Un
ou Zoo per al nou segle
Actualment, encarem amb il-lusió i responsabilitat el repte d'impulsar un nou model de Zoo per a Barcelona. Aquest model ha de basar-se, segons estableix l'Estratègia Mundial de Zoos i Aquaris, en l'educació, la con-servació, la recerca i la divulgació, però també ha de mantenir els lligams emocionals que el Zoo sempre ha tingut amb la ciutat i que l'han convertit en una de les institucions més entranyables per als barcelonins. Estem, per tant, acabant de definir el projecte que ha d'impulsar el nou Zoo de Barcelona, a fi d'iniciar la renovació de les actuals instal-lacions per millorar-les, modernitzar-les i adaptar-les a les noves funcions que han d'assumir els zoos moderns davant de les demandes de la comunitat científica i de la societat en general.
Aquest procés de renovació implicarà que el Zoo de Barcelona es desdobli en dues instal-lacions zoològi-ques. D'una banda, el nou Zoo Marí, al front litoral de Llevant i, de l'altra, una renovació integral del Zoo de la Ciutadella.
Per avançar en aquesta direcció, s'ha constituït recentment el Consell Assessor del Zoo de Barcelona, for-mat per deu experts en el camp de la biologia, la zoologia, elcanvi climàtic i la ciència. Aquest Consell ha d'impulsar i validar propostes, continguts i línies d'actuació en aquesta nova etapa.
Es tracta, en definitiva, que entre tots fem el nou zoo, un nou zoo compromès amb el benestar animal, centrat en la generació de coneixement i en la recerca aplicable, en la preservació i recreació dels hàbitats i les espècies amenaçades, sensibilitzador amb la pèrdua de biodiversitat i implicat en programes de con-servació i reintroducció.
Estic convençut que aquest llarg i complex procés de transformació comptarà amb el recolçament i el suport de tots aquells que formeu la gran família d'amics del Zoo, així com de tot el col-lectiu de professionals i experts que des de fa temps esteu dedicant tot el vostre esforç i il-lusió a treballar per una de les institucions més estimades de la ciutat.
Ignasi Cardelús
Delegat de Presidència i Relacions Institucionals. Ajuntament de Barcelona
---
Barcelona... ' .. , I>''''''''''''n<w
Of... IOt .."".w<.-"." ....•
Editada per Zoo de Barcelona
Parc de la Ciutadella, s/n 08003-Barcelona Telefon· 93 225 67 80 Fax 93 221 38 53 Mall zoobarcelona@bsmsa es wwwzoobarcelona com
Director: Rafael Cebnan Cap de redaccio: M Neus Miro
Consell deredacció. Manel Areste, Eulaha Bohigas, Marc Escobar, Jordi Fabregas, Hugo Fernandez, Josep Garcra,Jordi lndiano I M. Josep virgos
Coordinacio: Jordi Fabregas Fotografia: Arxiu Zoo, Jordi Fabregas, Josep Mosketon
Produccio: Departament Comercial Zoo Membre de: UICN
Un lO Internacional per a laConservacro de la Natura
UleN
E",_
E"'I""'íW..-l!>¡....-'n
..,"'fI"' ...
Directora Executiva: Laura Aguera Cap de Serveis Generals: Jorge Ceron
Cap de Conservadors: Llurs Colom Cap de Parc: Jordi Indiana
8SM"''''''''''
• ...".St.~• "'''!l.a¡.>!,,>
Gran Via Carles III85 bis 08028 Barcelona
ZOOCLUB Parc de la Ciutadella s/n 08003-Barcelona Telefon- 93 225 67 86 zooclub@bsmsa es Realitzacio: ~RBA Taller de Revistas, C/Perez Galdos, 36 08012-Barcelona Telefon. 93 415 73 74 Directora general: Marte Marnn Directors de projectes: Jaume Riera IPatncraColl Director d'art: Jordi Sabater
Maquetació: Montserrat Figueras lmpressro: Pnnter Dipòsit Legal: B-30671-98
EI Zoo de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels seus collaboradors Prohibida lareprooucoototal o parcial del contingut d aquesta pubhcacro amb finalitats cornercrals SigUIqumSigUIel mitja o proces de reproduccro senseoutontzecode I editor
MU
S E U
;>
CDLIMPIC
I D
E L' E S P
<0
R T
Vols veure les botes de Pau Gasol, la bicicleta de Miguel
Indurain o el Fórmula 1 de Mikka Hakkinen? T'atreveixes
a córrer al costat de Cari Lewis o batre el récord de salt
de longitud
de Bob Beamon?
Vine al Museu Olímpic!
Avinguda de
l'Estadi,
60
08038 Barcelona
(al costat de l'Estadi Olímpic)
wwwmuseuolimpicbcn.cat
:SM
~'
3/2008
Recull d'últimes notícies del Zoo de Barcelona
l'entrenament mèdic dels dofins
Cursos i activitats
.6
Coneix tot el que fa l'Equip Verd
"J...
EI calau
2
Dossier
Els naixements del Terrari
2
Fitxa botànica
La gravil-lea
Avantd
6e~
p
Gaudeix de les ofertes del Zoo-Club
3
EI Congrés Mundial de la Natura, a Barcelona
3
Llibre
Solcant els mars amb
Ballena
3
Plau's
medicinals
EI malví
3~ Quadern de camp
4
.c.C
i
1<'
Ets un viatger responsable?
2 Adoptants
EI
niu
dels ocells martell
Ara ja fa un any que els ocell martell
(Scopus umbretta) van arribar al Zoo, i ja comencen a fer niu.
Aquesta espècie, de mida
relativament modesta, es
caracteritza per construir
el niu no comunitari més
voluminós de totes les
aus, ja que pot superar
els dos metres de
diàme-tre i els 50 kg de pes.
EI niu, construït dalt dels
arbres, és una gran massa de
branques i herbes amb una
ca-vitat interior, i hi afegeixen material
contínuament durant tot l'any, fins i tot
Neix un pelicà cresp
EI passat mes de juny va néixer un pelicà cresp(Pe/ecanus erts-pus) a la petita colònia d'aquesta espècie que hi ha a l'illa situa-da tot just situa-davant de l'àrea de jocs infantils.
Malgrat que no és el primer cop que aquests animals es
repro-dueixen, sí és la primera vegada que el poll ha tirat endavant
perfectament, alimentat pels seus mateixos pares,
de manera que ja és un jove de la mateixa
mida dels adults, dels quals només el
podreu distingir per la coloració
més fosca del plomatge del
cap i les ales que de moment
presenta.
EI pelicà cresp és una
es-pècie que es troba en
se-riós perill d'extinció a la
natura i que està inclosa
en un programa europeu
de cria en captivitat (EEP)
en el qual participa el Zoo
de Barcelona.
'4:-Lliurament de la beca Floquet de Neu i dels premis
del treball de recerca de batxillerat
EIpassat dilluns 24 de novembre, aprofitant el 5è aniversari de
la desaparició d'en Floquet de Neu, es va celebrar a l'aula de
l'Espai Goril-les el lliurament dels premis que el Departament
d'Educació del Zoo atorga cada anyals millors treballs de
re-cerca realitzats per estudiants de batxillerat al nostre recinte,
així com de la beca Floquet de Neu 2008/09, un ajut
econò-mic de 9.000 € que es concedeix des de fa 4 anys a treballs
d'investigació universitaris dirigits a potenciar la recerca sobre
els primats.
L'acte va ser presidit pel Sr. Ignasi Cardelús, delegat de
Pre-sidència i Relacions Institucionals de l'Ajuntament de
Barcelo-na, la Sra. Laura Agüera, directora executiva del Zoo, la Sra.
M. Teresa Abelló, conservadora de Primats i Mamífers Marins '¡
del Zoo, i el Sr.Jordi Sabater Pi, president honorífic de la beca
li
Floquet de Neu.
EItreball de recerca de batxillerat guanyador ha estat "Etologia ~
del ximpanzé", d'Alba Maldonado Moreno, del C.E.Joan XXIII
I,
de l'Hospitalet, i el projecte guanyador de la beca Floquet de
Neu ha estat "Equilibrando la demanda nutricional de la
po-blación y la conservación de la vida silvestre en la región de
.f
Pico Basilé, Bioco, Guinea Ecuatorial", de María Grande Vega,
biòloga de la Universidad Complutense de Madrid .•
Concert de Gossos al Zoo
Els zoos d'Europa
•
es reuneixen
Del16 al 20 de setembre es va celebrar a la ciutat d'Anvers
(Bèlgica) la 25na reunió anual de l'Associació Europea
de Zoos i Aquaris (EAZA), en la qual van participar tres
membres de l'equip tècnic del Zoo: el conservador de la
col-lecció general, Conrad Enseñat. la conservadora de pri-mats i mamífers marins, M. TeresaAbelló, ambdós coordi-nadors de programes de reproducció europeus, i el
secre-tari tècnic, Joaquim Lacueva. També van assistir-hi el cap
de conservadors, Lluís Colom i la directora executiva del
Zoo, Laura Agüera, així com el director del futur zoo marí,
Miquel Trepat.
En aquesta trobada, entre d'altres activitats, es van fer
nom-broses reunions de treball sobre diferents animals que tenen
programes de reproducció a nivell europeu, ja que és aquí on
es parla de la situació de les espècies i es dissenyen les
es-tratègies que cal seguir per assegurar-ne la conservació. Els
tècnics del Zoo van fer diverses ponències: M. Teresa Abelló
les titulades: "Problemàtica dels animals criats per humans
---
Bare.lo"_EIgrup de rock
català
Gos-sos va oferir
un concert
acústic a
l'espai de l'Aula Oberta
del Zoo el dilluns 29 de setembre.
Aquesta actuació va ser organitzada per la revista
En-derrock
per celebrar els 15 anys d'existència tant de la revista com del grup i per lliurar a Gossos del seuprimer disc d'or per l'àlbumMetamorfosí, que ha assolit les 42.000 còpies.
Aquest concert, al qual van assistir unes 170
perso-nes amb invitació prèvia, es va celebrar al recinte
del Zoo a petició dels mateixos membres del grup,
que van signar en el Llibre d'Honor i van ser
nome-nats Amics delZoo.
en captivitat" i "Situació actual de les poblacions de
manga-bei gris i mangamanga-bei de collar a Europa", i en Conrad Enseñat
les titulades: "Situació del llop ibèric en captivitat a Europa" i
"Situació actual dels programes de cria de cànids a Europa".
A la reunió anual també es va fer la valoració dels resultats
de la campanya anual de l'EAZA (la 2007/8 dedicada als
amfibis) i es va presentar la propera, que en aquesta ocasió
EI Zoo, amb la
iniciativa SOS Goril-Ia
li.
EIprojecte SOS Gorilla ha nascut amb elpropòsit de contribuir a la conservació
dels goril-les, i el seu blog (wwv, sosgo ulla com wordpress] és el complement
SOSGORllLA
mitjançant el qual s'anirà informant so-bre aquest projecte.Els goril-les, concretament els gorilles de muntanya, estan en greu perill d'extinció. Davant d'aquesta situació, l'enginyer
de telecomunicacions Hèctor Prat ha creat el projecte SOS
Gorii-la, per a tots aquells que vulguin col-laborar amb la
causa dels gorilles de manera segura i eficient. La idea és senzilla: vendre porcions d'una foto d'un gorílla i de la seva filla, sobre les quals apareixerà la informació que el
collaborador desitgi, com un link o un nom. Aquest enllaç o nom apareixerà també a la part inferior de la web (w\Vw
sosgorilla.com) i a l'apartat "els nostres amics" del blog.
EI projecte compta també amb el suport del Programa
Europeu de Conservació de Gorilles (EEP).La foto del
gorílla ha estat cedida pel fotògraf Darren Kumasawa. Els diners recaptats aniran destinats a l'associació
Ber-ggorilla & Regenwald Direkthilfe. '~'
Lliurament de premis del concurs de dibuix 5taedtler
Cada estiu, els nens i nenes assistents als Casals de Zoologia
participen en un concurs de dibuix que, sota el lema "EI teu
animal preferit", organitza la casa Staedtler. EIconcurs té mol-ta accepmol-tació entre els nens i nenes participants, i l'almol-ta
quali-tat dels dibuixos presenquali-tats fa difícil adjudicar dels premis.
EIlliurament dels premis, que va tenir lloc el passat dia 8 de
novembre a les nostres installacions, el van fer de directius de Staedtler i del Parc Zoològic de Barcelona. Els guanyadors
d'enguany són: Eric Garcia Blasco, Ferran Solé Gimeno,
Ma-riona Just Sòria, Ariadna Batalla Ferrès, Guillem Porta iIovar,
Fèlix Maisel Liceran, Oriol Porta i Tovar, Nuria Lombarte
Reca-sens, Marc Domingo Pedemonte i Minerva Devesa Serrano.
La nostra felicitació i agraïment més sincers a tots els
par-ticipants, a la casa Staedtler i a totes les persones que fan
possible aquest esdeveniment. '~'
Í
~9
Neix e
Consell Assessor del Zoo
Deu experts en el camp de la biologia, la física
i
altres ciències assessoraran
l'alcalde per al nou Zoo de Barcelona. EI Consell, de caràcter consultiu
i
de suport, ha d'assessorar, impulsar i validar propostes en el camp de
l'educació, la conservació i la recerca.
I Zoo de Barcelona inicia una nova etapa amb la
pre-sentació del Consell Assessor, que haurà de definir
les principals línies d'actuació per crear un model de
Zoo del segle XXI. Aquesta renovació planteja un únic model de zoo desdoblat en dues instal-lacions zoològiques. D'una banda, un
nou Zoo Marí, especialitzat i situat al front litoral del Besòs (zona
Fòrum), i de l'altra, una renovació integral del Zoo de la Ciutadella.
La transformació del Zoo de Barcelona i el nou model de Zoo que
volia ciutat requereix establir nous elements de complicitat entre
la societat científica i el Zoo, sobretot quan el zoològic ha de ser
un model en les polítiques de preservació de la biodiversitat i una
peça clau per la recerca, l'educació, la conservació, la divulgació
i la sensibilització. Per aquest motiu, és necessari disposar d'un
Consell Assessor, orientat a definir els continguts científics i les
línies de treball en els camps esmentats.
IO~
Barcelona
Funcions del Consell Assessor
EIConsell Assessor, de caràcter consultiu i de suport, ha d'assessorar,
impulsar i validar propostes i línies d'actuació sobre els tres pilars en
què es basa l'Estratègia Mundial dels Zoològics i Aquaris per a la
Conservació (WZACS: Word Zoo and Aquarium Conservation
En aquest sentit, l'Estratègia Mundial dels Zoos i Aquaris per a la
Conservació Insta els zoos i instal-lacions que acullen animals a
Incrementar les actuacions de conservació in
situ
(a la natura), a desenvolupar programes d'investrgacró tant inst!ucom ex situ
(als zoos) i a dur a terme més programes educatius per
impli-car de manera proactiva la població. La principal tasca d'aquest
Consell Assessor és, doncs, establir I validar les línies
estratè-giques sobre l'educació, la conservació i la recerca del nou Zoo
de Barcelona (Zoo terrestre i Zoo marí). Això significa, d'una
banda, marcar les directrius dels programes científics i de
con-servació, i de l'altra, desenvolupar les activitats sensibilitzadores
i divulgatives.
Les principals funcions del Consell són:
Assessorar científicament sobre conservació, educació,
recerca, divulgació I senslbihtzacró,
Proposar línies de recerca I investigació, iniciatives d'estudi,
anàlisi I comunicació sobre els objectius i àrees de treball del
Zoo de Barcelona
-rnés
enllà del camp estrictamentzoolò-gic-, amb l'objectiu de donar a conèixer les problemàtiques
que afecten els sistemes naturals a la Terra.
Impulsar i estimular la col-Iaboració científica en tots els
àmbits i nivells.
Definir els continguts expositius i dels centres d'interpretació
dels nous espais zoològics.
Atesos els objectius i les funcions encomanades al Consell, la
seva composició és necessàriament multidisciplinar i, per tant,
els seus membres pertanyen a diverses branques del
coneixe-ment. EI Consell compta amb especialistes en diversos camps
que poden donar una visió àmplia de cada matèria o temàtica.
EI Consell l'integren deu persones reconegudes per la seva
tra-jectòria destacada en l'àmbit de les ciències naturals, totes elles
vinculades al món de la conservació i la recerca, al món
acadè-mic, a les organitzacions, a la divulgació científica i a la gestió
zoològica. Aquests membres són: Àlex Aguilar i Vila, Sabrina
Brando, Josefina Castellví i Piulachs, Eduard Degollada i Bastos,
Ramon Folch i Guillén, Enrique Lahmann, Josep Enric L1ebot i
Rabagliati, Jordi Oliver i Solà, [orge Wagensberg Lubinski i Brian
Zimmerman.
Funcionament
Les reunions del Consell Assessor estaran presidides pel
dele-gat de Presidència i Relacions Institucionals, Sr. Ignasi Cardelús,
i hi participaran el director de Divisió del Zoo Marí -que
substi-tuirà al president en casd'absèncla-, la directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el cap de conservadors del Zoo
de Barcelona i el director de projectes ambientals, territorials i
d'energia de Barcelona Regional. Podran assistir a les reunions
del Consell Assessor altres persones que el president consideri
adients per tractar determinats temes .• .:.:.
Els membres del Consell
o
À1ex Aguilar. És professor titular del Departament de Biologia Animalde la UB, on dirigeix el Grup de Recerca de Grans Vertebrats Manns. La
seva activitat investigadora s'ha desenvolupat sobretot en l'estudi de la demografia, l'ecologia i la gestió d'espècies marines amenaçades. O Sabrina Brando.Professora a la Universitat de Saint Andrews (Escòcia)
i professora visitant a la Franklin & Marshall University (Lancaster). És secretària de l'Associació Europea d'Animals Aquàtics.
O Josefina Castellví.Investigadora de l'Institut Espanyol d'Oceanografia I
de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona. Professora d'Investigació del CSIC, ha estat la primera dona a establir una base a l'Antàrtida i ha estat directora de la missió científica espanyola a l'Antàrtida en diverses campanyes.
el Eduard Degollada.Doctor en Medicina Veterinàna per la UAB. Ha estat professor d'Anatomia de la Facultat de Veterinària de la UABI investiga-dor associat del Departament d'Anatomia Patològica de la Uruversidad de Las Palmas de Gran Canaria.
O Ramon Folch.Doctor en Biologia, socioecòleg. EI seu camp d'actuació és la recerca i la gestió territorial i urbarnsnca des d'una aproximació sosteni-bilista, enfocament que ell mateix hacontrbuta definir i a desenvolupar. Des de 1994 dirigeix el seu propi estudi i des de 2004 és president del Consell Social de la
upc.
És també secretari general del Consejo Ase-sor Intemacional del Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales (LaPlata, Argentina) i professor de la Càtedra de Desenvolupament Sosteni-ble, membre del Capítol Espanyol del Club de Roma i membre numerari d'Ecologia Vegetal de l'Institut d'Estudis Catalans.
(f) Enrique Lahmann. Ha estat director de l'oficina regional de la UICN per a Mesoamèrica. EI 1988 vaentrar a formar part de la UICN quan
vaser nomenat coordinador regional de la UICN Wetlands Programme for Central America, el primer programa temàtic regional establert per aquesta organització.
Ci) Josep Enlie Uebot Doctor en Ciències Físiques per la UAB. Ha estat catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat de Girona i actualment és catedràtic de la mateixa àrea a la UAB. Va ser degà de la Facultat de Ciències de la UAB (1991-1993) i de la Facultat de Ciències Experimentals de la Universitat de Girona (1994-1995), des d'on va im-pulsar els estudis de ciències ambientals.
Jordi Oliver.Diplomat en Ecodisseny (Elisava/UPF - UAB), Ciutat i Terri-tori Sostenible (UPC) i Planejament Energètic i Desenvolupament Sos-tenible (Universitat d'Oslo). Actualment desenvolupa projectes d'eco-barris a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (lCTA) de la UAB, on treballa en la seva tesi doctoral en el camp de la diagnosi ambiental i sostenibilitat urbana,
o
Jorge Wagensberg. Ha estat premi extraordinari de doctorat UB (1977); director del Museu de la Ciència de Fundació "la Caixa" (1981-2004); director de CosmoCaixa, (2004-2005); director de l'Àrea de Ciència i Medi Ambient de la Fundació "la Caixa" des de 2005 i fundador i direc-tor de la sèrie de pensament científic Metatemes des de 1983 (amb 90 títols publicats).,. Blian Zimmerman. És director del projecte de renovació de l'actual Zoo Aquari de Londres, responsable de lesnovesexhibicions aquàtiques del Zoo de Whipsnade (Londres) i responsable del projecte del nou aquari a l'est de Londres anomenat Biota. És membre de la Societat Zoològica de Londres des de 1999.
escobreix com s'ent ene
e
s dofins del Zo
La intel-ligèrtcia,
la curiositat
i la gran memòria
dels dofins
permet als seus entrenadors
ensenyar-los
diferents
entrenament mèdic és una elna que facilita un bon
seguiment de la salut dels animals i possibles cures
menors, evitant a l'animal situacions d'estrès
inneces-sàries. Moltes espècies de vertebrats són avui dia entrenats per
facilitar els reconeixements mèdics. L'entrenament mèdic en dofins
va ser pioner. Per accedir a un dofí i poder manipular-lo, si no està
prèviament entrenat, cal buidar la piscina on es troba, deixant-lo
flotar en uns tres pams d'aigua. És una situació una mica anormal
per a ells.
Els dofins són molt intel-ligents i molt curiosos. Aquestes
caracterís-tiques ajuden molt en l'aprenentatge dels exercicis i del seu
perfec-cionament. Els dofins tenen una gran memòria, la qual cosa facilita
que pugui recordar un exercici après anys enrere i fer-lo sense
pro-blemes en poques hores. Considerem que l'entrenament del dofí
s'ha assolit amb èxit quan a partir d'un senyal mímic o sonor (xiulet)
de l'entrenador, el dofí fa correctament un exercici. .~.
Emi López, Cuidadora de Mamífers Marins
TI
."
'1!-.~
'1!-.,
,~~
'1!-".
~
.~
.~
.~
.~
.~
,~.
~
Tècniques que s'utilitzen per a
l'entrenament
mèdic en dofins:
Guanyar-se la confiança del dofí
Cal molta paciència, constància, temps i afecte .
Això s'aconsegueix passant moltes hores amb
ells, alimentant-los, nedant i jugant amb els
do-fins.
Saber fins on pot arribar
És necessari que facin els diferents exercicis dels
que són capaços pel seu grau d'intel-ligèncía .
És molt important analitzar i observar
constant-ment el comportaconstant-ment dels animals. Per fer un
bon seguiment dels individus és important tenir
en compte el sexe, l'edat i la situació jeràrquica
dins el grup .
';,
Tenir en compte les preferències del dofí
La nostra experiència ens ha demostrat que
el millor mètode per ensenyar-los qualsevol
exercici és tenir en compte les preferències
del mateix dofí, intentar tenir un acord cordial
amb ells i reforçar positivament els exercicis
que volem que facin, ja que finalment són per
al seu bé.
.~
Fer un seguiment de la seva salut
L'entrenament dels exercicis mèdics ens
per-met comprovar de manera rutinaria i com si fos
un joc l'estat de salut dels dofins. Tot i que els
dofins es posen malalts en comptades ocasions
i es troben molt ben adaptats a les nostres
instal-lacions, tant els més grans, com la Nika,
que té més de 40 anys, com els més joves, com
en Glac, la Leia i en Kuni, requereixen controls
periòdics, com es fa en el cas de les persones
grans o en els nens per assegurar un correcte
estat i evolució.
Estem molt satisfets de lacol-laboració que obtenim dels dofins aquí al Zoo, ja que la majoria ja col-laboren
Els exercicis dels dofins
RASPAll DE DEI'
Obrir la boca i mantenir-la oberta, mentre raspallem les dents o
inspeccionem l'estat de la dentició.
"'..
euré\s!__
BVln
e
a v
1--'_100:
- (
pr>;t:S
g
~
'~
ts fins el 15 de març) ~ Aquí tens els h.oraris (VI~~~esi sessions lúdiques: ~ de les presentacions educa
~
~
ZS
g
~
~
~
B
Entre setmana
t mb dofins al Pavelló 11.30 h Sessió jugant i entrenan ~., bí logia amb etans
12.30 h
sessro
10 • b dofins a l'Aquarama 15.00 h Sessió biologia ama i festius
.
Caps de setman.
t amb dofins al Pavello11.30 hSessió jugantIentrenan . .. bi logia amb otans
12.30 hSesslo ~o . b dofins a \'Aquarama
13 30 hSessió biologia arn b dofins al Pavelló
. .. . t' ntrenant am
16.00 hSesslo Jugan Ie
1+
Qf!J
---
BarcelonaPESA
Sortida de l'aigua sobre la bàscula, per poder controlar el pes
setmanal.
TOSI\{
Bufar fort per l'espiracle, per recollir mostres del seu sistema
r
Gt" de la zona ventral per facilitar l'auscultació i larea-Presen aero ,
lització d'ecografies.
~;esentació de la cua, per facilitar l'extracció de sang.
SOl . t el pas d'un tub flexible (sonda) fins al
Obrir la boca Iperme re , .
primer estómac, per a l'extracció del suc gàstric.
JfàJ,.itat: ~
~ ~
f\~:!tw~
~:
'rrWrLJtl/~vC~
Vit(a,~:
!t~CIrv~~haJt1'Ú9t
v~
~it~~aJV~aJV,y
~
fl'h:
l'50 - 500
K'}'
l-~:
500-5'50
0rrv
fl'h
CIrv~:
ecv ~
CIrv~
ga, ~
~
jfj,.~,
?naPtç/
~s
secrets del Zoo
Activitats 2009
~ssabtes
d'aventura
PEr )I lerE., de 4 d ' 1 d lY).Acnvitatv pf
I
Apropa't als teus animals preferits! Observa'ls bé i descobreix moltes coses sobre ells amb l'ajut dels educadors/es del Zoo. T'emportaràs un petit quadern amb informació dels animals i passatemps.
10 de gener 17 de gener 24 de gener 31 de gener 7 de febrer 14 de febrer 21 de febrer 28 de febrer 7 de març 14 de març 21 de març
28 de març
"Z -iestre
4 d'abril
EI clan de les tortugues Com aprenen els dofins? Elefants i altres parents
Com alimentem els animals del zoo? Pingüins i família
Micos petits i grans Els dofins del Zoo
Què fan els veterinans del Zoo? Els grans caçadors
Els animals que s'arrosseguen Et presentem els lleons marins i els dofins!
Les cries del Zoo
Els carnívors en perill!
Per què salten els dofins? On han nascut els lleons marins? Quant menja l'elefant? Com podem ajudar els ocells que venen a casa nostra? Descobreix els secrets dels animals i del Zoo!
Calendari d'act
'vitets
11 i 25 de gener
8i 22 de febrer
8i 22 de març
<\ '11 ~ lf -est e
5 d'abril
Coneix els lleons marins i els dofins! Ajuda les aus del Parc!
EI Zoo portes endins
Els petits mamífers en perill!
o
Diumenges de 10h a 12.30h(¡···r···
Familia sòcia del Zoo-Club: 25€per familia (inclou 2 adults i 2 infants). Su-plement de 7€per nen a partir del tercer. Familia no sòcia del Zoo - Club: 75€
per familia (inclou 2 adults i 2 infants). Su-plement de 15€ per nen a partir del tercer. Inscripcions fins al dimecres anterior a l'acti-vitat. Cal fer el pagament del 50% de l'import de l'activitat en el moment de la inscripció. Places limitades.
• Dissabtes de 10 h a 13 h
O
Per als socis Zoo-Club: 15,90 €per per-sona.Per als no socis de Zoo-Club: 23€ per persona.
Festes d'aniversari
Per a nens I nenE.s Iadu'ts (r r 1.:1l.:1d<.l er
fants de mes de 4 any< )
Una festa mobhdeble! EI" teL<, arn« <, I pic.. rI I
del Zo convida s
Podreu esmorzar i bufar les espelmes del pastís d'arnversan Iser feli-citats pels dofins o pels animals del Terrari, o conèixer la realitat dels primats. Possibilitat de fer aniversaris en grup-classe (25 nens-nenes), apropant-vos als animals del Terrari o als pnmats. En tot moment es-tareu acompanyats per un educador/ra. EI nombre mínim d'assistents per festa és de 10persones. Cal reservar com més aviat millor. Cal fer el pagament del nombre mínim d'assistents en el moment de la inscripció.
•... Dissabtes i diumenges de 10.lO han h
G
Per als socis Zoo-Club: 20,25€ per personaPer als no-socis de Zoo-Club: 24,10 €per persona Les places reservades que no es presentin
hauran d'abonar4,50 € en concepte de menú.
Casals de Zoologia
Setmana Santa 2009
Per a nens inenes de 5 a 14anys Activitats per
a les vacances escolars.
Vine al
loo
per les vacances! Podràs aprendre i gaudir acom-panyat d'un munt d'amics.Podràs preparar i donar el menjar als animals, visitar les ínstal-lacíons interiors i apropar-te a alguns animals.
Aniràs acompanyat sempre dels educadors o educadores i dels voluntaris i voluntàries del
loo.
Programa
6,7,8 i9
d'abril
La granja i els ponis (de5a8anys)
Viure a l'aigua, quina aventura! (de5a
14anys; es fan grups per edats)
... De9 ha 16 h
G
Per als socis de Zoo-Club:142,40 € perpersona
• Per als socis de Zoo-Club amb carnet de família nombrosa:128 € per persona • Per als noSOCIS de Zoo-Club:158 € per
persona
• Per al no socis del Zoo-Club amb carnet de
farnñlanombrosa:142,40 € per persona
A I .... f .,
V ·· ·nscnpclons IIn ormaclo:
• HIha un servei de guarda d'Infants que inclou l'entrada una hora abans de l'inici del casal, i una hora després de la seva finalització(8h a17h),Preu:3,90 €/h • Placeslimitades
• Inscripcions a partir del dia23de febrer de2009
e
SOS
uni
e sita ·s
08/09
EI
loo
de Barcelona organitza cursos especialitzats adreçats a es-tudiants universitaris. La professionalitat del nostre personal, més les conferències de reconeguts professors I doctors de les uni-versitats més irnportants, fan d'aquests cursos una formació com-plementària Ideal per als futurs professionals, així com per obtenir crèdits de lliure elecció.PDl A
rr» oru«
Dell al27de març2009
Amb aquest curs es pretén aportar a l'estudiant uns coneixements bàsics sobre la gran complexitat d'espècies, grups socials i caràcters conductuals que hi ha al món dels primats. La taxonomia, la conducta tròfica i parental són només alguns dels aspectes que es tractaran. En les pràctiques s'aplicaran els conceptes teòrics i l'estudiant serà capaç d'elaborar etogrames i fulls de registre de forma adient a l'estudi a realitzar.
J . Teona de dimarts a divendres de 19a21h
Pràctica dissabtes de 10a13 h Lloc Departament d'Educació del Zoo de Barcelona
['Iur,¡¡da 46 hores
220 €SOCIS i estudiants.250 € no socis
Cíesses, mscnpcrons i Informació'
Departament d'Educació del Parc Zoològic de Barcelona
Si us heu matriculat en més d'un curs,
obtindreu una bonificació del 5%
Els cursos universitaris
reconeguts
com a crèdits
de lliure elecció
per les principals
universitats
catalanes.
INFORMACiÓ
i
RESERVES:1l'
902 457 515 de 9h a 20h. www.zoobarcelona.comDepartament d'Educació del Parc Zoològic de Barcelona.
PasseigdeCircurnval-lacró, 3 - 08003 Barcelona
Horari de secretaria: dillunsa divendres,de9a13.30Ide15a16.30hores
---
BarceIQ".[AGENDA BeN]
Descobriu què fa l'Equip Verd
del Zoo
e Barcelona
EQUIPVERD
Sabeu que
di
Loo hi ha tot un ecosistema format pels animals que hi viuen,
però
també
per d'altres que hi entren i en surten lliurement, com ocells,
insectes o
granotes? Sabeu que al Zoo hi ha un grup de voluntaris que
contribueix a aconseguir que aquest entorn sigui cada cop més sostenible? Us
convidem a conèixer què fa l'Equip Verd.
L'Equip Verd del Zoo de Barcelona neix el 8 de març de 2007,
emparat per la direcció del Parc Zoològic de Barcelona i
responent a l'Estratègia Mundial dels Zoos i Aquaris per a
la Conservació. En el capítol 8 d'aquesta estratègia, que
parla sobre sostenibilitat, la WAZA (Associació Mundial
de Zoos i Aquaris) contempla la creació d'equips verds
amb l'objectiu de participar en la política mediambiental
dels zoos i aquaris.
En aquest marc, i reforçada la iniciativa per l'adhesió del
Zoo de Barcelona al Compromís Ciutadà per la
Soste-nibilitat - Agenda 21 de Barcelona, sorgeix l'equip Verd
del Zoo.
l'Equip Verd el formem treballadors del Zoo que estem
espe-cialment conscienciats i motivats per reduir l'impacte que genera
la nostra feina i voluntàriament treballem amb la intenció de
mi-llorar el Zoo i el seu entorn. l'equip el formem treballadors de les
diferents seccions del Zoo, així com de les concessions i empreses
externes.
EI Zoo de Barcelona i els seus voltants són uns espais plens de
riqueses. Coneixedors d'això, amb l'Equip Verd pretenem
contri-buir a aconseguir un entorn millor i del qual poguem gaudir tots,
tant treballadors com visitants. Amb aquest fi, ens organitzem en
diferents grups de treball, cadascun amb projectes en marxa que
ja estan donant els primers resultats.
D'esqu
G up d.,. o logia
EI seu naixement es deu a l'interès especial d'alguns treballadors
pel grup dels insectes i més concretament de les papallones. Des
del seu inici han estat treballant per identificar les espècies més
freqüents i per potenciar-ne la reproducció. Per aconseguir aquest
objectiu s'ha creat un jardí amb plantes especialment triades per
afavorir la presència d'aquest insectes. Aquest jardí el podeu veure
al Zoo infantil. Gràcies a l'èxit aconseguit amb la iniciativa (que
podeu conèixer més a fons en el reportatge de les pàgines 10-11),
es preveu crear nous espais propicis per a aquests meravellosos
insectes.
G up
dp
mam
e sEI cens d'eriçons (Erinaceus europaeus) i el seu seguiment ha per-més conèixer la dinàmica de la població al Zoo. Gràcies a aquests
coneixements, estem prenent mesures per reduir el possible
im-pacte que poden tenir certes construccions en la vida dels eriçons,
que poden arribar a ser autèntiques trampes. Aquest grup està
iniciant un projecte per identificar, gràcies a detectors d'ultrasons,
les espècies de ratpenats més freqüents al Zoo. En aquests
projec-tes comptem amb la col-laboració de l'Associació Galanthus.
Grup d'amfibis
S'ha creat una bassa artificial al Zoo infantil per afavorir la
presèn-cia d'algunes espècies que es troben de manera lliure al Zoo, com
és la granota verda (Rana pereañ, el tòtil (Alytes obstetricans) i la reineta (Hy/a meridiona/is). De fet, als pocs dies d'inaugurada la nova bassa ja vam veure els primers adults que hi havien arribat
per iniciativa pròpia i espontània.
Protecció de l'avifauna urbana
Aquest grup està engegant un projecte per penjar diverses caixes
niu al Zoo, per potenciar la reproducció d'espècies d'aus
insec-tívores que es troben en regressió. Aviat en podreu gaudir,
so-bretot a la primavera. En projectes anteriors hem col-laborat amb
l'Ajuntament de Barcelona i Thalassia.
J erT' etr el
'r
j LJpr I Ol. r r xí<'U Je IEcUI \V d prore x r
I ec Iee.
[ A CI E N D A Be N ]
G
P
d'o icina erdaEI formen bàsicament el personal administratiu amb l'objectiu que
els espais destinats a despatxos siguin entorns ambientalment més
respectuosos.
Grup e es. u
La nostra motivació és identificar aquelles actuacions menys
favo-rables amb el medi ambient i trobar-ne solucions. Per exemple,
col-laborant amb la reducció de residus Ipotenciant-ne la recollida.
Grup d'horticultura
Gràcies a la seva iniciativa i treball podeu gaudir d'un hort
total-ment ecològic al Zoo infantil.
Altres grups molt actius en l'Equip Verd, són: el de promoció de
pràctiques sostenibles en les activitats educatives del Zoo i el Grup
de l'aigua, que sobretot va fer una gran empenta a la instauració de
mesures d'estalvi d'aigua.
A banda d'aquests projectes, cada dia, gràcies al suport de tothom
que treballa al Zoo i en gaudeix, es fan canvis que ens porten cap
a un Zoo més sostenible i, en definitiva, cap a un entorn millor.
Amb la intenció d'entusiasmar tothom amb el nostre projecte, us
convidem a seguir els articles que aniran sortint a la revista i a fer
vostres les idees que hi inclourem.
Salutacions cordials de l'Equip Verd!
Marta Sanmartín Saura,
Coordinadora de
l'Equip Verd
PI tec j l.I,lUlla irban
r
-Barcelona
BARCELONA:Roger de Aor, 271 08025 Barcelona
(a prop metro
Plaça Joanic, entre Indústria i Pare Oaret)
Tel.: 9345906
07 - Fax: 93 459 08 47
HOSPITAlET:Av. Ponent, 19 08905 Hospitalet de Uobregat
Tel.: 93 448 21 23 (a prop metro"
Torrassa)
SABADEll.; Via Alexandra, 12 -14
08206 Sabadell Tel.: 93 7244099
GIRONA:Av. Sant Francesc 21, 3° A 17001 Girona Tel.: 972 41 02 05
AGUERES:Caamaño 4, 1° 2
a17600 Figueres Tel.: 972 67 29 28
E-mail: [email protected]
CALAU RINOCERONT
FITXA TÈCNICA
ECOLOGIA
AusCoraciiformes Buceròtids
Buceros
rhinoceros
•
•
Selves primàries i boscos plujosos en bon estat de conservació, tant de plana com de muntanya, encara que evita els manglars. Com la majoria de calaus, aquesta espècie s'alimenta principalment de fruites, baies i llavors, però també captura insectes i petits vertebrats, i, fins i tot, saqueja sempre que pot els nius d'altres ocells.
Aquesta espècie es troba a les jungles de la península malaia i de les illes de Sumatra, Java i Borneo.
DADES BIOLÒGIQUES
• 2-3 kg
100-130 cm 150-180 cm 25-40 dies
1-2
més de 30 anys en captivitat ovípara
frugívora solitària
,
:LI
SITUACiÓ DE
t:ESP~CIE
Les seves poblacions estan minvant en els darrers anys a qua-si tota la seva àrea de distribució principalment a causa de la destrucció del seu hàbitat selvàtic (tales massives, incendis). En algunes regions són caçats per la carn iper obtenir-ne les plomes. També són capturats pel mercat d'ocells exòtics. Com a curiositat, cal destacar que els dos sexes d'aquest ocell són molt semblants, però el mascle té l'iris de l'ull de color vermell, mentre que la femella el té blanc.
Segons les llistes vermelles de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), preparades per la Comissió de la Supervivència d'Espècies, la situació del calau rinoce-ront (Buceros rhinoceros) és de
GAIREBÉ AMENAÇAT.
Extint en estat salvatge
En perill crític
En perill
Vulnerable
Gairebé amenaçat
Preocupació menor
El Petit Liceu
Cantant amb el Cor
AI Gran Teatre del Liceu (Foyer) Novembre de2008,dies 7i8
Direcció: JoséLuis Bassa
Cor del Gran Tealre del Liceu .. Producció: Gran Teatre del Uceu ..,.
La Ventafocs
~
AI Gran Teatre del Liceu . Novembre de2008,dies 22, 23, 29I30
Abril de2009,dies25i26
Maig de2009,dia2
Música' Gloachlno Rossmi ) Direcci6 d'escena: Joan Font (Comediants Nova producció: Gran Teatre del Liceu
Els músics de Bremen
A L'Auditori de Cornellà
Desembre de2008,dies 13, 14,20 i21
Música: Poire Vallvé
Direcció d'escena: Joan·Andreu Vallvé (Centre de Titelles de Lleida) Coreogràfia: Marta Almirall Producció: Gran Teatre del Liceu
El retablo de
~
Maese Pedro
de Manuel de FallaAI Gran Teatre del Liceu Gener de2009,dies3. 4, 5i10
Direcció musical: Josep Vicent Direcció d'escena: Enrique Lanz
Nova coproducció: Gran Teatre del Uceu, Teatro Real, Teatro Calderón, ABAO, Teatro de la Maestranza, Òpera de Oviedo, Compañia Etcétera, amb la ool-laboració de la Junta de Andalucía
Venda de localitats
~
--
LíceuDirectewww.liceubarcelona.com
EI mateix dia de la funció, una hora abans del'nucr,
les localitats de cada espectacle es podran adqumr al mateix teatre onté lloc la representacro.
Informació
Telèfon 93 485 99 13
www.liceubarcelona.com
La petita Flauta Màgica
A L'Auditori de Cornellà Gener de2009,dies 18, 24i25
Febrer de2009,dia 1
Música: Wolfgang Amadeus Mozart Direcció d'escena: Joan Foni (Comediants) ProduccIó: Gran Teatre del Liceu
r.::;~aL
~et~uop
Febrer de2009,dies 7,14 i15
Música: Serguei Prokófiev Direcció d'escena: Enrique lanz Producció: Compañía Etcétera
El Superharher de Sevilla
A L'Auditori de Cornellà Març de2009,dies7i8
MÚSica: Gioachino Rossinl Drrecció d'escena: Tncicle
Coproducció: Gran Teatre del LrceuI ~
lnstitut Valencià de la Música ,
La primera cançó
AI Gran Teatre del Liceu (Foyer) Març de2009,dies 14, 15,21 i22
Idea oriqmal: Reina Capdevila i Xavier Pujol
&$
Composició musical: Manona VilaDirecció: Anna Llopart ..
Allegro Vivace
Via/ge màgie pel món de l'òpera
A L'Auditori de Cornellà Març de2009,dies28i29
dMú,sica:Frallments provinents de les grans òperes e reperton
PDirecCió.d'escena: Joan Font (Comediants) roducoió: Gran Teatre del Liceu
,
Es
un
descohrhnent
Els nadons del Terrari ja
han sortit de l'ou
Durant aquest any s'hi han reproduït
espècies molt importants
des del punt de
vista de la conservació. Entre elles diverses
espècies en perill del nostre país.
Entre les moltes espècies que s'han reproduït l'any 2008 al Terrari, hi trobem !a tortuga aHígàtor Macroclemys temmincki.
a és temps de fer balanç anual sobre la reproducció dels
animals al Terrari del nostre Zoo, comprovar si les
previ-sions s'han complert i començar a pensar com millorar els
resultats per a l'any que ve. Sense ànim de ser gaire optimista,
podríem dir que el 2008 ha estat un bon any i que s'han
acom-plert moltes de les fites que ens havien posat.
primera reproducció del grup de tortugues mediterrànies a la
seva nova instal-Iació de la zona de la fauna ibèrica del nostre
zoo i que les 17 noves tortuguetes nounates passaran a formar
part del Pla de reintroducció de la tortuga mediterrània que
impulsa la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat.
Res-pecte al ferreret. aquest extraordinari amfibi endèmic de l'illa
de Mallorca, serà la primera vegada que el grup que ara tenim
s'hagi reproduït. perquè són animals que tot just fa uns mesos
havien fet la metamorfosi. Ara està en marxa el Segon Pla de
Recuperació del Ferreret impulsat per les autoritats balears i
que té com a principal finalitat consolidar i augmentar els èxits
innegables del Primer Pla de Recuperació.
AI Zoo han nasccut noves agames aquàtiques de
5Filipines Hydroseurus
pc stuletus.
Una
tasca
important de reproduccióUna altra espècie de les nostres contrades que
també està passant dificultats i que ha nascut
enguany és la tortuga de rierol
Mauremys
le-prosa,
tres nous exemplars de la qual serancedits al Centre de Recuperació d'Amfibis
i Rèptils de Catalunya que és qui gestiona
la seva reintroducció al medi natural.
També és la primera vegada que hem
re-produït les següents espècies exòtiques:
cocodril de Siam asiàtic
Crocodylus
sismen-sis,
i la Pitó malaiaPython curtus.
~'
': • .¡fA
'~
.
~27
-
.
Moltes tortugues s'han reprodurt.
com la tortuga de rierol i la tortuga Mediterrania.
Pitó malaia Python curtus
Cocodril de Siam Crocodylus siemensis
:2,.€? ~~
---
B;IIrcelonaEntre altres espècies que han nascut a les nostres instal-lacions,
cal destacar, per la seva dificultat en aconseguir els
requeri-ments necessaris per a la seva correcta reproducció en
capti-vitat l'agama aquàtica de vela
Hydrosaurus pustu/atus,
i l'agamaaquàtica asiàtica,
Physignathus cocincinus.
Ambdues espècieses resistien a reproduir-se amb normalitat al Terrari i aquests any
per fi ho hem aconseguit amb escreix.
I els amfibis?, us preguntareu en ple any de la granota. Doncs
ha anat bastant bé, ja que dues espècies de granotes de fletxa:
Dendrobates /eucome/a
iDendrobates tinctoreus,
i per primera vegada els gripauet de ventre de focBombina orieta/is,
hantin-gut descendència.
De totes maneres, l'any vinent esperem millorar els resultats, de
manera que altres espècie en perill aconsegueixin també
repro-duir-se amb èxit. Del nostre treball, i també d'una mica de sort,
en dependrà. '~'
Manel Aresté
Biòleg i conservador del Terrari
Agama aquàtica asiàtica
La grevíl-Iea
Grevillea robusta,
Proteàcies
1:
a grevïl-lea és un arbrepe-rennifoli de creixement
rà-pid, alt, amb una capçada
piramidal. Les seves fulles,
bipin-nades, tenen una forma que
re-corda força les de les falgueres. En
castellà es coneix com aroble aus-traliana o árbol de fuego, aquest últim nom prové de l'intens color
groc daurat que pren la grevïl-lea
en l'època de floració.
A aquest arbre li agraden els
cli-mes càlids i els sòls poc calcaris i
ben drenats.
És originàri d'Austràlia, on creix
formant boscos mixtos amb
al-tres espècies, i es fa servir molt
arreu del món en jardineria i en
paisatgisme. Les persones amb
la pell sensible han de vigilar i no
apropar-s'hi, ja que pot ocasionar
dermatitis per contacte.
Floració: Color de la flor: Fructificació: Color fruit: estiu taronja daurat tardor Hàbitat: negre boscos humits temperats E
'"
N 1,70mi
1···· .. ··· .. ··· .. ··· .. ··· .. ·.. ·.. ··· .. ··· .. ···1
6-8 m
Sabíeu que ...
EInom del seu gènere, Grevillea,està dedicat al botànic escocès Robert
Kaye Greville (1794-1866) i el de la
seva farnílla, les Proteàcies, s'ha pres
del déu grec Proteu, que podia
can-viar d'aspecte per enganyar els seus
enemics, ja que aquesta farrulia de
plantes agrupa un conjunt d'espècies
molt diferents.
On són?
AI Zoo hi ha grevíl-lees que ens
ale-gren la vista amb les seves curioses
flors de color groc taronja.
Aneu a la porta de l'aviari, seieu una
estona al banc de fusta que hi
tro-bareu, dirigiu la vista cap a la
dre-ta i veureu una preciosa grevïl-lea,
fixeu-vos en les seves fulles, i des
d'aleshores de ben segur que
re-coneixereu aquesta espècie a tot
arreu.
~P¿oo-Club
EI Zoo-Club creix
Aquest estiu i tardor passats hem donat la benvinguda a més de
10.000
nous socis, un grapat de persones més que ens ajudeu
a tirar endavant molts projectes de conservació de la fauna
salvatge.
En llenguatge casteller, els socis sou la nostra pinya, i ja se sap
que per enlairar castells ben alts cal tenir molta gent a sota.
Així que per què no animeu els vostres amics a fer-se socis i
veniu al Zoo en colla? Si es donen d'alta per lnternet, qualsevol
dia i còmodament des de casa, s'estalviaran la quota d'inscripció
i els farem un regalet.
EI Zoo-Club us ofereix una
oportunitat única de ser solidaris
amb la natura i, alhora, passar
molts dies junts aprenent i
divertint-vos, i sense gastar gaires
calerons. Ep!, cal tenir-ho en
i
':¿oo-Club
i
.~~ Entrada al Zoo exclusiva per a vosaltres sense haver de fer cues els dies que hi ha molta
gent Passeu amb els carnets pel vostre torniquet especial d'entrada!
.~~ 10% de descompte en les passejades en els nous cotxets elèctrics
amb capacitat per a fins a quatre passatgers, ja en funcionament
.~~ Descompte
en la nova activitat de diumenge al matí "Els secrets del Zoo", per a petits
i grans. I si els vostres amics s'hi apunten i es fan socis el mateix dia, s'estalviaran la
quota d'inscripció!
.~~ Menús especials als restaurants Sabana i
GrillLes Àguiles .
•~~ La vostra entrada al TIBIDABO amb un 20% de descompte!
Per la seguretat de tots
ÉS ABSOLUTAMENT IMPRESCINDIBLE:
.l:.~Que porteu el carnet i que hi dugui la fotografia
correctament enganxada
i plastificada .
•~ Que el carnet que porteu sigui el vostre, ja que és personal i intransferible .
•~~ Que si perdeu o us roben el carnet, ho
comu-niqueu immediatament al Zoo-Club perquè
l'anul-lern. Us en farem un duplicat, amb un petit càrrec segons les tarifes vigents.
,---
BarcelonOill~
Ba ce o
c 11el Congrés
r·
·¡~t~
undial de la
at ra
~,ai~~
~.. ,,~
EI
Zoo de Barcelona, membre
de la Unió Internacional per a la
I~~'
Conservació de la Natura (UICN), ha participat en els diferents actes
1It~'
celebrats a la ciutat amb motiu del Congrés i ha estat seu del sopar de
-J,
l'Agència de Cooperació
Mediterrània
de la UICN, on els assistents van
~ ~
poder comprovar la tasca de conservació que fa el Zoo.
Els professionals del Zoo de Barcelona van assistir als diferents actes del Congrés Mundial de la Natura.
er primer cop, el Congrés de la UICN, el més
im-portant sobre conservació de la natura, s'ha fet a
Barcelona, a l'àrea del Fòrum i amb la participació
de més de 8.000 congressistes. L'eficàcia de l'organització i
l'interès demostrat van aconseguir que el Congrés fos tot un èxit per a la ciutat.
Un fet rellevant va ser la candidatura de la Dra. Purificació
Ca-nals a la presidència de la UICN. Aquesta biòloga tarragonina
de 46 anys, presidenta de DEPANA, consultora ambiental i
vi-5.2.~
Cartells de l'exposrció celebrada amb motiu del sopar de l'Agència de Cooperadó lIJIedlterrànla de la UICN que va tenir lloc al Zoo En el marc del Congrés, el Zoo va donar a conéixer la seva tasca de conservado amb una plafonena especial.
cepresidenta de la UICN des del 2005 va aconseguir tenir el
suport de moltes de les organitzacions, tot i que finalment va
ser l'indi Ashok Khosla, l'exdirector del programa de les
Nacio-ns Unides per al medi ambient el que va guanyar la presidència
per als propers quatre anys.
Un congrés ple de no etats
Durant el congrés es va presentar el llibre vermell sobre les
es-pècies amenaçades, llista que la UICN està revisant
periòdica-Què és la U.eN?
ment i que és la bíblia de la conservació. Més de 7.000 experts
treballen a tot el món per poder categoritzar el risc de
desapa-rició de totes les espècies i és la guia amb la qual es discutiran
les futures polítiques de conservació.
També es va donar molta importància als efectes del canvi
climàtic, a la problemàtica dels biocombustibles i a la
conve-niència de conservar la natura de manera sostenible amb els
diferents pobles i cultures del planeta.
En el marc del congrés, es va lliurar el premi Ramon Margalef
la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és l'associació més important i amb més impacte sobre la conservació a nivell internacional. la Unió es va crear el1948 i va ser la primera associació mediambiental del món. Durant tots aquests anys ha anat creixent i multiplicant la seva influència i treballant a favor d'un món més sostenible. la seva activitat esta dirigida a:
g
donar suport i desenvolupar la ciència de la conservació de les espècies, els ecosistemes i la biodiversitat.fit
executar milers de projectes de camp per poder conèixer el funciona-ment dels espais naturals.íi'f
influir sobre els governs, les organitzacions internacionals i les empreses privades y potenciar la formulació de lleis i pràctiques convenients per a la preservació de a Natura.Membres de l'Equip V rd van participar nciCongrés de la UniÓtntern clonal per a I Conservada de la Natur (UICN)
d'Ecologia al biòleg francès Daniel Pauly, per la seva trajectòria
científica en el camp de l'estudi dels oceans i l'Impacte negatiu
de la pesca sobre els ecosistemes marins.
a a
EI Zoo de Barcelona, que és membre de la UICN des de fa molts
anys, ha participat activament en aquest congrés, on hem
expli-cat la nostra tasca conservacionista i hem participat en els actes
del pavelló de Catalunya. Més de 30 treballadors van assistir al
congrés, i l'Equip Verd va participar en la conferència que va
organitzar l'Ajuntament de Barcelona en el marc del congrés
per explicar la fauna urbana que viu lliurement als jardins. Josep
Garcia va explicar les colònies lliures d'eriçons i de bernats
pes-caires que viuen al Zoo, i en Damià Gimbernet va explicar com
funciona l'Equip Verd i com dinamitzar la participació voluntària
d'un grup ecologista dins del Zoo.
Dades de la
U.eN
fi{
Fundada el 1948 com la primera organització mediambiental global del món, té la seu a Gland, Suïssa.~ És una autoritat capdavantera en temes de medi ambient i desenvo-lupament sostenible.
~ Té més de 1.000 membres, dels quals 84 són estats, 111 agències governamentals, i 874 ONG. [~ Més de 11.000 científics i experts
treballen voluntàriament en les sis Comissions de la Unió.
'if
Més de 1.100 professionals treba-llen en 60 oficines arreu del món.EI Zoo acull més de
100 es ècies
rotegides
Segons la llista de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) actualment hi ha un 20% de mamífers en perill d'extinció
Després de cinc anys de treballs, la UICN ha donat a conèixer l'estat de conservació de les 5.488 espècies de mamífers conegu-des. Segons aquesta informació, que es va fer pública en el marc del congrés mundial de la UICN, e120% dels mamífers (1.141) es troben en perill d'extinció i 188 d'aquests tenen la categoria de CR (amenaça crítica). Segons la llista, la situació és especialment dolenta en el cas dels primats, ja que el72% de les espècies es consideren amenaçades. Així mateix, des de la UICN s'apunta que una bona manera d'avançar en la conservació és a través de pro-grames de recuperació i reintroducció d'espècies, alhora que cal educar a la població per tal que se senti implicada en la conserva-ció, especialment els més petits.
Espècies del zoo en perill d extinció
Goril-la de plana occídental- orangutan de Borneo· ximpanzé· dril • mandril- macaco lleó· mangabei gris· mona aranya de pèl llarg· tití cap decotó- tití emperador. tití lleó de capdaurat- tití de carablanca- tití de Goeldi • lèmur decollar- lèmur negre- llop ibèric • licaó· panda vermell • llúdriga europea població ibérica • guepard. lleopard de SriLanka- tigre de Sumatra . elefant
africà-tapir amazònic- rinoceront blanc- hipopòtam nan- girafa- gasela dama mohor • gasela dorcas subsahariana • bisó europeu- bongo • òrix blanc- pingüí de Humboldt· au martell •jablrú- voltor negre • voltor comú' faisá de les illes Palawan • colom de cor sangnant • colom de Nicobar . colom-faisà de clatell blanc- guacamai
jacint-guacamai de front vermell- pelicà cresp
~ Milers de projectes de camp i acti-vitats en marxa.
¡¡.{
Té la condició d'Observador da-vant l'Assemblea General de les Nacions Unides.~ Cada any publica o escriu en
coldaboraclo més de 150 llibres, informes, documents i directrius.
rif
Publica periòdicament i des de fa més de 40 anys la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN on es concreta l'estat de risc de desaparició de les espècies de plantes i animals.54~
Barcelona...
~~
~
al
Z~hv
tÚIr ~
VUA.e
~~
parall~1-
~
~1Y1
&te
1--
&- ~
!
~V
~
f¡fye4
Així mateix, el Zoo va ser la seu d'un sopar de l'Agència de
ccoperacró mediterrània de la UICN, on es va presentar el
llibre resum de les seves activitats Ies va poder parlar de la problemàtica mediterrània amb els participants.
En el transcurs del sopar de l'Agència de cooperació
rnediter-rarua de la U ICN, es va organitzar un ecosafari nocturn per
veure la fauna urbana que viu al nostre Jardí i es van donar tota
mena d'explicacions sobre els programes de cria I conserva-ció de diferents espècies del Zoo.
UIeN
Congrés
Mundial de
la Natura
Barcelona 2008
Com funciona la U.CN?
l'ambn de deosió suprem de la UICN recau en el Congres Mundial que se celebra cada 4 anys. Durant els deu dies que dura el congres es decideixen les polaques, s'orienten les estratègies i es discuteix sobre els temes de conservació que s'han de defensar També es fan les eleccions per renovar els membres del Consell que dmgira la Unió durant els propers quatre anys. EI Consell esta format pel presrdent, el tresorer, tres representants de cadascuna de les VUit regions de la Urnó I els presidents de les sis comissions d'experts. Aquestes estan formades per xarxes de científics I experts voluntans que son la font del coneixement de la Uruo I els responsables d'assessorar en les polítiques conservaoorustes. Les comissions són:
600 membres experts en cornuracaoó I educacio per estendre les pràctiques sostenibles arreu del planeta.
500 experts es dediquen a assessorar I dirigir les pohtiques econòmiques Isocials per a un desen-volupament sostenible.
desenvolupa nous con-ceptes jurídics per ajudar a millorar les norma-nves sobre conservacio, els drets humans I la resolucó de conflictes. Són 800 membres
els 400 membres
es dediquen a coordinar I ajudar al maneig dels ecosistemes naturals Imodificats.
Cadaquatre anys s'aprova Ullnou programa
global que marca les polniques I lesestratègies
que s'hauran de portar a terme en tot el món a través dels membres Idels governs dels diferents
paisos. EI programa 2009·2012 que ha estat
aprovat a Barcelona se centra en la conservació de la biodiversitat IIdentifica quatre
problemàu-ques centrals on treballar:
Canvar el pronosuc sobre el clima Assegurar l'energia natural del futur. Maneig dels ecosistemes pel benestar humà Aconsegon una economia mundial verda. la comssio
mes gran, amb 7.000 membres, es dedica a la valoració de l'estat de les espècies del pla neta Ialapubhcaciode guies tècniques. És la responsable de l'edició de les llistes roges on es cataloguen totes les especies segons el seu estat de conservacro.
'
..
~
j
..
Solcant els
mars
amb
les balenes
EI llibre Ballena, com ho fan aquests
fantàstics animals, us captivarà amb el
seu text
Iles seves
il·lustracions.
6
I món dels cetacis és rnísteriós i ens captiva. Aquests animals que solquen els mars, que de vegades s'apropen als humans, i sembla que vulguin jugar, comunicar-se d'alguna manera, que fins i tot es deixen acaronar i ens deixen mirar les seves cries de molt a prop, tenen molta gent que se'ls estima i els estudia. EnJoe Roman, biòleg, n'és un i haescrit per a tots nosaltres Ballena, un monogràfic molt interessant que aprofundeix en aquest animal quasi mític que, per sort, encara viu entre nosaltres.l'autor analitza la històna de la balena des que els humans varen descobrir
aquest ésser marí, tot el procés de la pesca per la supervivència, la pesca co-mercial que ha portat la balena a les portes de l'extinció, i les mesures que cal prendre per a la seva protecció: la seva salvació i la nostra, ja que sena una pèrdua molt gran no gaudir d'aquesta companya mai més. No us perdeu les
il·lustracions, són immillorables, ens apropen a la literatura, a la cosmologia, a l'art, a les tlibus índies, als quaderns d'antics navegants, també a l'actualitat amb els moviments de protecció d'aquest cetaci, a la seva anatomia, i a la seva particular manera de viure ide ser.
l'editonal Melusina continua afegint títols a la seva cotleccíò Sèrie Animal,en la qual ens vol documentar exhaustivament sobre petits i grans personatges que també poblen el nostre planeta. Rns ara havien publicat: Perro. Honniga
iCucaracha, i ara ens ofereixen Abeja iBaI/ena.
Gaudiu-ne vosaltres i acosteu els vostres fills a aquest ésser; que siguin
cons-cients del penll que corre, i que tot abús cap altres éssers del nostre planeta representa una gran pèrdua.
M.Neus Miro iTorrent
fíMt ~~
~
J~{{~
~m~
c,&-f'l,:
CC
J9. •¡$~
~II
~lAlitts
141.tdJClKV\ls
EI malví
Althaea officina/is,
Malvàcies
EI malví, que en castellà es diu malvavisco, és una planta
herbàcia que pot arribar a fer uns 150-200 cm d'altura. Té
unes fulles verdes grans i boniques, una mica vellutades, i
unes flors de color rosat molt pàl-Ild.
Creix silvestre a la major part d'Europa, sobretot a prop dels
llocs humits -els anglesos li diuen malva de panta-, i
abun-da en les proximitats del mar Caspi i el mar Negre, i a les
estepes asiàtiques, d'on probablement procedeix. També la
podeu trobar al nord d'Àfrica i als EEUU, on s'han
assilves-trat els exemplars procedents de jardineria.
La major part de propietats del malví van orientades cap a la
protecció i curació de la pell Iles mucoses. La parafina i el midó que conté proporcionen una capa que suavitza i evita
la deshidratació. EI malví és una font de mucílags, pectina i
sacarosa, té funcions ernol-lients i demulcents, i és per això
que es fan servir, en usos externs, per a irritacions de la
pell, cops, cremades, ferides, congelacions, grans i
furón-cols, llagues a la boca, problemes de geniva, i també és útil
per a les irritacions de laringe i faringe.
En ús intern ens pot ajudar en casos de bronquitis, gastritis
i irritacions de les vies urinàries.
Però quina és la part de la planta que té totes aquestes
virtuts? Doncs l'arrrel. Una arrel en forma de con, blanca
per dintre i groga per fora, que penetra profundament en
la terra. Una arrel que també té propietats alimentícies; per
als romans era una verdura que menjaven sovint, i els
po-bles de l'Àsia Menor la feien fregida amb all i mantega. Com
que és molt rica en glúcids, es feia servir per preparar uns
dolços anomenats malvins, que avui en dia han estat
subs-tituïts per la gelatina, però amb aquest canvi s'han perdut
totes les propietats medicinals de la meravellosa arrel del
malví.
Podran els nostres hipopòtams arrencar els malvins del
seu voltant, aprofitar aquestes arrels i gaudir de les seves
propietats guaridores? Jo els he vist intentar-ho, però de
moment només se n'han menjat alguna fulla -que també
té alguna propietat rnedicinal-. però encara no han pogut
aconseguir cap arrel!
Eduardo Saiz / Biòleg i rllustrador /esarzburgoséàhotmarl.corn
La costa oceànica
I Mediterrani és un mar petit en el qual no percebem les
marees. En canvi, al litoralcantàbnc i atlàntic de la Penín-sula, l'oscil-lació penòdica del nivell del mar es fa molt
palesa I constitueix un dels trets més Interessants d'aquestes costes
per a un naturalista. Aquesta oscil-lació es deu a la força gravitacional
que exerceixen la lluna i el sol sobre la terra, deformant verticalment la
massa d'aigua dels oceans. Entre la plenamar i la baixamar transcorren
6 hores i 12 minuts i, depenent de la configuració de la plataforma
Rorqual comú Balaenoptera pbysatus acompanyat per un petit grup de dofins de musell blanc Lsgenorhvncbus elbtrrostris en aigües de l'Atlàntic Nord. Aquesta ialtres balenes itambé el catxalot s'han caçat en aquelles costes des del segle XV!.Afortunadament, el 1982 esva prohibir la caça de cetacis. Encara poden veures les antigues instal-lacious baleneres abandonades al port de Cangas de Morrazo, a la ria de Vigo .• Aquarella.
Apunts de camp als penya-segats de les illes Cies, on se situa cada estiu la major colònia de cria de gavina potagroga
Lerus micheelis. Destaca el dibuix d'un jove en postura de petició d'aliment ila displicència de l'adult, que així el
forçarà a independitzar-se. Milers de joves passaven per aquest tràngol aquells dies d'agost .• Aquarel-la igrafit.
-e.
Barcelonacontinental en cada punt de la costa, poden donar-se diferències de
nivell d'entre 1,5 i més de 10 metres. A les costes oceàniques
espa-nyoles sol ser d'entre 2 I 3,5 metres, encara que en les marees Vives,
quan el sol, la lluna i la terra estan alineats, és encara major.
Imagi-neu un port absolutament sec per la retirada de l'aigua, amb totes
les embarcacions reposant en el fons i les gavines buscant aliment i
barallant-se entre els seus panxuts bucs i les maromes que els lliguen
al moll. Molts organismes estan adaptats a les particulars condicions
...-"""~'
-
<,---
(,o) -,
(-" Jal!:!
,,,¡ ...tv·p,fq.,."u,
¡,,/r-;;.'
r:..
P! f~(:J,!u.v:-
j/fo
l\1
¡<¡;'br--'
\\
