ÛASEI
MUNICIPAI
DE
EAKCELONA
Núm. 17-AnyLXXI 20 dejuny de 1984
Espublica
cada 10 dies
Dipòsit legal B. 1.824- 1958PREU DESUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓISUBSCRIPCIÓ
SUMARI
Pàgines Consell Plenari
Acta sessió 3-1V-1984 399
Acords sessió 8-VI-1984 411
Disposicions Generals
Decrets de l'Alcaldia: Constitució Prefectura de Sanitat
Local, Ajornament sessió fixaConsell Plenari ... 413
Ban: Celebració de revetlles i festespopulars .... 415
Cartipàs: Nomenament membre Consell d'Administració
de l'empresa "Informació Cartogràfica i de Base",
Delegacióde funcions Primer Tinent d'Alcalde,
Designació representants a la Junta de Govern de la
Casa de Misericòrdia, Nomenament Regidora
adjunta per a la Subàrea d'Ensenyament .... 416
Personal
Circulars de Secretaria General: Provisió de llocs
de treball, Nomenaments, Vacances d'estiu, Trasllat dependències adscrites a l'IMAS, Reducció horària
mesosd'estiu, Campanya electoral eleccions
sindicals, Instruccions vot per correu 418
Anuncis
Traspàs de drets funeraris 421
Anuncispublicats en el BOP dels dies 30 de maig
CONSELL PLENARI
Actade la sessió de 3 d'abril de 1984, aprovada
el 8dejunyde
1984.
AlSaló de la Reina Regent de la Casa Consistorial
de la Ciutat de Barcelona, el tres d'abril de mil nou-centsvuitanta-quatre, esreuneix el Consell Plenari en sessióordinària de primeraconvocatòria, sota la presi¬
dència de l'Excm. Sr. Alcalde, Sr. Pasqual Maragall i
Mira, hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde,
Mercè Sala i Schnorkowski, Joaquim de Nadal i Ca¬ parà iRaimon
Martínez
i
Fraile, els ll·lms. Srs. Regidors
amb rang de Tinent d'Alcalde, Jordi Borja i Sebastià,
Pau Cernuda i Barrios i Ramon Trias i Fargas, i els
ll·lms. Srs. Regidors, Josep M. Serra i Martí, Guerau
Ruiz i Pena, Joan Torres i Carol, Francesc Borrell i
Mas. Antoni Comas i Baldellou, Josep Miró i Ardèvol,
Alexandre Pedrós i Abelló, Jordi Fernández i Díaz, An¬
toni Dalmau i Ribalta, Jordi Parpal i Marfà, Maria Aurè¬
lia Capmany i Farnés, Rodolf Guerra i Fontana, Juan José Ferreiro i Suàrez, Jordi Vallverdú i Gimeno, Enric
Truñó i Lagares, Maria Francesca Masgoret i Llardent, Germà Vidal i Rebull, Albert Batlle i Bastardas, Josep
Espinàs i Xivillé, Josep Antoni Garcia i España, Joan
Clos i Matheu, Francesc Segura i de Luna, Joaquima
Alemany i Roca, Josep Bueno i Escalera, Josep Thió i
de Pol, Fèlix Amat i Parcerisa, AntoniFabregat i Fabre¬
gat.Sebastià Alegrei Roselló, Enric Vila i Andreu, Jordi
Bonet iAgustí, Eudald Travé i Montserrat, Josep Bas-compte i Solà, Josep Maria Pujadas i Porta, Manuel
Rial iFerrer, Jordi Conill i Vall i Eulàlia Vintró i Castell,
assistits perl'llim. Sr. Secretari general, Jordi Baulies i Cortal, quecertifica.
Hi éspresent l'Interventormunicipal, Sr. Martí
Pago-nabarragai Garra.
Oberta la sessió perla Presidènciaa les deu hores i
quaranta-vuit minuts, és llegida i aprovada l'acta de la
sessióanterior, celebrada el 27 de febrer de 1984. En eldespatx d'ofici el Consell Plenariacorda:
Quedarassabentatí ratificar l'acord de la Comissió
Municipal
Permanent,de 9de març de 1984, queesta¬bleixl'agermanament entre les ciutats de Colonia
(Re¬ pública Federal Alemanya) i Barcelona (Espanya), amb la finalitat de fomentar els intercanvis culturals, educatius, socials, turístics, tècnics,científics i econò¬
micsentreambdues ciutats.
Quedarassabentatiratificar l'acord del Ple del Con¬
sell
Municipal
del Districte IX Nord, de 2 de febrer de
1984,dedenominar"Nou Barris" l'actualment anome¬
natDistricte IX Nord, acomptar de lanovadivisió de la
CiutatenDistrictes.
Quedarassabentat dei decret de l'Alcaldia, de 31 de
|^arç de
1984,
que
accepta
la renúncia
al
càrrec
de
Coordinador de Serveis d'Urbanisme presentada pel• ^hol
Bohigas
i Guardiola, tot agraint-li i posant depeu
exercici del càrrecla
important
obra
urbanística duta
a
terme
en
i el nomena Assessor especial aUrbanisme
de l'Alcaldia.
Quedar assabentat dels acords de la Comissio Muni¬
cipal Permanent, de 7 de març de 1984, quedesignen
membres del Consell d'Administració del Ferrocarril
Metropolità de Barcelona, S. A. i de Transports de Bar¬
celona,S. A., ril·lm. Sr. Regidor Jordi Parpal i Marfà i el
Sr. Joan Saura i Laporta.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2
d'abril de 1984, que designa representant de l'Ajunta¬ ment al Ple del Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya, Nl·lm. Sr. Tinent d'Alcalde, Joaquim de Nadal i Caparà, en substitució de l'Il·lm. Sr. Regidor
Jordi Vallverdúi Gimeno.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2
d'abril de 1984, que designa representant de l'Ajunta¬
ment de Barcelona al Consell Assessor sobre Assis¬ tència Psiquiàtrica i Salut Mental, creatper Ordre de 3 d'octubre de 1983, el Sr. Xavier Casasi Masjoan.
S'entra tot seguit en l'ordre del dia i el Sr. Alcalde, atès que s'ha d'absentar a una hora determinada per tal d'acudir a una entrevista amb el President del Go¬ vern, disposa, amb l'assentiment del Consistori, la in¬
versió del debat delstemes que s'hi comprenen.
PROTECCIÓCIUTADANA
Informe sobreseguretatciutadana.
El Regidor de Règim Interior i Protecció Ciutadana, Sr. Ruiz i Pena, comença la seva exposició dient que
en els últims mesosels ciutadans de l'Estat han expe¬
rimentatuna certa mancade seguretatciutadana, que ha incidit també en la nostra Ciutat, l'anàlisi de la qual s'ha de realitzar sobre dades objectives i sobre la de¬ manda social per tal de oferir-hi resposta adequada;
que durant l'any passat, la Guàrdia Urbana practicà
4.681 detencions amb un augment del 55 % sobre
l'any anterior; que, dins elcampdels il·lícits penals, se¬ gons xifres del Govern Civil, l'últim any els robatoris
han passat de 23.000 a 31.000, els furts de 2.711 a
5.130, les substraccions de vehicles de6.681 a 8.370i
els delictes contra les persones de 651 a 705; que la
Memòria del Fiscal del Tribunal Suprem, presentada el setembre passat al Govern, assenyalava, malgrat la
poca fiabilitat de les estadístiques, uns augments del
8,55 % en els delictes de tràfic de drogues, del 64 %
en els delictescontrala propietat i del 32 %en la delin¬
qüència general del país, mentre que a Barcelona aquestúltim percentatge sesitua dos punts perdesota
de la mitjana general de l'Estat;quesibéaquestes són les estadístiques oficials, els delictesnodenunciats no
poden ésser tampoc ignorats si hom vol tenirunavisió
completa de la inseguretat ciutadana, de les motiva¬
cions que mouen a noformular la denúncia, i delscom¬
ponents que generen un inicial sentiment d'ineficàcia
de determinadesparcel·les de l'Administració pública i de la Justícia; que no es pot actuar, exclusivament,
400 GASETAMUNICIPAL DEBARCELONA NUM. 17 20-VI-1984
policia-tribunals-presons, el qual posa l'accenten
l'ac¬
tuació repressiva del'Estat adreçada a imposar
el
res¬pecteala normativalegal,estroba desfasat
i
vaessentsubstituïta les societats progressives pel conceptede
seguretatciutadanaque, sensedeixar de
valorar la
im¬
portància de l'actuació repressiva, la integradins
una estratègia més general de la qual és puntde partida
el
dret dels ciutadans a l'exercici de les llibertats públi¬
ques, al qual ha d'adequar-se l'ordenament
institucio¬
nal: hi ha, doncs, elements d'ordre preventiu,
rehabili-tador i reparador, en el seu cas; i que el govern
de la
Ciutatno és aliè al fenomencol·lectiurespecte de la in¬ seguretat ciutadana en general, ni al'accentuació de
diverses actituds que es produeixen en determinats
sectorsdela població iquepoden classificar-seentres
nivells: d'inhibició, de demanda ferma d'intervenció
dels poders públics, i de reacció d'autodefensa. Comenta que l'actitud d'inhibició de determinades
persones,les portaarenunciar al dreta
rebre assistèn¬
ciapolicial i aometre l'obligació de denunciar
la comis¬
sió d'un delicte, punt al quals'ha deprestar la màximaatenció a fi que no es trenqui lacol·laboració pertinent
entrela Policia i la Guàrdia Urbana, per unabanda, i els
ciutadans, per l'altra, puix talsCossos, per adesenvo¬
lupar lasevafunció, necessiten la denúncia dels delic¬
tesperpartd'aquelles persones queels han patit: amb
aquest propòsit, doncs, s'han mantingut les reunions
pertinents amb la Policiapertal d'agilitar la formalitza¬
ció de les denúncies; que l'actitud de demanda social
de seguretat espalesava, fauns dies, amb la tancada debotiguesa la Ciutat,ala zonametropolitana i ad'al¬ tres indrets de Catalunya, i el governde laCiutatnoté res aobjectar al'exercici del dret, individual i col·lectiu, a manifestar-se, ansfins itot el protegeix, però les de¬
mandes reivindicatives de caràcter socialno poden le¬
sionar el dret de la restadels ciutadans;queaixí, de la
mateixa manera que coordinadament amb les forces
de seguretat de l'Estat es desallotjaren els camions
que havien ocupat el carrerd'Aragó perjudicantgreu¬ ment el dret dels ciutadans a circular amb llibertat per
laCiutat,elgovernmunicipalemparai protegeix des de
l'autoritat, el dretamanifestar-se però no pasaquelles
actituds quepoden perjudicar drets reconeguts consti¬
tucionalment alsciutadans, aspecte aquestadestacar perquè si bé la demanda social fou clara, noho fou pas tant l'oferta política d'alguns sectors que pretengue¬
ren, sense cap resultat positiu, distorsionar-la; que les
reaccions individuals davant el problema de la insegu¬ retat, poden exterioritzar-seen una pluralitat d'expres¬
sions de defensa però, dintre el marc de les relacions
queformen la societat, caloposar-se aqualsevol símp¬
toma o sistema que provoqui actituds d'autodefensa
perquè és a l'autoritat i als seusagents, amb la col·la¬
boració ciutadana dintre l'àmbitinstitucional, aqui per¬ toca adoptar les mesures pertinents d'ordre preventiu
i, en últimcas, repressiu icap grup noestà legitimatper promourereaccions d'autodefensaque generen, acurt termini, més violència,amb independència d'altres po-sicionaments ben coneguts, de signe antidemocràtic:
consegüentment l'Administració romandrà vigilantvers
aquelles persones,físiques o jurídiques, dedicades a la seguretat que poguessin contribuir a crear un clima
d'inseguretat en benefici propi.
Segueix dient que els tres grups d'actituds que acabad'explicar, esprodueixenen unasocietat demo¬ cràtica i han d'ésser reconduïts perquè no apareguin
factors de distorsió ode dramatització,senseque amb
això esvulguinegar unagravetat creixentde la
insegu¬
retat ciutadana; que tal sentiment, palesat elsdarrers
mesos, ha portat algovern de l'Ajuntamenti alGovern
Civil de la Província, apromoure estudis, enprofundi¬ tat, sobre la seguretat ciutadana, a partir dels quals
s'hauran de formular propostes atermini curt i mitjà,a fi d'elaborar un Programa que defineixi els
aspectes bàsics i les mesuresmés adients peraassolirunaefi¬ caçactuació enaquestscamps; quetal iniciativaerael reflex de la preocupació manifestada per l'Alcaldia
quan, a les darreries de l'any passat, parlava sobre l'estat de la Ciutat i elproblemaconcretde lainsegure¬
tat urbana, el qual no es pot resoldre simplementaug¬ mentant el nombre deguàrdies; queserà degudament estudiat per la Comissió Tècnica de Seguretat Ciuta¬
dana el suggeriment de situar un guàrdia cadaquatre illes de cases, encara que suposaria, peruna senzilla raó matemàtica, triplicar el nombre d'efectius de la Guàrdia Urbana i aquestamenade solucions hanestat refusades arreu d'Europa: s'ha de procurar, doncs, una ciutat mésvigilada i més segura peròen cap cas
ocupada per més agents de l'autoritat dels estricta-ments necessaris perquè el problema, com ja he dit
abans, no esresol ambel model policia-tribunal-presó
anscal vertebrar totun sistema quefonamenti laseva accióenla prevenció,enla rehabilitació i el desgreuge, quan calgui; que, per això, l'alternativa sobre la qual
s'està treballant, obeeix a les següents directrius: 1) considerar les necessitats dels ciutadans i, concre¬
tament, lasevademanda d'exercici de les llibertatspú¬ bliques, reconegudes constitucionalment; 2) prendre en consideració el marc de transformacions socials;
3) tenir caràcter global en el sentit d'incidir entotsels
aspectes de la vida urbana que generen inseguretat, des detotselsangles; 4) afrontarl'exigència de coordi¬
nació, tant dels diferents organismes oficials comdel
conjunt d'institucions relacionades amb la seguretat ciutadana; 5) permetre la participació dels ciutadans,
mitjançant lessevesassociacions i entitatsrepresenta¬ tives, en les tasques de control social; i 6) configurar nous agents de control social adequats al
moment
actual.
Explicitaque lesmesures decoordinació i de
partici¬
pació dels ciutadans i l'aprofundiment delsaspectes
preventiu, rehabilitador i reparadordel
delinqüent
i de
la víctima, tenen unatraducció pràctica enles
accions
de la Guàrdia Urbana i de les Àrees de Joventut, de
Serveis Socials i de Sanitat amb la ComissióTècnica
de Seguretat Ciutadana; que algunes d'aquestes me¬
sureshanestatd'estudi opropostaal'equip
de
governperò altres s'han adreçat a donar resposta
immediata
a aquells sectors que sofríen de manera
més
greuel
problema de la inseguretat:així, s'ha posaten
pràctica
un pla per a donar una major protecció
als
taxis,
se
n'està estudiant un altre de similar per a les
gasoline¬
resi s'han emprès diverses iniciativespolicials
per ala
repressió del tràfic de drogues; quetotes
aquestes me¬
sures aniran seguides d'altres per a crear un
adequat
clima social de major seguretat, ambaplicació
estricta
dels principis de representativitat i departicipació
so¬
cial, decoordinació institucional, de
descentralització i
d'informació;que la necessitat devertebrar, enel
marc
dels drets constitucionals, un sistema de
control
com¬
plementari, exigeix la constitució d'un
Consell
de segu¬
retat urbana, estructurat a escala deBarcelona
i
de
la
seva Àrea metropolitana i articulat anivell
territorial
NUM. 17
20-VI-1984
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 401diferents forces
policials
relacionades
en
la
matèria
i
d'integrar-la en un
context
que
permeti la
presència de
lesinstitucions
urbanes més
representatives
amb la fi¬
nalitat de proposar mesures oactuacions
concretes
aixícomla
promulgació
oreforma de preceptes
legisla¬
tius; que
aquesta
orientació reclama
un
aprofundiment
delademandasocial sobre seguretat
urbana
ques'ha
deduraterme en
dues
vessants substantives:
a)
quan¬ titativament, amb unaenquesta
quetindrà
perobjecte
larecollida
d'informació,
per unabanda, sobre
l'opinió
púbiica
referida
ala seguretat,
la
policia, la
justícia, els
mitjansde
comunicació, etc.
i,
perl'altra, sobre
victimit-zació,afidemesurar
l'existència i la
importància de la
delinqüència,
els
índexs de
risc i
alocalitzar els
llocs
d'alt riscdels diferents barris, enquesta que es
realit¬
zarà per
Districtes
i
enels Municipis de Gavà i de
Santa
Coloma (per tal de
poder
compararles possibles coin¬
cidències odivergències entre la
Ciutat
i duespobla¬
cionsque tenen,respectivament,
unapoblació similar
oinferioraunDistricte) sobre unamostra de5.000per¬
sonesper agarantir
l'obtenció de
dades de confiança
ambvictimització ique serà la primeraacercar nosola¬
mentdades d'opinió sinó també l'abast real de la victi¬ mització, i aoferir les dades per Districtes i també per
barris; b) qualitativament, amb un estudi dels sectors que han tingutels índexs
més alts de
victimització els
darrers mesos, el Consell de Gremis, l'Agrupació de
Joiers, lesfarmàcies i els col·lectius de menors. Indica que valora molt positivament, les accions
de
la Policia i de la Guàrdia Urbanaperò ha deremarcar,
alhora, lamancade mitjansper adesenvoluparla seva missiói, concretament, l'estat de les Comissaries de la
Ciutat,que ha inclinataoferir al Ministeri de l'Interior,a
través del Govern Civil, elterreny per ala construcció, aBarcelona, de dues novesComissaries(amb l'única
condició que s'adapti a la nova divisió en Districtes) així com uns criteris mínims i màxims perquè el pro¬
jecte de noves comissaries sigui una realitat; que, també el Parlament deCatalunya s'ha queixatde l'es¬ tatd'algunes dependències policials ipoc espotexigir
a unfuncionari quan noté els mitjans imprescindibles
per apoder treballar; que, per això, l'oferta municipal
s'estén,també, als terrenysonbastiruna novaPrefec¬ tura Superior de Policia que augmenti l'eficàcia dels cossosdeseguretat; que l'equip degovern nopot tam¬ poc oblidar una parcel·la fonamental: la informació al
ciutadà sobretemes de seguretat, informacióque exi¬
geix,perunabanda, unsistema decomunicacionspe¬
riòdiques orientades a cobrir uns objectius informatius
sobre els seusdrets, particularment els derivatsde les
llibertats públiques sobre les quals incideix, de forma
directa, la seguretat urbana, i queplanteja, perl'altra,
laproblemàticade la relació amb els mitjans de comu¬
nicacióde masses, la qual és un instrument privilegiat
pera afavorir la presa de consciència dels problemes
socials,fentnecessàrial'agilitació dels canalsde tal re¬ acio:en talsentit s'orienta la proposta d'integració de la premsa dins els nous agents de control social defi¬
nitsenelprojectepresentatper la ComissióTècnicade
SeguretatCiutadana.
Rubrica la seva intervenció dient que l'Alcaldia no¬
menàunComissionat amb l'encàrrec dedissenyar, en
el termini d'un any, una
alternativa sobre la seguretat
ciutadanaentesano enelconcepte de defensade l'or¬ drepúblicsinó
comprensiva d'altres aspectesque van des de la situació de lapre-delinqüència a les de
puni-dllitat i rehabilitació; i que
tal encàrrec s'ha plasmat
en l'esquema que acaba de resumirque és inici de la
propostaen la qual s'ha de treballar al llarg de l'any.
El Sr. Pedrós, després de puntualitzarque el pesdel
debat d'aquest punt de l'ordredel diaserà assumit en
nomdel Grup popular pel Sr.Fernández i Díaz, desitja
sintetitzar el posicionament dels Regidors de la seva
Coalició, significant: a) que rebutgen la politització del
temade laseguretat ciutadanai han mantingutuna ac¬ titud extremadament seriosa; b) que no han participat
en cap moment,de maneradirecta ni indirecta, en ma¬
nifestacions ciutadanes que els comerciants són ben
lliures d'organitzar, però tampoc poden acceptar
les
acusacions ques'han formulat, en el documenten es¬tudi nien altresllocs, que nocontribueixenprecisament a resoldre el problema; c) que lamentaque aquest
de¬
bat no s'hagi celebrat abans perquè
així
nos'hauria
produït en una perspectiva electoral;
d)
queel
pro¬blema té gran transcendència cívica i exigeix la
col·la¬
boració de totes les forces polítiques i cíviques, i elsacrifici de l'orgull personal i institucional, a
fi
quetotsplegats, itots els nivells de govern,
contribueixen
a re¬soldre'l, perqueelciutadànoentén si les
competències
són delsuns o dels altres. Recorda que ala sessió de
la Comissió Municipal Permanent, del 21 de febrer de 1984, el seuGrup presentàuna moció, a la qual dóna lectura, ons'instava del Govern la modificació de lale¬
gislació penal i dels arts. 503 i 504 de la
Llei
d'Enjudi-ciament criminal, i el retorn a la normativa anterior, però fou rebutjadaperset votsen contrai cinc a
favor;
tanmateix, segons sembla, el Govern de l'Estat, de
la
mateixalínia políticaque el dela Ciutat, preténara mo¬ dificar les esmentades disposicions i això el porta a
preguntarsi, en aquests moments, el Govern
de l'Estat
fa també electoralismeoté darreraseu, interessos es¬
tranysde caràctercomercial opolític. Per
últim, dema¬
na,tot expressantladisposició delseuGrupa integrar-s'hi, que s'ampliï com més aviat millor la
Comissió de
Seguretat Ciutadana, amb la
incorporació de
totsels
Grups i forces cíviques, jaqueseria desencertat
deixar
passar un anyabans de decidir
eixamplar-la.
El Sr. Trias,en nomde Convergència i Unió, inicia la seva intervenciócongratulant-seque, finalment, s'hagi
donat satisfacció a la petició del seu Grup, formulada
per primera vegada el desembre de 1981,
de tenir
undebatsobreproteccióciutadana; i puntualitzant alhora, que, contràriament a les asseveracions
del Sr. Ruiz i
Pena, la premsadonà entenentque el Sr. Alcalde i
les
autoritats havien iniciat una collad'actuacions per mi¬
rard'impedir la tancada de botigues.
Centra, seguidament, la sevaatenció en
l'anàlisi de
l'Informe del Sr. Socias donat quel'exposició del Regi¬
dor de Règim Interior iProtecció Ciutadana l'ha
seguit
quasi al peu de la lletra, i significa que
tal Informe in¬
tenta oferir més una imatge progressista que no paspropostes de solució tècnica, i constitueix,
alhora,
un al·legat en defensa d'una determinadapolítica de
go¬vern, impropi d'unacomissió tècnica; que laseva
Coa¬
lició votà favorablement la reformadel Codi Penal i de
la Llei d'Enjudiciamentcriminal, i ell mateix
ha declarat
que li tremolaria lamà abans de firmarl'ingrés
enpresó
d'un delinqüentjuvenil condemnant-lo a
la
degradació
existenten les presons, ique estàencontrade la
penade mort, però els ciutadansque compleixen
amb la Llei
no hande pagarels platstrencatsde la manca
d'eficà¬
cia del Govern a l'hora d'accelerar l'administració de justícia, de reformar lespresons,
d'ajudar
als drogaad¬
402 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NUM. 17 20-VI-1934
juvenils;que la ciutadania vol mesures urgents imme¬
diates per aevitar la comissió dels delictes mésque no pas per a castigar als delinqüents, però tot aixó de¬ mana un programa adequat i una filosofia adient que
reconeguin elsfets;que, encanvi, enl'Informe redactat
per laComissió Tècnicade SeguretatCiutadanacons¬ tituïda per l'Alcalde a finals de l'any passat, després
d'una cartaadreçada pel seu Grup al Govern Civil i a
l'Alcaldia, no escontempla resd'això.
Indica quetal Informe consta de catorze pàgines i al¬
tres cinc d'addicionalson esrelacionencinquanta-cinc llocs de decisió política, assistits per un nodrit equip tècnic, punt sobre el qual volposarde relleuqueformar
unacomissió és lamaneramés eficaçd'enterrarunas¬
sumpte, sobretotquan se n'exclouen els interessats, i que la preparació denovesplantilles obeeixalanorma
general decrearllocs de treball peralsamics. Fa notar
que elcosprincipal de l'escrit destina deu de lesseves
pàgines a defensar l'actitud recent de l'Alcaldia en el
temade laseguretat ciutadana, actitudque quan l'opi¬ nió pública, desesperada, començà a plantejar amb
una certa energia el problema de la inseguretat ciuta¬ dana, consistí adir que tot això tenia finalitats electo¬
rals, que es fonamentavaun victimisme artificial i que hi havia diners al darrera: consegüentment, mentre el Govern de l'Estat ha reconegut ja el problema i parla de prendre mesures concretes, l'equip de govern, a través de l'InformeSocias,véadirqueels polítics atien actituds irracionals de la població, coronala ineficàcia al carreramb el menyspreu al públic i munta una Co¬
missió quedesdibuixa la situació buscant responsabili¬
tats entre les víctimes i exonerant els delinqüents, tot això amb elpropòsit deliberat,que el Grup convergent
nopot acceptar, de minimitzar eltemade la inseguretat
ciutadana.
Repassa, a continuació, aquest plantejament fet a l'Informe, dient:que ala pàgina 2, s'assenyalaque els
moviments col·lectius davant el problema de la insegu¬ retatal carrersóncomuns atotesles ciutats modernes i industrialitzades i obeeixena la por a la delinqüència,
afirmacióaquestaamb la qualesdónaun primerpas a l'hora de situar laqüestió: el fenomen és general arreu del món ité,en elfons, uncaràcter d'histèria col·lectiva
d'unapoblació espaordida davant la qual les autoritats
no poden ésser blasmades; que a la pàgina 3, es diu
quetal por notéunes causes reals, estàatiada perin¬
teressoseconòmics electorals i fa els ciutadans menys sensibles a qualsevol moviment progressista;que, si¬
tuada la por enel terreny de la dreta, consideren els re¬ dactors de l'Informe que les formes d'establir la llei i
l'ordre poden constituir estratègies electorals rendibles i que certes forces polítiques conservadores manipu¬
len el sentiment de la por ala delinqüència de la pobla¬
ció; quedesprésafegeixenen aquestatèrbola manipu¬
lació la premsa groga -tota aquellaque informa de si¬
tuacions difícils i destaca la responsabilitat del Go¬ vern-, laqual noté escrúpolsadivulgar lapor perfina¬
litats comercials i partidistes, així com la policia, que
cau en latemptació de manipular les xifresde la delin¬
qüènciapertal de poder exigirunmajor nombre
d'efec-tius iunincrement delseu poder;que, perfi, hi fanapa¬
rèixer el factor econòmic a través de la indústria de la
seguretat, portada a afavorir, per raons òbvies, un climad'inseguretatentre la població; que el cicle acu-satori de l'Informe es coronaambunacuriosafiligrana dialèctica quefadesaparèixerd'escena eldelicte:nohi ha delicte, sinó una múltiple i coincident conspiració
política i econòmica quefomenta lapor ala
delinqüèn¬
cia, convertint-la en una font d'angoixaper ala pobla¬ ció; que, consegüentment per a l'Informe: 1) l'opiniópública és una opinió malaltissa, atiada pelspartitsde la dreta; 2) les forces d'ordre públicmagnifiquenel
pro¬ blema mogudes per interessos
inconfessables;
3) l'empresa privada no vacil·la afomentar la criminalitat
per tal d'obtenir beneficis econòmics; 4) els delictes,
els assassinats, les violacions, els atracaments i el furts només existeixen a la imaginació d'un pobledé¬ sinformât i manipulatper les maquinacions d'unacolla de desaprensius: no hi ha realment ni delinqüènciani
inseguretat, els veritables criminals sónels partitspolí¬ tics, les forces d'ordre, lapremsa grogai el capitalisme.
Subratlla que les pàgines 4 i 5 s'estenensobre elcon¬
cepte de la por, fonamental per a desacreditar lapro¬ testa ciutadana i l'opinió pública democràtica, quese¬ gons l'Informeno són nomésque manifestacionssub¬
jectives respecte aperills méso menys reals 0 més0
menys imaginaris però en la sevaopinió, els atracats,
elsviolats, els robats, els assassinats i ferits, potser hl tindrien quelcom adir; que algunspunts concretsaca¬ ben d'arrodonir aquesta imatge pejorativa, covarda i
menyspreable de l'opinió pública: així, ala pàgina6,es diu que el sentiment depor accentua la vulnerabilitati el desconcert de moltes persones i que la mateixapor
produeix l'autodefensa individual i portaamoltagenta pensar en la violència com a única sortida;alapàgina 7, s'insisteixque la por ala delinqüència pot tenircon¬
seqüències perilloses conduint, a nivell col·lectiu, a conductes aberrants d'autodefensa, d'intolerància i d'hostilitat; i a la pàgina 8, s'afegeix que la pordifosa
pot portarfins i total racisme ique aquellsquehanex¬
perimentat realment elpesde la violènciano pesenda¬
munt el grau de poral crim:en resum, per a l'Informe, la població és víctima d'obscures forces polítiques,po¬ licial i econòmiques, les quals són les veritables cul¬
pablesque la porhistèricano deixa detectar mentre els delinqüents, en canvi, són les víctimes d'aquestacon¬ fabulació i són perseguits pel racisme, perla intoleràn¬
cia i per l'hostilitat de les forces reaccionàries.
Comenta que en un inútil esforç per treure a l'In¬
forme el seutó de pasquí polèmic al serveidelgovern
municipal, a la pàgina 5 escomuniquen, en un lloable
esforçper ainformara unaopinió pública tant
histèrica
com ignorant, unesveritatsqueningú mai nohavia
ad¬
vertit com: que hi ha més delinqüents ales grans
ciu¬
tats que no pas a les poblacions petites i que tenen més por a la delinqüència els vells que elsjoves,
i les
dones queels homes; iquedesprés d'aquestes
afirma¬
cions els redactors de l'Informe donen per
acabada la
seva defensa del govern municipal manifestant que
aquest, després de les primeres eleccions
municipals
democràtiques, ha afrontat la situació amb unasèrie
d'accions encaminades a millorar la qualitat de
vida
dels ciutadans i acobrir, en algunscasos, els
defectes
dels serveis.Continua dient, el Sr. Trias, que
desacreditades les
víctimes, salvats elsdelinqüents i prestigiat
l'equip
de
govern, la Comissió Tècnicapassa aformular
les
pro¬postes concretes -que despatxa en quatre
pàgines
i
mitja-començant ambuna fraselapidària, que
llegeix,
on s'indica la substitució del concepte
d'ordre
públic
que posa l'accent en l'actuació repressiva
de
l'Estat,
per un altreque té com a puntde partença
el
dret
dels
ciutadans a l'exercici de les llibertats públiques;
pero
UIÏM_17
20-VI-1984
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 403dret aveure
respectat
el
seudret
aviure
enllibertat,
pau
i
tranquil·litat,
i
si bé
accepta
que
les llibertats siguin
meticulosament
protegides
en unpaís
que non'ha
tin¬
gut
durant
molts
anys, no
pot
admetre
que per
motius
de cosmètica
progressista
esprenguin
mesuresfora
decontext que
poden quedar molt bé
en uncongrés
ecologista
internacional
però
que, preses ala lleugera,
perjudiquen
la bona
marxa
social: consegüentment
noté sentit modificar el
Codi Penal
i la Lleid'Enjudicia-mentCriminalsenseagilitar el poder judicial,renovarel règim
penitenciari i
aprovar mesuresde reinserció
so¬cial, i així ho han reconegut els Ministres socialistes
Srs. Ledesmai Barrionuevoen recents declaracions a la premsa; i tampoc es
pot
despenalitzar la droga
sensecomprendre les sevesimplicacions sobre la sa¬ lutindividual i col·lectiva, que resulten ésser molt més
greus
d'allò
queel legislador teòric havia
pensat,
se¬gonsha
comunicat
el Ministre de Sanitat.
Afirma que, certament, com diu el Sr. Ledesma, la
gentquan
parla de
seguretatentén
que seli
garanteixilallibertat ise li asseguri el dretal'assistència mèdica,
al'educació, a la cultura i a la igualtat d'oportunitats;
que,tanmateix, en lasevaopinió, elconceptedesegu¬ retatciutadana presenta diferents escalons, el primer
dels quals, indispensable per a poder pujar els altres,
és quetothom pugui desenvolupar les seves activitats normals sense perill de laseva vida i de lasevahisen¬
da;que sense llei no hi ha llibertat i, precisament, per¬
què vol Ja llibertat, exigeix l'ordre al carrer i l'aplicació
de la llei democràtica, car sense llei només queç|a l'anarquia i el caos; que com va dir Goethe, la llei no¬ méspot durllibertat però ell aniriaencaramés enllà:no hi pothaver llibertat sense llei; que al nostre País s'ha lluitat durantquarantaanys perquè esrestablís l'estat
de Dret i perquè la llei fos respectadaperla gent i feta
respectarperles autoritats perquè essent expressió de
la voluntat delpoble, mereix el respecte de tothom i pot ésseraplicada amb dignitat, amb energia, mentre que les altres seguretats vénen després; que, quan sem¬ blava que s'anava per aquest camí, la Comissió Tèc¬
nica ha vingut a dir que això era desfasat; que per a
Einstein,ladefensa de la societatnoestàenlesarmes, ni en laciència, ni en la tècnica sinó en l'imperi de la
llei; queeltema pot ésser complex però la defensa de l'ordenament legal continua essentencara la principal
missió de l'Estat modern; que, malgrat admetre amb Terenci, que les lleis de més severitat poden ésser, també,lesmés injustes, no pot oblidar l'advertència de Locke, que allà on acaba la llei comença l'anarquia; quesensperjudici de lesmesuresa llarg termini, elpro¬ blemade la inseguretatciutadana és urgent i el cost de les dilacions en resoldre'l no
el paguen les autoritats,
generosament proveïdes de guardaespatlles, sinó el
ciutadà corrent, que ja està cansatde tanta literatura;
quehom potfertotamenade recomanacions i fins itot
equivocar-se però hom no potcaure en la frivolitat ien coqueteriadoctrinal, méspròpiad'una assemblea de
partit que nopasd'una comissió tècnicaencarregada
bun problema
greu, seriós i urgent; que la dictadura
desacredità el concepte d'ordre públic però això ha désserun
motiu més per arestablir l'ordre democràtic;
quealapàgina 10 de
l'Informe, es parla d'estudiar la demandade llibertats públiques i tots
els aspectes de
^
vida
urbana
generadors d'inseguretat
-tant
els
reha-b|
itadors
i
regeneradors,
com
els repressius-
i
d'una
alternativaperacoordinar els diversosorganismes po-lc|als però el
Grup convergent ja havia exposat, amb
més detall i precisió, aquests punts en l'acte celebrat
en el Palau deCongressos, el 29 de febrer proppassat; que el Partit Socialista, en el diari Avui del dia 28 de
març, també abordà elstemes tractats ental acte-re¬ collits només parcialmenta l'Informe quan breument i
de passada s'intenta deixar la retòrica de banda-:
apropar la policia al poble, coordinar els serveis poli-cials, racionalitzar els recursos policíacs amb presèn¬
cia als barris; que les propostes prelimars de Conver¬
gència i Unió i del Partit dels Socialistes deCatalunya,
fortuïtament però bàsicament coincidents,nosolament estan més bénexplicadesque les de la Comissió Tèc¬ nica sinó ques'han posatadisposició del Municipigra¬
tuïtament, és a dir, sense els costos de funcionament
de la Comissió Tècnica de Seguretat Ciutadana, la
qual, en el seu informe, anuncia el propòsit d'estudiar,
constituïdaen grupsde treball, el problema de la inse¬
guretat ciutadana amb entrevistes, enquestes i infor¬
mes, a fi d'abastar una visió total de la vida i miracles de la societat catalana (situació de la joventut, proble¬
màtica de les drogues, policia, administració de justí¬ cia, ajuda a les víctimes de la delinqüència) pertrans¬
formar-se desprésen grup d'anàlisi i emprendre, final¬ ment la fase de definició i de recomanacions; conse¬
güentment, queda clar: a) que el propòsit d'estudiar
l'univers sòcio-econòmic de Catalunya és tasca que per lasevaamplitud queda fora de l'abast i de lacom¬
petència política i jurídica de l'esmentada Comissió; b)
que nohi hacappossibilitat d'obtenir recomanacions a curt termini; i c) que tenim Comissió per a anys però que serà inoperant i no deixarà més rastreque les se¬
vesnòmines.
Posa de relleu queelseuGrup reconeix les realitats
sòcio-econòmiques que porten a la delinqüència i a la inseguretat però mentre se cerquen solucions de fons
que emparin els drets constitucionals de tots, àdhuc
dels delinqüents, també s'ha de protegir i donar segu¬ retat a la ciutadania, i per tal de compaginar les solu¬ cions a llarg termini (com la lluita contra les drogues)
amb la urgència requerida per la protecció als ciuta¬ dans més que mesures represives calen mesures pre¬
ventives, lesqualsnopoden afectar,allarg termini, els
drets dels grups socials i protegeixen la població; que per a guanyartemps i diners, hauriaestat mésencertat
crear una Comissió més representativa posant-hi al frontun home dereconeguda experiència tècnica i, fins itot, contractar tècnicsestrangers puix les circumstàn¬ cies econòmico-socials d'una societat industrialitzada
comla nostranodifereixen gaire de lesquepuguin ha¬
ver viscut experts de fora; que no pertocaa l'oposició formular solucions però hi ha coses que clarament no funcionen i cal corregir-ies: les discrepàncies entre els comandaments civils i militars delscossosdeseguretat
ientreels directius i els sindicats de talscossos,la des-coordinacióentre laPolicia, la GuàrdiaCivil i laGuàrdia Urbana,la limitació dels efectius d'aquestcos perdefi¬
ciènciesfísiques, d'edat i de salut, pel règim de treball i per les tasques impròpies que té encomanades; que mentre des del Ministeri de l'Interior s'han preconitzat
unacolla de mesures comla intensificació de lavigilàn¬
cia als barris i la unificació als cossos de seguretat i
d'altres, les mesures concretes que brillen per la seva absènciaen l'Informe de la ComissióSocias, que es li¬
mitaa consideracionsfilosòfiquessense presentarso¬ lucions per a avui, donant l'impressió de voler capejar
inadmi-V
404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 20-VI-1984
sible peral Grup convergent, elqual ofereix laseva
col-laboració si es tracta d'anar per feina i de no perdre el
temps endisquisicions decoratives, puix, altrament, hau¬
rà d'insistir en el seu projecte de mobilització ciutadana
queha tingut, almenys, la virtut d'obligaralguns Alcaldes, Governadors Civils i Ministresa donar-se peral·ludits.
Manifestaacontinuació, queelseuGrup volcol·labo¬ raramb el governmunicipal enel restabliment de lase¬
guretat ciutadana però també vol deixar clar que l'In¬
forme Socias noés més que unprojecte de treballpre¬
cedit d'un llarg preàmbul declamatori, tanmateix en¬
caras'ésatempsde donarun copdetimóquereorienti
les tasques de la Comissió de Seguretat Ciutadana; que l'Alcaldia pot, doncs, comptar ambel Grupconver¬
gentsempre iquan: 1 )esreconeguiquehi haen matè¬
ria de seguretat ciutadana una realitat innegable, esta¬ dísticamentdemostrada, que implicaunaugment des¬ proporcionat de la delinqüència, especialment la diri¬
gida contra lespersones i lapropietat; 2)esreconegui, també, que la situació d'inseguretat és tan greu i pu¬
nyentque no admetcataplasmes ni dilacions enel seu
tractament, i que els ciutadans estan tips de declara¬
cionsemfàtiques i del nomenament de comissions ior¬
ganismes espectaculars -que només esconstitueixen quan la pressió populares deixa sentir- perquè el po¬ ble de Barcelona vol solucionsràpides, efectives, tècni¬
quesi despolititzades, al margede finalitats electorals 0partidistes; 3)secerqui lacoordinació detotselscos¬ sos policials, inclosos els depenents de laGeneralitat;
4) davant la gravetat de la situació aconsella s'adoptin
immediatament mesures encaminades a la reducció dels delictes i a retornar la confiança al ciutadà, entre
lesquals,senseànim exhaustiu, cita: la implantació del
policia de barri i dels vigilans de nit, la simplificació de
lesdenúncies, lavigilància de la proximitat de lesesco¬
les, les activitats de rehabilitació i reinserció, la lluita contra el tràfic dedrogues i el control de les cases de
compra-venda; i 5) la Generalitat sigui presentalesac¬ tuacions ques'emprenguin.
El Sr. Trias remarca, finalment,que avui pot ésser el principi de la col·laboració del Grup convergent en un tema de tantatranscendència urbana si esdonen les condicionsressenyades, ésadir, siesdeixa la retòrica 1 les ambicionsutòpiques, però si no fos així haurà de
continuaroposant-seal'actuació de l'Alcaldiaaquico¬
rrespondria, enta! cas, la responsabilitat de la separa¬ ció d'unapartimportant de la ciutadania, de la interven¬ cióeficaçen les mesures que es puguin adoptar.
El Sr. Fernández, en nom del Grup popular, ex¬ pressa d'antuvi l'esperança que a partir d'avui no
s'agreugi el problema puix segons la teoria del Sr. Al¬
calde, parlar d'inseguretat en genera; i crida l'atenció
delConsistori sobre laimatgeque, en matèria desegu¬
retat, ofereix malauradament la Ciutat recordant els dos atracaments soferts pel President de la Fundació Rembrandt i perl'esposa delseu Director General,que
estrobaven a Barcelona formant part d'una Comissió
vinguda per lliurar un guardó al pintor Antoni Tàpies. Significaque seguint la pràctica habitual de l'equip de govern, de l'Informe del Sr. Socias, els membres del Consistorija n'havien tingut coneixement abans, atra¬ vés dels mitjans de comunicació social; que resulta,
doncs, curiós de veure com el Comissionat, el dia 13 de març enl'acte de presentació delseutreball, dema¬
navala participació ciutadana en la lluitacontra lade¬
linqüència al mateix temps que, sistemàticament, es
margina els legítims representants de la Ciutat -els
Regidors i Grupsmunicipals-que no varenésserinvi¬ tats a l'acte; que, per altra banda, l'esmentat Informe
arribà a mans dels membres de la Corporacióafinals de la setmanapassada, quanja havien llegitaLaVan¬
guardia del dia 20, unreportatge sobre lescaracterísti¬ quesde les Comissaries basat en un estudi de la Co¬ missió Tècnica de Seguretat Ciutadana; que el debat
d'avui havia estat sol·licitatja fa temps pel Grup popu¬
lar, recollint el clamorperla inseguretat ciutadanaexis¬ tental carrer, i arribaquanles autoritatssocialisteshan
hagut de replantejar-se les sevesactitudsi pronuncia¬ mentsdavant laforça incontestable delsfets is'hacon¬ vocat per demà un Consell de Ministres extraordinari
dedicat al tema; que la iniciativa conjunta del'Alcaldei del GovernadorCivil, ésuna cortina de fum peradissi¬
mular els efectesperjudicials de la reforma legislativa
promoguda pel Govern socialista; que tal Informe in¬ tenta convèncer que no hi ha delinqüència sinó una
menad'histèria col·lectiva que notéresa veureambla
realitat, arribantadistingir entre lapor concreta i lapor
difusa, en una explicació adequada per a un curset
d'ensenyament general bàsic però no pas per aundo¬
cument de treball que sembla més propi d'un congrés del Partit Socialista en l'etapa de la clandestinitatque no pasd'un Ajuntamentcomel de Barcelona.
Amb ànim constructiu iaprofitant l'ocasióperreiterar l'oferta de col·laboració del Grup popular, considera
que un primererrorde la iniciativa és haver-se enfocat
com una respostaper a fugir endavant i per a emmas¬
carar la situació existentd'inseguretatcar sense reco¬ nèixer la realitatno es poden aplicar les respostes ade¬
quades; que segons les dades oficials al seu abast, l'últim anyels atracaments abancs i caixes d'estalvi,a
farmàcies, agasolineres, ajoieries i acafeteries i bars,
s'han incrementat, a nivell nacional, en el 66, el51,el 92, el 69 i el 96per 100, respectivament, i els robatoris a la viapúblicaen el 46per 100, fins el punt de
produir-se tretze atracaments, per dia, a bancs i caixesd'es¬
talvi i un atracamentcada vint minuts als establiments
comercials;que quantals percentatges d'incrementde
ladelinqüènciaaBarcelona, donats pel Regidorde
Rè¬
gim Interior i Protecció Ciutadana, per a una
discussió
constructiva cal abans posar-se d'acord en lesdades
de partida perquè, segons les seves, mentreala
Pro¬
víncia de Barcelona ladelinqüènciacomunas'haincre¬
mentaten un27,8 %, i esmantéperdessotadela
mit¬
jana nacional, la delinqüència més relacionada
amb la
inseguretat ciutadana -els robatoris ambviolència
oamb intimidació de les persones- ha
augmentat
en més del 45 % però aquest percentatgedeuésser
en¬caramés alta la Ciutat de Barcelonajaque, comreco¬
neix l'Informe, l'increment de la delinqüència és
direc¬
tament proporcionalala població;que, per
altra
banda,
sis'extrapolava el fet que la reformalegislativa
noen¬ trà envigor fins al segon semestre de l'anypassat,
les
seves conseqüències en l'increment de lacriminalitat
serien encara més importants; que si escomença
afir¬
mantque no hi ha delinqüència sinópor ala
delinqüèn¬
cia,'que s'ha produït unainstrumentalització political
econòmica deltemai que lapremsagrogatambé l'exa¬
gera, moguda per interessos polítics ieconòmics, no
es pot arribar enlloc; que si, segonsl'Informe,
la pora
la delinqüència, definida com a inseguretat
ciutadana,
està motivada pels partits conservadorsamb
finalitats
electorals, perla indústria de laseguretat
amb
finalitats
econòmiques, perla Policiaperinteressos
corporatius,
ui'lM.17 20-VI-1984 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 405
perquè
tots
els
diaris parlen
del
tema-,
per
aconseguir
latranquil·litat
caldria eliminar tots aquests agents;
queambtaltesi,
formulada la vigília de la tancada de
boti-ques
produïda
l'1 de
març a
Barcelona i
a
les principals
ciutatsdeCatalunya,
els redactors de l'Informe i l'equip
degovern no
han
pasdemostrat
gaire olfacte polític;
queno
deixa
d'ésser original citar,
com
fa l'Informe, els
percentatges
de
les Nacions
Unides sobre els delictes
comesosalspaïsos
industrialitzats
contrales
persones (10%) i
contra la
propietat (82 %) i els relacionats amb
lesdrogues (8
%),
perarribar
ala conclusió
que arreues
produeixen
més robatoris
queassassinats;
queel
seu Grup va haver
de filtrar
estadístiques davant de
l'obscurantisme del Govern Civil mentre les autoritats socialistes negaven, sistemàticament, l'espectacular augmentde la
criminalitat produït
enguany;quedir
quela droga genera
només el
8
% de la delinqüència és
sorprenent,quan segonsels Ministeris de l'Interior i de
Justícia, aquest percentatge oscil·la entre el 75 i
el
80%; que dir, també, que les persones que
pateixen
mésaccentuadamentel síndrome de la dreta, és adir,
la por ala
delinqüència, viuen
preferentment
ales ciu¬
tatsino a les zones rurals, és com a mínim artificiós
perquè caldria
tenir
en comptetambé la densitat
per quilòmetrequadrat.Destaca que el seuGrup s'hapronunciat, reiterada¬
ment, contra l'autoprotecció col·lectiva i pertant no in¬
sistirà sobreaquest punt, i quan a l'al·lusió de l'Informe ala crisi deconfiança de la societat enla justícia penal, desitja recordarqueels jutges eslimitena aplicar la llei,
iexpressaalhora laseva preocupacióperles manifes¬
tacions d'un fiscal delTribunal Suprem que deiaque la
delinqüènciano estrobava al carrersinóals despatxos
de les multinacionals.
Indica, seguidament, que l'Informe arribaalseupunt
culminantal'hora deparlar delsnousagentsdecontrol social jaque oblidant la dita que la millor forma de no resoldreunproblema és encarregar-lo a unacomissió,
s'inventa unes comissions la composició de les quals
és,enlasevaopinió, unadelícia i nomenysmaravellós
seràveurel'Alcaldepresidir les forces de seguretatde l'Estatalmarge del seu capdirecte, el Governador Ci¬ vil,quan, segons l'Estatut vigent, és aquest qui téen¬
comanada la màximaresponsabilitaten matèriade se¬
guretat ciutadanai el comandament de les forces d'or¬
drepúblici aquest paper l'està reforçant actualmentel
Governsocialistaperò, no obstant això, segons l'Infor¬ me,la Comissióde Coordinació dintre l'àmbitmetropo¬ lità-entre els membres de la qual no hi ha, per cert,
cap representantde la Guàrdia Civil, tot i tenircompe¬
tènciaterritorial i funcional en la matèria- seria presi¬ dida perl'Alcalde. Agrega que respectamolt la llibertat
d'expressió i el dretd'opinar, bàsics en unestat demo¬ cràtic, però la missió de control de les forcesencarre¬ gades de lluitarcontra la delinqüència i de garantir la
seguretat ciutadana correspon als seus comanda¬
ments naturals i als polítics elegits pel poble;
que, per
tant,els esmentatsagents de control social són inope¬ rants i inaplicables
segons la legislació vigent i recor¬ den la legislaciódels soviets; i que l'Informe sobre les
Comissaries,
redactat per funcionaris molt qualificatsprofessionalment,
és molt bonic però s'ha d'aplicar, tanmateixhi trobaa faltar la previsió de terrassesper a'aterratge
d'helicòpters i s'hauria d'ampliar amb l'es¬tudi delspostos de la Guàrdia Civila lazona metropoli¬
tana.
Opina que la Comissió ha començat amb mal peu,
sobretot després que el Govern socialista s'hagi plan¬
tejat la contrareforma legislativa;que pergarantir lase¬
guretat ciutadana hi ha mesures que s'han d'adoptar
des del Govern de l'Estat i escapen al'àmbit municipal:
manca encara la llei orgànica dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, bàsica per a definir el model poli¬
cial del país; queja hi ha la Junta de Seguretat de Ca¬
talunya através de la qual espoden coordinar les poli¬ cies locals; que dintre de l'àmbit de les competències municipals estrictes, el primer esglaó preventiu i, si cal, repressiu, és la Guàrdia Urbana i dintre d'aquest Cos,
la figura tradicional, encara que amb diferent denomi¬
nació, del guàrdia de barri, la implantació del qual es recollia en el Programa socialista;que la regulació del
trànsit, amb la seva vasta problemàtica, el control de l'ocupació de la via pública i lacustòdia de persones i patrimonis, constitueixen unentramatimportant deco¬
mesesde la Guàrdia Urbanaperònopoden éssercon¬
ceptuadescom afuncionsquegaranteixen la seguretat
ciutadana perquè si bé vetllen pel compliment de nor¬ matives i per la protecció d'interessos municipals, no tenenla finalitatespecíficaenfavor de la seguretat ciu¬
tadana encomanada al guàrdia de barri: per això, el
seu Grup ha presentat un escrit on s'inquireix quants
agentsde la Guàrdia Urbana prestenfuncions de guàr¬
dia de barri, amb quina freqüènciaes cobreixen les di¬
verses demarcacions, si no ho sóntotes, i amb quins mitjans deproteccióestan dotats. Subratllaque Barce¬
lonaexigeix una majorproteccióen totsels ordres i ni¬
vells, individualment i socialment, per gremis i profes¬
sions, i amés s'hi desenvolupen, diàriament, múltiples
activitats i això aconsella duratermede manera
inajor-nableunestudi sobre la veritable situació de la Guàrdia Urbana i també sobre l'absentisme laboral i elpersonal
que presta servei ala via pública ambabstracció d'al¬
tres comeses,pertal d'establir la plantilla ideal d'acord
amb la missió que el Cos té encomanada; que l'In¬
forme Socias dissenya unes Comissaries ideals però
en canvi no ha paratatenció en laubicació, moltes ve¬
gades indigna, de laGuàrdia Urbana; i quedintre de les
actuacions de la Guàrdia Urbana tendentsa garantir la
seguretat ciutadana, el seu Grup demana un control
estricte de les normes sobre vendes al carrer, per im¬ pedir el tràfic d'objectes robats i lavigilànciaentorn de
les escoles per lluitar contra el consumde drogues.
El Sr. Fernández manifesta, per últim, que dins el
context de les competències municipals, el seu Grup
donarà suport a totes aquelles iniciatives que incre¬ mentin elsajuts ala joventut, ales escoles ials serveis
socials,així com aaquelles actuacionssanitàries des¬
tinadesa lluitarcontraladroga, particularment, elsser¬ veisd'urgències dels Hospitals municipals; ique, tam¬
bé, prestarà tota lacol·laboració si s'abandona lacaça de bruixes iestreballaseriosament, perquè la segure¬ tat ciutadanaésun problema de tots.
El Sr. Conill, en nom del Grup comunista, diu que el seu Grup se sent, com a participant en l'equip dego¬ vern, corresponsable de l'Informe i el valora positiva¬
ment després d'haver contrastat la seva opinió amb
Consellersmetropolitans iambrepresentantsde Muni¬
cipis no integrats en la Corporació Metropolitana, puix
eltematéunabast queultrapassal'àmbit de tal Entitat.
Pensa que l'Informe constitueix un pasendavanten la
presade consciència de la gravetatdel fenomen de la
