Ajuntament de Barcelona
Revista de la Guàrdia
Urbana de Barcelona
Nou servei de consulta psicològica
Cop a les bandes de pirateria
La Guàrdia Urbana amb la Mercè
El desplegament de Mossos
d’Esquadra a Barcelona
núm. 4 octubre 2002
Sector de la Via Pública
2a entrega de postals
col·leccionables
2a entrega de postals
B a rc elona
2
La imatge
3
B
a rc elona
Índex
Editorial
- En defensa de la Guàrdia Urbana
De portada
- La nova promoció d’agents s’incorpora al Cos
A fons
- Nou programa PAIGUM d’atenció mèdica integral
Notícies GUB
- La web de la Guàrdia Urbana, en marxa - 20é aniversari de SMASSA
Bravo Charlie November
- Èxit en tres operacions contra la pirateria
Som notícia
Seguretat viària
- Setmana europea de la mobilitat sostenible - La Guàrdia Urbana, amb la Mercè
L’expert opina
- Carles Sánchez, subdtor. gral de Coordinació de les Policies Locals
Parlem de...
- Nou Pla d’acollida
Formació
- Seminari sobre el lideratge i el paper dels comandaments
Recorda
- Mesures de protecció en el control del trànsit
Material i equipament
- La futura UT-6 a Gràcia
El reportatge
- Actes amb motiu de les festes del Patró
La nostra història
- La primera escola de la Guàrdia Urbana
Guarda-t’ho
- Col·leccionisme, a la recerca de la nostra història
Activitats esportives i culturals
- L’equip 092 fa un bon paper a les 24hores de Montjuïc
Jocs de policies i bombers
A ciutat
El tauler
Els nostres convidats
4
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita: Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial: Evelio Vázquez, Eva Llo-rach, Carme Pallarés, Miquel Fernàndez, Qui-que Ríos, Sergi Amposta, Juani Gómez, Mà-rius Comorera, Mònica Navas, Susana Suárez
Director: Evelio Vázquez
Serveis editorials: Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona Tel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76
Coordinació: Mònica Navas ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació: Joan Serra
Redacció: Susana Suárez
Col·laboradors en aquest número: Salvador Auberni, Joaquim Arandes, Josep Gualda, Carme Melús, Xavier Moragas, Josep Lluís Peña, Sara Puerta, Quique Ríos, Agustí Romero.
Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
de Barcelona Guàrdia Urbana Ajuntament
5
8
1 0
1 2
1 3
1 4
1 6
1 8
1 9
2 1
2 2
2 4
2 6
2 7 2 0
2 5
2 8
2 9
B a rc elona
4
B a rc elona
L
es festes de la Mercè han posat novament a prova la capacitat organitzativa i operativa de laGuàrdia Urbana i, una vegada més, la nostra organització ha donat una resposta d’eficàcia i responsabilitat. D’una banda s’ha atès tota la demanda de serveis derivats dels nombrosos actes que l’Ajuntament ha organitzat, i de l’altra, s’ha desplegat un operatiu especial per fer front als particulars problemes de seguretat ciutadana durant la Mercè, mitjançant un pla de treball coordinat amb el Cos Nacional de Policia. Justament, aquest pla de seguretat és una de les múltiples formes de coordinació que la
Guàrdia Urbana realitza amb el Cos Nacional. És per aquesta raó que ens han sorprès les declaracions del ministre de l’Interior, Ángel Acebes, quan, amb motiu de la presentació del seu nou pla de lluita contra la delinqüència va manifestar referint-se a la policia local que aquesta no podia dedicar-se “només a controlar el trànsit”. Aquestes afirmacions suposen un greu desconeixement, per part de
qui les ha fet, del treball que realitza la Guàrdia Urbana de Barcelona, així com la resta de policies locals.
Que potser la Guàrdia Urbana no ha fet més de 4.600 detencions l’any 2001 i que aquestes seran superades de llarg en el 2002? Que potser la Guàrdia Urbana no destina més del 30% del seu treball a temes relacionats amb la
seguretat ciutadana? A quines policies locals es refereixen el nostres mandataris estatals?
Declaracions com aquestes no serveixen més que per malmetre la imatge pública de la Guàrdia Urbana i la resta de policies locals, davant d’uns ciutadans que sí coneixen les funcions que, amb competència i
professionalitat, aquestes realitzen. En qualsevol cas, aquestes afirmacions indueixen a la confusió i, només per això, haurien de ser corregides. Esperem que quan al 2004 arribin els Mossos d’Esquadra a
Barcelona, el seu desplegament es realitzi en un context de respecte als nostres professionals i en igualtat de condicions per a totes dues policies. Esperem, doncs, que no facin "la vista grossa" davant de tril·lers, vendes ambulants il·legals, indisciplina viària, etc, tal i com la Guàrdia Urbana mai ha fet davant situacions d’inseguretat ciutadana.
Editorial
En defensa
B a rc elona
5
L
a Guàrdia Urbana de Barcelona incorpora les 100 noves palces, de les quals 94 corresponen a la categoria d’agent, 4 a la d’intendent i 2 a la categoria d’inspector. El dia 21 de juny, més de980 policies, entre mossos d’esquadra i policies lo-cals, van rebre oficialment el diploma que acredita la superació dels curs bàsic de l’EPC (Escola de Poli-cia de Catalunya). Del total de nous agents, 72 són aspirants a la Guàrdia Urbana de Barcelona i, junta-ment amb els 13 provinents d'altres cossos que no
De portada
Incorporats
els nous
guàrdies urbans
La 72a promoció de la Guàrdia Urbana ja és al carrer. Un total de 72 agents s'han
lli-cenciat a l'Escola de Policia de Catalunya, mentre que la resta provenen d'altres
cos-sos policials. La cerimonia de graduació es va celebrar el passat 21 de juny a l’escola
de Policia de Mollet del Vallès.
han passat per l'Escola de Policia, ja treballen re-partits entre les diferents unitats del Cos. De la res-ta, 715 són mossos d'esquadra i 195, policies locals d’altres municipis de Catalunya.
Era el dia més es-perat per tots els joves aspirants. La cerimò-nia de lliurament de diplomes als aspirants a policies de l’Escola de Policia de Catalun-ya va començar cap a
les nou del matí, amb els parlaments de les autori-tats. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va parlar de la futura cohabitació entre Mossos d’Es-quadra i policies locals, i va defensar-se de les críti-ques d’aquells que desaproven el ritme amb què s'està duent a terme el desplegament de mossos a tota Catalunya. En paraules de Pujol “si la intro-ducció d'una nova policia entra malament, cos-tarà molts anys redreçar-la”.
L’acte va continuar amb el lliurament de diplo-mes als deu primers de la promoció. El número 1 d’enguany enguany ha estat un guàrdia urbà: en David Pérez Orta, que va recollir el seu títol de mans del president de la Generalitat.
En grups de vuit, els futurs policies i mossos
7
B
a rc elona
6
De portada
d’esquadra van anar a buscar el seu diploma, sense perdre la formació i sota una calor de ple estiu. La calorada, fins i tot, va provocar algun desmai entre els que esperaven el seu torn en formació sota el sol vertical de migdia del 21 de juny.
Enrere quedaven nou mesos de formació, del
se-tembre al juny, amb matèries tan diverses com la història de Catalunya, l’autocontrol o la psicologia. Els nous agents han seguit un pla d’estudis de tres trimestres, amb exàmens parcials cada final de tri-mestre. Per a César Crespo, un dels agents de Guàr-dia Urbana que es llicenciava en aquesta promoció, la formació és força estricta i molt dura, “sobretot
si portes temps sense estudiar. Al començament
–afirma– t’exigeixen molt, després el ritme es
re-laxa”. En César assegura que, com que es fan
exà-mens parcials de cada matèria, “la pressió és
cons-tant i no pots parar d’estudiar”.
Begoña García, una de les tres dones guàrdia
ur-bana que van seguir el curs, comenta també que la pressió psicològica és forta. La Begoña admet haver-se mentalitzat prèviament perquè ja l’havien avisa-da, però igualment sosté que l’estada a l’Escola li ha semblat força dura,
“no tant pels estudis sinó per la pressió psicològica a la que estàs sotmesa. Et sents una mica ob-servada i controlada
–explica– i tot això
durant nou mesos i
vuit hores i mitja al dia. A més, tens la pressió que ho has d’aprovar tot”.
Pel que fa al fet de ser una noia entre una majo-ria d’homes, la Begoña ens confessa que encara existeix alguna suspicàcia: “Hi ha companys que et
miren com dient ‘què fas tu aquí?’ i pensen que hauries d’estar de dependenta en una botiga o al-guna cosa així. Però per sort, la majoria et tracten com un més". Malgrat tot, creu que pel fet de ser
dona “has de demostrar contínuament que vals”.
Canvi de gorres
Arribat el moment de la graduació, i un cop re-collien el títol que certificava que havien superat el Curs de Formació Bàsica a l’Escola de Policia de
Ca-Seqüència de la llençada de gorres
Al centre de la imatge, el número 1 de la pro-moció rebent el diploma
– Gub: Perquè vas voler entrar a Guàrdia Urbana?
– David Pérez (D.P): Perquè des de sempre m’havia agradat. A més vaig pensar que seria una feina on trobaria satisfacció personal, i estabilitat laboral.
– Gub: Com valores el teu pas per l’Escola?
– D.P: El valoro molt positivament. El problema és que és un procés avaluatiu i de selecció i molts companys estan massa preocupats per aprovar, per-què hi ha molta pressió per la possibilitat que et fa-cin fora si no passes els exàmens. Per mi, del que t’-has de preocupar aquests nou mesos és d’aprendre. Has d’intentar agafar el màxim del què t’expliquen perquè després et servirà per fer la teva feina.
– Gub: T’havies plantejat algun objectiu abans d’entrar?
– D.P: No m’havia plantejat ni ser numero 1 de la promoció ni tan sols quedar entre els 10 primers. talunya, els agents desfilaven cap a l’estand de can-vi de gorres, on substituïen la gorra d’alumnes aspi-rants a policia per la d’agents en pràctiques, i torna-ven a la formació.
En total, 982 agents van recollir el diploma ofi-cial que els acredita per exercir com a agents. En el moment de finalitzar el curs, ja sabien la seva desti-nació per a les pràctiques. L’havien escollit seguint un ordre establert segons la nota mitjana obtinguda
a l’Escola de Policia.
L’acte oficial es va tancar amb el tradicional “llançament de gorres” i la festa va concloure amb un refrigeri per a tots, inclosos els milers de familiars que van suportar amb estoïcisme la calor i les més de dues hores de desfilada.
Els aspirants es troben ja en els seus càrrecs res-pectius de funcionaris en pràctiques. Al l’estiu de 2003, ocuparan la seva plaça definitiva.
“M’he preocupat d’aprendre, no d’aprovar”
David Pérez Orta va
néixer a Barcelona el
16 de desembre de
1973. És llicenciat en
Geografia i Història i
ha obtingut la millor
nota de la promoció.
Vaig entrar pensant en treure bona nota perquè m’agradava el districte de Ciutat Vella, com a mol-ta altra gent, i volia poder escollir.
– Gub: Com vas arribar a tenir la millor nota?
– D.P: Aconseguint bones notes tant en els mòduls teòrics, com pràctics. Se’m donen bé tant les assig-natures "d’empollar" com les més físiques.
– Gub: Què significa haver estat el primer?
– D.P: Apart d’haver pogut triar el destí que jo vo-lia, els deu primers de l’escola, com a premi, vam fer una estada d’una setmana a Bèlgica, mitjançant un intercanvi amb policies d’Holanda. Allà ens van ex-plicar el seu sistema d’entrenament per a nous po-licies i ens van ensenyar la seva escola. Fins i tot vam sortir tres dies a patrullar amb ells. Vam conèi-xer el model policial holandès, que és força diferent al d’aquí. El tipus de societat és molt diferent i les necessitats policials són també unes altres.
– Gub: Com ha estat la teva incorporació en pràc-tiques al Cos?
– D.P: Quan arribes t’adones que l’Acadèmia és molt de teoria i una mica de pràctica. Aprens que la rea-litat del carrer qui millor te la pot ensenyar és el teu company, que té l’experiència del temps i sap com portar les situacions. L’única restricció és que no podem anar sols, i sortim sempre acompanyats.
Enguany el número 1 de
la promoció ha estat un
guàrdia urbà: en
col·lectiu, que ademés mantenen la confidencialitat de les dades i garanteixen l’atenció mèdica especia-litzada.
El doctor Juan Ignacio Paso Luna, metge del Servei de Prevenció i Riscos Laborals de Guàrdia Ur-bana; i el doctor Antonio
Bulbena, de l’IAPS, són els
principals responsables dels equips de professionals que treballen en aquest programa PAIGUM.
Bulbena, que gestiona ex-ternament un equip de pro-fessionals de l’IAPS exclusiva-ment dedicats al PAIGUM, considera que aquest nou programa millorarà l’atenció als pacients perquè “a partir
d’ara un agent que tingui problemes o qualsevol con-sulta a fer sobre salut men-tal o toxicomanies, comp-tarà amb un servei especia-litzat, extern, com tenen al-tres col·lectius. I això es fa perquè l’atenció de l’IAPS implica molta competència,
9
B
a rc elona
8
A fons
Nou servei d’atenció
psicològica
El PAIGUM (Pla d’Atenció Integral al Guàrdia Urbà Malalt) és un programa
assis-tencial que ha creat l’Ajuntament de Barcelona per als agents de la Guàrdia
Urba-na, en col·laboració amb l’IMAS i la seva branca d’atenció psicològica, l’IAPS
(Insti-tut d’Atenció Psiquiàtrica: Salut Mental i Toxicomanies).
E
l PAIGUM neix d’una iniciativa conjunta entre la Guàrdia Urbana i l’IAPS, l’entitat d’atenció psicològica de l’IMAS. Funciona des del mes de setembre com una alterna-tiva als serveis mèdics de què disposen els guàrdies urbans per consultar problemes de caràcter psi-cològic.Fins ara, la xarxa assistencial general o els ser-veis mèdics laborals del Cos eren les úniques op-cions per als agents que requerien una consulta mèdica o psicològica. Amb el PAIGUM, es posen a disposició de tots els agents de la Guàrdia Urbana
dos telèfons de consulta exclusius per al seu
Què és l’IAPS?
L’IAPS recull una antiga tradició de
l’Ajuntament de posar en marxa
programes de salut mental.
Segons el doctor Bulbena, el de
Barcelona és l’únic govern municipal a
Espanya que disposa d’equipaments de
salut mental propis, que existeixen des
de fa més de 50 anys. A més, va ser el
primer en obrir una unitat de Salut
Mental i Toxicomanies a Espanya,
concretament a l’Hospital del Mar. En
l’actualitat, disposa de diversos centres i
hospitals especialitzats en l’atenció
psicològica. L’IAPS i l’IMAS gestionen
el 70% del sector d’urgències de la
ciutat. Des de l’Ajuntament de
Barcelona, es gestionen quatre hospitals
en l’àrea metropolitana: Pere Camps,
l’Esperança, el Psiquiàtric i l’Hospital
del Mar.
discreció i inclou una capacitat de seguiment del pacient que a d’altres circuits mèdics no es pot donar".
Màxima confidencialitat
Es tracta d’un sistema que ha de funcionar pa-ral·lelament als serveis mèdics habituals, precisa-ment per mantenir la confidencialitat. En un primer pas, parteix d’una trucada telefònica, que desperso-nalitza i ajuda a mantenir oculta la identitat de qui truca. Però de fet, s’ha de fer una avaluació a cada pacient que ho requereixi, i per això s’ha de crear una història mèdica. Aquest historial es mantindrà sempre amb caràcter estrictament confidencial. Mai no estarà als circuits habituals dels hospitals, i en cap cas no sortirà a d’altres circuits que no si-guin dins el PAIGUM. En aquest historial és on ha de constar l’avaluació mèdica i on s’elaborarà un programa de tractament que inclourà com a últim pas la reinserció del guàrdia al seu lloc de treball.
Des dels serveis mèdics de Guàrdia Urbana, Paso destaca que el nou servei permetrà tractar casos que ara no es detecten: "el sistema facilitarà el
tractament d’aquelles persones reticents a con-sultar aquests problemes, perquè precisament els oferim la confidencialitat que no tenen en altres sistemes d’atenció de salut mental. Per tant, arri-barem també a aquests casos que ara no es de-tecten, i els curarem".
El PAIGUM és un
programa mèdic exclusiu
per als agents de la
Guàrdia Urbana
L’historial dels pacients
es mantindrà sempre
amb caràcter estrictament
confidencial
• Tractament i teràpia: des d’un informe
a d’altres casos que poden incloure
tractament farmacològic, psicològic,
grupal o intervenció familiar, amb una
clara orientació a la rehabilitació i la
reinserció laboral.
LÍNIES D’ACTUACIÓ
• Un telèfon de consulta directe que informa sense
compromís tant a agents com a familiars, companys
i d’altres particulars en nom d’una tercera persona.
• Creació d’unitats d’intervenció ràpida i especial,
i col·laboració formativa sobre pautes per a
l’actuació en esdeveniments traumàtics, catàstrofes
o situacions de crisi, que puguin comportar seqüeles
psicològiques.
• A v a l u a c i o n s p s i c o l ò g i q u e s i
psicomètriques: és el procés que requereix
més recursos, com l’infermeria, per fer les
avaluacions i determinacions analítiques.
Assistencial i d’acollida
Preventiva
Intervenció en situacions especials
Ajuntament i IMAS, signen l’acord
d’accés a la GUB i el detall de la uniformitat, les di-vises, el parc mòbil i el material.
En Serveis i Tràmits es pot trobar la informació dels serveis de la GUB i la consulta, i en algun cas, la possibilitat d’obtenció del formulari necessari per a la seva tramitació. A Dependències s’ofereix un mapa de les Unitats Territorials amb adreces i telè-fons. L’apartat de campanyes recull la feina de sen-bilització de la Guàrdia Urbana de cara al ciutadà i la vessant formativa de l’infant, l’adolescent i l’a-dult a través de l’Educació Viària. Finalment, a Do-cumentació, el visitant del web pot aconseguir, en format pdf, aquells documents d’interés del Cos, com el pla de formació interna, el reglament de se-gona activitat i els números d’aquesta revista. A més, en apartats comple-mentaris, s’oferei-xen enllaços i con-sells de seguretat i i, a través de l’epì-graf "la GUB infor-ma", notícies.
En el disseny i el l’itinerari de les pàgines ha preval-gut la senzillesa i la coherència. L’objectiu és que la navegació sigui intuitiva i dinàmica. En definitiva, es vol conjuminar una presentació discreta i atractiva amb una acces-sibilitat àgil i planera. El web pot ser consultat en català, castellà i anglès a través de:
1 1
B
a rc elona
1 0
Notícies GuB
Neix el nou
web
de Guàrdia Urbana
El nou web de la Guàrdia Urbana de Barcelona és ja una realitat des d’aquest mes
d’octubre. El nou web institucional ofereix, entre d’altres opcions, informació de
serveis de la Guàrdia Urbana, tràmits, adreces, i d’altres dades i notícies d’interés
per a tots els ciutadans.
L
a necessitat de trobar nous canals de comunicació i la progressiva introducció dels equips informàtics i d’inter-net a les llars dels ciutadans de Bar-celona ha impulsat la creació del nou web institucional de la Guàrdia Urbana, que s’ha posat en marxa aquest mes d’octubre.S’ha creat un espai per posar a l’abast de tothom la informació que pot oferir la Guàrdia Urbana
respec-te a serveis, tràmits, adreces i notícies. Aquest espai s’ha dividit en cinc grans apartats: la GUB, Serveis i Tràmits, Dependències, Campanyes i Documentació. El primer apartat és el més extens i dóna una vi-sió de la institució des de tots els punts de vista. Els internautes poden tenir infomarció sobre la histò-ria de la Guàrdia Urbana, els compromisos de ser-vei, l’estructura i l’organització del cos, les normes
La Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis ha celebrat els seu 20è aniversari
com a impulsora de la millora de la mobilitat a la ciutat de Barcelona. A l’acte hi
va assistir l’Alcalde de Barcelona, Joan Clos, i la presidenta de la Comissió de
Mo-bilitat, Carme San Miguel, entre d’altres personalitats.
20 anys de
SMASSA
L
a Societat Munici-pal d’Aparcaments i Serveis (SMASSA) va celebrar els 20 anys de la seva constitu-ció, l’any 1982, amb el propòsit de regular la mobilitat i l’aparcament a la ciutat per mantenir un model de ciutat sostenible. Aquell any, l’Ajunta-ment de Barcelona va agrupar les activitats i ser-veis que fins el moment desenvolupaven les socie-tats municipals, com la gestió d’aparcaments, zones blaves, grua municipal, l’estació d’autobusos del Nord i el parc Zoològic, en una única entitat que duria el nom de Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis. A partir d’aquesta constitució, es va co-mençar un pla a llarg termini de millora de la mo-bilitat a la ciutat de Barcelona, que té encara avui com a objectiu la priorització, en línies generals, dels vianants i el transport públic en el panorama circulatori de Barcelona.Des del 1982, SMASSA s’ha encarregat de la cre-ació de noves places d’aparcament en sòl públic, la
regulació de la “zona blava”, el servei de grua mu-nicipal i la gestió de les línies regulars de transports per carretera dels autobusos de l’Estació del Nord, entre altres activitats com la gestió del Parc d’A-traccions del Tibidabo i de l’Hotel Miramar.
El futur de la Societat
L'Ajuntament ha iniciat el procés per
constituir una nova societat de capital
exclusivament municipal que, sota el
nom social de “Barcelona de Serveis
Municipals”. gestionarà les activitats i
la prestació dels serveis que tenen
con-tingut econòmic de mercat i que ara
desenvolupen les societats anònimes
municipals, com SMASSA, el Parc
Zo-ològic de Barcelona i Barcelona
Pro-moció d'Instal·lacions Olímpiques.
Igualment passarà a ser propietària de
les participacions municipals en les
em-preses de caràcter mixt.
Vint multes diàries a cotxes
per aparcar als carrils bici
L
a campanya de la Guàrdia Urbana de Barcelona per protegir als usuaris dels carrils bici ha posat al descobert un increment de les sancions a vehicles per aparcar en carrils bici. El primer semestre d’a-quest any s’han tramitat 3.755 multes, quasi cinc-centes més que en el mateix període de l’any 2001. Diàriament una vintena de vehicles són multats per aparcar en aquests carrils.L’alcalde demana més autoritat
per a la Guàrdia Urbana
L
’alcalde va reclamar que la modificació del Codi Penal reforci l’autoritat de la policia local de Bar-celona. Durant la salutació de Joan Clos a l’última promoció de nous agents de la Guàrdia Urbana, l’al-calde i el superintendent Alfonso Luis Vidal, van esmentar l’especial esforç que està realitzant la po-licia local en el procés de substitució del CNP pels Mossos d’Esquadra.B a rc elona
1 2
presumptament implicades, entre elles 7 menors. Les investigacions conjuntes dels cossos policials van portar als re-gistres de nou pi-sos i locals, i la consegüent con-fiscació de més de 28 mil còpies pirates de CD’s mu-sicals, així com altres materials utilitzats per a la fal-sificació d’aquests productes.
I encara en una tercera operació, batejada com "Trafalgar", es va detenir el cap d’una xarxa de pira-teria musical que operava a Badalona i Santa Colo-ma de Gramenet amb una infrastructura de 48 gra-vadores en un local i dos pisos baixos. En total, es van requisar 17.700 CDs falsificats, caràtules, caixes i di-ferent documentació relacionada amb la falsificació de productes musicals.
B
a rc elona
Bravo Charlie November
Cop al comerç de
falsificacions
La Guàrdia Urbana ha tancat la temporada estival amb el desmantellament de tres
grans bandes de pirateria. Les operacions es van dur a terme durant el mes de
ju-liol i han permès intervenir una gran nombre de productes falsificats, que estaven
destinats al mercat de la venda ambulant il·legal.
E
l passat mes de juliol l’operació "Princesa", posada en marxa en col·laboració amb la Po-licia Nacional, va desmuntar una xarxa de falsificació i distribució d’articles de marca a Ciutat Vella. Paral·lelament, es va culminar l’operatiu "Inocentes", que va desarticular un altre grup orga-nitzat de falsificació i distribució de CD’s musicals, assentat a les localitats de Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet i, a finals de mes, enca-ra es feia un tercer cop a les bandes de falsificadors amb la detenció del cap d’una xarxa de pirateria mu-sical en l’operació "Trafalgar". Aquestes han estat les fites més significatives de la Guàrdia Urbana aquest estiu, en la seva lluita contra la pirateria.L’operació "Princesa" va posar al descobert una xarxa de falsificadors de roba i objectes de marca que operava a la zona del carrer Princesa com a dis-tribuïdors de material entre els venedors ambulants il·legals. Guàrdia Urbana i Policia Nacional van ac-tuar conjuntament per detenir quatre membres d’u-na família i un col·laborador, coneguts com el clan "Charky", reincident en aquest tipus de delicte.
En l’actuació les autoritats policials van comissar un total aproximat de 11.600 peces de roba, ulleres, rellotges, colònies de luxe i CD’s falsificats, que es pretenien posar en el mercat mitjançant la venda ambulant il·legal, i que s’havien valorat en uns 1.870.000 euros.
El mateix mes de juliol es va desarticular un altre grup organitzat de falsificadors en l’operació bateja-da com a "Inocentes". En aquest cas, es va organit-zar un operatiu policial conjunt coordinat entre el Grupo de Crimen Organizado de la Policia Judicial, la comissaria de Badalona, la Policia Local de Santa Co-loma de Gramenet i la Guàrdia Urbana.
En aquesta actuació es van detenir 36 persones
Imatges dels CD’s i altres productes intervinguts
• 2495 unitats de peces de roba falsificades, imitant reconegudes marques: Ralph Lauren, Lacoste, Nike, Hugo Boss, Burberrys, Levi’s, Armani, Versace, Calvin Klein, Louis Vuitton, etc. • 580 unitats d’ulleres i fundes de la marca Ray-Ban • 36 colònies de luxe de les marques Chanel, Giorgio Armani, Ferrari, Versace, Carolina Herrera, Hugo Boss.
• 407 rellotges de les marques Rolex, Ferrari, Gucci, Calvin Klein, etc.
• 35.214 còpies de CD’s de diversos autors • 44.192 còpies de caràtules de CD’s
B a rc elona
1 3
El programa "Ciutat Oberta", presentat
per Glòria Serra, va convidar a la Guàrdia
Urbana a una tertúlia per debatre la nova
normativa respecte
als animals de
com-panyia. Les fotos
mostren un moment
del control de
docu-mentació que fa una
patrulla de la Unitat
Canina.
El
pro-grama "En
directe" va
seguir la
feina d’una
patrulla de
la Unitat
d’Accidents,
amb motiu
de la
Set-mana del Trànsit de TV3.
L’Intendent, Ricardo Salas i l’Inspector
del CNP, Federico Cabrero, van explicar als
diferents mitjants de comunicació la
in-tervenció
po-licial en el
desmantella-ment de tres
bandes de
pirateria el
passat estiu.
Enric
Ló-pez Vilalta,
amb motiu
de la
Set-mana del
Trànsit, va
explicar en
el seu programa com dissenya la Guàrdia
Urbana un dispositiu de trànsit en un gran
esdeveniment esportiu.
Amb motiu del viatge de la Unitat
Muntada a l’ Haia (Holanda) i coincidint
amb l’últim entrenament del carrussel, es
va convocar la
premsa per
pre-sentar l’estat de
les obres de
l’e-difici de la seu
d’aquesta
Uni-tat.
Un equip de
tele-visió entrevista al
caporal Antoni Pérez
i als agents Gabriel
Grisset i Miguel
Es-cobar durant les 24
hores del Circuit de
Catalunya. Aquest és el tercer any
conse-cutiu que l’equip de la Guàrdia Urbana
participa en aquesta competició.
Molèsties per animals. L’agent Adrià
Castellà de la UT2 és entrevistat pels
ser-veis informatius
de TV3 i explica
com soluciona la
Guàrdia Urbana
les molèsties
ocasionades pels
animals de
com-panyia en els
do-micilis.
Responsa-bles de
Guàr-dia Urbana
van
com-parèixer
da-vant de
dife-rents mitjans
de
comunica-ció per tal
d’informar sobre el dispositiu policial
pre-vist per fer front a l’estiu.
1 5
B
a rc elona
1 4
Seguretat viària
Una setmana dedicada
a la
mobilitat
Barcelona va dedicar la setmana del 16 al 22 de setembre a apropar als barcelonins
propostes per millorar la mobilitat urbana. En el marc de la Setmana europea de la
mobilitat sostenible, es va presentar la nova campanya de reordenació
d’estaciona-ment de motos al carrer i es van celebrar les I Jornades tècniques del camí escolar.
L
a Setmana de la mobilitat es va ce-lebrar amb l’objectiu de fomentar bons hàbits entre els ciutadans com l’ús de la bicicleta, el trans-port públic o el desplaçament a peu. Ca-da dia de la setmana es va dedicar a una proposta per a millorar la mobilitat a la ciutat, començant pel dia del transport públic, de la bicicleta, o de l’ús responsable de la moto; i acabant pel dia sense cotxes, quees va celebrar el passat diumenge 22 de setembre.
Aparca B
Després d’una campanya muni-cipal d’adequació i creació de noves places d’aparcament per a motos a tots els districtes de Barcelona, el dimarts 17 de setembre es va pre-sentar el nou Pla de reordenació de l’estacionament de vehicles de dues rodes a l’espai públic "Aparca B". Aquesta iniciativa va consistir en informar als motoristes, mitjançant un flyer explicatiu, de l’existència de nous espais senyalitzats d’esta-cionament exclusiu i obligatori per
a motos. La campanya es va presentar a Ciutat Ve-lla, un dels districtes més afectats per l’estaciona-ment massiu de motos al carrer, on ja disposen d’un total de 565 noves places d’aparcament distribuï-des entre l’eix plaça Catalunya-Via Laietana.
Fins el 30 de setembre, la Guàrdia Urbana va re-partir els flyers informatius dels nous espais d’apar-cament per a motos, i des de l’1 d’octubre, els
agents vetllen pel correcte compliment d’aquest pla de reordenació d’estacionament de vehicles de dues rodes a l’espai públic.
Camí Escolar
En un altre acte dins de la Set-mana de la Mobilitat i sota el títol de “La mobilitat dels nens en una ciutat", Dario Manuetti, president de l’associació La Città possibile de Torino, va assenyalar en la presen-tació de les I Jornades tècniques so-bre el camí escolar, la importància d’afavorir, des de les administra-cions, la possibilitat que els nens i nenes vagin a es-cola d’una manera autònoma pels carrers, ja que és un indicador inequívoc de la bona salut de la circu-lació d’una ciutat.
Finalment, durant la Setmana de la mobilitat, a la plaça Universitat es va poder visitar l’exposició: “mou-te amb intel·ligència”. La mostra presentava diferents propostes de transport sostenible.
Un agent col·loca els flyers informatius a les motos aparcades a la plaça de la Catedral
Des d’ara hi ha nous espais senyalitzats d’estacionament ex-clusiu i obligatori per a motos
Coincidint amb la Mercè 2002, el Passeig de Gràcia es va transformar en el "Passeig
de les Persones" i va presentar les activitats de més de 188 col·lectius. Entre ells, la
Guàrdia Urbana, que va instal·lar un circuit per a bicicletes, i un taller on els infants
podien fer-se una foto amb una bici de les que es fan servir per patrullar.
D
el 21 al 24 de setembre, en motiu de les festes de la Merce 2000, 400.000 persones van poder passejar pel passeig més em-blemàtic de Barcelona, convertit en una immensa avinguda per als vianants. La conversió del Passeig de Gràcia en el "Passeig de les Persones" va ser una iniciativa que es va posar en marxa ja en la Mercè de l’any passat. En l’edició d’enguany, un total de 188 col·lectius ciutadans van voler partici-par-hi i van ser protagonistes de 295 activitats en-tre concerts, tallers, exposicions i jocs.La Guàrdia Urbana també va contribuir un cop més a la festa, amb l’organització d’un circuit de pràctiques de circulació en bici al seu estand.
Així, durant quatre dies, els nens i nenes que ho volien van poder començar a familiaritzar-se amb els senyals de trànsit mentre es divertien recorrent amb bicicleta un itinerari habilitat al la part central del Passeig de Gràcia, entre els carrers Diputació i
Circuit de bici
al
"Passeig de les Persones"
Els nens i nenes van poder
familiaritzar-se amb els
senyals de trànsit, mentre
recorrien l’itinerari
Consell de Cent. El circuit tenia tots els ingredients necessaris: seus semàfors, pas de vianants, cediu el pas, etc. A més, els petits s’enduien una fotografia muntats en una de les bicicletes que fa servir la Guàrdia Urbana per patrullar pels carrers de la ciu-tat, especialment a la zona de platges.
El lema triat per a l’ocasió "A Barcelona, amb la
meva bici", era una versió de l’eslògan pensat per al
dia sense cotxes "A Barcelona, sense el meu
cot-xe", que es va celebrar el 22 de setembre.
1 7
B
a rc elona
1 6
L’expert opina
‘La seguretat
és competència de tots’
Carles Sánchez és subdirector general de Coordinació de les Policies Locals. Entre
1986 i 2000 va ser agent i intendent de Guàrdia urbana, cap de Policia Local de
Ru-bí i director de Policia Local de Terrassa. És dels qui aposten per potenciar el paper
dels agents municipals, com a principal i primer cos de seguretat d’un territori.
– Gub: Quin objectiu persegueix la implantació d’una nova policia en el territori català?
– Carles Sánchez (C.S.): A part de complir amb el model de policia de Catalunya que va aprovar el parlament l’any 1985, la idea és que hi hagi una coexistència de dues policies bàsiques: les policies locals i els Mossos d’Esquadra, amb col·laboració i cooperació en seguretat ciutadana, delictes co-muns i patrullatge ordinari, sense deixar de banda les competències de cada policia. Per arribar aquest punt, s’està seguint un criteri de substitució dels cossos de seguretat estatals a Catalunya (Policia Nacional i Guàrdia Civil), que seguiran ocupant-se de temes com el control de fronteres, el crim orga-nitzat o el contraban.
– Gub: Com s’instal·laran les unitats de Mossos d’Esquadra en els territoris?
– C.S: Al conjunt del territori català s’han obert nous espais de comunicació després dels Jocs
Olím-pics, i aquestes vies han conformat una nova reali-tat demogràfica i uns usos socials diferents que s’-han de considerar a l’hora de definir la nostra im-plantació. Per això s’han definit nou regions poli-cials que s’assemblen a les regions sanitàries: la de Girona, del Pirineu Occidental, de Ponent, la Cen-tral, la Metropolitana Nord, Metropolitana Centre, Metropolitana Sud, Camp de Tarragona i de les Te-rres de l’Ebre. En cadascuna d’aquestes zones s’im-plantarà una Comissaria Regional, de la que depen-dran les Àrees Bàsiques Policials i les comissaries de Districte, una per comarca i, en el cas de la regió metropolitana, una per cada partit judicial. A partir d’aquí s’instal·laran altres tipus de dependències, com les oficines d’atenció ciutadana i les policials.
Gub: Com es farà el desplegament a Barcelona ciu-tat?
C.S: En el cas de la regió metropolitana, s’ha dividit en tres grans zones: nord, Barcelona i sud. Però aquesta distribució respecta la que ha existit sem-pre a la ciutat, en districtes, perquè quan anem a algun lloc ens adaptem i el que volem és adaptar-nos a la realitat del territori, en aquest cas de Bar-celona. Està previst que el desplegament comenci al novembre del 2004, d’acord amb el calendari i llocs que es pactin amb l’Ajuntament.
Gub: Com es repartiran les competències aquestes dues policies, actuant en un mateix territori?
C.S.: No es tracta només de repartir competències, sinó que treballaran cooordinats. A cada municipi on han d’arribar els Mossos es presenta prèviament un conveni on es defineixen els àmbits de treball de cada cos sota l’autoritat màxima del municipi, l’al-calde, mitjançant la Junta Local de Seguretat. de-mana consens a l’autoritat màxima del municipi. En
aquest acord es delimiten les responsabilitats, ser-veis i activitats de cada policia, en règim de titula-ritat o de col·laboració. Totes dues policies s’ocupa-ran de tots els serveis delimitats, d’una manera o una altra d’acord amb el conveni de col·laboració. Només l’ordre públic i la investigació i el nucli més fort de la seguretat ciutadana, serán exercits pels mossos d’esquadra
Gub: A quin acord s’ha arribat amb la Guàrdia Ur-bana de Barcelona?
C.S: Es van crear tres precedents de models: el de Girona, el de Lleida i el de la regió, que afecta so-bretot Barcelona. Per a aquesta zona, es va crear un grup de treball tècnic que elaborés el conveni, te-nint en compte que el màxim exponent de policies locals de Catalunya és Guàrdia Urbana, i es van de-finir les titularitats i col·laboracions dels dos cossos. Això es va fer de manera molt oberta, entenent que la seguretat és competència a tots i no és qüestió que ho faci una administració o una altra.
Gub: Quins avantatges pot representar la implan-tació dels Mossos a Barcelona?
C.S: Es tracta de compartir un mateix objectiu, la seguretat i prevenció comuna. Amb el desplega-ment de Mossos d’Esquadra, es pretén arribar a un promig estadístic de 3,5 ó 4 agents de policia local per cada 1000 habitants. Pensem que si actualment hi ha 2.600 guàrdies urbans, i afegim uns altres 3.000 mossos a Barcelona hi haurà uns 6.000 poli-cies que operin a Barcelona. Per tant, és lògic en-tendre que el què es vol fer és reforçar el paper de les policies locals, aprofitar el seu coneixement de
SIP (sistema d’informació policial)
Els Mossos d’Esquadra són la policia
pionera en la utilització d’un Sistema
d’Informació Policial conjunt (SIP),
connectat amb els bancs de dades estatals
i el Sistema d’Informació Schengen (SIS).
Es va elaborar un document de conveni
de cessió de dades, de manera que
s’integra en el SIP a totes les policies de
Catalunya que vulguin signar el conveni.
D’aquesta manera, totes les dades
d’antecedents delictius de persones i
vehicles, així com les d’objectes i
persones desaparegudes, estaran a l’accés
de totes les policies de Catalunya.
la ciutat i la seva maduresa professional, i no des-viar competències, ni desproveir de mitjans als cos-sos que ja operen en un territori, sinó tot el con-trari, sumar esforços i crear valor afegit.
Gub: Com es prepara als nous agents que treballa-ran conjuntament a municipis on ja hi ha una po-licia local?
C.S: Tots els policies de Catalunya estant rebent un entrenament comú i la mateixa formació. Es tracta d’un programa que dura nou mesos i que funciona des de fa 15 anys. És el curs més extens de tota Es-panya i ja s’ha demostrat que la policia local de Ca-talunya té un nivell formatiu superior al de la resta de l’Estat.
CALENDARI DEL DESPLEGAMENT
Granollers 2002 Mollet 2002 Arenys de Mar 2002 Mataró 2002 Premià de Mar 2003 Badalona 2003 Santa Coloma 2003 Barcelona 2005 L’Hospitalet 2004
Sant Celoni 2001 Caldes de Montbui 2001 Pineda de Mar 2002 Sant Adrià de Besòs 2003 Ciutat Vella 2004 Eixample 2004 Sants-Montjuïc 2004
Les Corts 2004
Sarrià-Sant Gervasi 2004 Gràcia 2004 Horta-Guinardó 2004 Nou Barris 2004 Sant Andreu 2004 Sant Martí 2004
ÀREES BÀSIQUES POLICIALS: COMISSARIES DE DISTRICTE:
Barcelona provincia Barcelona ciutat
diferents documents i en el manual "Pla d’Acollida". Així, segons el tipus de nou treballador i la seva funció, es posa en marxa una sèrie d’accions pre-vistes, com poden ser la rebuda per part del perso-nal de Recursos Humans i de Formació, la informa-ció sobre l’organigrama de la Guàrdia Urbana o l’explicació sobre el funcionament d’un determinat departament, entre d’altres.
Motivar
Un dels beneficis d’aconseguir la bona adapta-ció d’un treballador nou és el fet que acaba sent un element motivador. Quan un treballador té dubtes sobre el seu entorn, la seva feina o sobre allò que s’espera d’ell acaba patint un estat d’angoixa que l’impedeix sentir-se incentivat i, per tant, donar el millor d’ell mateix. En aquest sentit, el Pla d’Acolli-da ha d’ajud’Acolli-dar-los a fomentar el sentiment de per-tinença a l’organització i, sobretot, oferir-los la in-formació necessària so-bre el servei a desenvolu-par per cadascú dins de l’organització.
El Pla d’Acollida és una iniciativa que es va posar en marxa, per pri-mera vegada, el passat mes de setembre, però es preveu que a partir d’ara funcioni com un procés habitual sempre que hi hagi incorporacions a la Guàrdia Urbana.
B a rc elona
1 8
Parlem de...
L
a imminentin-corporació d’un centenar de nous agents a la Guàrdia Urbana ha es-tat un dels motius principals per consti-tuir una comissió de nou professionals del servei de Recursos Hu-mans i de Comunicació i Qualitat, que han tin-gut la responsabilitat d’elaborar un "Pla d’Acollida".
L’objectiu és implantar una sèrie d’accions in-ternes que facilitin la integració de nou personal a la Guàrdia Urbana, mostrant-los de la manera més ràpida i eficaç la idiosincràsia de l’organització i les particularitats de la seva tasca.
El Pla ha previst la inserció d’agents, i de perso-nal tècnic i administratiu procedent de trasllats o d’excedències entre altres
casuístiques. No obstant, i a banda de la informació específica que es defineix per a cada perfil, en totes les incorporacions de per-sonal a la Guàrdia Urbana s’aporten instruccions co-munes com ara la infor-mació històrica i organit-zativa del Cos, dades so-bre la ciutat de Barcelona o coneixements sobre l’a-cord de condicions de treball per al funcionari 2000-2003, recollides en
Davant de la incorporació de nou personal a la Guàrdia Urbana, tant policial com
tècnic i administratiu, s’han ideat un conjunt de mesures per fer més fàcil i
efecti-va la seefecti-va integració al Cos. Aquesta iniciatiefecti-va, impulsada des dels departaments de
Recursos Humans i de Comunicació i Qualitat, rep el nom de "Pla d’Acollida".
Fer-ho més fàcil
als
nouvinguts
• Agents arribats per convocatòria d’oferta pública que han superat el Curs de Formació Bàsica de l’Escola de Policia de Catalunya i que hauran d’incorporar-se directament a destí, després d’unes sessions de formació.
• Agents arribats per convocatòria d’oferta pública, pendents de superar el Curs de Formació Bàsica.
• Agents procedents de reingressos per excedència o situacions similars i/o permutes.
• Personal tècnic o administratiu, procedent de trasllats, substitucions, o concursos de promoció interna.
B a rc elona
1 9
Formació
Claus per a la gestió
de
Recursos
Humans
D’acord amb el seu tarannà innovador, la Guàrdia Urbana de Barcelona ha inclòs la
matèria de la gestió dels recursos humans en els programes formatius dels seus
co-mandaments. Aquesta temàtica s'anirà incorporant també de manera progressiva
en la formació de tots els nivells.
D
es de fa uns anys les escoles de negoci in-sisteixen en la importància de l’anàlisi d’estratègies sobre recursos humans o el paper que ha d’exercir el directiu. Aquestes tendències recomanables per al món dels negocis també ho són per un altre tipus d’organització, com els cossos policials. Partint d’aquestes idees, Guàrdia Urbana ha introduït en el Pla de Formació matèries sobre aquestes qüestions.El primer seminari, impartit pel consultor José Miguel Ilundáin el passat juny, va aprofundir en la gestió dels recursos humans, analitzant el model eu-ropeu de planificació EFQM o qüestions rellevants com els perfils de la gerència, la integració de les persones en les organitzacions policials o la planifi-cació dels agents pròpiament dita.
Els caps
L’actitud dels caps, en tant que líders de l’orga-nització, és determinant en l’obtenció dels objectius prefixats dins d’un clima de satisfacció personal, professional i de confiança en la pròpia organització, per part de l’equip de treball. No cal dir que treba-llar en aquestes condicions comporta una disminu-ció de situacions d’estrès professional a nivell indivi-dual, així com de tensions a nivell col·lectiu.
Aquestes van ser les idees a partir de les quals el professor d’aquest segon grup de seminaris, l’expert Oriol Pujol, va explicar als membres de les escales de comandament superior, executiva i intermèdia les
característiques fonamentals que defineixen la figu-ra del líder. Pujol va destacar que, en les seves ac-cions, els directius (o comandaments) estan més cen-trats en la tasca que no pas en les persones, oblidant que aquestes també són un factor clau per a la con-secució dels objectius (veure gràfic il·lustratiu).
El programa de Formació Contínua, que
es pacta cada any amb els sindicats, ja
està en marxa. Un dels primers cursos
que ja s’ha finalitzat amb èxit és el de
Tècniques d'Intervenció Policíaca. El
curs tractava els hàbits d'actuació,
destacant les conductes de prevenció i
seguretat en les intervencions.
Cap orientat a les relacions
•Dóna suport i ajut als subordinats •Accepta suggeriments
•Facilita les intervencions •Escolta activament i pregunta •Analitza els resultats
- ORIENTACIÓ A LA TASCA +
•Alta relació •Baixa tasca
•Alta relació •Alta tasca
•Baixa relació •Baixa tasca
*Font: Teoria Situacional de Hersey -Blanchar
Cap orientat a la tasca
•Es fixa objectius •Orienta al subordinat sobre què ha de fer •Fixa terminis
•Diu com s’ha de treballar •Controla la situació
col·laborar
convèncer
Estils de Direcció*
-ORIENT
ACIÓ
A
LA
RELACIÓ
+
•Baixa relació •Alta tasca exigir
delegar
B a rc elona
2 0
Recorda
La Protecció
en els sistemes de
control del trànsit
P
er poder garantir la seguretat dels usuaris de la via pública, els agents han de garan-tir, primer de tot, la seva pròpia seguretat. Una ubicació adequada i l’ús correcte dels elements que senyalitzen la posició del guàrdia urbà són els elements clau per garantir la seva se-guretat.La secció Recorda neix amb l’objectiu que els agents facin memòria sobre algunes
qüestions relatives a la tècnica i la seguretat en cadascuna de les seves funcions.
En aquest primer capítol parlarem de les mesures de protecció a tenir en compte a
l’hora de vetllar per la bona marxa del trànsit a la ciutat.
A més del seguiment de les normes d’actuació, cal tenir en compte que les condicions atmosfèri-ques o ambientals, per exemple si és de nit o bé si hi ha pluja o boira, poden exigir mesures de segu-retat addicionals.
Els següents quadres explicatius recullen la in-formació més rellevant.
EN REGULAR LA CIRCULACIÓ:
•
Ens situarem al lloc on podem garantir la nostra
seguretat i la de la resta d’usuaris de la via
pública.
•
La ubicació ens ha de permetre veure la totalitat
de la cruïlla.
•
Els usuaris de la via pública ens han de
veure a nosaltres.
•
Sempre utilitzarem l’armilla reflectant o
peça que la substitueixi.
•
Mai perdre de vista els vehicles que venen
en la nostra direcció.
"No els donis l’esquena"
•
Preferentment situarem el vehicle on no dificulti la circulació.
•
Si no és possible, el situarem al lloc on la dificulti menys i senyalitzarem la nostra posició amb:
-
Els cons (els situarem a la distància adequada)
-
El cartell indicatiu del motiu del control
•
Sempre utilitzarem l’armilla reflectant o peça que la substitueixi.
•
Mai perdrem de vista els vehicles que venen en la nostra direcció.
"No els donis l’esquena"
A més, si és de nit:
•
Hi ha menys visibilitat, per tant al conductor li cal major temps de resposta per aturar el vehicle
•
Situarem els cons a major distància que durant el dia.
•
Utilitzarem la llanterna i el con per regular la circulació.
B a rc elona
2 1
Futura
comissaria
a Gràcia
El nou edifici del districte de Gràcia es construirà a l’Avinguda Hospital Militar
205, dins del Parc Sanitari Pere Virgili. A hores d’ara, ja està realitzat el projecte
bàsic i l’executiu de l’estructura. Les obres de la primera fase s’iniciaran quan es
produeixi la cessió del sòl per part de la Generalitat de Catalunya a l’Ajuntament.
Maqueta i planol de la futura comissaria UT-6
Noves instal·lacions
Futura Comissaria a Gràcia
Guardia Urba
na
B
a r c elo na
Guàrdia Urbana
Ubicació:
Avinguda de l’Hospital Militar
Superfície de sòl: 1.695 m2
Superfície de construcció: 2.484 m2 + 1.125 m2 (sot.)
Nº de plantes: soterrani + planta baixa + 5 plantes
Sòl: Generalitat de Catalunya, prevista la cessió a l’Ajuntament
B
a rc elona
2 3
B
a rc elona
2 2
El reportatge
La Guàrdia Urbana
celebra
Sant Rafael
Com és tradició, la Guàrdia Urbana va celebrar la diada de Sant Rafael, el patró del
Cos. Enguany les celebracions van durar del 14 de setembre al 7 d’octubre,
coinci-dint amb els actes de la Merce 2002, on la policia local de Barcelona va tenir
tam-bé un paper destacat. Han estat doncs, dies de festa grossa.
E
l de setembre ha estat un mes marcat per les celebracions. La Guàrdia Urbana no no-més va participar activament en la Mercè, sinó que també va celebrar les festes del seu patró, Sant Rafael.Tot i que la diada és el 26 de setembre, els actes van començar el dissabte 14 amb el Festival Infan-til, a les instal·lacions del parc d’atraccions del Tibi-dabo.
Un total de 2.156 persones, entre agents, treba-lladors de la Guàrdia Urbana i els fills d’aquests, van poder participar en la festa infantil de les celebra-cions del patró, que va començar cap a les deu del matí al parc d’atraccions del Tibidabo.
En arribar al parc, els nens i nenes van ser obse-quiats amb una entrada il·limitada a totes les atraccions i un val per
una bossa d’obsequis, que van poder recollir a l’estand de la Guàrdia Urbana. No cal dir que els infants van aprofitar d’allò més el passi il·limi-tat que els permetia pu-jar a tota mena d’atrac-cions.
futbol americà dels Barcelona Dragons. Al final de l’espectacle es van sortejar diversos regals. El premi estrella de la rifa era un lot consistent en un ciclo-motor Piaggio, un casc i una caçadora per a moto. El segon i el tercer premi es composaven d’un ordinador Pentium 4 amb monitor i altaveus i un cap de setmana per a tres persones a un hotel de Port Aventura. La resta de lots , fins a un total de 27, estaven formats per bicicletes, consoles Play Station, equips musicals, llibres, material esportiu, carnets del Poble Espanyol o càmeres de fotos, en-tre d’alen-tres regals més. Tots els obsequis eren genti-lesa dels diferents patrocinadors i col·laboradors amb la Guàrdia Urbana en aquestes festes patronals 2002.
Medalles al mèrit
Dies més tard, en el marc també de les celebra-cions del patró de la Guàrdia Urbana i just després de la tradicional missa en honor a Sant Rafael, ce-lebrada el dijous 26 de setembre a la parròquia Sant Just i Pastor, es van lliurar les medalles al mèrit d’a-quest any.
Les medalles són un guardó que atorga l’Ajunta-ment de Barcelona a ciutadans que s’han distingit per la seva actuació en favor de la Guàrdia Urbana o a agents que hagin destacat pel seu mèrit durant el servei. En aquesta edició, els encarregats de do-nar les medalles als guardonats van ser l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, la regidora de Mobilitat,
Car-me San Miguel i el superintendent de la Guàrdia
Urbana, Alfonso Luis Vidal, que per cert, també en va rebre una.
D’entre els distingits de l’edició 2002, en
desta-quen Richard Bolívar i Edison Larcos, els dos ciuta-dans equatorians que van arriscar la seva vida en salvar a un agent de Sant Andreu que havia estat agredit. Excepcionalment aquest any, també van ser premiades amb medalles al mèrit, les personalitats que van col·laborar per la bona coordinació inter-institucional i el bon desenvolupament de la cime-ra europea de caps d’Estat que va tenir lloc a Bar-celona durant el passat mes d’abril.
La Festa Infantil del
Tibidabo va aplegar més
de dos mil participants,
sobretot nens i nenes
Els nenes i nenes van gaudir de les atraccions i dels dife-rents espectacles d’animació
Imatge de la sala, durant el lliurament de medalles. L’acte és seguit cada any per cen-tenars de persones
El lliurament de medalles va tenir lloc el dia 26 de se-tembre al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, tal i com mostra la fotografia de l’esquerra
Una administrativa de la Divisió de Coordinació de Guàr-dia Urbana va ser guardonada amb una de les medalles. A d’alt, en el moment de rebre la distinció
La festa, va continuar a la tarda. A les cinc co-mençava l’espectacle previ al lliurament de premis, que va comptar amb les actuacions dels humoristes
Fernando Valiente i Sergio Oralla, i artistes
moció –alguns anys es va arribar fins i tot a més de 100 alumnes–. També s’hi van impartir cursos d’ac-tualització i capacitació per a comandaments i agents de forma periòdica, que van donar molts bons resultats a nivell de coneixements principal-ment de caràcter pràctic.
Des del moment en què la formació bàsica va deixar d’impartir-se, a l’Escola es va produir un canvi de rumb. Es van cercar altres metodologies i matèries d’aplicació més directa i pràctica per l’a-gent de servei al carrer. Actualment és el Servei de Formació de la Guàrdia Urbana i duen a terme una
magnífica tasca a tots els nivells. Fins aquí he fet una breu pinze-llada de l’origen i funcionament de l’escola, però no podria deixar de banda una de les meves millors expe-riències en aquest cos: la de profes-sor. Durant 6 anys vaig donar classes de la matèria que es denominava lla-vors “Toponímia de Barcelona” i que tractava bàsicament del coneixe-ment de la ciutat des de la seva pers-pectiva històrica, monumental, cul-tural, urbanística, vial i administrati-va. El record d’aquells anys no l’obli-daré mai, ja que vaig trobar grans companys i professionals amb una dedicació excepcional, sempre pel bé d’aquella primera escola i de la Guàr-dia Urbana.
Finalment voldria rememorar en aquest petit quadre alguns dels pro-fessors que puc recordar i que penso que se’ls ha de rendir un petit home-natge des d’aquesta publicació. Se-gur que me’n deixaré alguns, però confio que ho comprendran perquè tanmateix "tots hem fet l’escola".
B a rc elona
2 4
La nostra història
La primera
escola
La Guàrdia Urbana es va fundar l’any 1843. En aquell moment, no existia cap
cen-tre d’aprenentatge per als agents que ingressaven al Cos, només l’experiència de la
vida quotidiana a la ciutat i els coneixements adquirits a la milícia per part d’uns
quants. Deu anys més tard es va crear la primera escola per a agents.
A
mb el temps, i donada l’expansió de laciutat ben entrat ja el segle XX, la tasca de l’agent es va complicar, sobretot pel que fa a l’ordenació i regulació del tràn-sit. És llavors quan, l’any 1953, es va crear l‘Escola de la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb una pre-tensió molt concreta: "formar agents amb una millor preparació i capacitats per donar resposta a qualsevol canvi social de la població i, sobretot, a l’augment constant de la circulació a la ciutat".
El primer director i fundador va ser l’Inspector en Cap de la Guàrdia Urbana, Ramon Trepat i Andreu, ex-perimentat militar que va arribar al comandament del Cos el mateix any de la creació de l’Escola. Va exercir durant alguns anys aquest càrrec amb la col·laboració del General Ro-maña. L’any 1980 es va voler donar un altre caire al funcionament de l’Escola i es va nomenar com a nou director a Emili Giralt i Guarro.
Fins que l’Escola no va ésser ab-sorbida per l’Escola de Policia de Ca-talunya, cap a l’any 1987, van haver d’altres directors amb una professio-nalitat i capacitació demostrada com l’Intendent Major Joan Diego i Gar-cía i Jaume Guàrdia i Maduell, l’úl-tim director de l’Escola.
Durant el període de funciona-ment d’aquest centre, es va donar re-llevància als cursos de formació bàsi-ca per a agents de nou ingrés. Per les aules van passar un total de 61 pro-mocions de nous agents, amb un mitjana de 50 a 60 alumnes per
pro-Text: Joaquím Arandes
• Sotsinspector Rico • Sotsinspector Carpio • Sotsinspector Lázaro • Sotsinspector Diego • Oficial Tomás Silvestre • Oficial Garcia Morellón • Oficial Begué
• Oficial Martínez Carretero • Sotsoficial Vallano • Sotsoficial Barbarin • Sotsoficial Pérez • Sergent Casares • Sergent Prat • Sergent Ventura • Sergent Morillas • Sergent Soler Francia • Caporal Boix • Caporal Martín • Caporal Tomsen • Agent Gonzalez Cillán • Agent Costa • Agent Casas • Agent Castaño • Agent Cantavella • Paz Molina • Joaquim Roglan • Juli Sabaté
• Jaume Guàrdia i Maduell • José Ramon Ruiz • Solores
• I una llarga llista d’altres professors...
B a rc elona
2 5
Guarda-t’ho
Col·leccionisme:
a la recerca de la nostra història
En l’anterior article ens vàrem aturar l’any 1978. En aquella època, grans i
cons-tants canvis sacsejaven el país, la nostra ciutat i, per descomptat, el nostre Cos. En
aquest temps de transició s’aprova l’article 6è del Decret d'Alcaldia de 15 de
se-tembre de 1978, que determina l’estructuració del Cos
A
mb el nou decret es va dispo-sar la normativa que regia en aquell moment l'estructura orgànica de la Guàrdia Urba-na. En primer lloc, es va constituir el càrrec de Delegat de Serveis, al qual corresponia "la superior direcció i ins-pecció del Cos" i que havia d’actuar com a pont entre l'Ajuntament i el nou cap de la Guàrdia Urbana, que osten-taria el nom de Director de Serveis. Com a Delegat de Serveis es va nome-nar Antonio Figueruelo Almazán, i com a Director, el sots inspector Fran-cisco Ferrer Fornesa que avui seria in-tendent major. El Cos es va dividir en deu unitats. D’aquestes, vuit eren ope-ratives, una de Gestió Tècnica i Admi-nistrativa i una altra d'Ensenyament i Instrucció.Un cop feta la partició, es va pro-cedir a adscriure individualment a tot el personal del Cos en alguna d’aques-tes unitats orgàniques, establint els àmbits territorials que abastava cada una de les unitats. Així, la Unitat Terri-torial núm. 1 comprenia l'àmbit terri-torial dels districtes I i X; la 2, els dis-trictes II i V; la núm. 3, els disdis-trictes III i VIII; la núm. 4, els districtes IV i VI; la núm. 5 els districtes VII i XI; la 6, els districtes IX i XII; la Unitat motoritza-da, aplegava el servei de motoristes i les patrulles d'intervenció en accidents i grues; i per últim; la Unitat de
Vi-gilància Nocturna, que exercia la seva comesa en tot l'àmbit de la ciutat, en-cara que els seus efectius estaven divi-dits per districtes.
El Grup Especial d'Intervenció Im-mediata i la Central de Ràdio i Infor-mació van quedar adscrits a efectes administratius a la Unitat Motoritzada. I la Secció Muntada, per les seves ca-racterístiques peculiars, va formar una secció independent, si bé estaria ads-crita a la Unitat Territorial núm. 1.
Finalment es van suprimir les Divi-sions de Trànsit, Urbana i Plana Major, així com les Unitats de Trànsit, Vigilàn-cia Urbana, VigilànVigilàn-cia d'estaciona-ments i les agrupacions dependents de la Plana Major.
Permanència dels escuts
En aquesta època i en l’anterior, els criteris establerts per determinar el pe-ríode de temps en què es va portar un escut són des de la seva primera apari-ció fins que és rellevat per un altre. Ex-cepte ocasions en què algun ha estat substituït de sobte, la majoria s’han continuat portant coincidint en perío-des de temps variable amb els nous, ja fos per raons d’aprofitament de peces i/o per manca de pressupost.
Per Josep Lluís Peña [email protected]
Escut Guàrdia Urbana brodat en fil d'argent per a la escala superior
Escut Policia Municipal Trànsit brodat en fil d'argent per a la escala superior
2 6
B
a rc elona
Activitats esportives
la, Gabriel Griset Miró, Miguel Escobar Ruiz i J. Ramón García Mantes (pilots i pilot reserva), J.M. Ceballos Rodríguez (res-ponsable), Santiago Sánchez Barquilla (cap box), Josep Ll. Lirola García (cap d’equip), Fernando Ruiz Moratilla i J. M. Gutierrez Santiago (muntatge), J. Antonio Diaz Santos i Emilio Pérez González (fotògrafs), Antoni Guardiola Gil (RRPP), Manel Cumelles García (pis-box), Luís Robles Cabezudo i Pedro Alonso Martínez (massatgistes), Alicia Leal Sánchez (cap hospitality).
El nostre agraïment als familiars que desinteres-sadament hi van col·laborar, així com a Juan Abe-lleira (Dtor. Tècnic), Juan Robles (Cap de Mecànics) i els 6 alumnes d’EPS Competició.
Consolidació del Team
092 a les
24 hores
Aquest ha estat l’any de consolidació de l’equip Team 092 a les 24 hores. Amb un
total de 628 voltes, vuit més que el 2001, l’equip de la Guàrdia Urbana, integrat pel
caporal Toni Pérez (Unitat d’Accidents) i els agents Gabriel Griset (Unitat Muntada)
i Miguel A. Escobar (UT-5), va finalitzar la prova en una meritòria 27ena posició.
D
e 69 equips inscrits, només 60 podienprendre la sortida i l’equip de la Guàrdia Urbana ho feia en el lloc 42. La carrera es va desenvolupar sense incidents. Els nos-tres pilots no van patir cap caiguda i hora rere hora s’anaven efectuant els relleus. Vam poder comprovar com la competició ha pujat moltíssim de nivell.
Si en l’edició de l’any 2000 hi havia inscrites 31 motocicletes de 600 c.c., en l’edició d’aquest any no-més n’hi havia 13. La resta us les podeu imaginar: Yamaha YZF R1, Suzuki GSX 1000, Kawasaki ZX9R, Ducati 998S, Honda CBR 900, etc. Les dominadores de la prova van ser les Yamaha i Suzuki. La primera Honda classificada va ser la CBR 900 de l’equip de la Guàrdia Civil en l’onzè lloc. La prova va registrar 12 abandonaments per caigudes o avaries mecàniques, entre elles la de l’equip de Mossos d’Esquadra.
L’Equip 092 estava format per Antoni Pérez
Mu-Dades curioses
Van caldre 11 jocs de pneumàtics, 7 en
carrera i 4 en entrenaments; 600 litres de
carburant i 1 un joc de pastilles de fre.
L’equip de mecànics va canviar els dos
pneumàtics, pastilles de fre i va fer benzina
en tan sols tres minuts i mig! En 24 hores la
moto va fer 2.969 Km. (distància de
Hèlsinki o Istanbul). I ens van sancionar amb
1 volta menys per excés de velocitat a
l’entrada a boxes ¡ehem! "Circular a 72 Km.
en una via amb límit de 40 Km" (em sona).
Gabriel Griset abans de la sortida
Resum de resultats
Lloc Equip Total Voltes Km/h Volta ràpida 1 Folch Endurance 708 139 1:52.238 11 Guàrdia Civil 646 127 1:57.836
21 CNP 634 124 2:3.443
27 Guàrdia Urbana 628 123 2:2.905
