Consell Plenari Personal
Acta sessió 17-VII-1998 1346 Concursos ioposicions
Bases generalsquehan de regir el concurs Disposicions generals oposició lliure per ala provisió de 19 places
Acords delsòrgans degovern d'educador/ad'Escola Bressol de l'Ajunta¬
Normes reguladores del Consell Municipal del mentde Barcelona 1386
Poble Gitano de Barcelona 1371 Concursos
Bases generalsquehan de regir la convoca¬ Decrets de l'Alcaldia
tòria de 2concursos per alaprovisióde
Modificacions de crèdit 1373 5 llocs de treball 1390
Tècnic/a deSuportala Cooperació Empresarial 1391
Junta de Portaveus 4llocs de treball d'informador/a de l'Oficina
Acta sessió 14-VII-1998 1377 per ala No Discriminació 1392
Ajuntament
de Barcelona
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 17 de juliol de
1998 i aprovada ei dia 25 de
setembre
de 1998
Al saló de la Reina Regentde lacasade la
ciutat de
Barcelona, el dia disset de juliol de mil nou-cents no-ranta-vuit, esreuneix elConsell Plenari,en
sessió ordi¬
nària, sota la presidència de l'Excm.
Sr. Alcalde
Joan
Clos i Matheu. Hi concorren l'Im. Sr. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan,
Eulàlia Vintró i Castells, Maravillas Rojo i Torrecilla, i
Pilar Rahola i Martínez, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Joaquim de
Nadal i
Caparà, Teresa
Sandoval i Roig, M. Carmen San
Miguel i
Ruibal,
Antoni Santiburcio i Moreno, Inmaculada Moraleda i Pérez, Albert Batlle i Bastardas, Josep M. Vegara
i Carrió, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober
i
Solanas, Ernest Maragall i Mira, Joan Fuster
i
So-brepere, Catalina
Carreras-Moysi
i
Carles-Tolrà,
Francesc X. Muñoz i Pujol, Francesc Homs i
Ferret,
Josep M. Samaranch i Kirner,
Carme
Servitje i Mauri,
Joan Puigdollers i Fargas,
Vicenç
Gavaldà i Casat,
Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente,Anna Paredes i Rodríguez,Jaume Ciurana i
Llevadot,
Miquel Llongueras i
Campañá,
Antoni Miquel i
Cer-veró, Antonio Ainoza i Cirera, José Alberto Fernández
i Díaz, Emilio
Álvarez
i Pérez, Marta Vila i Florensa,Jordi Cornet i Serra, José Ramón Tobía i Galilea, Daniel Sirera i Bellés, Eugeni Forradellas i
Bombardó,
Josep Puig i Boix, i Agustí Soler i
Regàs, assistits
pel
secretari general, Sr. Romà
Miró
iMiró,
quecertifica.
Excusa la seva assistència l'Im. Sr. Miquel Roca i
Junyent.
Hi éspresent l'interventor
municipal, Sr.
Lluís
Mata
i Remolins.Constatada l'existència de quòrum legal, la Presi¬
dència obre la sessióa les deu hores i deu minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la
sessió anterior,
ce¬lebrada el 19 dejuny de 1998, l'esborrany de
la qual
ha estat tramès a tots els membres del consistori; i s'aprova.El Sr. Alcalde fa avinent que l'absència del Sr. Rocaesdeu a l'accident de circulacióque va sofrir fa
uns dies i, aproposta seva, s'acorda:
Fer arribara l'Im. Sr. Miquel Roca i Junyent i la
seva esposa, Sra. Anna M. Sagarra i Trias,
el desig
corporatiu d'una plena i ràpidarecuperació des¬
prés del greu accident de
trànsit
que varensofrir fa
uns dies.
També, a propostade l'Alcaldia, s'acorda:
Expressar elsentit condol del
consistori
perla
mortde la Sra. Basilisa Mira i Azorín, mare de l'Im. Sr. Ernest Maragall i Mira; i testimoniar aquest
sentiment
a laseva família.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decretde l'Alcaldia, de 8 de
juliol de 1998 (S1/D/1998 2930), que
delega
enl'Im.
Sr. Francesc Xavier Muñoz i Pujol la facultat d'autorit¬
zar matrimonis civils, atribuïdaa l'Alcaldia per la Llei
35/1994, de 23 de desembre.
Quedarassabentat de sengles decrets de l'Alcal¬
dia, de 3 de juliol de 1998
(S1/D/1998
2882-2883),
pels quals, respectivament, es nomena
la
Sra. Pilar
Figueras i Bellot,
representant
de l'Ajuntament al
Consell Rector del Consorci de l'Auditori i l'Orquestra, en substitució del Sr. Oriol Martorell i Codina, i es proposa a l'esmentat
consorci el
seunomenament
com a representant de l'Ajuntament
al
Consell d'Ad¬
ministració de l'Entitat Autònoma Orquestra Simfòni¬
cade Barcelona i Nacional de Catalunya, ensubstitu¬
ció, també, del Sr. Oriol Martorell i Codina.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 8 de
juliol de 1998
(S1/D/1998
2933),
quedesigna al
Sr.
José Luis Giménez i Montero representant de l'Ajun¬ tament a la Fundació per a la Motivació dels Recur¬
sos Humans, en substitució de l'Im. Sr. Ernest Mara¬
gall i Mira.
Quedar assabentatde sengles decrets de l'Alcal¬
dia, de 8 de juliol de 1998 (S1/D/1998
2931-2932),
que proposen, respectivament,
la
designació de l'Im.
Sr. Joan Majó i Crúzate, com a representant
dels
ens territorials al Consell Social de la Universitat de Bar¬ celona, i de la Ima. Sra. M. Dolors Puig i Gasol, com a representant dels ens territorialsal
Consell Social
de la Universitat Politècnica de Catalunya, i comuni¬
car les respectives propostes al
conseller de
Gover¬
nació de la Generalitat.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 9 de juliol de 1998
(S1/D/1998 2937),
que aprovales Nor¬
mes de funcionament de la Ponència del Nomenclà¬tordels carrers de Barcelona.
Quedar assabentatdels decrets del'Alcaldia, de 15 de juliol de 1998 (S1/D/1998
3048,3049 i
3052),
que nomenen, respectivament, membres delConsell Mu¬
nicipal del Districte: de Nou
Barris, la
Sra.
M.
Mònica
Llobregat i Cortès en
substitució del
Sr. Jordi de Mi¬
quel i Artó, i el Sr. JavierBarreña i Flores
ensubstitu¬
ció del Sr. José M. Gràcia i Sales; i de Sant Martí, el
Sr. Manuel Gallardo i Martínez, en substitució del Sr. Félix Martí i Abad.
Quedar assabentatde la modificació que, en data
26 de maig de 1998, s'ha fet
de la
permutafinancera
formalitzada el desembre de 1992 amb l'entitat Swiss Bank Corporation, en el sentit quel'Ajuntament
tingui
l'opció de cancel·lar
l'esmentada
permutael 24 de
desembre de 1999.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 18, 25 de juny i 9 de juliol de 1998
(S1/D/1998
2605-2609, 2611, 2723, 2944, 2964, 2967, 2968,
2724 i 2725), pels quals s'autoritza la despesa, s'aproven els plecs de clàusules
administratives
particulars i tècniques particulars
i els projectes
i
esconvoquen els concursos per a
adjudicar
els
con¬tractes següents:
a) núm. 98003242, relatiu a la
urbanització d'es¬
pais en els barris de Poblenou i
la Verneda,
per unimport de 41.000.000 de pessetes,
de les
quals
10.000.000s'apliquen al Pressupost de
1998 i
la
res¬b) núm. 98003243, relatiu a l'arranjament de la vo¬
rera del carrer d'Alfons el Magnànim, entre els de
Jaume Huguet i Pere IV, per un import de 25.998.158
pessetes,
de les
quals 7.000.000 s'apliquen al Pres¬ supost de 1998 i la resta al de 1999;c) núm. 98003246, relatiu a reformes i millores en el Centre cívic de Sant Martí, per un import de 36.192.413 pessetes, de les quals 16.192.413s'apli¬ quen al Pressupost de 1998 i la resta al de 1999;
d) núm. 98003245, relatiu a subministrament i
col·locació de noves àrees infantils al Districte de Sant Martí, per un import de 6.000.000 de pessetes, de les quals 2.000.000 s'apliquen al Pressupost de 1998 i la resta al de 1999;
e) núm. 98003249, relatiu a millores a diversos equipaments dels barris de la Verneda i del Besòs, per un import de 29.780.412 pessetes, de les quals 11.780.412 s'apliquen al Pressupost de 1998 i la res¬ ta al de 1999;
f) núm. 98003250, relatiu a millora del Centre Cívic de Can Felipa, per unimport de 27.921.277 pessetes, de les quals 11.000.000 s'apliquen al Pressupost de 1998 i la resta al de 1999;
g) núm. 98003244, relatiu a la millora de l'enllume¬
nat de diversos carrers del Districte de Sant Martí,
per un import de 15.000.000 de pessetes, de les quals 2.000.000 s'apliquen al Pressupost de 1998 i la
resta al de 1999;
h) núm. 98003202, relatiu a les obres del projecte de pista esportiva de l'Escola Nabi de Vallvidrera, per
un import de 20.987.907 pessetes, de les quals
5.987.907 s'apliquenal Pressupost de 1998 i la resta al de 1999;
i) núm. 98003554, relatiu a l'arranjament del barri de Sant Antoni, 2a fase, tram del carrer de Tamarit, per un import de 93.765.263 pessetes, de les quals 42.485.263 s'apliquen al Pressupost de 1998 i la res¬ taal de 1999;
j) núm. 98003547, relatiu al nou Centrede serveis personals del Convent de Sant Agustí, per un import de 80.000.000 de pessetes, de les quals 15.000.000 s'apliquen al Pressupost de 1998 i la resta al de 1999;
k) núm. 98003550, relatiu al nou Casal infantil del Convent de Sant Agustí, 4a fase, per un import de 89.010.908 pessetes, de les quals 35.724.908
s'apliquen al Pressupost de 1998 i la resta al de 1999;
I) núm. 98003180, relatiu a la urbanització de la
zonaverda de la Gran Via i elscarrers de Bilbao i del Perú, per un import de 35.000.000 de pessetes, que
s'apliquen al Pressupost de 1999;
m) núm. 98003182, relatiu a la urbanització de la carretera de Mataró, entre la Gran Via i el carrer
d'Alfons el Magnànim, per un import de 20.000.000 depessetes, que s'apliquen al Pressupost de 1999.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 30
dejuny i 1 de juliol de 1998 (S1/D/1998 2765, 2796 i
2797), pels quals s'autoritza la despesa, s'aproven els plecs de clàusules administratives
particulars i
tècniques
particulars i, en el seu cas, els projectes is'adjudiquen:
a) A O.H. Climatización, SA, el contracte núm.
98003280, relatiu a la substitució de la caldera de
calefacció a l'escola Mont Taber, per un import d'1.217.543 pessetes, de les quais 243.509 s'apli-quen al Pressupost de 1998 i la resta al de 1999.
b)A María Paz Callejai Battaner, el contracte núm. 98002957, relatiu a la direcció de les obres de l'equi¬
pament del carrer del Comandant Benítez, per un im¬ port d'1.691.000 pessetes, de les quals 598.500
s'apliquen al Pressupost de 1998 i la resta al de
1999.
c) A Sabí Rom i Serra, el contracte núm. 98002956,
relatiu a la direcció de les obres i control de
qualitat de l'equipament del carrer del Comandant Benítez, per un import d'1.691.000 pessetes, de les quals 598.500 s'apliquen al Pressupost de 1998 i la resta al de 1999.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de9 de juliol de 1998 (S1/D/1998 2966), pel qual s'aprova el plec de clàusules administratives particulars i tècni¬
quesdel contracte núm.98002637, relatiu ala reposi¬ ció d'una part de la senyalització informativa de la ciutat per tal de millorarlaseva qualitat i imatgecom¬ pletada amb l'elaboració d'un manual de recomana¬
cions que contingui els criteris bàsics per a establir conceptes, distància i itineraris per senyalitzar i l'es¬ cala de prioritats; se n'autoritzala despesa
per un im¬ port de 60.000.000 de pessetes, de les quals 17.000.000 s'apliquen al Pressupostde 1998 i la res¬ taal de 1999; i es convocaconcurs per aadjudicar el contracte.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de l'I
i el 9 de juliol de 1998 (S1/D/1998 2789, 2791-2795, 2961, 2962, 2995 i 2996), pels quals s'adjudiquen:
a) A Agraman Empresa Constructora, SA, el con¬ tracte núm. 98001685, relatiu al projecte d'urbanitza¬
ció del centre de les Corts- carrerde Joan Güell, per
un import de 72.258.740 pessetes, de les quals
25.627.984s'apliquen al Pressupost de 1998 i la res¬ ta al de 1999.
b) A Agraman Empresa Constructora, SA, el con¬ tracte núm. 98001687, relatiu al projecte d'urbanitza¬ ció del centrede les Corts (plaçade Comas), per un import de 68.737.753 pessetes, de les quals 27.387.720s'apliquen al Pressupostde 1998 i la res¬ taal de 1999.
c) A Necso Entrecanales y Cubiertas, SA, el con¬ tracte núm. 98001707, relatiu al projecte d'urbanitza¬ ció dels jardins d'Emèrita Augusta, per un import de 65.429.577 pessetes, de les quals 21.773.000 s'apli¬ quen al Pressupost de 1998 i la resta al de 1999.
d) A FCC Construcción, SA, el contracte núm. 98001197, relatiu a la urbanització dels carrers de la Comtessa de Pardo Bazán i del Cardenal Tedeschini, per un import de 47.980.256 pessetes, de les quals 19.214.703s'apliquen al Pressupost de 1998 i la res¬ ta al de 1999.
e) A Corviam, SA, Empresa Constructora, el con¬ tracte núm. 98001434, relatiu a la urbanització de la plaça de Mossèn Clapés, per un import de 49.287.076pessetes, de les quals 17.924.165 s'apli¬
quen al Pressupost de 1998 i la resta al de 1999. f) A FCC Construcción, SA, el contracte núm. 98001228, relatiu a l'arranjamentdels jardins del grup
Massana, per un import de 29.524.785 pessetes, de lesquals 9.040.835 s'apliquen al Pressupost de 1998 i la restaal de 1999.
g)A ACSA, Auxiliar Canalizaciones, SA, el contrac¬ te núm. 98001749, relatiu al projecte dels jardins de
Quedarassabentat de sengles acords
de la Junta
de Govern de l'Institut de Cultura de Barcelona
de
data 25 dejuny de 1998,
pels
quals s'aprova:
a) La
concessió d'un
crèdit
extraordinari
ala
parti¬
da 227.06457.0001000 del Pressupost de despeses
de l'Institut per un import
de
13.046.937 pessetes,
destinat a la direcció i redacció del projecte d'adapta¬
ció de l'hemeroteca del Convent dels
Àngels
com a biblioteca,crèdit que es finança mitjançant una gene¬ ració d'ingressos,fent ús de
l'aportació de la Diputa¬
ció de Barcelona que serà establerta a
través d'un
conveni.
b) La
concessió d'un
crèdit
extraordinari
ala
partida
470.01-451.0100 Pressupost de despeses
de
l'Institut
perun import de
63.500.000 pessetes
destinat
al'ator¬
gamentdesubvencions
asales de teatre,
crèdit
que
esfinança amb
l'aplicació de
la
part
necessària del
ro¬manent detresoreria de l'exercici de 1997.
Quedar assabentatde l'acord de la Junta de
Go¬
vern de l'Institut de Cultura de Barcelona de data 25 de juny de 1998, que aprova
la incorporació del Mu¬
seudeCeràmica, del Museude les Arts
Decoratives i
del Museu Monestir de Pedralbes al SistemaEspañol
de Museos, d'acord amb el projecte de
conveni
entrel'Institut de Cultura de Barcelona i el Ministeri de Cul¬
tura, com a instrument de
cooperació
entreels
mu¬ seus i serveis museologies a fi dereforçar
l'activitat
de les institucions que la integren.
Ratificar, tot reiterant l'agraïment del
Consistori,
sengles acords de la
Junta de
Govern de
l'Institut de
Cultura de Barcelona de data 25 de juny de 1998,
pels quals:
a) S'accepta i
agraeix
als
germansGlòria i Guiller¬
mo Tintoré i Cazurro, la donació d'una col·lecció de
452 llibres sobre la història del moble, dipositats en el
Museu d'Arts Decoratives de Barcelona.
b) S'accepta i
agraeix als
hereus
del Sr. Joan
Busquets i Guindulain la
donació
de
diversos docu¬
ments relatius a la sevatasca com amoblista ebenis¬ ta de prestigi reconegut que seran
distribuïts de
la
manera següent: elsplànols, les
fotografies i la docu¬
mentació empresarial es destinaran
al Museu
d'Arts
Decoratives de Barcelona, i els projectesaquarel·lats
i la biblioteca es destinaran al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 3 de juliol de 1998, que:
a)
aprovala
proposta
de projecte
d'obres i activitats a desenvolupar al front
litoral i
zona maritimoterrestre, en el tram comprès entre el
carrerde Bac de Roda i el riu Besòs; b) latrasllada al
Ministeri de Medi Ambient per a la seva
aprovació
com a Projecte bàsicd'ordenació del Front
marítim
del Poblenou i Sant Adrià, mitjançant la
construcció
d'una plataforma litoral,
d'acord amb els
articles 45
de la Llei de costes i 98 del seu Reglament; c) deixasense efecte l'acord adoptat per la Comissió de
Go¬
vern en sessió de 29 de marçde 1996, en
relació
ala
proposta denominada
Ordenació del Front
marítim
a l'entorn del riu Besòs; d) delega en el primertinent
d'alcalde, Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan, i elfaculta
perquè, en nom de
l'Ajuntament de
Barcelona,
sol·li¬
citi a l'Administració del'Estat lesautoritzacions icon¬
cessions administratives necessàries i perquè esta¬ bleixi les fórmules de cooperació que consideri
més
oportunes amb les altres
Administracions;
e) i traslla¬
da aquests acords a l'Ajuntament de
Sant
Adrià de
Besòs i al Consorci del Besòs.
Adoptar, en exercici de
les
competències
reserva¬ des a l'Ajuntament com asoci
únic de Parc
Zoològic
de Barcelona, SA, societat privada municipal, els
acordssegüents:
Designar membre
del
Consell
d'Administració de
l'esmentada societat la Sra. PilarSolans i Huguet, en
substitució del Sr. JosepLluís Rodríguez
i Cuyàs.
Establir queel termini
de
designació de la
conselle¬
ra que es nomena
serà
l'establert
enels respectius
estatuts,sensperjudici de larenovació
quefos
proce¬ dent en el canvi demandat consistorial.Facultar indistintament el presidenti el
secretari del
Conselld'Administració percomparèixer
davant de
no¬ tari i elevara escriptura pública elsnomenaments
an¬ teriors, com també per complir elstràmits
necessaris
per ala sevainscripció
enel Registre Mercantil i tam¬
bé lacorrecció d'errors materialsen cas necessari. S'aprovael punt
precedent
amb
l'abstenció del Srs.
Ainoza, Fernández,
Álvarez,
Cornet,Tobía, Sirera
i la
Sra. Vila.
S'inicia, tot seguit, el debat
dels assumptes
inclo¬
sos al'ordredel dia:
ALCALDIA
Mesures de govern.
Milloresdotacionalsa l'Eixample.
El president de la
Comissió d'Urbanisme i
Infraes¬
tructuras, Sr. Casas, explica els criteris,solucions i
lí¬
nies de planejament que han
de permetre
millorar les
dotacions del Districte de l'Eixample percobrir el dèfi¬cit d'espais lliures que
hi ha
enaquest
Districte, tot
di¬
entque es vol obtenir noussòls
per aespais lliures i
equipamentspermitjà
d'acords amb les
personespri¬
vades que disposin de
sòls d'aquestes
característi¬
ques i puguin
transferir-los
al'Ajuntament,
instrumen¬
tant una fórmulaque mantingui
l'equilibri, definit
enel
planejament vigent, entre
les
superfícies de
les
zonesi sistemes, l'edificabilitat destinada a equipaments,
i
els usos previstosper al'edificabilitat
residencial;
ques'obrirà un període
d'informació pública
perquè
ales
propostes decompactació i
transformació d'equipa¬
ments ja formulades, se
n'hi
puguin afegir d'altres
i
ampliar així el nombre
d'interiors
d'illes de
l'Eixample
dels quals puguin gaudir
les
famílies.
Cita com a antecedents d'aquesta iniciativa
el Pla
especial de millores de la
Sagrada
Família, de 1986, i
la Modificació del PlaGeneral Metropolità per a
millo¬
res dotacionals en el conjunt històric de
l'Eixample,
de 1991, que féu possible la
construcció de diversos
equipaments escolars, que eren
ben
necessaris.
Afe¬
geix que la proposta
d'avui s'adreça especialment
al'obtenció d'espai lliure; i que la
informació pública
permetrà valorar les
aportacions
quehi puguin formu¬
lar els operadors privats.
Recuperació de la façana
del
parcde
Collserola i la
seva integració ala ciutat.
El mateix Sr. Casas exposa que aquesta mesura de govern fa
referència
al'ordenació urbanística
de
l'espai de la serra de
Collserola
quevoreja les
ron¬des; i que si fatemps
s'aprovà
el Pla
per ala
cons¬trucció d'habitatges de lloguer per a gent
jove
ales
rondes, operacióque estàportantatermeel Patronat
Municipal de l'Habitatge, la proposta
presentada
avui
interre-lació amb Collserola i la pressió existent sobre les vores de Collserola provocada, primer, per l'auto-construcció de la població immigrada i, després, per
la gran construcció d'habitages de promoció pública, s'inscriu en lapreocupació del Pla especial de protec¬
ció de Collserola ivol marcaruns objectius i uneszo¬ nes d'intervenció per preservar el valor principal de Collserola, elsseus espais buits i elsseuespais natu¬ rals, ja que el parcde Collserola és el principal actiu verd de la ciutat i l'edificació no l'ha de malmetre. Agrega que el Programa d'actuació municipal recull
l'objectiu de tirarendavant els treballs d'ordenaciódel
parc de Collserola i els entorns de la ronda de Dalt, Programa que és expressió de la sensibilitat de l'equip de govern per a evitar la destrucció del medi
natural que envolta la ciutat i,peraixò, el 1996s'inici¬ aren els treballspreparatoris del document de criteris objectius i solucions generals de planejament que ara
es presenta, el qual sesotmetrà a informació pública
perquè puguin formular-s'hi aportacions i suggeri¬ ments a partir dels quals es redactaran els diversos
documents urbanístics.
Subratlla que l'espai constitueix una de les princi¬ pals reserves de sòl per a equipaments i espai lliure de la nostra Ciutat i es vol redefinir-lo amb claredat
des del punt de vista de la sostenibilitat per a reorde¬ narles actuacions urbanístiquesque s'hivaren feren el passat i les que s'hi puguin fer en el futur, i evitar així que es pugui malmetre per ala pressió d'urbanit¬ zació en equipamentso en usos residencials.
Concreta queels principals objectius són: ajustar el planejamenta la realitat actual; millorar el model viari deltraçatdels recorreguts de les vores de les rondes
en el límit del Collserola; optimitzar els serveis del transport públic; articular els espais lliures i els parcs urbans amb el parc de Collserola definint un sistema
clard'accessos; actuar sobre les parcel·lacions i bos¬ ses residencials situades dins del parc de Collserola, regularitzar-ne la situació urbanística o concretar les condicions en les quals es poden desenvolupar les
zones residencials i les zones d'equipaments; i millo¬ rar l'estructura urbanística i la distribució del sostre
residencial.
Fa avinent també queel document redactat al'em¬ para del article 125 del Reglament de planejament delimita unes àrees d'actuació: la de la carretera
d'Esplugues;
la del camí de Lorda, la de la de portadeVallvidrera, la de laporta de Sant Gervasi i lade la
porta de Collserola, que inclou l'entorn del nus on se situa la plaça d'Alfons Comín.
Diu, en resum, que el document vol fer una re¬ flexió sobre Collserola, la sostenibilitat i el medi am¬ bient en una ciutat densa com és Barcelona; i que confia poder trobar
per a l'espai intersticial entre les rondes i Collserola una solució tan positiva com la que s'ha trobat per a l'antic abocador situat a prop del Jardí Botànic, ara transformat en una espai de
treball i cultura.
Servei Municipal d'Atenció a Persones i Agrupa¬
cions Religioses.
El ponent de Drets Civils, Sr.
Soler, recorda que el 23 dedesembre de 1996 l'Ajuntamentconvocà en el
Saló de Cròniques un bon nombre de representants de les diverses comunitats religioses que conformen el teixit associatiu espiritual de lanostra ciutat, budis¬ tes, ortodoxos, protestants, bahais, jueus, catòlics i musulmans, i aquesta reunió fou la primera ocasió
que tingueren aquestes comunitats per conèixer-se i iniciar un diàleg, després de l'experiènciadel Centre Abraham; amb el qual l'Ajuntament, des de la seva condició d'Administració laica propera i compromesa
amb els ciutadans i ciutadanes i llurs sensibilitats, es
va comprometre a crear una comissió d'experts
que elaborés una proposta d'actuació municipal per aafa¬
vorir aquesta diàleg i donar suport al desenvolupa¬ ment de les entitats i agrupacions religioses i a l'enri¬ quiment multicultural de la ciutat a partir de les experiències i activitatsde les diverses comunitats.
Continua dient que aquesta comissió per al diàleg interreligiòs, creada per un decret de l'Alcaldia a l'abril de 1997 i presidida pelpareJoan Botanc, presi¬ dent del Centre Ecumènic de Catalunya, ha treballat durant un any amb aportacions del Consell Mundial
de les Esglésies seguint els models d'altres ciutats
europees, com ara Marsella, Oxford i Amsterdam, en col·laboració amb el Departament deSociologiade la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit pel doctor Joan Estruch i Estruch; i que fruit del seu treball neix el Centre Interreligiòsde Barcelona com a Servei Mu¬ nicipal d'Atencióa Persones i Agrupacions Religioses de la nostra ciutat, que integra serveis d'informació, recerca, documentació i assessoria jurídica i té un ampli calendari d'activitats.
Significa que amb aquest Servei el govern munici¬ pal dóna resposta a una inquietud ciutadana, acom¬
panyat de la il·lusió i mestratge de la comissió d'ex¬ perts i representants de les diverses religions, ortodoxa, jueva, protestant, musulmana, budista i ca¬
tòlica, que amb laseva presència, que agraeix, avui a la tribuna del públic volen subratllarla importànciadel
noucamí que Barcelona emprèn.
Acaba dient, servint-se de les paraules de Jacques Delors quan definí la inquietudper aquest diàlegcom la necessitat de reconèixer l'ànima d'Europa, que amb la mesura presentada esdóna resposta a les in¬ quietuds de l'ànima plural de Barcelona.
El Sr. Alcalde, després d'agrair la presència en la tribuna del públic dels representants de les diverses comunitats religioses, celebra que es tiri endavant aquesta iniciativa, la qual està molt lligada amb les idees bàsiques del Fòrum Universal de les Cultures, tot confiant que contribuirà adifondre per la Mediter¬ rània l'esperitde trobada, cooperació i respecte mutu entre totes les religions.
COMISSIÓ D'HISENDA I FUNCIÓ PÚBLICA
Restar assabentat de l'Informe de la Intervenció General sobre fiscalització a posteriori corresponent a l'exercici de 1997 i de les precisions al'esmentat in¬
forme que efectua el gerent dels Serveis Generals; i instareI gerentdels Serveis Generalsa continuar po¬ sant l'èmfasi en la supervisió de la instrucció dels ex¬ pedients municipals.
AprovaréI Compte General de l'exercici 1997 cor¬
responenta l'Ajuntament de Barcelona, als Organis¬
mesAutònoms municipals i ales SocietatsMercantils de capital íntegrament municipal.
Ei Sr. Maragall comença dient que assumeix, per primera vegada, la defensa d'aquests dictàmens, que
institució-nai pel privilegi de poder mostraruna
realitat magnífi¬
ca, amb la qual aquest Ajuntament potconvertir-se
en un punt de referènciaper a tot
el
sectorpúblic
es¬ panyol, el local,l'autonòmic i
l'estatal, ja
que ara quetant es parla d'herències de
períodes
anteriors,
pot
afirmar que ha tingut l'honor de
recollir
unaherència
esplèndida deguda, en bona part, a
la gestió del
Sr.
Joan Clos quan era responsable d'aquestes
matèries
i que ve de 1992, quan
hi havia
unasituació d'endeu¬
tament alt però assumible, i una
situació de
dèficit
aconseqüència de l'esforç
inversor
i de les despeses
que es van fer aleshores
i de les
limitacions deriva¬
des del sistema de fiscalitat, i tanmateix l'equip en¬ capçalatperJosep Marull,
amb
unprotagonisme molt
destacat de Pilar Solans, Guillem Sánchez, Conxa Durán, Jaume Castellví, Oriol Morillo, Andreu Arenas
i tants altres, ha sabut redreçar una
situació difícil
icrear un nou model de gestió, un nou concepte
de
gestió econòmica i
comptable i de
finançament,
que dóna solvència, seguretat i solidesa a lainstitució i
contribueix positivament al
desenvolupament de
l'e¬
conomia de la ciutat, acompanyat de les altres políti¬
quesde promoció, desenvolupament
urbanístic,
etc.
Afirma que aquesta realitat és poc
discutible;
que s'ha introduït de debò el concepte de comptabilitat patrimonial, no noméscomplint les
exigències del Pla
general de comptabilitatpública de 1990,
sinó apli¬
cant, amés, des de 1994 criterisque només
són
exi¬gibles a les Administracions
centrals
i autonòmiques,
perla convicció que un Ajuntament
de
l'envergadura
del nostreha de saber governar-seemprant les
tècni¬
ques més modernes, tenint un
control
real de les
magnituds econòmiques i
utilitzant
afons els
concep¬tes patrimonials de balanç i d'empresa
absolutament
reconeguts.
Recalca ques'estan aconseguint
pràcticament
totselsobjectius de gestió
econòmica,
d'administració, de
finançament i de procediment marcatsfa
sis
o setanys; que la gestió d'aquest Ajuntament
ha esdevin¬
gutuna referència positiva per a
la majoria de
les Ad¬
ministracions públiques del país; que la
capacitat de
resposta positiva al model degestió econòmica
cre-ant-ne unde nou, potent i segur, hapermès i permet formular de cara al futur plans de govern i complir
ambescreix elsobjectius fixats en cadascun delster¬ renys, de manera que aquest Ajuntament
és també
un bon exemple perla seva capacitat de complir els
seus compromisos i així concretamentestà desenvo¬ lupant un procés inversorque supera
àmpliament les
previsions inicials i que constitueix un
autèntic pla
d'inversió a quatre anys, que té les seves fases de disseny, elaboració, projecció, adjudicació i
execució
al llarg de quatre anys: l'equip de govern sap,
doncs,
que vol fer i ho fa, controlant ambmà
fermai
segu¬retat la gestió necessària per a assolir els seus ob¬
jectius.
Situa, després, el Compte de 1997 en el procés
que acaba d'exposar a tall
d'introducció
i que vede
lluny, i, servint-se de la projecció de
transparències,
els analitza tot subratllant que l'opinió dels auditors sobre els estatsfinancers és favorable; que la Sindi¬ catura de Comptes ha distingit la Memòria de 1996 presentada peraquest Ajuntament; que les
agències
internacionals de qualificació de riscs financers hanelevat últimament la qualificació del nostre endeuta¬ ment confirmant d'aquesta manera el nostre procés
de control i millora de l'endeutament; que la inversió
bruta augmentà en 8.000 milions
de
pessetes,és
a dir, un 25% en relació a 1996, i ha pogut autofinan¬çasse amb el
superàvit
generat,alhora
ques'ha
re¬ duït en 18.000 milionsel deute consolidati s'ha conti¬nuat el procés de
reducció
dela
pressió fiscal
en relació al producte interior brut dela ciutat;
quel'actu¬
ació del govern local ha contribuïtindirectament
al
desenvolupament positiu de l'economia de
la ciutat,
ben palès en els indicadors
relacionats
enla creació
de llocs de treball, de construcció d'habitages, de passatgers del nostre aeroporti
de mercaderies del
nostre port.
Destaca, també, que la tascaque acaba d'exposar
no s'hauria pogut dur endavantsense
la capacitat de
seguiment, supervisió i
control
que totadespesa
pú¬
blica exigeix i que en aquest Ajuntament
s'articula
en sis nivells: 1r) la mateixaAdministració municipal,
els
administradors de cadaSector i de cada Districte; 2n)la Intervenció Municipal que fiscalitza a
priori i
aposterioritots elscomptes
municipals;
3r) els auditors
externs, que repassen i confirmen la
comptabilitat
municipal; 4t) la Sindicatura de
Comptes;
5è)
les
agències de qualificació
de riscs,
ales
quals abans
ha fetal·lusió i que no donen, lesseves
qualificacions
sense prendre totes les precaucions; i
6é) els Grups
de l'oposició, que,amb lesseves
exigències de
trans¬ parència, l'accésa lainformació
iels
seuscomentaris
i crítiques, pressionen perquè es
continuï millorant
permanentment.Referint-se a les grans magnituds del
Compte
en debat, informa que el saldo de caixa ha passat d'undèficit de 19.000 milions de pessetes en el 1992 a un
superàvit de 16.000 milions en
el 1997,
equivalent al
7% dels ingressos corrents de
l'exercici;
quela
rela¬
ció entre ingressos i despesesha tingut
també
una evolució positiva i l'estalvi corrent ha augmentat una mitjana anual del 23% i se situael
1997 en48.000
milions i això explica la capacitat d'autofinançar les
inversions i continuar reduint l'endeutament, mentre
que simultàniament s'ha mantingut
la
contenció
de
la
pressió fiscal de manera que
els únics increments
dels ingressos reals que s'han produït
deriven
del
comportament del Fons nacional i de
l'evolució de les
baseseconòmiques de la ciutat, especialment els im¬ postos sobre construcció, obres i
instal·lacions i
la
plusvàlua, que ha permès augmentar
la
recaptació
sense haverd'augmentar el tipus; que les inversions, després del període més reposat
dels
anys1992-1994, han crescut considerablement a partir de 1995
assolint els 40.000 milions de pessetes, si es prenen en consideració tant les directes com les indirectes, i també han augmentat en el darrer any els ingressos
de capital; que la capacitat d'obtenir ingressos
i
estal¬
vi corrent ha fet canviar la relació entre ingressos iendeutament, que estan ara en una
proporció
d'1 a1,
quan fa uns anys el darrer era un 130%
més alt,
de
manera que la solvència d'aquest Ajuntament
és in¬
discutible.
Analitza, a continuació, el grau de compliment
del
Programa d'inversions tot dient que
s'ha passat
d'unes previsions inicials d'uns 146.000 milions
de
pessetes a les actuals d'uns 186.000milions,
dels
quals uns 110.000 milions corresponen a
inversions
directes que s'havien xifrat inicialment en
70.000
mi¬
lions, de manera que la capacitat d'estalvi correntpermet finançar tota la inversió prevista
inicialment,
i
principal-ment per la venda d'actius (uns 13.000 milions, entre
els quals inclouen els procedents de la venda d'ac¬ cions de Serveis Funeraris de Barcelona, SA), de les
actuacions urbanístiques (uns 12.600 milions) acàr¬
rec d'operadors privats com a contraprestació pels
beneficis que reben del desenvolupament urbà de la ciutat, i del Fons de cohesió (12.170 milions) gràcies a la capacitat de presentació de projectes finançats
perla Unió Europeaen campstan importants com els
dipòsits de sanejament.
Explicita que la inversió directa prevista comprèn 420 actuacions i es distribueix en uns 19.200 milions per a obres per a gestió de sòl, uns 5.800 per a ad¬
quisició de béns mobles i uns 85.600, milions per a obres dels quals a juny de 1998 estaven contractats
el 93%, és adir, 80.000 milions; que dels 110.818 mi¬
lions que importa aquesta inversió, 55.870, és a dir,
gairebé el 50%, corresponen a renovació de la ciutat i
els restants 54.948 a noves infraestructures, inversi¬ ons quefan palesa l'existència de un nou projecte de
transformació de la ciutat perdonar-li el nivell dequa¬ litat que necessita, i entre les quals figuren la ronda del Mig, el Front marítim, el Clot de la Mel, els di¬
pòsits de sanejament i els projectes de nova vialitat i espais públics; mentre que entre les actuacions de renovació, que tenen perobjecte mantenir el patrimo¬ ni de la ciutat i rehabilitar-lo i recuperar-lo, destaquen especialment els 14.000 milions dedicats als barris i nuclis històrics.
Comenta, seguidament, les inversions previstes: a la ronda delMig, permés d'11.205 milions de pesse¬
tes, que la convertiran en una via bàsica interna de gran qualitat urbana; a Diagonal-Poblenou, per 5.230 milions; al Front Marítim, per 3.868 milions, on es construiran uns 2.000 habitatges, dels quals un 60%
seran en règim de protecció oficial; al Clot de la Mel,
per 1.450 milions, on se'n faran altres 788 i s'urbanit¬
zaran 30.000 m2 de zona verda i instal·lacions espor¬ tives; als dipòsits de sanejament, per 4.752 milions, que finançats amb aportacions de la Unió Europea reduiran els efectes del règim de pluges; a les deixalleries, per4.114 milions; a la millora de lescon¬ nexions mar-muntanya i Besòs-Llobregat i a la crea¬ ció d'espais d'ús públics per un import de uns 9.650 milions repartits en 88 actuacions; als nous equipa¬
ments culturals, per 3.774 milions; als nous equi¬
paments per a altres usos, per 5.843 milions; a les vuit actuacions al servei de les infraestructures urba¬
nes (el Centre de Control del Trànsit, les senyalitza¬ cions, la ordenació de la càrrega i descàrrega)per un import de 5.062 milions; als processos de renovació de CiutatVella, el pla central del Raval i el nucli antic, al qual es destinen 5.786 milions; a la renovació de Nou Barris, en la qual s'invertiran 6.056 milions; a la
renovació d'eixos vials com les rondes, la Gran Via, els carrers d'Aragó i de Guipúscoa i el passeig de
Gràcia, a la qual es dediquen 8.300 milions; a la re¬ novació dels barris i nuclis històrics amb 101 actua¬ cions per import de 14.005 milions; a les interven¬
cions en les patologies estructurals dels edificis, per
un import de2.445 milions; ala millora de l'accessibi¬
litat amb 1.325 milions; a les 42 actuacions pervalor de 6.313 milions de pessetes en els edificis de ser¬ veis perquè tinguin la
dignitat i qualitat adequada; al pla de reforma, ampliació i millora de les escoles per
2.590 milions; ala reposició de béns mobles, per va¬ lor de 5.867 milions, entre els quals esmenta la dota¬
ció de nous vehicles perals Bombers i la Guàrdia Ur¬
bana i el procés d'informatització que ha contribuït a transformar l'Administració municipal; i als 3.150 mi¬ lions que s'esmerçaran en diverses actuacions de re¬
novació, algunes amb moltacàrrega històrica, com la renovació de la Font Màgica.
Diu, en conclusió, que l'Ajuntamentestroba en una
magnífica situació econòmica i té una gran capacitat de control de les seves magnituds i de gestió i del seu
endeutament i això li permet encarar el futur amb
confiança i seguretat i oferira la ciutat una adminis¬ tració a l'alçada de les seves esperances,i capaç de produir novestransformacions i plantejar nousobjec¬ tius per esdevenir unagran capital europea.
Finalment, a indicació de l'Alcalde, puntualitza que durant la informació pública del Compte municipal no s'hi ha formulat cap al·legació, tretes les dues dels
Grupsde l'oposició.
El Sr. Álvarez manifesta que el seu Grup, després d'haver estudiat 1.544 expedients durant un mes i
mig, fa unavaloració molt negativa de la gestió muni¬ cipal i creu que no es pot presentarcom a magnífica la situació econòmica d'aquest Ajuntament, quan Barcelona és la ciutat espanyola amb la fiscalitat i amb l'endeutament més alt i està perdent població.
Afegeixque en la sèrie de transparències projectades pel president de la Comissiód'Hisenda i Funció Públi¬ ca n'hi mancava una sobre les anomalies i irregulari¬ tats detectades per la Intervenció General en els
comptes municipals, amb la qual s'hauria posat de manifest que l'equip de govern amaga la realitat als ciutadans i maquilla els comptes.
Significa que no hi ha hagut transparència perquè no es fa, o no si li ha lliurat, la memòria justificativa
dels costos i rendiments dels serveis, que és cabdal per aavaluar la gestió, i perquè s'ha dificultat latasca
de comprovació dels Grups de l'oposició en impedir-los d'obtenir fotocòpies de la documentació sotmesa al seu examen, cosa que en anys anteriors s'havia permès.
Indica que ha detectat irregularitats o il·legalitats
en les inversions reals en el remanent de tresoreria negatiu, en les despeses corrents, en la venda de solars, en les tarifes dels serveis públics i en les transferències de capital, anomalies comptables en les empreses municipals Societat Municipal d'Apar¬
caments i Serveis, Proeixample, ProNouBarris, Parc
Zoològic, Informació i Comunicació de Barcelona, Serveis Funeraris de Barcelona, en els Instituts muni¬ cipals d'Urbanisme, de Mercats, d'Hisenda i de Parcs
i Jardins i en el Patronal Municipal de l'Habitage, iex¬ pedients irregulars relatius a la solidaritat amb
Sarajevo, a viatges i despeses de protocol, a indem¬ nitzacions, a contractes i subvencions, a la Campa¬
nya de normalització lingüística, a despeses de Car¬ naval i moltes altres; i que tot això ha motivat 150 al·legacions del seu Grup recollides en un escrit de
78 pàgines, de manera que, afegint-hi les observa¬ cions que formula la Intervenció en tres dossiers de
200 pàgines, pot afirmar que l'Administració munici¬ pal no és eficaç i que la salut de les finances muni¬ cipals esdolenta permolts diners que esmerci l'equip de govern en publicacions que fan propaganda en sentit contrari i en les quals s'hauria de reservar un
espai perquè l'oposició pugui donar la sevaversió. Comenta a continuació el contingut de les seves
Quant al romanentde tresoreria negatiu, que mal¬
gratel gràfic que
s'ha projectat
sobre el superàvit de
caixa, en realitat hi ha un romanent de
tresoreria
ne¬ gatiu de8.600 milionsde
pessetes,de
manera quesi
tots els creditors de l'Ajuntament vinguesin a cobrar
de copquedaria perpagar,
perquè
els comptes estan
maquillats. Aquesta
quantitat,
queha pujat
uns2.000
milions de pessetes respecte a l'any
anterior;
que a 31 de desembre de 1997 hi havia uns 194.000 mi¬ lions, a hores d'ara són ja 200.000, d'endeutamentfi¬
nancer pel qual es paguen interessos sense
amortit-zar-ne ni una pesseta, a pesarque la Lleid'hisendes
locals i unainstrucció de la DireccióGeneral de Coor¬ dinació d'Hisendes Territorials obliguen a consignar
una amortització teòrica linealitzada, de manera que la comptabilització correcta d'aquesta
obligació faria
aflorar un dèficit de 63.000 milions que, sumats alsaltres 8.000 milions mal comptabilitzats, farien
aparèi¬
xer un dèficit detresoreria de més 80.000 milions de pessetes, i aquesta és la realitat
malgrat les
opera¬ cions de comptabilitatcreativao enginyeriafinancera;
i que laLlei d'hisendes locals
obliga
a noincrementar
el romanent de tresoreria negatiu i tanmateix
el d'a¬
quest Ajuntament ha crescut en
2.000
milions
enel
darrer exercici.
Quant a les inversions, que se sumen als concep¬
tes d'inversions itransferències de capital sensetenir
en compte que aquestes darreres es
destinen
ain¬
versions, peròtambé al pagament d'interessos,i d'a¬
questa manerael volum de les
inversions reals
s'infla
en uns 10.000 milions de pessetes.
Quanta lessubvencions, que en el 98% dels expe¬
dients analitzatsno hi consta la informacióeconòmica exigidaperla llei;en el 93% no
hi ha la
documentació
acreditativa de la realització de l'activitat subvencio¬
nada ni lajustificació de l'aplicació dels fons
rebuts i
en el 65% manca la certificació de no haver rebut el preceptor altres subvencions
públiques:
per tant,hi
ha una absoluta manca de control dels recursos que
esdestinena subvencions.
Quanta les subvencions que l'Ajuntamentrepde la
Unió Europea, que aquestessubvencions
només
co¬breixen el 80 o 85 per 100 del pressupost de l'actua¬
ció subvencionada i comporten per a l'Ajuntament
l'obligació de consignar el percentatge restant; tan¬
mateix, segons la Intervenció aquesta
consignació
no es fa, potser esperantque laUnió
Europeaho pagui
tot; que per altra banda, les obres no es comencen en el momentadequatamb el risc quelesinstitucions
comunitàries reclamin la devolució de les subven¬cions atorgades; i que tampoc no s'ha donat cap ex¬ pedient de justificació d'aquestes inversions,
qüestió
que el porta a preguntar què es volamagar.
Quant a les expropiacions, que el Jurat Provincial
d'Expropiacions any rera any indica que les
estima¬
cions d'aquest Ajuntament sobre el valor del
sòl
no s'ajusten als criteris de la Llei 1/1992; i que ha trobatcasos en què a una mateixa situació s'han aplicat, sense justificar-ho, criteris tècnics discrepants per a
valorar les indemnitzacions, cosa que resulta arbitrà¬
ria i dóna la imatge d'una gestió calamitosa.
Quant a les concessions, que aquest apartat s'ha
de qualificar de caòtic perquè en cap dels expedients examinats no hi ha estudis sobre la viabilitat de la concessió i els seus aspectes econòmics (cànon,
subvenció i inversió), ni informes sobre les garanties provisionals ni definitives ni la subscripció de la cor¬
responentpòlissa d'assegurances
exigides
enel
res¬ pectiu plec de condicions, iperquè la
majoria de
con¬ cessionaris no estan al corrent en el pagament delcànon quan als contribuents se'ls
s'està exigint el
pa¬ gament puntual dels seusimpostos.
Quant als ingressos, que el 1995, en
rebaixar-se
del 2al'1,9 l'índex de ciutat de l'impostsobre les acti¬
vitats econòmiques, s'anuncià que el
Ministeri d'Eco¬
nomia i Hisenda compensaria la consegüent minvaen la recaptació amb 1.084 milions de pessetes
però,
com que no hi haviacap
compromís ferm,
nos'ha
re¬but ni una pesseta i aquest import s'ha
provisionat el
31 de desembre de 1997 com a pèrdua; i que s'han
provisionat igualment altres
12.518 milions
de
pesse¬tes d'impostos impagatsde 1992 i anys
anteriors.
Quant a l'endeutament financer, que continua es¬ sentel principal problema de la ciutat, jaquemalgrat
d'haverabaixat eltipus d'interès escontinua dedicanta despeses financeres dues pessetes per
cada
unaque es destina a inversions
reals, les quals
pugen uns 11.900 milions depessetesquan les primeressu¬ men 24.900; que l'endeutament financerassolia el 31
de desembre de 1997uns258.000 milions isuperava
en uns 12.000 milions elvolum total del Pressupost i,
afegint-hi l'endeutament no
financer, el passiu de
l'Ajuntament totalitza uns470.000
milions, els quals,
prorratejats entre els 1.508.000
habitants de
l'últim
cens, signifiquen que cada nen que neix es
troba
un deute de 314.000 pessetes.Diu, en resum, que es recapta malament
i
esgastapitjorencara; que els diners de
la ciutat
escomptabi¬
litzen d'una manerairregular; i que pertotes les con¬
sideracions anteriors, el vot dels membres del Grup
Popular serà, òbviament, negatiu.
El Sr. Puigdollers agraeix primerament
l'Informe de
la Intervenció General sobre la fiscalització a poste¬ riori sobre l'exercici de 1997, tot confiant que les re¬ comanacions que s'hi formulen seran
acceptades
enbona mesurapel govern municipal.
Matisa seguidament, referint-se al fet que
les dues
úniques al·legacions als comptes
municipals hagin
estat les dels Grups de l'oposició, que els ciutadans
no mostren el seu desacord amb la gestió municipal formulant al·legacions a una
liquidació
de comptes, sinó amb manifestacions al carrer i crítiques en els mitjans decomunicació, que demostren que noestansatisfets de la seva relació amb l'Ajuntament, com queda benpalès en les darreres enquestes
d'imatge.
Comenta que si bé segons el Sr. Maragall l'equip de govern sap què vol i sapcom fer-ho,
les obres de
la rondadel Mig s'inauguraranpocs dies abans
de les
eleccions, però després s'haurà de tornar a
obrir
aquesta via en haver quedat per fer eltramcomprès
entre la plaça de Cerdà i el carrer de la
Constitució
i
el túnel de la via Augusta:aprofita, doncs, l'ocasió perdemanar al'Alcaldia que presenti el projecte relatiu a
la cruïlla de la via Augusta amb la ronda del
General
Mitre i el projecteglobalper ala cobertura de la
ronda
del Mig en el tram que s'ha de cobrir, il'estudi sobre
l'impacte ambiental d'aquesta obra.Passaatractar, acontinuació, del Compte general,
sobre el qual formula les observacions següents: Que l'actitud de no facilitar la feina dels Grups de
l'oposició no ha estat pas una novetat d'aquest any,
perquè transparència novol dir oferir molta
documen¬
Que la gestió del Pressupost ha estat dolenta per¬
què: a) elseu puntclau havia d'ésser la inversió i tan¬
mateixen els exercicis de 1996 i 1997 el govern mu¬ nicipal ha estat incapaç d'executar tota la inversió
pressupostada, concretament en el darrer exercici entre els 19.000 milions de pessetes de les previ¬ sions inicials i els 12.000 de les obligacions recone¬
gudes hi ha una diferència dels 37%; i b) en la liqui¬ dació del Pressupost de cada any s'inclouen entre 7.000 i 10.000 milions per multesque mai no s'arriba¬ ran a cobrar.
Que el govern municipal disfressa la realitat en mostrar als ciutadans un volum d'inversions que no
és veritat perquè hi computa inversions fetes als anys 1992, 1991, 1990 i fins i tot 1989.
Que la partida d'ingressos que ha crescut més no és pas, com ha dit el Sr. Maragall, l'impost d'obres i instal·lacions, sinó la venda de terrenys, que s'ha in¬
crementatun 291% sobre les previsions inicials, cosa que considera especialment preocupant perquè l'Ajuntament necessita sòl, i més encara si es té en
compte que, sumant-hi les fetes per la Mancomunitat de Municipis i per Holsa, les alienacions de sòl públic arriben gairebé a 7.500 milions de pessetes,
Que l'Institut Municipal de Mercats ha pagat un cà¬
non de 160 milions de pessetes per a la utilizació de les instal·lacions municipals i ha generat un benefici d'altres 188 milions quan, en la seva opinió, noés re¬ comanable fer negoci amb els mercats municipals i caldria reinvertir en aquests equipaments els recur¬ sos que generen.
Que en la qüestió del romanent detresorerianega¬ tiu s'està incomplint la Llei, perquèen la liquidació del exercici de 1995 amb un romanent de tresoreria ne¬ gatiu de 6.834 milions de pessetes es portà un pla fi¬ nancerque contenia el compromís de no incrementar aquesta xifra i tanmateix la liquidació del Pressupost
de 1997 hi haafegit altres 2.034 milions; però, a més, amb l'acord d'aprovació dels comptes calia haver-ne proposat, com han fet altres Administracions locals governades per les mateixes forces polítiques d'a¬ quest Ajuntament, un altre o bé de reducció de les despeses del Pressupost de 1998 en 8.898 milions o bé de refinançament, que hauria augmentat l'endeu¬ tament municipal amb la mateixa xifra, i tanmateix
l'equip de govern no ho ha fet, perquè vol continuar presentant unscomptesque no responen ala realitat. Comenta que l'endeutament d'aquest Ajuntament supera el seu Pressupost i que el cost d'aquest en¬ deutament, el 9,59%, és el més alt de totes les Ad¬ ministracions espanyoles i supera en el 42% el cost
del deute de la Generalitat, que està en el 6,73%, i en el 30% el cost del deute de l'Estat, que està en el 7,36%.
Anuncia, finalment, que per les consideracions an¬ terior els membres del Grup de Convergència i Unió votaran negativament el Comptegeneral de 1997.
El Sr. Forradellas avança que els membres d'Ini-ciativa-Els Verds votaran positivament el Compte ge¬ neral de 1997, perquè el valoren d'una manera radi¬ calment diferent de la dels Grupsde l'oposició.
Considera que poques Administracions poden presentar uns comptes que reflecteixen un estalvi
corrent suficient per a pagar els interessos, alimen¬ tar les inversions i reduir gradualment l'endeuta¬
ment; que en els darrers cinc anys s'ha aconseguit el sanejament de lesfinances
municipals, la conten¬
ció de la despesa corrent, la reducció de l'endeuta¬ menten uns 40.000 milions de pessetes, l'increment de les inversions(amb unesobres que permetran de¬ finir el present mandat com el mandat dels barris), la reducció del termini de pagament a contractistes i proveïdors i la millora del compliment de les normes sobre contractació, com a subvencions i expedients de despesa, com constata l'informe de la Intervenció:
per tant, el seu Grup se sent satisfet dels planteja¬
ments que el Compte general reflecteix, però apunta la conveniència de fer una reflexió sobre la plantilla municipal perquè hi ha hagut una reducció persistent, però actualment l'edad mitjanaaconsella començar a replantejar-se'n la renovació i també una més àmplia
oferta d'ocupació pública, com ve reclamant reitera¬ dament el seu Grup quan discuteix amb els seus so¬
cis de govern els Pressupostos anuals, perquè, a juí seu, hi ha un excessiva contenció de la despesa en
recursos humans.
Subratlla que en un moment en què la tendència de la Generalitat i de les altres Administracions locals catalanes i de la restade l'Estat és precisament la in¬ versa, la política municipal de reducció del deute és
especialment significativa i qualifica molt positivament l'actuació d'aquest Ajuntament i així ho palesen les opinions de la Sindicatura de Comptes i la confiança
de les entitats financeres internacionals i estatals,
que contrasten amb el retrets d'irregularitats i d'il·le¬ galitatsque han fet els Grupsde l'oposició.
Tocant a les mostres de disconformitat amb l'ac¬ tuació municipal que s'han visten les manifestacions, fa avinent que de manifestacions n'hi ha de moltes
menes, i adreçades a una banda i altra de la plaça
Sant Jaume, i que la valoració definitiva dels ciuta¬
dans estrobaen les eleccions.
Respecte als comentaris que s'han fet sobre les vendes de sòl, matisa que s'han venut entre 52.000 i
53.000 m2 i s'han construït 64.000 m2 d'habitatge lliu¬ re, 76.000 m2 d'habitatge a preutaxat i 59.000 m2de protecció pública; que afegint-hi les cessions gratuï¬
tes al Patronat Municipal de l'Habitatge i a l'Incasol resulta que s'ha construït un 14% d'habitatge lliure, 16% d'habitatge a preutaxat i 68% d'habitatge prote¬ git; que la superfície venuda ha generat uns ingres¬ sosd'uns 7.200 milions de pessetes, que s'han dedi¬
cat a assumir els costos d'urbanització i eixugar una part del deute municipal; i que les vendes han com¬
portat el traspàs als compradors de càrregues urba¬
nístiquespervalor de 1.275 milions.
Diu, finalmentque, en la sevaopinió, acaba un pe¬ ríode i en comença un altre en què no cal destinar ja
l'estalvi brut a reduir l'endeutament i es pot invertirno
tant en obres, com en coses que situïn les
persones
en el centre de l'acció de govern i, per tant, ja hi ha les condicions perquè l'any 1999 no solaments'apro¬ vi el Pressupost, sinó també les línies generals que prefiguraran el Programa d'actuació dels propers quatre anys comptant amb l'ajut de les altres Admi¬ nistracions, que no sempre dediquen a Barcelona el grau d'atencióque mereix.
El Sr. Soler expressa igualment el vot favorable dels membres del Grup Independentista al Compte general de 1997 tot subscrivint l'exposició dels Srs. Maragall i Forradellas, alhoraque observa que li hau¬ ria agradat sentir els Grups de l'oposició demanar
