Númm. 31 / Any XC
M
G
Comissió Acta se Acords Comissio Comisstat i
Comiss i Esp Acta Comiss Acta Comiss Acta Comiss 20/1 Comiss Sess Acords Rectific Session CVIII
MU
GA
ó de Govern
essió 16/11/2 s sessió 23/11
ons del Cons
sió de Cultura Innovació. Ac sió Qualitat de ports. Acta ses a sessió 18/10
sió de Presidè a sessió 19/10 sió d’Economia a sessió 20/10
sió de Seguret 10/2011 ... sió d’Hàbitat U sió 20/10/201
cació error ma ns del mes d’o
UN
A
011 ... /2011 ...
sell Municipa
, Coneixemen cta sessió 18/ e Vida, Igualta ssió 20/9/201 0/2011 ... ncia i Règim I 0/2011 ... a, Empresa i O 0/2011 ...
tat i Mobilitat. ... Urbà i Medi Am 11 ...
aterial ... octubre de 20
N
AS
S
... ... al nt, Creativi- /10/2011 .... at, Joventut 11 ... ... Interior ... Ocupació .... ... . Acta sessió ... mbient. Acta ... ... 011 ...NIC
SE
SUMA
3206 3212 3216 3241 3267 3298 3325 3344 3366 3404 3405CI
E
ARI
Consells Mu Districte 1 ordinàriAcords s
Disposicion
Acords dels ò
Aprovació cioname d’Immig Modificacio
Decrets de l’A
Aprovació pacions municip Aprovació
ment de
sarials i Aprovació projecte llicèncie
P
ET
unicipals de1. Ciutat Vella a 6/10/2011 . sessió 6/10/2
ns generals
òrgans de gov
definitiva del ent intern del gració ... ons de crèdit
’Alcaldia
del protocol d temporals de pal ... de les modific e coordinació
els seus anne del format i e e i documenta es i comunicac
PA
TA
Districte
. Acords sessi ... 011 ... vern Reglament d Consell Munic ... Pressupost 20 d’actuació per e sòls de titula ... cacions del pr d’activitats em exos ... estructura tipu ació dels règim ció d’obres ....
30 de novembr
AL
A
ó extra- ... 3 ... 3
e fun- cipal
... 3 011 ... 3
r a ocu- aritat
... 3 rocedi- mpre-
... 3 us del ms de
... 3
Actualitzar la composició del Comitè Perma-
nent d’Obres i Mobilitat ... 3440
Cartipàs
Designació de membre del Patronat de la
Fundació privada Casa Amèrica a Catalunya 3442 Proposar representant a la Junta General de
la Societat Capital Risc Barcelona Emprèn . 3442 Designació de membre del Consell d’Admi-
nistració de Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal ... 3442 Delegació en el primer tinent d’alcalde de la
resolució dels recursos administratius in-
terposats al Districte de les Corts ... 3442 Actualització de la composició de la Comissió d’Obres i Mobilitat ... 3442 Designació membres de la Fundació Privada
Institut d’Arquitectura de Barcelona ... 3443 Designació de representant al Consell de la
Fundació Institut Guttmann ... 3443
Designació de representant al Consell Rec- tor del Centre d’Atenció Gestió de Truca-
des d’Urgència 112 Catalunya ... 3444
Personal
Concursos
Resolució Concurs 185/2011. ICUB ... 3445 Bases generals que han de regir la convoca-
tòria d’un concurs per a la provisió de dos
llocs de treball ... 3445 Dos llocs de treball de Tècnic/a Adjunt/a a
la Prefectura ... 3447
Nomenaments lliures designacions
Adjunt/a a la Gerència del Districte de Sants-
Montjuic ... 3451
Anuncis
COMISSIÓ DE GOVERN
Actes
Acta de la sessió del dia 16 de novembre de 2011, aprovada el 23 de novembre de 2011
A la nova Sala de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia setze de novembre de dos mil onze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello per absència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes Sres. Tinents i Tinentes d’Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Joan Puigdollers i Fargas, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, i la Delegada Sectorial, Sra. Cristina Iniesta Blasco, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusen la seva absència els Ims. Srs. i les Imes. Sres. i Gerard Ardanuy i Mata, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader.
També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga i Tintoré. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores.
A) Aprovació de l'acta de la sessió de 9 de novembre
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, celebrada el dia 9 de novembre de 2011, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova.
B) Part Informativa
a) Despatx d'ofici b) Informes
C) Part Decisòria
a) Propostes d'acord
Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, S'ACORDA:
ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT
de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior.
2. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Rafael Olañeta Fernández-Grande (mat. 20.384) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de Tècnic d’Administració General, amb destinació a la Direcció de Relacions amb els Contribuents i Reclamacions, de l’Institut Municipal d’Hisenda, on desenvolupa el lloc de treball de Director de Serveis, i l’activitat pública com a professor associat a temps parcial de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2011-2012, des del 15 de setembre de 2011 fins al 14 de setembre de 2012 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 16 i 4 de la Llei 53/1984 de 26 desembre d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, en la redacció donada per la Llei 7/2007 de 13 d’abril de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i per allò establert a l’acord del Consell Municipal reunit en plenari el 19 de juny de 1996. D’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior.
3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Anna Aguilar Camprubí (mat. 22249) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnica superior en Dret, amb destinació a la Direcció de l’Àrea de Règim Jurídic de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de lletrada consistorial especialista, i l’activitat privada per compte propi de l’exercici lliure de l'advocacia, si bé no podrà ostentar, per si mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en què l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior.
4. Adjudicar, de conformitat amb la proposta formulada per la Mesa de Contractació i per un import total de 7.787.213,40 € (dels quals 6.599.333,39.- € corresponen al preu net i els restants 1.187.880,01.-€ a l’IVA al 18 %), a Atento Teleservicios, SAU CIF A-78751997 el contracte núm. 11001439 que té per objecte el servei de suport a la plataforma multicanal d’atenció al ciutadà a l’Ajuntament de Barcelona. Disposar la despesa del contracte número 11001439 per un import de 7.787.213,40 € amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, i subordinada al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos municipals. Notificar la present resolució als licitadors i
publicar-la en el perfil de contractant. Requerir l'adjudicatari perquè en el termini
els termes i els efectes establerts en la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, i el seu Reglament, aprovat per RD 1098/2001, de 12 d’octubre.
ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ
5. Informar favorablement les actuacions d'inversions relacionades en el document novembre 2011, i seguiment de les inversions en curs.
Es retira la proposta precedent.
6. Autoritzar, disposar i obligar la despesa per un import de 5.234.096,29 euros amb càrrec a la partida 46301/9901/94201, a favor de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, corresponent al mes de desembre de 2011 pels conceptes de Cessió de tributs i Fons complementari de Finançament de les Entitats locals i lliurar quan els ingressos estiguin efectivament recaptats.
7. Aprovar l’expedient núm. 3-133/2011 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2011, d’import 524.111,06 euros de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 11102491.
8. Determinar, d’acord amb allò que disposa l’article 2 de la Normativa sobre les
instal.lacions d’enllumenat nadalenc a les vies públiques de Barcelona, aprovada
pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, els límits del calendari anual de l’enllumenat nadalenc amb les següents assignacions:
Encesa màxima dia normal: 5 hores. Encesa divendres i dissabtes: 6 hores Encesa màxima dies extraordinaris: 7 hores
Temps màxim d’encesa de la campanya: 203 hores.
Aprovar el període de funcionament de les instal·lacions d’enllumenat nadalenc a
la via pública d’enguany:
Període de funcionament de les instal·lacions d’enllumenat nadalenc a la via pública: des del 30 de novembre de 2011 fins el 6 de gener de 2012, ambdós inclosos.
Data i hora de començament: 30 de novembre de 2011 a les 18.00 hores i fins les 24 h.
Horari de funcionament:
Dies normals, de diumenge a dijous, ambdós inclosos, des de les 18:00 hores fins a les 23 hores, els divendres i dissabtes des de les 18:00 hores fins a les 24 hores.
Dies extraordinaris: 24, 25, 31 de desembre i 5 de gener, des de les 18:00 hores fins a les 01:00 hores.
ÀREA D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES, HABITATGE, MEDI AMBIENT I SISTEMES D'INFORMACIÓ I TELECOMUNICACIONS
Districte de Nou Barris - Districte de Sant Martí
senyor Pere Albiol Pitarch, sota el núm. 238 del seu protocol, per la representació legal de les companyies mercantils següents: IOSA Inmuebles, SL, Vallehermoso División Promoción, SA -sociedad unipersonal-, Resiro Plus, SL, Clami, SL, Kebirmarket, SA,i Industrias Goded, SL. Designar representant d’aquesta Administració en l’òrgan rector de l’Associació Administrativa de Cooperació, la Directora de Serveis de Gestió Urbanística, Sra. Marta Perelló i Riera. Traslladar a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme la documentació que prescriu l’article 192.1 del Reglament de la Llei d'urbanisme, als efectes de la inscripció de l’Associació Administrativa de Cooperació en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, amb inserció del Projecte d'estatuts aprovat definitivament, i en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-lo individualment a la resta de persones propietàries afectades per tal que durant el termini de quinze dies puguin manifestar la seva decisió d’adherir-se a l’Entitat, de conformitat amb l’article 190.1 del Reglament de la Llei d’urbanisme. Donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient.
Districte de Ciutat Vella
10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 36 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre del dret a l’habitatge, la declaració d’Àrea de Conservació i Rehabilitació a l’àmbit dels carrers d’en Robador i de Sant Ramon al districte de Ciutat Vella, amb l’objecte, l’abast i les determinacions a què fa referència el document de delimitació, annex, redactat d’acord amb l’article 36.1 del mateix text legal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord.
Districte de Sants-Montjuïc
11. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla especial d’infraestructures per al canvi d’ubicació del dipòsit antidescàrrega de sistemes unitaris (Marina del Prat Vermell), d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d'un mes;
sotmetre-la al Consell Municipal per a la seva aprovació
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
12. Declarar la caducitat, de conformitat amb l’article 92.1 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, de la tramitació del Pla especial integral i de millora urbana de la parcel·la amb habitatge unifamiliar aïllat protegit a l’avinguda del Tibidabo, núms. 44-46, promogut per la Sra. Odila Arens Caldas, atesa l’existència de motius determinants per a la declaració de caducitat, fonamentats a l’informe de la Gerència Adjunta d’Urbanisme, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; notificar aquest acord als promotors del Pla; i procedir a l’arxiu de les actuacions.
Districte d'Horta-Guinardó
durant el termini d’un mes per a al·legacions, mitjançant inserció d’anuncis al Butlletí Oficial de la Província, en un diari dels de més circulació de la província i al Tauler d’edictes de la Corporació, amb simultània audiència a les persones interessades pel mateix termini, amb notificació personal.
Districte de Sant Andreu
14. Estimar en part les al·legacions formulades per Sagrera Residencial, SL, en el tràmit d’informació pública de l’expedient d’ocupació directa de part de les finques de la seva propietat situades al carrer Berenguer de Palou, núms. 52-62 i 64-80, en els termes i pels motius que justificadament i raonadament consten a l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 14 de novembre 2011, que obra a l’expedient i que es dóna per reproduït íntegrament. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’establert a l’article 156 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i a l’article 215 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, la necessitat de l’ocupació directa i la relació de béns i drets afectats destinats a sistemes urbanístics, que implica la declaració d’urgència de l’ocupació dels béns i drets afectats de les finques situades al carrer de Berenguer de Palou, núms. 52-62 i 64-80 de Barcelona, incloses als Polígons d’actuació urbanística núms. 1 i 2 del Pla de millora urbana del Sector Entorn Sagrera, amb la rectificació d’ofici de les errades materials que consten en l’informe esmentat de data 10 de novembre de 2011. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació de la província, amb notificació als interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient.
15. Desestimar les peticions formulades per la Sra. Josefina Fernández Conesa, la Sra. Aurora Sardaña Garcia, el Sr. Ramon Fenoy Manzanera i la Sra. Francisca Hernández Roca en relació amb el pagament d’indemnitzacions en execució del Projecte de Reparcel·lació de propietari únic del Polígon d’Actuació Urbanística 1, de la 1era Fase d’execució de la Unitat d’Actuació B de la Modificació del Pla General Metropolità al Polígon de les Cases Barates del Bon Pastor, promogut pel Patronat Municipal de l'Habitatge, aprovat definitivament per acord de la Comissió de Govern, adoptat en sessió de 5 de juliol de 2006, per les raons que justificadament i motivada consten en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 26 d’octubre de 2011 obrant a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït. Segon.- Notificar-ho als interessats amb trasllat de l’informe de resolució de les seves al·legacions. Tercer.- Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient.
Districte de Sant Martí
16. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ajust dels sòls públics a l’illa delimitada pels carrers de Sancho d’Àvila, de Roc Boronat, dels Almogàvers i de la Ciutat de Granada, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient.
contracte, per a coneixement de l’Administració, de 3.527.870,61 euros, l’Impost sobre el valor afegit exclòs, amb finançament parcialment (42,70% de l’import) a càrrec de la comunitat reparcel·latòria de la UA5 de la modificació del Pla General Metropolità al front marítim del Poblenou, essent la resta (57,30% de l’import) de finançament municipal, d’acord amb l’informe de 20 d’octubre de 2011 de Bagur, SA, el qual consta a l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i a la Gaseta Municipal; notificar-lo als interessats; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient.
b) Mocions
Acords
Acords de la sessió del 23 de novembre de 2011
Aprovació de l'acta de 16 de novembre de 2011.
ACORDS DECISORIS
a) Propostes d'acord
ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT
2. Denegar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Agustín Durán Gómez (mat. 21929) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera de la Guàrdia Urbana amb la categoria professional d’agent, amb destinació a la Unitat Territorial 2 (Dte. Eixample) de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, on desenvolupa les funcions pròpies de la seva categoria, i l’exercici de la professió d’advocat, atès que d’acord amb el que disposa l’article 37 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de Policies Locals, els cossos policials de Catalunya només poden desenvolupar aquelles activitats no incloses en la legislació reguladora de les incompatibilitats, que són únicament i exclusivament les previstes a l’article 19 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques i l’article 2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, entre les quals no hi figura l’activitat sol·licitada. A més, el Sr. Durán, com a agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, percep el complement específic com a factor d’incompatibilitat, per la qual cosa tampoc es pot autoritzar la compatibilitat sol·licitada en base al règim comú d’incompatibilitats d’acord amb l’establert a l’article 16.1 de l’esmentada Llei 53/1984 i a l’article 14 de la també esmentada Llei 21/1987. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior.
3. Denegar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Jesús López Peña (mat. 23056) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera de la Guàrdia Urbana amb la categoria professional d’agent, amb destinació a la Unitat Territorial 2 (Dte. Eixample) de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, on desenvolupa les funcions pròpies de la seva categoria, i l’exercici de la professió d’advocat, atès que d’acord amb el que disposa l’article 37 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de Policies Locals, els cossos policials de Catalunya només poden desenvolupar aquelles activitats no incloses en la legislació reguladora de les incompatibilitats, que són únicament i exclusivament les previstes a l’article 19 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques i l’article 2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, entre les quals no hi figura l’activitat sol·licitada. A més, el Sr. López, com a agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, percep el complement específic com a factor d’incompatibilitat, per la qual cosa tampoc es pot autoritzar la compatibilitat sol·licitada en base al règim comú d’incompatibilitats d’acord amb l’establert a l’article 16.1 de l’esmentada Llei 53/1984 i a l’article 14 de la també esmentada Llei 21/1987. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior.
euros, i de la forma següent: 45.000,- euros amb càrrec a la partida 489.03-23270-0801 del pressupost de l'exercici 2011, i 45.000 euros amb càrrec a la mateixa partida indicada del pressupost 2012 i condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient. Requerir a l'entitat beneficiària per tal que presenti la justificació dels fons rebuts d'acord amb el que es preveu en el Conveni.
5. Desestimar les al·legacions presentades per “Fundació Fòrum Ubuntu-Fòrum Mundial de xarxes de la societat civil” d’acord amb l’informe de la Direcció de Relacions Internacionals i Cooperació, de 15 de novembre de 2011, que s’annexa, en el sentit que el marc de les bases reguladores per a sol·licitar i atorgar subvencions no és l’adequat per proposar mesures que han de ser presses per altres òrgans i que els punts que s’assenyalen ja estan presents en el Pla Director de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau 2009-2012. Aprovar definitivament les modificacions de les Bases reguladores per a sol·licitar i atorgar subvencions a les entitats dedicades a l’àmbit de l’Educació per al Desenvolupament, juntament amb el model de conveni per a projectes plurianuals. Convocar concurs públic per a la concessió de subvencions per a l’any 2011 de conformitat amb les esmentades bases i amb els criteris i condicions que figuren en l’informe del director de Relacions Internacionals i Cooperació d’11 de novembre de 2011. Autoritzar la despesa de 2.100.000 euros amb càrrec a la partida 0801–48901–23270 i els exercicis que s’indiquen en aquest document, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors al present exercici d’acord amb el següent desglossament: - 800.000 euros amb càrrec del pressupost de 2011 per al programa d’educació per al desenvolupament, dels quals 550.000 euros són per a projectes plurianuals i 250.000 euros per a projectes anuals. - I les següents quantitats destinades a programes plurianuals en exercicis posteriors a l’any 2011: - 500.000 euros amb càrrec al pressupost del 2012. - 500.000 euros amb càrrec al pressupost del 2013. - 300.000 euros amb càrrec al pressupost del 2014. Delegar en el regidor de Presidència i Territori l’atorgament i signatura dels convenis a formalitzar. Publicar al Butlletí Oficial de la Província l’anunci d’aprovació de la convocatòria de conformitat amb el que estableix i l’article 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny pel qual s’aprova el reglament d’obres i serveis dels ens locals.
ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ
6. Informar favorablement les actuacions d'inversions relacionades en el document novembre 2011, i seguiment de les inversions en curs.
7. Autoritzar, disposar i obligar la despesa per un import de 5.234.096,35 euros, amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest document, a favor de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, NIF: P0800258F, corresponent al mes de novembre de 2011 pels conceptes de Cessió de tributs i Fons complementari de Finançament de les Entitats Locals segons acord aprovat pel Consell Municipal en la sessió celebrada el dia 20 de febrer de 2004, i a lliurar quan els ingressos estiguin efectivament recaptats.
8. Aprovar l’expedient núm. 3-139/2011 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2011, d’import 62.592,47 euros de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 11111491.
ÀREA D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES, HABITATGE, MEDI AMBIENT I SISTEMES D'INFORMACIÓ I TELECOMUNICACIONS
9. Aprovar els documents següents: el Plec de Clàusules Administratives particulars, el Plec de prescripcions tècniques i l'estudi bàsic de seguretat i salut.
manteniment de la senyalització horitzontal, vertical, informativa urbana i abalisament de seguretat viària, 2012-2013, LOTS zona oest i zona est, per un import de 2.400.000,00 euros amb càrrec al pressupost/os i partida/es assenyalats en el document comptable. Declarar la improcedència de la revisió de preus, a l'empara de l'article 77.2 de la LCSP, ateses les seves característiques. Convocar procediment obert per a la seva adjudicació. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient.
10. Modificar, de conformitat amb l’article 202 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic, el contracte núm. 10001742 relatiu al Projecte constructiu del col·lector de Rambla del Carmel, fase 1: Tram Lisboa - Porto, adjudicat a Excover, SL, amb NIF B64607401 aprovat per Decret d’Alcaldia, de 20 de setembre de 2010, i que finalitza el 26 de novembre de 2011, en el sentit
d’ampliar el seu termini d’execució en un mes fins el 26 de desembre de 2011. Notificar, aquesta resolució a l’adjudicatari. DONAR-NE compte a la Comissió
d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient.
11. Ampliar l'autorització i disposició de despesa del contracte núm. 10001301, que té per objecte les obres de millora de la senyalització vertical a Barcelona, LOT 1, per un import de 47.608,48 euros, com a liquidació final de les obres, amb càrrec al pressupost i partida assenyalat en el document comptable. Disposar-la a favor de l'empresa Señalizaciones Jica, SA, amb NIF A59334680. Donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient.
12. Ampliar l'autorització i disposició de despesa del contracte núm. 10001305, que té per objecte les obres de millora de la senyalització vertical de Barcelona, LOT 5, per un import de 48.971,01 euros, com a liquidació final de les obres, amb càrrec al pressupost i partida assenyalades en el document comptable. disposar-la a favor de l'empresa Señalizaciones Jica, SA, amb NIF A59334680. donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient.
13. Ampliar l'autorització i disposició de despesa del contracte núm. 10001285, que té per objecte les obres de millora de la senyalització horitzontal a Barcelona, LOT 2, per un import de 75.953,07 euros, com a liquidació final de les obres, amb càrrec al pressupost i partida indicades en el document comptable. Disposar-la a favor de l'empresa Marcas Viales, SA, amb NIF A28106797. Donar-ne compte a la Comissió d'Habitat Urbà i Medi Ambient.
14. Ampliar l'autorització i disposició de despesa del contracte núm. 10001287, que té per objecte les obres de millora de la senyalització horitzontal a Barcelona, LOT 4, per un import de 78.503,84 euros, com a liquidació final de les obres, amb càrrec al pressupost i partida indicades en aquest mateix document. Disposar-la a favor de l'empresa Señalizaciones y Balizamienros La Castellana, SA, amb NIF A80221971. Donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient.
15. Ampliar l'autorització i disposició de despesa del contracte núm. 10001288, que té per objecte les obres de millora de la senyalització horitzontal a Barcelona, LOT 5, per un import de 78.099,82 euros, com a liquidació final de les obres, amb càrrec al pressupost i partida indicades en el document comptable. Disposar-la a favor de l'empresa Señalizaciones y Balizamientos La Castellana, SA, amb NIF A80221971. Donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient.
ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS
i pels següents preus dels serveis ofertats per l’adjudicatari: preu net plaça ocupada acolliment nocturn: 23,2551 euros; preu net plaça no ocupada acolliment nocturn: 12,4000 euros; preu net plaça ocupada servei àpats: 8,3173 euros; preu net plaça servei àpats (àpat addicional): 3,5819 euros i preu net diari servei centre de dia 1.597,4251 euros, en ésser l’oferta econòmicament més avantatjosa amb preferència a la resta de licitadors segons motivació que consta adjunta, de conformitat amb la proposta de la Mesa de contractació de 10 d’octubre de 2011.
Disposar a favor de l’esmentada entitat la despesa de 3.645.274,66 euros, impost
del valor afegit, IVA, exempt, que anirà a càrrec de la partida 227.31 231.43 0201 dels pressupostos següents, subordinada al crèdit que per a l’exercici posterior a l’actual autoritzin els pressupostos municipals: 2011: 154.587,57 euros. 2012: 1.825.130,68 euros. 2013: 1.665.556,41 euros. Requerir l’adjudicatari per a què dins el termini màxim de quinze dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències de la Secretaria Tecnicojurídica de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (carrer València, núm. 344, 5a planta) per a la formalització del contracte. Publicar l’adjudicació del contracte i la seva formalització en el perfil de contractant, i aquesta última, a més a més, en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en un termini no superior a quaranta-vuit dies a comptar des de la data en què hagi estat acordada.
Notificar-ho als interessats en aquest procediment.
COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL
Actes
Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació
Acta de la sessió celebrada el 18 d’octubre de 2011, i aprovada el 15 de novembre de 2001
Sessió de 18 d'octubre de 2011
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 18 d'octubre de 2011, s'hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, sota la presidència de l'Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Martí i Grau, Carmen Andrés Añón, Gabriel Colomé i Garcia, Joan Trullén Thomàs, Belén Pajares Ribas, Ángeles Esteller Ruedas, Ricard Gomà Carmona i Isabel Ribas Seix, assistits per l’assessora jurídica Sra. Mª Teresa Ordóñez Rivero que actua en delegació del Secretari General de la Corporació, i certifica.
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i l’Im. Sr.: Francina Vila i Valls, Sònia Recasens i Alsina, Xavier Mulleras Vinzia,
S'obre la sessió a les 9h. 10’
I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior
S'aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Districte de Gràcia
Del gerent municipal, de 19 de setembre de 2011, que adjudica a Ludic 3, SCCL el contracte relatiu a la gestió del Centre Cívic El Coll-La Bruguera, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 212.895,00 euros.
La Sra. Ribas demana poder disposar del punt 1 del despatx d’ofici.
2. Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Del gerent municipal, de 6 d'octubre de 2011, que aprova el Plec de clàusules i convoca concurs obert per a la concessió de la gestió, dinamització i coordinació del centre cívic l'Elèctric, centre cívic Vázquez Montalbán, casal de barri Can Rectoret i camp de futbol de Vallvidrera, per als exercicis 2012-2014, i per un import d'1.425.000,00 euros.
b) Mesures de govern c) Informes
A la Comissió:
1. Projectes de Comunicació i Participació Cultural on-line.
El Sr. Ciurana presenta els projectes de comunicació i participació cultural en línia que pretenen aprofitar al màxim les possibilitats que ofereixen les tecnologies a fi d’afavorir els canals de participació i de comunicació de l’Institut de Cultura amb la ciutadania de Barcelona.
El primer projecte s’anomena BCN Visual i estarà en ple funcionament el mes de desembre. Té l’objectiu d’apropar Barcelona i les seves rutes culturals a través de les imatges de l’Arxiu Fotogràfic, tant actuals com del passat. D’aquesta manera el visitant pot saber com era la Barcelona del passat. L’aplicació estarà disponible en català, castellà i anglès, tant per a iPhone com per a Android. Adverteix, tanmateix, que hi ha implicats drets d’autor.
La segona aplicació, també disponible a partir de desembre, neix d’un acord amb Time Out, gràcies al qual en la propera instauració de la seva aplicació a Barcelona inclourà la icona del projecte Activa’t, que permetrà, a banda de consultar l’agenda cultural, accedir a tot el món associatiu de manera que es doni visibilitat a les entitats. A més, permetrà una geolocalització d’aquestes entitats.
La tercera aplicació, BCN Cultural, ha estat concebuda per a iPhone, BlackBerry i Android. Recull la informació d’àmbit cultural de la base de dades ASIA, que és la que fa servir el 010, amb l’objectiu que l’usuari en pugui disposar. La finalitat, comenta, és avançar cap a l’ideal de l’open data, l’accés obert a la informació que es tingui. El Sr. Ciurana afegeix que és una aplicació desenvolupada conjuntament amb l’IMI.
El quart projecte és l’e-ICUB, desenvolupat amb una empresa catalana anomenada eyeOS i que ja està operatiu. L’objectiu és crear una comunitat d’usuaris i de xarxes de feina entre els diferents actors del sector de la cultura. Aclareix que es tracta d’una eina de treball interna, però sobretot també externa, que permet, per exemple, la transmissió d’arxius de gran volum que no es podrien enviar per altres mitjans. Anuncia que una part del procés participatiu del PAM de Cultura treballarà en aquesta línia, per tal que no només l’Administració, sinó també les entitats i persones individuals, tinguin la capacitat de penjar informació i donar accés a documents.
Referint-se al web de Barcelona Cultura, explica que ha estat remodelat. L’actual permet consultar diàriament la cartellera dels cinemes i està vinculat a les xarxes socials del Twiter i el Facebook (uns 12.000 seguidors), fet que possibilita una informació instantània sobre els diferents esdeveniments que s’organitzen a la ciutat. Igualment, recorda que la pàgina web actualment acull el butlletí, de manera que s’estalvia la despesa de l’edició en paper, ja que es pot enviar per correu electrònic. Un altre avantatge que esmenta és el generador d’aplicatius mòbils que permet, si l’usuari envia un sms, retornar-li un sms amb la programació específica que ha sol·licitat, com ara la programació de La Mercè o Barcelona Poesia, etc. Aclareix, però, que en aquest cas la informació s’envia en un format més estàtic.
Finalment, comenta dos projectes nous. El primer, els 46 webs actius de l’Institut de Cultura, amb diferents centres museístics, patrimonials i diferents programes, que al seu parer han de ser molt dinàmics, ja que exigeixen molta immediatesa en la resposta. I el segon, un gestor de continguts de diferents pantalles que es puguin instal·lar en equipaments culturals (museus, centres cívics, biblioteques, etc.) a fi d’oferir-hi un determinat tipus d’informació cultural.
Això no obstant, comenta que esperava un plantejament, uns informes o unes mesures de govern amb un cert caràcter estratègic, que apuntessin quines són les prioritats de l’acció política en l’àmbit cultural. Li sembla que el conjunt denota una sequera de propostes, d’idees i plantejaments que dibuixin un arc d’actuació una mica més llarg.
La Sra. Esteller valora positivament que el públic pugui accedir a la informació cultural de la ciutat i que es doni visibilitat a les entitats. Tanmateix, en l’informe troba a faltar les quantificacions, tant l’econòmica com del nombre de projectes que s’estan desenvolupant i dels usuaris als quals es pensa arribar. Per això, demana una estimació quantitativa de tots aquests aspectes.
Pel que fa a la capacitat de resposta de l’Ajuntament, pregunta de quina manera l’Administració donarà reciprocitat en un temps breu a la participació de la ciutadania, atès que afirma que sovint la participació ciutadana no rep resposta.
Finalment, pregunta si es possible unificar els diferents programes en una plataforma única, i en cas que ho sigui, si aquesta unió seria més econòmica o no.
La Sra. Ribas expressa la seva decepció enfront d’un nou Govern municipal que presenta informes amb uns continguts decidits pràcticament en la seva totalitat pel Govern anterior. Pregunta al Sr. Ciurana si no té cap mesura nova.
Es mostra d’acord que com més informació es doni al públic millor, però puntualitza que l’objectiu ha de ser captar nous públics potencials, en especial els més joves que viuen més connectats a la xarxa. Afirma, també, que no veu clar el tema de la participació digital, ja que al seu entendre, participar vol dir ser subjecte actiu, ser part de l’acte cultural en alguna de les fases, no només en la final, que és la fase d’exhibició.
Destaca positivament el botó Activa’t que permet facilitar el pas a la participació a través de l’associacionisme ciutadà, però no considera que sigui participació digital, sinó simplement un pas previ. Pensa el mateix de l’e-ICUB, que entén com una eina de treball, perquè permet compartir continguts, però no tant com una eina de participació en si.
Seguidament, pregunta si l’aplicació Activa’t suposa algun cost per a l’Ajuntament de Barcelona, i quin cost, o si és un ingrés, tant des del punt de vista material com en altres aspectes. Alhora, planteja el dubte de com s’aprofitarà tot el desplegament digital que s’ha explicat per disposar de tota la informació dels museus municipals amb aplicació 2.0.
Finalment, manifesta la seva preocupació pel volum d’informació que es posa a disposició a la xarxa. Tem que s’acabi convertint en una plataforma indigerible d’informació, que sigui difícil de cercar o que contingui duplicacions, i espera que el Govern municipal comparteixi la necessitat de treballar perquè aquests aplicatius siguin el màxim d’ordenats, atractius, fàcils de gestionar, etcètera.
Per acabar, exhorta novament al Sr. Ciurana perquè presenti les principals línies del nou Govern municipal en l’àmbit de la cultura, el coneixement, la creativitat i la innovació, i adverteix que continuarà demanant-li fins que els fets demostrin en quina direcció va.
El Sr. Portabella comparteix qualsevol tipus d’iniciativa que apropi la programació cultural, i també implementació del potencial del 2.0. Celebra, també, l’aplicatiu per a mòbils del fons de l’Arxiu Fotogràfic.
Quant al botó Activa’t, se sorprèn que s’hagi inclòs en l’aplicació Time Out, una marca privada, en lloc de fer-ho a l’aplicatiu Barcelona Cultural. Tem que pugui fer la competència al canal ICUB i demana conèixer els motius d’aquesta decisió.
D’altra banda, constata que els smartphones estan cada vegada més generalitzats i afirma que això obliga a tenir una arquitectura ben feta que faciliti l’accés a la informació, un fet que alhora comporta una jerarquització de la informació per facilitar-ne la cerca. Adverteix, però, que actualment de vegades costa trobar el que es busca.
El Sr. Ciurana agraeix el to positiu general de les intervencions. Defensa la responsabilitat ineludible, tant de l’Administració com de la societat barcelonina, de posar-se al dia i aprofitar les capacitats que ofereixen les noves tecnologies, tot i que reconeix que és un repte difícil, ja que és un àmbit que avança amb molta rapidesa.
Pel que fa a la crítica del Sr. Martí, admet que el Govern municipal és hereu de la feina feta pel Govern anterior, per tant accepta que hi ha una certa continuïtat. Alerta, però, que també farà palesa aquesta herència en casos que no siguin tan positius.
Quant al tema de la comunicació i la participació, recorda que durant la campanya electoral, i també posteriorment, una de les seves obsessions era —i continua essent-ho— que la ciutadania de Barcelona se senti no només consumidora de la cultura, sinó protagonista de la cultura que es fa a la ciutat. Afirma, doncs, que tots els passos que fan van orientats en aquesta direcció. Rebat a la Sra. Ribas que l’e-ICUB sigui només una eina de participació, i afirma que també ho és de treball de l’Administració amb els externs. Posa l’exemple de les reunions prèvies per sectors on es discuteixen les propostes que s’han d’incorporar en el Programa d’acció municipal; es fan sobretot a través de l’e-ICUB a partir de la documentació i la informació que s’hi pengi o s’hi intercanviï de manera cooperativa amb les entitats i els barcelonins que així ho desitgin, més enllà del procés d’informació pública que s’obrirà en el seu moment.
Contestant a la Sra. Esteller, comenta pel que fa a quantificacions, que BCN Visual té un cost de 54.000 euros; Activa’t, de 23.000 euros; BCN Cultural, que és la translació que ha fet l’IMI, no tant des de Cultura, sinó des de la base de dades ASIA i que dobla la seva capacitat, té un cost de 78.000 euros, i la plataforma e-ICUB 58.000 euros. S’ofereix a fer arribar la informació detallada.
Responent al tema de la multiplicitat i la possibilitat d’unificar, considera que s’ha de buscar la màxima eficiència en la utilització de recursos, però alhora ser prou hàbils i estar amatents al fet que la diversitat és un fet positiu. Valora positivament que cada museu o centre patrimonial pugui tenir la seva pàgina web, sempre que al darrere hi hagi una línia coherent comuna en el tractament gràfic, o bé del missatge cultural que s’enviï.
Responent al Sr. Portabella diu que respecte d’Activa’t, expressa el convenciment que cal ser on la ciutadania consulta, que no són sempre els mitjans propis de l’Administració. Entén que, en el moment que Time Out decideix fer una edició sobre Barcelona, l’Ajuntament ha de treballar per ser-hi des del començament, i especifica que ho farà amb una aportació de 23.000 euros, que considera modesta en relació amb el ressò social que tindrà. Aclareix que hi haurà un botó del menú principal que es dirà Barcelona Cultura i donarà accés i visibilitat a 1.500 entitats de Barcelona, amb geolocalització. A més, remarca que la col·laboració amb aquest privat només es refereix a entitats sense ànim de lucre i que no s’hi anuncia cap activitat cultural comercial.
Finalment, quant als museus municipals, respon a la Sra. Ribas que és la Generalitat qui lidera tot el tema dels museus 2.0 i els MuseumPlus, i que l’Ajuntament en fa un seguiment per actuar-hi un cop estigui operatiu.
Es dóna per tractat.
d) Compareixences Govern municipal
El Sr. Portabella, abans d’iniciar les compareixences, comenta una proposta del president de la Junta per reduir el temps de les compareixences a 10 minuts per al compareixent i 6 minuts per a cada grup, però especifica que encara no està aprovada en Junta de Portaveus. Comunica, també, que el seu Grup ha fet una proposta alternativa i que un altre Grup s’hi ha posicionat en contra, amb la qual cosa la Comissió no té l’obligació d’aplicar-la. Això no obstant, proposa adoptar aquesta mesura en aquesta ocasió, atès que són tres compareixences que es podrien allargar molt.
El Sr. Portabella Insisteix a matisar, però, que no és una decisió aprovada en Junta de Portaveus.
Personalment, opina que una compareixença és una sol·licitud excepcional i, per tant, bastant seriosa, fruit d’una circumstància específica, perquè un expert faci una explicació. Amb tot, li sembla que la compareixença s’ha estandarditzat com una actuació més en la Comissió i s’ha banalitzat, i que en comptes de reduir el temps de la compareixença, se n’hauria de reduir la freqüència d’ús.
La Sra. Ordóñez li diu al President, que si bé és cert el que acaba de comentar, està matisat en un correo electrònic posterior adreçat pel Secretari General als Regidors i que li fa arribar en ma. La Sra. Ordóñez s’ofereix a llegir-lo.
A la qual cosa el Sr. Portabella es nega. Textualment, diu “No. És veritat que vostè m’acaba de passar un nou comunicat ara, mentre jo estava parlant, que no altera que l’ordenació final i la distribució de temps es produeixi en Junta de Portaveus, perquè això ho diu el ROM. Per tant, les coses, s’aproven on toca. Diu “aquest nou criteri orientatiu, de 10 minuts i 6 minuts, seria d’aplicació immediata en les sessions de la Comissió del Consell”, paral·lelament, en altre, diu “si no hi ha cap alternativa a aquesta proposta o per silenci administratiu”. Però hi ha propostes alternatives, i jo sé que com a mínim se n’han presentat dues, com a membre de la Junta de Portaveus. Per tant, és evident. I, és evident que el lloc on es fixen els temps és a la Junta de Portaveus, i que en aquest cas no s’ajusta.”
Finalment, demana al Grup del PP si tindria inconvenient a tractar conjuntament la proposició del Grup d’UpB relativa a l’establiment d’un conveni amb colles castelleres amb la segona compareixença del PP, que fa referència a les accions de suport previstes cap a les entitats de cultura popular i tradicional, atès que estan estretament relacionades. Com que el Grup del PP s’hi avé, constata que es tractaran conjuntament.
Del Grup Municipal PSC:
2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d'informar sobre: - L'inici del curs escolar 2011-2012 a la ciutat de Barcelona, en tota l'oferta educativa per a les edats compreses entre 0-18 anys. - L'estat actual i previsions per al curs escolar 2011-2012 dels programes educatius i de suport educatiu que impulsen l'IMEB i el Consorci d'Educació de Barcelona, així com la variació, si és el cas, en relació a cursos anteriors.
La Sra. Andrés especifica el motiu de la compareixença i puntualitza que el seu Grup la creu necessària perquè el curs s’ha iniciat recentment.
El Sr. Ardanuy subratlla que ja es va fer arribar a tots els grups l’informe d’inici de curs, amb totes les dades rellevants.
Pel que fa a l’àmbit 0-3, escola bressol, destaca que entre setembre i octubre s’han posat en marxa, amb total normalitat i sense cap incident notable, 22 escoles bressol municipals noves amb 1.954 infants de 4 mesos a 3 anys d’edat, i que s’afegeixen a les 67 obertes en els cursos anteriors. A més, anuncia que entre novembre i gener s’obriran tres noves escoles bressol municipals: l’Aliança (districte de Sant Martí, 81 places), Albí (districte d’Horta-Guinardó, 81 places), i la Filadora (districte de Sant Andreu, 119 places). Resumeix, doncs, que a final de curs hi haurà un total de 92 escoles, amb un total de 6.783 infants matriculats i 724 professionals especialistes en educació als centres. De cara al proper curs, assenyala que hi ha tres escoles bressol més en procés de construcció: Caspolino (en obres), Jaén i Patufets de Navas (en procés d’adjudicació).
Informa, també, que el curs 2011-2012 es posen en servei sis nous equipaments educatius a Barcelona: l’Institut Pere IV, l’Institut Josep Pla, fruit d’una rehabilitació després d’un incendi petit el mes d’abril passat, l’Escola Oficial d’Idiomes del Guinardó, l’Institut Escola Roquetes, els serveis educatius de Sant Martí i l’escola Fluvià, que es preveu que obri portes el desembre. Puntualitza, així mateix, que l’Ajuntament de Barcelona està implicat en la millora dels equipaments educatius, un esforç que s’està traduint en la construcció de l’escola Sant Martí, on ja han començat les obres, i també de l’escola Mediterrània, per a la qual properament es formalitzarà el conveni Generalitat-Ajuntament perquè l’Ajuntament desenvolupi l’obra. Explica, a més, que durant l’estiu s’han dut a terme 39 actuacions de reforma i rehabilitació.
En el vessant pedagògic, destaca l’esforç per lluitar contra el fracàs escolar. Especifica que s’han incrementat els recursos per al reforç personalitzat a primària, que es treballa per a l’enfortiment de la formació professional com una aposta estratègica i que s’insisteix en el manteniment, l’aprofundiment i l’impuls de les llengües estrangeres, el nou programa de tecnologia educativa 2.0 i el pla d’impuls a la lectura.
Respecte dels programes educatius i de suport educatiu, esmenta que hi ha 17 línies de treball que l’Ajuntament i la Generalitat desenvolupen juntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona, i 11 línies de treball que l’Institut Municipal d’Educació desenvolupa amb competències i recursos propis.
Tot seguit enumera les 17 línies de treball: una vinculada als plans d’autonomia de centres; una altra vinculada al projecte EduCAT 1x1 / EduCAT 2.0, que seria el projecte que complementaria el projecte EduCAT 1.1; el projecte Èxit, vinculat al treball contra el fracàs escolar; els programes de qualificació professional inicial, també vinculats al fracàs escolar; el Pla jove, també vinculat al fracàs escolar; el projecte Vida Professional; el projecte d’orientació; el projecte de llengües estrangeres; el projecte de llengües d’origen de la nova ciutadania; les aules d’acollida; les tecnologies de la informació i la comunicació, és a dir, el projecte tecnològic dels centres; el Pla d’absentisme escolar; el programa de biblioteques escolars; el programa europeu Comenius; el programa de recerca, creativitat i cooperació; i els plans educatius d’entorn.
A continuació, detalla les línies bàsiques de l’Institut Municipal d’Educació: el PAE, el Consell de Coordinació Pedagògica, la guia de recursos pedagògics, el disseny d’espais públics d’infants i joves, el programa de promoció de la cultura científica i tecnològica, el programa de promoció del coneixement de l’espai i l’aeronàutica, el programa de promoció de participació ciutadana sobre els drets humans, el programa d’educació per la mobilitat, el programa de prevenció de conductes de risc, el programa de promoció de l’educació en la comunicació, el programa Barcelona Aula de Ciutadania i el programa de música a les escoles.
Per acabar, referint-se a la inclusió educativa, assegura que han posat especial èmfasi en els recursos que utilitzen a través de les USEE i el monitoratge de suport.
La Sra. Andrés sol·licita l’aclariment de diverses xifres.
Quant a la xifra de 244.000 alumnes, que correspon al total d’alumnat de 0 a 18 anys en centres públics concertats i no concertats, assenyala que s’ha produït un creixement de 4.329 alumnes respecte de l’any anterior, però puntualitza que això no inclou els centres privats.
Pel que fa a l’ensenyament 3-18 anys, constata que el creixement és de 1.950 alumnes en centres públics, però observa que aquesta dada no es correspon amb el decreixement de professorat, que segons l’informe ha patit una davallada de 252 professionals.
Respecte de les xifres relatives als centres públics d’educació infantil i primària, destaca que al llarg de l’informe s’esmenten tres xifres diferents (165 centres, 167 i 177). Pregunta quants centres hi ha realment.
Comenta també que dins del total de centres, no consten els ensenyaments artístics ni musicals, ni les escoles oficials, ni les escoles d’adults, ni els altres centres. Demana, doncs, per què no s’hi ha inclòs.
aquest manteniment es fa per raons de context social desfavorit o per reduir les desigualtats educatives en determinades zones i en determinats centres. Considera que això ha de tenir una correspondència en les polítiques de cohesió social del Departament d’Ensenyament: les escoles obertes, l’acollida matinal, les activitats extraescolars, els ajuts a les escoles concertades petites d’aquestes zones que mantenen la sisena hora, els plans d’entorn —que s’han reduït molt en el pressupost—, el projecte Èxit o el de Temps de Barri.
Per acabar, es refereix al suport personalitzat a l’alumne per als cursos de P4, P5, 1r i 3r del primer cicle en acabar la jornada lectiva o entre hores. En voldria una valoració del regidor, perquè aquest suport implica allargar la jornada escolar i canviar de mestre, i com que són alumnes molt petits, opina que és no el millor model per a aquestes edats.
La Sra. Esteller posa de manifest que al voltant de 2.500 nens s’han quedat sense plaça d’escola bressol, amb el perjudici que això ocasiona a moltes famílies a l’hora de poder compatibilitzar la seva vida familiar i laboral, i la privació als nens d’una educació cabdal per poder començar a tenir habilitats i començar bé el cicle escolar.
També posa de manifest que la supressió de la sisena hora afecta un 75% de les escoles públiques, amb el corresponent canvi d’horaris que no facilita tampoc la conciliació. Assenyala també que les famílies han hagut d’assumir un cost important en l’inici del curs escolar arran de les retallades en qüestions d’educació, transport escolar, llibres, beques menjador, finançament de places d’escola bressol, etc.
Quant a la lluita contra el fracàs escolar i l’absentisme, vol saber amb què s’està treballant durant aquest curs per evitar-ne l’increment o la consolidació i manifesta que és important abordar aquest tema des de l’inici del curs.
En referència a l’escola Mediterrània, valora que se suprimeixi aquest barracó, però recorda que n’hi ha vuit més, amb uns 1.000 nens afectat. Entén que la solució no és a curt termini, però vol conèixer-ne la planificació.
En darrer lloc, planteja diverses preguntes: 1) Quins són els calendaris de construcció de centres? 2) Quins són els continguts per millorar la qualitat de l’ensenyament i evitar el fracàs escolar? 3) Quin és el nou model de les escoles bressol que es pensa endegar? 4) Quin calendari se segueix a través de la signatura de convenis per anar introduint el finançament públic i la col·laboració publicoprivada?
El Sr. Gomà posa en valor i reconeix el paper que el conjunt de les escoles de la ciutat estan fent des de fa molts anys per avançar en una educació de qualitat, en construcció de ciutadania i en compromís amb el conjunt de barris de la ciutat, i sobretot valora el paper dels equips docents, un col·lectiu que considera indispensable per avançar en una ciutat que vol ser educadora i cohesionada.
Agraeix l’informe presentat, però opina que els documents aportats són excessivament descriptius i telegràfics, i suggereix que seria bo fer un anàlisi o una valoració de les dades estrictament descriptives.
Tot i així, subratlla dos elements clau. D’una banda, un increment important del nombre d’alumnes a l’escola pública (2.000 en relació amb els 500 de la concertada). De l’altra, les 25 noves escoles bressol, que compleixen el programa de construcció de places públiques d’escola bressol aprovat en el passat mandat.
Per acabar, creu que no es pot obviar que aquests elements més concrets de l’inici del curs escolar s’emmarquen en un context de retallades globals que repercuteixen negativament sobre el servei públic d’educació, les famílies i els barris de la ciutat: equipaments educatius que s’havien de construir i que cauen del pressupost de la Generalitat; la supressió de la sisena hora en el conjunt de les escoles públiques, fet que fractura el sistema perquè consolida la doble xarxa i debilita el sistema públic d’educació, una cosa que havia quedat molt clara en el Pacte nacional per l’educació, i que ja va quedar fortament afeblit amb la Llei d’educació de Catalunya; el nou barem d’accés, que genera desigualtat en relació amb les famílies nouvingudes; la supressió del programa 1x1; la disminució de les subvencions de les escoles bressol, de música i del transport escolar, i les beques i la supressió de la convocatòria de l’acollida matinal.
La seva conclusió és que les escoles i els seus equips educadors donaran com sempre el millor per seguir construint educació de qualitat i ciutadania, però que en canvi les polítiques públiques educatives de l’Ajuntament i la Generalitat, amb supressió de serveis i retallades, suposen una seriosa amenaça per mantenir aquest compromís i aquesta voluntat.
El Sr. Portabella reclama primerament que no ha rebut l’informe i tot seguit coincideix a expressar la seva preocupació pel fet que en els centres educatius de 3 a 18 anys els docents hagin disminuït d’una manera significativa i els alumnes hagin augmentat d’una manera significativa. Reconeix que s’està produint una situació de canvi de paradigma de la societat, tant en l’àmbit econòmic com en el social, però defensa que en aquest canvi el més important i necessari per fomentar la cohesió social i assumir reptes de manera unida i coordinada és tenir cura de tres aspectes: la sanitat, els serveis socials i l’educació. Afirma, però, que actualment tots tres aspectes comparteixen un denominador comú, que és l’afebliment de la part pública d’aquest tipus de servei, tal com confirma l’informe entorn de la situació educativa a l’inici de curs.
Tot seguit, demana quin és l’efecte de les retallades sobre les escoles bressol municipals.
Finalment, i en referència als baixos resultats aconseguits en l’àmbit educatiu, fa una consideració sobre el programa Èxit 1. Qualifica d’encertada la construcció d’aquest programa com a reforç en els cursos finals de primària per passar a ESO, i en els primers d’ESO per seguir cap al batxillerat, i vol saber quina és la valoració que es fa de l’alumnat que hi participa.
El Sr. Ardanuy demana disculpes al Grup d’UpB per no haver-los enviat l’informe.
La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup tampoc no l’ha rebut.
El Sr. Ardanuy es compromet a transmetre la informació del Consorci d’Educació de Barcelona perquè entén que ha d’estar a disposició de tots els grups municipals. Avança també que en els propers mesos s’enllestirà un informe de tancament de l’inici de curs, quan obtinguin les dades del Consorci d’Educació de Barcelona.
Respecte de la reducció dels recursos humans, puntualitza que no s’han fet més contractacions, però que s’ha mantingut la plantilla de professors, exceptuant les jubilacions.
Quant a les escoles bressol, assegura que es tancarà el programa previst i puntualitza que només s’ha aturat la construcció d’una, per problemes tècnics i perquè tenia menys demanda que la seva capacitat.
Referint-se al programa Èxit, afirma que dóna bons resultats, tant en el treball amb secundària com en el suport amb el fracàs escolar, per tant opina que les administracions públiques haurien d’aprofundir-hi més, perquè se centra en una edat, al final de la secundària obligatòria, que queda afeblida. També esmenta els programes PQPI i Èxit com a dues línies de treball que serveixen per recuperar un percentatge important de l’alumnat que se n’aniria al fracàs escolar.
La Sra. Esteller renuncia a fer preguntes sobre altres qüestions pendents perquè no hi ha més torns disponibles, però aprofita per fer palès que en aquest curs escolar a Barcelona no s’ha pogut fer l’elecció de centre escolar amb la llibertat que el Grup del PP persegueix. A més a més, demana que s’acceleri el nou marc de relacions amb les escoles bressol privades per ampliar les places a Barcelona finançades públicament amb l’objectiu d’ubicar els infants a les places privades que han quedat lliures.
Finalment, insisteix en el fet que el curs ha començat amb un augment de costos per a les famílies arran de la reducció d’horaris que desajusta la conciliació familiar. També demana que, a banda del programa Èxit, sobretot s’incideixi en la qualitat educativa i es miri de combatre el fracàs i l’absentisme escolars. Clou la intervenció insistint en la necessitat de suprimir els barracons existents.
El Sr. Gomà considera que aquest informe marca un punt d’inflexió cap a l’afebliment global del servei públic d’educació i un gir clarament ideològic cap a la dreta en la concepció de les polítiques educatives a la ciutat. Rebutja un sistema educatiu desequilibrat i desigual, alhora que defensa un projecte contrari a l’actual i que passa per una ciutat educadora, cohesionada, amb més mestres, una xarxa única, equilibrada i compromesa amb l’educació d’escoles de titularitat privada i pública però perfectament regulades per fer front als compromisos d’educació, i amb escoles bressol de qualitat, de proximitat i a tots els barris de la ciutat.
El Sr. Portabella reclama lluitar per superar les adversitats i fer inversions econòmiques que permetin que els programes es desenvolupin amb plenitud. Demana que s’aposti pel coneixement i perquè la gent estudiï i tingui possibilitats de construir la seva pròpia biografia, un fet —al seu parer— entorpit per l’afebliment de l’escola pública.
Es dóna per tractada.
Del Grup Municipal PP:
3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar compte de les accions de suport previstes cap a les entitats de Cultura Popular i Tradicional, i en particular a les colles de castellers.
El Sr. Portabella recorda que en aquesta compareixença s’hi ajunta la proposició presentada per UpB, i reordena els torns de paraula. També puntualitza els temps assignats a cada grup.
El Sr. Ciurana es reitera en la seva constant defensa d’una Barcelona que culturalment exerceixi de capital de Catalunya, entre altres aspectes, a través de la cultura popular i tradicional. Considera bàsic que Barcelona mantingui i projecti la cultura popular i tradicional del país i que ho faci a través d’una xarxa nodrida d’entitats de tot ordre (castellers, bastoners, diables, colles sardanistes, etc.), que rebran tot el suport de l’Ajuntament. Assegura que la promoció de la cultura és un dels eixos vertebradors de les polítiques culturals municipals.
Això no obstant, personalment opina que l’ajuda és minsa: per al conjunt d’entitats populars i tradicionals de Barcelona, sumant les aportacions de l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Àrea de Participació, més el que reben per la seva participació a les Festes de la Mercè, indica que no s’arriba als 300.000 euros. Amb la cautela necessària actualment, fa una declaració d’intencions perquè l’Administració municipal concedeixi un suport superior a entitats de cultura popular i tradicional, en funció dels compromisos pressupostaris adquirits i també del marge de maniobra respecte del pressupost.
En segon lloc, afirma que des dels Serveis Jurídics i des de la Secretaria s’està treballant per intentar passar de la subvenció a la lògica del conveni. Creu que per consolidar, estructurar i donar força a aquestes entitats, cal oferir un horitzó de treball a mitjà i llarg termini, que vagi més enllà de l’any específic. Assegura, a més, que el Govern municipal es proposa endegar tot un seguit d’actuacions relacionades amb aquest tema en els propers anys.
CiU la cultura tradicional i popular és tan important que l’Institut de Cultura de Barcelona ha reorganitzat el seu organigrama i ha creat una direcció anomenada «Barcelona Capital», que té dos objectius principals: fomentar la capacitat de projectar internacionalment l’àmbit cultural de Barcelona i promoure la capacitat de Barcelona de recuperar la complicitat amb la cultura del país.
Recorda que ja es fan tot un seguit d’actuacions, però subratlla que el Govern municipal voldria generalitzar-les, com també traslladar al món de la cultura popular i tradicional el programa d’artistes en residència que ja es duu a terme amb alguns instituts en el camp de les arts plàstiques.
Com a novetat, anuncia que, d’acord amb el Consell de Cultura, enguany s’ha acordat crear el Premi Ciutat de Barcelona a la Cultura Popular i Tradicional.
Alhora, comunica que les entitats han demanat que s’iniciïn actuacions per donar a conèixer de manera qualificada el món de la cultura popular i tradicional als mitjans de comunicació i als guies turístics de la ciutat, i perquè sigui present en el dia a dia de la ciutat.
Pel que fa al tema dels castellers, indica que es revisarà d’acord amb la Coordinadora de Colles Castelleres un conveni que inclou contraprestacions en relació amb les actuacions de les colles castelleres de Barcelona. Especifica que el conveni signat el febrer de l’any passat preveu una aportació econòmica de l’ICUB de 57.000 euros per al desenvolupament dels projectes de totes les colles castelleres. Al seu parer, es tracta d’un desequilibri evident, per tant les xifres s’haurien de revisar a l’alça.
La Sra. Esteller manifesta que el Grup del PP sempre ha vist la necessitat d’articular un pacte amb la cultura tradicional popular que doni visibilitat a l’activitat cultural que desenvolupen totes les entitats, per exemple a través d’un catàleg de festes o activitats que estableixi prioritats.
Es mostra d’acord a incrementar la quantitat de diners, tot i que subratlla que el problema és la dispersió en l’ajut. Proposa canalitzar-ho mitjançant un únic departament que englobi tots els àmbits d’acció amb aquestes entitats. Si s’organitza un finançament més estable, l’Ajuntament donarà garanties d’estabilitat perquè les entitats puguin programar les activitats.
Tot seguit explica que la compareixença ha estat motivada per les colles de castellers, que tenen un conveni amb la ciutat de Barcelona, renovat segons el Sr. Ciurana per al 2011, però suggereix que s’estengui aquest tipus de col·laboració a més activitats i que s’estableixin protocols d’actuació amb els centres educatius. També proposa que els mateixos centres educatius facin de canal d’informació.
Quant a la projecció i la internacionalització de l’oferta cultural de la ciutat, hi expressa el seu suport total.
Respecte dels castellers, valora positivament que es premiï la cultura popular i tradicional, però a continuació esmenta el monument als castellers que l’Ajuntament va decidir ubicar a la plaça de Sant Miquel. Comenta que el nou Govern de CiU ha tirat endavant aquest projecte, tot i que en el seu moment havia dit que paralitzaria l’obra perquè el cost era molt elevat. Així doncs, demana conèixer els criteris pels quals el Sr. Vives va aixecar aquesta suspensió l’1 de setembre del 2011.
Finalment, comenta que es posicionarà respecte de la proposició del Grup d’UpB un cop l’hagin defensada.
En aquest sentit, manifesta que el missatge d’àmbit cultural i social que transmeten els castells és molt rellevant.
Recorda, també, que el fet que els castells estiguin inscrits en la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat no implica una aportació econòmica o material per part de la UNESCO, però, en canvi, sí que significa que les administracions catalana i espanyola es comprometen a dotar-los d’una facilitat econòmica que asseguri la continuïtat de l’activitat.
La proposició que presenta el seu Grup demana que s’estableixi un conveni, amb una repercussió no només en l’activitat sinó també en l’àmbit econòmic, que faciliti a les colles castelleres de Barcelona la definició d’un calendari d’actuacions anuals a cada districte.
En segon lloc, demana que es defineixi un projecte d’escola de formació de castellers per a les diverses colles de la ciutat. Manifesta que la transmissió del coneixement és un element clau per a la continuïtat i el creixement de tota activitat cultural, i ho demana explícitament per a l’àmbit dels castellers.
En tercer lloc, vol impulsar un protocol de col·laboració amb les colles castelleres i els centres educatius. Proposa que en el currículum de les activitats d’educació física hi hagi la possibilitat de fer tallers relacionats amb els castells.
En quart lloc, insta la Generalitat de Catalunya a declarar les colles castelleres de la ciutat, associacions d’utilitat pública. Això tindria una repercussió sobre l’ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre béns immobles, que estableix una exempció dels seus béns als titulars de les entitats sense finalitat lucrativa i, per tant, facilitaria la viabilitat econòmica dels castells.
Finalment, celebra que s’hagi creat un premi de cultura popular i tradicional, i que es reconegui l’esforç de les persones que s’hi senten implicades i donen continuïtat al conjunt d’activitats de cultura popular.
El Sr. Martí coincideix a destacar la importància de la cultura popular i tradicional i del paper que hi ha de tenir Barcelona. Ratifica les paraules del Sr. Portabella i assegura que Barcelona és un port d’arribada, atès que la tradició dels castellers neix en entorns rurals i acaba arrelant a la capital. Afegeix, però, que des del seu punt de vista la metròpoli té una funció diferenciada molt important: fer que la identitat cultural assoleixi el seu anhel universal. Adverteix, però, que aquesta identitat no ha de ser una cosa tancada, sinó que ha d’evolucionar.
Per tant, tot i subscriure la importància de la cultura tradicional i popular, alerta que moltes de les seves facetes no tenen més de 100 anys, fet que cal tenir en compte.
Tot seguit afirma que l’Administració pública s’ha de relacionar amb aquest món aportant-hi recursos i pregunta concretament quants diners addicionals pensa destinar-hi el Govern municipal. Recorda que el principal suport que necessiten aquestes entitats, a part dels recursos en líquid, sovint són infraestructures, atès que els costos que avui té el sòl a la ciutat impossibiliten que les entitats sense afany de lucre puguin tenir accés a locals. I afegeix que actualment moltes d’aquestes entitats ja estan en seus i equipaments de propietat municipal.
Pel que fa a la connexió en xarxa, demana les previsions per districtes i els metres quadrats previstos i critica que en les compareixences no es concreti més aquests aspectes i es limitin a fer afirmacions generals.
Fa referència també als entorns i a la seva vinculació amb la cultura popular. Per entorn defineix les festes que moltes vegades organitza l’Ajuntament, on es fa espai per a la cultura popular i tradicional. Un altre entorn que esmenta és l’àmbit educatiu i demana que hi hagi al màxim de relació entre l’entorn de la cultura popular i tradicional i l’escola. També es refereix als entorns d’educació no formal: els esplais, el lleure.
A més a més, dóna suport a la idea exposada pel Sr. Ciurana d’incloure els castells en el patrimoni del Museu Etnològic, atès que ja han estat declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
