La Municipal. Núm. 001 (1990)

1988 COOB'92, S.A. TM

dels

funcionaris,

tècnics i

_polítics

de Barcelona

Com ens afecten

els Jocs _Olímpics?

Una _{imatge ciutadana}

dels funcionaris

de _l'Ajuntament

Des dels _districtes,

la Casa Gran

Qualitat de vida a Barcelona

Els _problemes

dels Tècnics Auxiliars

Una _política

de circulació

per una ciutat congestionada

Pasqual Maragall, alcalde

d'una ciutat prodigiosa

Atòfi

TrtrO*-

S

E1 món ocult

al

del

municipal

o

0- vm> >wZrû

c o®, irvv. OTn?1 »

Estils de vida

Revista interna de _l'Ajuntament de Barcelona

Director:

Toni_Puig

Consell Assessor President: Guerau Ruiz Pena

Membres:

Francisco Longo, Ferran Mascarell,

JoséLuis Giménez, Josep M. Figueras,

Manuel de Forn, Manuel Tuñi,

Enric CasasGironella, Angela Vinent,

Carme _{Turró, Manuel Villalante.} Secretari:

Irene _Pagès Edita:

Ajuntament de Barcelona. Regidoría de Presidència

Imprimeix:

Impremta Municipal Exp.: 9010402

D. L.: B. 14.742-1990

Disseny gràfic:

Ferran Cartes/Montse Plass

Fotografia:

Gabinet de MitjansÀudio-visuals,

Gabinet de l'Alcaldia, Jaume Soler

Col·laborenen _{aquestnúmero:}

Siscu _{Baiges, Marta Balaguer,} Ció _{Berjau, Cesc,} Txema Castiella,

Albert de_{Gregorio, Montserrat Flaquè,} Ferran _{Julià, Lluís Martí,}

Alfred Morales, ImmaNoguera,

Salvi Presmancs, Lola Rodríguez,

Guerau Ruiz Pena, Josep M. Soria,

Tísner, Eulàlia Vintró.

A la secció Debat Obert:

MagesAymar, M. José Calvo,

Ramón _{Ferreiro, Tecla Fort,}

NúriaFradera, Joan Caries López, CasimirMacià, Gloria Meler, • Miquel Mutiñó, Rafael Ojeda,

Genisa Prats, Josep M. Queralt, Màrius_Quintana, Josep M. Raya,

Pau _{Rodríguez, Rosa Romeu,}

Quim Ruiz, Narci Salvador,

M. _{Eugènia Sánchez, Ignasi Sans,}

Josep M. Vegara, Alba Vidal,

Xavier Vilaró.

Adreça:

Plaça de Sant Jaume,

Regidoría de Presidència.

08002 - Barcelona

Tel. 302 42 00

M

en

Editorial

Fets i projectes Ganyotes

Els _quatre

cantons

Entrevista

Des de la ciutat

Dossier

Reportatge

Debat obert

Els estudis útils

Amanida de notícies

Agenda

Cada mes, La MUNICIPAL

Ino és broma. Atacarem,un mesiunaltre, amb informacions,

debatsi propostes.

0_{algunesnotícies i} actesquecal subratllar amb retoladorgroc. Barcelonafaobres.

Des dels _districtes, la Casa Gran

LaCasa Gran ésun_{lloc sagrat depelegrinatge. Cal anar-hi}

amb el«metro»de ladescentralització?

Qualitat de vida a Barcelona

Ésl'últimgraneslòganque corre perl'Ajuntament. Quèsignifica? Els problemes delstècnics auxiliars:

Educadors-animadors

Volen quese'lsreconeguila bonafeina feta. Fanunamica

desoroll. Estrobensolucions?

Una _{política decirculació} per a unaciutat congestionada

Totsenshem posatnerviosos fentcuaals carrersde laciutat. Tanmateix, hi haunapolíticaper atrobar-hi solucions.

Pasqual Maragall, alcalde d'una ciutat prodigiosa

Barcelonaestransforma.Laciutattrobaenelseualcalde 1en_{l'Ajuntament,}unmotorqueanima, dinamitza i coordina. Una_{imatge ciutadana dels funcionaris}

de _l'Ajuntament

Des de laciutatensmiren. Com ensveuen?

10

17

Ciutadans solidaris

Iniciemelsnostresdossiersamb la_{presentació -al} marcdel Pla

del Voluntariat-del treball quefem, ique volem fer,per a donarsuportals ciutadansque, enelseutempsdesocupat,

col·laborenvoluntàriamenten_{projectes socials i} culturals. 1D La cara oculta _{del pressupost municipal}

Parlem dela_{pela. De la bossa dels calésque,cadaany,} el_{municipiha de buscarirepartirpertalquelacosafuncioni.}

Com s'elabora aquestpressupost?

Com ens afecten els Jocs _Olímpics?

Els Jocsno_{passen allà, al llunyà COOB. Passenala ciutat.}

Passen a_{l'Ajuntament.}Sí?

Estils de vida dels barcelonins

Lagentde Barcelona és vitalista, apàtica,moderna, madura, integrada... I cadagrupvol unsserveisespecials i diferenciats.

Una secció_petitaamb voluntat defer-semoltgran. Allò que passa opassarà

19

24

28

I

Piaf! I de _{sobte, La MUNICI¬} PALa casa.

Molts, la majoria, gairebé tots, tothom sense _{excepció fa temps}

que l'esperàvem. Perquè en una gran organització com lade l'A¬ juntament de Barcelona, sempre hi

trobem a faltar eines de comunica¬

ció properes. Unes eines que facin

possible el tu atu, el diàleg, la in¬ tegració i el sentir-nos part activa

d'un projecte. Altrament, només

creix la _{incomprensió i l'aïllament.} I la manca d'interès.

La MUNICIPAL neix amb la

primavera. I com ella, vol ser fres¬ ca, diferent i agradable. Les seves

pàgines volen ser un paisatgesug¬

geridor on passejar la mirada. I vol, cada mes, ajudar apoten¬

ciar, entre el plural i grancol·lectiu de treballadors_{municipals, algunes}

coses_{que, avui, són indispensa¬}

bles. I que estimem, d'una manera

especial, perquè són humanes. Co¬

ses _{bàsiquesque ajuden atreballar} en _{equip. Queet fan venirganes}

de treballaramb més qualitat.

Coses _{que, en definitiva, són} tan senzilles com informar d'allò _que passa o passarà a l'Ajuntament.

0 bé, coses tan agraïdes com el de¬ bat obert i actiu sobre tot allò _que

ens _{preocupa.Perquè la comunica¬}

ció i el_{diàleg són dues de les} coor¬ dinades que necessitatota orga¬ nització _municipal moderna que vol dinamitzar, coordinar, animar

1 donar serveis als ciutadans.

Avui, més que mai, les orga¬ nitzacions són _{aquelles persones} que hi treballen, que analitzen, te¬

nen idees, fan _{plans, gestionen i} estan encontacte amb la _gent. I _{aquestes persones valoren la co¬} municació.

La MUNICIPAL _apareixerà cadames. Però només serà _possi¬

ble el seu ideari de comunicació i debat si la feu vostra. Si hi apor¬ teu els vostres _{suggeriments, les} vostres_{crítiques i els vostres} es¬

crits. Si la transformem en una xarxa _{plural d'inquietuds i projec¬} tes.

No ens _{proposem,ja ho veieu,}

feruna revista amb moltes _pàgi¬

nes, molts colors i moltes plomes d'escriptors famosos. La MUNICI¬

PAL només_aspira a ser un plec d'idees, decrítiques, d'il·lusions i

desuggeriments que, cada mes, duua casavostra el carter. I us la

llegiu perquè parla de tots vosal¬

tres, de les vostres coses. Parla del

nostre treball _{municipal, per una} ciutat detots i amb ■

tots I

E

I

h-^5

GO

CL^

I

s

La

Carta

_Municipal.

Sprint final?

Una _{ponència tècnica, dirigida}

pel Regidor Jordi Borja, redacta,

des del mes de gener, un _esborrany

de la Carta _{Municipal de Barcelo¬}

na. _{Aquest text ha de fer la síntesi}

dels nombrosos treballs duts a ter¬ me els darrers _{anys per}tècnics

municipals i experts externs. Es vol que el projecte trobi un recolzament ampli a laciutat.

És

per això que s'ha iniciat el procés

de constitució d'un Consell Con¬ sultiu amb la _{participació d'insti¬}

tucions, col·legis professionals, sin¬

dicats i entitats ciutadanes. Sense oblidar les dificultats _que suposa obtenir el consens polític

-la Carta contindrà matèries que han de ser _{aprovades pel Parla¬} ment de _{Catalunya i el Congrés} dels _{Diputats-, aquest any sembla} decisiu per ala substitució de l'an¬ tiga Llei Especial de Barcelona de

1960, per una llei avançadai mo¬

derna, a l'alçada dels reptes dels 90.

carta

(Municipal

Promoció

d'administratius

Els processos de selecció deper¬ sonal han entraten una etapa de

canvi. No tan_{ràpidament i àgil} com _{alguns voldrien, però sí amb}

criteris més racionals.

Així, empleats de diverses cate¬

gories, han participatenles proves de_{promoció interna percobrir45}

places d'administratius. Ha estat el primer dels processos de promoció previstos al conveni laboral 89-91

per aquesta categoria professional.

Els _aspirants han pogut assistira

un cursde_{preparació organitzat}

«a mida» per Formació de Perso¬

nal.

Dins d'una valoració _global po¬

sitiva, hi ha hagut algunes queixes

sobre la durada excessiva del pro¬

cés, com també del caràctermassa

memorístic _{d'algunes proves.} Fonts de l'Àrea dePersonal han admèsen _{part aquestes crítiques i}

manifesten _{que s'està estudiant}

una reforma del _{procediment: pel} que sembla, la propera edició s'ar¬

ticularà al voltant d'un curs selec¬

tiu de formació. I es _prioritzarà

sobretot la vessant _pràctica.

4

La

Barcelona

dels 2000

ja

té

estratègia

Els 188 membres que componen el Consell General del Pla Estratè¬

gic Econòmic i Social Barcelona

2000 vanaprovar, el dia 19 de

marçi al Saló deCent de l'Ajunta¬

ment de Barcelona, el document

final del _Pla, on es contemplen les

tres _{estratègies, els nou objectius i}

les 57 mesures que donen lapauta d'actuació _{per planificar la Barce¬} lona del _futur, sota la perspectiva

de _{l'any 2000.}

Després de gairebé dos anys de treballs en _{què el Pla Estratègic ha}

passatper lesfases de diagnosi i

mancances de la ciutat,treball de

les sis Comissions_{Tècniques per a} definirels _{objectius més significa¬} tius de cada àrea _{i, selecció i} prio-rització _{d'estratègies i objectius} per part del Comitè Executiu del

Pla, aras'iniciala fase

d'imple-mentació o _posada enpràctica de

les accions _{que el Pla recomana} persituar Barcelona en una posi¬

ció _{òptima que faci front als reptes} de _{l'any 2000.}

Les _{estratègiesque el Plapropo¬}

sa són: assolir una _major

intercon-nexió de la ciutat amb laseva àrea d'influència i dins d'ella mateixa. Afavorirel _{progrés de les persones,}

augmentarles oportunitats forma¬ tives, culturals i dequalitat de

vida. I _{finalment, potenciar elpro¬}

grés econòmic, tot promocionant

la modernització del teixit indus¬ trial i creant unaoferta de serveis

adequada als nous requeriments

de l'economia moderna.

El Pla marxa. _{Però perrutllar}

amb _{perfecció necessitarà} de l'es¬ forç i la col·laboració de tots. El

Plaens demana _entendre'l, fer-lo

CZ2

i

O

La

Ciutat

dels Dracs

Mecànics

-Ring, ring, ring...

-Escolti, és l'Ajuntament de

Barcelona?

-Ajuntament al seu servei! -Ai, «menos» mal. Sap, estic

molt esverada.

-Calmi's _{senyora. Quin proble¬}

ma té?

-No s'ho podràcreure.

-Miri, aquí estem acostumats a

gairebé tot. A veure, què lipassa? -Doncs, veurà. Sóc und'aquests

ciutadansque van encotxe atot

arreu.

-Malfet! No sap queels trans¬ portspúblics són molt còmodesi

estan de moda?

-Escolti'm i no em faci _propa¬

ganda electoral. Que em sent? Sí?

Doncs_{jo, aquesta nit, no he parat} de somniar amb _{dracs de Sant Jor¬} di. Araen sortia un. _{Després ami¬}

lers, pertotes lescantonades de

Barcelona.

-Aquest ésun somni popular

molt indicatper a la primavera. Expliqui'ls-hoals de l'altre cantó de la_{plaça. Eren sis} milions? Si

ells no en fan _{cas, ho proposaré als}

de l'Institut BarcelonaEspectacles.

O als delzoo _{perquè els recullin}

per ferun parc temàtic a

Collce-rola.

-Li he dit que no m'interrompi.

Em sent? Sí? Però és de debò! Avi¬ si els de la _{«poli» municipal, els}

bombers, o aquests amicsseus del

zoo. _{Què séjo! O, millor potser,}

els del Parc Mòbil. Dracs mecà¬

nics, com els del somni, inunden

el barri!

-No es _{preocupi, senyora, són}

els de l'Àrea d'Urbanisme i els de Via Pública que han muntatuna

cercavila_{fins, gairebé, el 92!}

-Ah, vostè també els ha vist?

-Miri,jo li parlo des de la cabi¬

Des

dels

districtes,

la Casa

Gran

«Qui

mana?

Casa

Gran? El

Districte? La resposta

hauria

ser «cap dels dos».

Ni els

del

centre han de «pensar» només,

ni

Com _{veig la Casa Gran des del} Districte? Una resposta clara seria:

«lluny». Penso, però, que lapre¬ gunta no és física, no és de

distàn¬

cia, no és de trasllat.

Encara que es vegi lluny, ens

agrada anar-hi. Sempre,

històrica¬

ment, ha estat més divertit anar de la_{perifèria alcentreque al'inrevés.}

Hi ha una sensació d'estatus.

Des del centre, des de Sant Jaume,

es mana. Allà hi ha els nuclis del

poder. Allàes pensa, a la

perifèria

s'executa.

I dic sensació perquè, tot i que penso que noés real, la

percepció

quelcom, per a solucionar un pro¬ blema, per a tramitaruna història. I continuo dient que no és del

tot real. Potsersí, abans de la des¬ centralització, potser síen elsseus

inicis; ara,tindria els meus dubtes. Parlo de la vessant tècnica o

professional, només. No entro en

la_{política. Fa} poc llegiaen unare¬

vista que el procés de descentra¬ lització era un «bluff». Discrepo, i

molt. No és pas l'objectiu d'aquest

text l'anàlisi política a Districtes. Però ens fem un fart de treballar.

I no ho faríemsi fosun «bluff», si noexistís.

Podem avançar més. Cal que

aprofundim entotes i cadascuna

delestransferències ien com s'a¬

compleixen, i revisarserrells i el paquet de funcions que podrien

faltar pertransferir. Heu pensat que només fa deu anys de tot

aquest procés? Heu pensat que deu anys en democràcia són molt pocs anys?

mm

_w

Malgrat ser un procés dificultós,

tècnicament i políticament, déu

n'hi do el que hem avançat. D'a¬

quí la dialèctica. Qui mana? La

Casa Gran? El Districte?

La respostahauria de ser «cap dels dos». Ni els del centrehan de

«pensar», ni els de la perifèria «executar», ni els de la perifèria

han de «reivindicar» i els del cen¬ tre «atorgar».

Ha de ser una dialèctica de com¬

petències. Els uns i els altres som

Ajuntament. Voleu dir que no ens

passa el mateixentre els Serveis Centrals d'un Districte i elsperifè¬

rics?

I _{tots, centre i perifèria, hem de} demanarclaredat. Claredaten l'or¬

ganització, claredat en els

objec¬

tius, claredat en elscircuits, clare¬ dat en lescompetències, claredat en les funcions i claredat enla pla¬

nificació.

I això es representa no amb cer¬ clesconcèntrics, sinó amb unalí¬

nia. Línia que va des de l'equip de govern als equips de base. Des¬

prés, centre i perifèria, atreballar.

A «funcionar», no hem d'oblidar que l'objectiu de tots és el servei

al

ciutadà.

Insisteixo, és més agradable anar

a la Casa Gran. Passeges perla

ciutat, trobesgent que fa dies que

no veus iparticipes en l'objectiu comú.

I, això sí, és més divertit el diaa dia dels districtes. Hi ha més mar¬ xa.

FerranJulià i González

Qualitat

de

vida

a

Barcelona

«És dinsdels _{diferentsprogrames}

sectorials, en el desenvolupament

dels distints _serveis, que es pot

observar la realització concreta de les _{polítiques de millorament} de la _{qualitatde vida»}

La millora de la _{qualitat de vida} dels ciutadans de Barcelona consti¬ tueix la_{primera de les prioritats}

polítiquesdel govern municipal en el moment actual.

Lareactivació econòmica de la

ciutat, lacreació, en un curt perío¬

de de _{temps, d'un gran conjunt de}

novesinfrastructures i _equipa¬

ments, i la transformació sense

precedents del medi urbà, són da¬

des del _{present moment històric de} Barcelona.

Ésmissió de _{l'Ajuntament el de¬}

senvolupament d'un conjuntde polítiques que posin l'accent

prio-ritari en la millora de la vida _quo¬ tidiana dels _{ciutadans, tot} desen¬

volupant, d'una banda, les grans

potencialitats obertespel creixe¬

ment _{econòmic,l'avenç tecnològic}

i la renovació de l'entorn. I corre¬

gint, al mateix temps, els impactes

de _{signe negatiu que per alsciuta¬} dans se'n _{poguessinderivar,} a curt

0 _{mitjà termini, d'aquest mateix}

dinamisme de la ciutat.

La_{qualitat de vida no és una}

parcel·la específica a l'Ajuntament.

És dins dels diferents programes

sectorials, en el desplegament dels

serveis corresponents, on s'hipot observar la realització concreta de les _{polítiques de millora de la qua¬} litat de vida.

D'altra _{banda, són nombroses} les actuacions_{ja endegades i els} programes i realitzacions dutsa

terme perl'Ajuntament alllarg

dels 10 anys degovern democràtic,

en l'àmbit del benestar individual 1 col·lectiu delsciutadans.

¿Quina és la percepció indivi¬

dual que tenen els ciutadans sobre

la _{qualitatde vida?}

La consciència sobre el nivellde

qualitat de vida que gaudim a Bar¬

celona es reflecteix als estudis rea¬

litzats, on s'hi manifesten les preo¬

cupacions socials comunes i les

tendències i _desigs de la majoria.

Aquesta consciència depèn, en

bona mesura, de l'experiència que

es té de la utilització dels _propis

serveis _{públics, i per}tant, depèn

de l'oferta _{d'aquests serveis i de la}

qualitat dels mateixos.

Si atenem als estudis realitzats,

resulta _{que la major preocupació}

giraal voltant de les inquietuds ambientals, contaminacióatmosfè¬

rica, sorolls i qualitat de les aigües,

així com dels _{problemes de densi¬} tat de _{trànsit, d'habitatge i d'inse¬} guretat.

També és interessant remarcar

l'evolució en l'ordre de preocupa¬ ció sobre _{aquestes problemàtiques:} si _{l'any 1986 la primera preocupa¬} ció constatada era la contaminació

atmosfèrica, l'any 1989 la major preocupació es refereix a la densi¬ tat del _trànsit, mentre que la con¬ taminació a_{passat a un tercer lloc.}

Pera establir una _{política muni¬}

cipal s'han de tenir en compte aquestes percepcions individuals i,

més enllà del _{desig d'utilitat indi¬}

vidual, conjugar-les amb la volun¬

tatdemillora col·lectiva i solidària. Guerau Ruiz Pena

C/Q

M

Fa ara _{21 anys que} naixia _{a Bar¬}

celona el _{primer Centre} de Forma¬

ció d'Educadors Especialitzats,

adscrit a l'ICE de la Universitat Autònoma. Era la primera pedra

de la _{materialització,} en el camp

acadèmic, d'una nova figura pro¬

fessional, forjada en el contacte amb _{aquelles persones que, perdi¬} ferents motius, quedaven margina¬

des de la societat. Estractavade donar forma a una solució no re¬

pressora d'integració on l'educador

jugava un paper important. La realitatsòcio-política d'ales¬

hores condicionava molt el marge de maniobra de l'educador,tant

pel que feia referènciaa la seva

metodologia de treballcom a l'ob¬ tenció d'ajuts oficials que pogues¬ sin aportar solucions reals als pro¬ blemes _plantejats.

A mesura que avança el procés detransició política, es va reconei¬

xent la _{importància d'aquest tipus}

d'intervenció, especialment a cau¬

sa de la _{preocupació que desperten}

algunstemes com la delinqüència i les _{drogodependències.}

Avui dia ningú ja noho posa en

qüestió.

És

guda la necessitat d'intervenció

educativa en _{aquells col·lectius}

més desfavorits perles desigualtats

socials, i en la globalitat de la po¬ blació. Temes com la_{prevenció i}

animació formen part de latasca

quotidiana dels treballadors so¬

cials, entre ells els Educadors i

Animadors de _{l'Ajuntament de} Barcelona.

Tampoc no hi hacap dubte

quant areconèixer el dret de qual¬ sevol treballador a fer laseva feina

en les millors condicions possibles.

En _{aquest sentit els} Educadors-Animadors de _{l'Ajuntament de} Barcelona estem_{plantejant el} nos¬

tre _{procés de requalificació profes¬}

sional a Tècnic _{Mitjà. La nostra si¬}

tuació actual és clarament discriminatòria respecte a altres

Els

_problemes

d'alguns

tècnics

municipals:

els

educadors-animadors

«La instituciómunicipal, que va

ser_{pionera en la}

_introducció

la_{figura professional dels edu¬}

cadors- _animadors, nopot que¬ dar-se enrera en la millora de

les seves condicions laborals.»

professionals, ambels quals moltes vegades formem equip de treball i

compartim responsabilitats.

Ja fa anys quemolts companys

nostres d'altres ciutats i institu¬ cions de Catalunya i de l'Estat te¬

nen _{reconegut el que contempla el}

darrerConveni Col·lectiu de Con¬ dicions Laborals de l'Ajuntament

de Barcelona. Ésa _dir, la qualifi¬

cació de TècnicMitjà per a la pro¬ fessió d'Educador-Animador.

Han _{calgut després molts esfor¬} ços peraconseguiruns acords vଠlids per a la totalitat del col·lectiu,

ja que al llarg dels anys se'ns havia

anat contractant amb diferents ca¬

tegories i tipus de contractes. Aquestes irregularitatstenen segu¬

rament laseva_{justificació, en}

part, en aquest procés de gestació

d'una_{professió nova.Però el que} és clar és que no se'npot fer res¬

ponsable al treballador.

Ésper això que no ens hem atu¬

rat finsaconseguir articular una fórmula d'accés a la requalificació

vàlidaper a TOTS els

Éducadors-Animadors que treballem a l'Ajun¬

tament. Els temps del voluntaris¬

me i la militància en l'exercici de la feina_{ja han passat} a la història. Som treballadors i professionals.

I volem quese'ns reconegui en condicions no discriminatòries. Els

acords als _{quals hem arribat els} re¬ presentants sindicals amb Coordi¬

nació de Personal són un bon

camí, si escompleixen en els ter¬

mes _pactats.

La institució municipal que va

ser _{pionera en la introducció de la}

figura professional dels educadors-animadors, no pot quedar-se enre¬

ra en la millora de les seves condi¬ cions laborals. La ciutat i els seus

Una

_política

de

circulació

per

a una

ciutat

congestionada

«Volem _aplicarmesurespositives

de millora de la _{qualitat i quan¬} titat _{d'oferta d'espai viari, de les}

places d'aparcament i del trans¬

portpúblic»

Eltrànsitpreocupaels ciutadans.

Barcelona _{pateix problemes de} circulació. La _{ciutat, en algunes}

zones, estàcongestionada. Els car¬ rers i les avingudes de laciutat no estan _dissenyats per a engolir la

gran quantitat de vehicles que hi circulen.

L'Ajuntament, de sempre, ha in¬

tentat que la circulació fos més

fluida.Que els problemes circulato¬

ris _{tinguin, ala curta} o a lallarga,

solucions.

Actualment, s'ha dissenyat una

política de circulació àmplia. Una

política que té uns objectius molt

clars.

Quins són aquestsobjectius?

Volem millorar les condicions decirculació del _{Transport Públic,}

especialment dels busos. Volem

millorarles condicions dels via¬

nants. Ens proposem reduir la cir¬

culació decotxes al centre de la ciutat: a Ciutat Vella i a

l'Eixam-ple. Volem reduir el dèficit de pla¬

ces _{d'aparcament per als}

resi-dents.Volem _{equilibrar l'oferta de}

places de rotació al centre de la

ciutat amb la _{capacitat de les vies} d'accés. I volemmillorar el nivell

d'acomplimentde les normes de

circulació i incrementar la segure¬

tat vial.

Volem moltes coses. I _podem

aconseguir-les perquè disposem d'alguns instruments importants.

Implantarem un sistema de tari¬

fes territorial i _{progressiu cap al}

centre de la _{ciutat, per als aparca¬}

ments de rotació en subterranis o

zona blava.Construirem _aparca¬

ments _per a residents en zones re¬

sidencials, a través de la Societat

Municipal d'Aparcaments i Serveis

(SMAS S.A.).

Implantarem mesures de circula¬

ció fixes o variables que controlin

l'accés de vehicles al centre _urbà,

amb zones de vianants o _{de senya¬}

lització _{imperativa variable.}

Aplicarem les normes derivades

de la nova llei de _{Seguretat Vial}

pel que fa referència a l'aspecte

sancionador: multes _{progressives i}

legalitatde lautilitzacióde lagrua. Millorarem la _{regulació semafó¬} rica amb _{plans de tràfic més flexi¬} bles i _{adaptats als diferents models} de demanda horària.

Utilitzarem les _tecnologies

electròniques i informàtiques més

avançades per alcontrol dels dos

Cinturons de Ronda, a fi de man¬

tenir la seva _{eficiència i garantir la}

seguretat.

En _{definitiva, estracta d'aplicar}

mesures _{positives de millora de la}

quantitat i la qualitat de l'oferta

de _{l'espai viari, de l'aparcament i} del _{transport públic. I, al mateix} temps, establirels mecanismes re¬

guladors del nivell de demanda i

de la _{repartició entre els diferents}

tipus de transport. Tot això amb

l'objectiu de millorar laqualitat de

vida dels ciutadans _{d'aquesta Bar¬} celona que volen una ciutat més

transitable.

És alt, prim i subtil.

És

taciutat queell vol europea i soli¬ dària. Fa vuitanys que porta el

timó d'una nauque va navegant des

de la burocràcia al port de l'orga¬

nització _emprenedora i àgil. Quan

parla de laciutat, se li nota

l'entu-siasme, probablement perquè se sap

intèrpret dels somnis col·lectius.

L'entrevista amb l'Alcalde repas¬ sa _{alguns temes pendents de la ciu¬} tat i de _{l'organització municipal.} I ho fa amb aquella manera decidi¬

da, precisa i amable que li conei¬

xem i en _{què ens fatangible la Bar¬}

celona quetots desitgem: una

ciutat, en definitiva, gairebé prodi¬ giosa.

Pasqual

Maragall,

alcalde

d'una

ciutat

Sr. _{Alcalde,què recorda, amb es¬}

pecial intensitat, de la seva època

de treballador _{municipal de base?}

Doncs, són uns temps que recor¬ do amb estima i una certa nostàl¬

gia. Erauna època en què es co¬ mençaven a posar les primeres

pedres de la ciutat actual i en la que l'Ajuntament vivia un període

moral molt baix per lapròpia si¬

tuació _{política del moment.}

I inclús en _{aquella situació políti¬} ca, se sentia implicat professional¬ menten el treball diari?

Fins i tot en _{aquell moment}

érem conscients que calia dedicar

tots els nostres _{esforços a aconse¬}

guir renovar l'Ajuntament, conver¬ tir-lo en una institució veritable¬ ment democràtica i al servei de

tots els ciutadans. No només d'una minoria.

L'Ajuntament ha canviat molt en la seva manera de _{plantejar elseu} treball. _{Després de deu anys de go¬}

vern _{municipal democràtic,} com veu

el funcionament_{quotidià d'aquesta} casa?

Crecque hem aconseguit una administració local molt més _poli¬ da _{quela precedent, des del punt} devista de la _{major agilitat de la}

gestió dels temes que passen per les nostres mans, encara queel

nombre defuncionaris _municipals habaixat en els últims anys de 15.000 a 12.000. Anteriorment, els

funcionaris de serveis administra¬ tius treballaven vint-i-set hores i

mitjaper setmana. Ara entreba¬

llen trenta-cinc o _quaranta.

I _{quins han} estatels mitjans per

aconseguiraquesta més gran efi¬ ciència?

Sobretot, s'han fet i estem fent esforços per a millorar la prepara¬ ció dels funcionaris _{mitjançant els}

plans de formació de l'Ajuntament

que vam endegar ara fauns anys. S'han anat modernitzant els pro¬ cessos selectius i hem racionalitzat

l'administració_municipal. La nos¬

«Vivim uns moments en _què,

afortunadament, jo crec que s'es¬

tà demostrant la inutilitatdels

dogmes, com la separació radical

entre el sector_{públic i el sector}

privat.»

tra voluntat és _{apropar-la el mà¬} xim _{possible als ciutadans.}

En un horitzó no _{gaire llunyà,} com _{s'imagina quefuncionarà l'A¬}

juntament?

En el model de futur _{jo veiguns}

presidents de districte molt

relle-vants, amb rang de tinents d'alcal¬ de, a la seva demarcació, flanque¬ jats per regidors de la Casa Gran que exerceixen lacoordinació, amb uns serveis centrals _menys

nombrosos _{proporcionalment,} d'al¬

ta _{qualitat tècnica, que controlaran}

l'accés i la formació del _personal, els resultats _{obtinguts enels ser¬} veis finalso _{empresesmunicipals i}

prepararan les síntesis i la pedago¬ gia administrativa.

Deixem _{l'Ajuntament i}prenem el

pols de la ciutat. Podria

explicar-nos l'estat de salut de Barcelona?

Miri, Barcelona passaper un

moment _{de gran dinamisme tant} en els aspectes _{socials i culturals} com en l'econòmic. Vivim uns moments que, afortunadament, jo

crec, s'està demostrant la inutilitat

dels _{dogmes, com la separació ra¬} dical entre el sector_{públic i} el sec¬ tor _{privat. Aquest és}un moment únic per a la col·laboració entre tots, per a aprofitar la mobilització d'energies que la idea dels Jocs ha

produïten la nostra societat. L'A¬

juntamentque presideixo ha em¬

prés molt decididament aquest canvi en el _{terreny econòmic, i en}

són proves la creació d'Iniciatives

S.A, la Ponència de Desenvolupa¬

ment Econòmic i Social i el pro¬

jecte de Barcelona Activa. Necessi¬

tem la _presència dels empresaris

enla constitució de la Barcelona

del _futur, volem l'impacte de l'es¬

peritemprenedor en la nostra so¬

cietat.

I _{aquest esperitemprenedor, és} constatable també en l'àmbit social i cultural?

Evidentment, la ciutat s'està

-S

CO

1

M

«Els Jocs _{són, en aquest aspecte,}

l'aglutinant d'una tensiósocial,

cultural i anímicade tota una ciutatque voliaprojectar-se en

l'espai ien el temps, ique busca¬

va el millor_{catalitzadorper}

fer-ho.»

v····'.'S

■'/Wan>:*

•f/O-ri /AU i l»P>\ ' ■ y/>«fV'fV-w•**

-i»_.i;

:-/C'l£•*.»

:_{»#«»«»'•}

.

Sí, però de vegades costa veure com ens _{poden beneficiar i, en can¬}

vi, hi ha una certa «cantarella» so¬

bre els deutes que ens comporten. Jo ho veigclar. L'excepcional projecció aconseguidaper la nomi¬ nació_{olímpica ha de ser un factor} de _primer ordre per a la captació

d'inversions _{econòmiques i im¬}

plantacions industrials. Però no

sols la ciutat de Barcelona n'està traient _{profit. Els Jocs estan} dina-mitzant les iniciatives de futur existents arreu de _{Catalunya, i}

aquesta dinamització en l'horitzó

del 92 és molt més _important que

el _{propi fetd'organitzar o no unes}

proves olímpiques determinades.

Les _{possibilitatsde dinamització} econòmica i cultural creades _pels Jocs superen les derivades del fet

que en una població concreta s'hi

celebrin unes _quantes

_competi¬

cions esportives, permolt impor¬

tant _{que això últim pugui ser.}

I, des d'un punt de vista col·lec¬

tiu, ens aporten alguna cosa els

Jocs?

I_{tant que sí. L'energia col·lecti¬}

va _{generada per la designació}

olímpicaja està donant els seus re¬

sultats en forma d'un increment

quantitatiu i qualitatiu de les pro¬ duccions culturals catalanes. Els Jocs _són, en aquest aspecte, l'aglu¬

tinant d'una tensió _social, cultural

i anímica detota una ciutat que volia projectar-se en l'espai i en el

temps, i que buscava el millor ca¬

talitzador _{per fer-ho.}

En el _{primer número de La MU¬}

NICIPAL, parlem del pressupost de _{l'any 90. Per què el Govern de} Madrid 0 el de la Generalitat no

han _{aportatels diners de capitalitat}

que s'esperaven?

Barcelona, per laseva condició

de gran ciutat europea, té una sè¬

rie de _{despesesen museus, hospi¬}

tals, etc... que van més enllà de les seves _{competències} com a munici¬

pi. Una part important d'aquestes despeseses deriven del fet de ser

ciutadans. Barcelonatorna a ser un _{punt dereunió d'intel·lectual.}

Però_{potser és mésimportant l'o¬} bra feta des de llocs com els Cen¬

tres Cívics als districtes, i engene¬ ral perpart del sectorprivat o

associatiu que han permès que els

nois de barris comla Zona _Franca, la Teixonerao Les Corts _puguin sentir bena _{prop decasa seva} una soprano, escoltarun concert de

violí, presenciar una obra deteatre

professional o assistir a activitats

reservades, abans, a punts de la

ciutat_{jeràrquicament superiors.} I sobre _{aquestaBarcelona, què hi} aportael PlaEstratègic, Econòmic

i Social?

El Pla ens _{aporta unadefinició}

de les _{estratègies, instruments i ob¬}

jectius que són imprescindibles perquè Barcelona se situïen el lloc

que li correspon per ala creativi¬

tat i _{l'empenta dels} seus ciutadans. Barcelona haestat _{capaç de definir}

amb _{rigor el seu futur mésenllà} del 1993, a través del Pla Estratè¬

gic, Econòmic i Social Barcelona

2000.

I a _{més, sembla que aquestadefi¬}

nició de futur haestat per con¬

sens....?

Sí. Aquest és un aspecte impor¬

tant del Pla, que ha estat consen-suat amb més de 170 institucions

representatives de diversossectors econòmics i socials de la ciutat.

SenyorAlcalde, ara unapregunta

que probablementli han fetmilers

de _{vegades: quèens aporten els} Jocs _Olímpics?

ElsJocs han de donar a la ciutat

l'impuls necessari per posar-se al

dia en _{el camp de les comunica¬}

cions i les noves_{tecnologies; un}

impuls imprescindible per entrar al _{segle XXI de la mà de les ciu¬}

tats i dels països desenvolupats

que formenpart del nostre marc

internacional natural.

A®0, •"-í••••to,

.. t.iUíi-Mí;.'.

"•>'»• -UOÀ* 7'Al IV.

i> •;■*#f'JtíxrS1.

fïïthV-

-XÇ MW'VVA

«5-

«WW-capital de Catalunyaen el sentit

moral, culturali educatiu (museus,

escoles, conservatori, orquestra,

hospitals, òpera, palaus, etc...). Ara

bé, el Govern de Madrid va trans¬ ferir _{competències sobre} aquestes matèries a la _{Generalitat, així}

doncs no és l'únic que ha d'ajudar

a _{sufragaraquestes despeses. La}

Generalitat argumenta que aques¬

tes transferències no hanestat do¬ tades econòmicament _{per l'Estat.} Cal dir que el problema és enor¬ mement_{complex. El primer que} vafer la Generalitat als _{anys 30,} essent Carles Pi i Sunyer Conseller d'Economia, quan va veure la si¬

tuació de _{Barcelona, va} ser propo¬

sar una llei d'ajut financera la ciu¬

tat.

I amb tot _{això, si ningú paga}

aquestes despeses, què farem?

De _{moment, sembla que la Car¬}

ta _{Municipal pot ajudar a enfocar}

el _problema.

Per _quèel govern que presideix

posatant d'èmfasi en la Carta Mu¬ nicipal?

Hem de recordarque Barcelona no ha _{tingutun règim propi que li}

permetés desenvolupardel tot la

seva _{força econòmica, social i cul¬}

tural des de la _desaparició del

Consell deCent, tot i que fins i tot

enel _{franquisme es vahaver de re¬} conèixerla necessitat ineludible d'unallei _especial que Cambó ja

haviademanat a començaments de segle. L'actual llei de bases de rè¬ gim local reconeix també la singu¬

laritat de Barcelona i _{dóna peu a} la redacció actual de la Carta.

Sí, però...quina seràla seva utili¬ tatdirecta?

La Carta servirà per a donar

sortidaa temes com les formes ca¬

racterístiques del govern de la ciu¬ tat, l'aglomeració i els districtes, el

lliurament i el _{finançament dels}

serveis, la participació de la ciutat,

del'autonomia i de l'estat en les grans institucions de Barcelona, la

justícia als districtes i la diligència

en els _{procediments ola gestió de}

l'ensenyament,entred'altrestemes. Parlant de_{capitalitat. Què cal¬} dria fer _{perquè Barcelona} compar¬ teixi realment la _{capitalitatamb} Madrid?

No cal fer res, Barcelona ha es¬ tat de sempre el pol principal del desenvolupament industrial d'Es¬

panya. Això juntament amb el seu pes cultural, li dóna caràcter deca¬

pital en _{sentit ampli.}

És

celona és una de les poques grans ciutats del món que han mantingut

el seu dinamisme sense ser_capital

d'un Estat. Per això ens calia tenir

unes infrastructures urbanes i uns

serveis _{equiparables als de laresta}

de les grans ciutats europees. Ara tenim _{l'oportunitat d'emprendre} aquestes obres d'infrastructura.

I l'estem _{aprofitant aconsciència.} Parlem _{d'alguns temes puntuals.} Ladescentralització que hem fet,

com lavalora?

Aquest és un dels aspectes dels

queestic més satisfet: s'ha avançat

força. S'han efectuat les transfe¬

rències de _{gestió cap al nou siste¬}

ma _{descentralitzat, marcatmolt}

més que en altres ciutats espanyo¬ les per la nostra idea d'autonomia,

de devolució del _{poder. Tendim a} la ciutat dels _{districtes, amb} tras¬ passos de competències i valora¬

«Tot _just ara podem dir que a

Ciutat Vella comencem a

veure-hi elsresultats de la nostra_gestió i que hem "empatat" amb la mi¬

sèria.»

Però la descentralització ha tro¬

bat resistències a les

_Àrees,

És _{comprensible alguna resistèn¬}

cia de les Àreesa _{traspassarcom¬}

petències, perquè durant els últims

anys havien anat organitzant amb

cara i _{ulls, dintre del seumarc,}

allò _{que al capdavall han hagut de} traspassar. Però els districtes esti¬

ren cada _{vegada més fort, és nor¬}

mal.

I els_ciutadans, com viuen aquest apropamentdel poder i dels serveis,

des de laCasa Gran alseu barri? Crec que es produirà aviat el

salt _{qualitatiu per part dels ciuta¬} dans que comencen a conèixer di¬ rectamentel president i els conse¬

llers del seu districte i saben _que

poden anar a les oficines munici¬

pals de la sevazona per moltes gestions que abanshavien de rea¬

litzar a la Casa _Gran, com ara

l'obtenció dels certificats del Pa¬

dró, impostos, inspecció urbanísti¬

ca, multes o llicències. Elgran salt pendentés més aviat el de la rela¬

ció ciutadà-administració que no

paspels traspassos de competèn¬

cies, queja han estat realitzats en

bona mesura.

La reconstrucció de Ciutat _Vella,

què significa per a laciutat?

Juntament amb el tema_olímpic,

és un dels _{camps on hi hem dedi¬} cat més esforços, en tots els sen¬

tits: els millors _{professionals i} el

capital. Vam crear una societat

anònima mixta _{per ala Ciutat Ve¬} lla tal i com també vam fer _{per als}

Jocs. Tot_{just ara podem dir que}

comencem a veure els resultats de la nostra_{gestió i que hem «empa¬} tat» amb la misèria, en el sentit

que, si fa quatre anys no aconse¬

guíem introduir millores al mateix

ritme que es produïa la misèria,

ara anem més _equiparais. I com anem de ritme?

La Ciutat Vella no és acabable

com _{l'operació de la Vila Olímpi¬} ca. Es un _{procés amb els seus pro¬}

pis ritmes, amb les seves pròpies

lleis de formació. Per _{exemple, és} més difícil de rehabilitar la_{part de} la _{Ribera, de la Via Laietana bai¬}

xant a mà _{esquerra, que la part del}

Raval, de la Rambla baixant a mà

dreta, per l'edat dels edificis i pel tipus de planejament. Però també

estem _{avançant en aquests barris.}

Senyor Alcalde, alguns pensen

que portar el metro a Montjuïc no

és una _{prioritat. Com ho veu?}

Nosaltresestem fent tot el _possi¬ ble _{perquè el metro arribi a Mont¬}

juïc, aquesta és una voluntat de

l'Ajuntament de Barcelona i dels

habitants de la ciutat. Hi ha diver¬

ses _{companyies europees interessa¬}

des en la construcció d'una nova

línia que no només uneixi l'Estadi

Olímpic amb elcentre de Barcelo¬

na, sinó que, d'altra banda, i

aquest és un aspecte molt impor¬

tant, serveixi per treure la Zona

Franca de l'aïllament en _{què es}

troba actualment _respecte a lares¬ ta de la ciutat. El _{problema pen¬} dent és el del _{finançament d'a¬} questa nova línia. En aquest sentit,

mantenim unes _{negociacions amb}

el Govern Central _{que esperem} que aviat donin un fruit positiu. Si

no es fa, haurem malbaratat una

oportunitat única que Munic, Montreal, Tokio, Moscou i Berlín

«Nosaltres tenim la sort de tro¬ bar-nos al "carrermajor" d'Eu¬

ropa.»

Un tema _{que vaprenent força i}

forma. _{Quina ha de ser la relació}

entre el sector _{públic iel privat}en la _{prestació de serveis ala ciutat?} Hi _{ha empreses privades} o mix¬

tes que mai no haurien nascut sen¬

se un _{ingredient públic, com ara}

NovaIcària o les empreses en les

que participa Iniciatives. Ia la in¬

versa, hi ha serveis o interessos ge¬ nerals que poden fer-se perfecta¬

ment per part d'empreses privades

a costos satisfactoris a partir de

concurs o contracte _{públic. Mauri¬} ce _{Duverger diu quel'elecció po¬}

pulari el Consell Plenari són tanta

garantia d'una bona administració

de cabals com la Juntad'Accionis¬

tes. El que ho fa malament ha de

plegar, en els dos casos. Jo crec que això és especialment cert en el

cas del sector _{públic local, que és}

molt més _{pròxim i transparent que} l'estatal i l'autonòmic.

I, finalment, Europa. Com veu si¬ tuada Barcelona a la xarxa de ciu¬

tats _europees?

Els catalans sempre ens hem sentit a _{Europa com a casa i Bar¬}

celona ha _{tingut de} sempreel seu mirall més enllà dels Pirineus. L'entrada _d'Espanya a la Comuni¬

tat EconòmicaEuropea i la nomi¬

nació olímpicahan potenciat el

paperde la nostra ciutaten el con¬

junt de les ciutatseuropees. Les

ciutats constitueixen l'esquelet ver-tebrador del _{continent, i és fona¬} mental que Barcelona s'insereixi

com a frontissa d'un_enriquiment

europeu recíproc d'una banda a al¬

tra dels Pirineus. Nosaltres tenim la sort de trobar-nos en _ple «carrer

major» d'Europa, començantper l'eix d'autopistes internacionalsi

pensem treure'n partit. Potser serà

veritat finalment que arribaràun dia en _{què el Pirineu serà cruïlla}

com els _{Alps i no barrera. I aquest} dia Barcelona haurà adquirit una altradimensió i

Una

_imatge

ciutadana

dels

funcionaris

de

_l'Ajuntament

Quina imatge tenimels funcionaris

de _{l'Ajuntament?Josep Maria So¬}

ria, subdirector de LaVanguardia,

la coneix i ens coneix. I _per

expli-car-la, ambfets, recorda dos treba¬

lladors _{municipals amicsi grans} funcionaris.

Diuen queels funcionaris no te¬

nen bona premsa a Catalunya. I és

bastant cert. _{Tradicionalment, han}

tingut el penjament que no fan res,

treballen _{poc, llegeixen el diari i,} quan se'ls encarrega una feina, diuen que els hi manca iniciativa.

Vull deixar-ho ben clar des d'un bon_{començament: aquesta mala}

imatge no es correspon ni de bon

troç amb la realitat. Caps molt

més entrenats han donat tombs a

l'entorn _{d'aquesta creença. Fóra,}

doncs, superflu quejo m'hi dedi¬

qués. Diuen, però, que una de les

raons és la manca de tradició en

l'administració pública a Catalu¬

nya. I pel que fa a l'Ajuntament de

Barcelona, que ha estat unade les

poques institucionsd'administra¬

ció de_{Catalunya, la malapremsa}

s'arrossega de quan la Casa Gran

fou _{monopolitzada pels} lerrouixis-tes, amb les conseqüents acusa¬

cions de _{nepotisme i corrupció. Hi}

podríem afegir els quaranta anys de dictadura _franquistaque van

allunyar l'administració dels ciuta¬

dans, fent encara més evident

aquella mala premsa. De tot això

en són ben conscients els funciona¬ ris i no cal _{que ens hi allarguem.}

Vala _{dir, però, que aquella mala}

imatge es va començar a trencar

en els _{primers moviments reivindi¬}

catius dels funcionaris _municipals,

a finals del _{franquisme i sobretot} en els _{primers anys de la transició.}

Desprésde les primeres eleccions democràtiques, l'any 79, els nous

responsables polítics van endegar

la reforma administrativa que, tot i tenir _{algunes incomprensions} tan

a _{dintre del col·lectiu funcionarial}

com a fora, _{va aconseguir donar} una _{segona empenta contra la}

mala _{imatge a què fem esment. Va}

ser, especialment el primer any de reformes, untemps durper a tot¬ hom. Qualsevol iniciativa s'inter¬

pretava desfavorablement per als funcionaris _{i, inclús, per a alguns}

sectors de funcionaris. Posar ordre

en una administració desordenada,

desmotivada, amb greus carències

i sobredimensionadaa la _vegada, no era unatasca fàcil i, evident¬

ment, quan es desfan privilegis ad¬

quirits amb el pas del temps, sem¬

pre hi ha qui se sent injusticiat.

Ara la situació ha canviat. Canvi

que és deguta múltiples i variades

raons quejo resumiria en dues. La

primera és que, tot i criticada,

aquella reforma de l'administració

va_{tenir l'encert de} resoldre velles

qüestions que es trobaven aturades des de _{feia molt de temps, fent}

possible posar al servei de la ciutat

energies que es perdien en la im¬

mensitat dels _{passadissos de la} Casa Gran. _I, en segon lloc, la re¬ forma va fer que els ciutadans co¬

neguessin millorla realitatdels

funcionaris de _{l'Ajuntament de} Barcelona.

No és que els funcionaris tin¬

guin avui la imatge que els corres¬ pon. Fóra ingenu afirmar-ho. Però

sí _que s'està en situació de donar

un _{pas endavant. En quina direc¬}

ció? Donant a conèixer tot el que es _{fa, i és molt, a l'Ajuntament, no}

solamentper part de l'estament

polític, sinó pels mateixos funcio¬

naris. És a _{dir, guanyant-se el res¬}

pectedels ciutadans.

Jo he estat cinc _{anystreballant}

en _{aquesta Casa i conec tot el que}

s'hi fa. He _{conegut treballadors de¬} dicats _{i, sobretot, d'una alta eficà¬} cia. En l'àrea _{d'urbanisme, en la} de les obres _{públiques, en el gabi¬}

net_{jurídic, el deplanificació, cir¬}

culació, finances, secretaria gene¬

ral, patrimoni, intervenció,

ensenyament, sanitat, etc. De tots recordo noms _{de persones que em} varen _{ensenyar com} es treballa efi¬

caçment i amb motivació en una

administració _{pública. No vull po¬}

sar noms _{perquè, probablement, a}

en_{segon o tercer rengle, però sem¬}

pre estava a l'aguait. Resolia els

problemes amb rapidesa i, sobre¬

tot, amb una enorme dosi de dis¬ creció. Siconvenia, en un moment

donat, es feia fonedís, parlavaamb

qui fos i tornava amb el problema

resolt. Recordoquan la visita del que fou president d'Itàlia, Sandro

Pertini, mort recentment, que va fer anar debòlit a tot l'Ajunta¬

ment, saltant-se el protocol, can¬ viant els llocs de trobada enel

darrer _{instant, fent buscar}un res¬

taurant per a quarantapersones a les dues del migdia perquèno vo¬ lia dinar al Palauet Albéniz. Scholz no va _{perdre mai l'oremus.}

Resolia _{problemes de protocol,} trobava llocs de reunió a sotales

pedres i restaurants que, en vint

minuts, tenien preparats quaranta

coberts per aun dinar encapçalat

pel president d'Itàlia. Gran perso¬ natge, aquell Víctor Scholz.

Jean Pierre Pròsper era un en¬

ginyer, cap de laUnitat Operativa de Serveis Tècnics _{Generals, d'una} gran eficàcia. Li competien, pel

seu _{càrrec, els tallers municipals,}

el parc mòbil, el parc demaquinà¬

ria i la conservació d'edificis. No hi havia acte _{programat a l'Ajunta¬} ment on no _{calgués la seva partici¬}

pació. Maino va fallar. Mai no va arribar un camió ambuna tarima,

dues-centes cadires ovuitantatan¬

ques de separació, tard. I sempre el trobaves al lloc, amb aquella

manera somrient _{que tenia de fer}

les coses, com sino anessin amb

ell. Un cop planejat, no calia preo¬ cupar-se pel que feia a Pròsper. Ell

nofallava mai.

Dues persones de qui vaig aprendre moltes coses durant els cinc anys que vaig treballar a l'A¬

juntament. I com ells, n'hi ha for¬ ça a la Casa Gran.

Josep M. Soria

Subdirector de La_Vanguardia «La mala _{imatgees va començar}

a trencaren elsprimers

movi-%

^

ments

reivindicatius dels

funcio-narismunicipals».

C/Q

Oi

O

Jean Pierre_Pròsper

en elRallye de Sitges

Però _{permeteu-me que ho concreti}

en dues persones, d'àmbits dife¬

rents, de professions que notenien

res a veure i que, durant el temps

que vaig treballar a l'Ajuntament,

vaig tenir la sort de conèixer de

prop, en fer cosesplegats. Em refe¬ reixo a Víctor Scholz i Jean Pierre

Pròsper, ambdós, avui, malaurada¬

ment _{desapareguts.}

El _primer erael cap de la Unitat Operativa deCeremonial. Scholz

era un _{home que tot ho feia fàcil,}

fins i tot en _{aquelles situacions}

quequalsevol no hagués sabut per

on _{començar. Tenia una mena de} tacte _{especial, de «savoir faire»,}

per sortir-se'n de les complica¬ cions. Tant se val on es trobés. La

La MUNICIPAL obre els seus

dossiers amb un tema bàsic en

una ciutat com Barcelona: la soli¬ daritat. Una solidaritat que es

construeix, de dia en dia, amb la

col·laboració i el treball voluntari dels ciutadans que participen en

els programes, els projectes i els

serveis _{públics. Ciutadans} ques'a¬

grupen en associacions i entitats

on lacreativitat social és un fet.

0 bé els_{qui hofan} en els movi¬

ments socials més informals que

sorgeixen de lesdinàmiques de la

ciutat.

Volem _{presentar, d'aquests ciu¬} tadans _{significatius i anònims, al¬} guns dels seus trets distintius, i algunes experiències lligades al municipi. Perquè és des de l'Ajun¬

tamenton ens _{plantegem la feina} que, amb ells, volem fer.

Resten fora del _text, però en la

memòria detots, els ciutadansvo¬ luntaris quecol·laborenen accions 1 actes dels Centres _Cívics, dels

Casals de _{Joves, de les Escoles}

Municipals, dels Centres de Ser¬

veis Socials i de tants i variats serveis com _{l'Ajuntamentposa en} marxa cada _{dia, amb la voluntat}

que siguin usats d'una manera efi¬ caç i participativa a tots els barris

de la ciutat. _{D'aquesta ciutat} que volem _{desperta, solidària, oberta i} sempre en moviment, on els treba¬

lladors _{municipals volem treba¬}

llar, colze amb colze, amb la gent.

Perquè la ciutat és la gent. Ho

hem _{repetit infinitud de vegades.} I _{és, especialment, la gent orga¬} nitzada.

D/2

El dret

participar

La ciutat és el territori privile¬ giat on pot créixer -i a Barcelona ho fa amb _{força-una cultura de¬} mocràticaque plantejapropostes,

a _vegades reivindicacions, col·la¬

bora amb _{l'administració, ofereix} serveis directes als ciutadans i demana als _{poderspúblics que}

potenciïn el benestar.

Una cultura que treballa per

una democratització integral de

laciutat. I,ben sovint,trobaen la solidaritat el punt que equili¬

bra latensió que hi ha entre la igualtat i la llibertat.

Aquesta culturaposa l'accent

entres _{grans maneres d'estar, i}

de construir Barcelona: lapartici¬ pació, l'associacionisme i el vo¬ luntariat. Tres _{objectius, aquests,} que l'Ajuntament vol tenir pre¬

sentsi vol _potenciaren la seva feina quotidiana.

Més en _concret, i sobre el

vo-luntariat, s'ha aprovat el Pla Mu¬ nicipal de Cooperació i

Volunta-riat que vol potenciar el treball

dels ciutadans voluntaris en _pro¬

grames, projectes i serveis socials i culturals. Tenim, doncs, un ins¬

trument detreball que

concre-titza i fixa voluntats _{polítiques i} d'intervenció.

Molts, segurament, us pregun¬

tareu per què aquest interès ac¬ tual _{pel voluntariat. Mireu, del} voluntariat s'han dit moltesco¬ ses. _{I, ben sovint, nogaire encer¬}

tades. _{Alguns eltenen per una} institució _{passada de moda i amb} connotacions excessivament ben-factores. D'altres pensen que, en

una administració del _benestar, el voluntariat no té _{gaire sentit.}

Hi ha _{qui dubta del seualtruisme} exagerat. O qui el té per una mà

d'obra barata i de poca qualitat

tècnica.

Cal _{comprendre elvoluntariat} des d'una dimensió més actuali des de les tendències progressis¬

tes que han potenciat, en aquest últims anys, les organitzacions de

voluntaris. _{Perquè el} voluntariat

és, actualment, una expressió de

la solidaritat. Una _{expressió d'in¬}

terdependència entre uns i altres

en una ciutat _{complexai desigual}

com Barcelona... Aquest és el

gran tema. I cal comprendre, també, el voluntariatactual com

un dret dels ciutadansper inter¬

venir en la millora de la _pròpia ciutat. _Perquè l'acció voluntària

és _{l'expressió de la vitalitat de la} ciutat _organitzada que vol ser present a les dinàmiques de de¬

senvolupament i creixement de la qualitat devida de Barcelona.

El voluntariat_{actual, doncs, ha} deixat de _{treballar, només, entre}

un cert sectorde la _{població. I es}

planteja influir en la dinamitza-ció del _{conjunt social i cultural} de la _{ciutat, coordinant-se amb} altres _{organitzacions de la inicia¬} tiva social i amb les administra¬ cions públiques. Especialment la municipal.

Tenim un Pla per treballar-hi. I un Pla que no és, avui, una

proposta escrita. Amb poc temps ha _{engegat maneres de treballar}

municipals, s'haconcretat en convenis de col·laboració i ha

inspirat experiències a districtes,

francament reeixides.

Com a _Ajuntament ens cal

mantenir sempre un debat obert i constructiu _perfercostat al vo¬ luntariat. I ens cal treballar amb

ell, donant-li suport o convidant-lo a treballar directament amb nosaltres. _{Perquè el voluntariat el} formen _{aquells ciutadans que, en} el seu _{tempsdesocupat, opten} per la participació social. Per un

temps desocupat actiu i solidari.

Per fercostat a_{aquells projectes}

que ajuden a construir una Bar¬ celona més de tots. I amb tots.