 31 d’agost.
La Unitat d’Igualtat de la UB va elaborar l’enquesta online per tal de conèixer l’opinió de la comunitat universitària envers els eixos i temàtiques d’igualtat i quin és el grau de sensibilitat de la comunitat universitària respecte la igualtat de gènere. Així doncs, el present anàlisi pretén conèixer per una part, els interessos de totes les persones implicades en relació al temes d’igualtat, i, per altra, si, des de la subjectivitat que permet l’anonimat d’una enquesta online, observem discriminacions específiques segons col·lectiu o diferències significatives en la percepció de les desigualtats de gènere i les polítiques de gènere segons el sexe de les persones que han respost.
3 Els resultats d’aquesta enquesta no pretenen ser representatius de la totalitat de la comunitat universitària, tot i que si que permeten realitzar una aproximació per conèixer quines son les problemàtiques mes freqüents respecte aquesta temàtica a la Universitat de Barcelona.
L’univers de l’informe és el conjunt de persones que formen part de la comunitat universitària de la Universitat de Barcelona. L’objectiu és accedir al màxim nombre de persones, per la qual cosa no s’ha establert a priori una mostra, sinó que l’enquesta s’ha enviat al conjunt de l’univers. D’aquest univers han respost 1713 persones.
A diferència de la metodologia d’enquesta presencial o telefònica, amb les enquestes online, les persones enquestades poden gestionar el temps que dediquen a la seva resposta adaptant-se a les seves necessitats, així com respondre anònimament a temes controvertits, la qual cosa ens permet obtenir una informació més exhaustiva i verídica. Així mateix, aquesta metodologia permet un accés immediat a la informació en brut recollida i, també, una major agilitat en la resposta.
L’anàlisi de les dades obtingudes s’ha dut fonamentalment a partir del càlcul de la mitjana dels valors obtinguts. També s’han fet dues preguntes amb resposta oberta que ens han permès una aproximació qualitativa a les percepcions i les prioritats esmentades per les persones que han respost l’enquesta.
4
Perfil de la mostra
S’han obtingut 1713 respostes del total de persones que formen la comunitat universitària de la Universitat de Barcelona (a partir d’ara, UB). A continuació es presenta un breu resum de les característiques de les persones que han respost aquest qüestionari:
D’aquestes 1713 respostes, 553 són d’homes, 1141 són respostes de dones i 19 són de persones que no s’han volgut incloure en cap de les dues categories anteriors. En percentatges, els sexes de la mostra queden representats al gràfic següent:
Gràfic 1: Percentatge de responents per sexe
S’observa clarament un major interès per part de les dones a respondre l’enquesta en tots els col·lectius universitaris. Això respon, probablement, al fet que les polítiques d’igualtat són percebudes com a mesures “per a les dones” en comptes d’entendre-les com un benefici per tota la comunitat universitària o una qüestió de justícia d’interès comú. Les dones, en tant que afectades per la discriminació de gènere, estan més predisposades a participar en l’enquesta. Caldrà tenir en compte aquest biaix de cara a futures intervencions.
5 D’altra banda, el fet que hi hagi persones que no s’hagin atribuït ni el sexe masculí ni el sexe femení pot denotar una certa sensibilitat respecte la construcció tant del sexe i com del gènere i dels debats que es donen al si dels moviments feministes, on, diverses autores reivindiquen acabar amb la dicotomia que representa el binomi home-dona.
Pel que fa a la composició de les respostes a l’enquesta segons col·lectiu universitari; 555 respostes provenen del Personal d’Administració i Serveis, 576 provenen del Personal Docent i Investigador i 582 formen part de l’alumnat. Així doncs, observem un equilibri de respostes entre els diferents col·lectius universitaris a nivell numèric. Cal tenir en compte, però, que a nivell percentual el nombre de respostes de l’alumnat és molt reduït i, per tant, podria ser menys representatiu de les seves realitats. Pel que fa al sexe dels responents per col·lectiu destaca el major interès dels homes del col·lectiu del PDI en contra dels del PAS i de l’alumnat.
Gràfic 2: Percentatge de responents segons col·lectiu universitari per sexe
Aprofundint en les característiques de l’alumnat al gràfic 3 veiem que l’alumnat de grau, representa el 81%, mentre el de màster i el de doctorat representen només el 7% i el 13% respectivament. En aquest cas, els homes que més han participat han sigut els estudiants de doctorat. Tenint en compte que el col·lectiu de PDI era el que comptava amb més responents homes, podem intuir una major sensibilització vers els temes d’igualtat entre els homes que opten per desenvolupar la seva carrera acadèmica.
6 Gràfic 3: Alumnat responent segons tipus d’estudi per sexe
Al gràfic 4 observem la participació en l’enquesta segons facultat, ja sigui alumnat, PDI o PAS. En totes les facultats, exceptuant la de Medecina i Ciències de la Salut, observem una major participació per part de les dones entorn el 65% i el 70% de mitjana. En general, en el cas de les facultats feminitzades i a les que hi ha un equilibri entre els sexes, el percentatge de participació d’homes i dones coincideix amb la composició de l’alumnat de cada facultat (que acostuma a correspondre’s amb la composició del professorat). Així doncs, observem més participació femenina a les facultats feminitzades com Educació i Psicologia i més equilibri de respostes entre dones i homes a la de Dret o a la de Geografia i Història. Aquest fet, no hauria de sorprendre’ns. En canvi, a les facultats masculinitzades com Matemàtiques o Física el percentatge de responents no es correspon a la composició de l’alumnat de la facultat, ja que majoritàriament han contestat les dones, que representen un 30% i un 25% de les facultats respectivament.
En aquest sentit, podem afirmar que existeix una major sensibilitat per part dels homes vers els temes d’igualtat en aquelles facultats feminitzades o equilibrades pel que fa a la composició per sexes i que caldria incidir més en les facultats masculinitzades, on el seu percentatge de resposta és clarament insuficient. L’únic cas que no segueix els patrons observats és la facultat de Medecina i Ciències de salut ja que, tot i ser una facultat feminitzada (68%) el 66% de les respostes són d’homes. Un
7 estudi amb més profunditat ens permetria conèixer els motius d’aquest comportament inesperat.
8
Priorització del PAS, PDI i alumnat en relació als futurs eixos del III Pla d’Igualtat de la Universitat de Barcelona
La primera qüestió plantejada a l’enquesta fa referència a la importància que es dóna a diferents eixos de treball d’un pla d’igualtat. La pregunta en concret és: “Ordena de l’1 (prescindible) al 5 (imprescindible) els següents eixos de treball en funció de la importància que els donaries en el disseny i l’aplicació del III Pla d’igualtat de la Universitat de Barcelona”. Per valorar aquest bloc ens fixarem en l’extrem més alt de les respostes, de manera que valorarem el percentatge de respostes 5 entenent que corresponen a una màxima priorització.
Tenint en compte el percentatge de respostes 5 en els diferents eixos podem establir que les qüestions que la comunitat universitària considera que les institucions universitàries haurien de prioritzar a l’hora d’aplicar mesures d’actuació són, clarament, les “mesures per l’igual accés, promoció, retribucions i condicions laborals seguint criteris de no discriminació per raó de gènere” (84% de respostes 5) i “prevenir, detectar i actuar contra la violència masclista” (82% de respostes 5). En segon lloc, “aplicar mesures per aconseguir igualtat en la gestió i els òrgans de govern de la UB” obté un 55% de respostes 5 seguida de “sensibilitzar la comunitat universitària en matèria d’igualtat d’oportunitats mitjançant campanyes i accions divulgatives” (46%). En tercer lloc, “introduir la perspectiva de gènere en la docència i investigació universitàries” (42%) i “utilitzar un llenguatge visual i escrit no sexista ni androcèntric” (41%). La mesura que compta amb menys respostes 5 i, per tant, s’interpreta que “aplicar mesures per fomentar la coresponsabilitat de dones i homes en l’àmbit laboral i familiar” (25%), no es percep com una urgència per la comunitat universitària.
Diferències per col·lectiu universitari i sexe
En aquest apartat podem veure les diferències en les respostes del PAS, PDI i alumnat i també en funció del sexe en cadascun dels col·lectius. Per a fer-ho s’ha realitzat la mitjana de les respostes coneixent així la mitjana aproximada de priorització de la mesura pel col·lectiu en una escala de l’1 al 5.
9 En el cas del PAS observem respostes similars per part de dones i homes a excepció de les mesures per la igualtat als òrgans de govern. En tots els casos la puntuació de les dones supera lleugerament la dels homes. La puntuació més alta s’atorga a les mesures per prevenir, detectar i actuar vers la violència masclista seguida de les mesures per igualar les condicions laborals i per fomentar la coresponsabilitat i les més baixes corresponen al llenguatge i a la incorporació de la perspectiva de gènere.
Al calcular el percentatge de respostes 5 observem que la proposta amb més acceptació és “Prevenir, detectar i actuar contra la violència masclista” amb un 80,9% de respostes 5, seguida de “Aplicar mesures per assegurar que l’accés, la promoció, les retribucions i les condicions laborals s’apliquin seguint criteris de no discriminació per raó de gènere” amb un 78,4% de respostes 5, “Aplicar mesures per fomentar la coresponsabilitat de dones i homes en l’àmbit laboral i familiar” n’obté un 68,8% i “Aplicar mesures per aconseguir igualtat en la gestió i els òrgans de govern de la UB” un 54,4. La resta de propostes obtenen menys del 50% de respostes 5, i la menys valorada és “Introduir la perspectiva de gènere en la docència i la investigació universitàries” amb un 38,6% de respostes 5.
10 Gràfic 5: Grau d’importància de les següents mesures segons el PAS per sexe
3,00 3,33 3,00 4,67 4,67 4,33 4,33 4,16 3,87 3,82 4,33 4,69 4,72 4,55 4,03 3,73 3,75 4,02 4,59 4,68 4,52 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 4,50 5,00
Sensibilitzar la comunitat universitària en matèria d’igualtat d’oportunitats mitjançant campanyes i accions divulgatives
Introduir la perspectiva de gènere en la docència i la investigació universitàries
Llenguatge visual i escrit no sexista ni androcèntric Mesures per la igualtat en la gestió i els òrgans de govern de la UB Mesures per l'igual accés, promoció, retribucions i condicions laborals, seguint criteris de no discriminació per raó de gènere Prevenir, detectar i actuar contra la violència masclista Aplicar mesures per fomentar la coresponsabilitat de dones i homes en
l’àmbit laboral i familiar
Grau d'importància de les següents mesures segons el PAS per sexe
HOME DONA ALTRES
En el cas del PDI observem que les puntuacions de dones i homes són lleugerament inferiors a les del PAS, especialment pel que fa a les mesures per fomentar la coresponsabilitat i per millorar la igualtat en els òrgans de govern i de gestió. També, a diferència del PAS, s’observa més diferència entre les respostes de dones i homes en algunes preguntes, especialment en la introducció de la perspectiva de gènere a la docència i investigació (60 punts) i en les mesures a favor d’un llenguatge inclusiu (40 punts). En aquest cas, la resposta amb més puntuació fa referència a aplicar mesures per la igualtat en l’accés, la promoció, les retribucions i les condicions laborals seguida de les mesures contra la violència masclista. En comparació amb les respostes del PAS, els homes atorguen 20 punts menys d’importància a les mesures per fomentar la coresponsabilitat i les dones 10 punts més.
Aquestes mateixes consideracions s’observen a l’analitzar quines propostes obtenen un percentatge més elevats de respostes 5. “Aplicar mesures per assegurar que l’accés,
11 la promoció, les retribucions i les condicions laborals s’apliquin seguint criteris de no discriminació per raó de gènere” obté un 83% de les respostes 5 mentre “Prevenir, detectar i actuar contra la violència masclista” obté el 82% de les respostes 5. En tercera posició hi ha la mesura “Aplicar mesures per fomentar la coresponsabilitat de dones i homes en l’àmbit laboral i familiar” amb un 70% de respostes 5. La resta de propostes no superen el 50% de les respostes 5, però, de la mateixa manera que en el PAS, la proposta menys valorada és “Introduir la perspectiva de gènere en la docència i la investigació universitàries” amb només el 35,8% de respostes 5.
Gràfic 6: Grau d’importància de les següents mesures segons el PDI per sexe
3,62 2,45 3,08 3,55 3,73 3,94 3,66 4,09 3,86 3,81 4,36 4,79 4,77 4,64 4,08 3,26 3,39 3,77 4,64 4,68 4,32 0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00
Sensibilitzar la comunitat universitària en matèria d’igualtat d’oportunitats mitjançant campanyes i accions divulgatives Introduir la perspectiva de gènere en la docència i la investigació
universitàries
Llenguatge visual i escrit no sexista ni androcèntric Mesures per la igualtat en la gestió i els òrgans de govern de la UB Mesures per l'igual accés, promoció, retribucions i condicions laborals, seguint criteris de no discriminació per raó de gènere Prevenir, detectar i actuar contra la violència masclista Aplicar mesures per fomentar la coresponsabilitat de dones i
homes en l’àmbit laboral i familiar
Grau d'importància de les següents mesures segons el PDI per sexe
HOME DONA ALTRES
Pel que fa a les respostes de l’alumnat en comptabilitzar el percentatge de respostes 5, la proposta més acceptada és “Prevenir, detectar i actuar contra la violència masclista” amb un 80,4% de respostes 5, seguida de “Aplicar mesures per assegurar que l’accés, la promoció, les retribucions i les condicions laborals s’apliquin seguint criteris de no discriminació per raó de gènere” amb un 79,4%. La tercera proposta amb més acceptació és “Aplicar mesures per fomentar la coresponsabilitat de dones i homes en l’àmbit laboral i familiar” amb el 66,5% de respostes 5. Aquest mateix ordre és el que
12 trobem en la priorització que fa el PAS. Amb un 60,5% de respostes 5 apareix “Aplicar mesures per aconseguir igualtat en la gestió i els òrgans de govern de la UB” i “Introduir la perspectiva de gènere en la docència i la investigació universitàries” obté el 50,7% de les respostes 5. Cal apuntar que aquesta última mesura obté una acceptació molt més elevada entre l’alumnat que entre el PAS i el PDI. Finalment, les propostes amb menys acceptació són “Utilitzar un llenguatge visual i escrit no sexista ni androcèntric” amb un 47,6% de les respostes 5 i “Sensibilitzar la comunitat universitària en matèria d’igualtat d’oportunitats mitjançant campanyes i accions divulgatives” amb un 44%. Així doncs, les prioritats de PAS i PDI difereixen en les mesures menys ben valorades, on l’alumnat valora més la comunicació i el llenguatge i menys la cultura organitzativa igualitària, i pel PAS i el PDI és a la inversa.
Al comparar les respostes entre dones i homes de l’alumnat, el PAS i el PDI, trobem diferències que no vénen donades per una sensibilització inferior per part de tot l’alumnat, sinó pels homes de l’alumnat, que són el col·lectiu que respon amb unes puntuacions més baixes. Així doncs, d’una banda, les dones de l’alumnat són les que donen més importància a totes les mesures, fins i tot aquelles que no eren valorades amb tanta importància per les dones del PAS i el PDI com la introducció de la perspectiva de gènere en la docència i el foment del llenguatge inclusiu. Els homes de l’alumnat, en canvi, atorguen una puntuació de gairebé 30 punts menys en comparació als homes del PDI pel que fa als ítems més ben puntuats per tots els col·lectius com són les mesures vers les violències masclistes, la igualtat en les condicions laborals i el foment de la coresponsabilitat.
Aquesta diferència entre dones i homes de l’alumnat resulta d’especial interès i caldrà que es tingui en compte de cara a les mesures a aplicar a aquest col·lectiu. En aquest sentit, caldria indagar sobre el perfil de dones i homes de l’alumnat que responen l’enquesta. Si bé possiblement les dones que responen estan molt sensibilitzades vers la igualtat de gènere (no només pel que fa a les condicions laborals i les violències masclistes, sinó pel que fa a qüestions relacionades amb els coneixements que estan adquirint des d’una perspectiva més crítica que el PAS i el PDI), és possible que alguns dels homes que contestin atorguin puntuacions molt baixes i mostrin més clarament
13 les seves resistències a la igualtat de gènere que els del PAS i el PDI. En definitiva, l’alumnat és més radical en les seves respostes que el PAS i el PDI.
Gràfic 7: Grau d’importància de les següents mesures segons l’alumnat per sexe
4,18 4,09 4,00 3,82 3,91 4,09 3,91 4,16 4,17 4,10 4,49 4,74 4,73 4,56 3,65 3,39 3,27 3,90 4,32 4,43 4,00 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 4,50 5,00
Sensibilitzar la comunitat universitària en matèria d’igualtat d’oportunitats mitjançant campanyes i accions divulgatives Introduir la perspectiva de gènere en la docència i la investigació
universitàries
Llenguatge visual i escrit no sexista ni androcèntric Mesures per la igualtat en la gestió i els òrgans de govern de la UB Mesures per l'igual accés, promoció, retribucions i condicions laborals, seguint criteris de no discriminació per raó de gènere Prevenir, detectar i actuar contra la violència masclista Aplicar mesures per fomentar la coresponsabilitat de dones i homes
en l’àmbit laboral i familiar
Grau d'importància de les següents mesures segons l'alumnat per sexe
HOME DONA ALTRES
Finalment, pel que fa a les persones que no s’inclouen en la categoria home o dona, s’observa – en el PAS, el PDI i l’alumnat - com gairebé sempre s’obté una valoració inferior a la de les dones i també a la dels homes en totes les polítiques. En aquest sentit, caldria dur a terme una reflexió més profunda i qualitativa sobre l’adequació de les polítiques d’igualtat proposades cap als col·lectius transsexuals o LGTBI+. Donat el poc nombre de persones que no s’identifiquen amb un dels dos sexes binaris es fa difícil generalitzar les respostes i caldrà indagar més en la línia qualitativa proposada.
14 Taula 1. Priorització del PAS, PDI i alumnat en relació als futurs eixos del III Pla d’Igualtat de la Universitat de Barcelona
PDI PAS ALUMNAT TOTAL
Sensibilitzar la comunitat universitària en matèria d’igualtat d’oportunitats mitjançant campanyes i accions divulgatives
3,93 3,73 4,00 3,89
Introduir la perspectiva de gènere en la docència i la investigació universitàries
3,19 3,65 3,88 3,57
Utilitzar un llenguatge visual i escrit no sexista ni androcèntric
3,43 3,52 3,79 3,58
Aplicar mesures per aconseguir igualtat en la gestió i els òrgans de govern de la UB
3,90 4,34 4,07 4,10
Aplicar mesures per assegurar que l’accés, la promoció, les retribucions i les condicions laborals s’apliquin seguint criteris de no discriminació per raó de gènere
4,39 4,65 4,32 4,45
Prevenir, detectar i actuar contra la violència masclista
4,46 4,58 4,42 4,49
Aplicar mesures per fomentar la coresponsabilitat de dones i homes en l’àmbit laboral i familiar
4,21 4,47 4,16 4,28
Finalment, la nota mitjana que cada col·lectiu ha atribuït a cada mesura mostra com l’alumnat atribueix més valor a les mesures relacionades amb la comunicació interna i externa de la Universitat, en el treball de sensibilització i en incloure la perspectiva de gènere en la recerca i la docència. El PAS i el PDI coincideixen en valorar amb puntuacions més altes les mesures referents a la millora de les condicions laborals i a prendre mesures contra la violència de gènere.
15
Coneixement del PAS, PDI i alumnat dels recursos de la Universitat contra les violències masclistes
Els gràfics que es presenten a continuació detallen si les persones que han respost l’enquesta són coneixedores dels diferents serveis i recursos contra les violències masclistes que ofereix la UB.
Davant la qüestió: “Sabries a qui dirigir-te en cas de patir assetjament a la UB?” només el 48,9% dels responents del PAS sabrien a qui dirigir-se. D’aquestes persones, el 73% són dones i el 26% homes. Pel que fa al PDI, només el 40,4% sabrien a qui dirigir-se i el 61,5% d’aquestes persones són dones. Finalment, el cas de l’alumnat és el cas més alarmant, ja que només el 18,4% dels responents sabrien a qui dirigir-se. Per altra banda, el 67,2% d’aquest alumnat són dones.
Gràfic 8: Percentatge de responents que sabrien a qui dirigir-se en cas de patir assetjament a la UB segons sexe i col·lectiu
El gràfic 9 ens mostra dades encara més preocupants; davant la qüestió “Coneixes el Protocol de la UB per a la prevenció, detecció i actuació contra les situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe o d’orientació sexual?” només el 22,2% del PDI, el 19,5% del PAS i el 8,5% de l’alumnat hi responen afirmativament. Així, la gran
16 majoria de la comunitat universitària no coneix aquesta mesura, i per tant, no podria accedir-hi en cas de necessitat.
És rellevant però, que les dones tenen un coneixement més elevat que els homes de l’existència d’aquest protocol per a tots els col·lectius universitaris. És probable que al ser elles les que es veuen exposades a l’assetjament i a les discriminacions per raó de sexe hagin vist la necessitat d’informar-se. Aquest fet, confirma que la informació sobre els recursos per fer front a les violències masclistes a la UB no s’estan difonent adequadament i de manera general, sinó que són les persones interessades les que han de buscar-los o a les qui arriba la informació. En aquest sentit és important remarcar que les futures mesures de difusió d’aquests recursos haurien de dirigir-se a tota la comunitat universitària, ja que com adverteixen diversos estudis en l’àmbit de les violències masclistes a les universitats (Igareda i Bodelón, 2013)1 el propi coneixement de l’existència de protocols i serveis relacionats amb les violències masclistes actua com a prevenció. Per tant, és interessant no només que els coneguin les dones – les possibles afectades – sinó també la resta de la comunitat.
1
IGAREDA Noelia i BODELÓN Encarna (2013), “Las violencias sexuales y el acoso sexual en el ámbito universitario español” a Rivista di Criminologia, Vittimologia e Sicurezza Vol. VII nª2.
17 Gràfic 9: Percentatge de responents que coneixen el Protocol de la UB per a la prevenció, detecció i actuació contra les situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe o d’orientació sexual segons sexe i col·lectiu
0,0% 0,2% 0,0% 13,0% 12,6% 6,6% 9,2% 6,7% 1,9% 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% 80,0% 90,0% 100,0%
PDI PAS ALUMNAT
ALTRES DONA HOME
Percentatge de responents que coneixen el Protocol de la UB per a la prevenció, detecció i actuació contra les situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe o d’orientació sexual segons sexe i col·lectiu
Pel que fa al coneixement respecte el Formulari de queixes de la Unitat d’Igualtat, trobem que els percentatges són molt baixos. El col·lectiu que afirma conèixer més aquesta mesura és el PAS on només un 13,3% de les persones que han respost l’enquesta afirmen conèixer aquest formulari. D’aquest 13,3% el 64,4% són dones, el 34,2% són homes i l’1,4% restant són persones que s’inclouen en la categoria altres.
Per al PDI i l’alumnat, tot i que les dones tenen més coneixement d’aquesta mesura, en tots dos col·lectius, només una quantitat inferior al 10% dels i les responents coneix aquest formulari.
Per tal de posar en funcionament el Protocol és necessari realitzar una queixa al Formulari. Així doncs, si el percentatge de persones amb coneixement del Protocol ja era baix, el de persones que coneixen el procediment que cal dur a terme per activar-lo en cas de necessitat és gairebé simbòlic.
18 Gràfic 10: Percentatge de responents que coneixen el Formulari de queixes de la Unitat d’Igualtat de la UB segons sexe i col·lectiu
L’associació Conexus ofereix un servei d’atenció psicològica gratuïta a l’alumnat de la UB. Per aquest motiu, crida l’atenció que sigui un servei més conegut pel PDI (amb un 15% de respostes afirmatives) o pel PAS (amb un 13,6% de respostes afirmatives), que pel propi alumnat, on només el 9,3% dels responents de l’enquesta coneixen aquest servei tot i que va dirigit a aquest col·lectiu.
19 Gràfic 11: Percentatge de responents que coneixen el servei d’atenció psicològica per fer front a situacions de violència masclista que ofereix l’associació Conexus a l’alumnat de la UB segons sexe i col·lectiu
0,0% 0,2% 0,0% 8,6% 9,6% 7,2% 6,5% 3,8% 2,1% 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% 80,0% 90,0% 100,0%
PDI PAS ALUMNAT
ALTRES DONA HOME
Percentatge de responents que coneixen el servei d'atenció psicològica per fer front a situacions de violència masclista que ofereix l'associació Conexus a l'alumnat de la UB segons sexe i col·lectiu
20
Interès del PAS, PDI i alumnat sobre l’aplicació de mesures d’igualtat de gènere
En aquesta qüestió, s’ha sol·licitat als i les responents de l’enquesta que ordenin de l’1 al 5 diferents afirmacions segons la prioritat que els donarien en relació a l’assoliment de la igualtat de gènere a la universitat, on 1 significa poca prioritat i 5 vol dir prioritat màxima.
En primer lloc, és rellevant que, en la línia dels paquets de mesures de la primera pregunta, totes les polítiques de gènere proposades obtenen una puntuació més elevada per part de les dones que per part dels homes. Això mostra com les dones conceben les polítiques de gènere com a polítiques de més important aplicació que els homes. Per altra banda, les persones que s’inclouen en la categoria “altres” continuen puntant més baix que homes i dones totes les propostes de polítiques amb l’excepció de “Agilitzar les substitucions per baixes paternals/maternals”, “Flexibilitzar la jornada laboral a qui té persones dependents” i “Documents amb dades per sexe”, on les dues primeres són compartides com a més puntuades, també pels altres sexes.
Tenint en compte els percentatges de resposta 5 les mesures a les quals s’atorga més prioritat són “Agilitzar les substitucions per baixes paternals/maternals” (71,8%), seguida de molt a prop de “Flexibilitzar la jornada laboral a qui té persones dependents” (69,1%). Veiem com aquelles mesures que reben un suport més entusiasta són les relatives a facilitar la compaginació de la vida personal i familiar. Aquestes mesures són, a la vegada, les més continuistes, ja que si bé faciliten que les dones – principals responsables de la cura de les persones dependents – puguin compaginar aquesta tasca amb la seva professió, no impliquen un canvi de dinàmica respecte el model actual.
21 Gràfic 12: Interès del PAS en l’aplicació de polítiques de gènere per sexe
3,33 3,00 3,00 3,00 3,00 4,67 2,33 5,00 3,67 3,33 2,67 3,00 2,67 3,67 3,67 4,00 3,25 3,54 3,78 3,83 4,28 4,62 3,92 4,60 3,99 3,67 3,64 3,69 3,68 4,50 4,57 4,44 3,08 3,49 3,42 3,74 3,64 4,56 3,39 4,53 3,72 3,36 3,27 3,33 3,43 4,30 4,26 4,24 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 4,50 5,00
Documents amb dades per sexe Difondre cultura justícia de gènere Reconeixements institucionals aportacions dones ub Posicionaments institucionals temes gènere Impulsar carrera dones Flexibilitzar jornada laboral a qui té persones dependents Cursos de sensibilització per la corresponsabilitat Agilitzar les substitucions per baixes paternals/maternals Transversalització gènere docència Formar PDI per promoure recerca perspectiva de genere Promocionar recerca perspectiva de gènere Llistes electorals paritàriesòrgans govern Informes impacte de gènere Formar comunitat univ. com detectar violència masclista Difondre recursos UB violència masclista Vetllar contingut publicitat empreses externes
Interès del PAS en l'aplicació de polítiques de gènere per sexe
HOME DONA ALTRES
Observant els gràfics 12 i 13, es veu com les dones tant del PDI com el PAS donen una puntuació més alta que els homes a totes les polítiques i mesures proposades. Només en aquelles mesures que reben una major puntuació en general, trobem una variació més petita entre aquests dos sexes. En el cas de la categoria “altres” del PAS, en general atorguen puntuacions més baixes exceptuant “Agilitzar les substitucions per baixes paternals/maternals” amb una puntuació màxima de 5, “Flexibilitzar la jornada laboral a qui té persones dependents” amb un 4’67 i a diferència d’homes i dones, amb “Documents amb dades per sexes” tot i que amb una puntuació baixa de 3’33.
Pel que fa al mateix sexe però del PDI, les respostes són variades i atorguen diferents prioritats a les polítiques proposades. Comparteixen també amb una elevada puntuació les dues primeres polítiques valorades com a prioritàries pel PAS, però
22 també puntuen de forma elevada “Difondre els recursos de la UB en violència masclista” i “Impulsar la carrera de les dones” ambdues amb un 4’4.
Els homes i les dones del PDI també detecten com a polítiques prioritàries “Agilitzar les substitucions per baixes paternals/maternals”, “Flexibilitzar les jornades laborals a qui té persones dependents” i, a diferència del PAS, també contemplen “Difondre recursos de la UB per fer front a la violència masclista”. Per altra banda, la mesura detectada com a menys prioritària és “Difondre la cultura de la justícia de gènere”.
Gràfic 13: Interès del PDI en l’aplicació de polítiques de gènere per sexe
3,2 3 3,8 3,4 4,4 4,6 3,6 4,6 4,25 4 3,6 3,8 4 4,25 4,4 3,8 3,61 3,42 3,67 3,77 4,37 4,57 3,66 4,68 4,05 3,51 3,54 3,71 3,58 4,33 4,47 4,45 3,06 3,33 3,34 3,67 3,68 4,45 3,30 4,59 3,59 2,91 2,88 3,11 3,28 4,27 4,33 4,29 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5
Documents amb dades per sexe Difondre cultura justícia de gènere Reconeixements institucionals aportacions dones ub Posicionaments institucionals temes gènere Impulsar carrera dones Flexibilitzar jornada laboral a qui té persones dependents Cursos de sensibilització per la corresponsabilitat Agilitzar les substitucions per baixes paternals/maternals Transversalització gènere docència Formar PDI per promoure recerca perspectiva de genere Promocionar recerca perspectiva de gènere Llistes electorals paritàriesòrgans govern Informes impacte de gènere Formar comunitat univ. com detectar violència masclista Difondre recursos UB violència masclista Vetllar contingut publicitat empreses externes
Interès del PDI en l'aplicació de polítiques de gènere per sexe
HOME DONA ALTRES
Si calculem els percentatges de resposta de 5 per a totes les polítiques s’observa com un 74’05% del PAS ha valorat amb un 5 “Flexibilitzar jornada laboral a qui té persones dependents” i un 69’01% ha valorat també amb un 5 elaborar “Agilitzar les substitucions per baixes paternals/maternals”.
23 Pel que fa al PDI, es repeteixen les mateixes polítiques que el PAS, amb un 74’35% i un 67’24% per la flexibilització de la jornada i l’agilització de les baixes, respectivament.
Gràfic 14: Interès de l’alumnat en l’aplicació de politiques de gènere per sexe
2,45 3,91 3,73 3,64 4,18 3,82 3,82 4,00 4,36 4,45 4,36 3,64 3,91 4,64 4,64 4,27 3,11 3,88 3,71 3,94 4,36 4,47 4,09 4,62 4,25 3,95 3,79 3,67 3,68 4,58 4,60 4,57 2,72 3,20 3,09 3,54 3,43 4,44 3,33 4,42 3,75 3,04 2,93 3,15 3,30 4,02 4,05 4,17 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 4,50 5,00 Documents amb dades per sexe
Difondre cultura justícia de gènere Reconeixements institucionals aportacions dones ub Posicionaments institucionals temes gènere Impulsar carrera dones Flexibilitzar jornada laboral a qui té persones dependents Cursos de sensibilització per la corresponsabilitat Agilitzar les substitucions per baixes paternals/maternals Transversalització gènere docència Formar PDI per promoure recerca perspectiva de genere Promocionar recerca perspectiva de gènere Llistes electorals paritàriesòrgans govern Informes impacte de gènere Formar comunitat univ. com detectar violència masclista Difondre recursos UB violència masclista Vetllar contingut publicitat empreses externes
Interès de l'alumnat en l'aplicació de polítiques d'igualtat de gènere per sexe
HOME DONA ALTRES
Pel que fa a l’alumnat i seguint la tendència anterior, al gràfic 14 s’observa com les estudiants de la UB atorguen puntuacions superiors a les atorgades pels homes en totes les mesures proposades.
L’alumnat introdueix diferències en les mesures que han obtingut una puntuació més elevada respecte les respostes de PAS i PDI, ja que les polítiques valorades com a més necessàries són “Difondre els recursos de la UB contra la violència masclista”, “Formar la comunitat universitària sobre com detectar la violència masclista” i “Agilitzar les substitucions per baixes paternals/maternals” per aquest ordre. Així doncs, per l’alumnat és més prioritari que pel PAS o el PDI aplicar mesures per sensibilitzar i donar
24 resposta a la violència masclista. Alhora, la mesura menys prioritària per aquest col·lectiu és “Elaborar documents amb les dades segregades per sexe” amb una mitjana molt baixa de només 2,76 punts.
Si calculem els percentatges de resposta 5 per cada política proposada l’alumnat valora com a molt interessant “Agilitzar les baixes per maternitat/paternitat” amb un 68’73% i els “Cursos de sensibilització per la coresponsabilitat” amb un 68’21% de respostes de valor 5.
Taula 2. Interès total de PDI, PAS i alumnat en l’aplicació de polítiques de gènere
PDI PAS ALUMNAT TOTAL
Documents amb dades per sexe 3,29 3,22 2,76 3,09
Difondre cultura justícia de gènere 3,25 3,34 3,66 3,42
Reconeixements institucionals aportacions dones UB
3,60 3,40 3,51 3,50
Posicionaments institucionals temes gènere 3,61 3,52 3,71 3,61
Impulsar carrera dones 4,15 3,64 3,99 3,93
Flexibilitzar jornada laboral a qui té persones dependents
4,54 4,62 4,24 4,47
Cursos de sensibilització per la corresponsabilitat
3,52 3,22 3,75 3,49
Agilitzar les substitucions per baixes paternals/maternals
4,62 4,71 4,35 4,56
Transversalització gènere docència 3,96 3,79 4,12 3,96
Formar PDI per promoure recerca perspectiva de gènere
3,47 3,45 3,81 3,58
Promocionar recerca perspectiva de gènere 3,34 3,19 3,69 3,41
Llistes electorals paritàries òrgans govern 3,54 3,34 3,49 3,45
Informes impacte de gènere 3,62 3,26 3,63 3,50
Formar comunitat univ. com detectar violència masclista
25
Difondre recursos UB violència masclista 4,40 4,16 4,43 4,33
Vetllar contingut publicitat empreses externes
4,18 4,23 4,34 4,25
Fixant-nos ara en la mitjana total de les respostes sense contemplar el sexe, s’observa que les que obtenen més suport són “Agilitzar les substitucions per baixes paternals/maternals” amb una puntuació de 4,56 i “Flexibilitzar la jornada laboral a qui té persones dependents” amb un 4,47. És interessant observar com la demanda de “Difondre els recursos de la UB contra la violència masclista” obté la tercera posició amb un 4,33, fet que indica com es considera un tema rellevant de la universitat malgrat el desconeixement generalitzat que es mostra a l’apartat anterior. Per contra, les mesures que obtenen menys suport són “Difondre una cultura justícia de gènere” amb una puntuació de 3,42 i una mica per sobre “Llistes electorals paritàries en els òrgans govern” amb un 3,45. Aquestes dues mesures van destinades al canvi de l’estatus quo mitjançant la transformació de la cultura sexista i la implantació de polítiques de discriminació positiva per accelerar els canvis i dotar de poder a les dones. Com s’ha anat observant al llarg de l’enquesta, aquestes propostes no són ben rebudes per una part de la comunitat universitària que accepten polítiques de millora de condicions però no perceben com a necessàries polítiques de transformació.
26
Percepció del PAS, PDI i alumnat sobre l’existència de discriminacions per raons de gènere i violències masclistes a la Universitat de Barcelona
L’última qüestió plantejada a l’enquesta fa referència a la percepció de les persones responents segons si es donen determinades situacions. Així, la pregunta plantejada és la següent: “Valora en quina mesura de l’1 al 5 aquestes situacions succeeixen a la UB”, on 1 significa que no succeeixen i 5 suposa que succeeixen habitualment.
En primer lloc, en tots els col·lectius les dones detecten més freqüència de les situacions de les esmentades que els homes. Tot i així, cal fer palès que totes les puntuacions es mouen entre les puntuacions inferiors a 3 o en el 3, que és el valor mitjà i de selecció comuna quan es té desconeixement del tema que es pregunta.
Gràfic 15: Probabilitat de succeir a la UB segons el PAS per sexe
2,33 2,67 3,00 2,33 2,33 2,33 1,00 1,00 1,50 1,33 1,50 3,00 1,00 3,00 2,67 3,33 1,33 2,16 2,79 2,29 2,29 2,71 2,66 1,78 1,55 1,56 1,98 2,02 2,39 2,19 3,07 3,22 2,41 2,63 2,05 2,58 2,40 2,21 2,16 2,35 1,68 1,51 1,48 1,85 1,95 2,23 1,81 2,17 2,40 2,09 1,83 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50
Contingut acadèmic sexista Missatges i bromes sexistes Publicitat sexista Contingut masclista en activitats Èxits acadèmics i professionals segons atributs físics Comentarisno desitjats sobre la indumentària/físic Rebre missatges i peticions sexuals explícites Peticions sexuals explicites a canvi de millores laboral/acadèmiques Patir tocaments o fregaments Rebre mirades insistents no desitjades Comentaris no desitjats sobre identitat de gènere /opció sexual Abscència de contingut amb perspectiva de gènere Infravaloració investigacions de temes de gènere Dificultats de promoció acad./prof. de dones Dificultats de promoció acad./prof. persones amb dependents Dificultats de promoció acad./prof. opcions sexuals i identitat de gènere no normatives Menysteniment opinions dones en la presa de decisions Probabilitat de succeir a la UB segons el PAS per sexe
27 El PAS detecta que la situació més habitual a la UB és “dificultats de promoció acadèmica o professional pel fet de tenir opcions sexuals i identitats de gènere no normatives”. Alhora, aquesta aquest ítem és també el que rep una puntuació més elevada per la categoria “altres”.
L’ítem amb una puntuació més baixa, i per tant, la que menys succeeix segons la percepció dels i les enquestades són les “peticions sexuals explícites a canvi de millores laborals o acadèmiques”. Tot i així, alguns comentaris qualitatius, mostren que aquestes situacions no són inexistents a la UB, i són d’especial gravetat, com s’analitzarà a l’apartat següent. Les situacions que provoquen més discrepàncies entre homes i dones són “Menysteniment de les opinions de les dones en la presa de decisions” valorat amb un 1,83 pels homes i un 2,63 les dones, i les “Dificultats de promoció acadèmica o professional de les persones amb dependents a càrrec” on els homes li atorguen un 2,40 i les dones un 3,22.
Gràfic 16: Probabilitat de succeir a la UB segons el PDI per sexe
2,60 3,80 3,00 3,20 3,00 3,00 1,00 1,20 1,20 1,40 2,20 3,60 2,40 3,00 3,40 3,20 2,80 2,40 2,95 2,54 2,41 2,63 2,57 1,64 1,46 1,41 1,81 1,93 3,06 2,57 3,57 3,68 2,45 2,91 1,93 2,50 2,33 2,23 2,06 2,18 1,50 1,31 1,32 1,69 1,76 2,75 1,88 2,40 2,89 2,11 1,69 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00
Contingut acadèmic sexista Missatges i bromes sexistes Publicitat sexista Contingut masclista en activitats Èxits acadèmics i professionals segons atributs físics Comentarisno desitjats sobre la indumentària/físic Rebre missatges i peticions sexuals explícites Peticions sexuals explicites a canvi de millores laboral/acadèmiques Patir tocaments o fregaments Rebre mirades insistents no desitjades Comentaris no desitjats sobre identitat de gènere /opció sexual Abscència de contingut amb perspectiva de gènere Infravaloració investigacions de temes de gènere Dificultats de promoció acad./prof. de dones Dificultats de promoció acad./prof. persones amb dependents Dificultats de promoció acad./prof. opcions sexuals i identitat de gènere …
Menysteniment opinions dones en la presa de decisions Probabilitat de succeir a la UB segons el PDI per sexe
28 Pel que fa al PDI, la situació detectada com a més habitual és diferent que la detectada com a més habitual pel PAS. En aquest cas, la situació percebuda com a més comuna són les “dificultats de promoció acadèmica o professional de les persones amb dependents a càrrec“. A l’extrem contrari, la realitat menys present és “patir tocaments o fregaments”, puntuada amb un 1,30 de mitjana.
Pel que fa a les diferències de puntuació per sexes segueixen en la línia que el PAS on els homes mostren una valoració aproximada d’1,69 i 2,40 pel Menysteniment de les opinions de les dones en la presa de decisions” i les “Dificultats de promoció professional i acadèmica de les dones”, respectivament. I les dones puntuen les mateixes situacions amb un 2,91 i 3,57.
Gràfic 17: Probabilitat de succeir a la UB segons l’alumnat per sexe
4,20 3,80 3,30 2,90 3,40 2,80 2,30 2,10 2,10 2,80 2,90 4,30 2,90 3,40 2,90 3,10 3,60 2,48 3,16 2,51 2,32 2,76 2,79 1,68 1,44 1,42 2,17 2,37 3,09 2,39 2,96 3,09 2,60 2,68 1,95 2,76 2,27 1,99 2,12 2,37 1,61 1,29 1,36 1,78 2,09 2,53 1,81 2,09 2,40 2,00 1,83 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 4,50 5,00 Contingut acadèmic sexista
Missatges i bromes sexistes Publicitat sexista Contingut masclista en activitats Èxits acadèmics i professionals segons atributs físics Comentarisno desitjats sobre la indumentària/físic Rebre missatges i peticions sexuals explícites Peticions sexuals explicites a canvi de millores laboral/acadèmiques Patir tocaments o fregaments Rebre mirades insistents no desitjades Comentaris no desitjats sobre identitat de gènere /opció sexual Abscència de contingut amb perspectiva de gènere Infravaloració investigacions de temes de gènere Dificultats de promoció acad./prof. de dones Dificultats de promoció acad./prof. persones amb dependents Dificultats de promoció acad./prof. opcions sexuals i identitat de …
Menysteniment opinions dones en la presa de decisions
Probabilitat de succeir a la UB segons l'alumnat per sexe
29 Les respostes de l’alumnat mostren com la situació percebuda com a més habitual és “l’absència de contingut amb perspectiva de gènere”, amb una diferència significativa de les respostes del sexe altres, que atorga una alta puntuació de 4,3. Sorprèn com en aquesta pregunta, el sexe altres puntua de forma més elevada en la majoria de situacions, aquest fet indica la vulnerabilitat del col·lectiu de patir aquestes situacions o també la seva major conscienciació. De fet, només aquest col·lectiu ha sobrepassat la puntuació de 3, mentre les dones i els homes han puntuat entre l’1 i el 2.
Per altra banda, la situació detectada per l’alumnat com la menys habitual són les “peticions sexuals explícites a canvi de millores laborals o acadèmiques”, amb un 1,29 pels homes i un 1,44 per les dones.
Taula 3. Probabilitat de succeir a la UB segons PDI, PAS i alumnat
PAS PDI ALUMNAT TOTAL
Contingut acadèmic sexista 2,18 2,31 2,88 2,46
Missatges i bromes sexistes 2,68 3,08 3,24 3,00
Publicitat sexista 2,56 2,62 2,69 2,63
Contingut masclista en activitats 2,28 2,61 2,40 2,43
Èxits acadèmics i professionals segons atributs
físics 2,40 2,56 2,76 2,57
Comentaris no desitjats sobre la
indumentària/físic 2,45 2,58 2,65 2,56
Rebre missatges i peticions sexuals explícites 1,49 1,38 1,86 1,58
Peticions sexuals explicites a canvi de millores
laboral/acadèmiques 1,35 1,32 1,61 1,43
Patir tocaments o fregaments 1,51 1,31 1,63 1,48
Rebre mirades insistents no desitjades 1,72 1,63 2,25 1,87
Comentaris no desitjats sobre identitat de
gènere /opció sexual 1,82 1,96 2,45 2,08
Abscència de contingut amb perspectiva de
gènere 2,54 3,13 3,31 2,99
Infravaloració investigacions de temes de
gènere 1,67 2,28 2,37 2,11
Dificultats de promoció acad./prof. de dones 2,74 2,99 2,82 2,85
Dificultats de promoció acad./prof. persones
amb dependents 2,76 3,32 2,80 2,96
Dificultats de promoció acad./prof. opcions
sexuals i identitat de gènere no normatives 2,61 2,58 2,57 2,59
Menysteniment opinions dones en la presa de
30 Per acabar, si ens fixem en les mitjanes totals, s’observa com la situació que succeeix amb és probabilitat a la universitat segons PAS, PDI i alumnat són els missatges i bromes sexistes amb una puntuació mitja de 3. Segueix de prop les “Dificultats de promoció acadèmica i professional de les persones amb dependents” amb un 2,96. Per contra, rebre “Peticions sexuals explicites a canvi de millores laboral/acadèmiques” és la que puntua menys amb un 1,43 i “Patir tocaments o fregaments” amb un 1,48. Tanmateix, no es pot valorar la gravetat d’aquestes situacions només per la seva probable o improbable existència, sinó que un únic cas ja és suficientment greu com perquè la universitat actuï. D’aquesta manera, cal tenir molt en compte els comentaris rebuts a l’apartat obert del formulari i l’anàlisi que se’n deriva a continuació.
31
Anàlisi qualitatiu de la percepció de les desigualtats de gènere a la UB en relació a la igualtat de gènere a la Universitat de Barcelona
L’enquesta analitzada al present estudi, oferia dues respostes obertes per tal que les persones responents poguessin donar una opinió més detallada respecte la situació de la igualtat de gènere a la UB. Les dues preguntes plantejades són les següents:
-Quines altres mesures t'interessaria que s'implementessin? (Aquesta pregunta està inclosa a la qüestió 3: Valora de l’1 (poc) al 5 (molt) el teu interès en l’aplicació de les
següents polítiques de gènere a la UB)
-T'has trobat amb altres discriminacions sexistes a la universitat? (Aquesta pregunta
està inclosa a la qüestió 4: Valora en quina mesura de l’1 al 5 aquestes situacions
succeeixen a la UB)
Aquestes qüestions són molt obertes i han donat lloc a plantejaments i reflexions molt diverses. Cal apuntar però, que a causa de la quantitat i contingut de les respostes, es percep com un tema d’actualitat força controvertit. A la primera qüestió hi ha 212 respostes, mentre 1501 persones responents de l’enquesta han deixat l’espai en blanc. Per la segona qüestió, les respostes augmenten fins a les 237 de les 1713 respostes a l’enquesta.
A continuació es presenten les temàtiques que han aparegut amb més freqüència com a resposta a les dues preguntes detallades anteriorment agrupades per similitud.
Resistències a les politiques d’igualtat de gènere
Moltes de les respostes analitzades fan referència al desacord que hi ha respecte l’elaboració de l’enquesta i la possibilitat d’aplicar polítiques d’igualtat a la UB. Trobem un discurs contrari a la igualtat i un discurs neutralitzador on es defensa la meritocràcia com a únic mecanisme d’accés a càrrecs de poder o responsabilitat. Les polítiques d’acció positiva, o simplement les polítiques d’igualtat, són percebudes com a agressions a la situació d’igualtat suposadament existent a la UB.
32
“Deixar demalbaratar temps i diners en polítiques de gènere.” (Home, alumnat de doctorat)
“Crec que no s'ha de discriminar ni positivament ni negativament. Els mèrits per aconseguir un càrrec, plaça, projecte, etc. no han d'anar lligats a la perspectiva de gènere sinó als mèrits personals. S'ha de vigilar i aconseguir que no hi hagi discriminació en cap cas i sobre tot, combatre la violència de gènere (masclista i feminista). S'ha d'educar en valors i en igualtat, i s'ha de fer un seguiment, però no crec que fent polítiques de discriminació positiva s'aconsegueixi massa cosa, si el personal no hi creu i no s'ha educat en aquests valors i se li imposen mesures en les que no hi creu i que el que aconseguirà es un rebuig. “(Dona, PDI)
Crítiques a l’enquesta de la de la Unitat d’Igualtat
En diversos comentaris s’observen fortes crítiques a l’enquesta que s’analitza en el present informe. Aquestes crítiques es fonamenten en els mateixos arguments que hem analitzat a l’anterior temàtica presentada, és a dir, parteixen de la concepció segons la qual, no es produeix cap tipus de desigualtat per raó de sexe, gènere o opció sexual a la UB, ni a la resta de la societat catalana. Segons aquesta visió, l’enquesta és innecessària, o és detectada com una presumpció de culpabilitat per tots els homes. Els següents comentaris mostren, doncs, fins a quin punt existeixen reticències a qualsevol tipus de mesura d’igualtat, inclosa la present enquesta.
“Sincerament, tot i ser dona, crec que, tal i com estan les coses, el pressupost
hauria d'anar destinat a coses més importants.” (Dona, alumnat de grau)
“Hem sap greu però crec que es una enquesta esbiaixada. La presumpció de
culpabilitat de la universitat o dels homes em sembla molt deshonest, per part d'un espai que cerca la igualtat efectiva de tothom.” (Dona, PDI)
“D'abaratir el preu de la matrícula i garantir un accés a la universitat per
tothom mitjançant l'eliminació d'enquestes tant inútils com aquesta. Si realment hi hagués discriminació per gènere, seria tant fàcil com fer una denúncia de forma que a
33 més de lluitar per la igualtat com toca obtindríeu un benefici econòmic per guanyar el cas als jutjats, però, donat que estem en una societat tant igualitària, apareixen xorrades com el femellisme que tant bé demostreu en aquesta enquesta, que intenta
veure coses que no hi són per tot arreu.” (Dona, alumnat de grau)
“La major part de les mesures que proposeu són sexistes. Cal que la UB comenci
per creure's la igualtat de gèneres (i situacions intermèdies) no insistint en la "violència masclista", s'ha d'erradicar tota la violència. No s'han d'establir "quotes" ni seguir amb models patriarcals, sinó que cadascú actuï com a un ésser humà. Hi ha diferències (marcades) entre sexes, no podem esborrar la biologia, però sí la discriminació, i, especialment "penalitzar" o "enaltir" segons el sexe de l'individu. La Universitat ha d'actuar en el seu context i no s'ha de ficar en com actua cadascú amb la seva parella
(o parelles) en un àmbit no laboral.” (Home, PDI)
La majoria de comentaris contraris a l’enquesta elaborada mostren resistències cap al fet de pressuposar que per aconseguir la igualtat és necessari fer evident la discriminació que pateixen les dones i que s’observa en les respostes de percepció de situacions sexistes del bloc de preguntes anterior. En aquest sentit, queda palès que cal seguir explicant els motius de la discriminació positiva del col·lectiu discriminat per tal d’aconseguir la igualtat, ja que duent a terme mesures neutrals per dones i homes s’aconsegueix únicament una reproducció de la situació existent.
Denúncies de casos de violències sexistes
Per contra a les opinions del punt anterior, un seguit de comentaris fan palesa la desigualtat real a la universitat i l’existència de violències sexistes arrelades a la comunitat universitària, que posen en valor les polítiques d’igualtat.
Als comentaris analitzats apareixen 24 denúncies explícites per casos de violències sexistes que engloben tant comentaris sexistes i LGTBfòbobs, oferiments sexuals no desitjats i casos concrets d’assetjament viscuts en primera persona. També s’inclouen denúncies per l’encobriment o la no actuació per part de la UB. Es considera d’especial gravetat aquest punt i es considera important no minimitzar la xifra, ja que el fet que
34 es recullin aquests fets a través de l’enquesta mostra la necessitat d’obtenir una via anònima de denúncia. Això, a la vegada, ens hauria de fer reflexionar sobre les dificultats de les dones per denunciar públicament les situacions d’assetjament que pateixen i també, la necessitat d’actuar i donar resposta a les denúncies quan s’assoleix que aquestes es realitzin.
“Un senyor catedràtic molt conegut i amb molt poder a la FEE que, després d'assetjar durant anys i panys totes les professores del seu Departament (qui no tenia relacions sexuals amb ell no aconseguia plaça al "seu" Departament), ni va ser sancionat ni expulsat de la UB. El van jubilar i prou.”(Home, PDI)
“Profesores salidos y con comentarios despectivos sobre las mujeres en la historia de la educación y las clases de antropologia con X . De muy buen rollo pero ...lo decian. El profesor X :"espero que mi novia tenga echa la cena."” (Dona, alumnat de grau)
“Sí, un catedràtic del meu departament em va dir al passadís de la UB fa uns
anys: ET FOLLARIA ARA MATEIX AL DESPATX, ET FOLLARIA (això mentre venia cap al meu despatx perquè m'havia de signat un document). Tothom coneixia la seva manera de parlar i les seves sortides de to, però mentre hi hagi gent amb poder dins de les universitats públiques, és difícil denunciar aquest tipus de pràctiques.” (Dona, PDI)
“Jo he rebut una petició explícita de relació sexual a canvi de beneficis acadèmics. Vaig ignorar-la. (Home, PDI)”
Demandes de mesures de conciliació
En consonància amb les respostes que s’han donat a l’enquesta considerant d’especial importància a les mesures de conciliació, aquestes també apareixen en els comentaris i se’n demana més qualitat i eficiència. Alhora es reclama que aquestes mesures s’haurien de gestionar des de l’àrea de recursos humans i no des de la Unitat d’Igualtat.
35
“L'any 2005, en néixer el meu fill i sol·licitar la baixa per maternitat, se'm va obligar a acumular la meva docència en un mateix quadrimestre, per tal que els tres mesos de baixa estiguessin lliures de càrrega docent. El quadrimestre següent, amb el meu fill molt petit ja que va néixer prematur i quan encara l’alletava, vaig haver de donar classe tots els dies de la setmana (a excepció del divendres) i en horari de matí i tarda, sense possibilitat d'adaptar el meu horari a les difícils circumstàncies de la vida del meu fill.”(Dona, PDI)
Denúncies de desigualtats d’accés i de promoció
Diversos comentaris fan referència al baix nombre de dones que ocupen càrrecs de responsabilitat o poder a la UB. Alhora, es denuncia que ens els processos de promoció interna les dones es troben amb molts més obstacles.
“La pròpia UB és una institució que discrimina les dones amb les seves polítiques de promoció acadèmica. L'exemple més clar ha estat obligar les dones a allargar el contracte de lector per haver estat mares tot i tenir totes les acreditacions i mèrits demanats. Això no ha passat a altres universitats. La UB està molt i molt lluny d'aconseguir-ho, i, com a dona, és desencoratjador.”(Dona, PDI)
“És molt freqüent assolir llocs de feina per haver tingut relacions sentimentals. I les dones mateixes ho fomenten. És de tots conegut.” (Dona, PDI)
Reclam d’un enfocament més inclusiu de la igualtat, que contempli les diferents violències i relacions de poder
Per altra banda, es reivindica unes polítiques d’igualtat més amplies i inclusives que tinguin en compte altres eixos de desigualtat més enllà del gènere i que doni resposta a les conseqüències de la interseccionalitat. També, diversos comentaris mencionen directament la necessitat d’incloure la perspectiva LGTBI de forma transversal. En aquest sentit, tenint en compte les respostes de les persones que no s’han definit com
36 a dones ni com a homes caldrà que el III Pla d’Igualtat contempli la necessitat d’explorar quines són les necessitats dels col·lectius LGTBI+ en el context universitari.
“Me gustaría que se contemplara también la violencia machista contra colectivos LGTBI, tanto en la cotidianidad de alumnado y profesorado, como en sus discursos académicos. No hay sensibilización al respecto.” (Dona, alumnat de grau)
“Incloure informació i sensibilització sobre discriminació per raó d'orientació sexual i identitat de gènere. Incloure el mobing per raó d'orientació sexual i identitat de gènere com un factor de risc psicosocial Vetllar perquè la publicitat no sigui heteronormativa. En resum: incloure la perspectiva LGTBI en tots els apartats de la UB.” (Dona, PAS)
“Així mateix, cal potenciar també un discurs feminista que vagi més enllà de
l'àmbit de la igualtat en termes heteronormatius. La LGTBIfòbia, el racisme, el classisme i el capacitisme són aspectes que interseccionen de manera constant amb els discursos i actituds masclistes que es donen a la universitat, de manera que només poden ser combatuts des d'una perspectiva que tingui en compte aquestes
interseccions.” (Dona, alumnat de grau)
“Soy una personas trans y no me dejan cambiar mi nombre en la web, ni tener
un mail que respete mi identidad. Como profesor la UB me expone diariamente a la
37
Conclusions
El present informe és la presentació de les dades més rellevants extretes de l’enquesta que la Unitat d’Igualtat ha elaborat per a tot el personal de la UB amb l’objectiu de conèixer quines necessitats detecta la comunitat universitària en matèria d’igualtat de gènere i quines situacions es donen en relació a la violència masclista, l’assetjament sexual o per raó de sexe.
La primera qüestió de l’enquesta planteja quins dels àmbits que contempla la llei per l’elaboració d’un pla d’igualtat es creuen prioritaris. Les respostes de PAS, PDI i alumnat coincideixen en que l’eix de treball més important és establir “mesures per l’igual accés, promoció, retribucions i condicions laborals seguint criteris de no discriminació per raó de gènere”, seguida de “prevenir, detectar i actuar contra la violència masclista”. “Aplicar mesures per fomentar la coresponsabilitat de dones i homes en l’àmbit laboral i familiar” és la tercera mesura que obté la puntuació més elevada. Així mateix, la temàtica que es detecta com a menys prioritària fa referència a “l’ús del llenguatge visual o escrit no sexista ni androcèntric”.
Aquest ordre de resultats mostra que la primera i la tercera preocupació principals fan referència a les condicions laborals de les persones que treballen a la UB (PAS i PDI). La segona es refereix a la prevenció i resposta en casos de violència masclista, un eix de treball que implica a tota la comunitat universitària. Una possible explicació de la importància que s’atribueix a aquest eix és el fet que en els últims mesos, la violència masclista és molt present als mitjans de comunicació i des del moviment feminista s’està posant de manifest l’abast real i la importància d’aquesta problemàtica.
La segons part de l’enquesta fa referència als coneixements del personal de la UB sobre els serveis que la Universitat ofereix en matèria de prevenció o suport en casos de violència masclista. En aquest cas, els resultats són especialment alarmants ja que només el 48,9% del PAS, el 40,4% del PDI i el 18,4% de l’alumnat sabria a qui dirigir-se en cas de patir assetjament. Aquests percentatges són encara més baixos al preguntar si es coneix el Protocol de la UB per a la prevenció, detecció i actuació contra les situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe o d’orientació sexual, i per cap dels 3 col·lectius que formen el personal de la UB es supera el 20% de respostes afirmatives.
38 El Formulari de queixes de la Unitat d’igualtat és un altre servei que coneixen menys del 15% de les persones que han respost l’enquesta; i el servei ofert per l’associació Conexus que ofereix atenció gratuïta a l’alumnat, només és conegut per un 9,3% per aquest col·lectiu, tot i que és una mica més conegut per PAS i PDI.
Aquestes dades són especialment dolentes ja que si la UB ofereix aquestes mesures i accions per fer front a la violència masclista, és imprescindible que el personal de la UB el conegui, sinó, deixa de ser un servei accessible per a tothom i d’utilitat real.
Si ens fixem ara en l’interès de la comunitat universitària en l’aplicació de mesures a favor de la igualtat de gènere, trobem que PAS i PDI coincideixen en prioritzar mesures com “agilitzar les substitucions per baixes paternals/maternals” i “flexibilitzar la jornada laboral a qui té persones dependents”. El cas de l’alumnat és divers ja que prioritzen mesures per prevenir i actuar contra la violència de gènere com “difondre els recursos de la UB contra la violència masclista” i “formar la comunitat universitària sobre com detectar la violència masclista”.
Aquestes diferències s’expliquen ja que PAS i PDI són personal treballador de la UB mentre que per a l’alumnat, aquestes mesures no estan relacionades amb la seva vinculació amb la universitat.
Pel que fa a la percepció de la comunitat universitària respecte l’existència de violències masclistes a la UB, les dades mostren diferències entre les situacions percebudes com a més habituals entre el PAS, el PDI i l’alumnat. EL PAS opina que la dificultat més habitual és tenir “dificultats de promoció acadèmica o professional pel fet de tenir opcions sexuals i identitats de gènere no normatives”. La situació detectada com a menys habitual són les “peticions sexuals explícites a canvi de millores laborals o acadèmiques”. Pel PDI, les “dificultats de promoció acadèmica o professional de les persones amb dependents a càrrec“ és la primera problemàtica, mentre que “patir tocaments o fregaments” és la menys present. L’alumnat puntua com a més comuna els “missatges i les bromes sexistes”. La menys habitual són les “peticions sexuals explícites a canvi de millores laborals o acadèmiques”, coincidint amb el PAS.
