Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Gener 2003

(1)

Avanç de dades climatològiques de Catalunya

Avance de datos climatológicos de Cataluña

CENTRE METEOROLÒGIC TERRITORIAL A CATALUNYA

SECCIÓ DE CLIMATOLOGIA

(2)

INDEX / ÍNDICE

El temps

2 El tiempo

Pluviometria

4 Pluviometría

Termometria

10 Termometría

Roses de vents

16 Rosas de vientos

Gràfiques d’evolució mensual

18 Gráficas de evolución mensual

Episodis significatius

21 Episodios significativos

Any agrícola

23 Año agrícola

Comportament climàtic a les estacions

principals

25 Comportamiento climático en las estaciones

principales

El radar com a eina de vigilància

meteorològica

26 El radar como herramienta de vigilancia

meteorológica

Agraïm molt especialment la tasca desinteressada dels observadors i col·laboradors de la xarxa d'estacions pluviomètriques i termopluviomètriques de l’INM.

Agradecemos muy especialmente la tarea desinteresada de los observadores y colaboradores de la red de estaciones pluviométricas y termopluviométricas del INM.

Foto portada: Torre de vent de l’Estació Meteorològica Automàtica de Blanes Mar i Murtra (0281A) Torre de viento de la Estación Meteorológica Automática de Blanes Mar i Murtra (0281A)

©INM. Prohibida la reproducció total o parcial per qualsevol mitjà sense l’autorització expressa per escrit de l’INM

©INM. Prohibida la reproducción total o parcial por

(3)

EL TEMPS A CATALUNYA. GENER 2003

Els primers dies de gener tenim força núvols; el dia 2 hi ha precipitacions molt febles a la meitat occidental. Les temperatures són altes, sobretot les màximes i en algunes estacions s’assoleixen els valors absoluts del mes. Valors en ºC:23 a Blanes i l’Estartit, 22 a Breda, 21 a Badalona i el Masnou.

Continuen els cels ennuvolats i baixen les temperatures. El dia 5 degut al pas d’un sistema frontal es van tapant els cels i les precipitacions són generalitzades, hi ha tempestes i neva al Pirineu. Segueixen les pluges l’endemà i algunes són moderades, principalment a Girona. Valors en mm.: 85 a Begur i a Port de la Selva, 70 a Castelló d’Empúries, 68 a l’Estartit, 59 a Cadaqués, 45 a Tordera, 25 a Gavà. Els vents són moderats a forts de component Nord a ambdós extrems de Catalunya i de component Oest a la resta. Ratxes màximes en km/h. del dia 6: 99 a Tortosa, 91 a S. Jaume d’Enveja, 63 a Lleida, 75 a Reus, 54 a Tarragona. Baixen les temperatures de forma generalitzada, sobretot les mínimes.

A primeres hores del dia 7 es destapen els cels pel litoral però tornen a ennuvolar-se al vespre arreu. El 8 està cobert i cauen precipitacions febles en general. L’endemà roman la inestabilitat i abunden les boires matinals.

El 10 va marxant la nuvolositat, hi ha boirines matinals al litoral central i a les planes interiors. Baixen les temperatures mínimes. L’11 i el 12 els cels són poc ennuvolats, segueixen baixant les mínimes i es produeix una situació de vents forts del Nord a ambdós extrems de Catalunya.

Les mínimes arriben als seus valors extremes del mes a moltes estacions. A la superfície de 700 mb. Hi ha la isoterma de –12ºC i a la de 850 mb la de –4ºC. Valors mínims absoluts (ºC): -9.9 a Ripoll i a S.Pau de Seguries, -9.0 a Gironella, Castellterçol, Campdevànol i a la Seu d’Urgell, -8.5 a Gurb de la Plana i a La Fageda, -8.0 a Vallgorguina, S. Salvador de Toló i a Mollerussa.

S’instal·la un anticicló en superfície i als altres nivells; tenim bona insolació, alguna boirina matinal a les planes interiors, les temperatures van pujant molt lentament i els vents van minvant de força. Es mantenen les altes pressions i el temps anticiclònic fins el 17.

El pas d’un front per la Península fa que es tapin els cels i dóna lloc a precipitacions febles. A Catalunya ens arriba a últimes hores del 18. L’endemà els cels són tapats i deixa pluges dèbils generalitzades. Lleuger ascens de les temperatures.

Continua la inestabilitat pel pas d’un nou front fred.

El 21 disminueix la nuvolositat, però encara cau algun plugim poc important. Abunden les boirines matinals a les planes interiors i destaquen els vents moderats a forts de Ponent. (En km/h: Manresa 65, Granollers 77, Sabadell 44).

Un altre sistema frontal atravessa la Península i al final del dia 22 cauen precipitacions febles al litoral central i Sud. Els vents són del NW forts al Nord de Girona i Pirineus i moderats a forts a les terres de l’Ebre.

Un anticicló en superfície avarca tota la Península i als altres nivells també hi ha altes pressions. Els cels són poc ennuvolats i continuen els vents del NW moderats a forts a ambdós extrems de Catalunya. El 26 tenim nuvolositat de tipus mitjà i alt.

El 27 i 28 predominen les altes pressions a tots els nivells. Augmenten les temperatures, sobretot les màximes i s’assoleixen els valors màxims absoluts del mes a la majoria d’estacions. Valors en ºC: 25 a Gurb de la Plana, 24 a Girona, Flix, Vilanova de Segrià i Alcover, 23.5 a Lleida, Reus, Aeroport de Girona i Tortosa, 23 a Fontcoberta, La Fageda i L’Albagés. A últimes hores del 28 un front fred passa lliscant els Pirineus i dóna lloc a precipitacions febles en forma de neu.

(4)

El 29 i 31 també hi ha temporal de mar a la costa. Baixen les temperatures. Valors de ratxes màximes: a totes les estacions els valors màxims absoluts s’han enregistrat entre els dies 28 i 31, sobretot el 31.

Dades en km/h: Girona Aeroport 107, Valls 103, Castelló d’Empúries 96, Talarn 95, Ripoll i Manresa 90, Barcelona Aeroport i Reus 81, Tortosa 104, 89 el dia 29, Sant Jaume d’Enveja 86, 94 el 28 i 89 el 29.

Valors destacats del mes

Temperatures màximes absolutes: 24.8ºC a Gurb de la Plana el dia 27

24.6 ºC a Blanes el dia 2

Temperatures mínimes absolutes: -20.0ºC a Núria el dia 31

-19.0 ºC a Esterri d’Aneu el dia 13

Precipitació màxima total mensual: 138.4 mm. a l’Estartit

107.7 mm. a Palafrugell

Precipitació màxima en 24 hores: 85.5 mm. a Begur el dia 6

85.0 mm. al Port de la Selva el dia 6

Ratxes màximes de vent: 107 km/h a l’Aeroport de Girona el dia 31

104 km/h a Tortosa el dia 31

103 km/h a Valls el dia 29

(5)

Resum de precipitació a la província de BARCELONA

Estació Codi Total Pmax Dia Estació Codi Total Pmax Dia

Mes 01 de 2003

Aeroport de Barcelona (El Prat) 0076 026,9 021,2 5 Aguilar de Segarra 0150 037,0 014,0 10

Arenys de Mar (El Xifré) 0252E 043,8 029,6 5 Arenys de mar (pla dels frares) 0252D 020,6 013,5 5

Argentona 0248 077,9 063,0 10 Badalona (Clarises) 0237B 022,1 014,0 5

Baga (Col. Galceran de Pinos) 0082 027,7 013,6 6 Balsareny 0106 024,1 016,5 4

Barcelona (Can Bruixa) 0200R 023,6 016,8 5 Barcelona (Fabra) 0200E 024,6 018,1 5

Berga-Institut 0092C 029,8 015,9 5 Cabrils 0244E 026,7 017,1 6

Caldes de Montbui 0222 021,0 013,6 5 Canyelles 0072O 011,2 009,2 5

Cardedeu 0213 024,6 015,7 5 Casserres 0097 031,2 012,4 5

Castellar del Valles-Mercat 0228I 021,1 015,0 5 Castellterçol "Bellver" 0119A 025,5 016,5 5

Castellvi de la Marca 0067 011,7 008,8 5 Centelles 0204 028,6 017,4 5

Cerdanyola del Vallès (Aigües) 0229O 019,0 016,5 6 Copons 0167 019,8 015,6 6

Cubelles (Mas Trader) 0070D 016,2 014,0 5 Cubelles (Salinas) 0070 015,1 012,6 5

El Bruc 0161 019,5 014,0 6 El Masnou (Tapias) 0241B 020,0 014,0 13

El Masnou 'Nàutic' 0241G 018,9 013,5 5 Els Hostelets de Balenyà 0203 029,3 018,1 6

Esparraguera - Aigües 0163A 019,5 013,8 5 Esplugues de Llobregat - Finestrelles 0198I 020,6 015,4 6

Gava (Miranda) 0073Z 029,0 025,5 5 Gironella- Creu Roja 0095 014,0 008,0 6

Granollers 0208 024,0 017,4 5 Gualba (Joan Ragué) 0265A 025,8 017,0 5

Gurb de la Plana (Bar Hostal) 0348 026,5 011,2 5 Igualada (Ajuntament) 0171C 016,0 012,8 5

Llinars del Valles 0211 020,1 014,3 5 Manresa (La Culla) 0149D 020,0 014,6 5

Martorell (La Torre) 0164 016,7 013,3 5 Martorelles 0220 023,4 008,0 2

Moia (La Grossa) 0121 026,0 018,0 5 Montserrat 0158O 023,5 015,1 5

Olesa de Montserrat- Afores 0160E 020,0 014,4 5 Pantà de Foix 0069 014,5 010,8 5

Parets del Vallès 0218D 024,7 018,2 5 Piera - Can Aguilera 0172U 018,1 012,8 5

Prats de Lluçanes 0114 016,5 011,0 5 Puig-Reig 0098 020,0 010,0 6

Riner (Xixons) 0131 009,2 009,0 4 Rubí 0190 020,2 013,0 5

Sabadell (Aeròdrom) 0229I 010,3 004,3 6 Sant Boi de Lluçanès 0337E 030,1 011,5 5

Sant Celoni 0263 030,1 015,2 5 Sant Esteve de Palautordera (Bohigas) 0261D 028,0 016,6 5

Sant Quintí de Mediona 0180 012,4 008,0 6 Sant Sadurní d' Anoia 0181 019,3 015,5 5

Sant Vicenç de Torelló - Borgonyà 0333 038,4 013,4 5 Santa Coloma de Gramanet 0233A 021,6 014,0 5

Santa Maria de Besora 0332 032,0 014,0 6 Santa Maria de Martorelles 0219U 025,9 020,0 5

Santa Maria de Palautordera (Hospital) 0261F 023,6 015,0 5 Sitges (Aiguadolç) 0073U 012,1 011,1 5

Taradell - Catalunya 0340A 028,3 017,8 5 Teià 0242 017,3 017,3 5

(6)

Resum de precipitació a la província de BARCELONA

Mes 01 de 2003

Terrassa (Pl. de la Creu) 0189A 023,4 016,0 5 Tona- Escola 0341 028,4 017,8 5

Tordera 0280 057,2 044,6 6 Torelló- Afores 0336B 029,6 014,3 6

Vallgorguina (Vivers) 0262 038,7 027,5 6 Vic (Sant Cristobal) 0347D 024,6 013,6 5

Viladrau - Aigües 0354B 035,6 018,2 6 Vilafranca del Penedes-INCAVI 0066 014,7 011,0 5

Vilanova de Sau (El Tortades) 0356 028,0 014,6 5 Vilassar de Mar 0245A 026,0 018,0 6

Viver i Serrateix 0142 016,8 009,2 5

Centre Meteorològic Territorial a Catalunya - Secció de Climatologia

(7)

Resum de precipitació a la província de GIRONA

Mes 01 de 2003

Aeroport de Girona (Costa Brava) 0367 053,9 027,4 5 Amer 2 0361A 054,3 025,6 6

Bagur - Los Algarrobos 0292A 093,9 085,5 6 Blanes 0281 046,9 030,0 5

Blanes (Marimurtra) 0281A 049,6 024,7 5 Breda 0267A 044,4 024,4 5

Breda (Pl. Rovira) 0267B 043,9 023,0 5 Cadaques 0433 087,8 058,8 6

Campdevànol 0321 028,6 009,0 5 Castellfollit de la Roca 0395 023,5 020,0 6

Castelló d'Empúries (El Cortalet) 0411O 072,0 070,0 6 Castell-Platja d'Aro (E. Dep.) 0284C 093,5 047,0 6

Darnius 0417 038,0 032,5 6 Figueres 0429C 043,6 042,4 6

Fontcoberta (L'Anglada) 0378 067,8 049,0 5 Girona (Bell-Lloch) 0370A 066,4 030,5 5

Jafre 0384 066,0 031,0 6 La Bisbal d'Empordà-3 0294B 077,1 046,2 6

La Fageda - Santa Pau 0406C 048,2 020,0 5 Les Planes d'Hostoles 0360 045,6 020,0 5

L'Estartit (Passeig Marítim) 0385J 138,4 068,0 5 Maià de Montcal (Can Garriga) 0405I 043,9 023,2 5

Nuria 0317 097,9 050,0 31 Oix- Terraple 0396 024,5 020,0 6

Palafrugell 0287 107,7 046,5 6 Peralada 0423 026,3 014,7 5

Port de la Selva 0433E 085,3 085,0 6 Puigcerdà - Poliesportiu 9582I 040,5 018,2 30

Ripoll - Progrés 0323 031,7 015,5 5 Ripoll (Poliesportiu) 0324A 021,4 009,4 5

Roses (Estacion Depuradora) 0432C 066,0 066,0 6 Sant Feliu de Pallerols 0360C 044,8 019,8 5

Sant Pau de Seguries (Era de Baix) 0312A 030,0 013,2 6 Sant Privat d'En Bas 0388F 037,0 014,0 5

Santa Coloma de Farners - Vivers El Te0272U 027,0 010,0 21 Santa Coloma de Farners-Fontdegloria 0366O 057,5 030,3 5

Santa Cristina d'Aro 0284 096,7 046,4 5 Sta. Cristina d'Aro - Solius 0283U 097,6 052,0 6

Torroella de Montgrí (Ramon Boi) 0385B 092,8 044,0 5 Vall de Bianya- Pujalet 0394 036,0 018,0 5

Vallter 2000 0303 033,0 009,0 6

(8)

Resum de precipitació a la província de LLEIDA

Mes 01 de 2003

Agramunt 9713 017,6 013,0 5 Almatret 9926H 012,8 007,0 5

Arbeca 9766E 015,0 009,5 5 Artesa de Segre 9650 026,0 015,0 5

Aspa 9774 015,0 008,5 5 Bell-Lloc (Semillas) 9768C 015,8 009,5 5

Bellpuig 9727I 013,8 007,5 6 Bon Repòs - Sant Salvador Toló 9702 014,0 011,0 5

Borges Blanques (Creu Roja) 9767A 018,5 009,5 5 Busa 0134E 026,1 013,0 5

Castelldans 9768B 021,0 010,0 5 Cervera 9717 014,3 009,7 5

Cervera Bombers 9717A 014,7 009,0 5 Ciutadilla 9726O 013,3 007,8 5

El Palau d' Anglesola (Escarabat) 9729E 014,3 009,5 5 El Soleràs 9775U 016,1 009,6 5

El Vilosell 9772 014,9 008,5 5 Els Omellons 9766 014,4 008,5 5

Els Plans de Sió - El Canós 9718C 016,5 011,0 5 Esterri d'Aneu 9657 101,3 050,0 30

Gerri de la Sal 9686 010,2 005,7 2 Granadella 9952 015,3 006,0 5

Granyanella - Tordera 9718 014,9 009,3 5 Guissona - Florejacs 9712O 018,1 012,0 5 Josa i Tuixen- Escola Municipal 9632O 054,5 020,0 31 Juneda 9768 015,4 010,5 5 La Coma i la Pedra (Port del Comte) 0127O 030,4 018,0 5 La Granadella (Sole) 9952B 016,4 006,2 5 La Pobla de Cèrvoles 9772E 016,8 006,4 5 La Sentiu de Sió (Sifon del Sio) 9714I 048,9 034,0 20

La Seu d'Urgell 9619 028,1 011,1 6 L'Albages 9773 016,2 009,1 5

Linyola 9729I 011,7 010,5 5 Lleida - Torreribera 9769I 015,2 008,1 5

Lleida "Observatori 2" 9771C 016,9 010,6 5 Lleida (Bordeta) 9770A 019,7 011,6 5

Maials 9777C 014,7 007,7 5 Mollerussa (CU) 9729A 015,6 011,0 5

Mollerussa (Granja) 9729 017,0 012,2 5 Montgai 9714 016,0 010,0 4

Os de Balaguer - Avellanes 9724E 022,3 014,5 6 Ponts 9649 018,0 011,0 5

Sant Maurici (LLac) 9660 073,2 028,7 30 Solsona 0131U 017,5 010,5 5

Sunyer 9775 014,3 009,0 7 Talarn - Suboficials 9698U 024,9 012,9 5

Tarrega 9720A 018,4 008,5 5 Tora 9647 022,8 013,3 5

Torregrossa 9767E 003,7 003,7 19 Tremp (Bombers) 9700C 024,3 012,4 5

Vallbona de les Monges - Rocallaura 9726 019,4 013,3 5 Vilanova de Bellpuig (CU) 9727U 017,5 011,0 5

(9)

Resum de precipitació a la província de TARRAGONA

Mes 01 de 2003

Alcover (Museu Municipal) 0037I 017,4 011,6 5 Alforja (Hospital) 0009 017,9 010,0 5

Amposta 9987 012,2 009,7 5 Amposta (Erms-Salats) 9987O 009,5 006,0 5

Ascó 9953E 009,3 002,8 5 Benissanet 9972 012,8 005,9 5

Cabacés 9961 017,7 006,5 5 Castellet i la Gornal (Casañas) 0069B 018,0 012,0 5

Cornudella 9956 020,1 008,0 5 Cunit 0059 014,5 011,7 5

Deltebre 'Parc Natural' 9987N 014,0 010,0 5 El Perelló 0001 014,9 012,3 20

El Vendrell-Bombers 0056B 010,2 008,2 5 Flix (Seo) 9951 012,2 004,0 5

Godall 9984 015,6 009,5 5 Horta de Sant Joan 9946C 020,1 008,3 9

La Fatarella 9949 009,2 008,1 19 La Pobla de Massaluca 9947 014,8 004,4 8

La Selva del Camp 0038 006,5 005,5 5 L'Atmella de Mar 0002 010,0 007,0 5

Miravet 9974 003,7 001,0 18 Montbrió del Camp 0008 015,0 010,2 5

Montferri-Sant Jordi 0053D 009,0 009,0 9 Querol 0047A 017,7 010,0 5

Rasquera 9975 009,3 004,3 27 Reus - Aeropuerto 0016A 010,9 007,0 5

Reus (Centre de Lectura) 0016B 009,9 006,4 5 Riba-roja d' Ebre 9950 011,7 004,2 5 Riudoms (Camara Agraria) 0015I 012,5 007,0 5 Rocafort de Queralt 0024 014,2 009,3 5

S. Coloma de Queralt (S. Roc) 0044E 025,8 014,4 5 Sarral 0025 015,0 007,5 5

Tarragona (Universitat) 0042A 005,4 002,8 7 Tivissa - Serra d'Almos 9967 015,0 003,0 5

Tortosa 9981A 012,7 007,8 5 Tortosa (Migjorn S.A.) 9987P 009,3 007,6 5

Valls (2a.) 0034A 002,5 002,5 20 Valls (Sant Antoni) 0034C 014,6 010,6 5

Vila-seca de Solcina 0017 012,2 007,2 5 Villalba dels Arcs 9948 014,8 004,0 8

Vimbodi 0020 013,8 004,9 5 Vimbodí-Riudabella 0019 014,3 007,3 5

(10)

PRECIPITACIÓ TOTAL MENSUAL

(11)

Resum de temperatura a la província de BARCELONA

Estació Codi TM Tm Tt Estació Codi Dia

Mes 01 de 2003

M Dia m Dia TM Tm Tt M m Dia

Aeroport de Barcelona (El Prat) 0076 +14,1 +04,2 +09,2 +21,1 2 -01,1 13 Arenys de Mar (El Xifré) 0252E +12,8 +05,2 +09,0 +20,0 2 -00,2 13 Badalona (Clarises) 0237B +14,1 +06,1 +10,1 +21,0 2 +01,0 13 Barcelona (Can Bruixa) 0200R +14,5 +08,3 +11,4 +20,9 2 +02,6 13 Barcelona (Fabra) 0200E +10,9 +04,8 +07,8 +18,8 27 -00,9 13 Berga-Institut 0092C +09,3 -00,8 +04,2 +19,5 27 -06,2 12 Cabrils 0244E +13,3 +05,4 +09,4 +20,4 2 +01,2 11 Caldes de Montbui 0222 +12,6 +01,0 +06,8 +20,5 2 -05,0 12 Cardedeu 0213 +12,8 +01,9 +07,4 +20,0 27 -04,2 13 Castellar del Valles-Mercat 0228I +11,9 +02,8 +07,4 +19,0 27 -02,5 13 Castellterçol "Bellver" 0119A +08,4 -02,5 +03,0 +14,5 27 -09,0 12 Cubelles (Mas Trader) 0070D +15,0 +03,4 +09,2 +22,2 28 -01,6 11 El Masnou 'Nàutic' 0241G +13,4 +07,5 +10,4 +20,8 2 +02,4 11 Els Hostelets de Balenyà 0203 +10,1 -01,6 +04,2 +21,5 27 -07,5 12 Esparraguera - Aigües 0163A +12,5 +03,0 +07,8 +21,5 27 -03,0 13 Gava (Miranda) 0073Z +14,5 +07,1 +10,8 +21,4 3 +02,0 13 Gironella- Creu Roja 0095 +11,6 -03,0 +04,3 +22,0 27 -09,0 12 Granollers 0208 +13,2 +03,2 +08,2 +20,8 27 -02,6 13 Gualba (Joan Ragué) 0265A +11,5 +01,3 +06,4 +20,0 2 -05,0 13 Gurb de la Plana (Bar Hostal) 0348 +11,2 -02,0 +04,6 +24,8 27 -08,6 12 Igualada (Ajuntament) 0171C +11,3 +01,6 +06,4 +21,0 28 -04,0 12 Llinars del Valles 0211 +10,9 +02,0 +06,4 +19,0 2 -04,2 12 Manresa (La Culla) 0149D +11,1 +00,1 +05,6 +22,5 27 -05,8 12 Martorell (La Torre) 0164 +13,6 +01,8 +07,7 +21,7 27 -04,0 12 Moià 0120 +08,2 -01,2 +03,5 +18,0 27 -07,5 13 Montserrat 0158O +08,4 +01,7 +05,0 +17,5 27 -05,5 13 Pantà de Foix 0069 +14,6 +03,5 +09,0 +21,0 2 -01,0 10 Parets del Vallès 0218D +13,4 +01,2 +07,3 +21,3 3 -04,1 13 Prats de Lluçanes 0114 +08,3 -01,1 +03,6 +19,0 27 -07,5 12 Sant Celoni 0263 +13,6 +00,2 +06,9 +21,0 27 -05,2 12 Sant Sadurní d' Anoia 0181 +12,9 +02,2 +07,6 +20,5 2 -03,5 12 Santa Maria de Palautordera (Hospital) 0261F +11,9 +02,7 +07,3 +19,5 2 -03,3 13 Sitges (Aiguadolç) 0073U +13,5 +07,9 +10,7 +20,0 2 +03,3 13 Taradell - Catalunya 0340A +10,4 -00,4 +05,0 +22,3 27 -06,2 12 Terrassa (Pl. de la Creu) 0189A +12,3 +03,1 +07,7 +20,2 27 -02,7 13 Torelló- Afores 0336B +09,3 -00,8 +04,2 +22,0 27 -06,2 13 Vallgorguina (Vivers) 0262 +11,5 -01,4 +05,0 +20,0 27 -08,0 13 Vic (Sant Cristobal) 0347D +09,2 -01,1 +04,0 +22,5 27 -06,5 13 Viladrau - Aigües 0354B +07,8 +00,6 +04,2 +18,5 27 -05,8 13 Vilafranca del Penedes-INCAVI 0066 +12,9 +03,6 +08,2 +20,2 28 -01,6 13 Vilanova de Sau (El Tortades) 0356 +09,5 -00,1 +04,7 +22,0 27 -05,0 11 Viver i Serrateix 0142 +09,9 -00,1 +04,9 +21,0 27 -06,5 13

(12)

Resum de temperatura a la província de GIRONA

Mes 01 de 2003

Aeroport de Girona (Costa Brava) 0367 +13,5 +00,5 +07,0 +23,8 27 -05,0 14 Bagur - Los Algarrobos 0292A +10,4 +02,5 +06,4 +19,0 26 -05,0 12 Blanes 0281 +13,8 +03,1 +08,4 +23,0 2 -02,0 12 Blanes (Marimurtra) 0281A +15,4 +04,8 +10,1 +24,6 2 -02,0 13 Breda 0267A +13,4 +00,0 +06,7 +22,0 2 -06,0 13 Breda (Pl. Rovira) 0267B +14,0 -01,4 +06,3 +22,5 2 -06,0 30 Campdevànol 0321 +09,6 -02,7 +03,4 +19,4 27 -09,2 12 Castellfollit de la Roca 0395 +11,0 -00,5 +05,2 +22,0 28 -07,0 13 Castelló d'Empúries (El Cortalet) 0411O +13,5 +03,1 +08,3 +20,8 27 -03,2 13 Castell-Platja d'Aro (E. Dep.) 0284C +13,6 +00,6 +07,1 +22,0 3 -05,0 12 Fontcoberta (L'Anglada) 0378 +13,1 +02,8 +08,0 +23,0 27 -04,0 13 Girona (Bell-Lloch) 0370A +13,2 -00,4 +06,4 +24,0 27 -05,0 13 La Bisbal d'Empordà-3 0294B +13,6 +03,0 +08,3 +22,6 27 -03,9 13 La Fageda - Santa Pau 0406C +10,8 -01,7 +04,6 +23,0 27 -08,5 13 L'Estartit (Passeig Marítim) 0385J +13,6 +05,0 +09,3 +22,8 2 -01,7 13 Nuria 0317 +02,9 -06,3 -01,7 +10,5 3 -20,0 31 Peralada 0423 +12,0 +03,0 +07,5 +20,5 27 -05,0 12 Port de la Selva 0433E +12,6 +05,9 +09,2 +19,0 27 +00,5 12 Ripoll - Progrés 0323 +10,3 -01,9 +04,2 +22,5 27 -08,5 12 Ripoll (Poliesportiu) 0324A +08,5 -03,5 +02,5 +20,9 27 -09,9 12 Roses (Estacion Depuradora) 0432C +14,5 +03,3 +08,9 +21,0 4 -05,0 12 Sant Pau de Seguries (Era de Baix) 0312A +08,0 -02,1 +03,0 +18,5 27 -09,9 12

(13)

Resum de temperatura a la província de LLEIDA

Mes 01 de 2003

Agramunt 9713 +07,5 -01,3 +03,1 +17,0 27 -06,0 12 Alòs de Balaguer (Forestal) 9652E +10,3 -00,9 +04,7 +22,0 27 -07,0 12 Bon Repòs - Sant Salvador Toló 9702 +06,2 -02,2 +02,0 +17,0 28 -08,0 12 Borges Blanques (Creu Roja) 9767A +11,3 +02,5 +06,9 +22,0 27 -03,0 13 Cervera Bombers 9717A +08,2 +00,3 +04,2 +17,5 27 -06,5 12 Ciutadilla 9726O +09,9 +00,9 +05,4 +22,0 27 -05,0 10 El Palau d' Anglesola (Escarabat) 9729E +10,5 -00,3 +05,1 +21,0 27 -07,0 12 El Vilosell 9772 +09,6 +01,2 +05,4 +19,5 27 -05,5 11 Els Plans de Sió - El Canós 9718C +08,4 -00,1 +04,2 +16,8 27 -06,6 12 Esterri d'Aneu 9657 +07,5 -05,7 +00,9 +15,5 27 -19,0 13 Gerri de la Sal 9686 +09,3 +00,5 +04,9 +20,0 28 -05,0 15 Guissona - Florejacs 9712O +06,5 -00,7 +02,9 +15,0 28 -05,0 10 Josa i Tuixen- Escola Municipal 9632O +07,9 -03,1 +02,4 +16,0 27 -11,0 13 La Coma i la Pedra (Port del Comte) 0127O +02,0 -04,1 -01,0 +10,5 28 -12,0 31 La Granadella (Sole) 9952B +09,8 +01,3 +05,6 +20,0 27 -04,5 16 La Pobla de Cèrvoles 9772E +08,1 +00,7 +04,4 +19,0 27 -05,0 11 La Sentiu de Sió (Sifon del Sio) 9714I +09,8 -01,0 +04,4 +19,0 27 -07,0 13 La Seu d'Urgell 9619 +09,6 -02,5 +03,6 +19,7 28 -09,2 13 L'Albages 9773 +12,3 +00,7 +06,5 +23,0 27 -07,0 15 Linyola 9729I +09,9 -00,8 +04,6 +18,5 27 -06,0 15 Lleida - Torreribera 9769I +10,3 +00,2 +05,2 +22,1 27 -05,8 13 Lleida "Observatori 2" 9771C +11,4 +00,0 +05,7 +23,5 27 -06,0 13 Mollerussa (CU) 9729A +10,4 +01,2 +05,8 +20,7 27 -04,5 12 Mollerussa (Granja) 9729 +10,2 -00,4 +04,9 +21,0 27 -08,0 13 Montgai 9714 +12,8 +00,2 +06,5 +17,0 10 -04,0 25 Os de Balaguer - Avellanes 9724E +09,1 +00,2 +04,6 +21,0 27 -06,0 14 Sant Maurici (LLac) 9660 +00,9 -08,2 -03,6 +09,3 25 -15,6 11 Sarroca de Lleida (Aigües) 9779A +10,7 +01,2 +06,0 +22,0 27 -04,5 15 Solsona 0131U +08,9 -00,1 +04,4 +21,0 27 -06,0 11 Tarrega 9720A +09,0 -00,6 +04,2 +18,6 27 -06,5 12 Vallbona de les Monges - Rocallaura 9726 +08,0 +01,6 +04,8 +18,0 27 -05,0 12 Vilanova de Bellpuig (CU) 9727U +09,8 +01,3 +05,6 +20,0 27 -04,0 11 Vilanova de Segrià 9768J +11,4 -00,7 +05,4 +24,0 27 -07,5 13

(14)

Resum de temperatura a la província de TARRAGONA

Mes 01 de 2003

Alcover (Museu Municipal) 0037I +13,8 +02,1 +08,0 +24,0 27 -05,0 13 Alforja (Hospital) 0009 +10,2 +02,6 +06,4 +19,0 27 -04,0 11 Ascó 9953E +12,3 +01,7 +07,0 +21,5 27 -05,5 16 Cabacés 9961 +10,5 +02,3 +06,4 +19,0 27 -04,5 13 Castellet i la Gornal (Casañas) 0069B +11,9 +03,1 +07,5 +17,0 3 -03,0 13 Cornudella 9956 +11,4 +02,2 +06,8 +21,0 27 -05,0 11 Cunit 0059 +13,5 +05,5 +09,5 +20,2 2 +00,1 11 El Perelló 0001 +13,4 +03,6 +08,5 +22,0 27 +00,0 12 El Vendrell-Bombers 0056B +15,0 +04,9 +10,0 +21,3 28 -01,6 11 El Vendrell-Coma-Ruga 0055D +13,7 +06,5 +10,1 +20,3 3 +01,2 14 Flix (Seo) 9951 +13,6 +01,8 +07,7 +24,0 27 -06,0 15 Horta de Sant Joan 9946C +10,3 +02,3 +06,3 +18,9 27 -04,9 14 La Fatarella 9949 +09,5 -00,1 +04,7 +18,0 27 -06,0 10 Montbrió del Camp 0008 +15,1 +05,5 +10,3 +22,0 2 +00,0 13 Reus - Aeropuerto 0016A +14,5 +03,6 +09,0 +23,7 27 -03,7 12 Reus (Centre de Lectura) 0016B +13,8 +06,7 +10,2 +23,5 27 +01,4 11 Riudoms (Camara Agraria) 0015I +13,3 +06,1 +09,7 +22,0 27 +00,0 13 Rocafort de Queralt 0024 +08,7 +00,7 +04,7 +19,0 27 -06,0 13 S. Coloma de Queralt (S. Roc) 0044E +08,6 -00,6 +04,0 +18,0 27 -06,0 11 Sarral 0025 +10,0 -00,5 +04,8 +19,0 27 -06,0 13 Tivissa - Serra d'Almos 9967 +11,8 +03,3 +07,6 +20,9 27 -03,2 13 Tortosa 9981A +14,9 +06,1 +10,5 +23,5 27 -01,2 15 Valls (Sant Antoni) 0034C +13,0 +04,3 +08,6 +22,0 27 -02,6 16 Vila-seca de Solcina 0017 +12,8 +07,5 +10,2 +18,2 2 +02,3 15 Villalba dels Arcs 9948 +10,6 +03,3 +07,0 +19,0 27 -03,0 12 Vimbodí-Riudabella 0019 +09,1 +02,0 +05,6 +19,6 27 -06,4 13

(15)

TEMPERATURA MITJANA DE LES MÀXIMES

(16)

TEMPERATURA MITJANA DE LES MÍNIMES

(17)

ROSA DE VENTS 01/2003

ARENYS DE MAR

0 5 10 15 2 0 2 5 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW Calmes: 6

Ratxa màxima dia 31 a les 13:40 62 km/h 10º

BARCELONA AEROPORT 0 5 10 15 2 0 2 5 3 0 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW Calmes: 1

RIPOLL 0 5 1 0 15 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW Calmes: 28

TARRAGONA 0 5 10 15 2 0 2 5 3 0 3 5 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW Calmes: 13

(18)

ROSA DE VENTS 01/2003

LLEIDA 0 5 10 15 2 0 2 5 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW Calmes: 7

TALARN 0 5 1 0 15 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW Calmes: 0

SANT JAUME D'ENVEJA

0 5 10 15 2 0 2 5 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW Calmes: 8

TORTOSA 0 5 10 15 2 0 2 5 3 0 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW Calmes: 0

(19)

Evolución mensual de la temperatura Máxima y Mínima

-15 -10 -5 0 5 10 15 20

TºC

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 Días

Ma Mi

Campdevànol

-20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25

TºC

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 Días

Ma Mi

Esterri d'Aneu

-10 -5 0 5 10 15 20

TºC

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31

Ma Mi

(20)

-10 -5 0 5 10 15 20 25

TºC

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 Días

Ma Mi

Lleida "Observatori 2"

-10 -5 0 5 10 15 20

TºC

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 Días

Ma Mi

Vimbodí-Riudabella

-5 0 5 10 15 20 25

TºC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Días

Ma Mi

(21)

-5 0 5 10 15 20 25

TºC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Días

Ma Mi

Cubelles (Mas Trader)

-10 -5 0 5 10 15 20 25

TºC

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 Días

Ma Mi

Gurb de la Plana (Bar Hostal)

-5 0 5 10 15 20 25

TºC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Ma Mi

(22)

(23)

(24)

0 50 100 150 200 250 300 350 400

mm.

0 50 100 150 200 250 300 350 400

Sep Oct Nov Dic Ene Feb Mar Abr May Jun Jul Ago

Lleida

AVANCE DE DATOS AÑO AGRÍCOLA 2001-2002

(25)

0 100 200 300 400 500 600

mm.

0 100 200 300 400 500 600

Sep Oct Nov Dic Ene Feb Mar Abr May Jun Jul Ago

Vilafranca del Penedès

AVANCE DE DATOS AÑO AGRÍCOLA 2001-2002

(26)

Observatori de Lleida

0 10 20 30 40 50 60

G F M A M J J A S O N D

Mesos 0 5 10 15 20 25 30 35

Girona - Aeroport Costa Brava

0 20 40 60 80 100

Mesos Precipitació (mm.) 0 5 10 15 20 25 30 35 Temperatura (ºC)

Reus - Aeroport

0 20 40 60 80 100

Tortosa - Observatori de l'Ebre

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Barcelona - Aeroport

0 20 40 60 80 100

Mesos Precipitació (mm.) 0 5 10 15 20 25 30 Temperatura (ºC)

Comportament climàtic de l’any 2003

Temperatura màxima mitjana normal 1971-2000

Temperatura màxima mitjana 2003 Temperatura mínima mitjana 2003

Temperatura mínima mitjana normal 1971-2000

Precipitació total 2003

(27)

EL RADAR COM A EINA DE

VIGILÀNCIA METEOROLÒGICA

Ramon Pascual Berghaenel

Meteoròleg del Grup de Predicció i Vigilància del Centre Meteorològic Territorial a Catalunya

Institut Nacional de Meteorologia

Una primera versió d’aquest article ha estat publicada en el número 14 de la revista Penell, de

l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics.

La història del radar meteorològic està lligada a la de la ràdio i a la dels radars amb finalitat militar. L’acrònim anglès RADAR significa Radio Detection and Ranging, és a dir, detecció i posicionament mitjançant ones de ràdio. Concretament els radars treballen en el tram de l’espectre electromagnètic anomenat de les microones.

Ja el 1934, Young i Taylor proposaren usar polses d’energia per a la detecció de blancs, entenent per blanc aquell element o fenòmen present a l’atmosfera i que produeix un eco de l’ona emesa. El desenvolupament dels primitius radars es va dur a terme simultàniament a països com Estats Units, Gran Bretanya, França, Itàlia o Alemanya, accelerant-se per necessitats militars al principi de la Segona Guerra Mundial. Al llarg d’aquests anys ja es veié que els hidrometeors (partícules d’aigua condensada a l’atmosfera) actuaven també com a importants blancs en el camí de les ones.

Un dels fets clau en el desenvolupament del radar fou la invenció del magnetró, al 1940, per J. Randall i H. Boot, de la Universitat de Birmingham. El magnetró és un tub oscil.lador autoexcitat, usat per produir mitjançant un fort camp magnètic la senyal de radiofreqüència que es vol transmetre. Aquest aparell va permetre la generació de polses molt més energètics que els que s’havien generat fins aquell moment. Amb el desenvolupament del magnetró, fou possible fabricar un sistema radar molt més petit i versàtil. A l’actualitat encara hi ha força radars que utilitzen el magnetró com a element transmissor.

La primera conferència sobre radar meteorològic es celebrà el 1947 al Massachusetts Institute of Technology i en ella Marshall exposà les seves decisives conclusions sobre la relació entre la intensitat de la precipitació observada i la reflectivitat radar.

Desprès de la Segona Guerra Mundial el radar va continuar evolucionant i encara ho fa en l’actualitat. S’han fet millores en tots els components del radar (hardware) com també posteriorment en l’aplicació dels ordinadors al tractament informàtic de les dades subministrades pel radar (software), automatitzant i fent objectius molts processos d’interpretació d’aquestes dades.

Un dels avenços més importants en quant al radar meteorològic fou el desenvolupament de les tècniques Doppler. Aquestes permeten amb un únic radar analitzar el camp de velocitat radial del vent (component del vector vent dirigida cap el radar) i també la turbulència d’aquest. En el cas de poder combinar els camps de velocitat radial de dos radars o més es pot obtenir el camp bi i tridimensional del vent. Altres desenvolupaments i que només recentment s’han començat a introuïr en l’ambit operacional són els radars polarimètrics (que permeten identificar els diferents tipus d’hidrometeors presents al si dels núvols, és a dir, discriminar les gotetes d’aigua dels cristalls de gel o dels grans de calamarsa), o els radars capaços de treballar amb diferents longituds d’ona emesa. També l’utilització de radars sobre avions ha permès la recerca avançada en àmbits com les tempestes o núvols.

Principis bàsics del funcionament del radar

(28)

energia que ha estat retrodispersada (reflexada) pels blancs que el feix ha trobat en el seu camí. La senyal captada ha de ser llavors amplificada abans de presentar-la per pantalla.

Quan ha passat prou temps (microsegons) per a que arribin les senyals més llunyanes al radar, s’emet un nou pols i es repeteix l’operació. La direcció del feix d’energia emès varia en el temps en els radars operatius, tant pel gir azimutal de l’antena (rotació) com per l’aixecament d’aquesta en cada nou cicle (elevació). Això permet generar un volum de dades. El càlcul de la distància a la que es troben els blancs es fa a partir del temps que triga l’energia retrodispersada en arribar al receptor.

També hi ha però radars d’orientació vertical, molt útils per obtenir perfils verticals de reflectivitat o de la velocitat vertical dels hidrometeors i estudiar l’evolució temporal d’aquest perfils.

Els radars consisteixen fonamentalment en els següents quatre components:

1.- El transmissor que genera la senyal d’alta freqüència. En el cas dels radars meteorològics trobem bàsicament dos tipus: klystrons i magnetrons.

2.- L’antena direccional que envia la senyal cap a l’espai, generant un feix força estret d’energia (focalització), i capta la part retrodispersada (En aquest cas en que hi ha una única antena per a dur a terme les dues funcions els radars s’anomenen monostàtics).

3.- Un receptor que detecta i amplificada aquesta senyal i

4.- Algun tipus de pantalla de visualització per poder veure el que ha detectat el radar.

Característiques dels radars de l’INM

L’Institut Nacional de Meteorologia (INM) disposa d’una xarxa de 14 radars distribuïts per l’Espanya peninsular, monostàtics, volumètrics i amb capacitat Doppler. Les seves característiques tècniques fonamentals es presenten a la taula 1. El radar de l’INM a Catalunya es troba a les muntanyes de l’Ordal, a uns 20 km al sud-oest de la ciutat de Barcelona i a una altitud de 654 m (Figura 1).

Longitud d’ona (L) 5.4 cm (banda C)

Duració del pols (t) 2 µs (normal) / 0.5 µs (Doppler)

Potència de pic 250 kw

Freqüència de repetició de polses (PRF)

250 Hz (1 pols cada 4 milisegons) (normal) 900/1200 Hz (Doppler)

Amplada del feix (T) 0.9º

Velocitat de rotació de l’antena Entre 2 i 6 rpm (normal)/ Entre 2 i 4 rpm (Doppler)

Radi de cobertura 240 km (normal)/ 120 km (Doppler)

Resolució en distància 2 km (normal)/ 1 km (Doppler)

Número d’elevacions 20 (entre 0.5º y 24º) (normal) /8 (entre 0.6º y 11º) (Doppler)

Resolució temporal 1 volum de dades cada 10’ per a cada mode

Taula 1. Característiques tècniques dels radars de l’INM.

La longitud d’ona (banda) determina unes possibles prestacions del radar i una sèrie d’inconvenients en la seva tasca d’observació que, juntament amb les dimensions del radar i el seu cost, portarà a l’elecció del tipus de radar. El principal inconvenient dels radars de banda C és que pateixen molt l’atenuació atmosfèrica de la senyal emesa, fet que limita la qualitat de les seves observacions. Els radars de banda S (10 cm de longitud d’ona) estan molt menys atenuats però tenen un cost força superior i són més grans. La xarxa NEXRAD dels Estats Units està formada per radars de banda S però la gran majoria de països que disposen de radars meteorològics els tenen de banda C.

(29)

Cal dir que l’INM comparteix les dades radar amb Meteo-France la qual cosa permet als predictors dels centres meteorològics dels dos costats dels Pirineus conèixer d’una manera ràpida el camp de precipitació que afecta a l’altra vessant.

Les mesures del radar meteorològic i els seus problemes

El sistema radar detecta i localitza a l’espai elements retrodispersors, que poden ser de moltes classes diferents. No només detecta hidrometeors sinó que els blancs poden ser inhomogeneitats molt marcades en l’índex de refracció (associades a camps heterogenis de temperatura i/o humitat a l’atmosfera) o blancs no meteorològics

com muntanyes, avions, ocells, insectes o edificis. Cal assenyalar que els radars de banda C o S, a diferència d’altres radars de recerca dissenyats especialment per l’estudi dels núvols, no detecten totes les partícules sòlides o líquides presents en els núvols sinó solament aquelles que són prou grans per a precipitar. Mesurant la potència de l’energia retrodispersada per un determinat blanc podem inferir algunes de les seves característiques.

L’element més important en la teoria del radar és l’anomenada equació del radar, l’obtenció de la qual no mostrarem en aquestes notes.

La seva forma simplif icada és :

(1)

on

P

_r és la potència mitja rebuda en el radar, C una constant relacionada amb les característiques de l’instrument

(longitud d’ona d’emissió, disseny de l’antena),

L

2 està relacionada amb l’atenuació que pateix l’energia emesa

per la presència en el seu camí dels gasos atmosfèrics, els núvols i les precipitacions,

K

2és la constant dielèctrica del blanc (relacionada amb el seu índex de refracció i el seu coeficient d’absorció, és a dir, relacionada amb la manera com interactúa el blanc amb l’ona que li arriba), r és la distància al blanc i Z la magnitud anomenada

reflectivitat (d’unitats logarítmiques dBZ), relacionada amb la distribució de tamanys de les partícules. És a dir, part de l’energia associada a l’ona electromagnètica emesa pel radar és absorbida i transformada a calor per la partícula i una altra part és dispersada en totes direccions en forma d’ona (Figura 2).

La part d’energia que arribi al radar serà captada per l’antena i el receptor i prèviament transformada es presentarà a la pantalla de visualització. El mitjanat és conseqüència de que aquesta energia prové d’un conjunt enorme de partícules amb posicions relatives que fluctuen en el temps. En conseqüència es pot inferir, a igualtat de les altres variables, que quan més gran és l’energia rebuda al radar més gran és la reflectivitat del conjunt de blancs. Ara caldria establir la relació entre la reflectivitat radar d’un conjunt de partícules aquoses i la intensitat de precipitació a superfície.

Marshall i Palmer (1948) establiren la forma aproximada de la distribució de les mides de les gotes als núvols (equació 2):

(2)

(30)

on N(D) dD és el número de gotes per unitat de volum amb diàmetres compresos entre D i D + dD. Tenint en compte aquesta distribució es poden expressar la reflectivitat (Z) i la intensitat de precipitació (R) de la següent forma (equacions 3 i 4):

(3)

(4)

on ut és la velocitat de caiguda de les partícules precipitants.

És a dir, Z depèn de la sexta potència dels diàmetres de les partícules i R de la tercera potència. La semblança d’aquestes dues expressions portà a buscar alguna relació simple entre elles. La forma més general per aquesta relació és:

(5)

on a i b són constants empíriques. A aquest tipus d’expressions se les anomena genèricament relacions Z-R i són l’element fonamental per interpretar les mesures del radar en termes d’intensitat de precipitació. Les constants a i b varien segons el tipus de precipitació (plugim, pluja, xàfec) i la seva fase (sòlida, líquida) i s’han establert infinitat de relacions Z-R depenent d’on s’han analitzat. La relació Z-R més coneguda és la de Marshall-Palmer, amb a=200 i b=1.6

En quant al vent, l’altre variable bàsica observada (indirectament) pels radars, la seva anàlisi es fonamenta en l’efecte Doppler. Si el blanc il·luminat pel feix radar es mou, l’ona retrodispersada tindrà una freqüència diferent a la que retornaria el mateix blanc si estigués quiet. Analitzant aquest corriment de la freqüència de la senyal retornada es pot calcular la velocitat radial mitjana de les partícules precipitants. Si disposem de dos radars prou junts podrem obtenir no només el camp de velocitat radial sinó el camp horitzontal (bidimensional) del vent.

(31)

Figura 3. Problemes associats a la presentació i quantificació pels radars meteorològics de la precipitació i el vent. Font del dibuix: N.W.S.T.C 1983.

Figura 4. Esq. Atenuació per pluja en el camí del radar. Dre. Bloqueig del feix radar pel terreny.

L’existència d’aquestes importants limitacions implica que s’han d’aplicar mètodes automàtics objectius de correcció de les dades radar i també que s’ha de fer una interpretació subjectiva molt acurada d’aquestes sinó es vol cometre errors significatius en la diagnosi meteorològica i la predicció immediata o en l’ús hidrològic, quantitatiu, d’aquesta informació.

Interpretació de les imatges de radar

Mostrem en aquest aparta t quins són alguns dels productes i aplicacions dirigits a treure el màxim profit de les dades obtingudes pels radars i presentem esquemàticament el procés d’anàlisi meteorològic. Existeixen molts altres productes en el mon radar, com per exemple la identificació automàtica de tornados o la detecció de pedra en el si dels núvols de tempesta, no disponibles encara actualment en la majoria de serveis meteorològics com l’INM o el Servei Meteorològic de Catalunya. Tampoc no s’entra en detall en la descripció dels diferents models conceptuals d’ús comú en les tasques de vigilància i predicció a molt curt termini.

Productes i aplicacions

Els sistemes radar com els de l’INM proporcionen una gran quantitat d’informació inclosa en els anomenats volums polars de reflectivitat, de vent radial i de turbulència. Aquestes dades (quatre matrius tridimensionals en total) es generen cada 10’, i a partir d’aquests volums s’obtenen una sèrie de productes standard

(32)

Els productes bàsics en el cas dels radars de l’INM són, tant pel camp de reflectivitat com pel de vent radial: PPI0, la projecció de la primera exploració radar (0.5º) sobre l’horitzontal i CAPPIS, talls horitzontals a diferents altures sobre el radar. D’aquests productes bàsics s’obtenen uns productes derivats, que resumeixen la informació dels volums de dades. Per exemple,

Zmax.: Valor màxim de la reflectivitat en la vertical d’un punt.

Hmax.: Altura de Zmax.

Echotop : Altura a la que es troba el valor de Z = 12 dBZ.

VIL : Contingut d’aigua líquida integrada en una columna.

Talls verticals de reflectivitat (Figura 5).

PVR : Perfils Verticals de Reflectivitat.

VAD : Vents horitzontals en un àrea molt propera al radar.

Acumulació : Totals de precipitació acumulats en diferents períodes de temps (i que s’han obtingut aplicant alguna relació Z-R).

Aquests productes són molt útils per a descriure els camps de precipitació, sigui aquesta de tipus convectiu (xàfecs) o estratiforme (pluja, plugim). També es disposa d’un mòdul de pronòstic, forecast, definit com una extrapolació en el temps de la imatge radar, construïda analitzant objectivament el seu moviment previ.

Una recent aplicació informàtica desenvolupada a l’INM i dirigida cap a l’anàlisi de les pluges convectives (xàfecs i/o tempestes) és l’eina automàtica d’identificació, seguiment i extrapolació de cèl·lules convectives, amb les seves dues versions 2D i 3D. Aquesta eina és molt útil en les tasques de predicció i vigilància en les situacions meteorològiques en les que els processos convectius poden produir fenòmens adversos a superfície, com pluges molt intenses, pedregades o vents forts.

Inte rpretació de les imatges radar

A les figures 6, 7 i 8 s’intenta resumir el mètode que suporta l’ús del radar meteorològic com a eina de vigilància meteorològica i nowcasting:

(33)

Figura 6. Definició del radar com a eina de predicció i vigilància i procés bàsic d’interpretació d’imatges radar.

Figura 7. Característiques dels diferents tipus de precipitació.

Figura 8. Anàlisi de les diferents estructures precipitants.

(34)

Respecte al camp de vent inferit de la informació radar, les seves principals estructures estan resumides a la figura 10. Cal dir que l’habilitat del radar en detectar estructures en el camp de vent a l’aire clar (sense precipitació) depèn de la seva capacitat d’observar determinats blancs com insectes o ocells o inhomogeneitats en la distribució de l’índex de refracció a l’atmosfera. Els radars de banda C, com els de l’INM o el SMC, amb unes característiques tècniques determinades, tenen grans dificultats per identificar estructures en aire clar però sí poden fer-ho perfectament quan hi ha precipitació present en el seu domini d’observació.